Número 1 Gener 2001

Papers de treball

Hi ha realment un canvi de tendència en la

conjuntura econòmica?
Breus consideracions no teòriques sobre la
situació actual

Anna Tarrach i Colls

Generalitat de Catalunya
Departament d’Economia, Finances i Planificació
Direcció General de Programació Econòmica
 Resum

Tot just abans de l’estiu del 2000 les perspectives econòmiques de les economies
desenvolupades eren molt positives. El producte interior brut creixia a taxes força
elevades, sobretot als Estats Units, però també al principals països europeus. El mercat
de treball mostrava un gran dinamisme, amb un augment destacat de l’ocupació i una
reducció de l’atur també notable. El paradigma de la Nova Economia s’instal·lava en els
discursos dels analistes i l’esperança de la plena ocupació, fins i tot al conjunt de l’Estat
—i, especialment, a Catalunya—, estava ja molt propera. L’únic núvol en aquest horitzó
de bonança econòmica era la inflació, que ja reflectia l’efecte combinat de l’increment
del preu del petroli i la depreciació de l’euro davant del dòlar. Què és, doncs, el que
provoca un canvi en les expectatives econòmiques? A l’inici del mes de setembre la
premsa especialitzada ja parlava d’una nova crisi energètica. L’evolució dels preus del
petroli és la clau per començar a esbrinar què està passant i quines perspectives
econòmiques s’endevinen per als propers mesos. Com a rerefons hi ha la depreciació de
l’euro, en una suposada cursa amb el dòlar per no perdre posicions.

Paraules clau: preus del petroli, xoc energètic, inflació, expectatives

Abstract

Before the summer of 2000, the economic prospects of the developed economies were
very positive. Gross domestic product was growing at quite high rates, outstandingly in
the United States but also in the leading European countries. The employment market
was lively, employment was rising and unemployment figures dropping notably. The
analysts all made much of the model of the New Economy, and the hope of full
employment in Spain as a whole and in Catalonia particularly seemed just around the
corner. The only cloud on this horizon of economic boom was inflation, which was
already beginning to reflect rising oil prices and the falling value of the euro against the
dollar. What, then, causes economic prospects to change? By early-September, the press
was already beginning to talk of a new energy crisis. Changing oil prices are the key to
discovering what is happening and what are the economic prospects for the coming
months. In the background is the falling euro, locked, supposedly, in a race against the
dollar, a battle not to concede even more ground.

Key words: oil prices, energy shock, inflation, expectations

© Generalitat de Catalunya El Departament d’Economia, Finances i

Departament d’Economia, Finances i Planificació Planificació no comparteix necessàriament
Direcció General de Programació Econòmica les opinions expressades pels autors en
http://www.gencat.es/economia/ aquests treballs.
Hi ha realment un canvi de tendència en la
conjuntura econòmica? Breus consideracions no
teòriques sobre la situació econòmica actual

Anna Tarrach i Colls*

1.- Per què augmenten els preus del petroli?

L’any 1998 els preus del petroli (mesurats en termes reals) van assolir
el nivell més baix en el període de postguerra. En els primers mesos
del 1999 es va arribar a un nivell que era la meitat del preu real dels
anys cinquanta i una cinquena part del que hi havia al començament
dels vuitanta. De fet, el preu del petroli va mantenir uns nivells
inusualment baixos durant una bona part dels anys noranta, tret
d’algun episodi puntual, com ara l’anomenada “Guerra del Golf”
l’any 1990.

Al mes de febrer del 1999 el preu del cru va baixar fins a 10 dòlars el
barril i a partir d’aquí comença a apuntar a l’alça per diversos motius:

! Al març i al juny del 1998 els països de l’OPEP (Organització

de Països Exportadors de Petroli) van acordar reduir la producció de
cru en 1,25 i 1,35 milions de barrils per dia, respectivament. Tot i
això, el barril es va arribar a cotitzar a 9,06 dòlars el 10 de desembre
de 1998.

