DRET FINANCER

SESSIÓ 1
L’activitat financer pública designa l’activitat de finançament de l’estat. L’estat serà el sector públic, no les
comunitats autònomes ni estat contra estat, és més referit a l’AP.
Definició: activitat que desenvolupa l’estat i la resta d’ens públics per realitzar les funcions que tenen
encomanades, així com per obtenir els ingressos necessaris per fer front.

Activitat financera existeix perquè hi ha unes funcions a realitzar. Precisament per aquestes hi ha la
necessitat d’obtenir uns ingressos. Això avui en dia està l’ordre del dia, com poder fer front l’Estat i la
societat organitzada políticament com a Estat, a una situació en que la despesa pública es dispararà (subsidis
dels parats que provenen de les arques públiques). La assignatura parla estrictament d’això, de les despeses
públiques i de com es regulen i quines són les fonts per poder subsumir aquestes despeses. Les prestacions
d’atur fa 200 anys no existien , no es preveia que l’Estat hagués de cobrir aquella situació de les persones
que es quedessin sense feina. És una qüestió dinàmica , que va evolucionat. Un exemple és EUA, perquè no
tenen un sistema sanitari universal. És una qüestió que depèn de que pensem fer com a societat, de la
ideologia i dels vots. La necessitat i les funcions que tu com a ciutadà vols que desenvolupi l’estat ,
determina els ingressos que tu vols demanar. La diferencia amb el sector privat, és que el privat incorren
despeses per poder tenir més ingressos, aquesta és la seqüencia. En el sector públic, necessita ingressos en
la mesura en que hi hagi despeses que cobrir, amb més despesa, més ingrés necessitaràs, com per exemple a
més atur més ingrés necessitaràs.

És molt important si la visió unitària del fenomen financer. Els diners que es demanen ho son per poder
pagar les despeses necessàries (quiròfans, universitat pública...) Per tant, si no hi hagués despesa pública, no
hi hauria necessitat d’ingrés. Despesa pública i ingrés públic està íntimament lligat.

Notes:
- Pública: conseqüències: privilegis d’executivitat i d’acció d’ofici. Per tant la possibilitat de que l’AP es
trobi en una situació prevalent respecte al ciutadà no hi ha una igualtat de condicions en la relació
jurídica tributària.
- Instrumental: en si mateixa no va enlloc. La gent no “disfruta” recaudant impostos. La gent té clar
perquè s’ha de complir la llei i perquè s’ha de subvenir la despesa pública
- Jurídica: estudiem els procediments i dels instruments jurídics de la despesa i de l’ingrés.

1
 - Àmbit de realitat que és objecte de diferents ciències socials, metodologies, aparells conceptuals.

DRET FINANCER: concepte referit al conjunt normatiu, el positiu, a la branca del OJ, però també a l’estudi, a
l’àmbit científic que s’ocupa de la Hisenda pública.

Hisenda pública: concepte polisèmic:

- Referir-se a l’estat com a titular de béns i obligacions delictes contra l’HP estat contra estat
- Conjunt d’òrgans que s’encarreguen dels ingressos públics.
- Patrimoni de l’Estat : masses patrimonials ( actiu i passiu). El que té l’estat i el que deu. També hi ha
una visió dinàmica que són els fluxos monetaris que se`n deriven (aquesta no és estrictament HP, no
ens interessa de moment)
- Funcions desenvolupades per realitzar la despesa i liquidar els ingressos. Moltes vegades es parla en un
mateix concepte dos perspectives: que fa i qui ho fa.

Important: El DF només aborda els aspectes financers i procedimentals de la despesa pública. No veurem
quina és la font o l’origen de la despesa (art 1089CC) i tampoc els aspectes ideològics o polítics: en què es
gasta ( despesa en sanitat, educació... ) No parlem del nivell concret de cada despesa.

Pel que fa els ingressos si que tractarem dels ingressos fonamentals de cadascuna de les fonts concretes,
les analitzarem. Per tant que tinguem clar que el DF la part despesa queda centrada en els aspectes
procedimentals: aprovació , execució del pressupost... en canvi, en el cas dels ingressos sí que parlarem de si
hi ha un impost sobre la renda, sobre les successions...

Concepte (Sáinz de Bujanda): “Branca del dret públic intern que organitza els recursos constitutius de la
Hisenda de l’Estat i la resta d’entitats públiques territorials i institucionals, i regula els procediments de
percepció dels ingressos i ordenació de les despeses i pagaments que aquests subjectes destinen al
compliment de les seves finalitats”
Hi ha una pluralitat d’hisendes que comporta una diversitat de regulacions ( en determinats aspectes).

Parts integrants del Dret financer:

- Dret tributari (dret dels ingressos, fonamentalment tributs). Els altres ingressos públics de l’estat són
molt residuals, no tenen gaire pes.

2
 - Dret pressupostari (estudi del pressupost i les seves regles)

Dret financer i tributari: cal remarcar la importància del tributari, és una part fonamentalíssima.
Autonomia del Dret financer: cal que hi hagi un conjunt de normes sota uns principis bàsics comuns i un
objecte delimitat dintre de la realitat social. Des de la constitució cap avall disciplinen e informen d’una
manera comuna
Relacions amb altres disciplines, jurídiques i no jurídiques com el dret administratiu, el constitucional, penal,
mercantil o fins i tot civil.

Dret financer:
- Estudi de l’activitat financera de l’estat des de la perspectiva jurídica : el pressupost i la seva
elaboració, aprovació i execució.
- Dogmàtica dels tributs: marc conceptual i procediments d’aplicació, revisió i sancionador part
general del Dret Tributari
Dret tributari: l’any que ve Part especial del Dret Tributari

SESSIÓ 2:
La constitució financera i les fonts del dret financer:
Especificitats en matèria financera que hi podem trobar.
Constitució econòmica articles 38,128,131. Dins de la econòmica està la financera que es la referida a la
hisenda pública i als principis que l’informen, també a les institucions que l’integren:
- Patrimoni de l’estat: 132
- Pressupostos generals de l’estat 134
- Dèficit i el deute públic 135
- Tribunal de comptes (136)

Així mateix la CE recull les regles d’atribució del poder financer entre els diferents nivells de govern. Una
constitució que reserva la regulació i els principis de la institució pública determinats articles i així és el que
anirem a analitzant.

Principis
Informen l’actuació dels poders públics i els limiten
Distingim dos tipus de principis:

3
Principis materials:
- De l’ingrés: art 31.1 CE (s’ha de saber de memòria)Principis de justícia tributària
o Capacitat econòmica: delimitació de qualsevol tribut ha de tenir relació amb algun fet denotatiu de
capacitat econòmica. No seria constitucional un impost que es limités a gravar a gent pel roja o per
una certa altura. Ha de ser un fet que manifesti capacitat econòmica, els tributs van on hi va la
riquesa, la capacitat contributiva
o Generalitat: no ha d’haver exclusions injustificades, no vol dir a tothom , sinó que tots aquells que
estiguin dintre de la delimitació han de gravar excepte les exempcions justificades
o Igualtat: s’han de tractar igual als casos iguals. Hi pot haver-hi diferències de tractament per raó de
determinades circumstàncies pel que comunament anomenem política fiscal: qui es dediqui a
determinades activitats que en aquell moment són dignes de suport o de recolzament, llavors
poden tenir beneficis fiscals
o Progressivitat: no vol dir que qui té més pagui més, això en un impost de tipus proporcional ja
s’aconsegueix. La progressivitat consisteix en que en els augments de la base imposable siguin
correspostos en un augment del tipus impositiu. No és un augment proporcional, sinó molt més. No
es tracta de que tots els impostos siguin progressius, n’hi ha d’haver-hi alguns com L’IRPF que si ho
siguin. És el més important perquè a més subjectes passius afecta i perquè és el que més recapta, la
progressivitat d’aquest impost determina que també ho sigui. Hi ha altres com el de successions i
donacions que grava una part de la renda que no grava el IRPF que són les adquisicions que les
persones físiques a títol gratuït, per raó d’herència o de donació, també és progressiu. Els impostos
de valor afegit, els de societat etc. no ho són. El TC diu que la progressivitat és una nota que predica
el sistema però NO tots ho són.
o Manca de caràcter confiscatori del sistema tributari : un impost no és confiscatori perquè el seu
tipus de gravamen sigui superior al 50% . és confiscatori quan hem de fer líquid per tal de poder
pagar-ho. La pròpia definició implica que ha de vendre el patrimoni per poder pagar l’impost.
- De la despesa: 31.2 CE
o Equitat: assignació equitativa dels recursos
o Eficiència
o Economia
És una translació dels principis que relacionen els recursos amb els mitjans i els objectius (faltaria la eficàcia).
La eficiència fa referència a aconseguir els objectius amb els menors recursos.
En la seva concreció de cada any això és més difícil de controlar i de materialitzar si realment això s’està
complint. Hi ha com a mínim un mandat al futur legislador de que la despesa també ha de complir amb
aquests principis. Això s’ha vist com una característica de la CE que reforça la unitat del fenomen financer.

4
La relació ingrés i despesa és molt més estreta que la complexitat de la vida ens pot mostrar, ens sembla
molt lluny que el que es paga d’impost en els vehicles de tracció mecànica tingui relació amb la salut pública,
perquè és un import alçat amb relació amb uns factors que són els demostratius amb la capacitat econòmica
però que no tenen a veure amb una futura despesa que pugui ser en el àmbit de la salut, justícia... Els
ciutadans contribuents paguem en funció dels nostres fets imposables i per tant amb molta distància de la
despesa pública concreta
Principi formals:
o Principi de reserva de llei : 31.3, 132, 133,134 CE. L’origen té a veure amb la història del que després
havia de ser els EUA , amb el Bill of Rights del 1879 però sobretot amb el motí del té del 1873.
Aquesta última té a veure amb les colònies britàniques es van revoltar guiats per Adams contra
l’impost contra la metròpoli posava a les entrades de té des de les colònies a Anglaterra . En canvi
beneficiava les entrades de té de la companyia britànica de les índies orientals. Van imposar un
aranzel alt per les mercaderies de té de les colònies. Van arribar tres vaixells a Boston i disfressats
d’indis van llençar el carament del té al mar , i va ser un fet , una fita històrica per a la
independència dels EUA i també per a la pròpia disciplina del dret financer, principalment tributari.
Estaven imposats a que s’haguessin establert impostos sense passar pel parlament. Aquí es on neix
la famosa frase “ not taxation without representation” , no impostos sense llei . Aquí es on apareix
la reserva de llei, en l’àmbit tributari, el govern no pot establir un impost sense que el parlament ho
validi. La reserva de llei és relativa, té un abast limitat. La creació ex novo ha de ser per llei i també
la regulació dels elements essencials, no els procedimentals. També pot ser que en certs aspectes hi
hagi una remissió del reglament a la llei. El nucli del impost ha de ser a la llei i ha de ser referendat
per la representació del poble. No hi ha cap reserva de llei orgànica, una altra cosa es que hi hagi
lleis orgàniques amb matèria tributaria perquè la matèria que regulen concretament té reserva de
llei orgànica com per exemple el dret penal parla de delictes contra la HP doncs allò necessàriament
va en llei orgànica. També és el cas de la financi cio de les CCAA , però no hi ha d’una manera
genèrica per llei orgànica, tampoc per a reglament, aquest últim només completa i detalla lo
establert per la llei.
o Despesa: 134. Totes les despeses han d’estar en el pressupost, i això és una llei, per tant totes estan
en la llei. La reserva de llei també afecta la despesa en aquest sentit

Fonts del dret financer:

5
Article 7 Llei General Tributària (llei 58/2003, de 17.12): llei que informa dels principis i dels grans
procediments de matèria tributaria , enumera aquestes fonts:
- CE
- Tractats internacionals. Existeixen convenis bilaterals per tal d’evitar la doble imposició internacional.
Gràcies a al globalització, hi ha gent que obté rendes fora del seu país. Llavors en el país d’origen li
graven per totes les rendes mundials , però en el país on les obté també. Llavors els països es posen
d’acord mitjançant un conveni en format de la OCDE per distribuir-se la sobirania fiscal: això ho grava
l’estat font (on s’obté la renda) això ho grava l’estat resident ( on viu el subjecte, PF o PJ). Són molt
importants perquè donen seguretat a la inversió i economia
- Dret UE: la pertinença a l’UE té una sèrie de conseqüències en matèria financeres: l’article 135 CE ( una
de les poques reformes de la CE) i el procés d’harmonització fiscal
- Llei. LOFCA ( Llei orgànica de finançament de les CCAA) 8/1980 ( ex 157.3), LOEPSF (Llei Orgànica
d’estabilitat pressupostaria i sostenibilitat financera, és la que acompanya l’article 135) 2 /2012 ( ex art.
135 CE) LGT (Llei General Tributària) i LGP (Llei General Pressupostària).
- Decret- llei . Article 86.1 CE: interpretació. La matèria tributària pot ser regulada via D-L? La
interpretació del article 86.1 del pressupost habilitant ha estat cada cop més laxa. La discussió sempre
ha estat si la matèria pressupostaria podria ser regulada per decret llei. La matèria constitucional ha
anat canviant. Sobre l’abús del decret llei, si ens fixem en els cops que han utilitzat el decret llei en els
últims 20 anys, es veu com l’extraordinària i urgent necessitat s’ha relaxat. La majoria en part moltes
vegades tenen una norma de caràcter tributaria. Per exemple si hi ha un terratrèmol a Murcia, i es fa
un Decret llei , es solen establir determinades exempcions i bonificacions fiscals. Per tant sempre i molt
majoritàriament tenen regulacions tributàries incorporades. Tanmateix aquí surt com de mitjana hi ha
uns 1-2 decret lleis per me, llavors cal plantejar-se que és exactament una extraordinària i urgent
necessitat. A l’any 2018 no hi havia govern i per això van haver-hi 28 decret lleis, però no hi havia una
extraordinària i urgent necessitat, hi havia una perversió d’aquest instrument.
- Decret legislatiu: bàsicament el que nosaltres ens afecta són els textos refosos , aquí no hi ha llei de
bases etc. Com hi ha la motorització legislativa, va haver-hi un moment que era interessant els textos
refosos però ara s’ha abandonat. El que es fa ara són els textos consolidats per els avanços de la
tecnologia. Aquests textos consolidats no inclouen les normes relatives dels impostos que estan fora
de la llei del impost. A vegades et trobes amb normes especifiques en lleis sectorials i per tant això no
es consolida, només es consolida el que ha modificat la pròpia llei
- Reglament : bàsicament el reial decret, però també les ordres ministerials, sempre que hi hagi una
autorització per la llei. En el cas dels reglaments és important assenyalar que tenen molta importància
en el mon local, perquè el món local te autonomia però no té capacitat legislativa reconeguda

6
 constitucionalment. EL que es fa és substituir la llei que no poden regular, per uns reglaments especials
que són les ordenances. Aquestes no l’aprova el alcalde, l’aprova el ple ( el que equivaldria al
parlament de la estructura de poder municipal). En el món local per tant és molt significatiu.
- Circulars, ordres interpretatives. La discussió és si són vinculants i per tant si són objecte de tribunals.
Al cap i a la fi ens hem de quedar amb que són vinculants per a l’AP, pels funcionaris a qui van dirigides.
Deixant de banda si són normes o no i si són susceptibles de ser revisades pels òrgans jurisdiccionals ,
com a mínim els actes dictats pels funcionaris en virtut o en aplicació de les circulars i ordes
interpretatives seran revisables i fiscalitzables per la jurisdicció.
- Consultes tributàries. Art 88 i 89 LGT. La importància és principalment que són vinculables per a l’AP.
Per tant l’òrgan que en el cas de l’estat és dintre del ministeri d’hisenda, en el cas de Catalunya la
direcció general de tributs i la JOC, els seus pronunciaments tenen caràcter vinculant però per a la AP.
Pel contribuent tenen caràcter informatiu. Si s’ajusta al que diuen , no el podran sancionar. La consulta
fa referència a un cas concret , només s’aplicarà en els casos que siguin idèntics. Si hi ha diversos
consultes sobre un mateix cas reiterades està clar que el criteri administratiu ha quedat fixat i per tant
el estat haurà de seguir aquest criteri.

Poder financer
Poder financer: poder tributari + poder de despesa  tant en el nivell de la creació normativa com
d’aplicació de les normes  tant nivell de l’ingrés com el de despesa  tant en el nivell normatiu com en
l’executiu
La CE consagra i ha consolidat tres nivells de govern: estat , CCAA i administracions locals. Pel que fa el poder
financer no el regula com a tal , no li posa aquesta etiqueta , tot i regular la seva existència.
Article 133.1 CE: “ la potestat originaria per establir els tributs...” poder originari de l’estat. L’estat ve a ser
l’ens preexistent. Al any 1978 amb la creació de la CE, crea una sèrie d’ens que són les CCAA ( els
ajuntaments i l’estat ja existien), i per tant han de ser compatibles. Els grans tributs de màxima representació
econòmica ja els tenia l’estat per tant no té molt sentit que en el article 133 ho torni a dir. L’estat ja havia
ocupat els fets denotatius de més capacitat econòmica.

QUE POT FER L’HP AUTONÓMICA COMÚ I LA FORAL?

La autonomia política requereix necessàriament autonomia financera. Ramon Trias Fargas: una autonomia
sense diners és una bicicleta sense rodes. Si no té la capacitat d’obtenir recursos autònomament, no és
autònom. El poder de les CCAA és derivat ( el del estat originari). Les lleis que ho regulen és la LOFCA i la
LSFA.

7
HP COMÚ:
Principis:
- Solidaritat: es predica dels territoris , és a dir, interterritoris. La solidaritat és el pagament d’impostos,
la resta és caritat. La solidaritat constitucionalment és predica en els territoris, CCAA entre elles.
- Territorialitat: que va de la impossibilitat de gravar fets imposables fora del territori, d’estendre fora
dels teus territoris la teva potestat. Sobretot la prohibició de duplicitat en la imposició  art 6 LOFCA ,
en el apartat 2 i 3 estableix aquest principi: què passa quan una AP estableix tributs sobre una base
imposable que ja ha estat gravada per un altre nivell administratiu. De fet l’activitat de la impugnació
de l’Estat de la majoria de tributs propis de les CCAA es basen en una presumpte doble imposició en
algun impost preexistent de l’estat.

Ingressos CCAA art 157 i 158 CE:

- Tributs cedits: tributs originàriament del Estat i que són cedits en part o tot. Hi ha tres nivells de
possible cessió:
o Recaptació: rendiment
o Gestió
o Capacitats i facultats normatives: es pot donar en nivells diferents segons el tribut que es tracti
El impost de successions és un impost totalment cedit pel que fa al seu rendiment, pel que fa a la gestió ,
llevat d’algun cas concret, i les CCAA tenen reconegudes algunes facultats normatives sobre aquest impost.
El iva es parcialment cedit perquè hi ha el rendiment que és cedit però en canvi les CCAA ni poden gestionar
absolutament res del IVA ni poden modificar la legislació del IVA.
- Altres participacions en els ingressos del l’estat: Fons de suficiència global i fons de convergència, estan
en el actual sistema de finançament . Fons de compensació interterritorial ( art 158 CE) que fa
referència a les despeses d’inversió
- Tributs propis: tenen un marge, uns límits molt reduïts. Atès que els principals fets imposables son de
l’estat, són preexistents. Com que hi ha prohibició de la doble imposició no pot gravar el que ja està
gravat per l’Estat.
- Deute públic: recurs de les CCAA . Les dos principals fons de finançament de les AP modernes són els
impostos i el deute. En aquest moment que no podem confiar en la capacitat del sistema impositiu per
remuntar, perquè és molt previsible que el nivell d’ingressos impositius baixin. Es parla del recurs del
deute

8
 - Rendiments del seu patrimoni i ingressos de Dret privat: la principal font de l’Estat medieval , la corona i
els prínceps tenien un gran patrimoni, els rendiments d’aquest patrimoni eren la principal font
d’ingressos de la pseudoadministració. Ara és absolutament marginal.
HISENDA AUTONÒMICA FORAL:
És una particularitat en el sistema espanyol. N’hi ha 4 perquè són les províncies, no les CCAA. Passa que com
Navarra és uniprovincial podem confondre-la. Tenen un règim de concert o de conveni.
Les províncies basques diuen concert i cupo, i la Navarra conveni i aportació. Al final és el mateix. Hem de
tenir clar que aquestes quatre AP el poder tributari el tenen ells, els impostos els gestionen TOTS ells, llevat
de les duanes. L’impost de les societats, el impost del valor afegit, els impostos especials.. tots. Són impostos
concertats, acordats amb l’Estat. Són molt iguals en l’essència que la resta del territori. En qualsevol cas el
poder tributari és seu, i això vol dir que els diners els tenen ells i després fan un cupo o aportació a l’Estat en
pagament dels serveis que no ofereixen les províncies ( exercit, corona...), els benefici o no. La diferència és
abismal perquè ells negocien el que donen, les altres províncies d’Espanya ho donen directament.
El règim de Canàries té unes certes particularitats i també el de les ciutats autonòmiques de Ceuta i Melilla:
tenen un tracte diferent , no són territori del IVA, tenen impostos menys baixos diferents, en substitució.

HISENDA LOCAL:
Les corporacions locals no tenen competències llistades ( les CCAA sí) però tenen el dret a participar en allò
que els afecta (art 25 i 26 de LBRL).
Una cosa important de les AP és que la CE els reconeix el principi de suficiència. Les hisendes locals han
d’aportar els recursos suficients, no és diu el mateix de la hisenda de les CCAA.
Ingressos: ja eren preexistents però ara s’han adaptat
- Impostos propis, obligatoris ( Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), Impost sobre béns immobles
(IBI) i impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM)), i potestatiu (Impost sobre l'increment del
valor dels terrenys urbans (IIVTNU), Impost sobre construccions instal·lacions i obres (ICIO)), si volen
els imposen sinó no.
- Taxes i contribucions especials: a diferència dels altres nivells de l’AP, aquí són molt importants
- Participació en els tributs de l’Estat.
- Participació en els tributs de l’Estat: això va en funció de nombre d’habitants, si ets capital de província
etc.
Despeses:
- Pressupostos: poden aprovar el seu pressupost.

HISENDA DE LA UE:

9
La UE a diferència d’altres organismes internacionals té un sistema de recursos propis. La ONU depenen de
la bona voluntat dels membres amb resultats com que els EUA sigui el principal deutor . A la UE això és va
intentar salvar amb un sistema de recursos propis:
- Drets de duana: la UE elimina les fronteres i estableix un mercat interior, per tant es crea una duana
única de manera que tots els articles que entren a la unió estan gravats amb un aranzel, aquests drets
de duana són europeus, no de cada país. Drets del sector sucre, un 0.3% a els bases imposables d’IVA
harmonitzades , més un tipus uniforme a la suma de rendes nacionals brutes dels EEMM.
- Hi ha també un impost sobre els salaris dels funcionaris UE
- Multes, deute, ingressos patrimonials

Com dèiem, l’establiment d’un mercat únic interior comporta el aranzel duaner comú. Després és important
la llibertat de circulació i establiment perquè imposen la prohibició de la doble imposició, de la discriminació
i d’establir barreres fiscals entre els EEMM. Hi ha una prohibició d’ajuts d’estat.

El procés d’harmonització fiscal és un procés poderós especialment en el àmbit indirecte sobre el consum
( IVA), els impostos sobre alguns productes concrets com l’alcohol, el tabac... són impostos europeus, que
no vol dir que siguin iguals, per exemple els tipus impositius són diferents, però la definició de les bases
imposables, la tipologia d’exempcions són comuns. Això era fonamental per aconseguir el mercat únic. Un
altre impost que s0ha harmonitzat és el d’operacions de societats . Pel que fa a la imposició indirecte com
pot ser la tributació de dividends que també han estat objecte d’harmonització. Aquest és un camí que s’ha
de seguir avançant malgrat que la gran majoria d’aquestes decisions es requereix unanimitat i això comporta
discussió però és així

Què passa amb l’impost de successions quan has de liquidar patrimoni per pagar-lo?
El que no fa mai , apart de que hi ha instruments com l’ajornament de quotes... és obligar-te a liquidar el
teu patrimoni, tu la pots acceptar la herència de forma simple o a benefici d’inventari. Els béns poden ser
més o menys realitzables , tu podràs haver de vendre alguna de les coses que has rebut per pagar el impost,
però no és una obligació.
El principi de capacitat contributiva té dos aspectes:
- la capacitat econòmica en termes absoluts, és la que ha servit per definir quin és el fet imposable, si
vostè estalvia i acumula diners, patrimoni etc demostra una capacitat econòmica. Estalvi , devolució i
consum de la renda.
- Capacitat econòmica relativa: el que ens ajuda a individualitzar la quota dels subjectes passius que ha
de pagar. És relatiu perquè es a la persona en concret.

10
Textos refosos:
Decret legislatiu:
- Llei de bases : el congrés promulga i aprova  Codi Civil Català.
- Textos refosos: atesa l’existència d’una dispersió normativa en determinats textos s’encarrega el
govern de que faci tota la normativa vigent en una qüestió. En realitat té una virtualitat relativa perquè
el nivell de modificacions legislatives és tan gran que esdevé bastant inoperant. Hi ha decret legislatiu
com la Llei reguladora de les hisendes locals...

DUDAS COLLABORATE
Impostos cedits: Els impostos cedits totalment són els històrics , quan el any 1980 es va aprovar llei de
impostos ccccaa( s’aplica a les de régim comú), va anar seguida d’una llei de cessió de tributs que ara són els
que anomenem cedits totals ( buscarlos)
Un impost creat per la CCAA se’l queda totalment la CCAA. El 100% del rendiment és directament per
aquesta. L’impost per exemple de transmissions patrimonials ( quan et compres un pis o cotxe de segona
mà) és totalment de la Generalitat. Ho gestiona també la CCAA i a més a més tenen certa capacitat
normativa per regular alguns elements del tribut com per exemple els tipus de gravamen. Les CCAA poden
modificar alguns dels elements que els hi donen la llei, dins d’uns marges.
Consulta tributària: la sol·licita el contribuent , qualsevol.
Progressivitat: els impostos en la majoria de casos consisteixen en un percentatge sobre una qüestió
quantitativa.. Quan aquest percentatge és fix llavors és proporcional és el cas del impost de societats. Si es
modifica el percentatge , és progressiu

SESSIÓ 3: INTRODUCCIÓ A L’ORDENACIÓ JURÍDICA DE LA DESPESA PÚBLICA. EL PRESSUPOST

De forma intuïtiva sabem que és un pressupost: estimació dels costos d’una obra , servei , projecte... “hem
demanat pressupost al mecànic”. Una altra cosa és que després que malgrat totes les cauteles, normes i
restriccions, és freqüent que l’execució de l’obra , de la reparació acabi costant una altre quantitat que la
pressupostada.
Nosaltres anem més enllà de l’accepció col·loquial. És el pla de l’actuació econòmica del Govern, la
plasmació del programa electoral guanyador al terreny dels “fets”. Per tant, un pressupost és un acte
d’ordenació, de priorització, de les necessitats públiques que es volen atendre. És la materialització de la
ideologia del govern en unes xifres. També dels ingressos que preveu que tindrà per poder fer front. Amb

11
aquest podríem determinar si un cop tenen el govern, les promeses que havia fet el Govern al final acaben
succeint.
Jurídicament és una llei ( en el cas de les corporacions locals tenen un pressupost però no és una llei, però
també té un procediment d’elaboració i aprovació reforçat). Té caràcter vinculant de forma parcial: el té pel
que fa a les despeses però no pels ingressos. El pressupost és limitatiu per les despeses, no pot gastar més
del que posa a les partides pressupostaries, però a nivell d’ingressos és una previsió, la conjuntura pot ser
diferent. Per exemple ara no teníem pressupost, però evidentment la hipotètica llei de pressupostos tenia
una sèrie de ingressos previstos, és probable que s’hagués d’hagut de revisar perquè els ingressos tributaris
probablement cauran. La xifra d’ingressos per tant no són vinculants ni se’ls pot obligar a aconseguir-les.

L’article 134.2 CE: notes essencials del pressupost:

- Caràcter anual
- Inclusió dels ingressos i despeses del S públic estatal
- l’import dels beneficis fiscals dels tributs de l’estat la llei de pressupostos de l’estat ha de contenir
informació sobre que s’està beneficiant.

L’article 32LGP (Llei 47/2003, de 26-XII): IMP

Definició: L’expressió xifrada conjunta sistemàtica dels drets (previsió) i obligacions (xifra màxima) a liquidar
durant l’exercici per cadascun dels òrgans i entitats del sector públic estatal

Funcions:
- Econòmica: instrument per racionalitzar i organitzar l’activitat econòmica del sector públic, i de
qualsevol. Hem de saber amb què contem i després que fem. A vegades pot haver-hi despeses fixes
com lloguers, o subministraments, però després en funció dels ingressos podrem discutir en que
gastar. Tothom té un sistema per racionalitzar el flux d’ingressos i despeses que tindrà.
- Jurídica: sotmetiment de l’activitat financera al dret. Per tant el pressupost públic és una norma
jurídica pel que fa a les despeses al govern de torn que es qui ho executa
- Política: instrument de control de l’acció de govern, i mostra de la relació entre el poder executiu i
legislatiu. Importància històrica: des de l’edat mitjana el rei necessitava l’autorització de les Corts , per
absolutista que fos, necessitava demanar-s’ho. Això no ha anat sinó a més, s’ha anat aprofundint,
aquesta relació legislatiu i executiu. És la norma més important de l’any.

Llei general pressupostària i lleis de pressupostos:

No hem de confondre els conceptes.

12
Llei general pressupostària: llei codificadora que té la vocació de norma general que regula els principis
conceptes essencials de la HP ( no només de la despesa pública) tot i que la vessant d’ingressos compta
també amb una altra Llei General, la tributaria. Tenim una llei general pels tributs i una altra per tota la HP
però fonamentalment el pressupost.
Bifurcació del principi de legalitat financera (O.Mayer): qüestió històrica que el seu principal autor és el O.
Mayer que deia que fins el segle XIX els impostos no eren permanents, s’havien de demanar en cada llei. En
el moment en que els impostos es van fent estables i permanents, que no cal que els revalidi cada llei, sinó
que els preveu i, llavors es bifurca , per una banda queda el pressupost, i per una altra la llei de tributs que té
una vigència continuada fins que la invalidin pel algun motiu.

Lleis de pressupostos generals de l’estat: són també ordinàries però anuals. Cada any teòricament ha
d’haver una llei d’aquest tipus.

Lleis de pressupostos (LPGE).

Recollida en l’article del 134 CE.
Naturalesa jurídica, però abans , al segle XX es deia que era formal, no material, no tenia efectes jurídics ni
vinculants. Això ja no passa , però igualment té particularitats perquè té caràcter de llei ordinària però és la
única llei que es regula a la CE, això denota la seva importància.

Contingut:
- Ingressos i despeses de cada any
- Beneficis estatals
De manera progressiva s’ha anat afegint al articulat normes que no només tenien a veure amb el pressupost
i execució sinó que aprofitant la llei de pressupostos s’inclinen modificacions de normes sectorials que no
tenien res a veure. El TC va reaccionar dient que no podria fer-se això, que havia de tenir alguna relació amb
la previsió de despeses i ingressos. Llavors es van crear unes lleis que anomenem d’acompanyament o
òmnibus que tramitaven juntament amb la Llei de Pressupostos, i amb això s’aprofitaven de la velocitat i del
procediment. Allà s’aprofitaven per modificar per exemple 30 lleis diferents en un solt text, i això feia molt
confús i molt difícil de trobar les coses i saber exactament quina era la regulació ( anys 90). Això ara amb
l’existència dels textos consolidats del BOE ho tenim resolt però en tot cas hi havia hagut un abús primer de
la llei de pressupostos i després de les lleis d’acompanyament.
La llei té un cos articular amb annexes amb la informació (quadres numèrics) relatius als ingressos i
despeses. Els annexes han canviat molt, són llarguíssims ( veurem algun pressupost sobretot els inicials)

13
Es distingeixen dos blocs d’òrgans a la LGP (art 2):
- El sector públic administratiu: l’estat ( òrgans consitutcionals, la corona i ministeris), urbanismes
autònoms i Seguretat Social
- Sector públic no administratiu, empresarial- fundacional: fundacions estatals, entitats públiques
empresarials, societats estatals... ( RENFE, Museo el Prado...) en aquests casos les despeses no
tenen caràcter cap al primer
LPGE i la matèria tributària (134.7): malgrat la prohibició de creació, s’ha arribat a abusar de la possibilitat de
modificació.

Efectes:
Pel que fa als ingressos és una estimació. Quan els impostos no tenien caràcter permanent sí que tenia
caràcter d’autorització al govern per als ingressos també però ara no. Des de l’any 2012 té una importància
cabdal per tal de saber si es compleix o no amb la estabilitat pressupostaria que es basa en aconseguir uns
determinats nivells de dèficit. Per tant els ingressos tot i no ser vinculants, són molt importants
Pel que fa a les despeses te un doble caràcter (33.2 LGP) vostè pot gastar fins a un límit màxim:
- Autorització al govern
- Límit màxim

Despeses:
El concepte fonamental és el de crèdit pressupostari que això ho diuen com a partida art 35.1 LGP. Per
entendre el que és un crèdit hem d’atendre la economia domestica: abans es posava diners en sobres i es
repartien els sobres per temes. En principi imagineu-vos que nosaltres organitzem les despeses de casa i
amb això agafem sobres i els dividim segons temes: aquest sobre pel gimnàs, un altre sobre per la
subscripció a tal revista... La idea es aquesta d’un crèdit. El concepte crèdit només es refereix a les despeses ,
no pas per les partides d’ingressos i tampoc per les despeses del segon bloc ( el de les empreses d’abans),
serien per tant només pel sector públic administratiu.

Els crèdits es van desagregant per tal de donar la màxima informació possible. Dins hi ha un capítol, després
un article , un concepte i un subconcepte. Posem per cas el capítol 1: despeses de personal. L’import total
del capítol 1 es el que es gasta l’estat o la corporació local o la CCAA que sigui en pagar al seu personal. Dins
d’aquest sobre hi ha un més petit que hi ha sous estrictes ( article), dins d’aquest l’article de sous variables
d’aquests, i dins d’aquest pot haver-hi un subconcepte ( no ha d’existir necessàriament). No pots dir només
es gasta X en sous, s’han d’analitzar en detall i amb cura i fent comparacions amb l’any anterior. Els crèdits
es desagreguen a efectes de detallar la informació.

14
Internament:
Les despeses si no tenen autorització pressupostaria implica que el govern no pot gastar, per tant el crèdit
pressupostari es habilitant i també és un topall.
L’article 46 LGP estableix una sèrie de límits:
- Quantitatiu: quantitat màxima
- Qualitatiu: només en la matèria concreta
- Temporal: temps determinat

Externament:
Origen de les obligacions: arts 20LGP i 1089 CC: els ingressos tenen un origen que és el deute públic i els
impostos. Si vostè ha obtingut uns rendiments haurà de pagar un IRPF perquè ho diu la llei , i l’estat tindrà
uns beneficis derivats de l’obligació de l’estat. En el cas de les despeses pot venir d’aquesta llei en termes de
subvencions etc., però també dels contractes. És a dir que gràcies a la llei de contractes s’adjudiquen
determinats serveis i actuació per estat . Per tant l’origen de la obligació no es la llei de contractes, sinó el
contracte. A més hi ha la possibilitat que hi hagi sentències judicials que obliguin a l’estat a gastar
determinats diners ( art 21 LGP).
ART 46. LGP: quan un acte es passa del límit nul·litat de ple dret dels actes administratius i disposicions
amb rang inferior a llei que incompleixen el límit quantitatiu dels crèdits. A la pràctica això podria significar
que com és nul de ple dret, es nul·la la obligació, però s’ha acabat imposant per tal de no perjudicar els drets
legítimament adquirits per un tercer ( contractista per exemple), s’ha dit que afecta a l’acte intern del
procediment de despesa però no a la validesa de la obligació, que tenen una font diferent com hem vist
(contracte, sentència...). El Tribunal Constitucional s’ha declinat per aquesta última postura.
Obligacions de pagament derivades de sentencia judicial (art 21.1 LGP): genera crèdit ( com si fos una
autorització pressupostaria) o obliga a modificar el pressupost? Pot ser que no es tingui previst que una
sentència faci pagar a l’Estat. Llavors el article 23.3 ho preveu això però hi ha una matisació del TC ( que
estarà a la guia i potser veiem més endavant).

Estructura pressupostària:
Esta normalitzada, és homogènia perquè interessa que pugui ser coherent per comparar entre països, anys...
Hi ha 5 criteris per la presentació de la informació.

15
Despesa:
1. Orgànica: es pot mirar tota la informació.
2. Econòmica (capítols articles conceptes subconceptes)
o despeses corrents: despeses de funcionament com personal ( capítols 1-4)
o fonts de contingència ( capítol 5)
o operacions de capital ( capítols 6 i 7)
o operacions financeres ( capítols 8 i 9)
3. Funcional: és molt important per saber en què es gasta. Una cosa es saber quan es gasta en
funcionaris però una altra cosa és saber quant és per habitatge. En la econòmica veurem com
material d’oficina sous etc, però no veurem habitatge en general.
4. Per programes: són predeterminats, i interorgànics ( molts òrgans per exemple ministeris cooperen
en un mateix programa).
5. Territorialitzada (per a la inversió): és a dir per a les infraestructures.

Hi ha 5 formes diferents de presentar la informació.

Ingressos:
1. Orgànica: transferències. Els ingressos de Ministeri d’Agricultura apart de 4 taxes que tindrà , seran
bàsicament transferències. Ens interessa poc.
2. Econòmica (Capítol articles conceptes subconceptes)
- Ingressos corrents (capítol 1 a 5)
- Ingressos de capital (capítol 6 i 7)
- Operacions financeres (capítol 8 i 9)

SESSIÓ QUARTA: PRINCIPIS PRESSUPOSTARIS :

Principis pressupostaris: Conjunt de regles que disciplinen el cicle pressupostari, des de l’elaboració fins a
l’execució i control del pressupost.

El cicle pressupostari es forma per: elaboració, aprovació, execució i control del pressupost.

Principis constitucionals:
1. Principi de competència (134.1 CE): Regula la llei de pressupostos de l’estat i atribueix la
competència (exclusiva i excloent) per l’elaboració al Govern. El pressupost s’origina necessàriament

16
 en un projecte de llei. Les Corts Generals s’encarreguen de l’examen, esmena i aprovació, en canvi
(ho veiem dins de l’article 66.2 CE, on s’indica la funció pressupostària de les CCGG).  RESERVA DE
LLEI.

2. Principi d’unitat o pressupost únic (per a cada administració territorial). El principi d’universalitat va
molt lligat: exigeix que el pressupost contingui totes les despeses i ingressos, l’import brut. No pot
haver-hi cap compensació entre ingressos i despeses, ha d’estar tot desagregat. Pretén assegurar el
control eficient del pressupost.

3. Principi d’anualitat: Compatible amb els “escenaris pressupostaris plurianuals” (art. 28 LGP). En
general l’activitat del govern mira més enllà de l’horitzó anual i per tant és lògic que la tasca
prospectiva dels governs: fan projeccions més enllà d’un any, ja que moltes coses s’estenen al llarg
de més d’un exercici. Dins l’escenari europeu, ens trobem que s’adopta el DUE en el pressupost i les
exigències pressupostaries: veiem que s’han de dissenyar uns escenaris pressupostaris plurianuals.
L’article 28 LGP ho reflexa (ho adjunto perquè diu que és interessant llegir-lo):

Artículo 28. Escenarios presupuestarios plurianuales y objetivo de estabilidad.

1. Los escenarios presupuestarios plurianuales en los que se enmarcarán anualmente los Presupuestos
Generales del Estado, constituyen la programación de la actividad del sector público estatal con presupuesto
limitativo en la que se definirán los equilibrios presupuestarios básicos, la previsible evolución de los ingresos
y los recursos a asignar a las políticas de gasto, en función de sus correspondientes objetivos estratégicos y
los compromisos de gasto ya asumidos. Los escenarios presupuestarios plurianuales determinarán los
límites, referidos a los tres ejercicios siguientes, que la acción de gobierno debe respetar en los casos en que
sus decisiones tengan incidencia presupuestaria.
2. Los escenarios presupuestarios plurianuales se ajustarán al objetivo de estabilidad presupuestaria
correspondiente al Estado y a la Seguridad Social de conformidad con lo establecido en el artículo 15 de la
Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera.
3. Los escenarios presupuestarios plurianuales serán confeccionados por el Ministerio de Hacienda, que dará
cuenta de los mismos al Consejo de Ministros con anterioridad a la aprobación del proyecto de Ley de
Presupuestos Generales del Estado de cada año y, en su caso, contendrán la actualización de las previsiones
contenidas en los escenarios presupuestarios aprobados en el ejercicio anterior.
4. Los escenarios presupuestarios plurianuales estarán integrados por un escenario de ingresos y un
escenario de gastos.

