Història econòmica unitat 6: “Segona Globalització: de l’estagflació dels anys setanta a la Gran Recessió (1973-2012)”

1. Productivitat, salaris i beneficis: conflicte distributiu al final de l’època daurada als països capitalistes de l’OCDE (1950-1979)
 EVOLUCIÓ

- 1950-1973 (“època daurada”): plena ocupació + baixa inflació, a causa de aplicació de polítiques fiscals i monetàries expansives keynesianes que tenien com
objectiu el màxim creixement possible (encara que això comportés una mica d’inflació moderada perquè prioritzava inversor actiu i penalitzava rendista passiu)
- 1968-1969: inici de desacceleració creixement productivitat a causa de
 Tecnologies de la 2RT + cadena muntatge + gran empresa “fordista” exhaureixen capacitats d’expansió a sectors productius industrials
 Mercats béns consum duradors se saturen
 Conflictes distributius i laborals
 Prioritats política econòmica
 CONTEXTOS
- EEUU
 1952-1960: política fiscal i monetària restrictiva aplicada per Eisenhower
 1961-1963: política fiscal i monetària expansiva (keynesiana) aplicada per Kennedy
o Projecte  New economics: acontentar demandes socials + satisfer pressions militars i industrials augmentant despesa en armament
o 1962: invasió a Cuba / Guerra Vietnam
o 1963: assassinat  Possibles causes: intenció de Kennedy de buscar sortida negociada amb la Unió Soviètica a la crisi dels míssils nuclears de
1962 + discurs de posar fi a la Guerra Freda + tractat amb Anglaterra i URSS que va posar fi a proves nuclears atmosfèriques
 1963-1969: política fiscal i monetària més expansiva aplicada per Johnson
o Augment demandes socials (vagues i protestes) i moviments drets civils, feministes, població negra...
 Moviment pels Drets Civils de la població negra
o Guerra Vietnam (1954-1976)
- EUROPA  (igual que a EEUU) augment demandes socials expressades en vagues i protestes (Maig 1968, París) nous moviments pels drets civils, feministes,
juvenils, estudiantils i en contra de servei militar obligatori, guerra Vietnam o armes nuclears
 Elits empresarials i polítiques ho viuen com un desafiament als seus valors
 Noves generacions ja no tenen por de quedar-se sense feina (pronòstic economista polonès Michal Kalecki)  Conseqüència: ∆ afiliació sindical + ∆
vagues per aconseguir millores salarials i més drets laborals  EXPLOSIÓ DEMOCRÀTICA
o Segona onada feminista (Women’s Lib) expressant malestars per discriminacions en mercat de treball + desafiaments redistributius
 PRODUCTIVITAT: desacceleració
 BENEFICIS: caiguda pronunciada en un context d’economia capitalista (expectatives dels inversors privats determinen el nivell d’ocupació) provoca retracció
creixent inversió privada + tendència a l’estancament econòmic
 MESURES: reforç polítiques fiscals i monetàries expansives keynesianes  gastar més + injectar més diners per estimular l’activitat
- Problema: en un context d’estancament + augment nivell de preus, aplicar política expansiva acceleraria molt més inflació que el creixement econòmic  De
fet, abans de la primera crisi petroli l’economia ja anava cap a l’estagflació
 XOCS PETROLI  detonants a l’estagflació (1973-1979)
1r Xoc (1973)
 Causa: represàlia a Israel per la guerra del Yom Kippur de 1973
 Conseqüència: OPEP (1960) redueix un 7% extraccions de cru  triplicació preu barril  fi era petroli barat que havia alimentat d’energia
l’hipercreixement de l’època daurada
2n Xoc (1979)
 Causa: revolució islàmica iraniana + esclat guerra entre Irak i Iran
 Conseqüència: caiguda exportacions de petroli d’Irak i Iran  encariment barril (augment menor que el del 1r xoc)
- CONSEQÜÈNCIES dels xocs:
1. Augment preus de l’energia ja que el model energètic en el seu conjunt estava basat directa o indirectament en derivats petrolers  1970-1985 preus
es x4 i, com que IPC es va triplicar, la despesa energètica va augmentar entre 30 i 40%
o Curt termini: demanda molt inelàstica (∆ preu no afecta a quantitat demandada)  encariment del preu provoca:
1. Augment preus de tota mena de productes, ja que el petroli era l’input en la producció i distribució
2. Augment factura energètica empreses i famílies, en comparació amb altres béns de consum o inversió
3. Acceleració tendència estancament econòmic, a causa del menor ritme d’increment de la productivitat, caiguda beneficis i expectatives
empresarials

1
 4. Flux renda cap a països exportadors cru (OPEP té superàvit)
o Llarg termini: demanda més elàstica (∆ preu afecta a quantitat demandada)  encariment del preu provoca:
5. Ús més eficient de l’energia mitjançant reducció pèrdues transformació i transport + recerca noves fonts energia alternatives + canvi
estructural cap a activitats menys intensives en petroli  reducció intensitat energètica en l’economia
2. Inflació + recessió econòmica + atur: 1974 inflació mitjana països OCDE arriba al 13,4%
o Dilema  aplicar polítiques fiscals i monetàries expansives o restrictives?
 Expansives: posarien fi a recessió i atur però generarien més inflació
 Restrictives: posarien fi a inflació però generarien més recessió i atur
 NEOLIBERALISME (1981-1982)  1971: crisi del dòlar  president d’EEUU Nixon (1969-1974) suspèn convertibilitat del dòlar en or  fi patró dòlar establert en
conferència de Bretton Woods (1944)
- CAUSA: Milton Friedman (assessor econòmic de Nixon) contrari a idees keynesianes  partidari de polítiques restrictives per posar fi inflació abans que res
 Concepte important: aquesta política només podia tenir efecte en el dòlar que circulava a l’interior d’EEUU, el qual era molt poc en comparació amb
la gran quantitat de dolar circulant per la resta del món)
 Tot i així, convenç a Nixon perquè posi fi al patró dòlar amb l’argument que això permetia als EEUU més flexibilitat per aplicar neoliberalisme en
política economia
- CONSEQÜÈNCIA: nova era de canvis flotants divises fins l’actualitat + marge maniobra més ampli a polítiques econòmiques de la resta de països OCDE (que
aplicaran inicialment polítiques expansives per posar fi a recessió i atur)
- RESULTAT: inflació es dispara i atur augmenta poc  estagflació bloqueja polítiques keynesianes tradicionals i afavoreix redescobriment neoliberalisme
- EVOLUCIÓ
 1974: inici tímid
 1978-1979: acceleració
 1980-1981: implantació polítiques neoliberals de manera general i rotunda  canvis flotants divises + ∆ tipus interès = retorn a polítiques
deflacionaries presents durant la Primera Globalització en el règim del patró or
o EEUU: ∆ tipus interès governador Reserva Federal (Paul Volcker) en plena recessió econòmica + victòria eleccions Ronald Reagan (1980-1989)
o Regne Unit: victòria eleccions Margaret Thatcher (1979-1990)
o Alemanya: victòria eleccions Helmut Kohl (1990-1998)
 Tipus interès alt: durant Primera i Segona Globalització
 Tipus interès baix: durant període entreguerres i època daurada

2. Nova etapa d’ “expectatives encongides” (1981-2012)

 OBJECTIUS governs i institucions econòmiques internacionals: remuntar beneficis + expectatives empresarials que s’havien deteriorat amb l’ “explosió
democràtica” de finals 60’-inicis 70’
- Pensament neoliberal: només inversió privada pot recuperar creixement econòmic i només innovació empresarial pot tornar a fer augmentar productivitat
ll/t
 CONSEQÜÈNCIES implantació neoliberalisme (polítiques monetàries restrictives)
1. Augment atur, tot i que deien que s’havia de considerar inevitable per sanejar l’economia  s’accepta una taxa d’atur “adient” perquè no accelerava la
inflació
2. 1975, Comissió Trilateral publica informe dient que la crisi de l’estagflació era resultat d’un “excés de democràcia”  recuperació lideratge conservador 
Consens de Washington
 Prioritat a disciplina fiscal per evitar o reduir dèficits públic + alts tipus interès per contenir inflació
 Reducció impostos directes als més rics
 Derivar inversió pública cap a infraestructures contenint o reduint despesa social
