L’economia espanyola ha crescut en 61 anys (1961 - 2022) Dos creixements forts. - 1970 → economia espanyola creix, canvi institucionals (1978,Constitució), fi de la dictadura, s’obre a l’exterior i l’economia mundial está en creixement, canvi en l’estil de vida i més gent d’arreu el món, creixement ràpid i es va aprofitar la tendència econòmica, es va tenir en compte els indicadors macroeconòmics per en cas de crisis no sortís repercutida o no tan greu - 2000 → economia espanyola creix però no té importància, només es pensa en créixer i no hi ha preocupació pels indicadors macro - 2020 → baixada del creixement per la pandèmia 1: PIB per càpita → taxa de variació acomulativa no acomulada → diferencia d’any a any Durant 61 anys PIBpc creixent 2,4 de mitja (d’any a any), més que la resta UE Perquè ha crescut més Espanya que la UE Espanya era pobre (agricultura, no educació…) és còpia dels rics, el salt és molt significatiu (invertir en industria), en canvi, si els avançats ja l’han fet amb anterioritat, no es nota tant el canvi (inici era pobre en comparació als altres) 2: Tendencia similar a la UE, inclús abans. Abans de la UE els països ja estaven participant amb els altres països 3: Crisis son més marcades a Espanya que la UE, per tema de comparativa No es pot comparar un país amb 15 perquè es compensen entre ells En la crisi del petroli 1973, canvi de govern a Espanya, pujada de salaris perquè ja estaven en crisis, per això no es va veure tant afectada 4: Unió Europea 1961 - 1973 → creixements i estabilització del PIB, 1973 crisi del petroli i crisi governamental a España 1973 - 1993 → UE 1986, procés de creixement del PIB perquè per entrar a la UE hi havien uns requisits, a partir del 1986, creixement del PIB pel mercat assegurat (països UE), 1993 petita crisi de poca duració, reunificació Alemanya per la divisió per la caiguda del mur de Berlín 1993 - 2008 → creixement econòmic, 2008 crisi financera fins 2013 2013 - 2020 → 2017 punt màxim del PIB fins la covid 2020 - actual → creixement del PIB Determinants del creixement econòmic Gràcies a què ha crescut l’economia espanyola? Europa ha crescut molt per l’increment de la productivitat, EEUU, Irlanda i Alemanya per treballar, a més de la productivitat Creixer → output de cada any és més gran que l’anterior - △ taxa de treball - △ el rendiment laboral mitjà dels treballadors → millora de la productivitat (treballadors més eficaços) PIBpc = Productivitat (PIB/Empleats) +/· Treball per càpita (Empleats/Població) - Unitat en milers → multiplicació - Unitats en taxes → suma Que factors han fet possible el creixement de l’economia en el període de 1961-2022? Treball per càpita → capacitat per generar llocs de treball per ocupar, molt difícil de controlar - negatiu → places vacants (no gent a l’atur) 1: Capital físic Creixement PIBpc → △ taxa producció, per la dificultat de taxa de treball per càpita - Treball per càpita → factor població, no depèn de ningú - Difícil control del factor treball amb la capacitat de crear treball - Productivitat → es pot invertir avui i obtenir benefici fent servir recursos humans, materials o capitals, hi hauria un creixement sostenible 2: Nivell d’estudis/formació, Capital humà (més qualificades) △ taxa de treball: - △ població activa/població total (demografia + immigrants) → amb actius potencials o exportant-los de fora (estudis) - △ de treballadors/població activa (Reforma del marc regulador) → papers als immigrants i puguin treballs 3: Productivitat Factors que permeten incrementar la productivitat de treball: - Mecanitzar l’economia - Major formació dels treballadors - Capacitat de millorar l’eficiència de l’economia * Teoria convencional del creixement → △ productivitat del treball partint de la funció agregada de producció - Major capitalització de les explotacions → △ capital físic i humà - Millora de l’eficiència del treball i el