17
El escenario de ingresos tendrá en cuenta los efectos tendenciales de la economía, los coyunturales que
puedan estimarse y los derivados de cambios previstos en la normativa que los regula.
El escenario de gastos asignará los recursos disponibles de conformidad con las prioridades establecidas para
la realización de las distintas políticas de gasto, teniendo en cuenta en todo caso las obligaciones derivadas
de la actividad del sector público que tengan su vencimiento en el período a considerar y los compromisos de
gasto existentes en el momento de su elaboración que puedan generar obligaciones con vencimiento en el
período que comprenda.

4. Principi d’estabilitat pressupostària (135 CE): aquest article va ser reformat al 2011 i aprovat en gran
escàndol per via d’urgències, sense discussió, en un parell (literal) de dies. Sorgeix d’un pacte entre
el PP i PSOE, i d’una “imposició” de la comissió europea. Va ocórrer perquè la prima de risc
espanyola estava disparada. Ningú prestava diners a Espanya, o si en prestava, era a canvi d’una
retribució molt alta. Això provoca tan sols l’agreujament de la situació. Era tan greu que el país va
estar a punt d’estar intervingut. D’aquí va sorgir la reforma d’aquest article, com una mena de
missatge als mercats. Es volia introduir el principi d’estabilitat i sobretot la prioritat absoluta de
pagar els interessos en la CE. Aquesta reforma va ser molt critica per la manera en que es va dur a
terme: d’un dia per l’altre (literal).

Els principis pressupostaris de la LOEPSF i la LGP:

LGP: LO 2/2011: La llei que hi ha darrera de la reforma de l’article 135 CE.
1. Principi d’estabilitat pressupostària.
2. Principi de plurianualitat (arts. 5 LOEPSF i 28 LGP).
3. Principi de transparència: informació suficient i adequada per permetre la verificació justament dels
principis d’estabilitat i suficiència financera.
4. Principi de lleialtat institucional: valoració per part de cada Administració dels efectes de les seves
actuacions en la resta en matèria d’estabilitat. També es parla en la LOFCA en la vessant normativa
(les normes diferents que aproven les comunitats autònomes: quin afecte tenen sobre la resta de
administracions territorials?).
5. Principi de responsabilitat de cada Administració davant de les eventuals sancions per la part
imputable de l’incompliment: lligat amb el principi de lleialtat institucional. “Que cada palo aguante
su vela” Cada administració haurà de respondre de les possibles sancions (si no segueixen els criteris
del deute i del dèficit).

Els principis de gestió pressupostària (LGP):

18
Els principis que disciplinen l’execució del pressupost. Quan s’executa, a que ha d’atendre, a quins principis?
 Aquests principis són gairebé més interessants per les seves excepcions i conseqüències que no pas pel
propi principi.
1. Principi d’unitat: Té tres derivades comptables:
a. Unitat de caixa: cada organisme tenia la seva caixa abans. Ara la caixa és única.
b. Unitat de compte monetari: amb l’euro encara més, s’ha normalitzat.
c. Pla comptable únic i normalitzat: homogeni, que permeti les anàlisi, les comparacions: la
transparència i un coneixement i accés únic i unívoc a la informació (es tracti del país que es
tracti o de la administració que es tracti).

2. Principi d’universalitat: Ingressos i despeses han de figurar pel total brut, sense que hi hagi
compensacions ni minoracions entre ells. També implica la no afectació dels ingressos (art. 27.3
LGP): si aproves uns nous impostos, allò que recaptis no anirà directament a la finalitat primigènia
del tribut. Hi anirà indirectament, en la mesura que, hi ha aquest tribut nou, hi haurà més recursos, i
per tant es podrà optar per noves polítiques precisament destinades a l’objectiu cercat. Però no hi
ha una afectació immediata directa.

3. Principi d’especialitat (el crèdit pressupostari és autorització i límit: habilita per la realització de
polítiques i alhora el limita, no pot depassar el crèdit):
a. Qualitativa (ho veurem en la sessió propera): art. 27.2 LGP.
b. Quantitativa (ho veurem): art. 46 LGP.
c. Temporal: el pressupost és anual, què passa amb les despeses plurianuals? Pot haver-hi
crèdits que no s’hagin gastat del tot. art. 49 LGP.

4. Principi d’anualitat (134.2 CE i 34 LGP). Funciona com a límit:

a. De la vigència del pressupost.
b. De la seva execució.

 Cas molt excepcional durant molt temps: el cas de de la pròrroga pressupostària (l’imposa l’art. 134.4 CE
quan s’estableix que el pressupost no s’ha aprovat a final d’exercici, es consideren automàticament
prorrogats els de l’exercici anterior). Es donava a vegades quan hi havia hagut unes eleccions a final d’any, i
no hi havia temps material per presentar i aprovar el projecte abans de l’1 d’octubre (3 mesos abans del final
de l’exercici). El que ens hem trobat darrerament es què hi ha una situació de prorroga pressupostaria

19
repetida per falta d’una majoria suficient per poder aprovar el pressupost. Abans, quan no hi havia majoria
suficient per aprovar el pressupost suposava la caiguda del govern.

La prorroga del pressupost vol dir la prorroga dels crèdits. Es prorroguen les despeses inicials, i per tant, no
tens la capacitat de variació que potser va aprovar un altre govern. Et trobes executant un pressupost que
no és el teu, no és el que tu estàs disposat o penses que és necessari fer. Per tant, la pròrroga ho és de les
despeses. Fins quan dura la prorroga? Fins que s’aprovin de nou. A Catalunya tenim el pressupost del 2018
encara.
La prorroga pressupostària la tenim instal·lada tant en l’àmbit estatal com en l’àmbit de la Generalitat.

Qüestions:
1. Durada: indefinida fins que no se n’aprovin uns de nous.
2. Abast: cal entendre que es prorroguen les despeses inicials (els ingressos són simples
previsions, per tant no es prorroguen), i també els articles directament relacionats amb els
crèdits pressupostaris.

 Plurianualitat vs. principi d’anualitat: per una banda hi ha compromisos de despeses plurianuals, i per
l’altre el principi d’anualitat. Els contractes que duren més d’un any, i per tant no afecta el principi
d’anualitat.
1. Compromisos de despesa plurianuals (arts. 47, 47 bis i 48 LGP): per a 4 anys i la despesa es
distribueix en 70/60/50/50. El primer exercici es pot fer un 70% del crèdit, el segon un 60%, i el
tercer i quart un 50%. Adjunto els articles 47, 47 bis i 48 perquè diu que ens els llegim:

Artículo 47. Compromisos de gasto de carácter plurianual.

1. Podrán adquirirse compromisos de gastos que hayan de extenderse a ejercicios posteriores a aquel en que
se autoricen, siempre que su ejecución se inicie en el propio ejercicio y que no superen los límites y
anualidades fijados en el número siguiente.
2. El número de ejercicios a que pueden aplicarse los gastos no será superior a cuatro. El gasto que se impute
a cada uno de los ejercicios posteriores no podrá exceder de la cantidad que resulte de aplicar al crédito
inicial a que corresponda la operación los siguientes porcentajes: en el ejercicio inmediato siguiente, el 70
por ciento, en el segundo ejercicio, el 60 por ciento, y en los ejercicios tercero y cuarto, el 50 por ciento.
En los contratos de obra de carácter plurianual, con excepción de los realizados bajo la modalidad de abono
total del precio, se efectuará una retención adicional de crédito del 10 por ciento del importe de
adjudicación, en el momento en que ésta se realice. Esta retención se aplicará al ejercicio en que finalice el

20
plazo fijado en el contrato para la terminación de la obra o al siguiente, según el momento en que se prevea
realizar el pago de la certificación final. Estas retenciones computarán dentro de los porcentajes establecidos
en este artículo.
Estas limitaciones no serán de aplicación a los compromisos derivados de la carga financiera de la Deuda y
de los arrendamientos de inmuebles, incluidos los contratos mixtos de arrendamiento y adquisición.
3. El Gobierno, en casos especialmente justificados, podrá acordar la modificación de los porcentajes
anteriores, incrementar el número de anualidades o autorizar la adquisición de compromisos de gastos que
hayan de atenderse en ejercicios posteriores en el caso de que no exista crédito inicial. A estos efectos, el
Ministro de Hacienda, a iniciativa del ministerio correspondiente, elevará al Consejo de Ministros la oportuna
propuesta, previo informe de la Dirección General de Presupuestos que acredite su coherencia con la
programación a que se refieren los artículos 28 y 29 de esta Ley.
4. Los compromisos a que se refiere este artículo se especificarán en los escenarios presupuestarios
plurianuales y deberán ser objeto de contabilización separada.
5. No podrán adquirirse compromisos de gasto con cargo a ejercicios futuros cuando se trate de la concesión
de subvenciones a las que resulte de aplicación lo dispuesto en el artículo 22.2.a) de la Ley 38/2003, de 17 de
noviembre, General de Subvenciones.
6. En el caso de la tramitación anticipada de los expedientes de contratación a que se refiere el artículo 110.2
del texto refundido de la Ley de Contratos del Sector Público, aprobado por el Real Decreto Legislativo
3/2011, de 14 de noviembre, y en la tramitación anticipada de aquellos expedientes de gasto cuya normativa
reguladora permita llegar a la formalización del compromiso de gasto, se deberán cumplir los límites y
anualidades o importes autorizados a que se refieren los apartados 2 a 5 de este artículo.

Artículo 47 bis. Modificación y resolución de compromisos de gasto plurianuales.

En relación con las obligaciones nacidas de negocios o actos jurídicos, formalizados de conformidad con el
ordenamiento jurídico y de los que derivasen compromisos de gastos de carácter plurianual adquiridos de
acuerdo con lo establecido en el artículo 47 de esta Ley, cuando, excepcionalmente, en alguno de los
ejercicios posteriores a aquel en que se asumió el compromiso, la correspondiente Ley de Presupuestos
Generales del Estado no autorizase créditos suficientes para el cumplimiento de dichas obligaciones, se
actuará de la siguiente manera:
1.º) El órgano competente para aprobar y comprometer el gasto estará obligado a comunicar tal
circunstancia al tercero, tan pronto como se tenga conocimiento de ello.
2.º) Siempre que lo permitan las disponibilidades de los créditos, se acordará, de acuerdo con el
procedimiento establecido en las correspondientes normas, la reprogramación de las obligaciones asumidas
por cada parte, con el consiguiente reajuste de anualidades, ajustándolo a las nuevas circunstancias.

21
3.º) Cuando no resulte posible proceder en los términos indicados en el punto 2.º) anterior, el órgano
competente acordará la resolución del negocio siguiendo el procedimiento establecido en las
correspondientes normas, y fijando las compensaciones que, en su caso, procedan.
En aquellos supuestos en los que la obligación de la Hacienda Pública estuviera condicionada, en el propio
negocio o acto jurídico del que derive, a la existencia de crédito adecuado y suficiente en los Presupuestos
Generales del Estado de cada uno de los ejercicios para los que se comprometió, el órgano administrativo,
con carácter previo a acordar la resolución de la relación jurídica, valorará el presupuesto de gastos
autorizado y el grado de ejecución del objeto del negocio, a fin de considerar soluciones alternativas antes de
que opere la condición resolutoria, para lo cual deberá notificar de forma fehaciente al tercero tal
circunstancia.

Artículo 48. Adquisiciones, obras con pago aplazado y otros compromisos de carácter plurianual.
1. Podrá ser diferido el vencimiento de la obligación de pago del precio de compra de bienes inmuebles
adquiridos directamente cuyo importe exceda de seis millones de euros, sin que, en ningún caso, el
desembolso inicial a la firma de la escritura pueda ser inferior al 25 por ciento del precio, pudiendo
distribuirse el resto en los cuatro ejercicios siguientes dentro de las limitaciones porcentuales contenidas en
el artículo 47 de esta ley.
2. El procedimiento descrito en el artículo 47 de esta ley será de aplicación en el caso de los contratos de
obras que se efectúen bajo la modalidad de abono total de los mismos, según lo previsto en el artículo 99.2.
del texto refundido de la Ley de Contratos de las Administraciones Públicas, aprobado por el Real Decreto
Legislativo 2/2000, de 16 de junio.

2. I si lleis anteriors preveuen despeses per a anys posteriors? Cal que es recullin en la LPGE. Principi
d’universalitat i d’unitat: totes els ingressos i despeses han d’estar reflectides en el document
pressupostari.

Disciplina pressupostària. L’estabilitat

 Són conceptes de matriu europea (venen imposats) i assumits com a conseqüència UE i la unió
monetària: tenen a veure amb el procés d’implantació de la moneda única, de l’euro, de la unió
monetària.
 Art. 126 TFUE: Prohibició d’incórrer en dèficits públics excessius.
 Hi ha quatre criteris de convergència per tal d’assegurar la introducció de l’euro, però també
posteriorment s’ha projectat als anys posteriors:

22
 a. Estabilitat de preus (no inflació).
b. Sostenibilitat de les finances públiques (no dèficit excessius).
c. No devaluacions (abans: quan hi havia centrals amb la política monetària en mans dels Estats).
d. Tipus d’interès a llarg.

Abans els països per individuals havien de seguir aquest criteri, ara tots els països dintre de la Unió: ara són
principis del funcionament ordinari pressupostari de la Unió Europea.
 La disciplina pressupostària es basa en els següents dos criteris bàsicament: el criteri del dèficit i el criteri
del deute. Hem de tenir molt clar que el dèficit públic es refereix a la situació en que les despeses
públiques superen els ingressos: gastes més dels que ingresses. Si ingresses més dels que gastes tens
superàvit. El deute és demanar diners, tens una obligació de tornar diners. El deute públic es refereix
als bons de l’estat, les obligacions de l’Estat, etc. MOLT IMPORTANT, HI HA MOLTA GENT QUE HO
CONFON
 Sota supervisió de la Comissió:
a. Criteri del dèficit públic (és el que més ha preocupat i preocuparà a Espanya). Aquest criteri
l’incorpora la Constitució Espanyola, per remissió a la normativa europea, i la normativa europea
ho fa en un annex, no ho fa en normes reglamentàries que són molt difícils de canviar. En tot cas,
es tracta que el dèficit públic no pot superar el PIB. Quin és el marc de referència? El 3%. Tot el
que sigui superior al 3% estaríem en una situació d’incompliment del criteri.
b. Criteri del deute públic: el deute públic no pot superar el 60% sobre el PIB. Espanya actualment
està sobre el 100%. Es un incompliment bastant flagrant però no s’ha considerat preocupant (i
mira que d’aquí no res estarem per sobre). No se li dona massa importància en la mesura que
l’altre criteri estigui controlat. A Itàlia tenen molt problema amb el deute.

 Els índexs numèrics es troben en un protocol annex, no ens els textos normatius: més fàcil de canviat.
 Els conceptes de dèficit i deute són homogenis a tots els països (es fa a través del SEC: sistema europeu
comptable. Això fa que es pugui consolidar la informació, i fer comparacions i veure si els països ho
compleixen o no).
 “Deute” és un concepte més ampli que el “deute públic” o diners manllevats al mercat en emissions
organitzades.
 Pactes d’estabilitat i creixement (1998), reformats el 2005 i 2011 pels anomenats “Six Pack” i “Two
Pack”, amb la finalitat de reforçar la disciplina pressupostària europea en un moment de crisi econòmica
i del deute sobirà: és a dir per intentar complir aquests dos criteris.

23
 Normativa europea. Dos grans aspectes:
1. Hi ha regles preventives o de coordinació.
2. Hi ha regles dissuassòries, que tracten d’evitar els procediments de dèficit excessiu (Això li va passar
a Grècia, Espanya, Portugal,...).

Fiscal compact treaty (2013): obligació d’incorporar la regla d’estabilitat en els ordenaments interns dels
membres.
- Espanya ja s’havien dissipat per la raó que ja hem dit. Hi havia Lleis de 2001, que van ser molt criticades
en aquest moment per les comunitats autònomes, perquè els atacava a l’autonomia de la despesa,
però el TC ho va validar. Actualment tenim la Llei Orgànica 2/2012 d’estabilitat pressupostària i
sostenibilitat financera, de 27 d’abril, que és la que hem estat veient abans d’estabilitat pressupostària
i sostenibilitat financera.
- Reforma article 135 CE de 27 de setembre de 2011, per via d’urgència i en lectura única, sense debat ni
pacte (ja ho hem dit també).

 Article 135 CE:

 Consagració del principi d’estabilitat.
 (Amb remissió expressa als valors fixats per la UE):
- Ap. 2: Criteri del dèficit.
- Ap. 3: Criteri del deute.
 Apartat 4: Excepcions. Ens salvaran d’incórrer en el dèficit excessiu.
 Apartat 3: Prioritat absoluta al pagament dels interessos del deute. Havia de dur la tranquil·litat (i ho va
fer) als mercats.

Artículo 135
1. Todas las Administraciones Públicas adecuarán sus actuaciones al principio de estabilidad presupuestaria.
2. El Estado y las Comunidades Autónomas no podrán incurrir en un déficit estructural que supere los
márgenes establecidos, en su caso, por la Unión Europea para sus Estados Miembros.
Una ley orgánica fijará el déficit estructural máximo permitido al Estado y a las Comunidades Autónomas, en
relación con su producto interior bruto. Las Entidades Locales deberán presentar equilibrio presupuestario.
3. El Estado y las Comunidades Autónomas habrán de estar autorizados por ley para emitir deuda pública o
contraer crédito.
Los créditos para satisfacer los intereses y el capital de la deuda pública de las Administraciones se
entenderán siempre incluidos en el estado de gastos de sus presupuestos y su pago gozará de prioridad

24
absoluta. Estos créditos no podrán ser objeto de enmienda o modificación, mientras se ajusten a las
condiciones de la ley de emisión.
El volumen de deuda pública del conjunto de las Administraciones Públicas en relación con el producto
interior bruto del Estado no podrá superar el valor de referencia establecido en el Tratado de
Funcionamiento de la Unión Europea.
4. Los límites de déficit estructural y de volumen de deuda pública sólo podrán superarse en caso de
catástrofes naturales, recesión económica o situaciones de emergencia extraordinaria que escapen al control
del Estado y perjudiquen considerablemente la situación financiera o la sostenibilidad económica o social del
Estado, apreciadas por la mayoría absoluta de los miembros del Congreso de los Diputados.
5. Una ley orgánica desarrollará los principios a que se refiere este artículo, así como la participación, en los
procedimientos respectivos, de los órganos de coordinación institucional entre las Administraciones Públicas
en materia de política fiscal y financiera. En todo caso, regulará:
a) La distribución de los límites de déficit y de deuda entre las distintas Administraciones Públicas, los
supuestos excepcionales de superación de los mismos y la forma y plazo de corrección de las desviaciones
que sobre uno y otro pudieran producirse.
b) La metodología y el procedimiento para el cálculo del déficit estructural.
c) La responsabilidad de cada Administración Pública en caso de incumplimiento de los objetivos de
estabilidad presupuestaria.
6. Las Comunidades Autónomas, de acuerdo con sus respectivos Estatutos y dentro de los límites a que se
refiere este artículo, adoptarán las disposiciones que procedan para la aplicación efectiva del principio de
estabilidad en sus normas y decisiones presupuestarias.

 LOEPSF : Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

 Afecta totes les Administracions Públiques.

 Hi ha la regla de la estabilitat pressupostària: Totes les Administracions han de presentar equilibri o
superàvit, sense que puguin incórrer en dèficit estructural.
 Hi ha la regla de sostenibilitat financera: Capacitat per finançar compromisos de despesa presents i
futurs dintre dels límits de dèficit i deute.
 Hi ha la regla de despesa MOLT IMPORTANT: imposa que les Administracions Públiques no puguin
augmentar la seva despesa pressupostada més enllà d’un valor de referència, que és el creixement del
PIB a mitjà termini, llevat de canvis normatius que possibilitin augments d’ingressos.
 Cas de superàvit: necessàriament destinar-lo a reduir l’endeutament net: Imposa una cosa que va ser
molt controvertida fa 3-4 anys pels ajuntaments, especialment per l’ajuntament de Madrid. Aquest va

25
 aconseguir, després d’un pla de pressupost molt dur, superàvits. Portaven molts anys sense poder
gastar, sense poder atendre a les necessitats, o no més que les que fins ara venien atenent, i es van
trobar que per aquesta regla, el superàvit que tenien l’havien de destinar necessàriament a reduir
l’endeutament: missatge clar cap als mercats. No només els interessos dels deutes serà lo primer que
pagarem, sinó que en el cas de superàvits pressupostaris, els destinarem a amortitzar deutes, a reduir
l’endeutament net. Això constrenyé moltíssim les possibilitats d’actuació dels ajuntaments. Portaven
anys sense “poder atendre” els seus programes, i quan aconsegueixen superàvit, per fer bondat, ens
obliguen i son inflexibles a destinar-ho a la reducció del deute. Amb el govern actual la regla aquesta s’ha
suavitzat, de fet, hi ha diversos acords (l’últim d’aquest passat 17 de març). Si voleu investigar més,
mireu la web del Ministeri d’Hisenda a les notes de premsa (jajaja).
 Mecanismes previstos (arts. 19 i següents LOEPSF). Veureu que hi ha una gradació:
a. Preventius.
b. Correctius: exemple: plans econòmic financers o de reequilibri.
c. Coercitius: per exemples, a part de multes, hi ha la retirada de la possibilitat d’exercir capacitat
normativa que tenen reconeguda sobre els tributs cedits com per exemple les corporacions locals.
 Acabarem parlant del FLA (fons de liquiditat autonòmica): el FLA el va crear un Real Decret Llei 21/2012
del 13 de juliol (ja hem parlat molts cops). Al més de juliol ja havien hagut 21 ocasions extraordinàries i
d’extrema necessitat. A veure al 2012, amb la prima de risc les coses pintaven malament, i es van haver
de fer ajustament molt dolorosos: com per exemple, retallades en sanitat i educació per exemple (tot i
que actualment 70% de la despesa de la generalitat de Catalunya és per sanitat i educació). I és que
molta part dels pressupostos són despeses ja fixes, no pots començar de cero. Per tant hi ha molta
despesa que ja és la mateixa cada any, i el marge no és cada any partir de cero.
 El FLA ajuda a les comunitats autònomes: com les comunitats autònomes no tenien accés al mercat de
deute, perquè tenien una situació pressupostària molt dolenta, l’Estat també va dir, doncs ja no podeu anar
a buscar diners a fora, i va decidir prestar ell a les comunitats autònomes (amb interès, però més baix).
Conforme les comunitats autònomes han anat millorant la seva situació pressupostària, han anat sortint
d’aquest mecanisme.
 El MEDE (mecanisme d’estabilitat europeu): fons mutual dels estats. Fons que creen els Estats Europeus
per ajudar-se entre ells. Els estats es comprometen entre si. Sistema similar al mencionat abans. Això ho
ha mencionat perquè intentarà penjar un article sobre això (no sap si podrà per temes de dret de
propietats intel·lectuals). Si no ho pot penjar està al diari de Nació digital de la professora “Clara
Punçatí” (crec que penjat el dia 22 d’abril) i ho podeu trobar perfectament.

SESSIÓ 5:

26
El cicle pressupostari. Elaboració i aprovació. Execució: procediment administratiu de la despesa i
modificacions de crèdits. Control intern i extern del pressupost. Pressupostos de les Comunitats Autònomes,
de les Corporacions Locals i de la Unió Europea.

EL CICLE PRESSUPOSTARI:
Cicle: seqüencialitat de fases, sistemàticament interrelacionades i temporalment limitades

El nostre cicle es un procés amb fases seqüencials i que s’interrelacionen sistemàticament i es veuen
temporalment limitades. Es parla de cicle, ha d’haver-hi un començament i un final.

Elaboració  aprovació  execució

control

El començament del pressupost es l’elaboració del pressupost. Aquest pressupost es sotmet a aprovació i un
cop aprovada la llei, s’ha d’executar. El control no es fa necessàriament després de l’execució sinó que pot
ser concomitant, pot ser per dalt a l’execució. Hi ha controls diferents i algun d’ells es concomitant,
acompanya l’execució del pressupost.

Cada fase, competència d’un òrgan diferent

27
El més important es quedar-nos amb la idea de que aquest es un procés, un cicle, perfectament dissenyat.
Està tot pautat i tot regulat. Per exemple a l’abril comença l’elaboració del pressupost i fins el setembre en
que s’ha d’aprovar el projecte i després presentar-lo a les corts. Després hi ha 3 mesos finals de debat
parlamentari. El pressupost sol aprovar-se la darrera setmana de desembre en termes normals, en una
situació ordinària la llei de pressupost te data del 26, 27, de vegades 28, o 30 de desembre o el que sigui. Es
un procés rigorosament i rígidament pautat. A mes intervé la UE.

Elaboració
Article 36 LGP. Regulació per Ordre del Ministre d’Hisenda.
Te aquestes 3 fases internes:
1. Avantprojectes parcials de cadascun dels òrgans (òrgans entesos com a ministeris o organismes
autònoms que en depenguin o els òrgans constitucionals: defensor del poble, corts generals, cap de
l’estat, el TC…)
2. Redacció de l’avantprojecte PGE i aprovació pel Govern
3. Remissió del projecte a les Corts

1. AVANTPROJECTES PARCIALS: Propostes de pressupost per Ministeris (+ els seus organismes) que envien
al Ministeri d’Hisenda, respectant els límits de distribució de despesa (que ja s’ha acordat a la Comissió de
polítiques de despesa), d’acord amb els escenaris pressupostaris plurianuals (arts. 29 i 30 LGP, i 12 LOEPSF)

Regla de despesa (article 12 LOEPSF): Impedeix que la despesa pública creixi anualment per sobre de la taxa
de referència de creixement del PIB a mitjà termini. Es determina un índex de creixement del PIB a mitja
termini en previsió del creixement del PIB a mitja termini i la regla de despesa imposa que la despesa
publica no pugui créixer cada any per sobre d’aquest increment del PIB a mitja termini amb una excepció.

Excepció: que l’excés de despesa es compensi amb augment d’ingressos de caràcter permanent
(modificacions tributàries). En aquest cas es pot superar la regla de despesa.

La regla de despesa impedeix incrementar la inversió malgrat que tanquis els comptes amb superàvit à a
amortització de deute. Si un ajuntament ajusta el seu pressupost i tanca la liquidació del pressupost d’un any
en superàvit. Aquest superàvit, la regla de la despesa obliga a amortitzar el deute. No pots destinar el
superàvit a augmentar la inversió, a fer noves coses, malgrat haver estalviat, malgrat haver obtingut més
ingressos que despeses per dir-ho ràpid. D’això es queixen.

28
Norma anticíclica

2. REDACCIÓ AVANTPROJECTE PEL Ministeri d’Hisenda. APROVACIÓ PEL GOVERN

Art. 36 LGP: Hisenda és el Ministeri clau (Direcció General de Pressupostos), que ajusta (retalla) les propostes
de la resta i elabora l’avantprojecte global, ja únic (ja no son aquests avantprojectes parcials, sectorials).
Bàsicament acomoda les peticions dels diferents departaments ministerials a les possibilitats reals
d’ingressos. És un paper ingrat.

En la terminologia pressupostaria  Als departaments, ministeris, se’ls diu seccions. Quan es parla d’una
secció pressupostaria s’està parlant d’un ministeri, d’un òrgan.
L’avantprojecte és global, ja no és de cada secció sinó un únic avantprojecte. Aquest se sotmet a debat i
aprovació del consell de ministres, pel govern, i per tant esdevé projecte de llei.
Com ja sabem, iniciativa legislativa exclusiva de l’executiu, del govern. Es una competència pròpia i única.
Nomes la te ell. No hi ha possibles pressupostos que deriven d’una proposició de llei.

3. REMISSIÓ A LES CORTS

CE art. 134.3 i 37 LGP: S’han de presentar abans tres mesos abans de final d’any (1/10). La remissió a les
corts ha de ser abans del 1 d’octubre de cada any.

Tramitació parlamentària i aprovació

Competència –també exclusiva- de les Corts generals (arts. 66.2 i 134.1 CE):
- No per Decret-llei. No pot tenir un pressupost aprovat per decret llei, això es competència exclusiva de
les corts. El govern no pot pretendre aprovar els pressuposts via decret llei per molt laxa que sigui la
interpretació del concepte de extraordinària i urgent necessitat.
- En tot cas, pel Ple de les cambres (no delegable en Comissió legislativa permanent). S’ha de fer en ple, en
la sessió plenària.

Procediment: l’ordinari, però amb especialitats:

1. Art. 133 Reglament Congrés: Preferència sobre la resta de treballs de la cambra. Raons: importància
+ termini fix d’entrada en vigor. No és com una llei normal que mira ja l’aprovarem, aquí no. Ha

29
 d’entrar en vigor l’1 de gener En principi està previst que el pressupost duri de 1 de gener al 31 de
desembre.
2. Limitacions a la iniciativa parlamentària, per raó de la transcendència dels PGE en la política fiscal i
de despesa (competència del Govern). La iniciativa parlamentaria es veu limitada per afavorir el
control per part del govern del propi pressupost. El pressupost es el pla econòmic del govern, es el
programa governamental posat en números.

Limitacions a la iniciativa del Parlament. Impliquen el control del Govern sobre les reformes de la LPGE

Límits al dret d’esmena (arts. 133-135 Reglament del Congrés):

- Qualsevol esmena que impliqui un augment del crèdit (un augment de la despesa) ha de venir
acompanyada d’una disminució equivalent en el mateix Ministeri o organisme. S’ha de compensar amb
una disminució d’un altre crèdit.
- Qualsevol esmena que impliqui una disminució d’ingressos requereix de la conformitat del Govern per
ser tramitada. El govern, a traves del Reglament del Congres en aquest cas, es reserva alguns
mecanismes per poder controlar aquests possibles modificacions.
- S’estenen també a lleis posteriors que suposin augmentar els crèdits (les despeses) o minorar els
ingressos (CE: art. 134, aps. 5 i 6 ). És a dir, aquestes limitacions no només abracen la tramitació de la llei
de pressupostos sinó que també s’estenen sobre altres lleis posteriors que suposin augmentar els crèdits
del pressupost ja aprovat o minorar els ingressos del pressupost ja aprovat. L’article 134 de la CE es
refereix a les esmenes posteriors a la aprovació de la llei, esmenes a altres lleis. En canvi el 134 i 135 del
Reglament del Congres es refereix a la tramitació parlamentaria de la llei de pressupostos.

Execució
Executar el pressupost = governar. Gastar els crèdits en allò que s’ha previst i obtenir els ingressos
necessaris, els que es puguin.
Pel que fa a la despesa, implica fer ús de les habilitacions (crèdits): Art. 74 LGP
Pel que fa a l’ingrés, l’actuació de l’Administració és independent de les previsions. L’Administració
tributaria actua i aplica en el sistema tributari d’una manera independent, que no esta constrenyida
per les previsions. Si per les raons que sigui l’economia va mes bé del que anava, els ingressos son
superiors a la previsió, tindran mes ingressos. Els diners de mes que obtinguis, benvinguts.

Procediment administratiu de la despesa: Articles 73-79 LGP

30
5 operacions (són importants):
- Aprovació de la despesa
- Compromís de la despesa
- Reconeixement de la despesa
- Ordenació del pagament
- Pagament material

Cadascuna d’aquestes fases, bueno les tres primeres fases com a mínim tenen un document comptable,
pressupostari, associat. Del conjunt d’aquests documents se’n diu el document adob.

1. Autorització o aprovació (art. 73.2 LGP) (document A)  acte intern (dins del propi ministeri) que
implica la decisió de realitzar una despesa i reservar una part del crèdit pressupostari
- Exigeix una proposta de l’òrgan, projecte amb memòria justificativa
- Certificat d’existència de crèdit i de retenció del crèdit (que s’ha retingut el crèdit, que s’ha reservat
aquest crèdit)
- Fiscalització prèvia per part de la Intervenció, si escau
- Plecs de condicions
- Acta de replantejament

Això es tot el que es necessita per poder iniciar el procediment de despesa.

2. Compromís (art. 73.3 LGP) (document D)  Acte extern, amb efectes front de tercers i que vincula
l’Administració. Deriva de la resolució dels procediments de la Llei de contractes i de la de
subvencions: documentació adjunta (expedient de contractació finalitzat amb adjudicació o acord de
concessió de subvencions). Neixen les obligacions.

3. Reconeixement de l’obligació i proposta de pagament (art. 73.4 LGP): declaració d’existència d’una
obligació per a l’AP (un crèdit contra ella)  realització de la prestació corresponent al contracte.
Estem parlant ja d’una obligació liquidada, quantificada. En el cas del compromís parlem de les
obligacions jurídiques, quan signes un contracte, neixen obligacions. Ara aquí parlem de la obligació
referida a una suma determinada en funció de la feina feta, del grau d’avançament de l’obra,
certificacions de l’obra... (document OP)

4. Ordenació del pagament (art. 75 LGP): Expedició del manament de pagament (a l’Estat és el director
general del Tresor) cap a la Tresoreria per tal que facin efectiu el pagament.

31
 Pressupost monetari: Pla de tresoreria (art. 106 LGP). Previsió de fluxes monetaris que hi haurà:
cobraments i pagaments. Per tenir un estat de situació en cada moment de les necessitats de
tresoreria que hi ha i poder ajustar els saldos i no trobar-se amb un disgust.

5. Pagament. 3 mesos, si no interessos de demora (art. 24 LGP. Salvedat: cas de sentència ferma de
l’art. 21 LGP). La qüestió del pagament s’ha vist fortament revisada perquè els principis, les regles
d’estabilitat pressupostaria imposen la reducció dels terminis mitjos de pagament als proveïdors
perquè el deute a proveïdors forma part també del deute. La fixació dels terminis màxims de
pagament i que no hi hagi morositat per part de l’administració es una de les preocupacions de
l’estabilitat pressupostaria.

Modificacions
Mentre el pressupost s’executa és possible que s’hagin de fer modificacions. Articles 52 a 58 LGP

La possibilitat d’alterar els crèdits pressupostaris ve imposada per la realitat mateixa i és un element de
flexibilitat que dóna flexibilitat al gestor per fer front als imprevistos, a les circumstancies sobrevingudes que
no es van tenir en compte en el moment de fer les previsions pressupostaries, de l’elaboració i tramitació del
pressupost.

Representen excepcions al principi d’especialitat (qualitativa, quantitativa o temporal)

1. Crèdits extraordinaris: quan no hi ha crèdit previst. N’hem de fer un de nou
2. Suplements de crèdit: quan en falta, no n’hi ha prou
3. Transferències de crèdit: traspàs d’una partida a una altra.
4. Ampliacions de crèdit: crèdits qualificats prèviament com a ampliables
5. Generacions de crèdit: conseqüència d’obtenir ingressos no previstos, que no estaven pressuposats,
no estaven contemplats
6. Incorporacions de crèdit: romanents d’exercicis anteriors que es passen al pressupost següent
(excepció al principi d’anualitat)

1. Crèdits extraordinaris i suplements de crèdit:

Aquestes 2 figures s’analitzen i es regulen juntes perquè les circumstancies que les motiven son les
mateixes:

32
 - Urgència, no demorable ni resoluble amb les altres figures. Hi ha una situació d’urgència
pressupostaria i no es pot esperar per exemple al pressupost de l’any següent.
- Requereixen tramitació d’un projecte de llei si es financen amb baixes d’altres crèdits o quan afecten
a operacions financeres. En aquests casos s’ha de tramitar un projecte de llei especial.
- El Consell de Ministres és el competent per autoritzar-los si es financen amb baixes en el Fons de
Contingència (una mena de bossa per imprevistos). No fa falta llei si es poden finançar amb baixes en
el fons de contingència.

2. Avançaments de tresoreria (art. 60 LGP): mentre es tramiten els crèdits extraordinaris i suplementaris,
per a despeses inajornables. Màxim 1% dels crèdits de l’any. Cal dictamen favorable del Consell d’Estat.
Estem parlant de tresoreria, de pagaments, no de crèdit pressupostari. Hem de fer uns pagaments i aquests
avançaments de tresoreria permeten sortir del pas del flux monetari.

3. Transferències de crèdit (art. 52 LGP):

- No modifiquen el pressupost total de despesa. És una manera de canvi de cromos. El volum del
pressupost resta igual
- Restriccions: No poden autoritzar-se
- Entre crèdits de diferents seccions pressupostàries (no es pot passar d’un ministeri a un altre)
- Des de crèdits per a operacions financeres a la resta, ni des d’operacions de capital (les inversions) a
operacions corrents (per finançar despeses corrents)
- Per minorar crèdits que hagin estat augmentats per suplements de crèdit o crèdits extraordinaris
- Per crear crèdits destinats a subvencions nominatives
- Competència del Ministre de cada Departament (entre crèdits d’un mateix programa o entre
programes d’un mateix servei).

4. Generacions de crèdit (art. 53 LGP)

- Augment de la possibilitat de despesa del crèdit perquè prèviament hi ha hagut un augment de
l’ingrés, així que es manté l’equilibri pressupostari
- Exemples:
o Venda de béns o prestacions de serveis
o Alienacions d’immobilitzat
o Reemborsament de préstecs que no es preveien...
- Cal que els ingressos hagin estat recaptats (que estiguin a la caixa ja, que s’hagin cobrat), i que
els crèdits es generin per a despeses de la mateixa naturalesa que els ingressos que els financen

33
 - Competència: Ministre d’Hisenda o els Ministres

5. Crèdits ampliables (art. 54 LGP)

Destinats a obligacions específiques i declarats com a tal per norma amb rang de llei
La LGP ja en declara alguns:
- Pagar pensions de classes passives de l’Estat, dels funcionaris (Ex: molts funcionaris que es jubilen
anticipadament i s’ha d’ampliar de cop)
- Pagar el deute de l’Estat o dels Organismes Autònoms (OOAA). Això va en línia amb la preferència
absoluta del pagament del deute, de retornar el deute.

Finançament amb càrrec al Fons de Contingència o amb la baixa d’altres crèdits. De fet no augmenten el
pressupost.

Limitació: No ampliació d’un crèdit prèviament minorat 🡪 No es pot ampliar un crèdit si prèviament l’has
minorat. Es un qüestió de lògica.

Competent: Per regla gral. el ministre d’Hisenda

6. Incorporacions de crèdit (art. 58 LGP)

Excepció al principi d’anualitat de l’art. 49 LGP
Es tracta de romanents de crèdit de l’exercici anterior que no es van acabar d’executar
Casos:
- Que ho disposi així una llei
- Generacions de crèdit per ingressos de determinades actuacions
- Crèdits procedents de crèdits extraordinaris i suplements aprovats el darrer mes de l’exercici
anterior. Si vostè ha iniciat una tramitació per aprovar un crèdit extraordinari ja sigui mitjançat llei o
acord del consell de ministres i això arriba el mes de desembre, evidentment no et dona temps a
gastar-ho. Es lògic que es permeti incorporar el crèdit al pressupost següent.

Finançament: Fons de contingència

Competència: Ministre d’Hisenda

Vinculació jurídica dels crèdits

34
Vam veure que a la classificació econòmica hi havia capítols, articles, conceptes i subconceptes. Aquesta
desagregació també serveix per la fiscalització i el control del pressupost.
- Els crèdits es desagreguen per donar informació precisa. A més, serveix per a la fiscalització i control
- Els crèdits tenen caràcter vinculant🡪 Només es faran servir per a la finalitat per a la qual es van
aprovar (incloses les modificacions). Són per no passar-te i perquè no se te’ls “mengin”. Ex: si tens
un crèdit per alimentació, això ha d’anar a alimentació, no pot anar a comprar revistes. La bossa de
crèdit es perquè no et passis, una limitació, i també perquè no se te’ls mengi un altre, que tu puguis
dir: “això es meu, això es d’aquest sobre”.

Article 43 LGP. Nivell d’especificació o vinculació dels crèdits:

- Capítols 1 i 2: a nivell d’article
- Inversions reals: a nivell de capítol. En tot el capítol d’inversions reals hi ha vinculació. Et pots moure
per allà dins sense necessitat de demanar una modificació pressupostaria
- La resta: a nivell de concepte Concepte  nivell més desagregat, on hi ha més vinculació
- N’hi ha que van “sols”, segons figurin en el pressupost: subvencions nominatives, lloguers d’edificis,
crèdits ampliables i extraordinaris

Exemple:

Aquí teniu del capítol 2 (adquisicions corrents de bens i serveis).

Tenim els conceptes (3 dígits), la denominació (el títol del concepte), el pressupost inicial (quins son els
diners, el crèdit, que hi ha dintre del sobre per gastar), després hi ha quina despesa real s’ha fet de cada
concepte. I això ens dona una execució determinada. Tenim el concepte de 220, pressupostat 100, han
gastat 110 doncs tenim -10. S’ha gastat mes del que preveia el pressupost llavors això no es pot. Si es pot si
la vinculació és a nivell d’article. Subministraments també passa el mateix, hi ha un excés de despesa
respecte la pressupostada. Transports també excés. En canvi primes d’assegurança hi ha una previsió,
habilitació de crèdit exagerada perquè de 200 nomes se n’han gastat 10. El total de l’article 22 tenim que la

35
bossa total pressupostada era de 1000 i se n’han gastat 980, l’execució dona un estalvi (diguem ‘ho en
aquest sentit) de 20, no s’han gastat 20 unitats monetàries.