 Privatització empreses públiques
 Desregular sector financer
 Obrir i liberalitzar fluxos comercials
o Resultat: atur es dispara encara més a tots els països de l’OCDE
3. Suspensió increment salaris nominals, mentre la inflació es mantenia alta  Conseqüència: contracció augment progressiu salari real (capacitat compra):
aplanament corba salaris reals fins situar-se per sota dels augments de la productivitat treball
4. Caiguda vagues + increment afiliació sindical
5. Accentuació divergència entre salaris reals i productivitat treball  això volia dir que els augments en el producte/hora treballada anava a parar als
perceptors de beneficis (els més rics), que es van incrementar entre 1980-1981  pes indirecte guanys financers en conjunt d’ingressos
6. Augment desigualtat distribució renda a l’interior de cada país

2
3
3. Dels “feliços noranta” a la Gran Recessió (1990-2012)
 RESULTATS polítiques macroeconòmiques neoliberals han funcionat, però depenent de per a què i per a qui
1. Augment beneficis empresarials, però a nivells inferiors als de l’època daurada

 Japó  diferència entre quota beneficis empresarials segons si s’inclouen inversions immobiliàries o no  Causa:
o 1986: bombolla borsària i immobiliària que rebenta el 1991
o 1985-1991: creixement real mitjà del PIB/habitant però en s.XXI ha anat caient
 Àustria, Anglaterra, Espanya, Irlanda: també han experimentat creixement econòmic amb tendència a generar bombolles especulatives 
Conseqüència: fallides borsàries 1987, 1990-1992, 1997-1998, 2001 de magnitud comparable amb el crack 1929
 Alguns analistes consideren que l’actual crisi financera iniciada el 2007 és resultat de no haver reaccionat davant “finançarització” de l’economia
(símptoma de la Segona Globalització)
2. “Finançarització” economia global

 Programa neoliberal volia desregular mercats financers amb l’objectiu d’afavorir activitat borsària com a forma de finançament de les grans
empreses, estimulant mercat hipotecària i inversió immobiliària  s’aconsegueix
o Ronald Reagan reforma llei bancària del 1933 que obligava a mantenir captació de dipòsits de petits estalviadors per la banca comercial
separada de grans operacions negoci bancari en inversions empresarial arriscades
o Clinton acaba de completar la liberalització financera amb nova llei del 1999
 Conseqüències: creixement actius financers fins a representar 72% guanys empresarials als EEUU l’any 2002
o Empreses multinacionals han començat a fer grans operacions d’adquisició o fusió d’altres actius emprant les pròpies accions com a mitjà
pagament recorrent cada cop més a la borsa per crear noves accions i captar l’estalvi de les famílies
o Famílies països més rics han desplaçat els seus estalvis dels comptes corrents bancaris cap a la cotització en borsa d’accions i participacions
 1982: comptes bancaris representaven 64% estalvi mundial
 2006: compte bancaris representaven 37% estalvi mundial mentre que el 63% estava col·locat en accions, bons i deute públic
o Empreses han anat col·locant accions com si fos diner emès per un banc central  mitjançant palanquejament d’actius i passius als balanços els
diners ja no estan subjectes a la intermediació financera tradicional i regulacions públiques dels bancs centrals
 Capitalització borsària ha crescut tant que, juntament amb participacions en bons i títols de deute x4 PIB mundial l’any 2006
 Desproporció entre actius financers i PIB és molt més gran a països desenvolupats  p.ex.: Espanya transaccions financeres han arribat a
ser quasi 9 vegades superiors al PIB
 Concepte important  actualment el que anomenem capital és:
o D’una banda: béns capital tangibles (màquines, motors, infraestructures, edificis, plantacions, caps de bestiar, instal·lacions...) que tenen
capacitat determinada de fer treball útil en sentit físic, que perdura en el temps i es va deteriorant per l’envelliment que es pot compensar renovant-
