TEMA 1.

UN NOU MODEL DE CREIXEMENT A

PARTIR DE 1995 I EL COMPLIMENT DE LES
CONDICIONS DE CONVERGÈNCIA
NOMINAL PER A LA UEM

Economia española
Curs 2021/2022

Prof. Carme Poveda

 Bibliografia

• J. Viñals, La economia española en la Unión

Europea, Papeles de Economía espanyola, 100,
vol I, pp. 86-95 i pp. 99-107, 2004

• Joan Cals, Los intereses del futuro. Capítols 7-8

 CONTINGUT

• Evolució macroeconòmica 1986-1999

• Factors impulsors del creixement, shocks i desequilibris
• Informe Delors. Avantatges i inconvenients de la UEM
• Tractat de Maastricht 1992 (criteris de convergència
nominal: inflació, tipus d’interès...)
• Compliment dels criteris de convergència nominal de
Maastricht per entrar a la UEM (1998)
• Pacte d’Estabilitat i Creixement (1996)
• Polítiques públiques: monetària, fiscal, d’oferta i
canviària.
TEMA 1. UN NOU MODEL DE CREIXEMENT A PARTIR DE 1995 I
EL COMPLIMENT DE LES CONDICIONS DE CONVERGÈNCIA
NOMINAL PER A LA UEM

Evolució macroeconómica
• 1985-1991: creixement econòmic
• 1992-1993: recessió curta però intensa
• 1994-2000: expansió econòmica (es va perllongar fins al 2007)
- En els anys 1994 i 2000 el creixement del PIB va ser en mitjana del 3,5%.
- La taxa de creació d’ocupació va ser del 3,3%.
TEMA 1. UN NOU MODEL DE CREIXEMENT A PARTIR DE 1995 I
EL COMPLIMENT DE LES CONDICIONS DE CONVERGÈNCIA
NOMINAL PER A LA UEM

Característiques del període 1986-1993 (“shocks”)

1. Entrada en la CEE (1986)
2. Entrada en el SME (1989)
3. Mercat Únic Europeu (1993)
4. Augment del pes del sector públic

Desequilibris:
• Inflació => tipus d'interès reals a llarg termini
• Dèficit públic
• Dèficit exterior

Polítiques econòmiques:
Devaluacions de la pesseta per recuperar competitivitat
TEMA 1. UN NOU MODEL DE CREIXEMENT A PARTIR DE 1995 I
EL COMPLIMENT DE LES CONDICIONS DE CONVERGÈNCIA
NOMINAL PER A LA UEM

Reducció dels desequilibris en el període 1994-1999

El tret més destacable de l’evolució econòmica durant el període 1994-1999 (fins a
l’examen de Maastricht) és que el vigor econòmic i la creació d’ocupació van venir
acompanyats de progressos notables en els problemes de fons que arrossegava
l’economia espanyola (reducció de desequilibris):

• la reducció de la inflació (1,8%, el mínim de la sèrie fins llavors l’any 1998, després de
l’examen torna a pujar). – gràfic -
• la reducció de la taxa d’atur (el 13,9% el 2000, el mínim de la sèrie fins llavors). –
gràfic -
• El PIB per habitant (mesura de benestar) supera el índex de 80 respecte a la mitjana
de la UE (índex, gràfic cap 0) per primera vegada el 1997. – gràfic -
• i l’equilibri dels comptes públics (els comptes públics registren superàvit els anys
1995-98, després de l’examen torna a haver-hi el dèficit). – gràfic -

L’economia espanyola va aconseguir trencar el “sòl” del 4% de la inflació, del 16% en la

taxa d’atur i el “sostre” del 80% del PIB mitjà de la UE en la renda per càpita.
TEMA 1. UN NOU MODEL DE CREIXEMENT A PARTIR DE 1995 I
EL COMPLIMENT DE LES CONDICIONS DE CONVERGÈNCIA
NOMINAL PER A LA UEM
TEMA 1. UN NOU MODEL DE CREIXEMENT A PARTIR DE 1995 I
EL COMPLIMENT DE LES CONDICIONS DE CONVERGÈNCIA
NOMINAL PER A LA UEM

Factors impulsors del creixement 1994-1999

Des del costat de la demanda, diferenciem la demanda interna i externa. En la demanda
interna, el consum privat i la inversió van tenir un paper molt actiu, impulsats pel fort descens
dels tipus d’interès des de mitjans 90s i les bones expectatives econòmiques, i l’augment del
valor dels actius financers i immobiliaris. La despesa pública, en canvi, va tenir un efecte
contractiu. Pel que fa a la demanda externa, va evolucionar des d’una contribució positiva al
creixement en els anys que van seguir a les devaluacions de 1992-1993 i 1995, a un saldo
exterior negatiu i cada vegada més gran a partir del 1999.