Si el nivell de vinculació jurídica és l’article (dos dígits) (com passa realment), dins de cada concepte es pot
gastar per damunt de l’import que indica el pressupost (contràriament del que hem dit a la regla regeneral),
sense que calgui fer modificació pressupostària, mentre no se superi el total de l’article (en l’ex. 1.000).

Si la vinculació es a nivell d’article tu et pots bellugar dintre de la bossa dels 1000 com vulguis. Aquesta es la
bossa de vinculació, que es la de l’article. No pots gastar més de 1000.

La modificació pressupostària és imprescindible quan calgui gastar per sobre del límit de vinculació jurídica.

Modificacions

Fons de contingència (arts. 50 i 59 LGP)

Permet el finançament de les modificacions pressupostàries com les ampliacions de crèdit, incorporacions
de crèdit, i crèdits extraordinaris i suplements de crèdit

Límit màxim de dotació (capítol 5 del pressupost de despesa): 2% del límit màxim anual de despesa no
financera del pressupost

Operacions de liquidació i tancament

El tancament és un conjunt d’operacions comptables: cal saber els drets i obligacions pendents al final de
l’exercici. Art. 34 LGP: Criteri del meritament, no de caixa.

- Drets: Liquidats durant l’exercici (quan la obligació s’ha convertit en una xifra, s’ha fet líquida)
- Obligacions: Reconegudes fins a 31/XII

Els crèdits no usats (no compromesos amb obligacions reconegudes) s’anul·len. Excepció les incorporacions
de crèdit (art. 58 LGP)

SESSIÓ 5: 2 A PART

36
El cicle pressupostari. El control

El control el fem al final però no es que sigui la darrera fase perquè no necessàriament esta en la darrera
posició.
Elaboració  Aprovació  Execució
Control

Control: conjunt d’institucions i normes que tenen per objectiu assegurar l’adequació de la gestió i execució
pressupostària a les normes i principis que la regeixen. Es una tasca que interessa tant al poder legislatiu,
com a l’executiu, com a la ciutadania en general.
El control que nosaltres veiem aquí es el control de l’execució del pressupost. Tots els casos de corrupció…
es mouen al marge d’això, fora de la legalitat. Això no es una cosa que el control pugui veure. Per tant,
moltes vegades el que s’aprecia es que hi ha una certa hipertrofia normativa per tal de tranquil·litzar la
opinió publica però més valdria que hi hagués menys òrgans controladors i que la gent fos mes honesta. Ja
veurem que això, el control per se, mira una sèrie de coses que és el que pot mirar però després hi ha coses
que no surten en l’expedient de contractació, en la execució pressupostaria

Tipus de control:
1. INTERN
2. EXTERN
3. POLÍTIC

També podem parlar del control de LEGALITAT i D’EFICIÈNCIA

El control de legalitat té per objecte veure que els actes d’execució del pressupost s’ajusten a la legalitat, a
les normes que disciplinen la gestió del pressupost i el d’eficiència va més enllà, busca esbrinar si s’estan
complint els objectius amb el menor us dels recursos públics.

EL CONTROL INTERN
Està atribuït a un òrgan que s’anomena: La Intervenció (n’hi ha a totes les Administracions) 🡪 A l’Estat, la
IGAE (la Intervenció General de la Administració de l’Estat). Cada departament té el seu interventor,
anomenat interventor delegat. Després en les diferents comunitats autònomes l’estat té interventors
territorials. Hi ha intervenció a la generalitat de Catalunya, a totes les CCAA, a tots els ajuntaments i, per
tant, el control intern es comú en totes les administracions.

37
- Funció interventora. Art. 148 LGP:
“La función interventora tiene por objeto controlar, antes de que sean aprobados, los actos del sector público
estatal que den lugar al reconocimiento de derechos o a la realización de gastos, así como los ingresos y
pagos que de ellos se deriven, y la inversión o aplicación en general de sus fondos públicos, con el fin de
asegurar que su gestión se ajuste a las disposiciones aplicables en cada caso.”
Aquesta es una definició d’un tipus de control que s’anomena de fiscalització prèvia. Això es un control que
inclou la intervenció formal (de legalitat) i material (control dels fons)

- Intervenció formal (de legalitat) i material (control dels fons): art. 150 LGP

El control intern. Control previ de legalitat

Articles 148-156 LGP

Corre paral·lel al procediment de despesa. Així:

- (Document A): Fiscalització prèvia del procediment 🡪 examina que tot l’expedient previ de
contractació que és la major àrea de fiscalització per part de la intervenció, els contractes que es
celebren, hi hagi tot el que hi ha d’haver: un projecte, una memòria, uns plecs de condicions, reserva
de crèdit... Fiscalitza el document A
- (Document D): Intervenció del procediment (de contractació o de retornament de subvencions). La
intervenció acompanya els procediments de despesa en totes les seves fases
- (Document O): Intervenció material de les inversions (fra.) 🡪 s’emet la certificació d’obra, la factura
de que aquella obra s’ha fet. Quan es fa la recepció de les obres l’interventor ha d’anar-hi a mirar
per exemple que el pont o tros de carretera o qualsevol cosa hi sigui
- (Document P): Ordenació del pagament. Es mana que es pagui coincideixi amb la factura emesa i
estigui tot correcte.

Dit així sembla que sigui un control total. De fet és el control total del procediment. Des de que es decideix
gastar, en què, es forma un expedient, amb un projecte, una memòria justificativa, amb els plecs de
condicions... fins que es paga la darrera de les factures associades amb aquest procediment. El que passa és
que la adjudicació a un contractista o a un altre no figura. La raó ha d’estar justificada perquè si es fa per via
de concurs o de subhasta (es mes habitual la del concurs) ha d’haver-hi uns informes tècnics...però la realitat
indica que hi ha operacions fora del circuit que determinen certes distorsions, per ser suaus.

Fiscalització prèvia limitada (art. 152 LGP)

38
Artículo 152. Fiscalización e intervención previa de requisitos básicos.
1. El Gobierno, a propuesta de la Intervención General de la Administración del Estado podrá acordar, que la
fiscalización e intervención previas a que se refiere el artículo 150, se limiten a comprobar los extremos
siguientes:
a) La existencia de crédito presupuestario y que el propuesto es el adecuado y suficiente a la naturaleza del
gasto u obligación que se proponga contraer.
En los casos en los que se trate de contraer compromisos de gastos de carácter plurianual se comprobará,
además, si se cumple lo preceptuado en el artículo 47 de esta ley.
b) Que los gastos u obligaciones se proponen a órgano competente.
c) La competencia del órgano de contratación, del concedente de la subvención, del que celebra el convenio
de colaboración o del que resuelve el expediente de responsabilidad patrimonial y, en general, del que dicte
el acto administrativo, cuando dicho órgano no tenga atribuida la facultad para la aprobación de los gastos
de que se trate.
d) Que los expedientes de reconocimiento de obligaciones corresponden a gastos aprobados y fiscalizados
favorablemente.
e) La existencia de autorización del Consejo de Ministros en los supuestos que conforme al apartado 2 del
artículo 12 de la Ley de Contratos de las Administraciones Públicas lo requieran.
f) La existencia de autorización del titular del departamento ministerial en los supuestos que, conforme al
apartado 1 del artículo 12 de la Ley de Contratos de las Administraciones Públicas, lo requieran.
g) Aquellos otros extremos que, por su trascendencia en el proceso de gestión, determine el Consejo de
Ministros a propuesta del Ministro de Hacienda, previo informe de la Intervención General de la
Administración del Estado.
En la determinación de estos extremos se atenderá especialmente a aquellos requisitos contemplados en la
normativa reguladora para asegurar la objetividad y transparencia en las actuaciones públicas.
2. No obstante, será aplicable el régimen general de fiscalización previa respecto de gastos de cuantía
indeterminada y aquellos otros que deban ser aprobados por el Consejo de Ministros.

Qüestió important és que si no està intervingut l’acte, si l’interventor no ha donat el vistiplau, no es podrà
reconèixer l’obligació, ni tramitar el pagament. Això és una arma important en poder de l’òrgan de control i
és per això que l’interventor està mal vist. Resulta que la seva feina és ajudar, indicar les coses que estan mal
fetes, però no se li fa gaire cas als interventors. Tenen mal peça al taler.

Què passa quan l’interventor fa un informe negatiu? Una objecció, un “reparo”. L’òrgan gestor pot avenir-
s’hi o pot generar discrepància. El problema és que l’arma que té l’interventor és que els reparaments són

39
substantius; si l’interventor formula una objecció, el procediment queda parat, es para el funcionament de
l’Administració amb gran xerinola dels gestors. Aquestes discrepàncies les acaba resolent en l’àmbit de
l’Estat, la Intervenció General de l’Administració de l’Estat i en darrer extrem el Consell de Ministres. És a dir,
hi ha un procediment de resolució de les discrepàncies entre intervenció i òrgan gestor.

Això seria la fiscalització limitada prèvia de tot el procediment de l’execució de la despesa.

El control financer permanent

En el segon tipus de control és el control financer permanent (art. 159 LGP):

Artículo 159. Contenido del control financiero permanente.

1. El control financiero permanente incluirá las siguientes actuaciones:
a) Verificación del cumplimiento de la normativa y procedimientos aplicables a los aspectos de la gestión
económica a los que no se extiende la función interventora.
b) Seguimiento de la ejecución presupuestaria y verificación del cumplimiento de los objetivos asignados a
los programas de los centros gestores del gasto y verificación del balance de resultados e informe de gestión.
c) Informe sobre la propuesta de distribución de resultados a que se refiere el artículo 129 de esta ley.
d) Comprobación de la planificación, gestión y situación de la tesorería.
e) Las actuaciones previstas en los restantes títulos de esta ley y en las demás normas presupuestarias y
reguladoras de la gestión económica del sector público estatal, atribuidas a las intervenciones delegadas.
f) Análisis de las operaciones y procedimientos, con el objeto de proporcionar una valoración de su
racionalidad económico-financiera y su adecuación a los principios de buena gestión, a fin de detectar sus
posibles deficiencias y proponer las recomendaciones en orden a la corrección de aquéllas.
g) En los departamentos ministeriales y entidades gestoras y servicios comunes de la Seguridad Social,
verificar, mediante técnicas de auditoría, que los datos e información con trascendencia económica
proporcionados por los órganos gestores como soporte de la información contable, reflejan razonablemente
las operaciones derivadas de su actividad. La Intervención General de la Administración del Estado
establecerá el procedimiento, alcance y periodicidad de las actuaciones a desarrollar.
2. Las actuaciones antes referidas se documentarán en informes.
Anualmente se elaborará un informe comprensivo de los resultados de las actuaciones de control financiero
permanente realizadas durante el ejercicio.
3. Las actuaciones de control financiero permanente a efectuar en cada ejercicio y el alcance específico fijado
para las mismas se determinará en el plan anual de control financiero permanente elaborado por la

40
Intervención General de la Administración del Estado, que podrá ser modificado cuando se produzcan
circunstancias que lo justifiquen.

No és un control de tots i cadascun dels actes d’execució pressupostària, no és un control exhaustiu (com
l’altre), aquest funciona a posteriori (no acompanya el procediment de despesa), es mira si s’ha aplicat la
normativa correctament, si ha funcionat el procediment, si l’execució del pressupost ha seguit els objectius i
els programes que tenia assignats... tota aquesta qüestió és objecte d’un tipus diferent d’intervenció, de
control, de control intern, sempre parlem de control intern, d’un òrgan incardinat (la Intervenció General)
dintre de l’estructura de la pròpia Administració controlada. Cal tenir present que la Intervenció General de
l’Administració de l’Estat depèn del Ministeri d’Hisenda, està dintre de l’estructura jerarquiorgànica del
Ministeri d’Hisenda. En el cas de les CCAA, la Intervenció General de la Generalitat està dintre de la
Vicepresidència d’Economia i Hisenda. En el cas dels Ajuntaments, la Intervenció forma part de la plantilla de
la corporació local i té un caràcter una mica ambigu, perquè per una banda han de ser funcionaris que
aproven una oposició general, estatal; però a l’hora resulta que són membres, són part de la plantilla de
funcionaris de l’Administració en qüestió. De manera que qui els paga, resulta que cada Ajuntament paga el
que vol (una mica surrealista en virtut del principi d’autonomia de les corporacions locals), resulta que el
controlat decideix què li paga o què cobrarà el controlador, amb la qual cosa ja us podeu imaginar que les
relacions no són precisament flors i violes i romaní.
Aquest control funciona per mostreig, no es un control exhaustiu i es mira no només la estricta legalitat sinó
també es va a mirar altres aspectes.
Hi ha una resolució que és de l’any 2015, del 30 de juliol, del IGAE, que dicta instruccions per l’exercici del
control financer permanent (si li volem fer un petit cop d’ull veurem una mica més en què consisteix).

Auditoria Pública
L’Auditoria Pública és una tercera forma d’efectuar el control intern i el tenim regulat als arts. 162 i ss. LGP.
Són també actuacions a posteriori (un cop realitzada la despesa), no són actuacions com les de la fiscalització
prèvia. Sempre parlo de despesa perquè és on més importància té la funció interventora, però també hi ha
control/intervenció sobre els ingressos, de fet l’Agència Tributària està sotmesa a un pla de control financer
permanent (defineixen unes actuacions, unes àrees que s’han de controlar/verificar) i, per tant, l’àrea
d’ingressos, la gestió tributària, l’aplicació del sistema tributari també està sotmès a la verificació dels
interventors de l’Estat i, per tant, la “magnífica” relació entre interventors i gestors també es dóna en l’àmbit
de la inspecció d’Hisenda respecte els companys interventors (jo, de fet, sóc les dues coses, perquè en el seu
moment això era una única oposició, lo important és entendre que la feina del gestor és una i la de
l’interventor és una altra).

41
Hi ha tres modalitats d’Auditoria Pública (no és gaire important):
a) Auditoria de regularitat comptable i pressupostària
b) Auditoria de compliment, sobre els actes d’execució
c) Auditoria operativa: anàlisi dels procediments i operacions de l’organització
Tant l’Auditoria com el control financer permanent tenen una vessant no només de control sinó també
exemplificadora, de propostes de millora, d’assenyalar aquelles coses que es podrien fer d’una altra manera
o es podrien fer millor o no s’haurien de fer com es fan... i, per tant, van més enllà, tenen un abast més ampli
que la fiscalització prèvia.

CONTROL EXTERN
És el que duen a terme els òrgans de comptes. Aquests són externs, no formen part de l’estructura de
l’organisme controlat. En el cas de l’Estat és el Tribunal de comptes (art. 136 CE) i en el cas de la Generalitat
de Catalunya és la Sindicatura de comptes (art. 80 EAC). Hi ha una LO del Tribunal de comptes i una Llei de
Funcionament del Tribunal de comptes i també hi ha una llei de la Sindicatura en el cas de la Generalitat (no
hi entrarem)
El control del Tribunal de comptes és extern, no segueix el control dels actes de despesa com en el cas del
control intern, el que fa és controlar la gestió comptable dels que gestionen fons públics. La responsabilitat
comptable dels que gestionen els fons públics és una modalitat de la responsabilitat patrimonial i que com
hem vist en els darrers temps no és incompatible amb la responsabilitat penal ni amb la disciplinària, parlo
per exemple de que s’ha obert un expedient al Tribunal de comptes per raó de l’organització del referèndum
de l’1 d’octubre, que són fets sentenciats penalment com tothom sap, s’ha obert un procediment al Tribunal
de comptes per responsabilitat comptable.

CONTROL POLÍTIC
El control parlamentari, el tercer control, el control polític com dèiem abans, pot ser concomitant o a
posteriori. Si és concomitant serà a partir dels informes que fa el T. Comptes i si és a posteriori, és el que es
fa a través de l’aprovació del Compte General de l’Estat. El Compte General de l’Estat és competència (la
seva elaboració) de la Intervenció General, de la IGAE, per tant, de l’òrgan intern de control. La forma la
IGAE, que la trasllada al Consell de Ministres (al Govern) per a la remissió al T. Comptes abans de cada 31
d’octubre de l’any següent al fiscalitzat (art. 136 LGP). Per tant, tens 10 mesos per elaborar el Compte
General de l’Estat.

42
SESSIÓ 6: ELS INGRESSOS PÚBLICS
Passem de l’àrea del pressupost entès com a despesa i anem a veure els ingressos. Aquest és el tema
introductori, parlarem del deute, del deute públic.
Els ingressos públics són tots aquells recursos recursos que els ens públics reben per poder finançar la
despesa pública. Aquesta definició parteix d’aquella equació que ens deia que és que el sector públic hi és
per fer despeses, si no hi hagués despeses públiques per fer no hi hauria ingressos públics. El sector privat ja
sabem que funciona al revés.
Els ingressos públics són sumes de diners (només poden ser en forma de diners, abans no era així, podia
haver-hi béns expropiats, prestacions personals obligatòries...), però això sense perjudici de que en
determinats impostos (el impost sobre successions i donacions, per exemple) es permeti al contribuent
pagar, liquidar el tribut entregant obres d’art (pagament en espècie que es valora en termes econòmics).
Aquí el que passa es que no tothom està en disposició de fer-ho ni vol fer-ho, això s’ha donat el unes
determinades herències, normalment herències dels propis artistes, que els hereus no tenen prou efectiu,
prou líquid, prou diners com per fer front a la liquidació de l’impost i, per tant, els hereus ofereixen a l’Estat
o a la Generalitat l’obra per pagar l’impost. De vegades el que passa es que l’Estat, o la Generalitat en aquest
cas, diu que no, perquè pot dir que no, perquè al final ja en pot tenir prou de quadres d’aquell període. Ara
bé al final és una possibilitat que ofereixen certes lleis tributàries de pagar a través d’una dació en pagament
amb obres d’art, però pressupostàriament això és un ingrés en diners, perquè això es tradueix en una
quantitat de diners.

Una altra qüestió és que els ingressos són públics al marge de si el seu règim jurídic que els disciplina és
públic o privat. Pot haver-hi ingressos públics tant de dret privat com de dret públic.
Es parla de que hi ha uns determinats tipus d’ingressos públics que no serien pròpiament ingressos públics,
no tenen per objectiu principal finançar la despesa pública, com són les sancions (l’objectiu principal és
reprimir certes conductes que són contràries a l’ordenament jurídic), ingressos patrimonials, tributs
extrafiscals (dels actius no productius de les empreses, per exemple)... el que anomenem ingressos públics
“impropis”, en principi no estan destinats per subvenir les despeses.

Classificació dels ingressos públics

De la classificació dels ingressos públics vol que ens llegim El idioma analítico de John Wilkins de Jorge Luis
Borges. És important que coneixem la terminologia, les classificacions que trobem a la guia més enllà de
distingir-ho i tot això, el que és interessant és que la terminologia l’adquirim. No tant per l’examen ni pel
professor, sinó per poder anar pel carrer tranquils amb aquella seguretat que dóna saber coses.

43
La distinció més important és la que dóna l’article 5 LGP, que distingeix els ingressos de dret públic i els
ingressos de dret privat. Els ingressos de dret públic són els tributs, el deute públic, els ingressos de
monopolis i les multes (sancions). I els de dret privat són els que venen de l’explotació del patrimoni i de la
pròpia activitat empresarial que fa l’Estat. És important la distinció perquè el règim jurídic d’un i altre és
radicalment diferent. I els que ens interessen a nosaltres són els de dret públic, que tenen unes certes
prerrogatives (les veurem) que són les prerrogatives pròpies de l’Imperium (que els ingressos de dret privat
no tenen)

Artículo 5. Concepto y derechos integrantes de la Hacienda Pública estatal.

1. La Hacienda Pública estatal, está constituida por el conjunto de derechos y obligaciones de contenido
económico cuya titularidad corresponde a la Administración General del Estado y a sus organismos
autónomos.
2. Los derechos de la Hacienda Pública estatal se clasifican en derechos de naturaleza pública y de naturaleza
privada.
Son derechos de naturaleza pública de la Hacienda Pública estatal los tributos y los demás derechos de
contenido económico cuya titularidad corresponde a la Administración General del Estado y sus organismos
autónomos que deriven del ejercicio de potestades administrativas.

Hi ha també una classificació que parla en funció de la font (tributaris, patrimonials, crediticis,
monopolístics), però això en realitat què més dóna.
Els ingressos patrimonials avui són residuals, abans eren justament els principals. Els ingressos de
l’explotació del patrimoni abans el príncep, el rei o el monarca tenia terrenys i l’explotació d’allò donava un
volum important de diners pel funcionament de l’Estat, avui en dia això ha canviat molt. Abans hi havia un
aranzel molt alt per la entrada de mercaderies i que perseguia protegir la producció pròpia, abans era molt
important, i ara això és un recurs europeu, molt important per Europa, però no per Espanya. Per tant,
aquestes qüestions han anat canviant, també els monopolis, els monopolis abans eren importants (hi havia
monopoli de petroli (“CAMPSA”), monopoli de tabacs...) ara amb la UE han deixat de ser-ho. L’Estat cobra el
que anomenem els ingressos del monopoli, cobra de l’empresa arrendatària, per que pugui exercir aquest
monopoli i és la diferència de preu, entre el preu “lliure” i el preu monopolístic.

El deute públic
Ara parlarem del deute. El deute és una institució que té una naturalesa bifront. Avui és un ingrés (font de
recursos) però demà serà una despesa (s’ha de tornar, i a més, amb una càrrega financera, uns interessos).

44
L’art. 135 CE, que es va modificar l’any 2011 d’aquella manera tant accelerada, abans bàsicament es referia
al deute. Ara també s’ha aprofitat per parlar de l’estabilitat. El que demana l’art. 135.3 CE es que hi hagi
autorització legal per emetre deure o contreure crèdit. En segon lloc el que diu (fruit de la reforma de 2011)
és molt important, és el principi de prioritat absoluta de pagament de les obligacions derivades del deute, la
inclusió pressupostària automàtica en el PGE dels crèdits per amortitzar el deute i els interessos.

Què és el deute? Art. 92 LGP

El deute és el conjunt de capitals que es prenen a préstec mitjançant o bé una emissió pública o bé la
concertació d’operacions de crèdit o bé subrogant-se a la posició deutora d’un tercer o, en general,
mitjançant qualsevol altra operació financera de l’Estat amb l’objectiu de finançar les despeses de l’Estat o
per construir posicions actives de tresoreria.
Sabem que el concepte del deute en el Dret Europeu és més extens, perquè inclou el deute a proveïdors. Ja
sabem que el criteri del deute a efectes de l’estabilitat pressupostària és el 60% del PIB. Com a dada,
Espanya al 2019 va tancar amb el 95,5%. Les previsions són terrorífiques, perquè tant el Fons Monetari
Internacional com la Comissió Europea ja estan parlant de deutes superiors al 115% per aquest any 2020.
Aquí és on entra la proposta del “helicopter money”, que és imprimir bitllets i injectar-los directament a la
ciutadania (professor Jordi Galí un dels primers que ho ha defensat, també el professor Sala i Martín) i això
òbviament provocarà inflació. Serà un perill això? Sí, però el professor Sala i Martín diu que ara mateix en la
situació en què ens trobem, preocupar-nos de la inflació és com si en el Titànic s’haguessin preocupat de si
les cadires estaven ben col·locades. És el menor dels nostres problemes ara mateix.
El recurs al deute serà possible si hi ha la mutualització del deute, el compartir la responsabilitat entre tots
els membre de la Unió, perquè sinó es dispararà la prima de risc i Espanya no podrà accedir al mercat de
deute. Espanya o Itàlia o altres.
El deute ja no és un ingrés extraordinari, com a l’època de l’Estat liberal (hi havia un horror al dèficit, ja que
feia dogma de l’equilibri). Era només un recurs extraordinari per finançar despeses extraordinàries. Avui el
deute finança tot tipus de despeses. És un ingrés més com qualsevol altre.

Sobre la classificació del deute tornem al criteri d’autoritat de Jorge Luis Borges. IMPORTANT: Distingim que
una cosa és anar a demanar un crèdit a no sé quin sindicat de bancs (un deute singular) i una altra és un
emprèstit, emet una línia de valors com bons, obligacions... Hem de saber que el deute a curt termini (<18
mesos) són les Lletres del Tresor, el deute a mitjà termini (3-5 anys), els Bons; i el deute a llarg termini (10-15
anys), les Obligacions de l’Estat. Els interessos poden ser explícits com en el cas dels bons i les obligacions o
implícits com en el cas de les Lletres.

45
La reserva de llei en el cas de deute públic és relativa i relativitzada, per motius pràctics. El que es fa
senzillament és que la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat (LPGE) estableixi el límit de saldo viu del
deute de cada any (art. 94 LGP). La realitat indica que no és possible fixar per llei la majoria d’elements del
deute públic, de manera que les diferents emissions de deure es fan a l’empara d’una ordre no ha del
ministre sinó del director general del Tresor i Política Financera (mirar arts. 94, 98 i 99 LPG sobre els aspectes
competencials)

Sobre la conversió i extinció del deute no té res a dir el professor, ja ho podem mirar a la guia però diu que
no ens preocupem gaire.

Avals de l’Estat
IMPORTANT: els avals de l’Estat no són ingressos (no suposen aportació de recursos més enllà de les
comissions que es cobrin). Són endeutament indirecte, pel risc d’impagament del deutor principal avalat, a
qui l’ens públic afiança per tal que obtingui finançament.
És a dir formen part del deute, sí, però NO són un ingrés. També tenen una reserva de llei relaxada (arts.
113-115 LGP). Cal una autorització legal, entesa com el límit màxim d’avals de la LPGE. Hi ha una discussió de
si només ho pot fer la LPGE o si ho pot fer una altra Llei; pues segurament sí, però tampoc interessa
especialment a ningú fer-ho, ja hi tenim la LPGE. Fins i tot el Consell de Ministres por autoritzar-ne.

Deute de les CCAA

La regulació de la capacitat, de la possibilitat d’endeutament de les CCAA (que es una facultat que tenen) ha
variat des de la reforma de la CE de 2011 i la LO 2/2012 (LOEPSF). Aquesta regulació és preferent a la LOFCA
de 1980 (arts. 4 i 14), que per tant s’han de reinterpretar a la llum dels nous principis.
Quan hi ha incompliment per una CA de l’objectiu d’estabilitat pressupostària, totes les seves operacions
d’endeutament precisen d’autorització de l’Estat (art. 20 LOEPSF). ÉS el que ha passat en la situació
d’endeutament de la gran majoria de CCAA, que va arribar un moment que no es podien endeutar.
D’aquí ve la creació del FLA, és el vehicle que permet endeutar-se a les CCAA, el que fa l’Estat amb això és
centralitzar l’endeutament i substituir el risc de les CCAA (que és més alt) pel risc de l’Estat (s’endeuta ell a
fora). Per què és més alt el risc de les CCAA, encara que estan molt menys endeutades que l’Estat? Perquè la
seva capacitat per generar ingressos es veu molt més limitada, perquè la majoria d’ingressos li venen de
transferències de l’Estat i a la tributació que tenen capacitat o possibilitat d’incidir, representa molt poc
respecte al total d’ingressos pressupostaris de les CCAA.

Deute de les corporacions locals

46
També es poden endeutar, tenen capacitat d’endeutament. La llei reguladora de les Hisendes Locals és la
RDL 2/2004, de 5 de març.
Distingim les operacions a curt termini (<1 any) i les operacions a llarg termini (>1 any):
1. Operacions a curt termini, per necessitats de tresoreria:
- Límit màxim del 30% dels ingressos corrents liquidats l’any abans
- Cal comunicar-les a l’òrgan de tutela, en el nostre cas, la Generalitat
2. Operacions a llarg termini (>1 any, i emissió de deute):
- Finalitat de finançar inversions o refinançar operacions de crèdit anteriors
Cal autorització de l’òrgan de tutela (GC o MH) si els indicador (estalvi net, capital viu deute) superen les
referències.
SESSIÓ 7. EL TRIBUT

El Panteó romà és l’edifici més increïble de la historia i el que més importància té en el món. A la plaça del
Panteó hi ha un bar que es diu sant Eustaqui (recomanable anar-hi si anem a Roma). El cafè del bar de sant
Eustaqui és molt bo però molt car. A més, es molt curt (2 dits de cafè màxim)  Analogia amb la sessió
d’avui: curta però intensa.

Parlarem de 3 coses importants:

- Els tributs són els principals recursos o ingressos del pressupost públic. La resta o bé son marginals
(impostos patrimonials, els monopolis...) o bé no són desitjables (com ara el deute: si ens hem
d’endeutar ens endeutarem però el millor seria no endeutar-se. Aquesta es la manera europea de veure
les coses, no volem endeutar-nos).
L’article 31 de la Constitució Espanyola en parla (és un article que l’hem de saber; igual que hem de saber
que el Panteó és l’edifici més important del món). El que diu és que el sistema tributari serveix per sostenir
les despeses públiques.
- Els tributs han de tenir relació, per laxa que sigui, amb la capacitat econòmica dels individus. I això vol dir
que la realització del fet imposable ha de ser demostrativa d’una certa capacitat econòmica. La llei no
pot triar fets generadors de la obligació de pagar un tribut que no tinguin a veure amb la capacitat
econòmica. Algú aquí dirà: si, però a Anglaterra hi va haver una llei que fixava un impost sobre els
bàrbars. Els anglesos son gent particular. Ara mateix la cosa no va així: és inviable que existeixi un impost
sobre gent determinada (sobre un grup determinat, com va passar a Anglaterra amb els bàrbars); això
no es demostratiu de la capacitat econòmica de les persones.
- El tribut està establert per la llei; d’això ja n’hem parlat en altres classes  El principi de legalitat
tributaria. El tribut és, per tant, una contribució ex lege, ordenada per la llei, i per tant unilateral i

47
 coactiva. Això vol dir que té a favor tots els privilegis del dret públic. Bàsicament l’administració
tributaria. Això implica que no hem d’anar al jutge a declarar que no se qui deu no se que a no se qui
altre; sincerament es presumeix que el que diuen els tributs és legal. A diferencia d’un creditor privat, hi
ha una sèrie de privilegis dels que gaudeixen els tributs i el principal és aquest que hem comentat: els
privilegis de la via executiva: no has d’anar a un jutge, l’administració publica ja procedeix per
determinar que A deu X a B.

El concepte de tribut el tenim a l’article 2.1 (al power està malament) de la LGT.
Als tributs no hi ha associada una contraprestació. Així com al cafè tu pagues per tenir un cafè, en els tributs
no reps res a canvi. Això ja ho matisarem més endavant.

Trets distintius dels tributs  Per tant, què podem dir dels tributs? Pràcticament ho hem dit tot:
- Tenen contingut monetari (pecuniari)
- S’articulen a partir d’un fet imposable (en parlarem en una altra sessió)
- Estan vinculats a la despesa  Ho portem dient des del primer dia. És important que nosaltres que
tenim la sort i la desgràcia de fer dret financer, tenim aquesta avantatge que sabem que els ingressos hi
són perquè hi ha despeses
- Els tributs NO són sancions. Tampoc son contraprestacions.

Classes de tributs
Hi ha 3 classes de tributs. Aquestes 3 classes són les que són, no n’hi ha més, es diguin com es diguin. Això
dels noms i les classificacions es complicat, però només hi ha 3 tipus:
- Impost
- Taxa
- Contribucions especials
Els hi diguem com els hi diguem, només hi ha aquests 3 tipus.

La principal diferència entre aquestes tres classes de tributs és que en els impostos és absolutament
inimaginable cap actuació administrativa relacionada amb la seva obtenció. Els impostos no tenen a veure
amb res de l’administració. No hi ha res en l’impost (ni l’elaboració, ni res) que tingui a veure amb cap
contraprestació, amb cap actuació administrativa.
En canvi les taxes i les contribucions especials això és diferent.

Impostos

48
Es regulen a l’Article 2.2 de la LGT.
Són tributs sense contraprestació. Si pregunta a l’examen sobre els impostos això no ho podem fallar.
El fet imposable són negocis, actes o fets de la vida econòmica que posen de manifest la capacitat de
contribuir: la riquesa.

Classificació dels impostos:

- Impostos reals i personals
o Personals  estan definits al voltant d’una persona. Ex: IRPF
o Reals  No tenen a veure amb una persona, no estan definits al voltant de cap persona. Exemple:
l’impost sobre bens immobles, que és l’imposto que es paga als ajuntaments pel fet de ser
propietari d’un immoble.
- Impostos objectius i subjectius
o Objectius  No tenen en compte les circumstancies subjectives que concorren en la persona: si
esta casada, si és soltera con derecho a roce (jajaj esta loquisimo el profe). Tu pagues el que has de
pagar sense atendre a les teves capacitats personals. Ex: família nombrosa, discapacitat
o Subjectius  si que tenen en compte les circumstancies subjectives de la persona. La llei contempla
determinades circumstancies dels contribuents (ciutadans obligats a pagar) per tal de modular la
quantificació de l’impost.
- Impostos directes i indirectes (distinció més important)  La distinció fa referència a la manifestació de
la capacitat econòmica de la que parlàvem. La riquesa de la gent es manifesta de 3 maneres: guanyant-la
(la renda), acumulant-la (el patrimoni, el capital) i gastant-la (si gastes els diners, demostres capacitat, si
estalvies, demostres una capacitat, si tu guanys diners, també demostres una capacitat)
o Directes  Són aquells que es projecten sobre manifestacions que s’entenen directes de la
capacitat econòmica: la obtenció de la renta i la seva acumulació
o Indirectes  Es projecten sobre el consum
- Impostos periòdics i instantanis
o Periòdics  Són els que atenen a la dimensió temporal, a l’hora de definir el seu fet imposable. Ex:
L’impost sobre la renda grava la obtenció de la renda d’un ciutadà en un període determinat
(exemple: un any). No és la renda que obtens tu cada minut, o cada vegada que fas una feina, és la
renda anual. Tu has de tributar en funció del que hagis obtingut durant un any. L’element temporal
esdevé clau en aquests impostos.
o Instantanis  Graven una operació o un fet determinat amb independència de la dimensió
temporal. Ex: qualsevol importació de béns genera el dret d’aranzel de les duanes. La importació de
béns de països 3rs de la unió europea fa que hagis de pagar cada vegada que importis. Un altre

49
 exemple és l’impost sobre successions: es grava el fet d’haver adquirit mortis causa o inter vius uns
determinats béns i drets. Es graven en el moment que obtens aquests drets o béns, no al cap de cap
període. Tu pagues per cada adquisició hereditària.
Quan es parla de que l’impost sobre el patrimoni és periòdic vol dir que és recurrent, cosa que no li passa a
l’impost sobre successions, per exemple.

L’IVA  És un impost que grava les operacions que fan els empresaris i professionals. De fet grava el
consum. Les grava cada operació, podríem dir que és instantani. El que passa és que per facilitar la gestió, el
que s’ha de fer és declarar cada mes/trimestre. En aquest segon sentit és periòdic, ja que té períodes de
declaració. Si això no ho hem entès, don’t worry perquè no va més enllà.

Taxes
El fet imposable de les taxes va ser en el seu moment objecte de gran polèmica. A nosaltres ens interessa
anar al gra.
- Es pot exigir una taxa quan hi ha una utilització privativa o aprofitament especial del domini públic.
Exemple: una terrassa de la ciutat de Barcelona. Aquest any justament, l’ajuntament havia augmentat
l’import de la taxa per ocupació de la via publica de les terrasses fins a un nivell que el sector de
l’Hosteleria va arribar a protestar molt. El cas és que la taxa per ocupació de les terrasses havia
augmentat moltíssim. Ocupar les terrasses amb taules i cadires és un aprofitament especial del domin
públic que és el que pot meritar una taxa. Un altre exemple són els guals (vado). Els guals impliquen que
la gent, previ pagament de la taxa, pugui prohibir l’aparcament dels seus vehicles en un determinat lloc.
Tu pots pagar un gual davant de casa teva per tal que ningú aparqui el seu cotxe en aquella plaça.
- Segona possibilitat de fet imposable (art. 2.2 a) LGT): la prestació de serveis o realització d’activitats que
es refereixin o beneficiïn de forma particular a l’obligat tributari, quan aquests serveis no siguin de
sol·licitud o recepció voluntària (imposada normativament) o no els presti el privat. La qüestió es que
aquests serveis no siguin voluntaris o bé no es presti al sector privat.

Exemple: el DNI. Cada persona s’ha de fer un DNI vulgui o no vulgui, i per a aconseguir el DNI s’ha de pagar
una taxa. En canvi, a diferència del DNI, el passaport és voluntari, no és obligatori, no és obligatori tenir
passaport, però si vols viatjar te l’has de fer i has de pagar una taxa.

Preus públics  Aquells exigits per a serveis i activitats voluntaris en concurrència amb el sector privat que
no siguin taxes (Ex: un ajuntament organitza cursos per ballar sardanes i resulta que això serà una taxa
mentre no hi hagi cap acadèmia o cap persona que es dediqui privadament a fer el mateix: oferir cursos de

50
sardanes. Si hi hagués una empresa privada que ho fes, ja no seria una taxa sinó que seria un preu públic).
Resulta un problema aquesta distinció, els preus públics són insatisfactoris. I és que no és seriós que la
distinció entre taxes i preus públics depengui de si el sector privat hi és o no hi és.

Quadre útil

- Llibertat i monopoli del sector públic  Taxa

- Llibertat i no monopoli.  Preu públic. Ex: una piscina municipal. I és que hi ha clubs privats que també
tenen piscines
Ex: les taxes universitàries no son taxes, són preus públics, i és que hi ha universitats que no són publiques
sinó privades. Aleshores el que tots anomenem com a taxes universitàries en veritat són preus públics. Aquí
és rellevant el que comentàvem abans: el nom que els hi posem als tributs no és rellevant, lo important és
saber que hi ha 3 tipus de tributs i només tres.
- No llibertat i monopoli  Taxa. Exemple: DNI
- No llibertat i no monopoli  Taxa. Ex: ocupació de la via pública de la que parlàvem abans

Les taxes no poden depassar el cost del servei (cal informe tècnic) i els preus públics, com a mínim, han de
cobrir el cost del servei (si no hi ha una part subvencionada: llavors estaríem davant de preus polítics. Ex: les
matrícules universitàries; no podem posar el preu de la matricula universitària el preu real perquè seria
inviable per la gent; hi ha una part subvencionada: el propi sector públic cobreix la diferencia).  Això ho diu
l’article 20 de la TRLBRHL.

Exemples de taxes  Al Decret Legislatiu 3/2008, de 25 de juny (TR lleu de taxes i preus públics de la
generalitat) n’hi ha una llista molt llarga (la tenim al power).
Exemples: inspecció sanitària, escorxadors, utilització d’espais en immobles de la presidència (si tu vols
gravar una peli al palau de la generalitat has de pagar una taxa), expedició de títols (per tenir el títol de la uni
has de pagar una taxa)... totes aquestes està clar que són taxes i no preus públics ja que es tracta d’activitats
que no poden fer empreses privades.

A diferència dels impostos, veiem que en les taxes si que hi ha una certa bilateralitat: tu reps una cosa a
canvi de pagar la taxa.

51
Contribucions especials
En les contribucions especials el fet imposable és el benefici específic (individualitzable) o l’augment de valor
dels bénes del ciutadà com a conseqüència de la realització d’obres públiques o de l’establiment o ampliació
de serveis públics.

Límit:
- En les comunitats autònomes, el límit està en el cost d’obra o del servei (art. 8 LOFCA). Les contribucions
especials tenen un cost d’obra o de servei, i no es pot finançar més enllà del cost de l’obra o de servei.
- A les corporacions locals, el límit està en el 90% d’aquest cost (art. 31.3 LRHL).

Aquestes contribucions especials les fan servir bàsicament els ajuntaments dels municipis més turístics en
casos en què es duen a terme obres d’urbanització. Aquestes obres, que són molt costoses (ex: construir un
clavegueram, enllumenat públic...) se solen finançar d’aquesta manera. En els municipis turístics, la majoria
de les persones que han de pagar aquesta contribució especial són no residents en el municipi, son gent que
té una segona residència. Per tant aquesta gent són no votants de l’ajuntament. Els polítics són molt llestos.

Exemple: Quin es el benefici especial del carrer del portal de l’àngel de Barcelona? Tota la gent que hi
passeja beneficia bàsicament als comerços. És el carrer més car d’Espanya, és un carrer de luxe perquè està
al centre de la ciutat. Si no fos per l’obra que es va fer que va permetre que aquest carrer fos peatonal, això
no s’hauria aconseguit.