! Durant el mes de març del 1999 els membres de l’OPEP van

decidir dur a terme una nova retallada de la producció de petroli
d’1,7 milions de barrils al dia. Alguns països productors de fora de
l’OPEP (Mèxic i Noruega, principalment) decideixen retallar les seves

* Generalitat de Catalunya, Departament d’Economia, Finances i Planificació, Direcció

General de Programació Econòmica.

3
exportacions en 0,4 milions de barrils per dia, aproximadament. Cal
dir que, a diferència d’altres ocasions, en aquest cas entre els membres
de l’OPEP hi va haver un elevat grau de compliment de les quotes de
producció (en aquest sentit, la presidència veneçolana de l’OPEP a
càrrec d’Hugo Chavez hi va tenir molt a veure).

! Aquesta retallada de la producció coincideix amb un increment

de la demanda de petroli com a resultat del continu procés d’expansió
econòmica a escala mundial.

! Ambdós fets, retallada de la producció i increment de la de-

manda, fan que els estocs de petroli disminueixin ràpidament, en
particular als Estats Units, el mercat més importat de petroli i de
productes del petroli. El resultat d’aquesta seqüència de fets és que
el preu del petroli va passar de 10 dòlars al febrer del 1999 a 30
dòlars al febrer del 2000. És a dir, en dotze mesos es va multiplicar
per tres.

! Al mes de març del 2000 l’OPEP arriba a un nou acord per

incrementar la producció, atesa l’escalada de preus. A més, es va
definir un objectiu informal amb vista a regular els preus segons un
mecanisme que defineix una franja d’entre 22 dòlars a 28 dòlars el
barril i, a partir de la qual, els països es comprometen a actuar sobre
la producció durant vint dies si el preu baixa de 22 dòlars (retallant la
producció) o augmenta per sobre de 28 dòlars (augmentant la
producció). A l’abril el preu va baixar, però al juny —tot i que el
preu va excedir la banda límit— no es va activar el mecanisme. Durant
els mesos de juny i agost s’acorden nous increments en la producció,
que no tenen gran repercussió sobre els preus. A la primeria de
setembre el petroli frega els 35 dòlars per barril.

! En aquest context, al final del mes de setembre del 2000 els

Estats Units decideixen utilitzar les seves reserves estratègiques de
petroli i això fa baixar els preus fins a 30 dòlars. A l’inici d’octubre
el barril es torna a situar a l’entorn de 31 dòlars. D’altra banda, a
Europa s’està plantejant la utilització de les reserves i això comporta
una reacció de l’OPEP, que amenaça amb una nova retallada de la
producció.

4
1.1 Perspectives sobre l’evolució dels preus del petroli

Un dels elements que contribueixen a introduir incertesa sobre

el futur dels preus és la limitada capacitat dels productors per
augmentar la producció. Una bona part dels països productors,
membres de l’OPEP i també no membres, estan produint gairebé
al límit de la seva capacitat, i això fa que tinguin pocs incentius
per acordar nous increments de la producció que condueixin a
reduir els preus i, per tant, a reduir els seus guanys. A més, els
reduïts nivells dels preus durant el 1998 i la primeria del 1999
van limitar possibles inversions que haguessin conduït a incre-
mentar la producció.

A l’inici del mes d’octubre s’afegeix un nou element que introdueix

més incertesa sobre l’evolució dels preus. Es tracta de l’augment de
la tensió a l’Orient Mitjà, que podria provocar restriccions en el
subministrament de cru en els principals països productors: l’Aràbia
Saudita, el principal productor de petroli, ja ha anunciat que
respondria adequadament a qualsevol atac d’Israel sobre els seus
veïns àrabs. D’altra banda, l’Iraq ha reduït el volum de les
exportacions de cru com a mesura de pressió per acabar amb
l’embargament internacional.

D’altra banda, s’espera que la demanda de petroli continuï augmentant

a curt termini. Al Nord dels Estats Units la tardor del 2000 es va
inaugurar amb una onada de fred.

En l’informe mensual sobre el mercat del petroli corresponent a

l’octubre, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) augmenta les
previsions sobre la demanda de petroli per al darrer trimestre del
2000. L’AIE assenyala que el declivi de les reserves i el fet que les
refineries estiguin al llindar de la seva capacitat col·loca el sistema
sota pressió davant de la dificultat de mantenir l’equilibri entre l’oferta
i la demanda.

