Els sous pugen a Catalunya

sis vegades menys que els

preus
El salari per hora va augmentar un 1,7% fins al juny, mentre que la
inflació es disparava un 9,7%

BARCELONA La pèrdua de poder adquisitiu és un maldecap creixent per als treballadors, que
observen com aquest any l'augment dels preus per la inflació desbocada desborda el lleu increment
dels salaris. El sou per hora efectiva treballada va créixer tot just un 1,7% a Catalunya en el segon
trimestre, en comparació amb el mateix període de l'any passat, fins als 17,87 euros. Així es desprèn
de l'Enquesta Trimestral de Cost Laboral que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha publicat aquest
divendres. En aquest mateix període en què els salaris pràcticament no han pujat a Catalunya, la
inflació es va disparar un 9,7%. Aquesta bretxa entre totes dues dimensions econòmiques és encara
més gran en el conjunt d'Espanya, ja que el sou per hora va repuntar un 1,1%, mentre que l'IPC
s'enfilava un 10,2%.
Cal diferenciar les dades que comparteix l'INE amb aquesta estadística. Per exemple, el cost laboral
per treballador és la despesa que l'empresari assumeix mensualment per tenir el personal en plantilla, i
això també inclou, a part dels salaris, les cotitzacions a la Seguretat Social, les indemnitzacions i les
contribucions a les assegurances privades. Així, aquest indicador va créixer un 5,1% a Catalunya, fins
als 3.118,9 euros al mes, la xifra més alta de la sèrie des que es tenen registres. A escala estatal, la
xifra va pujar un 3,8% i es va situar en 2.871,64 euros.
El mateix organisme estadístic explica que aquest increment del cost laboral s'explica pel nombre més
gran d'hores efectivament treballades aquest trimestre. A més, recorda que aquest període va coincidir
amb la fi dels ERTO per covid-19, ja que el govern espanyol va aprovar la creació de noves
modalitats. Amb aquesta combinació de factors també es pot deduir que el cost laboral puja més que
els salaris perquè algunes empreses van contractar més treballadors (o es van ampliar les hores dels
que estaven a jornada parcial), mentre que els que ja estaven en plantilla mantenien la mateixa
remuneració. En el cas del Principat, l'increment d'hores treballades és del 3,8%.
Tanmateix, l'evolució dels salaris a Catalunya no és la mateixa en tots els sectors. Els treballadors dels
serveis, l'àmbit amb més pes en el mercat de treball, van notar un augment de l'1,3% en el sou per
hora, mentre que aquesta alça va ser del 2,9% a la indústria i del 4,6% a la construcció. Els sous més
baixos a Espanya continuen sent els de l'hostaleria, amb 10,2 euros per hora treballada, però el cost
salarial d'aquest sector es va disparar un 40,2%, coincidint amb l'aprovació de la reforma laboral al
febrer i l'increment del salari mínim interprofessional (SMI).
Alerta dels sindicats
Davant d'aquesta diferència entre l'augment dels sous i el dels preus, els sindicats han tornat a fer una
crida per alertar de la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors. La UGT ha instat en un comunicat
a incrementar les remuneracions, reforçar l'escut social i facilitar a les famílies l'accés als béns i
serveis de primera necessitat per fer front a un context de preus "desorbitats" en productes essencials
als quals no poden renunciar. Des del sindicat han alertat que, tot i els valors positius del cost salarial,
la tendència es manté constant en nivells molt moderats i molt lluny de la trajectòria alcista de la
inflació. "Això significa una cosa: els salaris estan augmentant lleugerament en termes nominals,
perquè s'ha reprès l'activitat productiva, però estan caient en termes reals", ha alertat la UGT. Alhora,
han denunciat que les empreses mantenen o incrementen els marges de benefici, ja que l'encariment
dels costos energètics es trasllada al preu final dels productes.

3. La inflació dispara a Catalunya

4. La inflació es dispara per motius com el salaris, els impostos i a causa

de l’augemnt de preus però no de sous.

5. La inflació es dispara pero no està compensada al sou

6. L’erto, el cost laboral, salari mínim interprofessional

7. L’estat, empreses i famílies. Si l’estat paga menys les families perden

poder adquisitiu, i per tant poden consumir menys ja que tot el que
podien comprar abans amb 1000 euros ara els hi costa 1200 pero ells
segueixen cobrant 1000.
Si fabricar es més car has d’agumentar el preu dels productes ja que sinó
perds diners.

8. Apareix la inflació, la seva activitat econòmica

9. Crec que el preu de les coses hauria d’estar més supervisat, que hi
hagués estabilitat, i que si augmenten els preus els salaris també, perquè si
vas augmentan els preus i baixant el sou cada cop hi haurà mes aturs i un
nivell de vida mes baix.