Exemple: la gran via de Carles III de Barcelona és un carrer que va des del Corte inglés de diagonal fins a la
plaça Sardà. Un pis abans en aquest carrer (que era una autopista on no paraven de passar cotxes) valia molt
poc, ningú volia viure aquí. Això ho van canviar, van fer obres per cobrir l’autopista i convertir-la en una
rambla peatonal. És el que s’està fent també amb la ronda de dalt per la zona de la vall d’Hebron.
És evident doncs, que la persona que va comprar un pis aquí a l’any 78, per exemple, va pagar un preu molt
baix perquè ningú volia viure en aquest carrer davant de l’autopista. I resulta que ara aquest carrer és una
rambla amb arbres, skaters, gent passejant... la cosa ha millorat, i els pisos han guanyat valor. Aquestes
obres han fet créixer el valor d’aquestes propietats i això justificava la imposició d’una contribució especial.

SESSIÓ 8. L’APLICACIÓ DE LES NORMES TRIBUTARIES :

Durant un temps les normes tributaries eren considerades especials, odioses, que no eren pròpiament com
la resta i per tant comportava que la seva interpretació també havia de ser especial. Actualment, queda molt

52
clar que son normes ordinàries, no son excepcionals, ni penals, ni sancionadores, ni restrictives de drets
individuals (encara que molta gent creu que els tributs son restrictius).
El problema es que hi ha una dissociació enorme i radical entre els ingressos i les despeses publiques.
Tothom te la seva coartada aquí, es fàcil dir que els impostos son masses i dir que paguem massa, però en
realitat, aquests discursos no tenen fonament. Els impostos són per cobrir les despeses, ¿que a nosaltres ens
sembla que a les despeses hi ha corrupció, gestió deficient? Perfecte, doncs votem a altra gent, però no
podem negar-nos a pagar. Hem de tenir clar que els ingressos es fan servir per finançar les despeses. Es molt
senzill dir que son mal gestors però això son excuses.

Com que son normes normals, els criteris d’aplicació e interpretació també son els normals (arts del 1 al 16
CC). Tenen algunes especialitats que veurem avui (arts 10 a 16 LGT).
Pel que fa a l’eficàcia i interpretació, comentar dues coses:
L’eficàcia com a capacitat de desplegar els seus efectes està sotmesa a dos límits:

1. Temporal: quan comença a tenir efectes: durada, vigència, derogació. Coincideix amb la seva vigència
formal, des de la data d’entrada en vigor fins a la derogació o anul·lació. Però no sempre es així:
 Retroactivitat (art 10.2 LGT que remet al 2.3 del principi general de la irretroactivitat de les
normes, son per regular situacions a partir de, no cap enrere). Recordar art 9.3 CC no hi ha
prohibició de la retroactivitat, que existeixi el principi general, no vol dir que estigui prohibida,
però està sotmesa a uns límits (cas de les normes sancionadores). Llegir sobre la retroactivitat
autentica (la que no està permesa, afecta a fets ja consumats) i la impròpia (pot afectar a fets
encara no conclosos del tot), varis tribunals han consagrat aquesta diferencia. Sí que hi ha
prohibició de la retroactivitat de les normes sancionadores que no siguin favorables o restrictives
de drets individuals, però com entenem que els tributs no són sancions ni restriccions dels drets
individuals, no hi ha una prohibició de retroactivitat de les normes tributaries. Sempre hi ha el
límit dels actes ferms, per exemple en declaracions de nul·litat de determinats aspectes, els actes
que ja han guanyat fermesa i ja no estan en via de recurs, s’interpreta que aquests actes no poden
ser afectats per aquests aspectes de la retroactivitat.

La retroactivitat el final és molt excepcional. Normalment es sol aplica perquè és favorable. No es pot aplicar
retroactivitat per aplicar un impost a anys anteriors. Tanmateix, respecte als deutes tributaris (fase aplicació
de les normes) sí que pot l’administració revisar criteris i establir que algun criteri en el passat s’ha estat
aplicant malament.

53
Una cosa son canvis de criteri, i altres coses son canvis normatius. Pero no es pot crear una norma al 2020
per gravar una activitat del 2018. En canvi, en l’aplicació de les normes que hi ha i la seva aplicació, sí que
pot haver un canvi de criteri en la interpretació i, per tant, que afecti a anys anteriors.

 En sentit contrari hi ha el problema dels drets adquirits, quan hi ha una norma nova que modifica
un determinat regim tributari, s’ha de fer sempre amb respecte dels drets adquirits en vigència de
la norma anterior, per tant sempre hi ha regulacions de drets transitori que persegueixen
preservar la situació dels contribuents que havien guanyat determinats drets amb la vigència de la
norma antiga.
Per tant tenim dos àmbits en els que hi ha temes a resoldre sobre l’eficàcia en el temps d’una norma
tributaria. La retroactivitat i el respecte pels drets adquirits. Tot això acaba desenvocant o justificant-se en el
principi de seguretat jurídica, tant la interdicció de la retroactivitat autentica com el respecta dels drets
adquirits son exigències d’aquest principi, es el que explica aquestes especificitats.
Pel que fa a l’entra en vigor, l’art 10.1 LGT parla de la Vacatio Legis. Ara no te massa sentit això dels 20 dies
perquè immediatament t’assabentes ara, i la capacitat d’anàlisi de les coses es superior. La darrera reforma
de la LGT que es la llei 34/2015, de 21 de setembre, va establir l’entrada en vigor des dels 20 dies de la seva
publicació al BOE, es bastant insòlit perquè actualment les lleis entren en vigor al dia següent de la seva
publicació.

2. Territorial o espacial: depèn del territori, l’àmbit territorial és el que determina la seva aplicació. Per
exemple l’IVA te particularitats importants en aquest tema, les lleis espanyoles s’apliquen a Espanya i les
lleis catalanes a Catalunya. Però amb l’IVA no passa això, no s’aplica a tota espanya, a Canàries a Ceuta i
Melilla, no s’aplica. El territori d’aplicació del IVA es espanya peninsular i illes balears.
L’art 11 LGT explica una cosa bàsica, els criteris de subjecció a la norma tributaria son 2:
 Residència: el fet de residir en un territori
 Territorialitat: allà on s’han produït els fets amb independència de la residencia dels
intervinents.
Si no s’estableix un altra cosa els tributs personals s’exigeixen d’acord amb el criteri de residencia (IRPF,
societats, patrimoni...), i la resta conforme al criteri territorial que resulti més adient a la naturalesa de
l’objecte gravat.

Això vol dir que la nacionalitat no hi intervé gaire, en alguns moments si, però no hi te poc joc. Per exemple
Pau Gasol, és Català però no resideix a Catalunya ni a Espanya no son contribuents a Espanya i no tributen
per IRPF espanyol. Una persona que no es espanyola però que viu a espanya, tributa l’IRPF espanyol.

54
Els criteris anteriors ens condueixen a dos problemes: en un mon globalitzat, et pots trobar amb gent
resident en un estat que obté rendes o societats en un altre estat, el mateix Pau Gasol encara que tingui
pisos aquí, viu a Americà i és contribuent d’allà. Qualsevol persona física o jurídica es pot trobar en que obté
rendes fora i resideix aquí. El problema es que els residents en un altre territori (frança, espanya, italià,
Portugal, usa...), els fan tributar per la seva renda mundial, l’obtinguin on l’obtinguin, això vol dir que s’han
d’acumular totes les rendes que hagis obtingut a tot arreu. Paral·lelament, els territoris on hagis obtingut les
rendes (estat font), segur que les hauran gravat, després hi ha l’estat de residencia que grava la totalitat de
les rendes obtingudes per aquesta persona resident, per tant es produeix una doble imposició
internacional. Saber que hi ha una xarxa important de convenis internacionals entre estats bilaterals, no
multilaterals, que estan acordats conforme un model de la OCDE i per tant responen a un mateix patró.
Aquests convenis distribueixen la sobirania fiscal dels estats, si una persona ha obtingut rendes de treball en
un país però resideix en un altre país, aquella renda serà gravada en tal país o en un tant per cent en aquest i
al resta al altra (distribució del poder fiscal). Això es molt important, no nomes pels treballadors, els jubilats
que cobren una pensió del seu país però resideixen a espanya, on han de pagar? Son justament usuaris
intensius de la sanitat publica on resideixin, allà estan i allà els curen, tot això ho resol els convenis. Des d’un
punt de vista macro, donen una gran seguretat jurídica en el tràfic internacional (la gent sap on et gravaran
què). El mateix per poder captar inversions estrangeres es molt recomanable tenir una bona xarxa de
convenis amb ka màxima quantitat de països possible.

Un altre problema es el de la desimposició internacional, es el problema gros, com el dels paradisos fiscals.
També les estratègies de les grans corporacions multinacionals de traslladar els beneficis a territoris
favorables (on hi ha un regim concret que els hi convé) de manera que mouen els beneficis aprofitant la
xarxa de filials, els contractes d’assistència tècnica, know-how... i es pacten uns preus dirigits a que el
benefici vagi a parar en un lloc on la tributació es favorable. Això es una qüestió altament preocupats pels
pressupostos i les autoritats dels estats de la ue. Ell vol pensar que en el futur no en sentirem parlar.

Una altra qüestió restringida a l’àmbit espanyol: tenim un estat amb tres nivells d’administració territorial,
els tres amb poder tributari. L’estat es el poder originari i després tenim el de les CCAA i les corporacions
locals. En el cas de les CCAA la qüestió de l’eficàcia especial es bàsica per poder determinar els punts de
connexió, s’ha de saber aquell impost a qui se li atribueix, a quina CCAA. Si una persona resideix en una
comunitat i ven un immoble situat en una segona comunitat a una persona d’una tercera comunitat, qui
paga l’impost de la CV? Això son els punts de connexió. En segon lloc, cada CCAA en determinats impostos
cedits, hi trobem diferencies en la tributació entre diversos territoris.

55
Els punts de connexió (art 10 LOFCA i a la llei 22/2009, aquesta ultima afecta a tothom menys a les basques)
son:
 Domicili fiscal: propi dels impostos personals (IRPF, impost sobre el patrimoni)
 Residencia del causant: impost sobre successions i donacions
 Fòrum rei sitae: cas dels immobles (lloc de localització del immoble). Ja que els immobles no es
mouen, llevat els immobles del barri gòtic de barcelona que es van moure (esto le ha encantado
decirlo, però se ha puesto triste porque los movieron que monada)
 Lloc de contracte o operació: on es formalitza el contracte
 Lloc del consum: problema del IVA i dels IIEE (impostos especials). Per exemple el IVA, el principal
contribuent del país per volum de vendes que deu ser el Corte Ingles, si agafem el seu domicili
fiscal, es a Madrid, i per tant el IVA que recapte el CE (deduït el IVA suportat) ho ha d’ingressar a la
delegació especial de Madrid. Per clar aquí hi ha consums de Catalunya, valencià, canaries... hi ha
uns index al INE de consum. Si ingresséssim l’IVA pel domicili fiscal, tot s’ingressaria a Madrid, doncs
s’ha d’intentar distribuir aquest IVA en funció del consum estimat estadísticament.

L’interpretació (mirar uns links que estan al PP, ens convida a sentir-los, es sobre dos pianistes: Glenn Gould i
Sir Andràs Schiff lol). Tots dos toquen la mateixa partitura i la mateixa lletra, però arriba a coses diferents i
oposades (esta enamorado de estos pianistas).
Parla del palau “Doria Pamphilj” a 7 mins del Panteó de Roma que a dins hi ha un gabinet on hi ha un retrat
del Papa Inocenci X (Velázquez) i un bust del Papa també (Bernini). Estan posats un al costat del altra. Son
dos interpretacions de la mateixa persona, Velázquez el veu sinistre en canvi Verini el veu més amable.
Remate del tomate: arriba Francis Bacon que està obsessionat pel retrat de Velázquez (esta molt estudiada),
i va fer una sèrie de pintures sobre el retrat de Velàzquez. Tot això son maneres de passa una bona estona.
Conclusió de tot això: com a norma ordinària que sabem que és, no tenim criteris especials d’interpretació,
però no ha estat una qüestió pacifica, es va discutir si havia de tenir interpretacions restrictives,
econòmiques, “pro contibuent”... ara això ha quedat superat, tenim unes normes jurídiques normals amb
interpretació normal. A l’art 12.1 LGT que remet al art 3.1 CC s’estableixen els criteris ordinaris: gramatical,
sistemàtic, històric, evolutiu i teleològic.

Segons l’art 12 LGT: “En tanto no se definan por la normativa tributaria, los términos empleados en sus
normas se entenderán conforme a su sentido jurídico, técnico o usual, según proceda”.
Quan procedeix? Això els òrgans encarregats de l’aplicació dels tributs i posteriorment els òrgans revisors els
que determinen quan procedix.

56
Per entendre el “sentido juridico, tecnico o usual”: per exemple el sentit usual del període dels impostos es
l’any, el sentit tècnic es l’exercici i el sentit jurídic es el període impositiu.
En el concepte de rehabilitació: el sentit usual es el que fem servir nosaltres amb frivolitat o alegria (han
rehabilitat una casa), el sentit tècnic (en el col·legi d’arquitectes de Catalunya), i el sentit jurídic a efectes del
IVA, les activitats de rehabilitació d’una vivenda pot donar lloc a que el tipus impositiu sigui del 10% y no del
21% quan l’aportació de materials no supera el 40% del cost total de l’obra de rehabilitació, i tindràs dret a
un tipus reduit.

No està ni a la guia ni al ppt la qualificació (art. 13 LGT) → Les obligacions s’exigiran segons la naturalesa
jurídica del fet ...... Llegir l’article. No deixa de ser la definició de qualificació. → Incloure en l’apartat
d’interpretació. Els operadors jurídics es dediquen a interpretar, a qualificar.

L’art 14 LGT: es prohibeix l’analogia per ampliar, per estendre més enllà dels temes estrictes del fet
imposable, ni tampoc les exempcions ni de la resta de beneficis o incentius fiscals (encara que afavoreixi).
La remissió al 4.1 CC: es per recordar el concepte general d’analogia, es una llacuna del dret, no hi ha una
regulació especifica per a un determinat supòsit, però si en un altra en el que apreciem una identitat de raó.

Un dels temes més controvertits: hi ha uns quants conflictes.

 Conflicte en l’aplicació de la norma tributaria (art 15 LGT llegir-lo): es una especificació a l’àmbit
tributari del frau de llei del CC. El problema es que al dret civil, un comportament tant greu com el
frau de llei, el màxim que fa aquest dret privat es declarar la nul·litat i exigir indemnització però no hi
ha més que això. En canvi en el dret públic, sense tenir en compte que el dret públic a les infraccions
més greus imposa sancions, ens ha portat a una mena de distorsió d’aquestes figures.

El conflicte en l’aplicació de la norma es: un o diversos actes o negocis que originen un estalvi fiscal,
notòriament artificiosos per a obtenir el resultat obtingut (no es habitual), i dels quals no en resulten efectes
rellevants més enllà del fiscal. Això és molt semblant al frau de llei, utilitzar una norma de cobertura per
obtenir uns efectes que l norma eludida no et permetria arribar. Aquests casos son molt pensats. Es
substancia en un expedient independent, el resol una comissió composta per 4 persones, 2 son
representants de l’òrgan que aplica els tributs (normalment la inspecció tributaria) i els altres 2
representants de l’òrgan encarregat de la interpretació de la normativa en el cas del ministeri d’hisenda es la
direcció general de tributs. Aquest expedient suspèn la tramitació del procediment d’inspecció, hi ha 3
mesos per dictar la resolució i es vinculant per l’òrgan d’aplicació dels tributs. Conseqüència: si es declara el
conflicte, s’elimina els avantatges fiscals obtinguts més els interessos de demora i des de la reforma del 2015

57
hi ha la possible sanció (art 206 bis LGT) però no s’aplica gairebé mai, perquè exigeix un grau d’identitat amb
casos que ja han passat, que es molt difícil, la gent no torna a fer el mateix. No son casos negligents, son
casos pensats, hi ha una culpabilitat clara.

 Simulació (art 16 LGT): discordança entra la voluntat interna i el que es fa. Hi ha un engany, un
artifici que encobreix una realitat. Per tant es una operació amb una contradicció entre la voluntat
interna i la declarada: creació d’una aparença jurídica (engany) per encobrir la realitat. Aquí les
conseqüències son l’exigència del tribut al fet realment realitzat per les parts, més interessos de
demora i una sanció o pena, si passa de 120.000 euros s’enva a la via penal. Es important distingir-ho
del conflicte.
Diferencia entre el conflicte en l’aplicació de la norma tributaria
Des d’un punt de vista teòric, la diferència entre simulació es troba en l’existència d’una ocultació o engany,
en el cas de la simulació. A la pràctica, aquesta qüestió és complexa.

Tanmateix, en la jurisprudència espanyola no es troba un criteri clar establert sobre com diferenciar entre
simulació i conflicte en l’aplicació de la norma, on el TS tendeix a considerar que hi ha simulació en la majoria
dels casos, de forma que s’acaba equiparant el conflicte en l’aplicació de la norma tributaria amb la
simulació. El que es criticava al vot particular de la sentencia del cas pràctic era que no hi havia una base
legal clara i interpretació clara del supòsit per tal de poder interpretar que aquell cas era simulació i no
conflicte. També són criticables alguns dels criteris del 206 bis per sancionar, com la interpretació del supòsit
per part de la AP, en lloc de l’aplicació d’una norma amb rang de llei.

La rellevància de diferenciar entre conflicte en l’aplicació de la norma i simulació està en la sanció que
comporta la simulació. Darrerament, es va modificar el art. 15 LGT (conflicte en l’aplicació) pot tal de
preveure possibles casos de sanció establerts en el 206 bis, en alguns supòsits de conflicte en l’aplicació.
Tanmateix, les condicions del 206 bis poder aplicar la sanció són tant difícils que es donin que a la pràctica
difícilment s’acaben aplicant. Entre aquests supòsits del 206 bis està el que la conducta hagi estat
considerada com a sancionable per la comissió consultiva. A la pràctica, llavors, és suficient que canviïs algun
dels elements del supòsit per quedar fora d’aquest requisit del 206 bis.

El 206 bis no el veurem en profunditat. (Supongo que hay que conocerlo solo. Y encima ya hemos hablado
en el semi).

Els conflictes s’apliquen en poquíssimes ocasions, es sol qualificar con a simulació en lloc de conflicte.

58
  Economia d’opció: una alternativa o possibilitat que t’ofereix la pròpia llei. Per tant es l’elecció de
l’alternativa més avantatjosa, no abusa de les formes jurídiques. Per exemple si vols fer una activitat
econòmica la pots fer com a persona física o com a persona jurídica, els règims son diferents. La gent
tria el que maximitzi el seu guany, totes les possibilitats tenen règims diferents i conseqüències
jurídiques diferents. No hi ha una norma que expliciti determinades opcions obertes. Per tant la
conseqüència es que s’aplicara la norma escollida.
 Il·lícits: al dret tributari hi ha infraccions i sancions. Les trobem als arts 191 y ss LGT i arts 305 y ss CP.
Parlem de violacions manifestes de l’ordenament i per tant la conseqüència es una sanció o pena.
Ens ho hem de prendre una mica apart de la “taula” aquesta. Per tant el dret tributari te un regim de
sancions.
SESSIÓ 9. INTRODUCCIÓ A L’ORDENACIÓ MATERIAL DEL TRIBUT. FET IMPOSABLE

9. 1. La relació jurídica tributaria

9. 1. 1. Concepte
Art. 17.1 LGT. Definició de relació jurídica tributària
“El conjunt d’obligacions i deures, drets i potestats originats per l’aplicació dels tributs”
El conjunt de les obligacions tributàries forma la relació jurídica de contingut obligacional o relació jurídica
tributària (art. 17 LGT).
Tanmateix, el fenomen tributari no s’esgota en aquesta obligació de pagament del tribut per part del
contribuent, sinó que existeixen altres obligacions entre la Hisenda Pública i els particulars (obligacions de
pagar interesso de demora; obligacions de presentar declaracions tributaries; obligacions de portar la
comptabilitat, etc.), a càrrec del contribuent o de subjectes diferents.
Art. 17.2. Derivació d’obligacions per l’obligat tributari i per a l’Administració
“De la relació jurídica tributaria se’n poden derivar obligacions materials i formals per a l’obligat tributari i
per a l’Administració, així com la imposició de sancions tributàries en cas d’incompliment”.

Art. 17. 3. Obligacions materials i obligacions formals

“Són obligacions tributàries materials les de caràcter principal, les de realitzar pagaments a compte, les
establertes entre particulars resultants del tribut, i les accessòries. Són obligacions tributàries formals les
definides en l’apartat 1 de l’article 29”.
• Materials → obligacions de pagament
• Formals → art. 29. 1 LGT → Aspectes de tipus documental, comptable, col·laboració amb
administració, etc.

59
Art. 29. 1 LGT: Recull, entre altres, els deures de declarar, expedir factura, els comptables i registrals, i en
general, els d’aportar dades i col·laborar amb la comprovació i investigació dels tributs.

9. 1. 2. Naturalesa de la relació jurídica tributaria

L’obligació tributària és una prestació coactiva, imposada unilateralment com a conseqüència de la
realització del supòsit de fet al qual le Llei vincula el deure de contribuir d’acord amb la reserva de llei (art.
31.3 CE): el “fet imposable”.

L’obligació tributària principal és una prestació:

• Coactiva
• Unilateral
• Conseqüència de la realització del supòsit de fet al qual la Llei vincula el deure de contribuir, d’acord
amb la reserva de llei (art. 31.3 CE): el “fet imposable”.

Tant el fet imposable com la resta d’elements que configuren el tribut s’han d’ajustar d’una manera genèrica
als principis de justícia tributaria del art. 31 CE, especialment al principi de capacitat econòmica.

La relació tributaria és una relació de Dret públic, que en cap cas pot considerar-se com una relació de
subjecció del ciutadà respecte de la supremacia de l’Estat.

9. 2. Fet imposable. Obligacions del fet imposable

Art. 20 LGT. Fet imposable

1. El fet imposable és el pressupòsit fixat per la llei per configurar cada tribut i la realització́ del qual origina
el naixement de l'obligació́ tributària principal.
El fet imposable és aquesta porció de la realitat escollida per la llei, demostrativa de capacitat econòmica,
per determinar el naixement d’un impost en cas de trobar-se dins d’aquest supòsit.
El fet imposable permet distingir quan hi ha una doble tributació, la qual és inconstitucional.
Per exemple, el fet imposable en l’ IRPF és l’obtenció de la renda per part de les persones físiques. En l’IVA,
el fet imposable és l’entrega de béns o la prestació de serveix.
Art. 20. 2. LGT. Supòsits de no subjecció.
2. La llei podrà completar la delimitació́ del fet imposable mitjançant l’esment de supòsits de no subjecció́. 1

1
Generalment es tracta de normes d’interpretació autèntica, que faciliten la tasca de l’aplicació de la norma, sense
afegir res nou a la definició del fet imposable (de manera que, tot i que no estiguessin previstes aquestes normes, els
supòsits de no subjecció quedarien igualment fora de l’àmbit del fet imposable).

60
La funció de les normes de no subjecció consisteix en aclarir o completar la definició del fet imposable,
especificant determinats supòsits en els quals el fet imposable no es realitza i, per tant, no es troben
subjectes a gravamen.

Per exemple, en l’IRPF, s’estableix en l’art. 6.4 LIRPF: “No estará sujeta a este impuesto la renta que se
encuentre sujeta al Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones”.

Art. 22 LGT. Exempcions tributàries

Són supòsits de exempció́ aquells en què, malgrat realitzar-se el fet imposable, la llei eximeix del compliment
de l’obligació tributària principal.
A diferencia de les normes de no subjecció, que delimiten negativament el fet imposable, les normes
d’exempció delimiten negativament la conseqüència o obligació tributària. Estableixen determinants
supòsits que, estan dins del fet imposable, queden rellevats del compliment de l’obligació tributaria
principal.
Les exempcions han d’estar justificades per motius de capacitat econòmica general o per una finalitat extra
fiscal, resultant prohibida l’aplicació d’analogia.

Per exemple, les prestacions de serveix realitzades per dentistes, tot i ser operacions subjectes a IVA
(prestacions de serveis realitzada per empresaris o professionals a titulo onerós), estan exemptes de l’impost,
perquè així ho estableix la Llei.
També es troben exempcions parcials com, per exemple, en el cas del patrimoni empresarial de les persones
físiques, on el valor de participacions socials està exempt de la tributació de l’impost sobre el patrimoni.
Les exempcions tributàries han d’estar previstes necessàriament per una norma amb rang de llei, malgrat
que poden ser objecte de desenvolupament reglamentari.

9. 3. Obligacions del fet imposable

9. 3. 1. Obligacions materials dels particulars (obligacions pecuniàries)

A) Obligació tributària principal (arts. 19-22 LGT)

L’obligació tributària principal té com a objecte el pagament de la quota tributària.

B) Obligació tributaria de realitzar pagaments a compte de l’obligació tributària principal (art. 23 LGT)

61
Les obligacions de realitzar pagaments a compte són obligacions tributàries pecuniàries, a càrrec del propi
contribuent (pagaments fraccions) o d’altres subjectes (retenidors i obligat a realitzar ingressos a compte),
que consisteixen en realitzar ingressos anticipats, a compte de la futura obligació tributaria principal.

1) Pagaments fraccionats : L’obligació de realitzar pagaments fraccionats correspon al propi contribuent, en

els supòsits previstos en la llei (article 37.1 LGT). Es el cas del IRPF (article 99.7 LIRPF) i de l’Impost de
Societats (article 40 LIS).
2) Retencions: El retenidor és l’obligat tributari que ha de detraure i ingressar a l’Administració tributària, en
ocasió dels pagaments que ha de realitzar a altres obligats tributaris, una part de l’import, a compte del
tribut que correspongui a aquests.
Per exemple, l’empresari ha de retenir una part del sou del treballador; l’entitat financera ha de retenir una
part del rendiment del compte corrent al seu titular, etc.; article 37.2 LGT)
3) Ingressos a compte: Quan el rendiment es satisfà en espècie (i, per tant, no es pot detraure un
percentatge de diners en concepte de retenció), la llei obliga a practicar ingressos a compte (article 37.3
LGT), calculats sobre la valoració del rendiment en espècie.
El règim els ingressos a compte és bàsicament el mateix que el de les retencions.

Obtenció d’ingressos constants

Aquesta pagaments a compte procuren l’obtenció d’ingressos contents al llarg de l’exercici i constitueixen
una importantíssima font d’informació per a l’Administració.

Caràcter autònom
Aquesta obligació de realitzar pagaments a compte té caràcter autònom respecte de l’obligació tributària
principal, no són obligacions accessòries de la principal (art. 23. 1 LGT), però estan connectades.
El contribuent podrà deduir de l’obligació principal l’import dels pagaments a compte suportats, excepte
excepció legal.
El seu incompliment pot comportar sanció, en base a aquest caràcter autònom respecte l’obligació principal.

C) Obligacions entre particulars (art. 24 LGT)

• Són aquelles que tenen per objecte una prestació de naturalesa tributària exigible entre obligats
tributaris.
• Entre altres, ho són aquelles que es generen com a conseqüència d’actes de repercussió, de retenció
o d’ingrés a compte previstos legalment.

62
Per exemple, entre el retenidor i el retingut poden sorgir obligacions com ara de comunicació de dades per
part del retingut o, en el cas de l’IVA, el mecanisme de la repercussió pot generar conflictes entre particulars
de reclamacions d’IVA, etc.

D) Obligacions tributàries accessòries (art. 25 LGT): Consisteixen en prestacions pecuniàries, vinculades amb
obligacions principals que s’han de satisfer a l’Administració tributària, i que s’exigeixen en relació amb una
altra obligació tributària
• No ho són: les sancions tributàries

1) Interès de demora (art. 26 LGT)

Prestació accessòria que s’exigeix als obligats tributaris i als subjectes infractors com a conseqüència de:
• la realització d’un pagament fora de termini
• la presentació d’una autoliquidació2 o declaració de la qual en resulti una quantitat a ingressar un
cop finalitzat el termini establert
• el cobrament d’una devolució improcedent, o
• la resta de casos previstos en la normativa tributària
L’exigència de l’interès de demora no requereix prèvia intimació de l’Administració ni la concurrència d’un
retard culpable en l’obligat.
• No requereix que es declari la mora (declaració de morós), ni que el retard sigui culpable.

2) Recàrrecs per declaració extemporània (art. 27 LGT)

Presentació espontània i extemporània d’una autoliquidació

Prestacions accessòries que han de satisfer els obligats tributaris com a conseqüència de la presentació
d’autoliquidacions o declaracions (1) fora de termini (2) SENSE requeriment previ 3 de l’Administració
tributària
Percentatges: 5-10-15-20%

2
L’autoliquidació és una declaració en la qual els obligats a tributar quantifiquen l’import a pagar i l’ingressen (per
exemple, la declaració de la renda).
3
Requeriment previ: qualsevol actuació administrativa realitzada amb coneixement formal de l’obligat i dirigida al
reconeixement, regularització, comprovació, inspecció, assegurament o liquidació del deute tributari.

63
Només en l’ últim cas són compatibles el recàrrec i els interessos de demora.

3) Recàrrecs executius (art. 28 LGT)→ Impagament deute liquidat

Impagament d’un deute liquidat que no s’ha ingressat en el termini voluntari per fer-ho.

S’exigeixen quan es dona el cas d’un impagament d’un deute liquidat, però que el contribuent no ha
ingressat en el termini legal que té per fer-ho.

1. Recàrrec executiu → Abans de rebre la providència de constrenyiment (167 LGT)

2. Recàrrec de constrenyiment reduït → Pagament dins del termini de la providència de constrenyiment
3. Recàrrec de constrenyiment ordinari → Després del termini pagament providència de constrenyiment

• Meriten amb l’inici del període executiu: art. 161 LGT

• Incompatibilitat entre ells
• Es calculen sobre la totalitat del deute no ingressat en període voluntari.
• En darrera instància, l’Administració executarà el patrimoni.

4) Altres que imposi la llei

9. 3. 2. Obligacions materials de l’Administració

64
A) Devolució derivades de la normativa de cada tribut (art. 31 LGT
Art. 31 LGT: Devolucions derivades de la normativa de cada tribut
“1. La Administración tributaria devolverá les cantidades que procedan de acuerdo con lo previsto en la
normativa de cada tributo. Son devoluciones derivadas de la normativa de cada tributo las correspondientes
a cantidades ingresadas o soportadas debidamente como consecuencia de la aplicación del tributo.
Apartat 2: Passats 6 mesos sense haver tornat, merita interès de demora a favor del contribuent

Per exemple, quan et retenen més tribut a compte del que has de pagar.

B) Devolució d’ingressos indeguts (art. 32 LGT)

Obligació per a l’Administració de retornar als obligats tributaris els ingressos que haguessin realitzat
indegudament en el Tresor Públic amb motiu del compliment de les seves obligacions tributàries
Junt amb la devolució d’aquests ingressos indeguts, abonament de l’interès de demora regulat en el art. 26
LGT, sense necessitat que el obligat tributari ho sol·liciti
L’interès de demora merita des de la data de l’ingrés indegut fins a la data en què s’ordeni el pagament de
la devolució (la data que s’ordeni, no la que es realitzi)
C) Reemborsament dels costos de les garanties (art. 33 LGT)
Garanties aportades per suspendre l’execució d’un acte o per ajornar o fraccionar el pagament d’un deute →
Si es dona la raó al contribuent i el tribut és declarat improcedent per sentència o resolució administrativa
ferma → Pagament del cost de les garanties aportades.
Si es declara parcialment improcedent, reemborsament per la part corresponent del cost de les garanties.
A més, abonament de l’interès legal vigent sense necessitat que l’obligat ho sol·liciti: des de la data
acreditada en què s’hagi incorregut en aquests costos fins la data en què se n’ordeni el pagament.

Exemple: La administració em reclama un deute. Jo crec que no he de pagar i presento un recurs. Mentre es
resol el recurs avalo el deute per tal que no m’embarguin el patrimoni. Posteriorment, el deute amb
l’administració es declara improcedent. → S’ha de reemborsar el cost de les garanties, el cost de l’aval.

9. 3. 2. Obligacions formals (art. 39 LGT)

• No tenen caràcter pecuniari → Caràcter instrumental

• Imposades per la normativa als obligats tributaris, deutors o NO del tribut 4, el seu compliment està
relacionat amb el desenvolupament d’actuacions o procediments tributaris

4
Per exemple, La Caixa reté part de la nomina dels seus treballadors i ha de fer una declaració informativa sobre aquestes
retencions. Això és una obligació informativa, no de pagar res.

65
Per part dels particulars
• Presentar declaracions censals
• Sol·licitar i utilitzar el número de identificació fiscal en les relacions de naturalesa o amb
transcendència tributària
• Presentar declaracions, autoliquidacions i comunicacions
• Dur i conservar llibres de comptabilitat i registres, així com els programes, fitxers i arxius informàtics
• Expedir i lliurar factures i conservar la documentació relacionada amb les obligacions tributàries
• Aportar a la Administració tributària llibres, registres, i documents, així com qualsevol altra dada,
informe, antecedent o justificant amb transcendència tributària
• Facilitar la pràctica d’inspeccions i comprovacions administratives
• Lliurar un certificat de les retencions o ingressos a compte
• Altres que estableixi la normativa duanera

Per part de l’Administració

Deures en relació amb el desenvolupament dels procediments tributaris (per exemple, deure d’informació i
assistència als obligats): art. 30.2

9.4. Infraccions i sancions

Art. 191 LGT: Infracció tributària per deixar d’ingressar el deute tributari que resulti d’una autoliquidació
” Constituye infracción tributaria dejar de ingresar dentro del plazo establecido en la normativa de cada
tributo la totalidad o parte de la deuda tributaria que debiera resultar de la correcta autoliquidación del
tributo, salvo que se regularice con arreglo al artículo 27 o proceda la aplicación del párrafo b) del apartado
1 del artículo 161, ambos de esta ley”
Les sancions es donen quan l’autoliquidació és presentada pel contribuent com a conseqüència d’haver
rebut un requeriment o quan es comet alguna infracció en l’autoliquidació (amb element culpable)
• Infraccions tributàries → Activitat administrativa prèvia
• Percentatges: 50 al 150%
• No són obligacions accessòries

9.5. Drets i garanties dels obligats tributaris

66
a) Dret a ser informat i assistit per l’Administració tributària sobre l’exercici dels seus drets i el compliment
de les obligacions tributàries
b) Dret a obtenir, en els termes previstos en la Llei GT, les devolucions derivades de la normativa de cada
tribut i les devolucions d’ingressos indeguts que procedeixin
c) Dret a ser reemborsat del cost dels avals i altres garanties aportades per a suspendre l’execució d’un acte
o per a ajornar o fraccionar el pagament
d) Dret a utilitzar les llengües oficials en el territori de la seva Comunitat autònoma
e) Dret a conèixer l’estat de tramitació dels procediments dels que en sigui part
f) Dret a conèixer la identitat de les autoritats i personal al servei de l’Administració tributària responsables
de la tramitació de les actuacions
g) Dret a sol·licitar certificació i còpia de les declaracions que hagi presentat, i dret a obtenir copia segellada
dels documents presentats davant de l’Administració.
h) Dret a no aportar aquells documents ja presentats i que es trobin en poder de l’Administració actuant,
sempre que indiqui el dia i procediment en què els va presentar
i) Dret al caràcter reservat de les dades, informes o antecedents obtinguts per l’Administració tributària
j) Dret a ser tractat amb respecte i consideració pel personal de l’Administració tributària
k) Dret a què les actuacions de l’Admó. tributària que requereixin la seva intervenció es facin de la manera
menys gravosa
l) Dret a formular al·legacions i a aportar documents que seran tinguts en compte pels òrgans competents al
redactar la corresponent proposta de resolució
m) Dret a ser oït en el tràmit d’audiència
n) Dret a ser informat dels valors dels béns immobles que hagin de ser objecte d’adquisició o transmissió
o) Dret a ser informat, a l’inici de les actuacions de comprovació o inspecció sobre la seva naturalesa i abast,
així com dels seus drets i obligacions i a què es desenvolupin en els terminis previstos en la llei
p) Dret al reconeixement dels beneficis o règims fiscals aplicables.
q) Dret a formular queixes i suggeriments en relació amb el funcionament de l’Administració tributària
r) Dret a que les manifestacions amb rellevància tributària dels obligats es recullin en les diligències dels
procediments tributaris
s) Dret dels obligats a presentar la documentació que estimin convenient i que pugui ser rellevant per a la
resolució del procediment
t) Dret a obtenir còpia a costa seva dels documents que integren l’expedient administratiu en el tràmit de
posada de manifest

SESSIÓ 10. SUBJECTE DE LA RELACIÓ JURIDICOTRIBUTÀRIA

67
10.1. Subjecte actiu. Estat i posició creditora
El subjecte actiu és sempre la Administració Pública, el creditor del deute (Ajuntament, Diputació provincial
Comunitat Autònoma, Comunitat foral, Estat).

A) Diversos creditors possibles

• En un Estat amb distribució del poder tributari, hi ha diversos creditors possibles.

B) Establiment dels tributs: Titulars poder financer (Estat, CCAA i Corporacions Locals)
L’establiment dels tributs només es pot realitzar pels titulars del poder financer (art. 133 CE, l’Estat, les CCAA
i les Corporacions Locals).
En els casos en que ens públics diferents a aquests gestionen tributs, ens trobem davant subjectes actius
dotats de potestats administratives inherents a la gestió tributari, però sense poder financer per a la creació
de tributs.

C) Dissociació entre titular de poder financer i titular crèdit tributari

També hi pot haver dissociació (des del punt de vista formal) entre el titular del poder financer i titular del
crèdit tributari (AEAT, ATC, …)
En l’àmbit estatal, des de la creació al 1992 de l’Agencia Estatal de la Administració Tributària, com a ens
públic amb personalitat jurídica, no coincideixen el subjecte actiu titular del poder financer i el titular del
crèdit tributari (AEAT i la ATC).
No hem d’oblidar que els ens públics creditors, en alguns supòsits, també tenen obligacions a càrrec
(devolucions derivades de la gestió de l’impost; pagaments d’interessos de demora).

10.2. La subjectivitat tributària passiva

10. 2. 1. La capacitat de ser titular de drets i obligacions: Personalitat jurídica

Per ser subjecte passiu d’un impost s’exigeix la personalitat jurídic. Tanmateix, es troba alguna excepció.

A) Excepció: Ens sense personalitat jurídica

Art. 35.4 LGT: Tendrán la consideración de obligados tributarios, en las leyes tributarias en que así se
establezca, las herencias yacentes, comunidades de bienes y demás entidades que, carentes de
personalidad jurídica¸ constituyan una unidad económica o un patrimonio separado susceptible de
imposición”.

68
En el cas del dret tributari hi ha una particularitat, que és la dels anomenats ens sense personalitat jurídica,
que d’acord el art. 35.4 LGT, poden ser considerats subjectes passius malgrat no tenir personalitat jurídica.
1) Herències jacents (massa patrimonial que ha deixat el causant mentre no s’ha produït l’acceptació dels
hereus i, per tant, és una massa patrimonial sense personalitat).
2) Comunitats de béns.

B) Ens públics
• Multiplicitat d’ens i de personalitats jurídiques. Les administracions, exemptes.
• Són subjectes passius, però les administracions estrictes estan exemptes

10. 2. 2. Capacitat d’obrar i representació en dret tributari. El domicili fiscal

A) Menors d’edat i incapacitats (art. 44 LGT). No capacitat d’obrar, amb excepcions.

Artículo 44. Capacidad de obrar.

Tendrán capacidad de obrar en el orden tributario, además de las personas que la tengan conforme a
derecho, los menores de edad y los incapacitados en las relaciones tributarias derivadas de las actividades
cuyo ejercicio les esté permitido por el ordenamiento jurídico sin asistencia de la persona que ejerza la patria
potestad, tutela, curatela o defensa judicial. Se exceptúa el supuesto de los menores incapacitados cuando la
extensión de la incapacitación afecte al ejercicio y defensa de los derechos e intereses de que se trate.
Els menors d’edat i incapacitats no tenen capacitat d’obrar en l’ordre tributari, excepte en les relacions
tributaries derivades de les activitats l’exercici de les quals els permet la llei (excepció).

B) Representació legal (art. 45 LGT): Falta de capacitat d’obrar o persones jurídiques

Artículo 45. Representación legal.
1. Por las personas que carezcan de capacidad de obrar actuarán sus representantes legales.

69
2. Por las personas jurídicas actuarán las personas que ostenten, en el momento en que se produzcan las
actuaciones tributarias correspondientes, la titularidad de los órganos a quienes corresponda su
representación, por disposición de la ley o por acuerdo válidamente adoptado.
3. Por los entes a los que se refiere el apartado 4 del artículo 35 de esta ley actuará en su representación el
que la ostente, siempre que resulte acreditada en forma fehaciente y, de no haberse designado
representante, se considerará como tal el que aparentemente ejerza la gestión o dirección y, en su defecto,
cualquiera de sus miembros o partícipes.
Representació legal. No només en el cas de menors i incapacitats, sinó que també en el cas de societats
(persones jurídiques).