El tret més destacat d’aquest període és que es trencarà amb la tònica de les darreres
dècades, que es caracteritzava per períodes expansius acompanyats de desequilibris externs
i interns, que terminaven per estrangular el creixement a través de forts increments de la
inflació i el dèficit exterior.

Les autoritats espanyoles van atorgar la màxima prioritat a aconseguir l’entrada d’Espanya a la
UEM en les millors condicions possibles. Es va aconseguir avançar en el procés de
convergència nominal i real i que Espanya fos un dels països fundadors de la UEM al gener de
1999.
TEMA 1. UN NOU MODEL DE CREIXEMENT A PARTIR DE 1995 I
EL COMPLIMENT DE LES CONDICIONS DE CONVERGÈNCIA
NOMINAL PER A LA UEM

Informe Delors 1989. Avantatges i inconvenients de la Unió

Monetària
Avantatges:
- Efectes positius en la consolidació del mercat únic i sobre els fluxos de béns,
serveis i capitals, per l’eliminació de la incertesa del tipus de canvi
- Major estabilitat dels preus, impuls al creixement i l’ocupació
- Eliminació dels costos de transacció canviaris
- Importància en foros econòmics pel fet de compartir amb el dòlar i el ien, una
moneda internacional important
- Harmonització dels tipus d’interès i, en conseqüència, reducció de la prima de risc
(benefici desmentit posteriorment per la crisi financera de 2007).

Inconvenients:
- Impossibilitat d’usar el tipus de canvi per devaluar la moneda, sota determinades
circumstàncies d’excés de deute. Es van subestimar els costos de la fixació canviaria
entre països amb situacions econòmiques molt diferents.
TEMA 1. UN NOU MODEL DE CREIXEMENT A PARTIR DE 1995 I
EL COMPLIMENT DE LES CONDICIONS DE CONVERGÈNCIA
NOMINAL PER A LA UEM

Tractat de maastricht (1992)

- Contemplava 3 etapes, la última era la implantació de la nova moneda l’1 de gener de
1999.
- També establia els criteris que devien complir les economies candidates, de forma que es
comprovés la seva convergència –nominal- d’aproximació a un patró que era l’alemany.
Cinc criteris o condicions:
• Inflació: durant els 12 mesos anteriors la taxa d’inflació no hauria de superar en més
d’1,5 punts la mitjana de l’augment dels preus de les 3 economies més estables.
• Tipus d’interès: les tipus a llarg termini no podien excedir en més de 2 punts l’interès
mitjà en els 3 països menys inflacionistes (els mateixos del punt 1).
• Dèficit públic: no havia de superar el 3% del PIB
• Deute públic: havia de ser com a màxim el 60% del PIB (es podia acceptar nivells
superiors si els països acreditaven un procés de descens).
• Tipus de canvi: haver respectat durant els dos anys previs els marges de fluctuació
normals dins del sistema monetari vigent fins llavors.
TEMA 1. UN NOU MODEL DE CREIXEMENT A PARTIR DE 1995 I
EL COMPLIMENT DE LES CONDICIONS DE CONVERGÈNCIA
NOMINAL PER A LA UEM

Compliment dels criteris de Maastricht (1998)

Espanya va entrar en el primer grup l’1 de gener de 1999. Va complir amb les cinc condicions
o criteris de convergència nominal (dades 1998) en un breu període de temps (el 95 no es
complia cap criteri):

La inflació es va situar 0,6 pp per sobre de la dels tres països més estables de la UE
(inferior al marge d’1,5 p permès), els tipus d’interès a llarg termini van superar en
només 0,5 punts el dels tres països més estables (sense arribar als 2 punts permesos); el
dèficit públic es va situar per sota del 3% del PIB; el deute públic va superar el 60% del
PIB però mostrava una tendència correctora; i la cotització de la pesseta es va mantenir,
des d‘abril de 1995, dintre del SME.