los
o D’altra banda: actius financers valorats en diner segons una cotització de mercat subjectiva, que pot tenir en compte magnituds materials o
immaterials i està únicament limitada per la capacitat i voluntat de pagar dels qui estan disposats a comprar-los
o Manca relació directa entre aquests dos (desproporció global) permet comprar i vendre accions obtenint “guanys o pèrdues de capital”  per
això funciona el mecanisme “fal·làcia de la composició”: els qui adquireixen accions en el mercat financer poden creure (o no) estar adquirint una
part alíquota dels béns de capital que representen, però mai no les podran vendre pel seu valor tots a la vegada
 És un valor purament “fiduciari”: es basa només en la confiança que sempre hi haurà algú altre disposat a adquirir aquelles accions a un
preu igual o superior
o A més, actius financers han crescut fins a x4 el valor de tota l’activitat econòmica “real”, mentre que capital fix (actius tangibles) s’ha estancat 
fortíssim ritme inversor en béns de capital fix en economies emergents, mentre que en economies més desenvolupades s’ha anat produint caiguda
inversió capital fix
 Pregunta: per què inversors privats i empreses desvien estalvis cap a especulacions que provoquen bombolles borsàries i immobiliàries en
lloc d’invertir-los en producció de béns i servies reals per crear noves empreses i llocs de treball o per ampliar la capacitat de les empreses
existents?

4
  Resposta: pel símptoma de l’esgotament de la 2RT + dificultats per trobar alternatives per obrir nous sectors d’inversió i incrementar
productivitat
o Conseqüència: Gran Recessió iniciada el 2007-2008
3. Productivitat

 Polítiques econòmiques neoliberals consideren que la millora en la productivitat només s’aconsegueix amb inversions generades per innovació
empresarial privada
o Segons aquesta hipòtesi, governs i països que han aplicat aquestes polítiques haurien d’experimentar increments de productivitat més elevats a
ll/t  cas d’EEUU: aconsegueix crear més llocs de treball que Europa occidental o Japó (on hi havia més regulacions de salaris mínims, drets
sindicals...) i taxes d’atur més baixes
o Paral·lelament: índexs pobresa, exclusió social, criminalitat, població reclusa molt més elevats  efectes socials negatius
 Concepte important: major capacitat de crear llocs de treball barats afavoreix realment la millora de la productivitat a ll/t?
o No
 Forces economistes consideren que l’abaratiment del treball és un desincentiu a la innovació tècnica i augment productivitat
 Història econòmica ofereix exemples que corroboren que alts salaris són el motor de les futures innovacions i millores en la productivitat
o Si
 Neoliberals consideren que són les “rigideses” laborals les que frenen innovació i dinamisme tecnològic
o Realitat:
 Països que inicien convergència experimenten ritmes d’increment de productivitat més alts que països capdavanters
 Regne Unit, EEUU i Alemanya durant règims laborals liberals no milloren en productivitat i tampoc s’accelerà durant governs més
conservadors (Reagan, Thatcher, Kohl)  països OCDE (sobretot als EEUU)
4. Canvi estructural  economistes es comencen a qüestionar si canvi estructural estava començant a generalitzar la malaltia de Baumol: mentre la
divergència entre productivitat i remuneració afecti a un grup reduït sectors (artistes, esportistes d’elit...) no tindrà rellevància econòmica, però quan les noves
demandes emergents amb augment nivell de vida es desplacin progressivament cap a aquests sectors, llavor sí
 És molt important per la marxa de la productivitat a ll/t la relació entre creixement econòmic i canvi estructural: augments productivitat agricultura ha
desplaçat demanda i força laboral cap a la indústria, i augment productivitat indústria ha desplaçat demanda i força laboral en serveis (agricultura 
indústria  serveis)  Qüestió: quan augmenti productivitat serveis què passarà?