5
2. Quins efectes pot tenir l’increment dels preus del
petroli sobre l’economia? Estem davant d’una nova
crisi energètica?

L’augment dels preus del petroli ha fet que analistes econòmics i

l’opinió pública, en general, es preguntin si estem davant d’una
situació similar a la dels anteriors xocs petroliers dels anys 1973,
1980 i 1990.

Tot seguit es presenta un esquema de com l’augment dels preus del

petroli acaba deteriorant el creixement econòmic i provocant un
increment de l’atur:

Augment preus petroli

Increment preus: efectes directe, indirecte, induït

Deteriorament
balança comercial
(augment cost importacions)
Increment costos empreses Augment tipus
d'interès
3 opcions: Augment salaris
- reducció de marges
- reducció d’altres costos: augment
atur
- increment de preus

Reducció del PIB Reducció del consum Expectatives

desfavorables
Reducció de la inversió

Segons el Fons Monetari Internacional (FMI) la puja dels preus del

petroli afecta l’economia mundial per diverses vies:

6
En primer lloc, l’impacte més immediat és sobre la balança comer-
cial, per via de l’increment del preu de les importacions. Per a algunes
economies occidentals l’impacte pot ser força important, amb una
reducció del PIB de l’ordre de mig punt percentual. Per a l’àrea euro,
en conjunt, l’impacte de l’increment del preu del barril de petroli en
5 dòlars, previst per l’FMI, és d’una caiguda del PIB en 0,1 punts.

L’increment dels preus del petroli també té un impacte directe sobre

l’activitat i la inflació. En concret, es registra pressió sobre els preus,
pressió que l’FMI calcula en un increment de 0,2 punts percentuals
per un increment de preus de 5 dòlars per barril, partint d’un nivell
base de 26,53 dòlars per barril. Això pot induir els bancs centrals a
incrementar els tipus d’interès, la qual cosa, juntament amb l’impacte
directe sobre la balança comercial, pot fer disminuir el creixement
del PIB.

Per últim, cal tenir present que l’increment de la factura energètica

minva els recursos dels països importadors i, atès que tenen una
propensió al consum superior a la dels països exportadors, a escala
agregada es produeix un increment de l’estalvi1 i una reducció global
del creixement i del comerç.

Segons l’OCDE, si el preu del petroli se situa en 30 dòlars durant un

any, la reducció prevista del PIB per a les economies occidentals serà
d’aproximadament mig punt percentual.

Segons un informe intern de la Comissió Europea,, si els preus del

petroli es mantenen fins al final de l’any, l’efecte previst sobre el PIB
és d’una reducció en el creixement d’un quart de punt per al
2000 i de mig punt per al 2001. La Comissió assenyala també
que els països més exposats a l’alentiment de l’activitat són
Espanya, Bèlgica i Portugal, perquè tenen una ràtio més elevada de
consum de petroli sobre el PIB.

1
Els importadors de petroli redueixen el consum d’altres béns i els exportadors no fan
una despesa equivalent a la reducció dels primers.

7
2.1 Referència especial a la relació entre l’increment de preus del
petroli i la inflació

L’encariment dels preus del cru es tramet a les taxes d’inflació

mitjançant l’impacte directe sobre una part dels components inclosos
en el subíndex energètic de l’IPC. Tanmateix, els efectes inflacionistes
de la puja del petroli s’estenen més enllà de la seva incidència direc-
ta sobre els preus de consum. Això es produeix per l’encariment
dels inputs en les diferents etapes del procés productiu i distributiu
que es traslladen amb més retard als components de l’índex de preus
de consum (IPC). La transmissió als components de l’IPC es produeix
per tres vies: directa, indirecta i induïda.

Impacte directe: l’increment dels preus del cru en dòlars es

trasllada ràpidament a l’IPC energètic. La transmissió per mitjà
dels derivats del petroli produïts interiorment es produeix amb
més retard. La velocitat de translació i la intensitat de l’impacte
directe varia entre països en funció del grau de competència en-
tre empreses subministradores, de la política d’acumulació
d’estocs i de la naturalesa de la imposició indirecta que s’aplica
a aquests productes.

