ECONOMIA Neus Prat Pagès

TEMA 10: ELS DINERS I LA POLÍTICA MONETÀRIA

1. ELS DINERS
→ Els diners són un mitjà de canvi o pagament i cobrament universal acceptat per a tothom.
Compleixen tres funcions bàsiques:
- Mitjà de canvi
- Unitat comuna de compte
- Dipòsit de valor: pots guardar-los i gastar-los en un futur però perden valor per la inflació.

1.1. TIPUS DE DINERS

→ El diner fiduciari, es basa en la confiança que tenim les persones a poder utilitzar-lo com a mitjà
de canvi.
Tipus de diners:
- Diner legal: bitllets i monedes de curs legal emesos pels banc centrals.
- Diner bancari: només existeix virtualment.
- Dipòsit a la vista (+ líquid - rendible)
- Dipòsit a termini fix (- líquid + rendible)
- OAL: dipòsits no bancari que poden recuperar-se en un termini breu i el risc és pràcticament
nul.

1.3. TIPUS D’INTERÈS

→ L’interès o el preu és el cost de llogar els diners.
Els factors a tenir en compte per fixar el tipus d’interès són:
1. Risc de l’operació: com més solvència tinguis, més fàcil serà que et coincideixin el prèstec.
2. Liquiditat: com més líquid és un actiu, menys interessos genera i viceversa.
3. Duració del préstec: com més llarg és el període de concessió d’un préstec més alt serà el
tipus d’interès que exigirà el prestador.

2. PREUS I INFLACIÓ
→ La inflació és el creixement generalitzat i continu dels preus dels béns d’una economia.
→ La deflació és la baixada generalitzada i sostinguda dels preus dels béns d’una economia.

2.1. Causes de la inflació:

La inflació és un cercle viciós. Segons l’origen podem fer la classificació següent:
- Inflació monetària: sorgeix quan augmenta la quantitat de diners en circulació.
- Inflació de demanda: l’origen de la inflació es troben en un excés de demanda.
- Inflació de costos: el problema sorgeix el cantó de l’oferta que fan les empreses.

2.2. Conseqüències de la inflació:

a. Per pèrdua de poder adquisitiu: si els els preus creixen més que els ingressos, el poder
adquisitiu i la qualitat de vida baixen.

1
ECONOMIA Neus Prat Pagès

Grups perjudicats:
- Pensionistes → les pensions acostumen a estar per sota l’augment del cost real de la vida
- Treballadors → quan el sou no augmenta al mateix temps que la inflació els treballadors han
de treballar més si volen consumir el mateix. I les empreses han de pagar més costos que no
poden recuperar augmentat el preu dels productes i han de acabar acomiadant el personal
(↑ atur)
- Estalviadors → Els prestadors veuen disminuida la recompensa pel fet d'haver prestat els
diners, ja que, quan se'ls retorni el préstec i els interessos la quantitat serà menor.
- Empreses exportadores de productes nacionals → Si augmentant els preus dels productes
nacionals disminueix la competitivitat de les empreses exportadores i veuen reduïdes les
vendes en els mercats internacionals.

Grups beneficiats:
- Deutors → es redueix el valor del deute perquè disminueix el valor del diner.
- Estat: com que compra i paga a llarg termini, l’esforç que ha de fer és menor.
- Empreses importadors de productes estrangers: afavoreix la importació de béns estrangers
perquè són més barats que els productes nacionals.

b. Per la incertesa: els preus actuen com un sistema de senyals en l’economia. Si canvien
contínuament, no transmeten la informació que consumidors i empreses necessiten per a
decidir què i quan consumir i produir. La impossibilitat de fer prediccions i saber com
reaccionaran les famílies o les empreses, perquè no saben en quina mesura augmentar les
despeses i les seves inversions. Com més alta és la taxa d’infalció, major serà la sensació
d’inseguretat.

3. ELS INDICADORS DE LA INFLACIÓ

→ IPC, és la mesura ponderada dels preus dels béns que acostuma a consumir una família mitjana
per regla general.

3.1. MESURES DE LA INFLACIÓ

→ Enquesta de Pressupostos Familiars: permet conèixer la despesa en consum de les llars a Espanya,
i de la distribució d’aquest entre les parcel·les de consum.
→ Cistella de la compra: selecció de productes representatius de la despesa dels espanyols en cada
grup bàsic de consum.

