TEMA 0: Creixement econòmic i canvi estructural

Variables macroeconòmiques importants

• PIB: suma de bens i serveis que produeix un país dins les seves fronteres tant per empreses nacionals com
estrangeres.
𝑃𝐼𝐵
• PIB per càpita (𝐻𝑎𝑏𝑖𝑡𝑎𝑛𝑡𝑠) : Mesura el desenvolupament econòmic d’un territori (riquesa del país)
𝑁𝑜𝑚𝑏𝑟𝑒 𝑑′𝑎𝑡𝑢𝑟𝑎𝑡𝑠
• Taxa d’atur ( 𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑎𝑐𝑡𝑖𝑣𝑎
)
𝑂𝑐𝑢𝑝𝑎𝑡𝑠
• Taxa d’ocupació (𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó+16)
• Deute públic: estoc de deute acumulat del sector públic (ajuntaments, diputacions...)
• Dèficit públic: saldo negatiu entre ingressos i despeses.
• Dèficit exterior: saldo negatiu de la balança corrent amb la resta del món. Es a dir, la diferencia entre les divises
que entren i les divises que surten.
• IPC: índex de preus de la cistella de la compra
• Inflació: taxa de variació interanual de l’IPC
𝑃𝐼𝐵
• Productivitat laboral (𝑂𝑐𝑢𝑝𝑎𝑡𝑠)
• Competitivitat exterior: capacitat d’un país per incrementar la seva presencia en els mercats mundials

Components del PIB des de tres òptiques

• Demanda → ús final dels béns i serveis produïts (consum, inversió i sector exterior)
𝑃𝐼𝐵 = 𝐶 (𝑐𝑜𝑛𝑠𝑢𝑚𝑜) + 𝐹𝐵𝐶 (𝑓𝑜𝑟𝑚𝑎𝑐𝑖ó𝑛 𝑏𝑟𝑢𝑡𝑎 𝑑𝑒 𝑐𝑎𝑝𝑖𝑡𝑎𝑙) + (𝑋 − 𝑀) = 𝐷𝐼 + 𝐷𝐸
𝑉𝐴𝐵 (𝑣𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑎ñ𝑎𝑑𝑖𝑑𝑜) = 𝑃 − 𝐶𝑖

• Oferta → aportació de les diferents branques productives a l’activitat econòmica (VAB dels diferents sectors)
𝑃𝐼𝐵 = 𝑉𝐴𝐵 𝑎𝑔𝑖𝑐. +𝑉𝐴𝐵 𝑖𝑛𝑑ú𝑠𝑡𝑟𝑖𝑎 + 𝑉𝐴𝐵 𝑐𝑜𝑛𝑠𝑡. +𝑉𝐴𝐵 𝑠𝑒𝑟𝑣. +(𝐼𝑚𝑝𝑢𝑒𝑠𝑡𝑜𝑠 − 𝑠𝑢𝑏𝑣𝑒𝑛𝑐𝑖𝑜𝑛𝑒𝑠)

• Rendes → aportació dels factors productius (treball, capital i rendes mixtes)

𝑃𝐼𝐵 = 𝑅𝐴 (𝑟𝑒𝑚𝑢𝑛𝑒𝑟𝑎𝑐𝑖ó𝑛 𝑎𝑠𝑎𝑙𝑎𝑟𝑖𝑎𝑑𝑜𝑠) + 𝐸𝐵𝐸 (𝑒𝑥𝑐𝑒𝑑𝑒𝑛𝑡𝑒 𝑏𝑟𝑢𝑡𝑜 𝑑𝑒 𝑐𝑎𝑝𝑖𝑡𝑎𝑙) + (𝐼𝑚𝑝. 𝑖𝑛𝑑. −𝑠𝑢𝑏𝑣. )

Calendari d’integració a Europa

1985: signatura Tractat d’Adhesió d’Espanya a la CEE, en vigor 01/01/1986
1986: signatura Acta única, en vigor a juliol de 1987
1989: la pesseta s’adhereix al mecanisme de canvi del SME

1992: signatura Tractat de la Unió Europea (Maastricht). Inici procés de creació de la UEM.
1993: entra en vigor el Mercat Únic Europeu. La CEE passa a ser UE
1999: comença la implantació de l’euro com a moneda única, inici de la política monetària
2002: comencen a circular els bitllets i monedes d’euro
+2003: adhesió de països de l’est a la UE
2021: entra en vigor el Brexit (Regne Unit)

Actualment la UE consta de 27 països i la UEM de 19.

Evolució temporal de la renda per capità a Espanya

1ª etapa
• 1960-1975: Ràpid augment del PIB per càpita i convergència amb la mitjana europea. Industrialització i
apertura econòmica.

2ª etapa
• 1975-1984: Crisi del petroli i canvis polítics (Transició)

3º etapa
• 1985-1991: fase de creixement (incorporació a la CEE)
4ª etapa
• 1992-1993: recessió curta però intensa

5ª etapa
• 1994-2007: llarg període d’expansió econòmica
o 1994-1999: compliment criteris de Maastricht
o 2000-2007: acumulació de desequilibris

6ª etapa
• 2008-2013: profunda i llarga recessió econòmica

7ª etapa
• 2014-2019: recuperació econòmica

8ª etapa
• 2020-2022: crisi Covid-19 i crisi energètica per guerra a Ucraïna

Anàlisi gràfic 1 – Creixement relatiu en España i la Unió Europea (1961 – 2020)

Aquest gràfic ens mostra el creixement del PIB per càpita d’Espanya en comparació amb el de la Unió Europea.

