Tema 6.

De la crisi del deute a la

fase recent de la globalització
Prof. Roser Alvarez Klee
r.alvarez@ub.edu
 Contingut
6.2 Les Tecnologies de la 3a RI
6.3 Globalització, deslocalització I economies
emergents
LA TRANSICIÓ XINESA A
L’ECONOMIA DE MERCAT.
 Noves reformes econòmiques
• 1978
– Deng Xiaoping
– Obertura al mercat internacional
• Inversió estrangera
• Exportacions
– Nova indústria
– Canvi en polítiques agràries
– Economia mixta (mercat)
– Una nació amb dos sistemes
– Reformes econòmiques però sense democratització
 New sectors, productivity and mechanization

The introduction of technology in a labour intensive milieu drove up productivity,

especially those goods not controlled by the state’s plan.
China’s Special and Economic Zones
(ZEE)

• Taiwan’s influence.

• 1980: Guangdong (Shenzhen,

Zhuhai, Shantou) and Fujian
(Xiamen).

• 1984: Dalian, Qinghuangdao,

Tianjin, Yantai, Qingdao, Nantong,
Shanghai, Ningbo, Fuzhou,
Wenzhou and Guangzhou.

• 1985: Pearl River Delta, Yangzi

Delta.

• 1992 Shanghai (Pudong)

 China’s Foreign Direct Investment

China’s entry of capital (FDI) was led by the Chinese diaspora and OEM’s from Taiwan and Hong
Kong working for Western multinationals. Also some Western companies “dared” to enter
Agricultural reform, 1976-86

• Contracting output quota to each household (baochan daohu, 包产到户) and miscellanea products.

• Growing out of the plan, dual track system, socialist and capitalist markets.

• Dismantling of the communes, creating local governments

• Local cooperatives and individual companies (less tan 8 workers): Township and Village Enterprises (TVE, 乡镇企业 ) and individual companies
(个体户).
Creixement i reducció de
la pobresa
LA FALLIDA DE LA URSS
El pas de la dècada dels ‘60 a la dècada
dels ‘80
• L’economia del bloc de l’est passa de
tenir altes taxes de creixement
econòmic a la dècada dels ‘60 i ’70
a reduir-les de forma significativa la
dècada dels ’80.
• Durant el mandat de Brèjnev (1964-
82), la URSS és potència industrial i
incrementa el benestar de la
població (IDH).
• Però el que es produïa no complia
amb la demanda de la ciutadania
(problema de l’economia
planificada).
• Alta corrupció i falta de democràcia:
desconfort social
El pas de la dècada dels ‘60 a la dècada dels
‘80

• La Primavera de Praga (1968)

• Alexander Dubcek
– Moviment democràtic
– Socialisme amb rostre humà
– Proposta cap un canvi del sistema econòmic

• El moviment és frenat per la URSS

De l’estancament de Brèjnev a la perestroika
de Gorbatxov
1971-85
• També afectats per la crisi
del petroli i el nou sistema
monetari
• Increment de les relacions
comercials amb l’Europa
occidental i increment de
l’endeutament exterior –
Crisi del deute
• Baix creixement econòmic
1986
• Canvis institucionals i econòmics
• Perestroika (econòmic):
planificació i mercats
• Glasnost (transparència
d’informació)
• Uskoreniye (creixement econòmic)
• Major informació entre la societat, però
no hi ha una millora econòmica: l’Estat
deixa d’invertit massa aviat
• Caiguda del mur de Berlin (1989) i es
dissol l’URSS (1991)
 La “guerra de les galàxies” i el bloc de la
URSS

• El desafiament militar dels EUA a la URSS arriba quan la URSS està

militarment debilitada per la llarga guerra a l’Afganistan, contra els
“talibans” –islamistes molt radicals-. La guerra (1981-1988) la perdrà la
URSS, i li xuclarà tots els recursos. Serà el seu Vietnam.

• L’acceleració de despesa militar i alta tecnologia per part americana no

podrà ser contrarestada per la Unió Soviètica.