Impacte indirecte: es produeix quan l’encariment del cru i dels

seus derivats es trasllada als preus dels béns i serveis que els
utilitzen com a inputs. La velocitat de transmissió depèn del grau
d’utilització d’aquest input i de la fase del procés productiu en
què intervé.

Impacte induït: es pot produir si l’increment de l’IPC resultant dels

dos impactes anteriors es trasllada als salaris.

De fet, l’impacte directe i l’indirecte tenen efectes temporals sobre

els preus, però el que veritablement provoca un increment de la
inflació (augment sostingut dels preus) és l’efecte induït.

8
2.2 En el cas de Catalunya i del conjunt de l’Estat els efectes negatius
sobre el creixement econòmic poden ser superiors

Com ja s’ha comentat, la dependència energètica continua sent su-

perior a la d’altres països del nostre entorn. Si bé és cert que a
Catalunya s’ha millorat molt l’eficiència energètica, el cert és que
actualment un 56% del consum d’energia primària es cobreix amb
petroli (fa vint anys aquest percentatge era d’un 71%).

Cal posar atenció en l’espiral inflacionista salaris-preus. En aquest

sentit, els efectes induïts de l’augment del preu del petroli van tenir
conseqüències molt negatives en les anteriors crisis energètiques.
En l’actualitat, el creixement dels preus a Catalunya i al conjunt de
l’Estat és superior al dels països comunitaris. Si això es deu a un
diferencial de creixement econòmic i a un diferencial de creixement
de la productivitat no és preocupant. Tanmateix, sí que preocupa el
fet que mentre els preus industrials no energètics es mantenen esta-
bles a la zona euro, al conjunt de l’Estat (no hi ha dades de Catalunya)
han augmentat de mig punt en un any.

Les rigideses que encara existeixen en el mercat de treball espanyol

també poden actuar negativament. En aquest sentit, seria desitjable
que la futura reforma laboral aprofités per introduir nous elements
de flexibilitat. Cal recordar les greus repercussions de les anteriors
crisis sobre el mercat de treball en forma d’un gran increment de
l’atur.

Els mecanismes de formació dels preus dels derivats del petroli estan
en mans d’oligopolis i això té repercussions sobre els preus dels
carburants. Malgrat que en els darrers anys s’ha avançat en l’obertura
del sector a nous operadors, en el segment a l’engròs continua
presentant una elevada concentració, ja que entre tan sols tres
companyies controlen el 80% de la xarxa de distribució.

9
En qualsevol cas, les previsions de creixement del producte interior
brut (PIB) per al proper any es mantenen en uns nivells elevats i
superiors a 3,5%. Aquesta taxa de creixement no permet pas pensar
en una situació de crisi, sinó d’alentiment de l’activitat o d’aterratge
suau. Aquesta moderació en el creixement, d’altra banda, serà bene-
ficiosa per corregir el procés inflacionista.

En general, els organismes internacionals i els principals serveis

d’estudis no preveuen un gran impacte sobre el creixement econòmic.
L’FMI fins i tot ha revisat a l’alça les previsions de creixement dels
principals països industrialitzats per al proper exercici. No obstant
això, no seria pas la primera vegada que les institucions subestimen
els efectes sobre el creixement d’un xoc d’aquest tipus.

3. Similituds i diferències amb les crisis energètiques

anteriors

Hi ha raons per pensar que no estem en una situació similar a la

dels anys 73-75,80 i 90.

La situació actual és similar a la dels anys 1973-1975, 1980 i 1990

en el sentit que l’increment del preu del petroli, que s’ha triplicat
igual com en aquells anys, pot portar a una recessió: decrement del
PIB i augment de l’atur.

També es pot incloure entre les similituds amb les crisis anteriors el
fet que en l’actualitat, igual com llavors, ens trobem en un context
de bonança econòmica i es corre el risc de creure que, per això, la
crisi no ens afectarà.

