You are on page 1of 8

TEMA 1 I 2: ECONOMIA

Conceptes d’economia i de ciència econòmica


Economia és la ciència que tracta d’estudiar la manera en que els individus i la societat
decideixen utilitzar uns recursos que són escassos i que tenen unes utilitzacions
alternatives com ara la distribució d’aquests recursos
L’economia de turisme estudia i analitza la realitat econòmica del turisme basat en un
mercat on conflueixen l’oferta de productes i serveis turístics i la demanda que està
interessada i motivada en consumir-los.

Diferents tipus de béns


♧ Bé lliure: es poden utilitzar sense cap cost. (sol, aire...)
♧ Bé econòmic: poden ser transformats segons l’esforç i el treball humà. (para-
sols, hamaques...)
♧ Bé de consum durador: poden utilitzar-se més d’una vegada sense esgotar-se.
(maleta de viatjar...)
♧ Bé de consum no durador: són aquells que s’esgoten amb el seu ús. (aliments,
begudes...)
♧ Bé de capital: aquells que s’utilitzen per produir altres béns. (un hotel ja que
proporciona el servei d’allotjament dels turistes)
♧ Bé entremig: són els que pateixen alguna transformació per convertir-se en béns
de consum tan duradors com no duradors o de capital.
♧ Bé final: béns aptes per al consum.

Tres preguntes clau


♧ Què produir? Les societats han d’escollir entre unes produccions o unes altres i
a què destinen els seus recursos productius.
♧ Com produir? Com s’organitzarà el sistema productiu i altres aspectes
relacionats amb la forma de producció.
♧ Per a qui produir? En molts dels casos serà per aquelles persones o entitats que
abonin el preu que tenim fixat. També hi ha altres béns com la sanitat o
l’educació obligatòria que poden estar subministrats a les persones sense que
hagin de pagar directament el seu preu, ja que formen part del sector públic.
La producció de béns i els factors productius
La producció de béns és la transformació d’un bé d’un ordre donat en un altre d’ordre
inferior. La producció consisteix en realitzar els passos necessaris per transformar els
béns per fer-los aptes per el consum i capaços de satisfer necessitats.
Per produir béns utilitzem els anomenats recursos o factors de producció que són:
♧ El treball: aportació directe que realitza l’humà al procés productiu. És el factor
productiu més importants de tots. En el sector turístic, el treball és essencial per
obtenir els béns i serveis que realitza aquest mateix sector.
♧ La terra: la terra és on es realitzen els cultius com ara els minerals que existeixen
en el subsòl que venen donats amb quantitats determinades. La existència de
recursos naturals com ara les platges, muntanyes o hores de sol són factors que
promociona el sector turístic.
♧ El capital: inclou tos aquells béns que no satisfan les necessitats humanes
directament, sinó que els utilitzen per la producció d’altres béns. Els béns de
capital pateixen una transformació per a ser utilitzats en el procés productiu d’un
altre bé.

L’elecció i el cost d’oportunitat


El cost d’oportunitat d’un bé o servei és la quantitat d’altres béns o serveis a la que cal
renunciar per a obtenir-lo.
El cost d’oportunitat no és realitzat només per els individus, ja que les empreses han de
realitzar unes eleccions a l’hora de decidir les seves inversions, el sistema de producció...

L’elecció i la eficiència
La FFP (frontera de possibilitats de producció) és un model que ens mostra les
quantitats màximes que pot obtenir una economia, donats els seus coneixements
tecnològics i la quantitat disponible d’entrades de béns. Ens mostra la relació que hi ha
entre el bé que renuncies i el que tries.
La FFP determina:
♧ L’idea de producció més eficient.
♧ El concepte de cost d’oportunitat.
♧ L’idea de creixement econòmic

Els agents econòmics

Famílies
Encarregats de demandar i consumir els béns i serveis per satisfer les seves necessitats.
Empreses
Transformar els béns i serveis per a fer-los aptes per el consum o per la seva utilització
com béns d’inversió.