C) Representació voluntària (art. 46 LGT)

Artículo 46. Representación voluntaria.
1. Los obligados tributarios con capacidad de obrar podrán actuar por medio de representante, que podrá
ser un asesor fiscal, con el que se entenderán las sucesivas actuaciones administrativas, salvo que se haga
manifestación expresa en contrario.
2. Para interponer recursos o reclamaciones, desistir de ellos, renunciar a derechos, asumir o reconocer
obligaciones en nombre del obligado tributario, solicitar devoluciones de ingresos indebidos o reembolsos y
en los restantes supuestos en que sea necesaria la firma del obligado tributario en los procedimientos
regulados en los títulos III, IV, V, VI y VII de esta Ley, la representación deberá acreditarse por cualquier
medio válido en Derecho que deje constancia fidedigna o mediante declaración en comparecencia personal
del interesado ante el órgano administrativo competente.
A estos efectos, serán válidos los documentos normalizados de representación que apruebe la
Administración Tributaria para determinados procedimientos.
3. Para los actos de mero trámite se presumirá concedida la representación
(…)
Destaca principalment el cas de la representació de l’assessor fiscal davant l’Agencia Tributaria.

D) Domicili: persones físiques i jurídiques (art. 48 LGT)

Artículo 48. Domicilio fiscal.
1. El domicilio fiscal es el lugar de localización del obligado tributario en sus relaciones con la Administración
tributaria.
2. El domicilio fiscal será:
a) Para las personas físicas, el lugar donde tengan su residencia habitual. No obstante, para las personas
físicas que desarrollen principalmente actividades económicas, en los términos que reglamentariamente se

70
determinen, la Administración tributaria podrá considerar como domicilio fiscal el lugar donde esté
efectivamente centralizada la gestión administrativa y la dirección de las actividades desarrolladas. Si no
pudiera establecerse dicho lugar, prevalecerá aquel donde radique el mayor valor del inmovilizado en el que
se realicen las actividades económicas.
b) Para las personas jurídicas, su domicilio social, siempre que en él esté efectivamente centralizada su
gestión administrativa y la dirección de sus negocios. En otro caso, se atenderá al lugar en el que se lleve a
cabo dicha gestión o dirección.
(…)
3. Los obligados tributarios deberán comunicar su domicilio fiscal y el cambio del mismo a la
Administración tributaria que corresponda, en la forma y en los términos que se establezcan
reglamentariamente.
(…)
4. Cada Administración podrá comprobar y rectificar el domicilio fiscal declarado por los obligados
tributarios en relación con los tributos cuya gestión le competa con arreglo al procedimiento que se fije
reglamentariamente.
• Persones físiques: residència habitual (des de la perspectiva de l’IRPF → + 183 dies a l’any)
• Persones jurídiques és el domicili social (hi ha regles subsidiàries, que no entrarem).
• Els canvis de domicili s’han de notificar a l’Administració.
10. 2. 3. Solidaritat tributaria5
Els membres, responsables solidaris dels deutes d’acord amb la seva participació.

A) Regla general: Solidaritat (art. 35.7 LGT)

Articulo 35.7 LGT
7. La concurrencia de varios obligados tributarios en un mismo presupuesto de una obligación determinará
que queden solidariamente obligados frente a la Administración tributaria al cumplimiento de todas las
prestaciones, salvo que por ley se disponga expresamente otra cosa.
Por exemple, més d’un contribuent en relació amb un mateix fet imposable; o més d’un responsable en un
mateix pressupòsit de responsabilitat tributaria.
La Administració podrà dirigir-se contra qualsevol dels obligat, per la totalitat del deute tributari.

B) Diferenciar entre solidaritat tributaria i responsabilitat solidaria (art. 42 LGT)

5
La solidaritat tributaria es dóna quan hi ha una pluralitat de persones en la part passiva de la relació tributaria. En
aquest cas, és la regla general. Tanmateix, s’ha de diferenciar de la responsabilitat solidaria, que es contraposa amb la
responsabilitat subsidiària (regla general).

71
La solidaritat és la regla general en el cas del dret tributari (es contraposa a la mancomunada, regla general
del dret civil) quan hi ha una pluralitat d’obligats tributaris.
Una cosa diferent és la responsabilitat solidaria (que es contraposa a la subsidiària, regla general).
Cada impost opta per la seva solució

C) Exemples
• Tributació conjunta IRPF
En realitat, queden obligats solidàriament per a tota l’obligació tributaria, malgrat que cada membre tributa
per la seva quota
• Dos entitats que exploten conjuntament una sala de bingo

D) Divisió del deute (art. 35. 7 in fine LGT). Excepció a la solidaritat tributària
Art. 35.7 in fine
Cuando la Administración sólo conozca la identidad de un titular practicará y notificará las liquidaciones
tributarias a nombre del mismo, quien vendrá obligado a satisfacerlas si no solicita su división. A tal efecto,
para que proceda la división será indispensable que el solicitante facilite los datos personales y el domicilio
de los restantes obligados al pago, así como la proporción en que cada uno de ellos participe en el dominio
o derecho trasmitido.
Matiza la regla general de la solidaridad, previendo la posibilidad de que uno de los obligados pueda solicitar
la división de la deuda, si se dan los siguientes requisitos.
1) Identificación de los otros titulares de la deuda
2) Facilitar la proporción de cada uno de los partícipes.

Sembla limitat a tributs com ITPAJD que graven les transmissions i n’és SP l’adquirent.

10. 2. 4. Principi d’indisponiblitat del tribut

Artículo 18. Indisponibilidad del crédito tributario.

El crédito tributario es indisponible salvo que la ley establezca otra cosa.

1) La Administración no puede renunciar al crédito tributario, ni transmitirlo a un tercero, ni aceptar un

cambio o novación en el lado pasivo de la relación.

72
Vinculada al principio de la indisponibilidad del crédito tributario se encuentra la cuestión relativa a la
exclusión de la discrecionalidad en la actividad de la Administración en materia tributaria. La
discrecionalidad es muy limitada e incluso en la mayoría de los casos en que aparece reconocida legalmente,
como es, por ejemplo, la decisión sobre el aplazamiento del pago, se trata, en realidad, de una aplicación de
conceptos jurídicos indeterminados.

2) El contribuent no pot transmetre’l ni alterar-ne els elements per actes o convenis entre particulars (art.
17.5 LGT). Inderogabilitat de l’obligació tributària

Art. 17.5 LGT

5. Los elementos de la obligación tributaria no podrán ser alterados por actos o convenios de los
particulares, que no producirán efectos ante la Administración, sin perjuicio de sus consecuencias jurídico-
privadas

10. 3. Obligats tributaris

La regulación de los obligados tributarios se encuentra en los arts. 35 y siguientes de la
Ley 58/2003 General Tributaria (capítulo II, del Título II).

10. 3. 1. Art. 35. 1 LGT. Definició (tautològica) d’obligat tributari

Artículo 35. Obligados tributarios.

1. Son obligados tributarios las personas físicas o jurídicas y las entidades a las que la normativa tributaria
impone el cumplimiento de obligaciones tributarias.
2. Entre otros, son obligados tributarios:
a) Los contribuyentes.
b) Los sustitutos del contribuyente.
c) Los obligados a realizar pagos fraccionados.
d) Los retenedores.
e) Los obligados a practicar ingresos a cuenta.
f) Los obligados a repercutir.
g) Los obligados a soportar la repercusión.
h) Los obligados a soportar la retención.

73
i) Los obligados a soportar los ingresos a cuenta.
j) Los sucesores.
k) Los beneficiarios de supuestos de exención, devolución o bonificaciones tributarias, cuando no tengan la
condición de sujetos pasivos.
(...)

10. 3. 2. Principi de legalitat y reserva de llei article 8 LGT: Determinació obligats tributaris per llei.

Artículo 8. Reserva de ley tributaria.

Se regularán en todo caso por ley:
a) La delimitación del hecho imponible, del devengo, de la base imponible y liquidable, la fijación del tipo de
gravamen y de los demás elementos directamente determinantes de la cuantía de la deuda tributaria, así
como el establecimiento de presunciones que no admitan prueba en contrario.
b) Los supuestos que dan lugar al nacimiento de las obligaciones tributarias de realizar pagos a cuenta y su
importe máximo.
c) La determinación de los obligados tributarios previstos en el apartado 2 del artículo 35 de esta ley y de
los responsables.
d) El establecimiento, modificación, supresión y prórroga de las exenciones, reducciones, bonificaciones,
deducciones y demás beneficios o incentivos fiscales.
e) El establecimiento y modificación de los recargos y de la obligación de abonar intereses de demora.
f) El establecimiento y modificación de los plazos de prescripción y caducidad, así como de las causas de
interrupción del cómputo de los plazos de prescripción.
g) El establecimiento y modificación de las infracciones y sanciones tributarias.
h) La obligación de presentar declaraciones y autoliquidaciones referidas al cumplimiento de la obligación
tributaria principal y la de pagos a cuenta.
i) Las consecuencias del incumplimiento de las obligaciones tributarias respecto de la eficacia de los actos o
negocios jurídicos.
j) Las obligaciones entre particulares resultantes de los tributos.
k) La condonación de deudas y sanciones tributarias y la concesión de moratorias y quitas.
l) La determinación de los actos susceptibles de reclamación en vía económico-administrativa.
m) Los supuestos en que proceda el establecimiento de las intervenciones tributarias de carácter
permanente.

10.4. Subjecte passiu (art. 36 LGT)

74
Como hemos indicado, este capítulo ya no posee la rúbrica “sujetos pasivos”, sino la denominación “más
neutra” de obligados tributarios, y el “sujeto pasivo” no se recoge en la lista del art. 35.2 LGT, no obstante,
este concepto engloba los dos primeros elementos de la lista: el contribuyente y el sustituto.
Article 36. 1 LGT
1. Es sujeto pasivo el obligado tributario que, según la ley, debe cumplir la obligación tributaria principal, así
como las obligaciones formales inherentes a la misma, sea como contribuyente o como sustituto del mismo.
No perderá la condición de sujeto pasivo quien deba repercutir la cuota tributaria a otros obligados, salvo
que la ley de cada tributo disponga otra cosa.
En el ámbito aduanero, tendrá además la consideración de sujeto pasivo el obligado al pago del importe de
la deuda aduanera, conforme a lo que en cada caso establezca la normativa aduanera.

10. 4. 1. Contribuent (art. 36.2 LGT): el subjecte passiu que realitza el fet imposable

Article 36.2 LGT

2. Es contribuyente el sujeto pasivo que realiza el hecho imponible.
No es uno más de los obligados tributarios, sino el sujeto que debe cumplir la obligación tributaria principal,
quien manifiesta capacidad económica que se quiere grabar (Excepciones: facilitar la gestión).

A) Realitza el fet imposable i manifesta capacitat econòmica

És qui realitza el fet imposable (excepcions) i el titular de la capacitat econòmica que posa de manifest el fet
imposable.
El contribuent queda vinculat al pagament de l’obligació tributària principal i al compliment de les
prestacions formals a la mateixa.

B) Excepcions sobre la càrrega efectiva de l’obligació tributaria: Repercussió i translació

Artículo 36. Sujetos pasivos: contribuyente y sustituto del contribuyente.
1. Es sujeto pasivo el obligado tributario que, según la ley, debe cumplir la obligación tributaria principal, así
como las obligaciones formales inherentes a la misma, sea como contribuyente o como sustituto del mismo.
No perderá la condición de sujeto pasivo quien deba repercutir la cuota tributaria a otros obligados, salvo
que la ley de cada tributo disponga otra cosa.

75
El contribuent no perd mai la seva condició, però hi ha supòsits en els que és una tercera persona qui
suporta la càrrega tributaria del fet imposable a través de la (1) repercussió o la (2) translació.
1) Repercussió (translació legal): IVA i Impostos Especials de Fabricació
Qui presta el bé o servei repercuteix la quota en els consumidors finals, però això no implica que perdin la
condició de subjecte passiu.
2) Translació econòmica de la càrrega: Suposa el trasllat dels impostos, per exemple, a través dels preus. Cap
efecte legal.

10. 4. 2. El substitut

Art. 36.3 LGT:

3. Es sustituto el sujeto pasivo que, por imposición de la ley y en lugar del contribuyente, está obligado a
cumplir la obligación tributaria principal, así como las obligaciones formales inherentes a la misma.
El sustituto podrá exigir del contribuyente el importe de las obligaciones tributarias satisfechas, salvo que
la ley señale otra cosa. (Derecho de repetición)
• Desplaça el contribuent, ocupa el seu lloc
• Ha de realitzar el pressupost de fet (legal) de la substitució
• Dret de repetició

1) Es col·loca en el lloc del contribuent, malgrat no ser qui genera el fet imposable
Desplaça al contribuent en l’obligació tributària principal, quedant com a primer obligat tributari, malgrat
que és el contribuent qui genera el fet imposable.
2) Obligat al compliment de les prestacions materials i formals de l’obligació principal

3) La posició de substitut ha de ser establerta per la llei

També en la resta d’obligats tributaris, d’acord amb l’art. 31.3 CE i l’art. 8c) LGT.

4) Dret de repetició
Possibilitat que posseeix el substitut d’exigir al contribuent l’import de les obligacions satisfetes.
Exemple: ICIO (constructor): el subjecte passiu és el propietari de l’obra i, en canvi, es designa substitut al
que demana la llicència.
Taxa d’escombraries (propietari): paga qui genera l’escombraria, por exemple, el llogater. Els substitut, en
aquest cas, és el propietari, qui traslladarà el tribut al llogater.

76
Impost català sobre begudes envasades ensucrades (distribuïdor): el subjecte passiu és l’home de
l’establiment, però es considera substitut el distribuïdor que ven a l’establiment
Raó de l’existència: Facilitar la gestió, assegurar el cobrament.

10. 5. Obligats a efectuar pagaments a compte (art. 37 LGT)

Artículo 37. Obligados a realizar pagos a cuenta.

1. Es obligado a realizar pagos fraccionados el contribuyente a quien la ley de cada tributo impone la
obligación de ingresar cantidades a cuenta de la obligación tributaria principal con anterioridad a que ésta
resulte exigible.
2. Es retenedor la persona o entidad a quien la ley de cada tributo impone la obligación de detraer e
ingresar en la Administración tributaria, con ocasión de los pagos que deba realizar a otros obligados
tributarios, una parte de su importe a cuenta del tributo que corresponda a éstos.
3. Es obligado a practicar ingresos a cuenta la persona o entidad que satisface rentas en especie o dinerarias
y a quien la ley impone la obligación de realizar ingresos a cuenta de cualquier tributo.
Els pagaments a compte són característics dels principals impostos el sistema: IRPF i IS.

10. 5. 1. Obligats a realitzar pagaments fraccions: propi contribuent

El propi contribuent, a més de l’obligació principal i els deures formals corresponents, té, en determinats
supòsits, l’obligació de realitzar pagaments fracciones o bestretes d’impostos, que es deduiran del seu deute
final.

L’obligació d’efectuar pagaments a compte és una obligació autònoma i independent de l’obligació

principal, l’incompliment de la qual es sanciona de forma separada.

10. 5. 2. Retenidors i obligats a practicar pagaments a compte

A) Obligats a realitzar pagaments a compte de tercers

El retenedor es el obligado a detraer e ingresar a la Administración tributaria una parte de los pagos que
realice a otros obligados tributarios, a cuenta del tributo que corresponda a éstos. El obligado a practicar la
retención es un tercero.

B) Ingressos a compte també en els pagaments en espècie

77
Cuando las rentas sujetas al tributo se satisfacen en especie, el pagador está obligado a practicar ingresos a
cuenta. Como en estos casos no se puede llevar a cabo una retención propiamente dicha, el obligado ingresa
en concepto de ingreso a cuenta del tributo correspondiente al sujeto perceptor de la renta, la cantidad
correspondiente a la aplicación del tipo de retención sobre el valor de mercado de la prestación en especie.

C) Obligació autónoma i independent de l’obligació principal

Ambos obligados tributarios responden de una deuda propia -derivada de su obligación autónoma e
independiente de la obligación tributaria principal-, deuda que, a la vez, constituye un pago a cuenta de
otro obligado tributario, generalmente el contribuyente. Así pues, el retenedor está obligado al pago, haya
o no llevado a cabo de manera.

Berliri: “l’obligat a la retenció no és incidit per l’impost i no experimenta cap avantatge amb l’evasió”
Berliri no va tenir en compte la qüestió de la picaresca. Hi ha empreses que si, per una qüestió de liquidés,
no ingressen els diners tenen marge de maniobra disposant d’aquests diners. En el cas de societats que
treballen en negre, també paguen en negre, i, per tant, tampoc tenen cap incentiu en retenció.

Art. 99.4 Ley IRPF

“En todo caso, los sujetos obligados a retener o a ingresar a cuenta asumirán la obligación de efectuar el
ingreso en el Tesoro, sin que el incumplimiento de aquella obligación pueda excusarles de ésta”.
Por lo tanto, si la Administración descubre que una empresa ha realizado pagos sin retención, le exigirá que
ingrese el importe de las que debió haber practicado.

10. 6. Obligats tributaris en les relacions entre particulars

10. 6. 1. Obligats a suportar la retenció a compte.

Art. 99.5 LIRPF

5. El perceptor de rentas sobre las que deba retenerse a cuenta de este impuesto computará aquéllas por la
contraprestación íntegra devengada.
Cuando la retención no se hubiera practicado o lo hubiera sido por un importe inferior al debido, por causa
imputable exclusivamente al retenedor u obligado a ingresar a cuenta, el perceptor deducirá de la cuota la
cantidad que debió ser retenida.

78
En el caso de retribuciones legalmente establecidas que hubieran sido satisfechas por el sector público, el
perceptor sólo podrá deducir las cantidades efectivamente retenidas.
Cuando no pudiera probarse la contraprestación íntegra devengada, la Administración tributaria podrá
computar como importe íntegro una cantidad que, una vez restada de ella la retención procedente, arroje la
efectivamente percibida. En este caso se deducirá de la cuota como retención a cuenta la diferencia entre lo
realmente percibido y el importe íntegro.

1) Es dedueix la retenció a compte sobre l’import final

2) En cas de que no es realitzi la retenció corresponent el preceptor l’haurà de realitzar

Per exemple, m’haurien d’haver retingut un 25% però m’han retingut un 12%. Doncs jo em dedueixo el 25%.
Vaig el que m’haurien haver fet.

10. 6. 2. Obligats a Repercussió o translació legal de la quota (art. 38 LGT)

Artículo 38. Obligados en las obligaciones entre particulares resultantes del tributo.
1. Es obligado a repercutir la persona o entidad que, conforme a la ley, debe repercutir la cuota tributaria a
otras personas o entidades y que, salvo que la ley disponga otra cosa, coincidirá con aquel que realiza las
operaciones gravadas.
2. Es obligado a soportar la repercusión la persona o entidad a quien, según la ley, se deba repercutir la
cuota tributaria, y que, salvo que la ley disponga otra cosa, coincidirá con el destinatario de las operaciones
gravadas. El repercutido no está obligado al pago frente a la Administración tributaria pero debe satisfacer al
sujeto pasivo el importe de la cuota repercutida.
3. Es obligado a soportar la retención, la persona o entidad perceptora de las cantidades sobre las que,
según la ley, el retenedor deba practicar retenciones tributarias.
4. La ley podrá imponer a las personas o entidades la obligación de soportar los ingresos a cuenta de
cualquier tributo practicados con ocasión de las rentas en especie o dinerarias que perciban y, en su caso, la
repercusión de su importe por el pagador de dichas rentas.

1) Obliga al repercutidor i al repercutit

2) La translació legal es troba en les principals figures de la imposició indirecta: IVA i Impostos Especials.
Las propias leyes de estos impuestos se encargan de - a través de la repercusión de la cuota tributaria sobre
el adquirente, hasta llegar al consumidor final gravar a los consumidores de dichos bienes o servicios.

79
La repercusión se configura como UN DERECHO- DEBER del sujeto pasivo, quedando el adquirente obligado
a soportarla. De este modo, el obligado a repercutir y el obligado a soportar la repercusión son sujetos de
una obligación que, a pesar de producirse entre particulares, es fruto de un mandato legal contenido en una
norma tributaria.

10. 7. Els responsables del tribut

Regulació: Articles 41 i ss. LGT

Artículo 41. Responsabilidad tributaria.
1. La ley podrá configurar como responsables solidarios o subsidiarios de la deuda tributaria, junto a los
deudores principales, a otras personas o entidades. A estos efectos, se considerarán deudores principales
los obligados tributarios del apartado 2 del artículo 35 de esta ley.
2. Salvo precepto legal expreso en contrario, la responsabilidad será siempre subsidiaria.
3. Salvo lo dispuesto en el apartado 2 del artículo 42 de esta Ley, la responsabilidad alcanzará a la totalidad
de la deuda tributaria exigida en período voluntario.
Cuando haya transcurrido el plazo voluntario de pago que se conceda al responsable sin realizar el ingreso,
se iniciará el período ejecutivo y se exigirán los recargos e intereses que procedan.
4. La responsabilidad no alcanzará a las sanciones, salvo las excepciones que en esta u otra ley se
establezcan.
(…)
6. Los responsables tienen derecho de reembolso frente al deudor principal en los términos previstos en la
legislación civil

Important: El responsable compleix una funció de garantia del crèdit tributari (garantia de pagament) i el
seu règim jurídic bàsic es troba en l’art. 41 LGT.

1) Regla general: responsabilitat subsidiària (41.2 LGT)

Responsabilitat subsidiària, entesa en contraposició a solidaritat.

2) No desplaça el deutor principal, sinó que s’hi afegeix (41.1 LGT)

El responsable és un tercer que es col·loca juntament al deutor tributari principal i, a diferencia del
substitut, no desplaça de la relació tributària ni ocupa el seu lloc, sinó que s’afegeix.

3) Només respon del deute (de la totalitat), no es troba concernit per les obligacions formals

80
El responsable, como regla general y salvo que la ley determine lo contrario, responde ante la
Administración con todo su patrimonio, ya que, no obstante su función de garantía, la obligación del
responsable constituye una deuda propia y autónoma. (También los demás obligados tributarios).

4) Respon de la totalitat del deute tributari, però no les obligacions formals

La responsabilidad se extiende a la totalidad de la deuda tributaria exigida en período voluntario y, sólo
cuando el propio responsable incumpla el plazo voluntario que se le concede, responderá también por los
recargos e intereses devengados. La responsabilidad sólo se extenderá a las sanciones en aquellos
supuestos, excepcionales, previstos por la propia Ley.

5) Tampoc respon de les sancions, fora dels casos previstos (art. 41. 4 LGT)
En general, el responsable no respon de les sancions.

6) Acció de retorn contra el deutor principal (privada) (art. 41.6 LGT)

10. 7. 1. Responsabilitat subsidiària

La declaració de responsabilitat subsidiària exigeix que l’Administració, després d’impagat el deute, hagi
procedit contra el deutor principal sense èxit: declaració de fallit del deutor ppal. i els responsables solidaris
Requereix d’un Acte administratiu de derivació de la responsabilitat → Aquest acte es produeix un cop
impagat el deute i quan s’hagi anat contra el deutor principal sense èxit.
El art. 43.1 LGT enumera los siguientes supuestos de responsabilidad subsidiaria:

1) Administradors d’entitats infractores. S’estén a les sancions (art. 43.1 a) LGT).

Serán responsables subsidiarios los administradores de hecho o de derecho de las sociedades y entidades
jurídicas que incurran en infracciones tributarias, siempre que por omisión de sus deberes, por culpa in
vigilando o por adoptar los acuerdos que las hicieran posibles, dieran lugar a ellas. Extendiéndose la
responsabilidad a las sanciones.

2) Administradors d’entitats sense activitat pels deutes pendents (art. 43.1 b) LGT).
Incluso sin mediar infracción, serán responsables subsidiarios los administradores de hecho o de derecho
de las deudas tributarias pendientes de sociedades y entidades jurídicas que hayan cesado en su actividad ,
entendiendo por dicho cese la ausencia de operaciones, es decir, una cuestión de hecho, aunque no se haya
producido la disolución de la sociedad.

81
3) Administradors concursals i liquidadors(art. 43.1 c) LGT).
En los supuestos de extinción y disolución de la sociedad, serán también responsables subsidiarios los
administradores concursales y liquidadores de entidades, por las situaciones anteriores a estas
circunstancias, cuando no hubiesen realizado todas las gestiones necesarias para el íntegro cumplimiento
de las mismas.

4) Adquirents de béns afectes al pagament del deute de l’art. 79 LGT (art. 43.1 d) LGT).
Serán responsables subsidiarios los adquirentes de bienes afectos por ley a la deuda tributaria, en los
términos del art. 79 LGT. Este supuesto de responsabilidad es el reflejo subjetivo de la garantía recogida en
el art. 79 LGT, relativa a la afección de determinados bienes al pago de los tributos que gravan su
adquisición. Es un supuesto específico de responsabilidad, puesto que el adquirente responde sólo hasta el
valor del bien adquirido y no con la totalidad del patrimonio6, que es la regla general.

5) Agents i comissionistes de Duanes (art. 43.1 e) LGT).

Agentes y comisionistas de Aduanas que actúen en nombre y por cuenta de sus comitentes, esto es,
cuando actúan en representación directa del contribuyente Este supuesto de responsabilidad se produce en
las figuras tributarias propias del tráfico exterior – derechos aduaneros y el IVA sobre las importaciones-. En
estos casos, la representación que ostentan agentes o comisionistas, puede ser directa o indirecta: en la
primera el representante actúa en nombre y por cuenta ajena; en la segunda, el representante actúa en
nombre propio pero por cuenta ajena. La responsabilidad, a la que aquí se hace referencia, surge en los
supuestos de representación directa, que es cuando agentes o comisionistas actúan por cuenta y en nombre
de sus comitentes.
6) Contractants o subcontractants pels deutes dels contractistes o subcontractistes per la part
corresponent al servei o obra (art. 43.1 f) LGT). → Dret d’afectació legal
Configura un supuesto de responsabilidad tributaria no contemplado con anterioridad por el ordenamiento
y constituye una de las novedades más relevantes de la LGT 2003. Aquellas personas o entidades que
contraten o subcontraten obras o servicios correspondientes a su actividad económica principal serán
responsables de los tributos que tuvieran que ser objeto de retención o de repercusión por parte del
contratista o subcontratista, en la parte correspondiente a la obra o servicio contratados.
• Determinats àmbits
• En matèria de retencions sobretot (IVA, ... ).

82
7) Persones que controlin persones jurídiques creades de forma abusiva i fraudulenta, pels seus deutes
(art. 43.1 g) LGT).
Responsabilidad de las personas o entidades que tengan el control efectivo de personas jurídicas creadas o
utilizadas de forma abusiva y fraudulenta, por las deudas de estas personas jurídicas.
Se trata de una ampliación de la responsabilidad de las personas jurídicas a aquellas personas – físicas o
jurídicas- que tengan el control efectivo de las mismas, siempre y cuando “resulte acreditado que las
personas jurídicas han sido creadas o utilizadas de forma abusiva o fraudulenta para eludir la
responsabilidad patrimonial universal frente a la Hacienda Pública y exista unicidad de persones o esferas
económicas, o confusión o desviación patrimonial”

8) Persones o entitats creades o utilitzades de forma abusiva o fraudulenta pels obligats que les van crear,
pels deutes d’aquests (art. 43.1 h) LGT).
Responsabilidad de las personas o entidades creadas o utilizadas de forma abusiva y fraudulenta por los
obligados tributarios que tengan su control efectivo, por las deudas de éstos.
Este supuesto viene a complementar el anterior, contemplando la situación inversa, cuando las personas
jurídicas controladas han sido creadas para eludir la responsabilidad patrimonial universal ante la Hacienda
Pública.
Quan la societat és la que té el patrimoni i la persona física és la que té els deutes.

10. 7. 2. Responsabilitat solidaria del tribut

No cal haver exhaurit totes les vies contra el deutor ppal. Amb l’impagament del deute en període voluntari
n’hi ha prou.
En el moment en que no s’hagi pagat el deute, ja es pot anar contra el deutor solidari . No cal esperar a
anar per la via executiva i intentar embargar al deutor principal, sinó que es pot anar directament contra el
deutor solidari.
Respecte a aquesta derivació de la responsabilitat pots presentar un certificat de estar al corrent de les
obligacions tributaries per tal de que no se t’apliqui.

1) Col·laboració en la comissió d’infraccions. Inclou les sancions (art. 42.1 a) LGT).

83
Responsabilidad por la colaboración en la comisión de infracciones. En la medida en que la colaboración en
la infracción pueda reconducirse a una modalidad de autoría, el colaborador, persona física o jurídica,
responderá, no sólo de las sanciones, sino también de la deuda tributaria.

2) Partícips en els ens sense personalitat

Caveat! Proporcional a la seva quota part (mancomunitat)
Responsabilidad de los copartícipes de entes desprovistos de personalidad jurídica. Debemos destacar el
carácter impropio de la solidaridad, puesto que cada copartícipe no responde de la totalidad de la deuda
tributaria, resultado típico de la solidaridad (regla general prevista en el art. 35.7 LGT), sino que responderá
proporcionalmente a su respectiva participación. Hay que señalar también que este supuesto de
responsabilidad de los copartícipes sólo podrá darse cuando el ente sin personalidad jurídica sea el obligado
principal (esto no sucede en los impuestos directos, como el IRPF, ya que las rentas obtenidas por el ente sin
personalidad se atribuyen directamente a sus miembros y los copartícipes son directamente los
contribuyentes, no responsables solidarios).

3) Successors (de iure o de facto) en la titularitat d’explotacions econòmiques. Inclou les sancions.
Possibilitat de sol·licitar un certificat d’estar al corrent d’OT (art. 42.1 c) LGT)

Responsables por sucesión en la titularidad de explotaciones económicas. Se pretende evitar que a través
de la transmisión de la empresa se eluda el pago de las deudas tributarias contraídas en el ejercicio de la
actividad.
Varios aspectos deben ser destacados de este supuesto:
i) la responsabilidad abarca tanto la sucesión en la titularidad jurídica como la sucesión en su mero ejercicio.
ii) su alcance se extiende a todas las deudas del anterior titular derivadas de la explotación –tanto las deudas
tributarias en las que fuera sujeto pasivo como las retenciones o ingresos a cuenta que debían de practicarse
con ocasión de la actividad -. La responsabilidad alcanzará también las sanciones, cuando no se haya
solicitado el certificado al que nos referimos a continuación.
iii) La ley prevé que quien pretenda adquirir una empresa solicite a Hacienda un certificado de las deudas
tributarias pendientes, quedando su responsabilidad limitada a las deudas que consten en el mismo (véase
también art. 175.2 LGT).
Empreses que un cop tenen deutes o han realitzat actuacions fraudulentes, es deixen morir i apareix una
nova societat que hereta treballadors, cartera de clients, etc.

4) Actuacions obstructives del procediment executiu

84
Responsables por actuaciones que impidan la ejecución sobre el patrimonio del deudor en el procedimiento
de recaudación. La Administración tributaria goza de la facultad de exigir directamente, en vía ejecutiva, la
deuda tributaria con ejecución del patrimonio del deudor (mediante el procedimiento administrativo de
apremio).

10. 8. Successors de la deute tributària

10. 8. 1. La successió de persones físiques

A) Successió inter vivos: Principio d’indisponiblitat

El principio de indisponibilidad del crédito tributario se aviene difícilmente con la posible sucesión inter vivos
de los deberes y las obligaciones que integran la relación tributaria.

B) Successió mortis causa (art. 39 LGT)

Artículo 39. Sucesores de personas físicas.
1. A la muerte de los obligados tributarios, las obligaciones tributarias pendientes se transmitirán a los
herederos, sin perjuicio de lo que establece la legislación civil en cuanto a la adquisición de la herencia.
Las referidas obligaciones tributarias se transmitirán a los legatarios en las mismas condiciones que las
establecidas para los herederos cuando la herencia se distribuya a través de legados y en los supuestos en
que se instituyan legados de parte alícuota.
En ningún caso se transmitirán las sanciones. Tampoco se transmitirá la obligación del responsable salvo
que se hubiera notificado el acuerdo de derivación de responsabilidad antes del fallecimiento.
2. No impedirá la transmisión a los sucesores de las obligaciones tributarias devengadas el hecho de que a la
fecha de la muerte del causante la deuda tributaria no estuviera liquidada, en cuyo caso las actuaciones se
entenderán con cualquiera de ellos, debiéndose notificar la liquidación que resulte de dichas actuaciones a
todos los interesados que consten en el expediente.
3. Mientras la herencia se encuentre yacente, el cumplimiento de las obligaciones tributarias del causante
corresponderá al representante de la herencia yacente.
(…)
• Tant pels deutes liquidats com pels pendents de fer-ho.
• No ateny les sancions.
• Les obligacions del causant en tant que responsable, només si se li va notificar l’acte de derivació de
responsabilitat abans de la mort.

85
 10. 8. 2. De persones jurídiques (art. 40 LGT)

Art. 40 LGT
1. Las obligaciones tributarias pendientes de las sociedades y entidades con personalidad jurídica disueltas y
liquidadas en las que la Ley limita la responsabilidad patrimonial de los socios, partícipes o cotitulares se
transmitirán a éstos, que quedarán obligados solidariamente hasta el límite del valor de la cuota de
liquidación que les corresponda y demás percepciones patrimoniales recibidas por los mismos en los dos
años anteriores a la fecha de disolución que minoren el patrimonio social que debiera responder de tales
obligaciones, sin perjuicio de lo previsto en el artículo 42.2.a) de esta Ley.
Las obligaciones tributarias pendientes de las sociedades y entidades con personalidad jurídica disueltas y
liquidadas en las que la Ley no limita la responsabilidad patrimonial de los socios, partícipes o cotitulares se
transmitirán íntegramente a éstos, que quedarán obligados solidariamente a su cumplimiento.
2. El hecho de que la deuda tributaria no estuviera liquidada en el momento de producirse la extinción de la
personalidad jurídica de la sociedad o entidad no impedirá la transmisión de las obligaciones tributarias
devengadas a los sucesores, pudiéndose entender las actuaciones con cualquiera de ellos.
3. En los supuestos de extinción o disolución sin liquidación de sociedades y entidades con personalidad
jurídica, las obligaciones tributarias pendientes de las mismas se transmitirán a las personas o entidades que
sucedan o que sean beneficiarias de la correspondiente operación. Esta norma también será aplicable a
cualquier supuesto de cesión global del activo y pasivo de una sociedad y entidad con personalidad jurídica.
4. En caso de disolución de fundaciones o entidades a las que se refiere el apartado 4 del artículo 35 de esta
ley, las obligaciones tributarias pendientes de las mismas se transmitirán a los destinatarios de los bienes y
derechos de las fundaciones o a los partícipes o cotitulares de dichas entidades.
5. Las sanciones que pudieran proceder por las infracciones cometidas por las sociedades y entidades a las
que se refiere este artículo serán exigibles a los sucesores de las mismas, en los términos establecidos en los
apartados anteriores y, en su caso, hasta el límite del valor determinado conforme a lo dispuesto en el
apartado 1 de este artículo.

• Atribueix la condició de successor als socis d’entitats dissoltes i liquidades. Els antics socis queden
solidàriament obligats a pagar els deutes de la societat.
• El límit de responsabilitat depèn de la forma societària: si l’entitat limitava la responsabilitat, als
socis no se’ls exigirà més que la quota de liquidació que van rebre més les percepcions patrimonials
rebudes els dos anys anteriors a la dissolució que minorin el patrimoni social
• Que el deute tributari no estigués liquidat quan la dissolució no impedirà la transmissió de les
obligacions meritades als successors

86
 • Ap. 3: Casos de fusió o absorció
• Ap. 5: les sancions es traslladen als successors, amb el límit de la quota de liquidació que els
correspongui

SESSIÓ 11. QUANTIFICACIÓ DEL TRIBUT. EXTINCIÓ

11. 1. Tributs fixes i tributs variables

Art. 56.1 LGT: “la quota es determinarà: a) Aplicant el tipus de gravamen a la base liquidable; b) Segons una
quantitat fixa assenyalada a l’efecte”

11. 1. 1. TRIBUTS FIXES

• La Llei indica directament la suma a pagar (quota tributària), un cop realitzat el fet imposable.
• Exemples:
 Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (fet imposable: la titularitat d’un vehicle).
 Art. 95 TR Llei Reguladora de les HH.LL
 Taxes

11. 1. 2. TRIBUTS VARIABLES

La quantia de la prestació tributària es modula aplicant els elements de quantificació previstos en la llei
(essencialment, la base liquidable i el tipus de gravamen6).

11. 2. Elements de quantificació dels tributs variables.

6
Malgrat que poden ser més i es pot desagregar.

87
Principalment, vinculat a impostos personals sobre la renda. El que una persona deu d’impost és la quota
líquida, no la quota diferencial, ja que la quota diferencial té en compte els pagaments a compte i retencions
i, per tant, si has estat pagant de més.

11. 2. 1. Base imposable: Expressió quantitativa del fet imposable

Art. 50.1 LGT: “La base imposable és la magnitud dinerària o d’altra naturalesa que resulta de l’amidament o
valoració del fet imposable”
Fet imposable (obtenció de la renda, entrega de béns, adquisició a títol lucratiu mortis causa, titularitat d’un
immoble =fet jurídic, de la realitat denotatiu de capacitat econòmica) → Magnitud dinerària o altra
naturalesa
1) Constitueix la mesura del fet imposable o d’algun dels seus elements: Expressió quantitativa del fet
imposable.
2) És un element de quantificació del tribut. Aplicant-hi els tipus de gravamen s’obté la quota tributària.

A) Mètodes de determinació de la base imposable

1. ESTIMACIÓ DIRECTA DE LA BASE IMPOSABLE (Article 51 LGT)

Mètode aplicable amb caràcter general “d'acord amb el que disposa la normativa de cada tribut”.
Si la normativa pròpia del tribut no indica expressament el mètode d'estimació, s’aplicarà el d'estimació
directa.
Es la determinació real de la renda o de la base. Per exemple, en l IVA, la base imposable és el preu. No hi
ha una estimació en sí, es miren els fets.

Artículo 51. Método de estimación directa.

El método de estimación directa podrá utilizarse por el contribuyente y por la Administración tributaria de
acuerdo con lo dispuesto en la normativa de cada tributo. A estos efectos, la Administración tributaria
utilizará las declaraciones o documentos presentados, los datos consignados en libros y registros
comprobados administrativamente y los demás documentos, justificantes y datos que tengan relación con
los elementos de la obligación tributaria.

2. ESTIMACIÓ OBJECTIVA DE LA BASE IMPOSABLE (Article 52 LGT)

Aplicació de les magnituds, índexs, mòduls o dades objectives previstes en la normativa pròpia de cada tribut
(p. ex., núm. De treballadors, superfície del local, consum d'energia, etc.)

88
En determinats sectors la llei permet prescindir de l’estimació real (del que es guanya o ingressa) i, en canvi,
utilitza uns índex/mòduls que la pròpia llei determina (exemples ↑) fins que s’obté el resultat de l’activitat.
Artículo 52. Método de estimación objetiva.
El método de estimación objetiva podrá utilizarse para la determinación de la base imponible mediante la
aplicación de las magnitudes, índices, módulos o datos previstos en la normativa propia de cada tributo.
• En aquest mètode hom renuncia a calcular directament la vertadera base imposable de cada
subjecte: se substitueix per una aplicació de paràmetres dels quals en resulta una quantitat.

Raó: simplificació, estalvia feines de control, evita menor recaptació per frau, menys obligacions formals per
el contribuent.
• La diferència entre el resultat d'aquest mètode i el que resultaria de l’estimació directa (resultat real)
no tributa
• S’aplica només als supòsits expressament previstos en la Llei
• En tot cas, és voluntari per als obligats tributaris (generalment és renunciable) → La llei presumeix
que s’aplica i, en tot cas, es pot renunciar.
• Les obligacions tributàries formals són menys estrictes que en el règim d'estimació directa
• A la pràctica, simplifica el procediment per al contribuent (menys obligacions formals) i pot tributar
per sota pel benefici real.

3. ESTIMACIÓ INDIRECTA DE LA BASE IMPOSABLE (Art. 53 LGT)

Artículo 53. Método de estimación indirecta.

1. El método de estimación indirecta se aplicará cuando la Administración tributaria no pueda disponer de
los datos necesarios para la determinación completa de la base imponible como consecuencia de alguna de
las siguientes circunstancias:
a) Falta de presentación de declaraciones o presentación de declaraciones incompletas o inexactas.
b) Resistencia, obstrucción, excusa o negativa a la actuación inspectora.
c) Incumplimiento sustancial de las obligaciones contables o registrales.
d) Desaparición o destrucción, aun por causa de fuerza mayor, de los libros y registros contables o de los
justificantes de las operaciones anotadas en los mismos.

89
2. Las bases o rendimientos se determinarán mediante la aplicación de cualquiera de los siguientes medios o
de varios de ellos conjuntamente:
a) Aplicación de los datos y antecedentes disponibles que sean relevantes al efecto.
b) Utilización de aquellos elementos que indirectamente acrediten la existencia de los bienes y de las rentas,
así como de los ingresos, ventas, costes y rendimientos que sean normales en el respectivo sector
económico, atendidas las dimensiones de las unidades productivas o familiares que deban compararse en
términos tributarios.
c) Valoración de las magnitudes, índices, módulos o datos que concurran en los respectivos obligados
tributarios, según los datos o antecedentes que se posean de supuestos similares o equivalentes.
3. Cuando resulte aplicable el método de estimación indirecta, se seguirá el procedimiento previsto en el
artículo 158 de esta ley.
• Caràcter subsidiari respecte dels altres dos mètodes
• Es caracteritza per l’aplicació de dades indiciàries o presumptives: antecedents dels que pugui
disposar l’Admó; rendiments normals o mitjans en el sector econòmic; valoració segons índexs o
mòduls, en supòsits similars o equivalents.

11. 2. 2. Base liquidable

Art. 54 LGT: “La base liquidable és la magnitud resultant de practicar, si s’escau, en la base imposable les
reduccions establertes en la Llei”
• Reduccions:
Són exempcions parcials que s’apliquen en la base imposable i que s’estableixen per raons de política
legislativa, amb l’objecte de minorar la càrrega econòmica del tribut.
• Si la Llei pròpia del tribut no preveu reduccions:
Base imposable = Base liquidable
• Quan hi ha base liquidable, sobre ella s’apliquen els tipus de gravamen

11. 2. 3. Tipus de gravamen

Art. 55.1 LGT: “És la xifra, coeficient o percentatge que s'aplica a la base liquidable per a obtenir com a
resultat la quota íntegra”
• Classes de tipus de gravamen (art. 55.2 LGT): Poden ser específics o percentuals, i hauran d’aplicar-
se segons disposi la Llei pròpia de cada tribut a cada unitat, conjunt d'unitats o tram de la base
liquidable.

90
 • El conjunt de tipus de gravamen aplicables a les diferents unitats o trams de base liquidable en un
tribut s’anomena tarifa.

A) Tipus de gravamen específics

• S'apliquen sobre bases liquidables no dineràries (expressades en unitats de mesura diferents al
diner: volum, pes, etc.)
• Consisteixen en una quantitat fixa de diners per unitat de mesura o base imposable.

Exemple. CAPÍTOL VI: Impost sobre l’alcohol i begudes derivades

Art. 38. Base imposable: “La base estarà constituïda pel volum d’ alcohol pur, a la temperatura de 20ºC,
expressat en hectolitres, contingut en els productes objecte de l’impost”
Art. 39. Tipus impositiu: “L’impost s’exigirà al tipus de 913,28 € per hectolitre d’alcohol pur […]”
Exemple. Art. 60 Llei d’impostos especials → Tipus combinables
“Epígraf 3. Picadura per embolicar: excepte en els casos en què resulti aplicable el paràgraf següent, la
picadura estarà gravada simultàniament als següents tipus impositius:
a) Tipus proporcional: 41,5 por 100.
b) Tipus específic: 23,5 euros per kilogram”

B) Tipus de gravamen percentuals (alíquotes)

• S'apliquen sobre bases liquidables dineràries
• Poden ser de caràcter proporcional o progressiu

1. Proporcionals
Es mantenen fixes, amb independència de la quantia de la base imposable.

Ex: Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre societats

Art. 29.1: “El tipus general de gravamen para els contribuents serà el 25 per cent”

Així, com més alta es la base liquidable, més elevada serà la quota, que creix proporcionalment a l’increment
de base imposable:
BI 100.000 ! quota 25.000
BI 1.000.000 ! quota 250.000

2. Progressius

91
 • Els tipus de gravamen progressius són els que augmenten en la mesura que ho fa la base imposable
(no es paga més segons més es guanya, aquests són els proporcionals)
• La progressivitat pot ser contínua o per esglaons:

a. Progressivitat contínua: a la totalitat de la base se li aplica l'alíquota corresponent a la quantitat a què puja
la base
b. Progressivitat per esglaons: suposa dividir la base en trams ideals i aplicar-li a cadascun la seva
corresponent alíquota, de manera que per determinar la quota tributària total cal sumar el resultat d'aplicar
a cada tram de base imposable el corresponent tipus impositiu.

Exemple.
Art. 37.1 Text Refós Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats
(TRLITPAJD): La tributació de les lletres de canvi serà conforme a la següent escala:

Per tant, si la quantia de la lletra de canvi s’incrementa en un cèntim (p.ex., passa de 24,04 a 24,05 €), la
quota es dobla (de 6 a 12 cèntims), o sigui que un increment de la base imposable d’1 cèntim pot comportar
un increment superior de la quota.

Exemple. Tipus progressius: progressivitat per esglaons

92
Es paga bastant més en el tipus progressiu.

Tipus marginal, tipus mitjà i tipus 0

Tipus marginal =Tipus aplicable a cada tram

Tipus marginal és el que s'aplica a la porció de la base que excedeix de la quantia assenyalada per a l’inici de
cada tram.
El que s’aplica a la unitat addicional de base liquidable.
Tipus marginal màxima (tram estatal): 22, 5

Tipus mitjà
Tipus mitjà és el que resulta de calcular què suposa la quota íntegra respecte de la base. En l’exemple
anterior, és el 18,84%, resultat de calcular [(23.463,25 / 124.500) * 100]

És la proporció del que tributes sobre el total de que cobres

Salari: 124.500
IRPF pagat: 23.463,25
Tipus mitja: 18,84%

Tipus 0

Art.55.3 LGT: “La Llei podrà preveure l'aplicació d'un tipus zero, així com de tipus reduïts o bonificats”
En el tipus zero hi ha subjecció al tribut, i malgrat que no neixi deute, sí que hi ha els deures formals i de
gestió. Ex.: Art. 30 Llei 38/1992, d’Impostos Especials, n’estableix un per al vi
93
Tipus reduïts o bonificats
Els tipus reduïts o bonificats responen a tècniques de l’àmbit dels beneficis fiscals. Ex.: els tipus de gravamen
reduïts i superreduïts de l’IVA

11. 2. 4. Quota tributaria

1. QUOTA ÍNTEGRA (art. 56.1 LGT)

Art. 56.1 LGT

1. La cuota íntegra se determinará:
a) Aplicando el tipo de gravamen a la base liquidable.
b) Según cantidad fija señalada al efecto.
2. Para el cálculo de la cuota íntegra podrán utilizarse los métodos de determinación previstos en el apartado
2 del artículo 50 de esta ley.
3. La cuota íntegra deberá reducirse de oficio cuando de la aplicación de los tipos de gravamen resulte que a
un incremento de la base corresponde una porción de cuota superior a dicho incremento. La reducción
deberá comprender al menos dicho exceso.
Se exceptúan de esta regla los casos en que la deuda tributaria deba pagarse por medio de efectos
timbrados.
4. El importe de la cuota íntegra podrá modificarse mediante la aplicación de las reducciones o límites que la
ley de cada tributo establezca en cada caso.
En els tributs variables, és el resultat d'aplicar el tipus de gravamen a la base liquidable; en els tributs fixes,
és la quantitat establerta directament a la Llei.

2. QUOTA LÍQUIDA (art. 56.5 LGT):

Art. 56.5 LGT

5. La cuota líquida será el resultado de aplicar sobre la cuota íntegra las deducciones, bonificaciones,
adiciones o coeficientes previstos, en su caso, en la ley de cada tributo.
Resultat d'aplicar sobre la quota íntegra les deduccions, bonificacions, addicions o coeficients previstos, si
s’escau, en la llei de cada tribut.

94
En alguns casos, la Llei estableix augments de la quota mitjançant l'aplicació de coeficients multiplicadors.
Ex. Impost sobre Successions i Donacions, en funció del patrimoni preexistent de l’adquirent (Art. 22 Llei
29/1987, de 18 de desembre, de l’ISD)

3. QUOTA DIFERENCIAL (art. 56.6 LGT):

Art. 56.6
6. La cuota diferencial será el resultado de minorar la cuota líquida en el importe de las deducciones, pagos
fraccionados, retenciones, ingresos a cuenta y cuotas, conforme a la normativa de cada tributo.
Resultat de minorar la quota líquida en l’import dels pagaments fraccionats, retencions, ingressos a compte,
conforme a la normativa de cada tribut. Importància en impostos com l’IRPF: Vid. art. 79 de la Llei 35/2006,
de l’IRPF

4. QUOTA I DEUTE TRIBUTARIS

Artículo 58. Deuda tributaria.

1. La deuda tributaria estará constituida por la cuota o cantidad a ingresar que resulte de la obligación
tributaria principal o de las obligaciones de realizar pagos a cuenta.
2. Además, la deuda tributaria estará integrada, en su caso, por:
a) El interés de demora.
b) Los recargos por declaración extemporánea.
c) Los recargos del período ejecutivo.
d) Los recargos exigibles legalmente sobre las bases o las cuotas, a favor del Tesoro o de otros entes públicos.
3. Las sanciones tributarias que puedan imponerse de acuerdo con lo dispuesto en el título IV de esta ley no
formarán parte de la deuda tributaria, pero en su recaudación se aplicarán las normas incluidas en el
capítulo V del título III de esta ley.

No són el mateix: art. 58 LGT

Deute tributari: Junt amb la quota tributària, poden formar part del deute tributari altres prestacions
diferents de OT principal:
• L’interès de demora
• Els recàrrecs per declaració extemporània
• Els recàrrecs del període executiu
Les sancions tributàries no en formen part (art. 58.3 LGT), tot i que es recaptin conjuntament.

95
11. 3. Formes Extinció del deute tributari (art. 59 LGT)

11. 3. 1. Pagament (arts. 60-65 LGT): compliment prestació

El deutor satisfà a l’Administració tributària les prestacions de contingut econòmic en què consisteix el
deute: efecte alliberador, per a ell i la resta d’obligats.

A) Pressupòsit: Que hi hagi un deute líquid i exigible

B) Inici Període voluntari de pagament.:

a. El de la data de notificació de la liquidació. En la pròpia liquidació s’indicarà termini i lloc d’ingrés

b. L’obertura del termini recaptatori quan siguin deutes de notificació col·lectiva i periòdica. Cas de l’IBI, l’IAE
o l’IVTM: hi ha un cens i es notifica cada any de forma col·lectiva
c. La data d’inici del termini per a la presentació d’autoliquidacions (varia en funció de la normativa de cada
tribut)

C) Formes de pagament
En efectiu, amb efectes timbrats i en espècie

D) Lloc de pagament
Les caixes dels òrgans competents, entitats que prestin el servei de caixa, entitats col·laboradores,
directament o per via telemàtica (art. 33.2 RGR)

E) Terminis: art. 62.5 LGT (Important art. 62 LGT)

Art. 62. 5 LGT
5. Una vez iniciado el período ejecutivo y notificada la providencia de apremio, el pago de la deuda tributaria
deberá efectuarse en los siguientes plazos:
a) Si la notificación de la providencia se realiza entre los días uno y 15 de cada mes, desde la fecha de
recepción de la notificación hasta el día 20 de dicho mes o, si éste no fuera hábil, hasta el inmediato hábil
siguiente.

96
b) Si la notificación de la providencia se realiza entre los días 16 y último de cada mes, desde la fecha de
recepción de la notificación hasta el día cinco del mes siguiente o, si éste no fuera hábil, hasta el inmediato
hábil siguiente.

F) Ajornament i fraccionament
Art. 65 LGT: els deutes tributaris en període voluntari o executiu podran ajornar-se o fraccionar-se prèvia
sol·licitud de l’obligat, quan la seva situació economicofinancera li impedeixi, de forma transitòria, efectuar
el pagament en els termini establerts .

• No ajornament i fraccionament de deutes que es paguen mitjançant efectes timbrats

• Tampoc poden ajornar-se o fraccionar-se els deutes de retencions o ingressos a compte
• Cas de concurs: no podran ajornar-se o fraccionar-se els deutes tributaris que, d’acord amb la
legislació concursal, tinguin la consideració de crèdits contra la massa.
• Requisit per a l’ajornament o fraccionament: presentar garantia per assegurar el pagament (art. 82
LGT).
 S’admet la dispensa de garanties en deutes de quantia < 30.000 € 7 (Ordre HAP/2178/2015,
de 09.10).
• La presentació d’una sol·licitud d’ajornament o fraccionament en període voluntari impedirà l’inici
del període executiu, però meriten els Interessos de Demora
• Termini per resoldre la petició: 6 mesos (art. 52.6 RGR)
 Si és positiva, caldrà presentar la garantia oferta. El deute acreix en l’import dels ID meritats
des de la finalització del període voluntari fins al venciment del termini.
 Si és denegatòria, s’assenyalarà termini de pagament i liquidaran interessos pel període
entre la finalització del període voluntari i la data de notificació de l’acord.
• Els interessos, que han de ser coberts per la garantia, meritaran fins i tot durant el període entre el
venciment del termini màxim de sis mesos i el moment de la resolució → excepció a la regla general
que diu que no es meritaran interessos quan el retard sigui per causa de l’incompliment de terminis
per l’Administració.
• En període executiu, les sol·licituds es poden presentar fins el moment en què es notifiqui a l’obligat
l’acord d’alienació dels béns embargats.
• L’Administració tributària podrà iniciar o continuar el procediment de constrenyiment durant la
tramitació de l’ajornament o fraccionament.

7
En la guía no está actualizado.

97
 • Amb tot, les actuacions tendents a l’alienació dels béns embargats se suspendran fins la notificació
de la resolució denegatòria de l’ajornament o fraccionament

G) Imputació i consignació

1. IMPUTACIÓ DE PAGAMENTS
• Existència de diversos deutes d’un sol obligat i la quantia pagada no les cobreix totes.
• Art. 63 LGT: Els deutes tributaris són autònoms. L’obligat podrà imputar cada pagament al deute que
determini. El cobrament d’un deute posterior no extingeix el dret de l’Administració a percebre els
anteriors en descobert.
• Ara bé, en cas d’execució forçosa en què s’haguessin acumulat deutes del mateix deutor però no
poden extingir-se totalment, l’Administració tributària ha d’aplicar el pagament al deute més antic
(data en què cadascuna fou exigible). Excepció: quan s’han acumulat deutes tributaris a favor d’una
Administració i d’altres entitats de dret públic dependents d’ella, les primeres tenen preferència de
cobrament

2. CONSIGNACIÓ
• Art. 64 LGT: els obligats tributaris podran consignar l’import del deute tributari i, si s’escau, de les
costes reglamentàriament meritades en la Caixa General de Dipòsit u òrgan equivalent de les
restants Administracions públiques, amb els efectes alliberadors o suspensius que determini la
normativa.
• En àmbit tributari la consignació pot tenir la finalitat d’extinció del deute (casos en que l’òrgan de
recaptació no l’hagi admès indegudament (o no el pugui admetre per causa de força major), o bé
finalitat estrictament procedimental: suspendre l’executorietat de l’acte impugnat

11. 3. 2. Prescripció (arts. 66-70 LGT)

Prescripció: tenir clar fonaments, drets que prescriuen i interrupció

Fonament: Seguretat de les relacions jurídiques

• Inactivitat ! transcurs del temps ! extinció (seguretat de les RRJJ)

Art. 66 LGT: 4 anys

98
a) El dret de l’Administració per determinar el deute tributari mitjançant la liquidació → Per exemple, revisió
del IRPF
b) El dret de l’Administració per exigir el pagament dels deutes tributaris (liquidats i autoliquidats)
c) El dret a sol·licitar les devolucions (derivades de la normativa, d’ingressos indeguts, i el reemborsament
del cost de les garanties)
d) El dret a obtenir aquestes devolucions

Art. 67 LGT: Moment d’inici del còmput

Interrupció: Article 67 LGT
Cada dret sotmès a prescripció té les seves causes específiques d’interrupció. El de l’article 66.a), p.ex.:
a) Per qualsevol acció de l’Administració tributària amb coneixement formal de l’obligat dirigida al
reconeixement, regularització, comprovació, inspecció, assegurament i liquidació del deute
b) Per la interposició de recursos i reclamacions
c) Per qualsevol actuació fefaent de l’obligat conduent a la liquidació o autoliquidació del deute tributari

Represa del còmput de prescripció: p.ex., quan l’Administració tributària rebi la notificació de la resolució,
fermesa del acte, etc.

Obligacions connexes:
La interrupció del termini de prescripció del dret de l’art.66.a) relatiu a una obligació tributària determinarà
la interrupció del termini dels drets de les lletres a) i c) relatives a les obligacions tributàries connexes del
propi obligat.
En definitiva, que també s’interromp el termini de prescripció de les obligacions connexes a l’obligació
interrompuda.

La prescripció en dret tributari s’aplica d’ofici. L’administració està obligada a aplicar-la.

No es pot renunciar a la prescripció guanyada.

11. 3. 3. Compensació total o parcial (arts. 71-74 LGT)

• Art. 71 LGT: els deutes d'un obligat tributari es podran extingir total o parcialment per compensació
amb crèdits reconeguts per acte administratiu a favor del propi obligat
• D’ofici o a instància de l’obligat

99
 • Si és a instància de l’obligat, podrà sol·licitar la compensació dels deutes tant en període voluntari
com en executiva

• La presentació d’una sol·licitud de compensació en període voluntari impedirà l’inici del període
executiu del deute concurrent amb el crèdit ofert.
• Meriten els interessos de demora fins a la data de reconeixement del crèdit
• D’ofici (art. 73 LGT): Casos previstos per la Llei. Exemples:
 Els deutes tributaris que es trobin en període executiu
 Durant el termini d’ingrés en període voluntari, les quantitats a ingressar i a retornar que
resultin d’un mateix procediment de comprovació limitada o inspecció, o de la pràctica
d’una nova liquidació per anul·lació d’una altra anterior (art. 26.5 LGT)
 Deutes tributaris vençuts, líquids i exigibles de CA, EL i altres EE Dret Públic tinguin amb
l’Estat
• Art. 74 LGT: Extinció de deutes d’entitats de dret públic via deduccions sobre transferències

Suspensió de l’ingrés sense garanties (arts. 62.8 i 9 LGT)

1. Cas de l’IRPF entre cònjuges que tributen individualment:
• A sol·licitud de part, es suspèn un deute si l’altre obligat presenta una autoliquidació de la qual
resulti una quantitat a retornar, amb indicació de què l’import de la devolució que es pugui
reconèixer es destini a cancel·lar el deute la suspensió de la qual es pretén.
• El deute suspès s’extingirà total o parcialment fins on concorri amb la devolució reconeguda, sense
ID sobre el deute cancel·lat
2. IVA-ITP: Quan per una mateixa operació s’ha satisfet a la mateixa Administració o a una altra un deute
tributari, o s’ha suportat la repercussió d’un altre impost, sempre que siguin incompatibles
O es tributa per IVA o ITH, però no pels dos. Si ha has pagat un deute tributari, no pots tornar a pagar un
altra amb el que sigui incompatible.

11. 3. 4. Condonació (art. 75 LGT)

• Excepcional: Cal una llei (art. 75 LGT). Ara hi ha qui en demana una per a autònoms.
Es requereix una lleu per poder condonar un deute.

11. 3. 5. Extinció per insolvència provada del deutor (art. 76 LGT).

100
Tema 14

11. 4. Garanties del deute tributari

Són les específicament anomenades en la secció 5a del Capítol IV (deute tributari) del Títol II (els tributs) de
la LGT: Articles 77 a 81 LGT
1. Dret de prelació (de la AP): pels crèdits vençuts i no satisfets, llevat els creditors inscrits amb prioritat
registral.
2. Hipoteca legal tàcita: per a tributs que graven periòdicament béns o drets inscriptibles en un registre:
Preferència dels deutes meritats i no satisfets de l’any en curs i l’anterior
3. Afecció de béns: Els adquirents de béns afectes per llei al pagament del deute tributari respondran
subsidiàriament amb ells si el deute no es paga
4. Dret de retenció: davant de tothom sobre les mercaderies declarades en les duanes per al pagament del
corresponent deute duaner
5. Mesures cautelars
• Motiu: Indicis racionals de perill de cobrament
• Cal notificar-les i motivar-les.
• Han de ser proporcionades i en la quantia estrictament necessària per assegurar el cobrament: no si
generen perjudicis de difícil o impossible reparació
• Exemples:
 Retenció del pagament de devolucions que hagi de fer l’Admó. Tributària –
 Embargament preventiu de béns i drets - Prohibició d’alienar, gravar o disposar de béns o
drets
 Retenció d’un percentatge dels pagaments que els contractants o subcontractants d’obres o
serveis corresponents a la seva activitat ppal. realitzin a contractistes o subcontractistes, en
garantia de l’IVA i retencions a treballadors, professionals o altres empresaris, en la part que
correspongui a l’objecte de la contractació o subcontractació

Les mesures cautelars són provisionals

Temporalitat → 6 mesos màxim

101
Excepcions als 6 mesos
• Que es converteixin en embargaments en el procediment de constrenyiment, o en mesures
cautelars judicials

• Que desapareguin las circumstàncies que van motivar-ne l’adopció

• Que, a sol·licitud de l’interessat, se n’acordi la substitució per una altra garantia que es consideri
suficient. En tot cas, les mesures cautelars s’hauran d’aixecar si l’obligat presenta aval
• Que s’ampliï el termini per acord motivat (ampliació no > 6 mesos)
• Que s’adoptin en la tramitació del procediment de l’article 253 LGT o un cop acabat. En aquests
casos els efectes cessaran als vint-i-quatre mesos des de l’adopció

BLOC 5. ORDENACIÓ FORMAL DEL TRIBUT. ELS PROCEDIMENTS TRIBUTARIS

TEMA 12. APLICACIÓ DELS TRIBUTS

Capítol I. Principis generals

12. 1. 1. Procediments tributaris

Concepte (Art. 83.1 LGT)

Comprèn totes les activitats administratives dirigides a la informació i assistència als obligats tributaris i a la
gestió, inspecció i recaptació, així com les actuacions dels obligats tributaris
1. La aplicación de los tributos comprende todas las actividades administrativas dirigidas a la información y
asistencia a los obligados tributarios y a la gestión, inspección y recaudación, así como las actuaciones de los
obligados en el ejercicio de sus derechos o en cumplimiento de sus obligaciones tributarias.
También se considera aplicación de los tributos el ejercicio de las actividades administrativas y de las
actuaciones de los obligados a las que se refiere el párrafo anterior, que se realicen en el marco de la
asistencia mutua.

Separació amb les funcions de revisió (via E-A): 83.2 LGT

2. Las funciones de aplicación de los tributos se ejercerán de forma separada a la de resolución de las
reclamaciones económico-administrativas que se interpongan contra los actos dictados por la
Administración tributaria.

102
Inclou els procediments de gestió, inspecció i recaptació: Art. 83.3 LGT
3. La aplicación de los tributos se desarrollará a través de los procedimientos administrativos de gestión,
inspección, recaudación y los demás previstos en este titulo.

12. 1. 2. Deure d’informació i assistència als obligats tributaris

A) Informació i assistència tributàries: Arts 85, 86 (“obsolet”) i 87 LGT

B) Consultes tributàries escrites (art. 88 LGT)
1. Los obligados podrán formular a la Administración tributaria consultas respecto al régimen, la clasificación
o la calificación tributaria que en cada caso les corresponda.
Abans de la finalització del termini per a l’exercici dels drets
2. Las consultas tributarias escritas se formularán antes de la finalización del plazo establecido para el
ejercicio de los derechos, la presentación de declaraciones o autoliquidaciones o el cumplimiento de otras
obligaciones tributarias.
La consulta se formulará mediante escrito dirigido al órgano competente para su contestación, con el
contenido que se establezca reglamentariamente.
3. Asimismo, podrán formular consultas tributarias los colegios profesionales, cámaras oficiales,
organizaciones patronales, sindicatos, asociaciones de consumidores, asociaciones o fundaciones que
representen intereses de personas con discapacidad, asociaciones empresariales y organizaciones
profesionales, así como a las federaciones que agrupen a los organismos o entidades antes mencionados,
cuando se refieran a cuestiones que afecten a la generalidad de sus miembros o asociados.
4. La Administración tributaria archivará, con notificación al interesado, las consultas que no reúnan los
requisitos establecidos en virtud del apartado 2 de este artículo y no sean subsanadas a requerimiento de la
Administración.
Contestació a les consultes
5. La competencia para contestar las consultas corresponderá a los órganos de la Administración tributaria
que tengan atribuida la iniciativa para la elaboración de disposiciones en el orden tributario, su propuesta o
interpretación.
6. La Administración tributaria competente deberá contestar por escrito las consultas que reúnan los
requisitos establecidos en virtud del apartado 2 de este artículo en el plazo de seis meses desde su
presentación. La falta de contestación en dicho plazo no implicará la aceptación de los criterios
expresados en el escrito de la consulta.

C) Eficàcia: Art 89 LGT. A qui vincula?

103
 • Vinculen a l’Administració
• No interrompen els terminis
• No es pot interposar recurs contra la contestació de la consulta (es podrà recórrer l’acte
administratiu que apliqui el criteri de la consulta)
Artículo 89. Efectos de las contestaciones a consultas tributarias escritas.
1. La contestación a las consultas tributarias escritas tendrá efectos vinculantes, en los términos previstos en
este artículo, para los órganos y entidades de la Administración tributaria encargados de la aplicación de los
tributos en su relación con el consultante.
En tanto no se modifique la legislación o la jurisprudencia aplicable al caso, se aplicarán al consultante los
criterios expresados en la contestación, siempre y cuando la consulta se hubiese formulado en el plazo al
que se refiere el apartado 2 del artículo anterior y no se hubieran alterado las circunstancias, antecedentes
y demás datos recogidos en el escrito de consulta.
Los órganos de la Administración tributaria encargados de la aplicación de los tributos deberán aplicar los
criterios contenidos en las consultas tributarias escritas a cualquier obligado, siempre que exista identidad
entre los hechos y circunstancias de dicho obligado y los que se incluyan en la contestación a la consulta.
2. No tendrán efectos vinculantes para la Administración tributaria las contestaciones a las consultas
formuladas en el plazo al que se refiere el apartado 2 del artículo anterior que planteen cuestiones
relacionadas con el objeto o tramitación de un procedimiento, recurso o reclamación iniciado con
anterioridad.
3. La presentación y contestación de las consultas no interrumpirá los plazos establecidos en las normas
tributarias para el cumplimiento de las obligaciones tributarias.
4. La contestación a las consultas tributarias escritas tendrá carácter informativo y el obligado tributario no
podrá entablar recurso alguno contra dicha contestación. Podrá hacerlo contra el acto o actos
administrativos que se dicten posteriormente en aplicación de los criterios manifestados en la contestación.

D) Valoració d’immobles: Art. 90 LGT

Obliga a les Administracions d’informar dels valors a efectes fiscals dels immobles que s’hagin d’adquirir o
vendre.
No impedeix que la Administració pugui revisar el valor més enllà de la informació que li proporciona
l’interessat
Tampoc es recurrible. Es pot recórrer l’acte d’aplicació.

Artículo 90. Información con carácter previo a la adquisición o transmisión de bienes inmuebles.

104
1. Cada Administración tributaria informará, a solicitud del interesado y en relación con los tributos cuya
gestión le corresponda, sobre el valor a efectos fiscales de los bienes inmuebles que, situados en el territorio
de su competencia, vayan a ser objeto de adquisición o transmisión.
2. Esta información tendrá efectos vinculantes durante un plazo de tres meses, contados desde la
notificación al interesado, siempre que la solicitud se haya formulado con carácter previo a la finalización
del plazo para presentar la correspondiente autoliquidación o declaración y se hayan proporcionado datos
verdaderos y suficientes a la Administración tributaria.
Dicha información no impedirá la posterior comprobación administrativa de los elementos de hecho y
circunstancias manifestados por el obligado tributario.
3. El interesado no podrá entablar recurso alguno contra la información comunicada. Podrá hacerlo contra
el acto o actos administrativos que se dicten posteriormente en relación con dicha información.
La falta de contestación no implicará la aceptación del valor que, en su caso, se hubiera incluido en la
solicitud del interesado.

E) Acords previs de valoració: Art.91 LGT

Es pot plantejar a l’Administració acord previs. Es fa servir en determinats aspectes de l’Impost de Societats,
però no està extens, en caràcter general, a tots els impotos

Artículo 91. Acuerdos previos de valoración.

1. Los obligados tributarios podrán solicitar a la Administración tributaria, cuando las leyes o los
reglamentos propios de cada tributo así lo prevean, que determine con carácter previo y vinculante la
valoración a efectos fiscales de rentas, productos, bienes, gastos y demás elementos determinantes de la
deuda tributaria.
2. La solicitud deberá presentarse por escrito, antes de la realización del hecho imponible o, en su caso, en los
plazos que establezca la normativa de cada tributo. A dicha solicitud se acompañará la propuesta de
valoración formulada por el obligado tributario.
3. La Administración tributaria podrá comprobar los elementos de hecho y las circunstancias declaradas por
el obligado tributario.
4. El acuerdo de la Administración tributaria se emitirá por escrito, con indicación de la valoración, del
supuesto de hecho al que se refiere, del impuesto al que se aplica y de su carácter vinculante, de acuerdo con
el procedimiento y en los plazos fijados en la normativa de cada tributo. La falta de contestación de la
Administración tributaria en plazo implicará la aceptación de los valores propuestos por el obligado
tributario.

105
5. En tanto no se modifique la legislación o varíen significativamente las circunstancias económicas que
fundamentaron la valoración, la Administración tributaria que hubiera dictado el acuerdo estará obligada a
aplicar los valores expresados en el mismo. Dicho acuerdo tendrá un plazo máximo de vigencia de tres años
excepto que la normativa que lo establezca prevea otro distinto.
6. Los obligados tributarios no podrán interponer recurso alguno contra los acuerdos regulados en este
precepto. Podrán hacerlo contra el acto o actos administrativos que se dicten posteriormente en aplicación
de las valoraciones incluidas en el acuerdo.

11. 1. 3. Col·laboració social en l’aplicació dels tributs

Article 93. Obligacions d’informació (obligació formal).

Per exemple, declarar els ingressos i pagaments que s’hagin realitzat de més de 3.000 per client o proveïdor
durant un any.

Article 94. Autoritats sotmeses al deure d’informar i col·laborar .

• Obligació d’atendre i col·laborar amb les autoritats

Article 95. Caràcter reservat de les dades amb transcendència tributaria.

• Obligació de l’Administració respecte a les dades que obté.

Article 95 bis. Publicitat de situacions d’incompliment rellevant de les obligacions tributàries.

• Donar publicitat anual de la llista de deutors amb la Hisenda Pública.

Capítol II. Normes comuns sobre actuacions i procediments tributaris

Secció 1ª. Especialitats dels procediments administratius en matèria tributaria.

Subsecció 1.ª Fases dels procediments tributaris

Article 98. Iniciació dels procediments: D’ofici o a instància de part.

1. Las actuaciones y procedimientos tributarios podrán iniciarse de oficio o a instancia del obligado
tributario, mediante autoliquidación, declaración, comunicación, solicitud o cualquier otro medio previsto en
la normativa tributaria.
(...)

106
Quan s’inicien a instància de part són, majoritàriament, autoliquidacions o comunicació de dades.

Article 99. 7. Documentació

7. Las actuaciones de la Administración tributaria en los procedimientos de aplicación de los tributos se
documentarán en comunicaciones, diligencias, informes y otros documentos previstos en la normativa
específica de cada procedimiento.
Las comunicaciones son los documentos a través de los cuales la Administración notifica al obligado
tributario el inicio del procedimiento u otros hechos o circunstancias relativos al mismo o efectúa los
requerimientos que sean necesarios a cualquier persona o entidad. Las comunicaciones podrán incorporarse
al contenido de las diligencias que se extiendan.
Las diligencias8 son los documentos públicos que se extienden para hacer constar hechos, así como las
manifestaciones del obligado tributario o persona con la que se entiendan las actuaciones. Las diligencias no
podrán contener propuestas de liquidaciones tributarias.(ni opiniones de los funcionarios que las formulan)
Los órganos de la Administración tributaria emitirán, de oficio o a petición de terceros, los informes que sean
preceptivos conforme al ordenamiento jurídico, los que soliciten otros órganos y servicios de las
Administraciones públicas o los poderes legislativo y judicial, en los términos previstos por las leyes, y los que
resulten necesarios para la aplicación de los tributos.

Finalització: Art.100 LGT

• Desistiment,
• Renúncia al dret,
• Impossibilitat de continuació,
• Caducitat,
• Compliment de l’obligació requerida. → Forma més habitual és la liquidació.

Subsecció 2ª. Liquidacions tributàries

Liquidacions: Concepte. Art.101.1 LGT

1. La liquidación tributaria es el acto resolutorio9 mediante el cual el órgano competente de la
Administración realiza las operaciones de cuantificación necesarias y determina el importe de la deuda
tributaria o de la cantidad que, en su caso, resulte a devolver o a compensar de acuerdo con la normativa
tributaria.
8
Les diligències són la forma genuïna de formar l’expedient, on els funcionaris recullin coses que han vist, se’ls ha dit,
els han declarat. És la forma de documentar l’avenç del procediment. Allò que no està reflectit en diligències consta
com a no existent.
9
Consideración de acto administrativo.

107
La Administración tributaria no estará obligada a ajustar las liquidaciones a los datos consignados por los
obligados tributarios en las autoliquidaciones, declaraciones, comunicaciones, solicitudes o cualquier otro
documento.

La feina és verificar que les dades aportades per l’obligat tributaria són correctes, per això no està obligada a
ajustar la liquidació a les dades aportades.

Classes: Definitives (art. 101.3) o provisionals (art. 101. 4). Cas del procediment d’inspecció.
3. Tendrán la consideración de definitivas:
a) Las practicadas en el procedimiento inspector previa comprobación e investigación de la totalidad de los
elementos de la obligación tributaria, salvo lo dispuesto en el apartado 4 de este artículo.
b) Las demás a las que la normativa tributaria otorgue tal carácter.

Es dicten un cop realitzada una comprovació completa de l’obligació tributaria comprovada. Tanquen la
comprovació. En la resta de casos (la majoria) són provisionals.

4. En los demás casos, las liquidaciones tributarias tendrán el carácter de provisionales.

Podrán dictarse liquidaciones provisionales en el procedimiento de inspección en los siguientes supuestos:
a) Cuando alguno de los elementos de la obligación tributaria se determine en función de los
correspondientes a otras obligaciones que no hubieran sido comprobadas, que hubieran sido regularizadas
mediante liquidación provisional o mediante liquidación definitiva que no fuera firme, o cuando existan
elementos de la obligación tributaria cuya comprobación con carácter definitivo no hubiera sido posible
durante el procedimiento, en los términos que se establezcan reglamentariamente.
b) Cuando proceda formular distintas propuestas de liquidación en relación con una misma obligación
tributaria. Se entenderá que concurre esta circunstancia cuando el acuerdo al que se refiere el artículo 155
de esta ley no incluya todos los elementos de la obligación tributaria, cuando la conformidad del obligado no
se refiera a toda la propuesta de regularización, cuando se realice una comprobación de valor y no sea el
objeto único de la regularización y en el resto de supuestos que estén previstos reglamentariamente.
c) En todo caso tendrán el carácter de provisionales las liquidaciones dictadas al amparo de lo dispuesto en el
artículo 250.2 de esta Ley.

Només queda tancat aquells components que s’han mirat, però no vol dir que no es pugui mirar allò que no
s’ha mirat. En els procediments inspectors també es poden dictar definitives.

108
Notificació de les liquidacions. Contingut (art. 102 LGT)

Subsecció 3ª. Obligació de resoldre i terminis de resolució

General. Art. 104.1 LGT

El que digui la normativa. Màxim 6 mesos, llevat que sigui la llei o norma europea qui ho digui.

1. El plazo máximo en que debe notificarse la resolución será el fijado por la normativa reguladora del
correspondiente procedimiento, sin que pueda exceder de seis meses, salvo que esté establecido por una
norma con rango de ley o venga previsto en la normativa comunitaria europea. Cuando las normas
reguladoras de los procedimientos no fijen plazo máximo, éste será de seis meses.
El plazo se contará:
a) En los procedimientos iniciados de oficio, desde la fecha de notificación del acuerdo de inicio.
b) En los procedimientos iniciados a instancia del interesado, desde la fecha en que el documento haya
tenido entrada en el registro del órgano competente para su tramitación (intento de notificación)
Queda excluido de lo dispuesto en este apartado el procedimiento de apremio, cuyas actuaciones podrán
extenderse hasta el plazo de prescripción del derecho de cobro.

2. A los solos efectos de entender cumplida la obligación de notificar dentro del plazo máximo de duración
de los procedimientos, será suficiente acreditar que se ha realizado un intento de notificación que contenga
el texto íntegro de la resolución.
En el caso de sujetos obligados o acogidos voluntariamente a recibir notificaciones practicadas a través de
medios electrónicos, la obligación de notificar dentro del plazo máximo de duración de los procedimientos se
entenderá cumplida con la puesta a disposición de la notificación en la sede electrónica de la Administración
Tributaria o en la dirección electrónica habilitada.

Efectes de l’incompliment (art. 104.3 i 104. 4 LGT)

109
3. En los procedimientos iniciados a instancia de parte, el vencimiento del plazo máximo sin haberse
notificado resolución expresa producirá los efectos que establezca su normativa reguladora. A estos efectos,
en todo procedimiento de aplicación de los tributos se deberá regular expresamente el régimen de actos
presuntos que le corresponda.
En defecto de dicha regulación, los interesados podrán entender estimadas sus solicitudes por silencio
administrativo, salvo las formuladas en los procedimientos de ejercicio del derecho de petición a que se
refiere el artículo 29 de la Constitución
y en los de impugnación de actos y disposiciones, en los que el silencio tendrá efecto desestimatorio.
Cuando se produzca la paralización del procedimiento por causa imputable al obligado tributario, la
Administración le advertirá que, transcurridos tres meses, podrá declarar la caducidad del mismo.

1. A instància de part:
a) Normativa del procediment; b) En defecte de regulació: Estimatori

4. En los procedimientos iniciados de oficio, el vencimiento del plazo máximo establecido sin que se haya
notificado resolución expresa producirá los efectos previstos en la normativa reguladora de cada
procedimiento de aplicación de los tributos.
En ausencia de regulación expresa, se producirán los siguientes efectos:
a) Si se trata de procedimientos de los que pudiera derivarse el reconocimiento o, en su caso, la constitución
de derechos u otras situaciones jurídicas individualizadas, los obligados tributarios podrán entender
desestimados por silencio administrativo los posibles efectos favorables derivados del procedimiento.
b) En los procedimientos susceptibles de producir efectos desfavorables o de gravamen se producirá la
caducidad del procedimiento.

2. D’ofici:
a) Normativa del procediment
b) En defecte de regulació:

Favorables: Desestimat; Desfavorables : Caducitat

La caducitat: Efectes. No interrupció del termini de prescripció (art. 104.5)

Un dels efectes de la caducitat és que no es considera interromput el termini de prescripció.

110
5. Producida la caducidad, ésta será declarada, de oficio o a instancia del interesado, ordenándose el archivo
de las actuaciones.
Dicha caducidad no producirá, por sí sola, la prescripción de los derechos de la Administración tributaria,
pero las actuaciones realizadas en los procedimientos caducados no interrumpirán el plazo de prescripción ni
se considerarán requerimientos administrativos a los efectos previstos en el apartado 1 del artículo 27 de
esta ley.
Las actuaciones realizadas en el curso de un procedimiento caducado, así como los documentos y otros
elementos de prueba obtenidos en dicho procedimiento, conservarán su validez y eficacia a efectos
probatorios en otros procedimientos iniciados o que puedan iniciarse con posterioridad en relación con el
mismo u otro obligado tributario.

Secció 2ª. Proba

Càrrega de la prova. Art.105 LGT. Efectes

Artículo 105. Carga de la prueba.

1. En los procedimientos de aplicación de los tributos quien haga valer su derecho deberá probar los hechos
constitutivos del mismo.
2. Los obligados tributarios cumplirán su deber de probar si designan de modo concreto los elementos de
prueba en poder de la Administración tributaria.

Aplicació subsidiària del Dret Comú (art. 106 LGT) → Respecte a les normes sobre els mitjans i valoració de
la prova

Mitjans de prova
Les diligències. Document públic. Art 107 LGT.
Artículo 107. Valor probatorio de las diligencias.
1. Las diligencias extendidas en el curso de las actuaciones y los procedimientos tributarios tienen naturaleza
de documentos públicos y hacen prueba de los hechos que motiven su formalización, salvo que se acredite lo
contrario.
2. Los hechos contenidos en las diligencias y aceptados por el obligado tributario objeto del procedimiento,
así como sus manifestaciones, se presumen ciertos y sólo podrán rectificarse por éstos mediante prueba de
que incurrieron en error de hecho.

111
Les proves han d’estar a les diligències
Presumpció de veracitat (art. 107.2)

Presumpcions en matèria tributària. Art 108 LGT

Regla general: “Iuris tantum” → Admeten la prova en contra de a qui li efecta.
1. Las presunciones establecidas por las normas tributarias pueden destruirse mediante prueba en contrario,
excepto en los casos en que una norma con rango de ley expresamente lo prohíba.
2. Para que las presunciones no establecidas por las normas sean admisibles como medio de prueba, es
indispensable que entre el hecho demostrado y aquel que se trate de deducir haya un enlace preciso y directo
según las reglas del criterio humano.

