EXAMEN TRIMESTRAL 2

T.7. ELS INDICADORS ECONÒMICS: LA PRODUCCIÓ

La macroeconomia s’ocupa de l’economia en el seu conjunt, mentre que la

microeconomia estudia el comportament de parts d’aquest conjunt.

John Maynard Keynes (1883-1943) va assentar les bases de la macroeconomia

moderna en el seu llibre Teoria general de la ocupació, l’interès i els diners (1936).
També va defensar la necessitat que l’Estat intervingui en l’economia.

Indicadors econòmics:

 Producte Interior Brut (PIB) que mesura la producció

 Índex de preu de consum (IPC): assenyala l’evolució dels preus i, per tant, si hi
ha inflació o no.

 Taxes d’activitat, atur i ocupació: indiquen el nivel d’ocupació d’un país.

Importància dels indicadors econòmics

Si la inflació està controlada:

 Les pensions de jubilació que cobren els nostres avis no perdran poder adquisitiu
 Les famílies arribaran més fàcil a final de mes
 Les empreses no tindran per què estar preocupades per oscil·lacions contínues
en el preu de les primeres matèries o altres recursos productius

Si les taxes de desocupació baixa

 Creixeran els ingressos de les famílies
 Augmentarà el consum, la qual cosa farà que s’incrementi la demanda sobre les
empreses i, per tant, aquestes contractin més treballadors o creïn més llocs de
treball indefinit
 El Govern haurà de pagar menys subsidis de desocupació i podrà assignar
aquests diners a altres afers com sanitat, educació...

Si hi ha creixement econòmic
 Augmentarà la producció de béns i serveis i, per tant, els beneficis de les
empreses, de manera que potser serà el moment d’intervenir en borsa
 Els governs cobraran més impostos i tindran més diners per a poder destinar a
infraestructures o mesures de protecció social
 Les famílies tindran més diners per gastar, per la qual cosa guanyen en qualitat
de vida i benestar

El Producte Interior Brut (PIB) és el valor monetari de tots els béns i serveis finals
produïts per un país en un període de temps determinat, generalment un any.

Característques del PIB:

  Segueix un patró monetari

 Només té en compte les activitats

 Mesura el valor de la producció dins de les fronteres d’un país declarades

oficialment

 Fa referència únicament al valor

 Fa referència a la producció en un període determinat dels béns finals

Mètode de la despesa en béns i serveis finals

PIB = Producte Interior Brut valorat a preus de mercat

pm

Mètode del valor afegit

PIB = Producte Interior Brut valorat al cost dels factors productius

cf

Mètode dels ingresos o de les rendes

Segons aquest mètode, el PIB és la renda que un país és capaç de generar gràcies a les seves empreses.
A efectes de càlcul, les subvencions oficials formen part dels beneficis empresarials, ja que són ingressos
que no cal retornar.
CAS PRÀCTIC 1:

En la taula 9.2 pots veure les

magnituds econòmiques
d’Econolàndia l’any 2012 (en milions
d’euros). A partir d’aquestes dades:

1. Calcula el valor del PIBpm de l’any

2012.

2. Sabent que l’any 2011 el PIBpm va

ser de 1 310 milions d’euros, quina és
la variació que ha experimentat el
creixement econòmic?

3. Quin seria el valor del PIBpm

d’aquesta economia si de sobte
tanquessin totalment les fronteres a
l’exterior?
CAS PRÀCTIC 2

Suposa que a Econolàndia només hi ha dues empreses: una que produeix farina amb el
mateix blat que planta i recol·lecta, i una altra que produeix pa. La farinera ven el seu
producte a la panificadora per 50 milions d’euros i aquesta, al seu torn, ven pa per 75
milions d’euros als consumidors finals, que compren el pa. Tots els diners que circulen
per aquesta economia sumen 75 milions d’euros, fruit de les vendes de la farina i del
pa. Aquesta quantitat es reparteix així: 60 milions per pagar els salaris dels
treballadors i 15 milions de benefici que es reparteixen els propietaris de les empreses
de farina i de pa.

