Creixement econòmic i canvi estructural

Trets bàsics del creixement econòmic

L’economia espanyola ha crescut en 61 anys (1961 - 2022)
Dos creixements forts.
- 1970 → economia espanyola creix, canvi institucionals (1978,Constitució), fi
de la dictadura, s’obre a l’exterior i l’economia mundial está en creixement,
canvi en l’estil de vida i més gent d’arreu el món, creixement ràpid i es va
aprofitar la tendència econòmica, es va tenir en compte els indicadors
macroeconòmics per en cas de crisis no sortís repercutida o no tan greu
- 2000 → economia espanyola creix però no té importància, només es pensa
en créixer i no hi ha preocupació pels indicadors macro
- 2020 → baixada del creixement per la pandèmia
1: PIB per càpita → taxa de variació acomulativa
no acomulada → diferencia d’any a any
Durant 61 anys PIBpc creixent 2,4 de mitja (d’any a any), més que la resta UE
Perquè ha crescut més Espanya que la UE
Espanya era pobre (agricultura, no educació…) és còpia dels rics, el salt és molt
significatiu (invertir en industria), en canvi, si els avançats ja l’han fet amb
anterioritat, no es nota tant el canvi (inici era pobre en comparació als altres)
2: Tendencia similar a la UE, inclús abans.
Abans de la UE els països ja estaven participant amb els altres països
3: Crisis son més marcades a Espanya que la UE, per tema de comparativa
No es pot comparar un país amb 15 perquè es compensen entre ells
En la crisi del petroli 1973, canvi de govern a Espanya, pujada de salaris perquè ja
estaven en crisis, per això no es va veure tant afectada
4: Unió Europea
1961 - 1973 → creixements i estabilització del PIB, 1973 crisi del petroli i crisi
governamental a España
1973 - 1993 → UE 1986, procés de creixement del PIB perquè per entrar a la UE hi
havien uns requisits, a partir del 1986, creixement del PIB pel mercat assegurat
(països UE), 1993 petita crisi de poca duració, reunificació Alemanya per la divisió
per la caiguda del mur de Berlín
1993 - 2008 → creixement econòmic, 2008 crisi financera fins 2013
2013 - 2020 → 2017 punt màxim del PIB fins la covid
2020 - actual → creixement del PIB
Determinants del creixement econòmic
Gràcies a què ha crescut l’economia espanyola?
Europa ha crescut molt per l’increment de la productivitat, EEUU, Irlanda i Alemanya
per treballar, a més de la productivitat
Creixer → output de cada any és més gran que l’anterior
- △ taxa de treball
- △ el rendiment laboral mitjà dels treballadors → millora de la productivitat
(treballadors més eficaços)
PIBpc = Productivitat (PIB/Empleats) +/· Treball per càpita (Empleats/Població)
- Unitat en milers → multiplicació
- Unitats en taxes → suma
Que factors han fet possible el creixement de l’economia en el període de
1961-2022?
Treball per càpita → capacitat per generar llocs de treball per ocupar, molt difícil de
controlar
- negatiu → places vacants (no gent a l’atur)
1: Capital físic
Creixement PIBpc → △ taxa producció, per la dificultat de taxa de treball per càpita
- Treball per càpita → factor població, no depèn de ningú
- Difícil control del factor treball amb la capacitat de crear treball
- Productivitat → es pot invertir avui i obtenir benefici fent servir recursos
humans, materials o capitals, hi hauria un creixement sostenible
2: Nivell d’estudis/formació, Capital humà (més qualificades)
△ taxa de treball:
- △ població activa/població total (demografia + immigrants) → amb actius
potencials o exportant-los de fora (estudis)
- △ de treballadors/població activa (Reforma del marc regulador) → papers
als immigrants i puguin treballs
3: Productivitat
Factors que permeten incrementar la productivitat de treball:
- Mecanitzar l’economia
- Major formació dels treballadors
- Capacitat de millorar l’eficiència de l’economia
* Teoria convencional del creixement → △ productivitat del treball partint de la
funció agregada de producció
- Major capitalització de les explotacions → △ capital físic i humà
- Millora de l’eficiència del treball i el capital del procés productiu → millora
productivitat total dels factors
Treball △ productivitat:
- Majors mitjans de capital físics i humà
- Rendiment del procés productiu △
Ha registrat canvis significatius el patró de crecimiento de l’economia
espanyola a partir de 1986?
