PRÀCTICA 4: DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I COMERÇ

EXTERIOR

Assignatura i Grup: Entorn Econòmic, C1

Alumne i NIUB: Pol Rabanal Cajal, 20346045

A les figures 1 i 2 es veu que la riquesa relativa tan del centre com de la perifèria ha augmentat (vegeu com el PIBpc
del Regne Unit augmenta en sintonia amb el dels països d’alts ingressos, en ser un país de centre i com el PIBpc d’Uganda,
que prenem com a representant de la perifèria, també ho fa). Pel que fa a la desigualtat, la figura 2 ja ens avança que
des del 1982 fins al 1990, la riquesa relativa va créixer més als països del centre (el Regne Unit i els països d’alts
ingressos sostenien taxes de creixement al voltant del 3 %) que a la perifèria (Uganda tenia decreixements del PIB per
càpita i quelcom creixement, però inferior al 3 %). A partir de 1990 s’observa un canvi de pauta en el que les taxes de
creixement de la perifèria són majors o iguals a les del centre (cal destacar el període 2000-2012, on el desenvolupament
econòmic d’Uganda és molt superior al del Regne Unit i els països d’alts ingressos). A partir de l’any 2012, descomptant
la crisi provocada per la COVID-19, sembla que les taxes de creixement s’igualen per al centre i la perifèria. La figura
3 proporciona més detalls: En el període 1982-1990 la desigualtat en la riquesa entre el centre i la perifèria va aug-
mentar (vegi com el GAP d’Uganda disminueix, indicant que el PIBpc de la perifèria es redueix en relació al del centre),
mentre que en l’interval 1990-2010 la desigualtat es redueix (el GAP d’Uganda augmenta). Finalment, la desigualtat
entre 2010 i 2022 s’ha mantingut aproximadament constant (ja que el GAP s’ha mantingut intacte). Més encara, la
desigualtat en la riquesa entre el Regne Unit i el centre ha disminuït en tot el període (el GAP del Regne Unit està
tendint a 100). Aquestes dades concorden amb el que dicta la teoria econòmica, i és que, des dels anys 2000 en endavant,
el monopolisme de base mundial ha jugat un paper determinant. Les multinacionals han protagonitzat un desplaçament
de les inversions del centre cap a la perifèria, on hi han generat més salaris i beneficis, provocant la convergència obser-
vada en els nivells de desenvolupament econòmic entre països que s’ha comentat. Al centre, donada la seva economia
integrada i articulada, les multinacionals van actuar amb major llibertat, i doncs les desigualtats ja disminuïen als anys 60.

El fet que Uganda sigui un país de la perifèria també té una repercussió directa sobre la seva estructura comercial, i
caldria esperar que s’importin aliments i s’exportin matèries primeres i productes exòtics, amb un paper marginal
de les manufactures. Tal com s’aprecia a la figura 4, les exportacions del país són essencialment d’aliments (sector prima-
ri), amb un acompanyament dels combustibles (matèries primeres) i una aportació residual de les manufactures. Pel que
fa a la seva estructura d’importacions, a la figura 5 s’observa com aquestes venen liderades pels combustibles (matèries
primeres) i aliments (sector primari), seguides pel ferro i acer, els productes farmacèutics i productes automobilístics, que
són essencials per a una mínima qualitat de vida, però no hi ha un teixit industrial que els proporcioni. Observi que els
aliments juguen un paper predominant en les importacions i exportacions. Això indica que Uganda es tracta d’un país
perifèric exportador de productes agrícoles exòtics, ja que encara que el fet que s’exportin aliments ens indica que se’n
produeixen, aquests són exòtics i no serveixen per a l’alimentació diària. Això en part explica el baix nivell de desenvolu-
pament econòmic observant anteriorment, doncs el país pateix d’una Relació Real d’Intercanvi poc favorable. Tot això
es veu més clarament observant el saldo comercial, a la figura 6. S’observa un saldo positiu en els aliments (ja que el que
s’exporta té un major valor afegit que el que s’importa, i és gran ja que el país s’especialitza en aquest sector) mentre que
tenim un saldo negatiu important en els combustibles degut a la baixa producció nacional i l’alta demanda, i un saldo nega-
tiu però petit de manufactures ja que juguen un paper residual. Pel que respecta a l’evolució del comerç, vegi a les figures
4 i 5 que del 2016 al 2022 totes les importacions i exportacions de productes han augmentat, però ho han fet de manera
proporcional, mantenint doncs la mateixa estructura comercial. Aquesta evolució és l’esperada, doncs la mundialització,
encapçalada institucionalment pel GATT i la OMC, han permès una expansió del comerç, però en seguir sent un país
perifèric, la seva estructura comercial s’ha mantingut. Per últim, cal destacar la correlació vista a classe entre comerç i
desenvolupament econòmic, com es pot veure a les figures 1, 4 i 5 entre 2016 i 2022

De tot aquest anàlisi, es pot concloure que l’entrada en el sistema monopolista de base mundial ha comportat una con-
vergència del desenvolupament econòmic dels països, tot i que actualment la desigualtat és molt elevada entre centre
i perifèria, i inexistent entre els països del centre. La mundialització de l’economía ha portat també a l’expansió del
comerç, la qual ha afectat positivament al desenvolupament econòmic però mantenint les relacions de dominació i de-
pendència centre-perifèria. Finalment, hem pogut identificar el rol d’Uganda a conjuntura econòmica analitzant la seva
estructura comercial.