1. Calcula el valor de la producció d’aquesta economia pels mètodes de la despesa, la

renda, les vendes de les empreses i el valor afegit.

2. Comenta’n els resultats.

SOLUCIÓ: Pel mètode del valor afegit, l’empresa farinera va afegir 50 milions d’euros a
la producció, mentre que la panificadora va afegir 25 milions d’euros (va vendre per 75
el que va comprar a 50). El procedimient que comptabilitza les vendes de les empreses
per determinar el valor d’allò produït revela la seva manca d’idoneïtat pel fet que es
produeix doble comptabilitat.

PIB NOMINAL: És el que hem anat calculant. És el resultat de multiplicar la quantitat de
béns i serveis finals pels preus que tenen l’any en qüestió.

PIB REAL: Es calcula utilitzant també les quantitats de béns i serveis d’un determinat
any però, a diferència del PIB nominal, les multiplica pels preus de l’any que s’utilitza
com a base o referència.

CAS PRÀCTIC 3

Suposem que un país només produeix enciams i libres. Durant els anys 2004, 2008 i
2012 es van vendre, respectivament, 1 000, 1 500 i 1 600 enciams, a 4, 5 i 6 €, mentre
que les vendes de llibres en els tres anys ressenyats van ascendir a 1 000,
2 000 i 2 500 exemplars a 20, 25 i 30 €. Calcula, per a aquests anys:

1. La producció per a cadascun dels productes.

2. El PIB nominal.
3. El PIB real respecte de l’any 2004.
4. De quant va ser la variació del PIB real entre els anys 2004 i 2012.

5.
4. Per calcular la variació del PIB recorrem a la fórmula:

Per tant, entre els anys 2004 i 2012 la variació del PIB real fou del 135 %.

LIMITACIONS DEL PIB:

1. No registra l’economia submergida: no comptabilitza tots els béns i serveis

finals produïts en una economía. Moltes activitats no són declarades al sector
públic, i per tant, no en consta l’existència. Ex: activitats il·legals, treballs en
negre, ex de la dona de fer feines

2. No registra les activitats en què no s’intercanvien béns i serveis per diners. Ex:
treball domèstic, voluntariat, operacions de bescanvi

3. No informa de les externalitats: no reflecteix la totalitat dels beneficis i els

costos socials derivats de l’activitat econòmica. Ex: generalització dels avenços
tecnològics o la contaminació (Xina: gran país, molta contaminació)

4. No mesura la qualitat dels béns i serveis que es produeixen. Ex: país que ven
bombes vs país que ven vacunes

5. No mesura la distribució de la riquesa entre els habitants: aquests indicadors

estableixen un terme mitjà sense més. Ex: jo soc un consumidor paràsit, i tinc
una renda de 46.000€.

COMPTABILITAT NACIONAL:

A partir del PIB es poden calcular altres indicadors que també proporcionen informació
rellevant sobre la marxa de l’economia. Aquests indicadors constitueixen un sistema
per a registrar les activitats econòmiques que du a terme un país, perquè expressen
amb xifres la seva realitat económica durant un período determinat.

La comptabilitat nacional permet als responsables del Govern comprobar si els

resultats de les seves mesures econòmiques responen a les expectatives i corregir
posibles desviacions o errors i establir noves previsions

 PNB (Producte nacional brut): revela el que produeixen els espanyols arreu del
món, a més a més del que es produeix a Espanya.

 RN (Renda nacional): s’utilitza per saber el que guanyen tots els espanyols, tant
els empresaris com els trebalaldors.

 RPD (Renda personal disponible): és la renda que realment arriba a les famílies
una vegada deduïts principalment els impostos i les cotitzacions a la SS.

INDICADORS ECONÒMICS
 RPD:

MATISOS RESPECTE EL PIB: