Unitat 7.

Inflació i política econòmica

La inflació és la pujada generalitzada del nivell de preus d’un país durant un determinat període de
temps. La paraula generalitzada vol dir que pugen tots els preus. s’anomena inflació quan està
pujant tot, no només uns bens concrets, si no tot.

La inflació provoca una pèrdua del poder adquisitiu, és a dir, podem comprar menys coses amb els
mateixos diners. També és dolenta de cara a les exportacions ja que els nostres productes al ser més
cars no es venen tan fàcilment.

A més, hi ha un empobriment de la població, sobretot d’aquelles persones que cobren un salari o

una pensió i aquesta quantitat no puja tant com la inflació. Exemple: si puja el salari un 2% però els
preus pugen un 9,8%, hi ha una pèrdua de poder adquisitiu del 7,8%.

La inflació es mesura amb el IPC (Índex de Preus al Consum). L’IPC és un indicador que mesura
com han pujat els preus a través d’un número índex. Es calcula observant cada mes els preus de 476
productes en uns 20.000 establiments. Per calcular l’IPC es fa una mitjana ponderada (Lapeires)
donant una ponderació a cada producte de la llista de la compra. Exemples de ponderacions:
aliments i begudes no alcohòliques (22,6%), vivenda (14,2%), transport (13%), hotels/restaurants
(13%), oci i cultura (6,4%), educació (1,7%)...

Causes de la inflació.
1 Inflació de demanda: la capacitat de consum és superior a la capacitat de producció i per tant
els preus pugen. Això és típic de les expansions econòmiques o de les sortides de les crisis.

Solució de política econòmica per baixar preus en aquest cas: amb la política fiscal restrictiva
augmentant impostos com l’IRPF, IVA i impost sobre societats i baixant la despesa pública
(baixada en sanitat, educació, infraestructures…). També baixant les transferències
públiques (baixada de pensions, beques…). Per una altra banda, amb la política monetària
restrictiva es pot solucionar pujant els tipus d’interès i baixant la circulació de diners. Una
manera de baixar la circulació de diners és a travès de la venda, per part del BCE (Banc
Central Europeu), de deute, accions o actius.
 Exercici: busca una notícia de com ha augmentat els tipus d’interès el BCE.

2 Inflació d’oferta o de costos: la causa principal d’aquest tipus d’inflació és la pujada de

costos empresarials: normalment és habitual una pujada de preu del petroli, de la llum, del
gas i augment d’impostos a empreses. També pot passar si cauen tots els subministres
(normalment passa a les guerres, desastres naturals, embargaments, bloqueig comercial…) i
si cau la tecnologia (talls de internet per part d’un govern).

Solució: baixar costos empresarials. Pacte de rendes: caiguda dels salaris reals, és a dir, la
pujada del salari nominal serà inferior a la pujada de preus. Altres solucions: baixar els
beneficis empresarials, baixar els impostos hidrocarburs, baixar l’impost sobre societats,
subvenció a la compra de benzina de 20 cèntims per litres, baixar els salaris reals.
Exercici: busca alguna notícia de les solucions que s’estan aplicant en aquest sentit

3 La inflació pot ser resultat de ser un país poc competitiu perquè tens poques relacions
comercials amb l’exterior (com passava amb Franco) o perquè el sector serveis molt alt (els
serveis no es comercialitzen i poden ser cars). Aquest és el cas d’Espanya

Què és la inflació subjacent?

És la variació dels preus a curt termini restant de l’IPC els preus dels productes que tenen un
comportament més volàtil (irregular): l’energia (benzina, electricitat, gas…) i els aliments no
elaborats.

És un indicador de preus amb capacitat real de mostrar la realitat econòmica d’un país, és a dir, si
un país té una inflació del 9,8% però només una inflació subjacent del 2% ens està indicant que
només un 2% de la inflació total té com a causa un augment de la demanda agregada (sortida de la
crisi). L’altre 7% d’inflació es deu única i exclusivament a la guerra i crisi energètica.
Busca dades de la inflació subjacent a Espanya a www.ine.es

Qui guanya i qui perd amb la inflació

La inflació és un dels càncers de la nostra societat. Tanmateix, els seus efectes nocius es dilueixen i
no són tan evidents com l'atur, el terrorisme o la dificultat per accedir a un habitatge... Les mateixes
causes de la inflació, en canviar el significat de la paraula, no es perceben amb tanta claredat.
Alguns dirigents sindicals diuen que el culpable de la inflació són els empresaris avariciosos que,
amb el seu afany de lucre, augmenten els preus dels seus productes; i alguns responsables de la
patronal responen que són els augments incontrolats dels salaris els culpables dels augments dels
preus.
Per contra, la causa última de l'augment de la quantitat de diners i del crèdit concedit queda
freqüentment oculta i amagada.