 Constant recerca i desenvolupament tecnològic
o Anys 80: ordinadors
o Anys 90 (“feliços noranta”): xarxa d’Internet  base de les TIC  augment productivitat EEUU però desacceleració a Europa i Japó
 Causa: a EEUU hi havia més flexibilitat laboral, menor regulació economia i difusió més gran de les TIC; en canvi als altres països hi havia
excés protecció laboral, “corporativisme” de sistemes i pes excessiu de l’estat del benestar europeu (euroesclerosi)
 Resultat: des dels anys 90 fins avui, les TIC han tingut paper molt important en creixement productivitat (més als EEUU que a UE)
o Des de 1995-actualitat: sectors principals responsables de recuperació de productivitat han estat serveis intensius en ús de les TIC
o Subsectors amb increments valor afegit/hora treballada més elevats han estat (a part del sector financer): comerç al detall, distribució a
l’engròs gràcies a model de vendes en grans superfícies i incorporació codi barres a tota cadena logística comercial
 Conseqüència: costos socials i ambientals que degraden vida comunitària de ciutats i barris
o De moment TIC estan fent augmentar productivitats als vells sectors de la 2RI enlloc de crear-ne de nous  això també implica que a EEUU i
Europa ha tingut paper molt important les preferències ciutadanes sobre forma de vida
 Pot ser que regulacions públiques + protestes ciutadanes contràries a model de supermercats Wal-Mart hagin impedit Europa accelerar la
seva productivitat  negatiu per economia però positiu per la societat, perquè França i EEUU tenen semblants nivells de valor afegit/hora
treballada però el model americà es basa en treballar per consumir mes i a França la gent té més temps lliure, perquè la jornada laboral és més
curta a França i la població econòmicament “activa” és menor
 En quins serveis les TIC poden millorar realment productivitat, i en quins altres no gaire o gens?
o Serveis comercials: més indicats per incorporar TIC i reduir hores de treball pagades per unitat de valor afegit
o Serveis personals: no tant indicats perquè es relaciona amb la cura gent gran o criatures, ensenyament, sanitat on es prefereix una cura personal
de proximitat
 GRAN RECESSIÓ  crisi financera iniciada el 2007-2008
- CONTEXT
 Divergència PIB i productivitat entre EEUU i resta del món desenvolupat
 Difusió TIC + desregulació mercat treball + dinamisme empresarial
 Esclat bombolla immobiliària i borsària del Japó (1991)

5
  Alt cost unificació alemanya alenteix creixement producte i productivitat de l’economia que havia estat el principal motor de la Unió Europea
 1992 Tractat de Mastricht: condicions convergència mitjançant pacte d’estabilitat i creixement per ingressar a la nova moneda única europea l’any
1999
o Volia dir aplicar polítiques monetàries i fiscals molt restrictives (com el “consens de Washington”): austeritat fiscal, equilibri pressupostari,
prioritat en lluita contra inflació (encara que s’hagués de mantenir elevats nivells d’atur)
o En canvi, EEUU combina política monetària inicialment restrictiva i política fiscal força expansiva: reducció pressió fiscal pels més rics però no
contrauen despesa governamental en la mateixa proporció, retallar despeses socials però no gaire les militars  Conseqüència: ∆ dèficit públic
 Clinton (1992-2001): aplica política pressupostaria orientada al dèficit zero
 George Bush fill (2001-2008): torna a ∆ dèficit públic amb 2ª Guerra Irak iniciada al 2003
 Política orientada a devaluar suaument moneda dels EEUU en relació amb divises principals competidors
o Dòlar car tenia avantatges financers a c/t per EEUU però a m/t i ll/t perjudicava exportacions i afavoria importacions d’altres països (∆ dèficit
comercial)  Mesures: 1985 EEUU signa Acord de l’hotel Plaza de Nova York amb el qual Japó, Alemanya occidental, França i Regne Unit es