Per contra, alguns dels trets diferencials són els següents:

10
! El preu real del petroli es manté per sota dels nivells del 1980
i el 1990.

! Actualment hi ha menys dependència energètica (demanda de

petroli sobre el PIB).

! Les crisis anteriors anaven associades amb conflictes bèl·lics,

la qual cosa incrementava la volatilitat i la incertesa.

! Avui dia hi ha una major cultura d’estabilitat macroeconòmica.

Aquest punt és important, ja que un dels perills principals és l’espiral
salaris-preus.

Hi ha analistes, però, que apunten que l’actual xoc tindrà les mateixes
conseqüències que els anteriors.

Aquest és el cas d’Andrew Oswald, catedràtic de la Universitat de

Warwick, al Regne Unit. Oswald opina que les dades històriques
dels anteriors episodis de crisi no deixen lloc per als dubtes. En cada
ocasió, en el període 1973-75, el 1980 i el 1990, l’increment de
preus del petroli va anar seguit d’una recessió.

El petroli és un input molt important. El seu preu influencia els

preus de la resta de fonts energètiques i, per tant, passa a la resta de
productes del sistema econòmic (ja que cal energia per produir-los).
El procés és inevitable: si augmenta el preu de l’energia, augmenta
el cost per a les empreses i cal fer ajustos en el camp de l’ocupació.
Els efectes es transmeten ràpidament per les xarxes de connexió i
transaccions entre les empreses.

Quant al tema de la menor dependència energètica, Oswald creu que

la ràtio consum de petroli sobre PIB, que és cert que s’ha reduït
força, no és l’adequada per mesurar la dependència energètica. Cal

11
tenir en compte el conjunt de l’energia, no pas el petroli aïlladament
(pensem que per produir energia elèctrica, per exemple, també es
necessita petroli). D’altra banda, si bé és cert que ara s’utilitza menys
petroli per unitat de producció (i, per cert, menys maquinària i menys
treball, ja que precisament el progrés econòmic consisteix en això),
es consumeix un volum de béns molt superior al de fa vint o trenta
anys i, per tant, el consum energètic per persona ha augmentat.

En definitiva, Oswald opina que l’increment del preu de l’energia és

un indicador avançat de l’alentiment econòmic: hi ha un desfasament
d’uns divuit mesos entre el moment d’inici de l’augment dels preus
i el deteriorament efectiu dels indicadors econòmics.

4. Algunes receptes per fer front a la crisi

Sembla que el més difícil és mantenir l’equilibri entre la prudència

(es tracta d’un xoc d’oferta i s’ha d’afrontar com a tal) i l’optimisme
(és un xoc temporal).

És evident que l’increment de preus d’un factor productiu molt

important provoca ajustos en les empreses i els consumidors.
Tanmateix, el que podria ser un alentiment del ritme d’activitat pot
derivar en una crisi si el pessimisme s’estén a tota la societat i
comencen a actuar les expectatives desfavorables (reducció del
consum, reducció de la inversió, etc.).

El clima pessimista el generen diversos factors, a banda del tema del

petroli:

! La depreciació de l’euro: aquest element contribueix a generar

un clima de desconfiança en l’economia europea. Segons alguns
acadèmics, com ara Xavier Sala-i-Martín, no té gaire sentit preocu-
par-se per aquest fet, ja que la competència no s’ha de produir entre
monedes (euro-dòlar) sinó entre empreses.

12
! La inflació: el fet d’haver fixat un objectiu d’inflació d’un 2%
per al conjunt de la zona euro genera ansietat per poder complir-lo,
tot i que, de fet, no hi ha cap raó econòmica que justifiqui aquest
nivell i no un altre. Les nostres taxes d’inflació estan dins d’un marge
molt raonable i en el cas de Catalunya, i del conjunt de l’Estat, les
taxes més elevades es corresponen amb un creixement econòmic
més elevat.

Malgrat aquest pessimisme, la realitat és que els indicadors econòmics

mantenen una evolució força positiva. Tanmateix, la premsa,
bàsicament, es dedica a “mirar amb lupa” qualsevol inflexió en les
trajectòries.