Podem veure que el perfil temporal seguit per la renda per càpita a Espanya s’assembla molt al dels països comunitaris.
A més, Espanya ha superat el ritme d’avenç de les nacions més madures. Per altre costat, veiem que les crisis són més
profundes a l’economia espanyola i les fluctuacions que es produeixen en cada una de les 8 etapes considerades tenen
un caràcter més marcat a Espanya.

Anàlisi gràfic 2 – PIB per càpita respecte a la mitjana de la Unió Europea (1961 – 2020)
En aquest gràfic tenim el PIB d’Espanya respecte la mitjana de la Unió Europea. On el valor índex de la UE es igual a
100.

El PIB d’Espanya al 2020 es de 88, per tant es un 12% inferior. A l’època de l’expansió immobiliària Espanya va esta a
punt d’arribar al 100 però en arribar la crisi vam divergir i va caure el PIB. En veure al 2020 el PIB va caure molt en
comparació amb el de la UE amb la crisi de la Covid.

En comparar-nos amb la Eurozona estem pitjor perquè la renda mitjana dels 27 països es més baixa que no amb els
19 països que conformen l’Eurozona.

En els dos casos hem divergit i bastant similar perquè la pendent es casi igual, és a dir hem caigut més en l’Eurozona i
més en la UE.

Transformacions estructurals que determinen el creixement de la renda per capità a llarg termini
1. Canvi en l’estructura sectorial → a principis dels anys 60 Espanya era una economia agrícola amb un
percentatge de 14%, en canvi amb el pas del temps, en arribar al 2017 es pot veure que el percentatge baixa
a 1.3%. En veure l’industria es pot veure que baixa gradualment, des de els 60 amb un 47% fins el 2017 amb
un 27,3%. Finalment, els serveis, va anant augmentant, als 60 teníem un 39% i en arribar al 2017 ja va arribar
al 71%. Aquests canvis en serveis fa que la gent pagui menys en els servies.
2. Internacionalització de l’economia (tant en fluxos comercials com en la inversió) → actualment tenim un gran
d’obertura de l’economia molt gran. Això vol dir que el grau d’exportacions i importacions, i el grau d’inversió
estrangera que rebem i fem fora, en proporció al PIB es molt elevat.
3. Augment de la dimensió del sector públic → als anys 60-70 el sector públic era molt petit, es a dir, poques
infraestructures y una hisenda pública que recaptava pocs impostos. Això feia que el sector públic recorres a
la despesa pública. Les funcions d’aquesta despesa era, per un costat la redistribució de la renda, sobretot
amb les pensions i l’atur. I per altre costat, l’acumulació de capital públic per processos productius i socials
(salut i educació)
4. Major equitat en la distribució de la renda, en les seves vessants: funcional (), personal (redistribució de la
riquesa que estava concentrada en el 10% de la població) i espacial (redistribució entre les comunitats
autònomes). Aquesta distribució es va trencar amb la crisi del 2008.
 5. Increment de la població immigrant (del 0,9 el 1990 al 14% al 2008) → hi ha molta mà d’obra sense formació
que ve a treballar però que genera ocupació en sector pocs productius (agricultura, construcció...)

Determinants del creixements i dels factors econòmics

Determinats del creixement a llarg termini
𝑃𝐼𝐵 𝑂𝑐𝑢𝑝𝑎𝑐𝑖ó
∆ 𝑃𝐼𝐵 𝑝𝑐 = ∆ ∆
𝑂𝑐𝑢𝑝𝑎𝑐𝑖ó 𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó
→ ∆ 𝑃𝐼𝐵 𝑝𝑐 = ∆ 𝑃𝑟𝑜𝑑𝑢𝑐𝑡𝑖𝑣𝑖𝑑𝑎𝑑 𝑙𝑎𝑏𝑜𝑟𝑎𝑙 ∗ ∆ 𝑇𝑎𝑥𝑎 𝑑′𝑜𝑐𝑢𝑝𝑎𝑐𝑖ó

Gràfic 3
El PIB per càpita va al inrevés de la productivitat per la entrada de immigrants que fan créixer sectors pocs productius.
Per altre banda, el mercat laboral té molta temporalitat als contractes, el que fa que la productivitat augmenti amb
les crisis perquè es fa fora als treballadors temporals i els altres han de assumir les tasques d’aquests, mentre que en
expansió passa el contrari.

Per tant, hi ha baixa flexibilitat salarial a la situació econòmica perquè les persones que estan en un contracte indefinit
tenen salaris mes estables per tant no baixen, llavors el que fan les empreses es fer fora, es a dir fent ajustos via
contractació.

Gràfic 7
Les diferencies entre l’avenç del PIB potencial i real (aquestes diferencies són anomenades output gap), és a dir, els
canvis de cicle econòmic, s’atribueix als xocs transitoris.

Els xocs son canvis bruscos que alteren les expectatives dels individus, plans d’inversió de les empreses i
comportament dels mercats exteriors. Tot això dona lloc a desequilibris macroeconòmics (inflació, atur, dèficit exterior
o dèficit públic).

Els governs apliquen polítiques econòmiques (monetàries i fiscals) per corregir aquests desequilibris, fet que
contribueix a les fluctuacions, frenant o accelerant el creixement del PIB.