Presumpció de veracitat de les declaracions tributàries

Les declaracions tributàries es presumeixen certes. L’Adminitració haurà d’acreditar a través de la càrrega de
prova que no és cert (art. 105).

(...)

Capitulo III. Actuació i procediments de gestió tributària.

Secció 1ª. Disposicions generals

Concepte: Art.117 LGT. Exercici de funcions administratives

Formes d’iniciació de la gestió tributària (art. 118)

De acuerdo con lo previsto en la normativa tributaria, la gestión tributaria se iniciará:
a) Por una autoliquidación, por una comunicación de datos o por cualquier otra clase de declaración.
b) Por una solicitud del obligado tributario, de acuerdo con lo previsto en el artículo 98 de esta ley.
c) De oficio por la Administración tributaria

La declaració tributària. Concepte. Art. 119.1 LGT

Artículo 119. Declaración tributaria.
1. Se considerará declaración tributaria todo documento presentado ante la Administración tributaria donde
se reconozca o manifieste la realización de cualquier hecho relevante para la aplicación de los tributos.

112
La presentación de una declaración no implica aceptación o reconocimiento por el obligado tributario de la
procedencia de la obligación tributaria.

L'autoliquidació tributària (art. 120 LGT)

Concepte. Art.120.1 LGT

1. Las autoliquidaciones son declaraciones en las que los obligados tributarios, además de comunicar a la
Administración los datos necesarios para la liquidación del tributo y otros de contenido informativo, realizan
por sí mismos las operaciones de calificación y cuantificación necesarias para determinar e ingresar el
importe de la deuda tributaria o, en su caso, determinar la cantidad que resulte a devolver o a compensar.

Comprovació. Art. 120.2 LGT

2. Las autoliquidaciones presentadas por los obligados tributarios podrán ser objeto de verificación y
comprobación por la Administración, que practicará, en su caso, la liquidación que proceda.

Impugnació: rectificació. Art. 120.3 LGT

3. Cuando un obligado tributario considere que una autoliquidación ha perjudicado de cualquier modo sus
intereses legítimos, podrá instar la rectificación de dicha autoliquidación de acuerdo con el procedimiento
que se regule reglamentariamente.

Declaracions complementàries o substitutives (art. 122 LGT)

Declaració que complementa l’autoliquidació inicialment presentada.

Secció 2ª. Procediments de gestió tributària

Artículo 123. Procedimientos de gestión tributaria.
1. Son procedimientos de gestión tributaria, entre otros, los siguientes:
a) El procedimiento de devolución iniciado mediante autoliquidación, solicitud o comunicación de datos.
b) El procedimiento iniciado mediante declaración.

113
c) El procedimiento de verificación de datos.
d) El procedimiento de comprobación de valores.
e) El procedimiento de comprobación limitada.
2. Reglamentariamente se podrán regular otros procedimientos de gestión tributaria a los que serán de
aplicación, en todo caso, las normas establecidas en el capítulo II de este título.

1. PROCEDIMENT INICIAT MITJANÇANT AUTOLIQUIDACIÓ

2. PROCEDIMENT INICIAT MITJANÇANT DECLARACIÓ. Arts. 128-130 LGT

3. PROCEDIMENT DE DEVOLUCIÓ. Arts. 124-127 LGT

4. PROCEDIMENT DE VERIFICACIÓ DE DADES. Supòsits: Art. 131 LGT

Artículo 131. Procedimiento de verificación de datos.

La Administración tributaria podrá iniciar el procedimiento de verificación de datos en los siguientes
supuestos:
a) Cuando la declaración o autoliquidación del obligado tributario adolezca de defectos formales o incurra en
errores aritméticos.
b) Cuando los datos declarados no coincidan con los contenidos en otras declaraciones presentadas por el
mismo obligado o con los que obren en poder de la Administración tributaria.
c) Cuando se aprecie una aplicación indebida de la normativa que resulte patente de la propia declaración o
autoliquidación presentada o de los justificantes aportados con la misma.
d) Cuando se requiera la aclaración o justificación de algún dato relativo a la declaración o autoliquidación
presentada, siempre que no se refiera al desarrollo de actividades económicas.

a) Inici:
1) Requeriment: Requeriment de l’Administració.
2) Proposta de liquidació motivada: les “paral·leles” → L’Administració proposa una liquidació
paral·lela a la realitzada pel contribuent.

b) Finalització : Al·legacions i supòsits de finalització. Art.133 LGT

114
La verificació no impedeix una posterior comprovació
Artículo 133. Terminación del procedimiento de verificación de datos.
1. El procedimiento de verificación de datos terminará de alguna de las siguientes formas:
a) Por resolución en la que se indique que no procede practicar liquidación provisional o en la que se corrijan
los defectos advertidos.
b) Por liquidación provisional, que deberá ser en todo caso motivada con una referencia sucinta a los hechos
y fundamentos de derecho que se hayan tenido en cuenta en la misma.
c) Por la subsanación, aclaración o justificación de la discrepancia o del dato objeto del requerimiento por
parte del obligado tributario.
d) Por caducidad, una vez transcurrido el plazo regulado en el artículo 104 de esta ley sin haberse notificado
liquidación provisional, sin perjuicio de que la Administración también pueda iniciar de nuevo este
procedimiento dentro del plazo de prescripción.
e) Por el inicio de un procedimiento de comprobación limitada o de inspección que incluya el objeto del
procedimiento de verificación de datos.
2. La verificación de datos no impedirá la posterior comprobación del objeto de la misma.

5. PROCEDIMNENT DE COMPROVACIÓ DE LIMITADA

Objecte: ja no és contrastar dades o corregir.

Objecte (Art.136). Llibres registres. La comptabilitat. Esta limitada

Artículo 136. La comprobación limitada.

1. En el procedimiento de comprobación limitada la Administración tributaria podrá comprobar los hechos,
actos, elementos, actividades, explotaciones y demás circunstancias determinantes de la obligación
tributaria.
2. En este procedimiento, la Administración Tributaria podrá realizar únicamente las siguientes actuaciones:
a) Examen de los datos consignados por los obligados tributarios en sus declaraciones y de los justificantes
presentados o que se requieran al efecto.
b) Examen de los datos y antecedentes en poder de la Administración Tributaria que pongan de manifiesto la
realización del hecho imponible o del presupuesto de una obligación tributaria, o la existencia de elementos
determinantes de la misma no declarados o distintos a los declarados por el obligado tributario.
c) Examen de los registros y demás documentos exigidos por la normativa tributaria y de cualquier otro libro,
registro o documento de carácter oficial con excepción de la contabilidad mercantil, así como el examen de

115
las facturas o documentos que sirvan de justificante de las operaciones incluidas en dichos libros, registros o
documentos.
No obstante lo previsto en el párrafo anterior, cuando en el curso del procedimiento el obligado tributario
aporte, sin mediar requerimiento previo al efecto, la documentación contable que entienda pertinente al
objeto de acreditar la contabilización de determinadas operaciones, la Administración podrá examinar dicha
documentación a los solos efectos de constatar la coincidencia entre lo que figure en la documentación
contable y la información de la que disponga la Administración Tributaria.
El examen de la documentación a que se refiere el párrafo anterior no impedirá ni limitará la ulterior
comprobación de las operaciones a que la misma se refiere en un procedimiento de inspección.
d) Requerimientos a terceros para que aporten la información que se encuentren obligados a suministrar con
carácter general o para que la ratifiquen mediante la presentación de los correspondientes justificantes.

3. En ningún caso se podrá requerir a terceros información sobre movimientos financieros, pero podrá
solicitarse al obligado tributario la justificación documental de operaciones financieras que tengan incidencia
en la base o en la cuota de una obligación tributaria.
4. Las actuaciones de comprobación limitada no podrán realizarse fuera de las oficinas de la Administración
tributaria, salvo las que procedan según la normativa aduanera o en los supuestos previstos
reglamentariamente al objeto de realizar comprobaciones censales o relativas a la aplicación de métodos
objetivos de tributación, en cuyo caso los funcionarios que desarrollen dichas actuaciones tendrán las
facultades reconocidas en los apartados 2 y 4 del artículo 142 de esta ley.

No pot examinar els llibres comptables, ni mirar moviments financers, ni sortir fora de les oficines. Es
important. És el que NO pot fer la Administració.

a) Inici. Art 137 LGT. D’ofici

Comunicació. Contingut. Naturalesa de l'actuació.
Proposta de liquidació

Artículo 137. Iniciación del procedimiento de comprobación limitada.

1. Las actuaciones de comprobación limitada se iniciarán de oficio por acuerdo del órgano competente.
2. El inicio de las actuaciones de comprobación limitada deberá notificarse a los obligados tributarios
mediante comunicación que deberá expresar la naturaleza y alcance de las mismas e informará sobre sus
derechos y obligaciones en el curso de tales actuaciones.

116
Cuando los datos en poder de la Administración tributaria sean suficientes para formular la propuesta de
liquidación, el procedimiento podrá iniciarse mediante la notificación de dicha propuesta.

b) Instrucció. Art.138 LGT:

• Documentació : Comunicacions i diligències
• Facultats i limitacions. Abast: què no es pot fer? Llibres, moviments financers, sortir
• Proposta de liquidació i al·legacions

Artículo 138. Tramitación del procedimiento de comprobación limitada.

1. Las actuaciones del procedimiento de comprobación limitada se documentarán en las comunicaciones y
diligencias a las que se refiere el apartado 7 del artículo 99 de esta ley.
2. Los obligados tributarios deberán atender a la Administración tributaria y le prestarán la debida
colaboración en el desarrollo de sus funciones.
El obligado tributario que hubiera sido requerido deberá personarse en el lugar, día y hora señalados para la
práctica de las actuaciones, y deberá aportar la documentación y demás elementos solicitados.
3. Con carácter previo a la práctica de la liquidación provisional, la Administración tributaria deberá
comunicar al obligado tributario la propuesta de liquidación para que alegue lo que convenga a su
derecho

d) Finalització. Art.139 LGT

Artículo 139. Terminación del procedimiento de comprobación limitada.

1. El procedimiento de comprobación limitada terminará de alguna de las siguientes formas:
a) Por resolución expresa de la Administración tributaria, con el contenido al que se refiere el apartado
siguiente.
b) Por caducidad, una vez transcurrido el plazo regulado en el artículo 104 de esta ley sin que se haya
notificado resolución expresa, sin que ello impida que la Administración tributaria pueda iniciar de nuevo
este procedimiento dentro del plazo de prescripción.
c) Por el inicio de un procedimiento inspector que incluya el objeto de la comprobación limitada. → Declare
la necesidad de analizar los libros.

(…)

117
d) Nova actuació. Art 140 LGT. Principi dels actes propis

Artículo 140. Efectos de la regularización practicada en el procedimiento de comprobación limitada.

1. Dictada resolución en un procedimiento de comprobación limitada, la Administración tributaria no podrá
efectuar una nueva regularización en relación con el objeto comprobado al que se refiere el párrafo a) del
apartado 2 del artículo anterior salvo que en un procedimiento de comprobación limitada o inspección
posterior se descubran nuevos hechos o circunstancias que resulten de actuaciones distintas de las
realizadas y especificadas en dicha resolución.
2. Los hechos y los elementos determinantes de la deuda tributaria respecto de los que el obligado tributario
o su representante haya prestado conformidad expresa no podrán ser impugnados salvo que pruebe que
incurrió en error de hecho.

Principi dels actes propis/ Principi de preclusivitat

Aquells aspectes comprovats ja no es poden tornar a comprovar, malgrat que sorgeixin nous fets
(circumstàncies fora de l’àmbit de la comprovació inicial)

6. PROCEDIMENT DE COMPROVACIÓ DE VALORS (art. 134 LGT)

• Objecte: Quan la base imposable dels tributs és el valor real o de mercat. Per exemple. impost
Successions i Transmissions o IAJDTP)
• Procediment: Comunicació, valoració (vid. article 57 LGT) i proposta. →
- Activitat administrativa de comprovació de valors, comprovació que el valor s’ajusta al valor real o valor de
mercat.
- La qüestió per determinar el valor real o de mercat és molt complexa.

• Mitjans de comprovació (art. 57 LGT): En el cas dels immobles, el natural es el dictamen de perits de
l’Administració (malgrat que hi ha d’altres)
• Al·legacions
• Liquidació
• Recurs: Contra la liquidació basada en la valoració ! TPC

7. TAXACIÓ PERICIAL CONTRADICTÒRIA (art. 135 LGT)

118
 • Sol·licitud: en el termini del primer recurs contra la liquidació
Els interessats podran promoure la taxació contradictòria. Dins del termini del primer recurs contra la
liquidació efectuada d’acord amb els valors comprovats administrativament.
• En determinats tributs: Dret a reserva de la TPC → Es pot reservar per a més endavant.
• Efectes suspensius de l’execució i el recurs → La presentació de la sol·licitud de TPC es suspèn
l’execució de la liquidació i el termini d’interposició de recurs, i l’inici del procediment sancionador.
• Supòsits en què no cal nomenar tercer perit: <120.000 € i <10% (art. 135.2 LGT)
Si la valoració Administrativa no s’ha realitzat mitjançant dictamen de perits i el contribuent sol·licita
la TPC (aportant el seu perit), l’Administració haurà de recórrer al dictamen de perits.
Si la diferencia entre el valor determinado por el perito de la Administración y la tasación practicada
por el perito designado por el obligado tributario, considerada en valores absolutos, es igual o
inferior a 120.000 euros y al 10 por ciento de dicha tasación → Valoració perit de part. Si la
diferencia es superior → Nomenament de tercer perit

 Costes del peritatge : Les paga la Administració si no superen

Los honorarios del perito del obligado tributario serán satisfechos por éste. Cuando la diferencia entre la
tasación practicada por el perito tercero y el valor declarado, considerada en valores absolutos, supere el 20
por ciento del valor declarado, los gastos del tercer perito serán abonados por el obligado tributario y, en
caso contrario, correrán a cargo de la Administración. En este supuesto, aquél tendrá derecho a ser
reintegrado de los gastos ocasionados por el depósito al que se refiere el párrafo siguiente

 Efectes del peritatge (art. 135. 4 LGT)

4. La valoración del perito tercero servirá de base a la liquidación que proceda con los límites del valor
declarado y el valor comprobado inicialmente por la Administración tributaria

SESSIÓ 13 PROCEDIMENT D’INSPECCIÓ

Té reservat el:
- Capítol IV del Títol III LGT (Art. 141 a 159)
- Articles 166-197 RGAT (RD 1065/2007, de 27 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament General de les
actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes
comuns dels procediments d’aplicació dels tributs)

119
Hom distingeix:
• Procediment inspector: Comprovació́ i investigació́, i si s’escau, regularització́ mitjançant la pràctica
d’una o diverses liquidacions
• Resta d’actuacions inspectores: Obtenció d’informació, valoracions, etc. Art. 197 RGAT. N’hi ha que
poden ser d’un procediment inspector i n’hi ha que no, que poden estar al marge.

CLASSES D’ACTUACIONS INSPECTORES:

Art. 141 LGT
En el RGAT: funcions inspectores i altres funcions de l’art. 197 RGAT
Classes d’actuacions:
• De comprovació i investigació
• D’obtenció d’informació
• De comprovació de valors
• De comprovació del compliment dels requisits per a l’obtenció de beneficis o incentius fiscals
• De comprovació limitada
• De assessorament i informe a òrgans de l’Administració pública
• Altres

1. D’OBTENCIÓ D’INFORMACIÓ
Art. 93 LGT i art. 30 RGAT
Obtenir dades tributàries. La inspecció no te carta blanca per demanar qualsevol tipus de dades. No per
exemple, saber quina malaltia té una persona. No té cap interès en tenir coneixement en aspectes no
rellevants en tema d’impostos.
Objecte: El coneixement de dades amb transcendència tributària que es trobin en poder de l’obligat:
- Deduïdes de relacions econòmiques, professionals o financeres amb tercers: informació de les seves
relacions amb terceres persones
- Relacionades amb el compliment de les pròpies obligacions tributàries de l’obligat: informacions
pròpies com a contribuent.

Obligació de proporcionar informació. Dues fonts:

120
 - General: per subministrament. Per imposició legal. Obligació periòdica que s’imposa a tots els
contribuents que estiguin en una determinada situació. Per exemple informar de qui han retingut,
quin import han retingut... que ha de proporcionar el retenidor periòdicament sense que li digui la
administració, ja li diu la llei (obligació genèrica). És una part important de la pressió fiscal indirecta.
- A requeriment individualitzat: la inspecció abans d’iniciar un procediment o durant demana una
sèrie d’informacions a algú. És la pròpia del procediment inspector.

2. DE COMPROVACIÓ DE VALORS
Arts. 134 i 135 LGT i Art. 157-161 RGAT
Dintre del procediment inspector, però també d’un procediment de comprovació limitada, o iniciat via
declaració.

3. COMPROVACIÓ DE BENEFICIS FISCALS

Objecte: Comprovació del compliment dels requisits per a l’obtenció de beneficis o incentius fiscals, així com
per a l’aplicació de règims tributaris especials.
Es pot demanar a la inspecció que faci comprovacions sobre si persones que han demanat uns determinats
règims estan complint amb els requeriments.

4. COMPROVACIÓ LIMITADA
Arts. 136-140 LGT i arts. 162-164 RGAT Limitacions.
Possible finalització:
- Caducitat
- Liquidació provisional
- Inici d’un procediment inspector: no és la forma habitual, però és una manera.

FACULTATS DE LA INSPECCIÓ

Article 142 LGT i articles 171-173 RGAT.

1. EXAMEN DE LA DOCUMENTACIÓ RELATIVA A L’INTERESSAT (171 RGAT)

121
a) Qualsevol antecedent o informació que hagi de facilitar-se a l’Admó. o que calgui per a l’exigència de les
obligacions tributàries
b) Comptabilitat o registres per mitjans informàtics (art. 29 LGT): Pot mirar la comptabilitat amb algunes
limitacions. Els llibres registres (llibres imposats per normativa tributaria-fiscal, no la comptabilitat
mercantil).
c) Possibilitat d’obtenir còpies: si demana els llibres o els arxius amb la documentació, se’n pot fer copia amb
càrrec de l’administració.

2. ENTRADA I RECONEIXEMENT DE FINQUES (172 RGAT)

Protecció́ del “domicili constitucionalment protegit”. És un tema que no ha estat pacífic. Juga aquest
concepte del domicili. Des del moment en que aquest domicili s’entén i està clar que s’estén a les persones
jurídiques, també està protegit.
Casos:
a) Si no és un domicili constitucionalment protegit, i hi ha oposició a l'entrada, cal autorització escrita del
Delegat o el Director del Departament
b) Si és un domicili constitucionalment protegit: l’art. 113 LGT exigeix consentiment de l’obligat tributari o
autorització judicial. Escrit al jutge del contenciós on es motivi la necessitat d’entrar en aquell domicili.
Moltes vegades és una situació complicada. Si ja es sap que aquest persona no compleix, doncs no cal entrar,
perquè ja ho saps. El que passa normalment és que hi ha indicis, que s’hauran d’explicar bé perquè el jutge
vegi la necessitat d’autoritzar aquesta entrada. Normalment els indicis s’operen per comparació amb el
sector. Que hi hagi un volum de pagaments amb targeta de crèdit molt baix, molt de cobrament en cash...
uns quants indicis, sinó, no anirem enlloc.

El consentiment de l’obligat tributari és revocable però permet adoptar mesures cautelars en cas de
revocació.

3. PERSONACIÓ DE L’OBLIGAT TRIBUTARI (172 RGAT)

- L’obligat tributari Ha d’atendre la Inspecció i col·laborar-hi. Si hi ha actituds obstructives es pot
considerar infracció severa. No vol dir que sigui una atenció personal, del propi contribuent
personalment  assessors fiscals o representants autoritzats
- Excepcionalment, de forma motivada, la inspecció podrà requerir la compareixença personal de
l’obligat tributari, quan la naturalesa de les actuacions a realitzar així ho exigeixi (art. 142.3 LGT). No
desenvolupat reglamentàriament

122
4. CONSIDERACIÓ D’AGENTS DE L’AUTORITAT (art. 60.1 RGAT)
- Poden exigir l’auxili i suport de les altres autoritats públiques, com la Guardia Civil o Mossos
- Estan protegits per aquesta condició d’agent, i qualsevol falta pot portar a possibles responsabilitats
penals: resistència, atemptat, o desacatament

Documentació actuacions inspectores

Articles 99, 143 i 144 LGT, i articles 97-100 i 175-176 RGAT
Classes de documents:
a. Comunicacions, diligències i informes: Són documents tant d’Inspecció com de Gestió i Recaptació. N’hi ha
a qualsevol procediment. Són els més habituals.
b. Actes: Document exclusivament de la Inspecció. Inclou una proposta de regularització de la situació fiscal
del contribuent. És singular la seva existència. Inclouen la proposta del òrgan que ha actuat, com a conclusió
de les investigacions, i arriba a una proposta de liquidació.

Valor probatori de diligències i actes: Tenen naturalesa de documents públics (arts. 107 i 144 LGT).
Presumpció de certesa

PROCEDIMENT INSPECTOR: OBJECTE

Art. 145 LGT
Persegueix: La comprovació i investigació del correcte compliment de les obligacions tributàries i, si s’escau,
la regularització de la situació tributària de l’obligat mitjançant la pràctica d’una o diverses liquidacions
• Comprovació: Examen dels elements i valors declarats, l’ajustament a la realitat d’alló que s’ha
declarat. A veure si el que vosté declara que ha guanyat és veritat.
• Investigació: activitat tendent al descobriment de fets amb rellevància tributària no declarats o
declarats incorrectament. Descobrir alló que no s’ha declarat. S’investiga alló que no se sap.

La inspecció es tracta d’activitats planificades (article 170 RGAT): Hi ha Plans general i parcials. No és anar a
veure que trobem.

La decisió d’incloure un contribuent en pla és un acte de simple tràmit no susceptible d’impugnació

Els plans i mitjans de selecció són reservats

123
Art. 168 RGAT: previsió d’inspeccions coordinades amb les CCAA. En la pràctica, són dues actuacions
simultànies, les liquidacions de les quals han d’impugnar-se per separat. Les Administracions intercanvien la
informació.

PROCEDIMENT INSPECTOR: inici

ART. 147 LGT: S’INICIA D’OFICI

Pot ser a sol·licitud de l’obligat tributari? Seria una mica estrany. Arts. 149 LGT i 179 RGAT: Aquells obligats
que siguin objecte d’una actuació de caràcter parcial poden sol·licitar que passi a caràcter general respecte
del tribut i període afectat.
Termini: 15 dies des de la notificació de l’inici de les actuacions parcials

Hi ha possibilitat de la denuncia publica: no és una forma d’iniciar el procediment, la administració no està

vinculada. Se’n reben moltíssimes de denuncies. És una gran font d’informació per la AP, però no està
obligada a iniciar cap procediment. El que es fa és examinar la informació que s’aporta i comprovar amb les
dades que ja es tenen.

Formes d’iniciar el procediment (Art. 177 RGAT):

a) Comunicació per tal que comparegui l’obligat tributari: és la manera més habitual. Si hi ha
documents a presentar se li donen un mínim de 10 dies.
b) Personació de la Inspecció en l'empresa: és una manera molt eficaç. Sense prèvia comunicació. Això
te els avantatges del factor sorpresa. Per exemple: entrades als majoristes de Mercabarna, uns
quants cotxes i els Mossos i va ser una cosa bastant peliculera. Confusió, crits, follon...

Efectes de l’inici (Art. 87 RGAT):

1. La interrupció de la prescripció del dret de l’Administració per determinar els deutes tributaris (art.
68.1 LGT)
2. La interrupció de la prescripció per imposar les sancions tributàries que poden derivar de la
regularització (art. 189.3 LGT)
3. Els ingressos posteriors a la notificació de l’inici del procediment tindran simple caràcter d’ingres a
compte.
4. Les contestacions a les consultes tributàries plantejades respecte a qüestions relacionades amb el
procediment inspector iniciat no vincularan l'administració (art. 89.2 LGT). Consultes generals: art.
68.2 RGAT

124
ABAST DE LES ACTUACIONS
L’abast es refereix a si afecten a no a tots els elements de la obligació tributaria i el període que estiguis
comprovant.
- Abast general (Article 148 LGT): Quan afecti la totalitat dels elements de l’obligació́ tributària en el
període objecte de comprovació. Ex.: Una actuació́ per l’IVA 1r trimestre 2018 seria d’abast general.
- Abast parcial: quan no afecti la totalitat dels elements del concepte tributari en el període objecte de
la comprovació́. També, les relatives a la comprovació́ formal de sol·licituds de devolucions. Per
exemple ens interessen les operacions immobiliàries del primer trimestre del 2018, no tot el que has
fet amb l’IVA, només aquestes operacions. O quan comprova formalment les sol·licituds de
devolució. No entra a mirar totes les operacions que s’han fet.

Allò ja comprovat no podrà tornar-se a comprovar, llevat que concorrin determinades circumstàncies
previstes en el art. 101.4.a) LGT

Art. 178 RGAT: Concepte d'extensió (tributs i períodes) junt amb el d’abast de les actuacions. La extensió és
el concepte i període al que et refereixes. IVA del 2017, 2018 i 2019.

LLOC DE LES ACTUACIONS

Llocs on poden desenvolupar-se les actuacions: Segons determini la Inspecció (Art.151 LGT, art. 174 RGAT).
És important per la AP anar a veure, sobre el paper tot quadra, però has d’anar a veure les coses a la realitat.
En principi, la facultat aquesta la té la AP. On es pot examinar?
- On l’obligat tributari tingui el domicili fiscal o bé on el seu representant tingui el domicili o despatx
- On es realitzin total o parcialment les activitats gravades
- On hi hagi alguna prova del fet imposable
- A les oficines de l'administració

Els llibres oficials de comptabilitat nomes es poder mirar al domicili de l’obligat, llevat que els porti volent.

Llocs on pot examinar-se la documentació de l’obligat

- Llibres i altra documentació original prevista en el art. 142: en el domicili o oficines de l’obligat, llevat
que es tracti de còpies o hi hagi consentiment per examinar-los en oficines públiques
- Registres i documents establerts per normes tributàries: podrà requerir-se’n la presentació en les
oficines públiques

125
 - Si no hi ha activitat econòmica: es pot exigir la presentació de la documentació en les oficines de
l'administració

TEMPS DE LES ACTUACIONS

Art. 152 LGT, Art. 182 RGAT
- Actuacions en les oficines públiques: dintre de l’horari d’apertura al públic i, en tot cas, dintre de la
jornada de treball vigent. Art. 182: fora, si hi ha consentiment de l’interessat i “quan les
circumstàncies ho requereixin”  per exemple ara que per Coronavirus, que hi haurà que
desinfectar les oficines i deixar passar temps, s’ampliarà l’horari.
- Actuacions en locals de l’interessat: respectar la jornada laboral, amb possibilitat d’actuar, si hi ha
acord, altres hores o dies
- Addicionalment,si no hi ha acord, prèvia autorització es pot actuar fora d’horaris, per evitar que es
destrueixin proves o hi hagi exigència d’especial celeritat (art.182 RGAT)

Durada del procediment inspector

Ha estat un tema molt conflictiu en els últims deu anys. Dramatic perquè s’han perdut milions d’euros per
qüestions relatives a la durada del procediment. Per aixó, s’ha establert un sistema molt més objectiu.

Art. 150 LGT, Art. 102-104 i 184 RGAT

a) 18 mesos, amb caràcter general
b) 27 mesos, quan concorri alguna de les següents circumstàncies (en qualsevol de les obligacions
tributàries o períodes objecte de comprovació):
a. Xifra anual de negocis de l’obligat tributari igual o superior a la requerida per auditar els
comptes (> 5,7 M€)
b. Obligat tributari integrat en un grup en règim de consolidació fiscal o en el règim especial de
grups d'enAtats que sigui objecte de comprovació inspectora. Vinculades

Extensió del termini (150.5 LGT)

• En cas de no aportació de documentació requerida i aportació posterior (3 mesos), sempre que
l’aporti passats nou mesos des de l’inici. Però l'extensió serà de 6 mesos quan l'aportació́ se efectuï
després de formalitzar l’acta i determini que l’òrgan competent per liquidar hagi d’acordar la
pràctica d’actuacions complementàries

126
 • Igualment, s’estendrà per un període de 6 mesos quan concorrent les circumstàncies determinants
de l'aplicació́ del mètode d'estimació indirecta, s’aportin dades, documents o proves relacionats amb
aquestes circumstàncies
• El termini del procediment inspector es comptarà des de la data de notificació a l’obligat tributari de
l’inici fins que es notifiqui o s’entengui notificat l’acte administratiu que en resulti
• El termini és únic per a totes les obligacions tributàries i períodes a què abraci el procediment
inspector, per més que les circumstàncies per a la determinació́ del termini només afectin algunes
de les obligacions o períodes inclosos.
• A efectes del còmput del termini del procediment inspector no serà d'aplicació l’article 104.2 LGT:
períodes d'interrupció justificada i dilacions en el procediment per causa no imputable a
l'administració. Té a veure amb l’estat anterior que va provocar la controvèrsia. Ja no s’apliquen,
perquè s’ha optat per un sistema objectiu.

Suspensió del còmput (els 18-27 mesos)

Des del moment de:
a) La remissió de l’expedient al Ministeri Fiscal o a la jurisdicció competent sense practicar la liquidació
d’acord amb l’article 251 LGT
b) La recepció́ d’una comunicació́ d’un òrgan jurisdiccional que ordeni la suspensió o paralització
respecte de determinades obligacions tributàries o algun dels seus elements d’un procediment
inspector en curs
c) El plantejament per l'administració tributària d’un conflicte davant les Juntes Arbitrals amb les CA, o
la recepció́ de la comunicació́ del mateix
d) La notificació a l’interessat de la remissió de l’expedient de conflicte en l'aplicació de la norma
tributària a la Comissió consultiva.
e) L’intent de notificació a l’obligat tributari de la proposta de resolució o de liquidació, o de l’acord pel
que s’ordena completar actuacions (article 156.3.b) LGT)
f) La concurrència d’una causa de força major que obligui a suspendre les actuacions

L’obligat tributari podrà sol·licitar, abans de l'apertura del tràmit d’audiència, un o més períodes en què la
inspecció́ no podrà fer actuacions amb ell i quedarà suspès el termini per a atendre els requeriments que li
hagin estat efectuats. Màxim total: 60 dies naturals per a tot el procediment, que suposaran una extensió́
del termini màxim de durada. Una època que no els hi va bé, i s’estimen més no estar pendents de las
inspeccions.

127
Es podrà denegar la sol·licitud si no està prou justificada o si s’aprecia que pot perjudicar el
desenvolupament de les actuacions. La denegació no podrà ser objecte de recurs o reclamació́ economico-
administrativa

PROCEDIMENT INSPECTOR
L’incompliment del termini de durada del procediment NO en determinarà la caducitat continuarà fins al
final, però produirà els següents efectes respecte a les obligacions tributàries pendents de liquidar:
a) No es considerarà interrompuda la prescripció. Caldrà doncs un nou acte interruptor de la
prescripció. Dret a ser informat sobre els nous conceptes i períodes a què es refereixin les noves
actuacions.
b) Els ingressos realitzats des de l’inici del procediment fins la primera actuació practicada amb
posterioritat a l’incompliment del termini de durada del procediment que hagin estat imputats per
l’obligat al tribut i període objecte de les actuacions tindran el caràcter d'espontanis a efectes de
l’article 27 LGT
c) No s’exigiran interessos de demora des que se produeixi l’incompliment fins a la finalització del
procediment

Aquest punt és important

PROCEDIMENT INSPECTOR. DESENVOLUPAMENT

MESURES CAUTELARS (Art. 146 LGT i 181 RGAT): per exemple, per evitar que es destrueixin proves
• Poden consistir en el precinte, dipòsit o incautament de mercaderies o documentació per impedir
que desapareguin o es destrueixin
• Seran proporcionals, sense que puguin causar perjudicis d’impossible o difícil reparació, i limitades
temporalment
• Possible auxili i col·laboració de les autoritats (policia)
• Procediment (ja el veurem)
• Hauran de ser ratificades per l’Inspector-Cap en el termini de 15 dies des de l’adopció, amb
al·legacions de l’obligat en 5 dies
Un cas molt típic es endur-se’n ordinadors o arxius, per això en el termini mes curt ho haurà d’examinar amb
presencia de l’interessat i amb diligencies.

128
TRÀMIT D’AUDIÈNCIA
• Previ a les actes: el procediment inspector és intrínsecament contradictori, és un procediment que hi
ha un contacte continuada entre les partes, i arriba un moment, abans de les actes, que la AP diu,
això es el que tenim, i farem la proposta amb base a tota aquesta documentació.
• Se’n prescindeix en el cas de les actes amb acord: no hi ha aquest tràmit
• Obtenció de còpia dels documents administratius que integrin l’expedient

PROCEDIMENT INSPECTOR. FINALITZACIÓ

Articles 153 a 157 LGT, articles 176, i 185 a 189 RGAT
Art. 153 LGT: Contingut mínim, entre el qual la indicació de l'existència o inexistència d’indicis d’infracció
Classes d’actes:
A. Amb acord
B. De conformitat
C. De disconformitat

A. Actes amb acord (art. 155 LGT)

Casos (l’acord pot ser parcial)
• Conceptes jurídics indeterminats
• Quan sigui necessària l'apreciació dels fets determinants per a la correcta aplicació de la norma al cas
concret
• Realització d'estimacions, valoracions o amidaments de dades o elements que no puguin quantificar-
se de forma certa
• Requisits per a la firma de l’acta
• Autorització de l’Inspector Cap, prèvia o simultània a la firma de l’acta
• Constitució de dipòsit, aval o assegurança de caució per garantir el cobrament
• Contingut (Arts. 153 LGT i 155 LGT)
• Fonamentació proposta
• Conformitat amb la proposta de regularització i de sanció
• Renúncia a la tramitació separada del procediment sancionador

Efectes

129
 • La liquidació se entén produïda i notificada (i la sanció, si és el cas) als 10 dies, llevat de rectificació
errors materials
• Només recurs contra la liquidació i sanció en via contencios-administrativa per vicis del
consentiment (No impugnació en via administrativa)
• Reducció sanció en un 50%

B. Actes de conformitat
Article 156 LGT i article 187 RGAT. Aquí el contribuent està d’acord, dona la seva conformitat amb les actes
(les actes no son liquidacions, són propostes)

Tramitació:
• El tràmit d’audiència és previ a la firma de les actes.
• Amb la firma s’entén produïda i notificada la liquidació pel transcurs d’un mes, llevat que es notifiqui
acord de l’Inspector Cap pel qual:
o Rectifiqui errors materials
o Deixi sense efecte l’acta ordenant completar les actuacions
o Confirmi expressament la proposta de liquidació
o Rectifiqui la proposta per considerar que hi ha error en l'apreciació dels fets o indeguda
aplicació de les normes
• Reducció per conformitat: 30% de la sanció (compatible amb la reducció addicional del 25% per
ingrés de la sanció) = 52,5% (bastant a prop de les actes amb acord i no has de fer totes aquelles
qüestions)
• No és possible revocar la conformitat, però són recurribles: si és així, liquidació de la reducció
practicada

C. Actes de disconformitat
Article 157 LGT i article 188 RGAT

Tramitació:
• Tràmits d’audiència previ i posterior a l’acta. El posterior és de 15 dies, el previ, entre 10 i 15.
Ampliables a peHció de l’obligat
• És preceptiu emetre un informe ampliatori preceptiu, amb els fonaments de dret, que es lliura
conjuntament amb l’acta

130
 • Liquidació expressa o ordre de completar actuacions: Si l’Inspector Cap vol rectificar errors en
l'apreciació dels fets o indeguda aplicació de normes jurídiques, i no han estat al·legats pel
contribuent, aquest acord (realment una ‘auto proposta’) s’ha de notificar i donar termini 15 dies
d’al·legacions

LIQUIDACIONS DERIVADES DE LES ACTES

Article 101 LGT i article 190 RGAT
Regla general:
- Les actuacions d’abast parcial SEMPRE donen lloc a liquidacions provisionals
- Les actuacions d’abast general donaran lloc a liquidacions definitives, llevat dels casos de l’art. 101.4
LGT i 190 RGAT
• Definitives: les practicades en el procediment inspector prèvia comprovació i investigació de la totalitat
dels elements de l'obligació tributària
• Provisionals: Quan hi hagi elements de l'obligació tributària
- Que es determinin en funció d’una altra obligació no regularitzada o regularitzada amb liquidació
provisional o definitiva no ferma, o bé quan
- No hagi estat possible comprovar-los amb caràcter definitiu. Art 190.3 RGAT:
o 1. Reclamació judicial o procés penal que afecti els fets comprovats
o 2. Impossibilitat de finalització per no haver obtingut dades de tercers
o 3. Control formal de devolucions
• També són provisionals, però no es poden tornar a comprovar:
- Conflicte en l'aplicació de la norma, quan no sigui l’únic punt a regularitzar si es poden regularitzar
altres elements de l'obligació tributària
- Desagregació de l'obligació tributaria
- Comprovació de valors en el si d’un procediment inspector que doni lloc a quota a ingressar. Acta i
liquidació a compte "possibilitar la impugnació separada (i la taxació pericial contradictòria).
Minorarà l’acta i la liquidació que regularitzin la totalitat d’allò comprovat

Efecte
Allò ja comprovat no es podrà tornar a comprovar, llevat dels casos de l’art. 101.4.a) especificats en els
articles 190.2 i 190.3 RGAT, exclusivament per allò que preveuen aquests preceptes

LIQUIDACIÓ INTERESSOS DE DEMORA - ALTRES FINALITZACIONS DEL PROCEDIMENT

• ID: Fins el dia en què es practiqui la liquidació. Límits:

131
a. Fi del termini màxim de durada de les actuacions (150.3 LGT)
b. Liquidacions a retornar: data de l’ordenació del pagament

ALTRES FORMES DE TERMINACIÓ DEL PROCEDIMENT (art. 189 RGAT)

- Casos de prescripció, no subjecció, òrgan no competent o altres circumstàncies que impedeixin la
formalització d’una acta: acord de l’Inspector Cap, a proposta o mitjançant informe de l’equip
d’inspecció actuant
- Comprovació d’obligacions formals: informe o diligència

Altres actuacions
• Estimació indirecta: Art.193RGAT
• Conflicte en l’aplicació de la norma tributària: 194 RGAT
• Comprovació de grups consolidats: Art. 195 RGAT
• Declaració de responsabilitat en el procediment inspector: Art. 196 RGAT
• Altres actuacions: Art. 197 RGAT

SESSIÓ 14

Cultura General de IU: Se celebra la pentecosta que son 50 dies d’ençà de la pasqua. Dilluns és festa
a Barcelona, se celebra que els apòstols estaven reunits al tabernacle i van baixar del cel llengües
de foc que es van posar sobre el cap de cadascun i això els va ajudar a parlar totes les llengües del
món  fenomen de la glossolàlia, va ajudar-los molt per predicar, podien parlar llatí i grec i va ser
un dels impuls més importants en la tasca de evangelització dels gentils. Això de la glossolàlia, l’únic
cas que es coneix i s’ha comentat és el del novel·lista espanyol Camilo José Cela que quan va estar a
la Poble de Segur que està a un dels seus llibres es va posar a parlar en francès, un idioma que
desconeixia per complet (pel vi, etc).

El procediment de recaptació:

El procediment de recaptació́ (RGR 939/2005, 29.07) té molt a veure amb els bars de carretera en
els que es penjava un bastó que deia: “si no pagas, me descuelgo”. Doncs això és el procediment de
recaptació.

En l’article 160 de la LGT es troba el següent:

1. La recaudación tributaria consiste en el ejercicio de las funciones administrativas conducentes al cobro de
las deudas tributarias.
2. La recaudación de las deudas tributarias podrá realizarse:

132
a) En período voluntario, mediante el pago o cumplimiento del obligado tributario en los plazos previstos en
el artículo 62 de esta ley.
b) En período ejecutivo, mediante el pago o cumplimiento espontáneo del obligado tributario o, en su
defecto, a través del procedimiento administrativo de apremio.