3.2. EVOLUCIÓ DE LA INFLACIÓ

Taxa de variació de preus: IPC final - IPC inicial / IPC inicial · 100

3.3 LIMITACIONS DE L’IPC

- Certs béns i serveis són qüestionables
- Es desvirtua amb el pas del temps.
- No té en compte variacions en la qualitat dels béns.
- Discussió sobre la representativitat de l’EPF.

2
ECONOMIA Neus Prat Pagès

3.4 ALTRES TIPUS D’INFLACIÓ

→ L’IPC harmonitzat (IPCH) és un indicador estadístic l’objectiu del qual és proporcionar una mesura
comuna de la inflació que permet realitzar comparacion internacionals.
→ La inflació subjacent bàsica permet preveure l’evolució dels preus a llarg termini.

4. LA POLÍTICA MONETÀRIA
→ El preu oficial del diner és el tipus d’interès bàsic al qual el banc central de cada país presta diner a
la banca privada.
El controlen dues variables:
- El preu oficial del diner al qual concedeixen els préstecs. Com més baix és l’interès, major
número de préstecs es concediran, i viceversa.
- La quantitat de diner en circulació. Com més préstecs es concedeixen, més diners circularà
per l’economia, i viceversa.

→ La política monetària: és el conjunt de mesures per aconseguir els objectius macroeconòmics

perseguits mitjançant la variació de la quantitat de diner en circulació, i també de l’alteració del preu
oficial del diner. L’executa el BCE.
- + interès = - número de préstecs
- - interès = + número de préstecs

5. EL BCE: objectiu i tasques

L’objectiu principal del BCE és el manteniment de l’estabilitat de preus.

6. POLÍTICA MONETÀRIA EN ACCIÓ

Podem establir dues classificacions importants: una amb els instruments i l’altra en funció dels
efectes d’aquestes polítiques sobre l’economia.

6.1. INSTRUMENTS MONETARIS CONVENCIONALS

Els instruments que utilitza el sEBC per tirar endavant la política monetària són:
- Mecanismes de reserves mínimes: incrementa o redueix la la liquiditat del sistema bancari
en modificar el diner immobilitzat en concepte de reserves.
- Facilitats permanents: són facilitats de liquiditat que reben els bancs comercials del banc
central de propi país mitjançant operacions a un sol dia d’injecció o retirada del diner.
- Operacions de mercat obert: el BCE subasta periòdicament lots de préstecs a una setmana a
la banca privada. El tipus d’interès que fixa el BCE per cada subasta es converteix en el preu
del diner

6.2. L’EXPANSIÓ QUANTITATIVA

→ L’expansió quantitativa (QE) és un pla d'estímuls que injecta liquiditat a l’economia augmentant la
quantitat de diners en circulació.

3
ECONOMIA Neus Prat Pagès

6.3. EFECTES SOBRE L’ECONOMIA

INSTRUMENTS EFECTES OBJECTIUS
MACROECONÒMICS

- Quantitat de diner - Consum ⇧ - Producció ⇧

Política monetària en circulació ⇧
expansiva - Inversió ⇧ - Ocupació ⇧
- Preu oficial del diner
⇩ - Preus ⇧

- Quantitat de diner - Consum ⇩ - Producció ⇩

Política monetària en circulació ⇩
restrictiva - Inversió ⇩ - Ocupació ⇩
- Preu oficial del diner
⇧ - Preus ⇩

VOCABULARI
BCE: creat l’1 de juny de 1998, amb seu a Frankfurt. El BCE constitueix el nucli de l’Eurosistema.
Estabilitat de preus: el manteniment de l’estabilitat de preus és l’objectiu principal de l’Eurosistema.
El BCE vol mantenir la taxa d'inflació interanual a un nivell proper al 2%.
Eurosistema: està constituït pel BCE i els bancs centrals nacionals del Estats que tenen l’€.
SEBC: constituït pel BCE i els bancs centrals nacionals de tots els Estats membre de la UE,
independentment de si han adoptat l’€ o no.
Bescanvi: intercanvi de béns i serveis sense utilitzar el diner com a mitjà de pagament.
Zona de l’euro: inclou la totalitat dels Estats membres de la UE qua han adoptat l’€ com a moneda
única.
Hiperinflació: és una inflació descontrolada, els preus augmenten amb una velocitat extrema mentre
els diners perden valor de canvi.