comprometen a revaluar el ien, marc, franc i lliura esterlina respecte del dòlar  Conseqüència: benefici exportacions nord-americanes i perjudici a
les europees i japoneses (millora competitivitat exterior dels EEUU + moderació ajust política monetària interior)
 Finals 80’: estímuls + creixent desigualtat repartiment renda = alça borsa Nova York  especulació en valors mobiliaris + eufòria borsària provoca
traspàs d’estalvis de la resta del món cap als EEUU (boom consum privat béns importat dispara dèficit comercial)
o Per mantenir alta la demanda de consum i inversió  reducció tipus interès de la FED
o Salaris estancats + població procés d’envelliment + contracció despesa pública feien necessari recórrer a l’endeutament per mantenir demanda
o Endeutament familiar dels anys 80’ per les targetes crèdit + boom sector immobiliari anys 90’ = explotació bombolla immobiliària
 Hipoteques comencen a finançar la compra d’habitatges, adquisició automòbils, béns consum duradors, despesa consum corrent de
famílies (coberta per importacions asiàtiques)  triple espiral d’endeutament als EEUU: privat, públic i exterior
o S’evita la caiguda del dòlar amb estalvis governs asiàtics (Xina i Japó) que han acumulat i invertit dòlars com a contrapartida del seu superàvit
d’exportacions
- CAUSES
1. Polítiques desreguladores del sistema financer tradicional aplicades amb el neoliberalisme
2. Esclat doble bombolla borsària i immobiliària japonesa el 1991 que va seguir amb fallida bancària i llarg estancament econòmic
- CONSEQÜÈNCIES
1. Fallida hedge funds: fons d’inversió creats el 1994 per la crisi asiàtica de 1997-1998 que també afecta Rússia i Brasil  Problema: mesures
estimuladores de l’economia + inacció reguladora FED seguien propiciant bombolles especulatives
o Interpretació crisi asiàtica i estancament Japó: problema de “massa regulació” per no ser prou neoliberals
2. Baixada tipus interès americà + crisi asiàtica = nova bombolla valors puntcom Wall Street (2001)
3. Fallida gran empresa elèctrica nord-americana Enron pels enganys i fraus per “colar” a la borsa com a segures inversions financeres actius que no
tenien cap valor
4. Més baixada tipus interès americà + obligació a UE i altres bancs centrals a baixar també preu diner, arran dels fets de l’11S del 2001
5. Guerra Irak i Afganistan finançades per endeutament famílies i empreses i govern d’EEUU
6. +Especulació en empreses i societat en general a causa de les alces borsàries que estimulaven despesa consum basada en endeutament mentre també
sostenien guanys empreses  Conseqüència: altra bombolla immobiliària i hipotecària, basada en consolidació de nous productes financers d’alt risc
(hipoteques subprime col·locades a clients amb solvència escassa)
o Bancs i caixes d’estalvis d’EEUU: transferència d’aquests préstecs amb alt risc d’impagament a fons inversió o plans pensions privats tornant-los
a col·locar al mercat financer amb alta qualificació
7. 1998, forta alça preus petroli + 2003, procés encariment aliments i primeres matèries no energètiques (a causa de forta demanda de països
emergents a Àsia i Amèrica Llatina) = inflació es dispara + crisis alimentàries en països empobrits
o Concepte important: en context de recessió, quan la despesa de consum i inversió baixen el perill està en que la deflació generi espiral de
retoralimentació cap a la depressió  però si l’activitat es recupera mínimament perquè el consum i la inversió remunten, els preus de l’energia
tornen a estirar dels aliments i primeres matèries cap a una nova inflació que pot conduir a nova “estagflació”
 Neoliberals han estat molt més preocupats per la inflació generada pels augments dels salaris, energia i béns bàsics que pel deteriorament
de l’ocupació o consum
8. Limitació creixement demanda agregada global, a causa de:
1. Augment desigualtat
2. Polítiques fiscals restrictives
