TEMA 2: La continuïtat del creixement en els anys 2000, l’assumpció de

la política monetària pel BCE i la creació de la bombolla immobiliària

Evolució macroeconòmica 2000-2007
Aquesta es una fase d’elevat creixement econòmic caracteritzat per:
• El fort augment de la taxa d’ocupació fins al 2007 es repartir entre un increment de la taxa d’activitat i una
reducció de la taxa d’atur (Espanya concentrava el 40% de l’ocupació). L’augment de la taxa d’activitat va ser
impulsar per la major participació laboral femenina i per la immigració.

• Baix creixement de la productivitat → la productivitat del treball es va reduir a la meitat després de la

introducció de l’euro per les següents raons:
o Baix creixement cap a activitats intensives en mà d’obra poc qualificada (construcció i serveis)
o Disponibilitat de mà d’obra poc qualificada pot haver induït dins les empreses a la utilització de
tecnologia menys avançada.
o Reorganització d’empreses limitada per la rigidesa del mercat de treball que limita la flexibilitat d’ús
dels contractes temporals.

Factors explicatius del creixement: xocs d’oferta i demanda

Els factors explicatius del creixement 2000-2007 són:
• Xoc positiu de demanda → ampliació del crèdit disponible per a famílies i empreses a baixos tipus d’interès,
fet que impulsa la demanda interior i la inversió immobiliària. A això se suma la consolidació fiscal que permet
disminuir les primes de risc.
• Xoc positiu d’oferta → immigració

El resultat va ser un gran dèficit exterior que no es va poder corregir amb devaluacions de la moneda.

Nous desequilibris acumulats 2000-2007

• Diferencial d’inflació → apreciació del tipus de canvi real i finançament extern de l’economia. El manteniment
d’un diferencial d’inflació positiu respecte la zona euro va donar lloc a la continuada apreciació del tipus de
canvi real.

• Bombolla immobiliària → el pes de la inversió en habitatge sobre el PIB va arribar gairebé al 8%, fent que
comences una crisi que esclata al 2007. Les raons que justifiquen aquests fets són:
o Reducció del tipis d’interès
o Noves fonts de demanda residencial (creix la immigració i la gent que ve de fora necessita un habitatge
per viure)
o Intens creixement econòmic
o Augment del preu dels immobles
o Disponibilitat de mà d’obra poc qualificada
o Augment de fons per al finançament de l’habitatge.

• Augment de l’endeutament d’empreses i famílies → l’evolució del crèdit de les famílies i empreses espanyoles
esta estretament lligada al boom immobiliari.
o Endeutament famílies → augmenta fins apropar-se als nivells dels EUA i GB.
o Endeutament empreses → augment important perquè les empreses van invertir part dels seus
beneficis en el sector immobiliari.

Els ratis per veure l’accessibilitat d’Espanya són:

𝐷𝑒𝑢𝑡𝑒
• Accessibilitat → mínim que s’ha de pagar per l’hipoteca (30%) → 𝐼𝑛𝑔𝑟𝑒𝑠𝑠𝑜𝑠
𝐶𝑟é𝑑𝑖𝑡
• LTV → 𝑉𝑎𝑙𝑜𝑟
𝑃𝑟𝑒𝑢
• Solvència → preu del pis respecte els meus ingressos (valor desitjable, entre 4 i 5) →
𝐼𝑛𝑔𝑟𝑒𝑠𝑠𝑜𝑠
𝐿𝑙𝑜𝑔𝑢𝑒𝑟
• 𝑃𝑟𝑒𝑢
Polítiques públiques
Política monetària
Té com objectiu l’estabilitat de preus i situar la inflació al voltant del 2%.

• 1999-2001 → el Banc Central Europeu va fer una política monetària restrictiva, elevant el tipus d’interès amb
la fi de contrarestar els efectes expansius de la bombolla tecnològica i lluitar contra la inflació. La inflació es
va situar per sobre del 2% a la zona euro i el tipus d’interès de referencia va arribar al 4,75%.

• 2001-finals de 2005 → política monetària expansiva davant l’absència de pressions inflacionistes. Es porten a
terme baixades del tipus d’interès entre 2001 i 2003, fins al 2%.

• Finals de 2005-2007 → s’inicia la pujada de tipus d’interès, fins arribar al 4%, a més, hi va haver una amenaça
inflacionista por l’increment dels preus del petroli i matèries primeres. L’esclat de la bombolla immobiliària
juntament amb l’augment del tipus d’interès va tenir un efecte molt negatiu.

El tipus de canvi es determina en el mercat de divises. A llarg termini, la política monetari afecta al nivell de preus. A
curt termini, el tipus de canvi pot desviar-se de l’equilibri.

• 1999-finals del 2001 → depreciació de l’euro per l’afluència de capitals als EUA.
• 2002-mitjans 2008 → apreciació de l’euro, ja que la bombolla tecnològica, el dèbil creixement dels EUA i la
baixa de tipus d’interès de la Reserva Federal provoquen una depreciació del dolar.
• A partir del 2008 → l’euro surt més depreciat ja que la crisi afecta més a Europa perquè els EUA va ser més
ràpid en imposar polítiques.