1) Pèrdua del poder adquisitiu dels diners Les conseqüències de la inflació tampoc no són tan
palpables com el no trobar feina. Tanmateix, són tant o més perverses. Es percep una pèrdua del
valor real dels diners. Com a dada real, 100 ptes. eren suficients per comprar un bitllet de transport
públic el 31 de desembre de 2001. Un dia més tard, l'1 de gener de 2002, el preu era d'1 euro
(166,386 ptes.). L'increment, per tant, és del 66,386%. Ja que els ciutadans necessitem una quantitat
de diners en efectiu per a despeses quotidianes com pagar el transport, prendre un cafè o comprar el
diari, el resultat és que hem d'augmentar el saldo líquid de diners que portem a sobre. Com la nostra
renda total disponible és limitada, això implica que disposem de menys diners per a la despesa en
altres béns i serveis. Per tant, ens hem empobrit i el nostre poder adquisitiu real s'ha reduït a
conseqüència de la inflació.
2) La capacitat d'estalvi és menor, es redueix l'acumulació de capital i la productivitat. Això és tant
més greu quan considerem l'efecte combinat de la inflació amb els impostos. Considerem, per
exemple, l'impost progressiu de l'IRPF . Un treballador amb una base impositiva de fins a 4.080
euros pot pagar un 15% en impostos, això són, 612 euros. Per efecte de la inflació del 10%, aquesta
xifra augmentarà a 4.488 euros sense que el salari real millori. Tanmateix, el tipus impositiu sí que
haurà augmentat fins i tot al 24%, fent que el treballador hagi de pagar més a Hisenda, veient
reduïda la seva capacitat adquisitiva real. Posem per cas també un impost del 30% sobre totes les
rendes, entre les que s'inclouen els interessos. Un tipus d'interès nominal del 10%, suposant una
inflació del 9%, implica un interès real aparent de l'1%. Cada 100 euros generen 10 euros
d'interessos, dels quals 9 compensen la pèrdua de poder adquisitiu de la inflació i 1 euro quedaria
com a rendibilitat real. Ara bé, l'aplicació de l'impost obliga a un pagament de 3 euros (el 30% de
10), fent que la rendibilitat real tingui un valor negatiu del -2%.
3) Perjudica els creditors i beneficia els deutors La inflació no afecta a tots per igual. Els més
perjudicats són els grups de població que tenen rendes o ingressos fixos (pensionistes, jubilats,
persones que viuen del lloguer d'habitatges o locals, creditors). Els salaris també solen augmentar
menys que els preus, amb el qual la inflació perjudica la majoria de la classe treballadora.
Tanmateix, la inflació beneficia els deutors, a tot aquell que s'endeuti amb crèdits o hipoteques a
interès fix. En aquest cas, a mesura que vagin passant els anys, la inflació redueix el valor real de
l'amortització del préstec. Sol assenyalar-se que l'Estat és un gran beneficiat de la inflació. I és que
l'Estat és deutor, no solament pel deute públic emès, sinó també en el pagament de pensions i
subsidis, en els salaris dels funcionaris i en el pagament (no molt ràpid) dels seus creditors. En tot
això la inflació suposa una reducció de les càrregues reals. D'altra banda, els ingressos de l'Estat
tendeixen a créixer amb la inflació, perquè els impostos progressius impliquen pagar més quan
creixen les rendes monetàries (encara que les rendes reals no hagin variat o fins i tot hagin
disminuït). La inflació provoca efectes redistributius i desigualtats socials, fins i tot quan és
anticipada pels agents econòmics, actuant en contra dels creditors i dels més febles de la societat.
4) Augment de la desocupació: la creació de diners distorsiona l'estructura productiva d'un país.
Generalitza errors massius en la inversió i dilapida l'escàs capital existent en projectes que no són
els més urgentment desitjats ni necessitats per la societat. La crisi és el procés pel qual es posen de
manifest tots els errors comesos, començant la purgació. Els projectes empresarials han de
reorientar-se o simplement tancar-se per inviables. Els sectors que havien prosperat gràcies als
diners fàcils, com la construcció, s'esfondren i els seus treballadors engreixen les xifres d'atur. La
desocupació serà tant més greu i prolongada com menor sigui la flexibilitat del sistema econòmic.
Apunts d’Economia Jordi Franch Parella 152
5) Pèrdua de competitivitat internacional Les exportacions es redueixen, ja que els preus dels béns i
serveis nacionals augmenten més que el d'altres països. En canvi, les importacions augmenten en
ser més atractives per a la demanda interna.
6) Mala assignació dels recursos: Distorsiona la funció informativa dels preus i dificulta les
decisions a llarg termini. Ja s'ha estudiat en les primeres lliçons la funció essencial dels preus, en
una economia de mercat, per a la correcta generació d'informació i incentius. La inflació altera
aquesta funció bàsica, i l'assignació de recursos es realitza incorrectament. És fals suposar que la
inflació afecta tots els preus per igual. La injecció de nous diners beneficia unes persones i sectors
determinats (els que primer reben els nous diners) i en perjudica altres (els que queden a les últimes
posicions de la cadena social), de la mateixa manera que els nous diners incrementen en major
mesura i més aviat el preu d'uns determinats béns que el d'altres. El canvi en els preus relatius
provoca una incorrecta assignació dels recursos, al mateix temps que augmenta la incertesa. Les
empreses no poden realitzar plans d'inversió a mitjà i llarg termini, perquè l'estructura de costos, els
preus i els marges de beneficis esperats canvien erràticament. El nombre de projectes empresarials
disminuirà davant d'aquesta incertesa. Les decisions de les economies domèstiques també es veuen
afectades per la inflació. L'expectativa de pujades de preus fa més atractiu avançar el consum, ja
que els productes són avui més barats que demà. En un procés generalitzat d'inflació, els
treballadors més ineficients poden amagar els seus inferiors rendiments i rebre salaris superiors als
que els correspondrien. També les produccions amb preus sobrevalorats atreuen majors recursos
dels que serien socialment necessaris. La inflació també debilita la competència, ja que l'augment
de preus fa més difícil la comparació de les diferents ofertes per trobar la més satisfactòria.
7) A més, els anomenats "costos de menú" fan referència als costos que comporta el canvi en la
informació sobre preus a les etiquetes dels productes, les cartes dels restaurants, els catàlegs, la
publicitat de les ofertes... La inflació provoca un fre a l'activitat econòmica i al creixement. En
afectar negativament l'estalvi i la inversió, deteriora la posició en el llarg termini, deteriora la
confiança internacional en l'economia nacional, estimula produccions ineficients i distorsiona la
correcta assignació dels recursos.

