PRÀCTICA 3: ESTRUCTURA PRODUCTIVA DEL CAPITALISME

Assignatura i Grup: Entorn Econòmic, C1

Alumne i NIUB: Pol Rabanal Cajal, 20346045

Les dades de les figures s’han extret de la base de dades de Comptabilitat Nacional elaborada per Nacions Unides, i
aquestes han vingut presentades, d’acord amb la normativa ISIC, com: ISIC A-B (Agricultura, caça, silvicultura i pes-
ca), ISIC C-E (Mineria, Manufactura i Utilities), ISIC D (Manufactures), ISIC F (Construcció), ISIC G-H (Comerç a
l’engròs, al detall, restaurants i hotels), ISIC I (Transport, emmagatzematge i comunicació), ISIC J-P (Altres serveis).
Per a agregar de manera correcta les dades ha calgut ajudar-se de les definicions d’Agricultura, Indústria Manufactu-
rera, Indústria no Manufacturera i Serveis i s’ha conclòs que el VAB del sector agrícola està format per l’ISIC A-B
(V ABAgricultura = V ABISIC A,B ), el de la indústria no manufacturera per l’ISIC C-F, restant la contribució de les
manufactures (V ABIndustria no manufacturera = V ABISIC C-E + V ABISIC F − V ABISIC D ), el de la indústria manufacture-
ra per l’ISIC D (V ABIndústria manufacturera = V ABISIC D ) i el dels serveis per la resta de contribucions (V ABServeis =
V ABISIC G-H + V ABISIC I + V ABISIC J-P ). El VAB total està format per la suma de tots els VABs donats per la base.
Per a interpretar aquestes dades cal entendre la dinàmica capitalista de base mundial. Seguint la teoria del centre i la
perifèria, Uganda adopta el paper d’un país perifèric exportador de productes agrícoles exòtics. Aquest fet resulta de-
terminant en la seva estructura productiva, com podem observar a la figura 1, per a l’any 1970. En aquesta hi predomina
l’activitat Agrícola amb un 46 % del VAB, seguida d’un potent sector serveis donada l’altra activitat turística del país i un
sector industrial marginal, tot i tenir una activitat minera destacable. Pel que fa al Regne Unit, aquest parteix el 1970 d’una
economia basada en els serveis (59 % del VAB) seguida d’un sector industrial significatiu (en total, un 39 % del VAB) i
culminada per una agricultura amb poc pes al VAB (un 2 %), però rellevant per a l’economia articulada i integrada típica
d’un país del centre. Per últim, el món parteix d’una estructura similar a la del Regne Unit, però incloure tan el centre com
la perifèria del sistema, aquest presenta un menor protagonisme dels serveis (amb un 53 %) a favor d’una major rellevància
de la indústria, en especial la manufacturera (un 37 % i un 26 %) i una l’agricultura discreta (un 9 %).
Pel que fa a l’evolució de les estructures productives, donada la heterogeneitat de les formacions socials, cal esperar resul-
tats diferents. En efecte si hom observa Uganda l’any 2021, es pot apreciar que el país ha tendit a la secondarització, ja
que el sector agrícola ha perdut pes a favor de l’industrial, en especial el manufacturer, mentre que el sector serveis s’ha
mantingut relativament estable. Aquesta evolució contrasta fortament amb la del Regne Unit, que ha patit un fort procés de
terciarització de l’economia, on el sector serveis ha guanyat molt protagonisme (un canvi positiu del 21 %) en detriment
del sector industrial principalment (canvi negatiu del 19 %), en especial el manufacturer) i lleugerament de l’agrícola (can-
vi negatiu de l’1 %). Pel que fa al món, es pot observar també el fenomen de la terciarització, tot i que el sector industrial
no manufacturer es manté constant i és el sector manufacturer i agrícola els que es veuen reduïts.
En conclusió, la classificació de cada formació social en la dinàmica de centre i perifèria és determinant en la compo-
sició i evolució de l’estructura productiva.