Sector públic
És el que té un important paper per complir nombrosos aspectes de la vida política,
social i econòmica d’un país.
Regula el mercat legal en el que actuen tots els agents i és la proveïdora dels béns i
serveis, com ara la defensa, els transports i la sanitat.

Els sectors econòmics


♧ Sector primari: agrupa totes les activitats que tenen una relació directe amb la
naturalesa.
♧ Sector secundari: recull les diferents activitats fabrils i engloba la construcció i
transformació.
♧ Sector terciari: compren totes les activitats de serveis que no es dirigeixen a la
transformació de béns materials.

Principals comptes nacionals

PIB (producte interior brut)


És el flux de béns i serveis finals produïts en una economia durant 1 any.
𝑃𝐼𝐵 = C + I + G + (X − M)
♧ Consum (C): béns i serveis comprats pels consumidors.
♧ Inversió (I): inversions privades
♧ Consum Públic (G): gasto realitzat per l’estat en les diferents institucions en
l’exercici de les activitats corrents.
♧ Exportacions netes (X): compra de béns i serveis nacionals per part d’estrangers.
♧ Importacions netes (I): compra de béns i serveis nacionals per part dels
nacionals.
Si les exportacions són majors a les importacions, l’estat té superàvit comercial.
En canvi, si les exportacions són menors a les importacions, l’estat presenta
dèficit comercial.

PNB (producte nacional brut)


És el valor produït per les persones físiques o jurídiques residents d’un país.
𝑃𝑁𝐵 = PIB + RRN − RRE
♧ RRN: residents nacionals fora de les fronteres del país.
♧ RRE: rendes generades per els residents estrangers del país.

PNN (producte nacional net)


És el valor de producció de béns i serveis que duen a terme els nacionals d’un país menys
el consum de capital fix, durant un període de temps determinat.
𝑃𝑁𝑁 = PIB − K
♧ K: consum del capital fix.

RN (renda nacional)
És el valor de la producció nacional de les rendes pagades als propietaris dels factors de
producció.
𝑅𝑁 = sous i salaris + rendes i lloguers + interessos i beneficis
(impostos indirectes)

RP (renda personal)
Renda que obtenen les persones
𝑅𝑃 = RN − Bnd − Tb − Tss + tf
♧ Bnd: beneficis no distribuïts per les empreses.
♧ Tb: impostos sobre beneficis.
♧ Tss: contribucions com les de la seguretat social a càrrec de les empreses.
♧ Tf: transferències que les famílies poden obtenir de l’estat.

RD (renda disponible)
És la renda en que els individus reben les seves remuneracions, i les poden destinar
principalment al consum o a l’estalvi.
𝑅𝐷 = RP − Td
♧ Td: impostos directes

Renda i riquesa nacional

PIB per capità


El PIB per capità només creix quan l’increment de la producció és major que l’increment
de la producció.
PIB
𝑃𝐼𝐵 𝑝𝑐 =
Població
PIB nominal
Utilitza els preus actuals per assignar un valor a la producció de béns i serveis de
l’economia.
Mesura el valor monetari corrent de la producció de l’economia.

PIB real
Utilitza els preus constants de l’any base per assignar un valor a la producció.
Mesura la producció valorada a preus constants.
𝑃𝐼𝐵𝑟𝑒𝑎𝑙 = Preus O × Quantitats T
♧ O: any base
♧ T: any T
Calcula com evoluciona les quantitats físiques produïdes.

Deflector del PIB


És un indicador del nivell de preus. Mesura el preu de producció amb relació amb el preu
que tenia a l’any base.
PIB nominal
𝐷𝑒𝑓𝑙𝑒𝑐𝑡𝑜𝑟 𝑑𝑒𝑙 𝑃𝐼𝐵 = × 100
PIB real

Taxa de Variació (TV)

Vfinal − Vinicial
𝑇𝑎𝑥𝑎 𝑑𝑒 𝑉𝑎𝑟𝑖𝑎𝑐𝑖ó = × 100
Vinicial

Indicadors econòmics: Mercat de treball

Població activa (PA)


Persones edat legal de treballar (de 16 a 67 anys).
𝑃𝐴 = PO + PD
♧ PO: persones ocupades
♧ PD: persones desocupades que busquen feina

Taxa d’atur (TD)


Percentatge de la població activa que no treballa.
PD
𝑇𝐷 = × 100
PA

Taxa d’activitat (TA)


Percentatge de la gent major a 16 anys que va al mercat de treball.
PA
𝑇𝐴 = × 100
PA ≥ 16

Taxa d’ocupació (TO)


Percentatge de les persones majors de 16 anys ocupades.