- 1961-1985 → PIB i productivitat de la mà d’obra, △ PIB gràcies a la
productivitat fins l’entrada a las Unió Europea, no industrialitzats, demografia
inestable
- 1984 → permissió de contractes temporals
- 1986 → PIB puja i PIB baixa perquè s'assembla a altres països, els
contractes son temporals, quan hi ha crisi tots van a fora (flexibilització del
mercat de treball), no inversió en tecnologia, evolució lenta
- 1985-2018 → evolució PIB i productivitat contràries
PREGUNTES EXAMEN
PIB treball per càpita 0,0, no s’ha creat treball? → Fals, augmenta el treball i la
població al mateix ritme
Més treball i més productivitat, és incompatible? → Fals, si són compatibles
Apertura exterior e integració econòmica i monetària
Com ha evolucionat i perquè en els últims anys el grau d'obertura exterior de
la economia espanyola?
- PIB = Cpub + Cpriv +I +X -M
- Cpub + Cpriv +I → demanda interna (D.I)
- X-M→ demanda externa neta (D.E.D)
Principis 1960-1986 → no varia molt, van variant de la mateixa manera
1986, entrada UE → X i M es disparen de manera exponencial pels tipus de canvi,
aranzels, més fàcil importar i exportar a països de dintre de la unió
- Es dispara molt les importacions → dèficit, gasta més que ingresa, relacionat
el ∆PIB, gent més formada, més nivell de vida
- ∆ producte de fora que de dins → △ demanda externa
Abans d’entrar UE requisits → Tractat de Maastricht
- Demostrar que ets un país solvent (economia estable)
- Inflació no inferior a 2% → estabilitat de preus
- No endeutar-se
Beneficis de la integració monetària:
- Tipus de canvi, mateixa moneda res a perdre → no tipus de canvi, no genera
costos
- Facilitat de comercialitzar entre els països de la zona euro → mercat de
treball, empreses se’n vagin, disminució costos
Costos que genera la integració monetària:
- Cost d’oportunitat → pèrdua de la soberania nacional, no regular la
devaluació de la moneda en cas de crisis
Minimitzar costos:
- No pots devaluar euro, per ser més atractiu → devaluacions internes, baixada
de preus, baixada de salaris
Principis per dissenyar la Unió Monetària Europea → teoria de Àrees Monetàries
òptimes
- Mateixa moneda amb l’objectiu que la política fiscal fos la mateixa
En cas de crisis → no possible crear política fiscal comuna, donar flexibilitat i volum
de preus en el mercat de treball (salaris o acomiadaments)
Principis → Tractat de Maastrich, seguir aguantat l’inflació, comptes sanejats, PIB
entre x %, no preocupació d’indicadors macros i només mantindre el tractat
- Va vindre la crisis i no era sostenible
- No tots s’incorporen de la mateixa manera a la UME, la moneda es va crear
en un moment històric i per un país, realitats diferents entre països
Com es van comportar i perquè els desequilibris macroeconòmics bàsics en
els països de la periferia europea després de la UME?
Saldo de la balanza por cuenta corriente → demanda externa neta
- Dèficit → compra molt ingresso poc
- Superàvit → ingresso molt compro menos
Deflactor del PIB (inflació):
- ∆ Demanda agregada, △ demanda, △ preus → △ inflació (també poden
demanar crèdits, bancs a mans UME)
- Crisis de la construcció → estabilitza inflació
Saldo de la balança per compte corrent (X-M):
- Exportes menys que importes → dèficit en la balança per compte corrent
- bancs respaldat per banc central europeu, si hi ha dèficit → demanes crèdits,
demanes crèdits sobre crèdits, creixement endeutat, crèdits destinats a
construcció, no genera exportació
- Inversió en construcció → no benefici ni crea exportacions, tardes molts anys
en amortitzar-lo, si no pots pagar els crédits crisis
- País que deixa diners → deutor de diners