• La URSS també estava afeblida perquè havia ajudat a tots els aliats del
COMECON (Europa de l’Est, Vietnam, Cuba) durant les crisi del petroli.
En ser gran productor, va poder obtenir guanys extraordinaris exportant
petroli. Això va funcionar la primera crisi, però molt menys la segona. La
caiguda del preu del petroli el 1986 va ensorrar la URSS i els seus aliats.
 La teràpia de xoc
• Borís Ieltsin (1991)

• Consens de Washington i
Capitalisme salvatge

• Una de les catàstrofes

econòmiques més grans de
la història

• Augment de la desigualtat i
reducció de l’IDH
CRISI DEL DEUTE EN ECONOMIES
EMERGENTS
Crisi del deute i divergència
Crisi del deute: “la dècada perduda d’Amèrica
Llatina i Àfrica”
• Mesura per a reduir la inflació a països
desenvolupats (especialment EUA: 1979,
Reserva Federal): increment de les taxes
d’interès  “Volcker Schock”

• Afecta negativament a països en vies de

desenvolupament, dependents de les
exportacions i de préstecs internacionals:
– Dificulta la concessió de crèdits i préstecs
– Es redueix les exportacions cap a EUA i Europa
(reducció de la D i proteccionisme):
desacceleració econòmica
– Es redueix l’assistència d’ajuts estrangers

• Comporta a la crisi del deute: 1982, Mèxic

anuncia que no pot pagar el seu deute
extern. Altres països el segueixen.
 Les crisis del deute
• Programes d’ajust fiscal i contracció d’importacions,
dura recessió-- disminució importacions,
programes d’ajust i polítiques monetàries
restrictives-impacte deflacionista.
• No hi ha moratòria del deute. El problema es va
anar superant quan el dòlar va depreciar-se després
de 1985 i quan el petroli va baixar sobtadament
l’hivern del 1986 (un tercer “xoc”, però a l’inrevés).
• És la “dècada perduda” d’Amèrica Llatina.
Conseqüències de la crisi del deute

• Les mesures en països desenvolupats

tenen un efecte en els preus de
primeres matèries no energètiques 
es redueixen els ingressos dels països
exportadors d’aquest tipus de
productes
– “la maledicció dels recursos naturals”
– Augment del nivell de pobresa

• Els països deutors són “rescatats” per

IMF i Banc Mundial sota el Consens de
Washington (polítiques neoliberals)
– danys colaterals i dependència d’actors
internacionals
Conseqüències de la crisi del deute
• Es comença a sortir de la crisi a principis dels
‘90 (Àfrica: 2005).

• Els països de l’Àsia Oriental adopten un

model fora dels Consens de Washington
– amb major intervenció de l’estat (developmental
State)
• Despesa social
• Depreciació de la moneda
• Indústria
• Bancs propis (menor dependència dels actors
internacionals)
– Aposten per l’exportació de productes
manufacturats: superen la maledicció dels
recursos naturals
– Efecte positiu en les seves economies

• Divergència entre els països en vies de

desenvolupament
 Conseqüències de la crisi del deute
• Debilitació dels països de la Europa Oriental. Van
endeutar-se massa per augmentar el benestar de la seva
ciutadania, i no estaven en condicions de mantenir-lo.
Fort malestar ciutadà, molt reprimit.

• Liquidació dels models d’ISI arreu del món. Els

desequilibris en la balança exterior es van accentuar i es
van fer insuportables. L’endeutament era improductiu.
Només posposava el fracàs del model. Mica en mica, la
ISI es va anar abandonant, però el procés va ser molt
dolorós: forta reducció d’ingressos i dificultat de trobar
espais de competitivitat en els mercats internacionals.
 Conseqüències de les crisis del deute

• Contracció importacions impedeix que totes aquestes

economies optimitzin producció i diversificació
econòmica. Divergència.
• Emergència de models alternatius. Els models de
promoció d’exportacions van sortir molt reforçats. Si
s’endeutaven era per esdevenir més competitius.
• Àsia: Xina i Índia. Mercats molt grans i menor
dependència de l’exterior. Endeutament, inflació i
càrregues financeres molt inferiors.
• Aprofiten la segona onada globalitzadora.
SEGONA GLOBALITZACIÓ
Guanyadors i perdedors de la Segona Globalització:
The Elephant Curve (Lakner-Milanovic graph )
Canvis globals en ingressos reals per percentil
Convergència entre països?
Convergència entre països?
Divergència en la distribució dels
ingressos
Divergència en la distribució dels
ingressos
Trajectòria de la desigualtat a EUA i
Europa durant la Segona Globalització
Conseqüències
• Desconfort social
• Protestes
• Nacionalisme i moviments radicals
• Demanda de major democratització
• Canvi de paradigma: sistema més sostenible
(revolucions tecnològiques).
• Trencament amb el neoliberalisme?
Tercera Revolució
Tecnològica
Tercera i Quarta Revolucions
Tecnològiques
• Desgast de la IIRT
• Increment de l’atur
• “Just in time”: cadenes de
producció internacional i
relocalització
• Problemes ambientals
• Internet technoligies
• Energies renovables
• Democratització de la
producció