3. Països asiàtics fan créixer exportacions amb preus barats per acumular superàvit comercial en forma de reserves i mantenir devaluada la
cotització de les seves monedes i prevenir xocs
4. Augment preus petroli desvia fluxos de renda pagats per famílies i empreses cap a països exportadors de cru, que a més també tenien reserves
5. Creixement demanda agregada global havia passat a dependre de l’únic país del món on no hi havia polítiques restrictives: EEUU  mentre no
explotés bombolla immobiliària i borsària, era quasi l’únic “consumidor mundial d’últim recurs”, però quan rebentés, hi hauria una recessió
econòmica mundial a causa de la interconnexió finances globals desregulades dels EEUU a altres països + contracció demanda efectiva global
9. 2005, caiguda vendes sector immobiliari als EEUU  crisi s’estén cap als bancs i caixes implicats en negocis hipotecaris (impagaments i problemes de
liquiditat)  Conseqüència: esclat bombolla (2007) + crisi hipoteques subprime afecten a altres entitats financeres o fons d’inversió europeus, asiàtics i
llatinoamericans  Inici Gran Recessió
- INICI  característiques:
1. Ensorrament generalitzat confiança: fallida bancària en cadena + depressió empreses no financeres

6
 2. Caiguda economia mundial semblant a la de la Gran Depressió, tot i que la FED manté tipus interès amb nivells més baixos que durant Gran Depressió
fins assolir valors nominals propers a zero (2011)
o Banc Central Europeu amb la por a la inflació segueix tendència semblant però més moderada
o Japó, ja feia anys que tenia tipus interès propers a zero
3. Trasllat de la pressió de la caiguda de l’economia mundial als governs perquè estimulessin activitat, baixant tipus interès + augmentant despesa
pública
o Pla de rescat del president Obama (semblant al New Deal de Roosevelt)
4. Resistència per augmentar pressió fiscal als més rics, sostenint una despesa pública elevada que permeti lluitar contra atur amb política fiscal
expansiva sense incórrer en dèficits insostenibles
o Països de l’OCDE: pressió fiscal arriba al 35,5% del PIB el 2000 i es redueix al 2% el 2009  sobretot EEUU i Japó experimenten reduccions fortes
en pressió fiscal i despesa pública
o Països escandinaus: màxima despesa pública  54,2% del PIB a Dinamarca; 52,7% a Suècia; 51,4% a Finlàndia
o Cas Espanya: recuperació democràcia  convergència lenta amb països de l’OCDE augmentant pressió fiscal i despesa pública i després de l’esclat
de la bombolla immobiliària (2007-2008), Espanya disminueix molt els ingressos fiscals a causa de la dependència prèvia de la recaptació de
l’activitat constructora i manca de reacció per canviar sistema fiscal i economia
o Conclusió: a tots els països la reacció immediata a la Gran Recessió va ser augment despesa pública en el PIB a causa de la caiguda de l’activitat
econòmica i plans de rescat aplicats
 Plans rescat: augment despesa governamental en obres públiques, subsidis atur, ajuts banca, desgravacions empreses  Conseqüència:
augment deute públic
5. Una crisi que comença per un endeutament privat insostenible + males pràctiques financeres es trasllada a l’àmbit de hisenda pública i finançament
deutes públics tornant de nou als mercats financers
6. 2008: es demana als governs aprovació plans rescat financers i estímuls fiscals i monetaris per aturar espiral de recessió que amenaçava en
transformar-se en depressió
7. Quan l’economia estava en caiguda la gent demana refundar capitalisme però quan l’economia comença a recuperar-se lentament, aquesta mateixa
gent reclama ajut al capitalisme  Condicions: retallar impostos, dèficits públics i despeses socials  Neokeynesians consideren que retallades poden
generar recaiguda a la recessió  Conseqüència: noves caigudes borsàries 2011
 CONCLUSIÓ: tenir o no tenir estat del benestar és una qüestió d’elecció social i democràcia