PO
𝑇𝑂 = × 100
P ≥ 16
♧ PO: población ocupada

Taxa d’atur o de desocupació


Percentatge de la població desocupada respecte la població activa.
PD
𝑇𝐷 = × 100
PA
♧ PD: població desocupada

Balança de pagaments
La balança de pagaments és un registre comptable que calcula les operacions residents
i no residents.

INGRÉS DESPESA SALD0


BC= Xb - Mb= Scb
BS= Xs - Ms= Sbs
RRRm RRRm
BR= - Sbr
(rebudes) (pagades)=
TRRM
BT= (transferència - TRRRM= Sbt
corrent)

𝑆𝑎𝑙𝑑𝑜 𝑇𝑜𝑡𝑎𝑙 = Scb + Sbs + Sbr + Sbt

Tipus de canvi
La quantitat de moneda pròpia de per a comprar (€) una unitat de moneda estrangera.
€ $
𝑇𝑑𝐶 = × 0i 91. 𝑇𝑑𝐶 = × 1′10
$ €
♧ Si l’€ s’aprecia respecte el $ vol dir que necessito menys € per a comprar 1$. El
TdC disminueix= els béns i/o serveis seran més cars pels no residents.
♧ Si el $ es deprecia respecte l’€ el TdC augmenta.
♧ Si l’€ es deprecia el $vol dir que necessito més € per a comprar 1$. El TdC
augmenta= els béns i/o serveis seran més barats pels no residents.
♧ El $ s’aprecia respecte l’€ el TdC disminueix.
La demanda
La demanda és la relació entre preus que pot tenir un producte, i la quantitat que els
consumidors volen adquirir a cada preu.

Desplaçaments de la corba de demanda


La demanda es desplaça quan varien factors que incideixen en la demanda. Aquests
factors són:
♧ Renda
♧ Preus dels béns relacionats
♧ Preferències dels consumidors
Si la quantitat demanda es desplaça cap a la dreta significa que s’haurà produït un
augment en la demanda. En canvi, si la quantitat demandada es desplaça cap a
l’esquerra s’haurà produït una disminució en la demanda.

Elasticitat preu de la demanda (Ep)


L’elasticitat-preu de la demanda mesura el grau en què varia la quantitat demandada,
és a dir, el grau en què els consumidors responen a les variacions del preu de mercat.
Qf − Qi
Qi
𝐸𝑝𝑟𝑒𝑢 = × 100
Pf − Pi
Pi

♧ Demanda elàstica si Ep>1 (bé de luxe)


♧ Demanda inelàstica si Ep<1 (bé innecessari)
♧ Demanda perfectament elàstica si Ep= ∞
♧ Elasticitat unitària si Ep=1
♧ Demanda perfectament inelàstica si Ep=0

Elasticitat creuada de la demanda


És la sensibilitat de la demanda del bé i davant de les variacions del preu del bé j.
Variació (%) de Qx
𝐸𝑖𝑗 =
Variació (%) de Pz
♧ Bé substitutiu si Eij>0 (positiu)
♧ Bé independent si Eij=0
♧ Bé complementari si Eij<0 (negatiu)

Elasticitat renda
Sensibilitat de la demanda davant variacions a la renda disponible dels consumidors.
Qf − Qi
Qi
𝐸𝑟𝑒𝑛𝑑𝑎 = × 100
Rf − Ri
Ri
♧ Bé de luxe si Er>1
♧ Bé normal si Er>0 augmenta la renda i la quantitat demandada.
♧ Bé inferior si Er<0 augmenta la renda i disminueix la quantitat demandada.

You might also like