Exercici: busca una notícia de com han augmentat els preus dels aliments en el últim any.
Què te a veure la OPEP i la guerra d'Ucraïna amb la inflació actual?

L'OPEP és un càrtel format per 13 països productors de petroli amb la intenció de negociar
conjuntament amb les empreses petrolieres temes referents a volums de producció, preus i drets
d'explotació.

L'OPEP la van crear l’any 1960 Iran, Iraq, Kuwait, Aràbia Saudita i Veneçuela, els seus cinc
membres fundadors. Durant els anys següents s'hi van sumar Qatar (1961), Indonèsia (1962), Líbia
(1962), Emirats Àrabs Units (1967), Algèria (1969), Nigèria (1971), Equador (1973), Gabon
(1975), Angola (2007), Guinea Equatorial (2017) i Congo (2018). En diferents moments temporals
es van retirar de l'OPEP Equador, Indonèsia i Gabon i, per tant, actualment l'organització compta
amb 13 països membres.

Objectiu: com tot càrtel el seu objectiu és maximitzar els beneficis, i com hem estudiat això es fa
quan Img=Cmg. Van reduir el volum de petroli els anys 1972 (preus x4) i 1979 (preus x10) i van
provocar un augment dels preus mundials del petroli i 2 crisis mundials. Comença a funcionar
l’efecte substitució (energies verdes).

L'OPEP+ està formada pels integrants de l'OPEP, als quals s'afegeixen altres productors:
Azerbaidjan, Bahréin, Brunéi, Kazajstan, Malàisia, Mèxic, Omán, Rússia, Sudan i Sudan del Sud.
Els líders del grup són Aràbia Saudita i Rússia.

L'OPEP+ ha decidit reduir la producció de forma voluntària de nou (2 cops: al novembre de 2022 i
al maig de 2023) per augmentar encara més els preus del petroli mundial. Rússia ha propiciat
aquesta retallada dels barrils de petroli en resposta al embarg d’Europa al petroli rus i a les sancions
per la invasió d’Ucraïna.

Efectes: pujada dels preus del petroli fins a finals del 2023. Crisi??
Paper dels EEUU: tot i que la pujada de preus del petroli beneficia a EEUU (per l’augmente de les
exportacions de cru) Biden es mostra en contra de la reducció de la producció.

Paper del BCE: les pujades de tipus d’interès per frenar la inflació fetes pel BCE fins ara, posen fre
al consum i suposen un risc per la recuperació econòmica. Continuaran pujant els tipus d’interès?

Exercici: busca notícies sobre el paper de la OPEP en la inflació actual.

Ilustra en un gràfic de oferta-demanda la pujada de preus del petroli. Idem amb un gràfic de OA-DA