Amb tot, la prudència és necessària. Prudència en el sentit que, tot i

que objectivament encara estem en una conjuntura econòmica força
favorable, no s’ha de pensar que l’actual fortalesa de l’economia és
un escut protector i que per això la nostra economia no se’n ressentirà.

Segons el darrer informe del Banc Central Europeu (BCE), en el context

actual de fort creixement i d’elevades taxes d’utilització de la capacitat
productiva hi ha el risc que els efectes de les pressions a l’alça sobre
la taxa d’inflació es transmetin als costos i als preus de tota l’economia.

L’opinió del BCE és que la pujada dels preus del petroli representa
un empitjorament de la relació real d’intercanvi de la zona euro i
això condueix a una reducció de la renda real. Aquesta reducció no
es pot evitar i qualsevol intent de desplaçar la càrrega podria posar
en perill la continuació d’un procés de creixement no inflacionista.
Per tant, resulta essencial que el ritme de creixement dels salaris
sigui compatible amb el manteniment de l’estabilitat dels preus.
Això repercutirà favorablement en el mercat de treball. Qualsevol
intent d’augmentar els salaris com a resposta a les pujades dels preus
del petroli perjudicaria les actuals perspectives favorables de
creixement i ocupació, ja que la política monetària està obligada a
reaccionar davant de les pressions alcistes sobre els preus.

13
El BCE també fa recomanacions per als governs: atenció a les polítiques
pressupostàries. Cal que no es relaxin i s’han de mantenir els
equilibris pressupostaris que estableix el Pacte d’estabilitat.

Entre els diferents analistes hi ha força coincidència en les receptes:

! No s’han de reduir els impostos sobre els carburants: des del

punt de vista de la teoria impositiva, el gravamen sobre el petroli és
molt eficient (demanda poc sensible al preu). D’altra banda, el nivell
impositiu era el mateix quan els preus estaven baixos i llavors ningú
no els qüestionava. En aquests moments no sembla raonable fer
més barat un bé escàs i provocar, amb això, un augment del consum.
Cal recordar que l’error més gran de la primera crisi del petroli al
conjunt de l’Estat va ser no traslladar als consumidors la realitat dels
preus i, per tant, no adoptar les reformes estructurals pertinents ni
fer una política d’ajust. Quant a les diferències d’estructura impositiva
sobre el petroli entre Europa i els Estats Units, cal assenyalar que, si
bé és cert que els impostos als Estats Units són molt inferiors als
d’Europa, també és veritat que això condueix a un ús menys eficient
d’aquest factor productiu. Així, el consum per persona als Estats
Units és de 25 barrils de cru per persona i any, mentre que a la zona
euro és de 16 barrils aproximadament.

! Increment de la competència: és cert que l’augment del preu de

la gasolina és superior a l’increment del preu del petroli i això fa
pensar que les principals companyies petrolieres no estan actuant
d’acord amb les normes de la competència. Això es corrobora, a
més, si s’observen les diferències de preus entre països, abans
d’impostos. En efecte, la comparació dels nivells de preus abans
d’impostos entre països demostra que encara hi ha marge perquè,
en l’àmbit comunitari, la introducció de més competència en el
mercat suavitzi les pujades de preus que s’observen en alguns països.

! Moderació salarial: per tal d’evitar l’espiral salaris-preus tal

com va passar a mitjan anys setanta.

14
! Moderació dels marges empresarials: el Banc d’Espanya
recomana que, juntament amb la moderació salarial, també es tingui
en compte la moderació dels marges empresarials. És cert que els
costos empresarials han augmentat (personals, financers i de matèries
primeres), però el xoc energètic ha de ser absorbit per tots els agents
i cal assumir una pèrdua temporal de renda o de beneficis.

! Rigor pressupostari:: per tal de moderar la demanda interna i

per no afegir més pressions sobre els tipus d’interès.