capital del procés productiu → millora productivitat total dels factors Treball △ productivitat: - Majors mitjans de capital físics i humà - Rendiment del procés productiu △ Ha registrat canvis significatius el patró de crecimiento de l’economia espanyola a partir de 1986? - 1961-1985 → PIB i productivitat de la mà d’obra, △ PIB gràcies a la productivitat fins l’entrada a las Unió Europea, no industrialitzats, demografia inestable - 1984 → permissió de contractes temporals - 1986 → PIB puja i PIB baixa perquè s'assembla a altres països, els contractes son temporals, quan hi ha crisi tots van a fora (flexibilització del mercat de treball), no inversió en tecnologia, evolució lenta - 1985-2018 → evolució PIB i productivitat contràries PREGUNTES EXAMEN PIB treball per càpita 0,0, no s’ha creat treball? → Fals, augmenta el treball i la població al mateix ritme Més treball i més productivitat, és incompatible? → Fals, si són compatibles Apertura exterior e integració econòmica i monetària Com ha evolucionat i perquè en els últims anys el grau d'obertura exterior de la economia espanyola? - PIB = Cpub + Cpriv +I +X -M - Cpub + Cpriv +I → demanda interna (D.I) - X-M→ demanda externa neta (D.E.D) Principis 1960-1986 → no varia molt, van variant de la mateixa manera 1986, entrada UE → X i M es disparen de manera exponencial pels tipus de canvi, aranzels, més fàcil importar i exportar a països de dintre de la unió - Es dispara molt les importacions → dèficit, gasta més que ingresa, relacionat el ∆PIB, gent més formada, més nivell de vida - ∆ producte de fora que de dins → △ demanda externa Abans d’entrar UE requisits → Tractat de Maastricht - Demostrar que ets un país solvent (economia estable) - Inflació no inferior a 2% → estabilitat de preus - No endeutar-se Beneficis de la integració monetària: - Tipus de canvi, mateixa moneda res a perdre → no tipus de canvi, no genera costos - Facilitat de comercialitzar entre els països de la zona euro → mercat de treball, empreses se’n vagin, disminució costos Costos que genera la integració monetària: - Cost d’oportunitat → pèrdua de la soberania nacional, no regular la devaluació de la moneda en cas de crisis Minimitzar costos: - No pots devaluar euro, per ser més atractiu → devaluacions internes, baixada de preus, baixada de salaris Principis per dissenyar la Unió Monetària Europea → teoria de Àrees Monetàries òptimes - Mateixa moneda amb l’objectiu que la política fiscal fos la mateixa En cas de crisis → no possible crear política fiscal comuna, donar flexibilitat i volum de preus en el mercat de treball (salaris o acomiadaments) Principis → Tractat de Maastrich, seguir aguantat l’inflació, comptes sanejats, PIB entre x %, no preocupació d’indicadors macros i només mantindre el tractat - Va vindre la crisis i no era sostenible - No tots s’incorporen de la mateixa manera a la UME, la moneda es va crear en un moment històric i per un país, realitats diferents entre països Com es van comportar i perquè els desequilibris macroeconòmics bàsics en els països de la periferia europea després de la UME? Saldo de la balanza por cuenta corriente → demanda externa neta - Dèficit → compra molt ingresso poc - Superàvit → ingresso molt compro menos Deflactor del PIB (inflació): - ∆ Demanda agregada, △ demanda, △ preus → △ inflació (també poden demanar crèdits, bancs a mans UME) - Crisis de la construcció → estabilitza inflació Saldo de la balança per compte corrent (X-M): - Exportes menys que importes → dèficit en la balança per compte corrent - bancs respaldat per banc central europeu, si hi ha dèficit → demanes crèdits, demanes crèdits sobre crèdits, creixement endeutat, crèdits destinats a construcció, no genera exportació - Inversió en construcció → no benefici ni crea exportacions, tardes molts anys en amortitzar-lo, si no pots pagar els crédits crisis - País que deixa diners → deutor de diners