No va tenir problema amb el criteri de deute públic perquè portava anys en nivells
relativament estable, ni tampoc amb el criteri d’estabilitat canviaria, després de les
devaluacions de la pesseta entre 1992 i 1995. Però va tenir més problemes amb el dèficit
públic, la inflació i els tipus d’interès:
TEMA 1. UN NOU MODEL DE CREIXEMENT A PARTIR DE 1995 I
EL COMPLIMENT DE LES CONDICIONS DE CONVERGÈNCIA
NOMINAL PER A LA UEM
TEMA 1. UN NOU MODEL DE CREIXEMENT A PARTIR DE 1995 I
EL COMPLIMENT DE LES CONDICIONS DE CONVERGÈNCIA
NOMINAL PER A LA UEM
TEMA 1. UN NOU MODEL DE CREIXEMENT A PARTIR DE 1995 I
EL COMPLIMENT DE LES CONDICIONS DE CONVERGÈNCIA
NOMINAL PER A LA UEM

Pacte d’Estabilitat i Creixement (1996)

En 1996 per prevenir desviacions d’aquestes variables es va aprovar el
Pacte d’Estabilitat i Creixement. Les economies havien d’estar en situació
d’equilibri pressupostari, i només s’admetia dèficits de fins al 3% en el curt
termini. El pacte contemplava un sistema de sancions (mitjançant el
“procediment del dèficit excessiu”), excepte que el dèficit obeís a una
situació excepcional, com és una recessió econòmica.

El Pacte va ser reformat el 2005 per introduir elements de ponderació dels

incompliments i relaxar el procediment sancionador (davant l’incompliment
de França i Alemanya). El 2011, la crisi del deute públic i de l’euro va obligar
a replantejar-lo amb més disciplina davant la necessitat d’afiançar la sortida
de la crisi de l’euro.
TEMA 1. UN NOU MODEL DE CREIXEMENT A PARTIR DE 1995 I
EL COMPLIMENT DE LES CONDICIONS DE CONVERGÈNCIA
NOMINAL PER A LA UEM

Polítiques públiques (I)

Política monetària del Banc d’Espanya va reforçar el seu caràcter anti-inflacionista.
Mesures: establir objectius directes d’inflació i control dels agregats monetaris. Això va
permeetre al BdE reduir el ti d’intervenció del 8,8% el 95 al 3% el 98.

La política pressupostària va ser més restrictiva (en el marc de la PEC). Això va permetre el
creixement econòmic fos compatible amb un menor creixement de la inflació. Mesures:
reordenació del SP empresarial, privatitzacions, reformes prestacions socials, estricte
control del consum públic (salaris funcionaries, despeses corrents) i disminució de les
despeses financeres per la baixa dels tipus interès.

Liberalització del mercat de béns i serveis, i reformes estructurals: La liberalització era

fonamental no només per guanyar eficiència i augmentar el potencial de creixement
econòmic, sinó també per incrementar la capacitat de resposta de l’oferta agregada enfront
als canvis en la demanda, de manera que es redueixen els biaixos inflacionistes i els costos
de les polítiques d’estabilitat. L’esforç liberalitzador va venir en gran part impulsat des de
l’exterior per les exigències d’harmonització regulatòries derivades de la integració europea
i de la pròpia dinàmica de la competència per l’eliminació dels aranzels (cont.)
TEMA 1. UN NOU MODEL DE CREIXEMENT A PARTIR DE 1995 I
EL COMPLIMENT DE LES CONDICIONS DE CONVERGÈNCIA
NOMINAL PER A LA UEM

Polítiques públiques (II)

(cont) Augmenta la competència i es liberalitzen el sector financer,
telecomunicacions, sector energètic, transport aeri, correus,... i es privatitzen
empreses públiques. Moderació salarial i dels marges empresarials. Van contribuir a
això la reforma laboral de 1994 i 1997. No es generava ocupació, mercat laboral molt
ineficient. Molt poder sindical. Els salaris augmentaven amb la inflació passada + 2 o
3 punts de productivitat (Indiciació salarial). El 1994 es potencial l’ús del contracte
temporal i el 1997 baixen els costos d’acomiadament per primera vegada
(suaument), encara són molt superiors als europeus.

Política canviaria: Abans del 1999, devaluacions de la moneda. La darrera el 1995,

dintre del SME. L’1 de gener de 1999 es van fixar els tipus de canvi de les monedes
amb l’euro i la distribució de la nova moneda es va iniciar l’1 de gener de 2002.
L’euro va néixer amb una cotització 1,2 dòlars nord-americans. Des del seu
naixement la moneda europea va tenir una bona acceptació en els mercats
financers, la banca i el món econòmic.