! Política monetària: L’actuació dels bancs centrals és clau (UEM,

Estats Units). Com més aviat actuen per reduir les expectatives
d’inflació, menors són els danys provocats. També aquí tenim un
exemple del que va passar en les crisis anteriors; per tant, és millor
actuar de seguida per no deixar que la inflació es dispari massa i
evitar que s’instal·lin en la societat expectatives d’inflacions més
elevades. El perill que hi ha, però, és el d’una sobrereacció. En la
zona euro la inflació al setembre del 2000 se situa en un 2,8%,
sensiblement per sobre de l’objectiu fixat pel BCE. Tanmateix, els
preus dels béns industrials no energètics es mantenen en un 0,8%,
nivell similar al dels darrers tres anys. La posició de la Reserva Fede-
ral als Estats Units és que si la inflació subjacent no resulta afecta-
da, no cal actuar sobre els tipus d’interès. El possible problema al
qual s’enfronta el BCE és la seva immaduresa, que pot afectar-ne la
credibilitat.

Octubre de 2000

15
5. Bibliografia

Informe mensual, BBVA, núm. 40 (setembre 2000).

CASHIN, Paul; LIANG, Hong i MCDERMOTT, John C. “Los mecanis-

mos de estabilización son ineficaces si las conmociones de los pre-
cios se prolongan”. Finanzas y desarrollo, FMI, (setembre 1999).

CENTENO, Roberto. “¿Rumbo a una nueva crisis del petróleo?”. Ex-

pansión, “20 de setembre de 2000).

CHULIÀ, Carlos. “Precios del petróleo e inflación en el área del euro”..

Boletín Económico, Banco de España, (juny 2000).

DE LA DEHESA, Guillermo. “La economia mundial se toma una pau-

sa”. Expansión, (20 de setembre de 2000).

FALGUERES, Jordi. “La crisi energètica”. Avui, (15 de setembre de 2000).

LABORDA, Ángel. “No es sólo petroleo”, El País Negocios, (17 setembre

de 2000).

LLANOS, Matea i PÉREZ, Miguel, “Diferencias entre los precios ener-

géticos de España y de la UEM”. Boletín Económico, Banco de Espa-
ña (desembre 1999).

World Economic Outlook, FMI, (setembre 2000).

NIÑO, Santiago. “El precio de los combustibles”. CincoDias, (18 de

setembre de 2000).

Monthly Oil Market Report, OCDE, Internacional Energy Agency, (di-

versos números).

16
OSWALD, Andrew. “Fuel Taxes II”. Working paper, [University of
Warwic] (octubre 2000).

OSWALD, Andrew. “Holding the line”. Working paper, [University

of Warwick] (setembre 2000).

OSWALD, Andrew. “Is Recession 2000 in the Pipeline? A non-

techinical Paper”. Working paper, [University of Warwick] (març
2000).

OSWALD, Andrew. “Low Real Oil Prices not a New Paradigm”. Working
paper, [University of Warwick] (octubre 1999).

PAMPILLON, Rafael. “Crisis del petróleo y déficit nulo en 2001”. El

Mundo, (9 d’octubre de 2000).

SALA-I-MARTÍN, Xavier. “Sensación de crisis”. La Vanguardia, (29 de

setembre de 2000).

TINTORÉ, Enric. “Petróleo, una factura peligrosa”. La Vanguardia,

(10 de setembre de 2000).

VILLAREJO, Miguel. “¿Hacia la cuarta crisis del petróleo?” La Gaceta

del Viernes, (8 de setembre de 2000).

YABAR STERLING, Ana. “Una ocasión para debatir sobre impuestos a

productos petrolíferos”. El País, (22 de setembre de 2000).

17
 La sèrie Papers de treball té per
finalitat primordial estimular,
donar cabuda i difondre treballs
originals de recerca en
economia, l’objectiu dels quals
sigui l’estudi i la comprensió
de la realitat i l’entorn en què es
desenvolupa l’economia catala-
na. Aquesta col·lecció inclou
preferentment estudis sobre
àrees diverses de l’economia i el
sector públic, però també està
oberta a altres temes que
tinguin una rellevància especial
en aquests àmbits. Els Papers de
treball es conceben com un
mitjà d’expressió que es posa a
l’abast dels investigadors i del
públic interessat per aquests
temes.

Amb la col·laboració de:

Parc Científic de Barcelona (UB)