PREGUNTES EXAMEN
1. El BCE puja i baixa els preus per aconseguir l’estabilitat de preus.
2. La deflació no seria bona perquè ajornaria inversions, no es consumiria i s’aturaria
l’economia.
3. La presidenta del BCE és Christine Lagarde.
4. Eurosistema és pel BCE i els estats membres que han adoptat l’€.
5. El BCE té com objectiu aconseguir l’estabilitat de preus.
6. Inflació subjacent, interanual, IPC harmonitzat, acumulada, anual, diferencial
7. El BCE és l’encarregat de dur a terme els instruments per a la política monetària.

4
ECONOMIA Neus Prat Pagès

TEMA 11: EL SISTEMA FINANCER, LA BORSA

Creació del diner bancari
La multiplicació del diner bancari consisteix en l'increment de diner legal dins del sistema bancari al
realitzar un dipòsit inicial.

FÓRMULA:
Increment del diner bancari:

*Coeficient de caixa: el que el banc ha de guardar i coeficient de liquiditat: et guardes tu per el teu
compte un 10% per exemple.
*Coeficient de caixa (CC) i el coeficient de liquiditat (CL) son els denominadors, com és gran és el
denominador, més petit serà el multiplicador i viceversa.

→ Els productes financers són títols que són emesos per empreses i governs que necessiten
finançament per les activitats que fan I són comprats per inversors que presenten els seus diners a
canvi d’un interès o drets valorables en diners.
Els productes representats mitjançants títosl suposen:
- Un actiu o mitjà de manteniment de riquesa per a qui els té, perquè poden convertir-los en
diners en un futur.
- Un passiu o obligació de pagament per a qui ha de pagar-los en el futur.

Característiques dels productes financers:

- La liquiditat: capacitat per convertir-se en diners. És el factor prioritar per qui vol tenir més
diners.
- El risc: té la probabilitat d’aconseguir menys dels diners dels esperats o pot perdre’ls.
- La rendibilitat: capacitat de generar beneficis addicionals sobre la inversió inicial.
*Com + liquiditat - rendibilitat / com + risc + rendibilitat

a. Valors de renda fixa o bons

Els bons són títols representatius del percentatge de deute d’un organisme públic o d’una empresa
que rendeixen al seu posseïdors els interessos fixos pactats.
- Lletres del Tresor (3, 6, 9 i 12 mesos)
- Bons (3-5 anys)
- Obligacions (15 i 30 anys)

5
ECONOMIA Neus Prat Pagès

b. Valors de renda variable o accions

Les accions són títols representatius del percentatge de propietat d’una empresa que atorguen al seu
posseïdor drets econòmics i de gestió.
Els mercats o borses de valors són mercats especialitzats en la compravenda de productes financers,
principalment bons i accions.

Emissió i negociació
Els productes financers, representatius per títols neixen en el mercat primari, o d’emissió, i després
s’intercanvien en el secundari, o de negociació.
1. Mercat primari (emissió): a través d’intermediaris financers autoritzats, s’hi venen per
primera vegada títols de lliure transmissió creats per empreses o organismes públics.
2. Mercat secundari (negociació): a la pràctica, és un mercat de segona mà on es negocien títols
prèviament emesos en el mercat primari.. la funció que tenen és la de donar liquiditat a qui
desija desprendre's de la inversió pròpia.

*Si les empreses són les protagonistes del mercat d’accions, els Estats ho són en els mercats de bons.
Per a entendre les característiques del mercat de bons, hem de familiaritzar nos amb els següents
conceptes: els tipus d’interès i la prima de risc.
- Els tipus d’interès: si un inversor compra un bo de 100€ a un 2%, arribat el venciment
l’inversor rebrà els 100€ pagats més 2€ d’interessos.
- La prima de risc: la prima de risc, també coneguda com a risc de país, és el sobrecost que se
li demana al deute sobirà d’un país en comparació amb el d’un altre, considerat el de menor
risc del mercat.

→ Un índex borsari general és un indicador de l’evolució d’un mercat en funció del comportament de
les cotitzacions dels títols més representatius, escollits segons el seu grau de liquiditat.
* A Espanya, l’índex borsari general és l’IBEX-35, que representa les 35 empreses més importants de
la borsa espanyola.
Índexs borsaris: DOW JONES (el més conegut del món, per ser el més antic i per reflectir el mercat
accionari dels Estats Units). Euro STOXX (també elaborat per el Dow Jones, però és basa en l’evolució
de més de 300 companyies que operen als països de l’eurozona. El DJ Eurostoxx 50 és el mateix, però
fa referència a 50 societats. Nasdaq 100 és l’índex de valors tecnològics.