L’article 62 és molt important en quant als terminis. En període voluntari o executiu, via
constrenyiment. El període executiu és el que explicarem doncs el període voluntari ja l’hem
explicat que tracta sobre el pagament voluntari per mitjà del banc, xecs, efectiu, etc. És interessant
des del punt de vista de la regulació i de l’exercici de facultats es el període executiu. Quan
comença el període executiu, és important recordar la regla de l’endemà. Comença el període
l’endemà de que venci el període voluntari establert en l’article 62, quan es tracti de deutes
liquidats per l’administració, recordem que és la modalitat de que els contribuents declarem i és
l’administració la que ens calcula la quota a ingressar, que no es el normal. També en el cas
d’autoliquidacions regeix la regla de l’endemà (exemple: impost sobre la renda que té el termini
fins el 31 de juny.). L’inici del període executiu determina l’exigeix recàrrecs i interessos, en els
termes que coneixem de l’article 28 i si s’escau les costes del procediment de constrenyiment. El
que és important de distingir és que una cosa és que un deute estigui en el període executiu i una
altra és que s’hagi iniciat el procediment de constrenyiment, que un deute estigui en període
executiu vol dir que s’ha acabat el període voluntari (segons la regla de l’endemà) però això no vol
dir que l’administració s’hagi mogut encara. Per tant, el procediment de cobrament molts cops no
anirà a la vegada que el període executiu doncs molts cops l’administració triga, així com
automàticament s’inicia el període executiu, no passa el mateix amb el procediment de
constrenyiment. Si un presenta una sol·licitud de l’ajornament o de fraccionament del deute (ja
sigui per problema de tresoreria, etc), tindrà un fre per impedir l’inici del període executiu si es
presenta durant el període voluntari. El mateix passa amb el recurs contra una sanció, si la sanció
no és ferma i ha passat el termini per ingressar-la, mentre estigui en via de recurs no començarà el
període executiu. La diferència entre el deute tributari i la sanció és que el deute tributari per poder
suspendre l’inici del període executiu has de sol·licitar l’ajornament i s’han de presentar una sèrie
d’avals, garanties, etc., en canvi, en el cas de les sancions és la simple presentació en recurs que es
suspèn immediatament.

Art. 162: En l’article 162 LGT tenim una qüestió important, i aquí ja estem parlant del procediment.
Contribuents que arriben al final del seu període voluntari per fer efectiu l’ingrés del deute i no ho
fan, resulta que l’administració té una sèrie de potestats derivades de la seva autotutela, privilegis
de l’acció d’ofici per poder cobrar el deute sobre el patrimoni d’aquests contribuents. En el exercici
d’aquestes potestats, en l’article 162, els funcionaris que estan en l’àmbit de la recaptació, per tal
d’aconseguir el cobrament se’ls atribueixen les mateixes facultats que s’atribueixen legalment als
òrgans d’inspecció. Estem davant d’un dels exemples més evidents d’autotutela administrativa, del
principi d’executivitat i acció d’ofici de l’acció administrativa.

RECAP:
• Plantejament general (art. 160 LGT)
- Període voluntari: article 62 LGT
- Període executiu
-
• Art.161 LGT: Inici del període executiu. Regla de l’endemà
• Per a liquidacions i per a autoliquidacions
• Exigibilitat de recàrrecs i interessos (161.4)
133
• Presentació d’una sol·licitud d’ajornament (161.2)
• Interposició d’un recurs contra una sanció (161.2)
• Art. 162: Facultats de l’art. 142 LGT (inspecció)

El procediment de constrenyiment

 Art. 163 LGT: Caràcter administratiu. No acumulable. Sempre d’ofici

És exclusivament administratiu, no s’inicia mai d’ofici, sinó que és iniciat i conduit per
l’administració. No es pot acumular a cap altra procediment. Per tant, aquesta és la característica
principal, estem davant d’una via i execució administrativa.

 Art. 164 LGT: Concurrència de procediments. Preferència: la marca la data de la diligència

d’embargament

Què passa quan hi ha altres procediments? Per exemple, la gent que impaga deutes tributaris ja
pots pensar que potser no paga d’altres per possibles problemes de solvència, pot haver-hi
concurrència de que alhora es pugui substanciar un recurs del deutor en qüestió. En aquí, lo
important és que l’administració gaudeix del dret de l’abstenció, de no involucrar-se. Tot i així, si
vol, pot entrar en la dinàmica del concurs i arribar a acords. El seu dret és de quedar-se al marge
perquè té una preferència respecte d’altres procediments. Aquesta preferència ve dictada per la
marca la data de la diligència d’embargament. Per tant, quan l’administració segueix el seu
procediment, en paral·lel pot haver-hi un altre procediment. Quan es tracta d’un procediment
singular (hipotecari, etc), si l’embargament és més antiga té la preferència. En el cas dels
procediments concursals, la preferència la marca la data de la diligència d’embargament, en aquest
cas respecte la data de declaració del concurs.
-Singular
- Concursal o universal: Respecte a la data de declaració́ de concurs

 Caràcter privilegiat dels crèdits: Dret d’abstenció, però pot arribar a acords.
 Art.166 LGT: Conservació d'actuacions malgrat que es declari la nul·litat de determinades
actuacions.
 Procediment en diverses fases: és preclusiu, és a dir, va endavant, no es pot tornar
endarrere.

Art.167LGT
L’inici es fa amb la providència de constrenyiment:

Naturalesa: és un títol executiu. Com una sentència judicial. Un deutor de l’àmbit del dret privat
necessita anar a un jutge per a que declari que X persona li deu X quantitat de diners, i un cop
aconsegueix això, li ha de reclamar i si no li paga, ha de tornar al jutge per tal de que executi el
cobrament. En aquest procediment és diferent, és la pròpia administració que dicta un acte que és
la providència de constrenyiment en la que es diu que X persona deu a l’administració tants diners
en concepte del tribut en X període, amb els recàrrecs que hi hagi, etc, i a més a més, se’l requereix

134
de pagament: X persona ha de pagar en aquells terminis que ja coneixen són més reduïts en l’article
62.5.

 Contingut mínim: identificació deute (import, concepte, etc)., liquidació recàrrecs (de
l’article 28) i requeriment de pagament en un determinat termini.

En aquest acte administratiu el deutor pot recórrer. Com? Amb uns motius taxats que són els
següents:
 Motius d’oposició (167.3): No deute (realment ningú devia res a ningú o bé ha prescrit el
dret per exigir el pagament del deute), ajornament, deute no notificat (en determinades
administracions, tenien externalitzat part del sistema de recaptació executiva amb
empreses privades), o anul·lat, o error que no permeti identificar el deutor o el deute (no és
teu del deute).

 Terminis de pagament: art. 62.5.

L’administració intenta cobrar el deute de la manera més fàcil possible, ha d’anar amb el primer
que trobi que sigui suficient. Si hi ha garanties del deute tributari, el primer que farà és executar
aquestes garanties ja que és el més senzill (Art.168 LGT). En segon lloc, no es cobraran aquestes
garanties si aquestes no són proporcionades, si són massa, o bé si es sol·licita l’embargament
d’altres béns suficients (si és així́, la garantia s’allibera en la part concurrent).

Si no hi ha garanties el que fa l’administració és embargar, Art.169.1 LGT, que vol dir travar o
immobilitzar jurídicament (que no es puguin transmetre aquells béns embargats). Ha de cobrir
l’import del deute, interessos, recàrrecs i les costes del procediment. En quin ordre s’ha
d’embargar? Regla General = L’acord entre parts, el deutor i l’administració. En segon lloc, la regla
és de més liquidesa a menys i que siguin menys onerosos o costosos per al deutor. Els tributs són
sempre diners, aquí intentem travar béns per després vendre’ls i saldar el deute tributari.
Si no, tenim un ordre legal (defectiu) en que si els criteris anteriors fossin de difícil aplicació, l’ordre
serà el següent:
Si los criterios establecidos en el párrafo anterior fueran de imposible o muy difícil aplicación, los bienes se
embargarán por el siguiente orden:
a) Dinero efectivo o en cuentas abiertas en entidades de crédito.
b) Créditos, efectos, valores y derechos realizables en el acto o a corto plazo.
c) Sueldos, salarios y pensiones.
d) Bienes inmuebles.
e) Intereses, rentas y frutos de toda especie.
f) Establecimientos mercantiles o industriales.
g) Metales preciosos, piedras finas, joyería, orfebrería y antigüedades.
h) Bienes muebles y semovientes.
i) Créditos, efectos, valores y derechos realizables a largo plazo.

En tot cas, s’embargaran en darrer lloc aquells béns que per travar-los calgui entrar en el domicili
de l’obligat tributari.
Per últim, es fa referència als béns inembargables (% del sou del deutor).
 Efectes de l’incompliment: embargament dels béns del deutor.

• Art.168 LGT: Execució́ de garanties

135
- Excepció́: falta de proporció́ amb el deute garantit o, a sol·licitud, embargament d’altres béns
suficients (si és així́, la garantia s’allibera en la part concurrent)

 Art.169.1 LGT. Quantia a cobrir per l’embargament: Deute, interessos, recàrrecs i costes
 Art.169.2 LGT: Ordre de prelació́ dels embargaments: Acord. Si no:
• De > liquidesa a <, i que siguin menys onerosos per al deutor • Ordre legal (defectiu)
 Art.169.4: En darrer lloc, els que suposin entrar al domicili. Canvi d'ordre a petició́
 Art.169.5: Béns inembargables per llei

Cada vegada que s’embarga un bé del deutor, típic del procediment administratiu, s’ha de
diligenciar-ho, documentar-ho.

La diligència d’embargament

 Art.170 LGT: Concepte. S’ha de notificar tant a l’obligat tributari com en els cònjuge o als co-
titulars d’aquest bé.

 Art.170 2 LGT: en el cas de que els béns siguin inscriptibles, caldrà fer una anotació́
preventiva i expedir un manament sol·licitant la certificació de càrregues. L’administració fa
com el jutge i demana al registrador la notificació i l’expedició de les càrregues prèvies a
l’embargament.

 Art.170.3 LGT. Motius d'oposició: No deute, no notificació providència, incompliment

normes embargament, suspensió.

Motius d’oposició a la diligència d’embargament: doncs tornem a estar amb el mateix, que
no hi hagi deute o que hagi prescrit el dret al cobrament, o bé que no hagi notificat, aquí a la
providència de constrenyiment, no hi hagi una un respecte de les normes d’embargament
que acabem de veure o bé que el procediment s’hagi suspès.

 Art 170.4 LGT. Embargament de béns mobles: Dipòsit.

Art.170.5 LGT. Embargament d'establiment mercantil o industrial: Nomenament
d'administrador o interventor.

En el cas dels bens mobles el que es fa es dipositar-los, per impedir que es puguin
transmetre o distreure del control de l’administració es deposita. En canvi, en el cas
d’embargar un establiment mercantil el que es fa és anomenar un administrador o un
interventor del negoci.

 Art.171 LGT: Embargament de béns o drets en entitat bancària. Funcionament. Diversos

titulars. Béns inembargables (LEC).
Cas típic, dels primers que es busca, de béns ultra líquids, l’administració ja coneix els
comptes d’aquest titular arran de les obligacions d’informació per subministrament als
bancs, que són un dels obligats a donar informació sobre els seus clients.
En cas de que els comptes estiguin en nom de diversos titulars, només s’embargarà la part
corresponent de l’obligat unitari. Si hi ha titularitat conjunta en solidaritat, es presumeix que
el saldo esta dividit en parts iguals.

136
 2. Cuando los fondos o valores se encuentren depositados en cuentas a nombre de varios titulares
sólo se embargará la parte correspondiente al obligado tributario. A estos efectos, en el caso de
cuentas de titularidad indistinta con solidaridad activa frente al depositario o de titularidad conjunta
mancomunada, el saldo se presumirá dividido en partes iguales, salvo que se pruebe una titularidad
material diferente.

3. Cuando en la cuenta afectada por el embargo se efectúe habitualmente el abono de sueldos,

salarios o pensiones, deberán respetarse las limitaciones establecidas en la Ley 1/2000, de 7 de
enero, de Enjuiciamiento Civil, mediante su aplicación sobre el importe que deba considerarse
sueldo, salario o pensión del deudor. A estos efectos se considerará sueldo, salario o pensión el
importe ingresado en dicha cuenta por ese concepto en el mes en que se practique el embargo o, en
su defecto, en el mes anterior.

Alienació́ dels béns embargats

 Art 172.1 LGT: Mitjans d’alienació́ dels béns embargats

Com hem dit abans, l’administració executa l’embargament dels béns per tal d’obtenir líquid i
materialitzar-ho en diners, i això ho fa per mitjà de l’alienació. Quines són les fórmules? Són 3.

1. Subhasta: Arts. 100 i ss RGR. L’ordinari. Mitjans telemàtics. Portal BOE

2. Concurs: Art106 RGR
3. Adjudicació́ directa: Art.107 RGR. Casos excepcionals, urgència...

La principal és la subhasta. La següent possibilitat és el concurs. De manera extraordinària es

realitza per mitjà de l’adjudicació directa. L’administració li dona a algú determinat, normalment en
casos d’urgència, béns que tenen risc de malmetre’s o perdre’s.

4. Adjudicació́ dels béns a HP com a darrer recurs: Art 172.2 LGT.

En darrer recurs, l’administració si no té interès en quedar-se sent titular de béns, no és el seu

objectiu, pot en darrera instància no tenir altra alternativa que quedar-se’ls. En els mitjans de
comunicació es dona molts cops noves subhastes de béns que fa temps que l’administració té i que
en el seu moment no es van poder vendre. Solen ser cotxes d’alta gama (Ferraris, Lamborghinis...),
sol sortir a la premsa ja que sembla cridaner. Això passa freqüent amb els immobles.
L’administració s’ha format un parc immobiliari important gràcies a subhastes i embargaments que
han servit per posar oficines o determinades dependències.

5. Falta de fermesa de la liquidació tributària el deute de la qual és executat!impedeix l’alienació

dels béns embargats llevat casos de força major i anàlegs: Art.172.3 LGT.

No es pot alienar o vendre una cosa si encara està pendent d’un recurs (per exemple: la providència
de constrenyiment). Hi ha una sèrie d’excepcions: força major, risc de pèrdua imminent del valor,
béns peridors, o quan ho demani el propi obligat. Exemple: tenim travades unes accions i les vas
travar el 20 de gener i la borsa estava pujant, de cop i volta al cap d’un mes hi ha un crash i cau més
de la tercera part del seu valor. En aquell moment interessa vendre per no arriscar-se a perdre
encara més.

137
Important: el fet que s’hagi iniciat el procediment de constrenyiment no vol dir que l’obligat, el
deutor, ja no pugui pagar si vol. Precisament, l’administració sempre està disposada a cobrar.

6. Moment fins el qual es pot efectuar el pagament pel deutor d'un bé en fase d’alienació: Art 172.4
LGT.

Finalització del procediment

• Art.173.1 LGT

• Pagament del deute art. 169 LGT

• Crèdit total o parcialment incobrable: deutors fallits. Hem anat a buscar comptes bancaris, béns
immobles, vehicles automòbils,... i no hem trobat res (pot ser que realment sigui així o que el
deutor s’ha desfet d’aquests). Els crèdits, per tant, poden ser total o parcialment incobrables. En
aquest cas, sempre dintre del període de prescripció es pot rehabilitar, per tant, l’administració té
una obligació d’estar vigilant que el deutor no “venga a major fortuna”, que no recuperi (apartat 2
del mateix article).

• Extinció́ del deute (s’anul·la la liquidació, s’ha declarat prescrita la liquidació, s’ha compensat,
etc.).

Procediment davant responsables i successors

• Art.174 LGT: Declaració́ de responsabilitat

- Ha de ser posterior a la liquidació́ o l’autoliquidació́, fins i tot en període voluntari, és a dir, si el

deutor no ha pagat, encara vigent el període voluntari es pugui declarar la responsabilitat si
interessa, si ja s’ha practicat la liquidació́ o l’autoliquidació. No cal esperar a que s’acabi el període
voluntari sense que hagi pagat el deutor principal.

- Competència
- Contingut de l’acord

Art. 174.4 LGT.: El acto de declaración de responsabilidad será notificado a los responsables. El acto
de notificación tendrá el siguiente contenido:
a) Texto íntegro del acuerdo de declaración de responsabilidad, con indicación del presupuesto de
hecho habilitante y las liquidaciones a las que alcanza dicho presupuesto.
b) Medios de impugnación que pueden ser ejercitados contra dicho acto, órgano ante el que
hubieran de presentarse y plazo para interponerlos. (El que s’anomena el peu de recurs.)
c) Lugar, plazo y forma en que deba ser satisfecho el importe exigido al responsable.

- Al·legacions
- Motius d’oposició́: Contra el pressupòsit de fet habilitant (si no es compleix el cas) i les
liquidacions (amb aquest recurs no es pot tornar a revisar la liquidació sinó com a molt,
revisar l’import de l’obligació de la que ha de respondre el responsable).
- Termini de pagament: art.62.2 LGT. Sinó, pel procediment de constrenyiment.

138
 - Classes de responsabilitat: Solidaria i subsidiària (175 i 176LGT).
En el cas de la solidària, el procediment varia quan s’ha declarat la responsabilitat i
notificada abans o després del període voluntari. Si es abans, se li requereix el pagament. En
el cas que hagi passat el període voluntari, caldrà un acte de declaració de responsabilitat
que es notificarà que es deriva la responsabilitat.
En el cas de la responsabilitat subsidiària, han d’haver estat declarats fallits el deutor
principal i els possibles responsables solidaris.

• Art 177 LGT Procediment de recaptació́ front als successors.

- Persones físiques.
Quan es moren, es continuarà el procediment amb els hereus. Si l’hereu ha fet ús del dret
de deliberar, s’esperarà a veure que diu i ell pot demanar als deutors pendents i es suspèn
el procediment.
- Herències jacents. En el cas que no hi hagi acord dels hereus o no es coneguin, no hi ha
hagut partició de l’herència, el procediment pot seguir contra els béns i drets i s’ha
d’entendre amb qui l’administració tingui com a responsable i de l’herència jacent (sempre
algú la representa).
- Persones jurídiques: en tot cas l’administració pot dirigir-se contra qualsevol, contra tots
alhora, o successivament. Un cop dissoltes o liquidades, el procediment continuarà amb els
socis o partícips. En cas de les fundacions, qui sigui el secretari dels béns i drets del
patrimoni fundacional. L’administració pot anar contra tots a uns o d’un en un.

Terceries
Discussió sobre qui es el propietari del bé.

1. De domini
Suspensió́ del procediment de constrenyiment prop dels béns discutits. Si algú diu que és el
propietari del bé i no l’autor del qual s’està embargant el bé, es suspèn el procediment.

2. De millor dret
El procediment segueix fins a la realització́ dels béns, i els diners queden dipositats fins la resolució́
de la terceria. No parlem d’un altre propietari sinó d’un altre creditor, es discuteix el seu dret de
crèdit. Un cop resolt, s’adjudicarà els diners segons a qui li pertanyin de millor dret.

Segona part: procediments de l’administració tributaria per revisar els seus actes, procediments
administratius d’autotutela. Abans de que la via contenciosa-administrativa i els òrgans
jurisdiccionals puguin conèixer o revisar el contingut dels actes administratius en matèria tributaria,
hi ha l’obligatorietat de seguir una via de recursos i reclamacions pròpies de la via econòmica-
administrativa.
Art. 213 y ss. Desenvolupat pel Real Decret 520/2005, de 13 de maig.

Procediments administratius de revisió d’actes. R.D. 520/2005, de 13 de maig

Hi ha les vies de recurs ordinaris contra un acte administratiu en matèria tributaria i els especials de
revisió.

139
Procediments ordinaris:
• Recurs de reposició́
• Reclamacions economicoadministratives

• Procediments especials de revisió:

1. Nul·litat de ple dret
2. Lesivitat
3. Revocació́
4. Rectificació́ d’errors
5. Devolució́ d’ingressos indeguts

Procediments especials de revisió d’actes:

1. Nul·litat de ple dret

 Actes i resolucions que hagin posat fi a la via administrativa i no recorreguts en termini.

 Casos, són taxats: lesió drets susceptibles empara constitucional, incompetència manifesta
de l’acte que ha dictat l’òrgan (per raó de matèria o de territori), contingut impossible,
prescindint del procediment establert o de les normes que contenen les regles de formació
de voluntat dels òrgans col·legiats, actes presumptes o expressos contraris al ordenament
jurídic pels quals s’adquireixen drets sense tenir-ne els requisits essencials i, finalment, els
altres que pugui establir una llei.
 Pot iniciar-se d’ofici o a instàncies de l’interessat
 Sempre cal audiència a l’interessat
 Cal dictamen favorable del Consell d’Estat.
 Resol el Ministre d’Hisenda: té un termini màxim un any. Caducitat
 Posa fi a la via administrativa

2. Declaració de lesivitat (Art. 218 LGT)

 Actes lesius per a l’interès públic per a l’administració pública, és favorable a l’interessat
(declara o reconeix drets a l’interessat), però que s’ha fet improcedentment ja que s’ha
infringit l’ordenament jurídic.
 L’administració els declara lesius i seguidament s’impugnen en via contenciosa. Qui
finalment ho anul·laran seran els jutges de la via contenciosa-administrativa.
 Termini per a la declaració: 4 anys
 Es necessita sempre tràmit d’audiència previ
 Resolució́: El Ministre d’Hisenda
 Termini de resolució́: 3 mesos

3. Revocació (Article 219 LGT)

 Cas invers: actes en perjudici de l’interessat que hagin infringit manifestament la llei, que
hagi provocat indefensió́ o circumstàncies sobrevingudes que afectin a una situació
particular i que facin evident la improcedència d’aquell acte. Es corre el risc de que l’òrgan
administratiu pogués afavorir improcedentment a un contribuent especial.

140
  És un cas excepcional, per casos molt singulars: No pot constituir exempció no permesa per
les normes (art. 219.1)
 D’ofici, i per òrgan diferent al que va dictar l’acte revocable.
 Termini per a la declaració́: el de prescripció́.
 Tràmit d’audiència i informe jurídic previs. Com que hi ha el risc de que l’òrgan afavorís de
manera injusta, es revesteix de garanties.
 Termini de resolució́: 6 mesos. Si no, caducitat.
 Posa fi a la via administrativa.

4. Rectificació d’errors (art. 220 LGT)

 Materials, de fet, o aritmètics. Han de ser errors manifestos, clars.

 Dintre del termini de prescripció.
 D’ofici o a instàncies de l’interessat.
 Termini per resoldre 6 mesos: un cop transcorri el termini, hi haurà caducitat o desestimació
(segons qui ho inicia: si és l’administració, s’entendrà que s’ha caducat, si ho inicia a
instancia de l’interessat s’entendrà com a silenci negatiu com a desestimació).
 Recurrible (el contribuent no es veu impossibilitat de recórrer).

5. Devolució d’ingressos indeguts.

 És un procediment de gestió tributària. Vid. art. 120.3 LGT

Casos (art. 221 LGT): doble pagament, import superior al que corresponia, ingrés d’un deute
que ja havia prescrit. Cas típic: quan una sentència declara que x precepte s’ha d’interpretar
d’una manera determinada, llavors tots aquells que van interpretar de manera contrària i
que no hagi prescrit la possibilitat, pot demanar una devolució d’ingressos indeguts. Ha
passat molt sovint aquest cas i aleshores tots els actes vius que no han prescrit tenen dret a
demanar devolució i el límit és la prescripció o la fermesa de l’acte.

Procediment de recurs de les vies ordinàries.

1. Recurs de reposició

• És potestatiu, no és obligatori.
• Davant del mateix òrgan que va dictar l’acte.
• Previ a la via economicoadministrativa però no cal passar per aquest recurs.
• Termini 1 mes.
• Posada de manifest de l’expedient.
• Termini resolució (i notificació́): 1 mes
• Si hi ha incompliment del termini: No es devenguen més interessos de demora.
• Suspensió:
a) Recurs contra sancions: suspensió automàtica sense garantia.
b) Recurs contra error material, aritmètic o de fet: suspensió automàtica sense garantia.
c) En general: suspensió automàtica si es presta garantia. La garantia ha de ser:

141
 1. Dipòsit
2. Aval o fiança solidaria bancaria
3. Fiança personal i solidaria de dos contribuents solvents quan així ho prevegi la
normativa.

Regla general: no hi ha suspensió. Llevat que es presti garantia o que sigui una sanció o d’errors
material, aritmètic o de fet.

2. Reclamacions economicoadministratives

Institució molt singular. Via de llarg recorregut i ha estat sovint posada a la palestra ja que s’entén
que és excessiva aquesta via (és doble) i que la pròpia administració pugui retardar l’accés a la
jurisdicció, a la tutela judicial, i també es diu que acaben escombrant cap a casa i que no solen
donar la raó al contribuent. El que passa es que si s’eliminés aquesta via, col·lapsaria la sala del
contenciós administratiu, entren cada any més de 20.000 reclamacions de tributs dictats a
Catalunya. És un sistema molt consolidat, amb una doctrina sòlida al darrere. Seria ideal dotar-los
de més mitjans i formar gent dels jutges del contenciós-administratiu. Torna a ser una vía
d’autotutela.

 Significat i fonament
 Àmbit:
- Actes d’aplicació́ dels tributs de l’Estat –inclosos els tributs cedits. (s’ha discutit si la revisió
dels actes de les CCAA de tributs cedits (successions...) no tindrien que revisar-los ells
mateixos però per raons de dificultat de dividir el stock no s’ha arribat a materialitzar) – i les
sancions tributàries.
- Actes que provisional o definitivament reconeguin un dret o imposin una obligació, i els de
tràmit que decideixin el fons de l’afer o posin fi al procediment (vid. llista art. 227.2 LGT)

Art. 227.2 LGT:

2. En materia de aplicación de los tributos, son reclamables:
a) Las liquidaciones provisionales o definitivas.
b) Las resoluciones expresas o presuntas derivadas de una solicitud de rectificación de una
autoliquidación o de una comunicación de datos.
c) Las comprobaciones de valor de rentas, productos, bienes, derechos y gastos, así como los actos
de fijación de valores, rendimientos y bases, cuando la normativa tributaria lo establezca.
d) Los actos que denieguen o reconozcan exenciones, beneficios o incentivos fiscales.
e) Los actos que aprueben o denieguen planes especiales de amortización.
f) Los actos que determinen el régimen tributario aplicable a un obligado tributario, en cuanto sean
determinantes de futuras obligaciones, incluso formales, a su cargo.
g) Los actos dictados en el procedimiento de recaudación.
h) Los actos respecto a los que la normativa tributaria así lo establezca.

- Actuacions dels particulars: retencions i ingressos a compte, repercussions, etc. En aquests

casos no intervé l’administració, no són actes administratius (exemple: quan l’empresa reté
més o menys al seu treballador, quan el banc reté més o menys al seu client, o quan un
empresari repercuteix un IVA que no pertocaria).

Òrgans economicoadministratius

142
Es tracta d’òrgans col·legiats (composició plural) anomenats tribunals i amb doble instància en
l’àmbit de l’Estat: (Tribunals Economics Administratius Regionals, TEAR; Tribunals Economics
Administratius Centrals, TEAC).

• TEARs: territorial per CCAA (Delegació Especial que a la vegada coincideixen amb l’àmbit
territorial de cada Comunitat Autònoma. En Melilla, que és una ciutat autònoma, s’integra amb la
d’Andalusia).
• TEAC: central (cuida dels recursos en la esfera central).

Per tant, la competència natural (primera instància) és:

• TEARs: resolen i coneixen de la revisió dels actes dictats pels òrgans territorials (AEAT)
• TEAC: resolen i coneixen de les reclamacions i recursos dels actes dictats pels òrgans centrals del
Ministeri d’Hisenda i l’AEAT (Agencia Estatal de Administración Tributaria). Entre els òrgans centrals
hi ha la delegació central de grans contribuents que gestiona, inspecciona i es dedica a la recaptació
de les grans empreses.

Competències dels òrgans E-A (art. 229 LGT)

Aquests òrgans poden operar en única o doble instància.

1. ÚNICA INSTÀNCIA
• TEAC:
a) Reclamacions contra òrgans centrals (cas natural. Per exemple, si un ministre ha dictat un
acte amb el que estàs en contra, acudiràs al central en única instància. El que digui el TEAC,
si no s’està d’acord, es podrà acudir al contenciós-administratiu).
b) Quan els reclamants opten per anar-hi directament (“per saltum”) enlloc d’exhaurir la
primera instància davant del TEAR competent. Una reclamació que en principi ha de ser de
doble instància, primer el TEAR i després alçada davant del TEAC, el contribuent pot saltar-
se el TEAR. Per exemple, per estar més a prop d’anar al contenciós-administratiu.

• TEARs: per a reclamacions en que la quantia de la quota del deute tributari és < 150.000 € (o <
1.800.000 € de Base Imposable). Per exemple, si la dependència d’inspecció de Catalunya dicta una
liquidació sobre l’IRPF d’algú, si es inferior a 150.000€ i el contribuent no està d’acord, recorrerà en
única instància al TEAR, tot i que té la potestat de fer un recurs de reposició. Ja no hi ha una segona
possibilitat davant del TEAC.

2. PRIMERA INSTÀNCIA

• TEARs: per a reclamacions en que la quantia de la quota del deute tributari és > 150.000 € (o >
1.800.000 € de Base Imposable), el TEAR coneix en primera instància. Això vol dir que contra la
resolució del TEAR, el contribuent haurà d’acudir necessàriament al TEAC en segona instància. El
contribuent pot acudir “per saltum”, com hem vist abans. L’iter normal és aquest.

3. SEGONA INSTÀNCIA

143
• TEAC: contra les resolucions dels TEAR en la instància. Recorre en alçada ordinària davant del
TEAC. El límit és quantitatiu del deute tributari: si és < 150.000€ en única instància serà el TEAR,
segon pas serà el TSJ en via contenciosa. Si és > 150.000€, en primera instància serà el TEAR, en
segona el TEAC i després Audiència Nacional (o si s’acudeix per saltum, primer TEAC i després
Audiència Nacional).

4. RECURSOS EXTRAORDINARIS: els resol el TEAC

• Revisió
• Alçada per a la unificació́ de criteri. Art. 242 LGT • Unificació de doctrina. Art. 243
LGT

ACUMULACIÓ DE RECLAMACIONS (art. 230 LGT):

És possible quan:
a. Les interposades pel mateix interessat sobre el mateix tribut (exemples: rendes d’un any i de
l’any següent, depèn de les liquidacions d’inspecció (en una única acta i gestió que ho fa
separadament i es poden acumular).
b. Les interposades per diversos interessats sobre el mateix tribut si són del mateix expedient o la
qüestió plantejada és idèntica (en casos d’actuacions massives de revisions catastrals que afecta al
IBI. Poden donar lloc a una multitud de reclamacions de gent diferent perquè estan en desacord
amb el procediment de revisió que s’ha fet, etc., però tots tracten del mateix).
c. La interposada contra una sanció si també́ s’ha reclamat contra el deute de què deriva

L’acumulació determinarà la competència de l’òrgan en funció de la quantia més elevada.

PROCEDIMENT en única o primera instància: depèn exclusivament de la quantia del deute tributari
(<o> 150.000€).

a. INICI
- Termini de presentació: La reclamació s’ha de presentar en 1 mes des de la notificació́, el
silenci, o la constància de la retenció o repercussió (o la seva manca)
- Escrit d’interposició: amb o sense al·legacions.
- On: per a actes administratius es presenta davant de l’òrgan que va dictar l’acte impugnat,
que l’ha de remetre al TEA en 1 mes, amb un informe (si la interposició́ inclou al·legacions,
pot anul·lar-lo total o parcialment). Se li dona en l’òrgan que ha dictat l’acte una altra
oportunitat per tornar a fer els passos i pot fer un informe. Si l’escrit ja incorpora les
al·legacions, les pot contestar i en el seu cas anular total o parcialment.
- Retencions i repercussió: Davant del TEA directament.
- Es tracta de procediments gratuïts.

b. SUSPENSIÓ DE L’ACTE IMPUGNAT. Article 233 LGT

Regla general: Interposar REA no suspèn l’execució, llevat del cas de les sancions. També val en els
casos d’error material o de fet (suspensió sense garantia i automàtica).

144
• Suspensió amb garantia:

a. Automàtica: si es fa amb dipòsit, aval bancari o fiança.

b. Discrecional: Si no es té capacitat de portar el dipòsit o aval i s’ofereix uns béns en garantia com
la hipoteca, etc. si demostra perjudicis de difícil o impossible reparació.

• Suspensió discrecional sense garantia: per a casos d’actes que no siguin deutes o sancions (ex.
requeriments d’informació del banc. Es pot reclamar si el banc no té capacitat de demanar-ho. La
reclamació pot dur aparellada la suspensió de l’obligació de contestar el requeriment i no se li
podran imposar sancions a l’entitat bancaria si el tribunal entén que convé suspendre l’execució del
requeriment). Actes que no tenen contingut econòmic.

c. TRAMITACIÓ: Possibilitats (normalment no es produeixen)

- Completar l’expedient.
- Posada de manifest per al·legacions (si l’escrit d’interposició no les inclou, es posarà de
manifest perquè es puguin incorporar).
- Sol·licitud d’informe a l’òrgan que va dictar l’acte per aclarir qüestions.
- Prova.

d. FINALITZACIÓ (arts. 237-240 LGT)

- Termini:1 any. Si s’ultrapassa, no es devenguen els interessos de demora.

- Finalització normal: Resolució " AF (Antecedents de Fet) + FD (Fonaments de Dret) + R
(Resolució): pot ser estimatòria en tot o en part, desestimatòria o declarativa de la
inadmissibilitat.
- Sinó, es pot declarar l’arxiu motivat: per renúncia al dret, desistiment, satisfacció extra
processal, ... La particularitat és que pot fer-se mitjançant un òrgan unipersonal. No cal
reunir al ple del tribunal, és més de tràmit.
- Extensió de la revisió a totes les qüestions de l’expedient. Limitat per la prohibició de la
reforma pejorativa, “Non reformatio in peius”, és a dir, que no pot sortir pitjor parat el
reclamant.

Quan estem davant d’un procediment en primera instància, TEARs de >150.000€, si s’està en
desacord, has de presentar recurs d’alçada ordinari davant del TEAC.

 RECURS D’ALÇADA ORDINARI (art. 241 LGT)

Legitimació:
• Interessats
• Directors generals Termini: 1 mes.
Tornem a veure com l’administració torna a tenir la possibilitat d’excitar la intervenció d’un altre
òrgan administratiu davant una resolució que no li agrada (la del TEAR).

Previ al recurs d’alçada ordinari, pot interposar-se un recurs d’anul·lació, que s’ha introduït
recentment, per a agilitzar la tramitació de determinats expedients, evitant anant al TEAC.

145
  RECURS D’ANUL·LACIÓ (previ al recurs d’alçada ordinari)

Motius:
• Declaració incorrecta d’inadmissibilitat
• Declaració d’inexistència d’al·legacions presentades
• Incongruència completa i manifesta

Termini: 15 dies

- Hi ha recursos extraordinaris dintre de la via econòmica-administrativa que resol el TEAC.

1. RECURS EXTRAORDINARI D’ALÇADA PER A LA UNIFICACIÓ DE CRITERI (art. 242

LGT)

- Contra resolucions TEARs en única instància ja que si és primera instància es fa

directament el recurs ordinari d’alçada envers el TEAC.
- Directors generals o de departament (no tenen l’opció de l’alçada ordinària).
- Casos en que les resolucions en única instància es consideren “Gravemente dañosas y
erróneas”, o per una disparitat de criteris entre TEARs. Per unificar el criteri, es pot
presentar aquest recurs.
- Termini: 3 mesos
- Respecte de la situació́ particular derivada de la resolució.
- Aquest recurs no afecta la situació jurídica particular derivada de la resolució, vol dir que si
en el contribuent li van donar la raó, el fet de que es presenti aquest recurs no li afectarà.

2. RECURS EXTRAORDINARI PER A LA UNIFICACIÓ DE DOCTRINA (art. 243 LGT)

- Contra resolucions TEAC

- Directors generals de tributs (tant de l’Estat com de les CCAA). Per unificar les resolucions
del propi TEAC.
- Resol Sala especial per a la unificació de doctrina.

1. RECURS EXTRAORDINARI DE REVISIÓ (art. 244 LGT)

- Contra actes ferms. Termini 3 mesos

- Casos:
- Aparició de documents essencials posteriors a l’acte o d’impossible aportació.
- Documents o testimonis declarats falsos per sentència ferma.
- Actes dictats amb prevaricació́, suborn, etc. declarat per sentència ferma.

- Davant el TEAC.
- Resolució en 6 mesos. Silenci negatiu

• IMP: La doctrina del TEAC vincula els TEARs i a la resta de la Administració́ tributària (a la agencia
tributaria i direcció general de tributs). Té aquesta funció d’impartir doctrina a la resta de

146
l’administració i els altres han de seguir aquesta doctrina pel seu efecte vinculant, i això dona
seguretat jurídica.

SESSIÓ 15 : DRET TRIBUTARI SANCIONADOR

TÍtol IV LGT: articles 178 a 212

Reial Decret 2063/2004, de 15 d’octubre: RGRST

Estem parlant de Dret Púbic, i per tant de sancions que es poden aplicar que poden arribar a ser
penals. Les sancions no estan incloses en el deute tributari, aquest inclou la quota tributaria, els
interessos de demora i els recàrrecs en el seu cas (art. 58.2 de la llei).
Les prescripcions de la Llei, que els tenim en els articles del 178 al 212 LGT, han estat
desenvolupades al 2004 amb el RD 2063/2004, de 15 d’octubre. Aquest reglament va desenvolupar
el principi de separació de procediments. Sabem que els procediments d’aplicació dels tributs són
uns i el procediment sancionador és un altre diferent. Una altra cosa es que això a la pràctica es vegi
matisat perquè per una raó d’afectivitat/pragmàtica, allò que s’ha fet en el procediment d’aplicació,
serveix necessàriament (hi ha un lligam molt estret entre el procediment d’aplicació i el
sancionador).

El procediment sancionador el trobem regulat dintre del Títol IV LGT. Naturalment en el

reglament està molt més desenvolupat.

1. PRINCIPIS DE LA POTESTAT SANCIONADORA

Ens hem de quedar amb la idea que tots els principis en matèria administrativa són aplicables aquí:
1. Legalitat
2. Tipicitat
3. Responsabilitat
4. Proporcionalitat
5. No concurrència
6. Irretroactivitat

a) Principi de responsabilitat (art. 179)

Persones físiques, jurídiques i ens sense personalitat ( art.35.4) poden ser responsables

Art. 179.2: Eximeix de responsabilitat, malgrat s’hagin perpetrat les sancions tipificades:
1. Falta de capacitat d'obrar
2. Força major
3. Decisió col·lectiva, per a qui hagués salvat el vot
4. Diligència necessària: Interpretació raonable de la norma. El problema es saber quan
s’entén que algú ha actuat amb diligència. La llei ho acota i defineix els casos.
Per exemple:
o Cas més al·legat: jo he actuat com he actuat emparant-me en una interpretació
raonable de la norma, o bé (referint-nos a les consultes art. 88 i 89), ho he fet
emparant-me en la contestació d’aquesta consulta, o d’acord amb els criteris
que l’Administració ha publicat. Això dependrà dels casos i del criteri
jurisprudencial. Aquest últim ha estat sempre MOLT restrictiu i favorable a la

147
 raonabilitat de les interpretacions dels contribuents. Per tant, moltes sancions
han decaigut (anul·lades) per aquest argument d’interpretació raonable.
o Una altra raó, que té a veure amb l’anterior, també té a veure amb l’exigència
incessant de motivació dels actes sancionadors per part de l’Administració. La
praxi ens demostra que a l’Administració se li exigeix sempre un plus de la
motivació de la responsabilitat. Aquesta conducta del contribuent és negligent
(ja no diem dolosa, si ho fos, no caldria parlar-ne més), però per a apreciar-la a
la Administració caldrà que existeixi un plus de motivació. Això de vegades és
molt complicat, doncs com demostres que la conducta d’una Societat d’una
persona jurídica és negligent? La persona jurídica no existeix, per tant, quina
és la seva negligència? En què consisteix? Els òrgans que expressen la seva
voluntat, els administradors, la Junta General... És molt complicat. Les
liquidacions i regularitzacions administratives en matèria tributaria, tenen una
dificultat jurídica i econòmica (a vegades) molt evident. Però tampoc és vàlid
dir que com que tot és molt complicat, tot és vàlid, tenen uns assessors als qui
demanar consell.
Una sanció administrativa, és, per exemple, una multa de trànsit (per excés de
velocitat). En aquests casos, no hi ha consideració sobre la seva negligència.
L’Administració no perd gaire el temps en valorar-ho. Aquests casos són molt
més senzills, no pas com en el Dret Tributari, on hi ha una exigència extrema
de motivació de la culpabilitat. Això compromet la tasca dels òrgans
administratius en matèria sancionadora. En Iu creu que no és eficient aquest
sistema (tant per part de l’Administració com pels contribuents).
5. Error en programa informàtic de l’ Administració: si vostè s’equivoca perquè el
programa informàtic està malament, doncs faltaria més que t’haguessin de sancionar!

Això hem de vincular-ho amb el cas que ja vam veure sobre la regularització voluntària que
trobem en l’art. 27. Què passa quan la regularització que fa el contribuent és voluntària
(prèvia a qualsevol comunicació formal de l’Administració en relació amb aquella
obligació)? Si l’actuació del contribuent és espontània (extemporània, però espontània), ens
trobem davant el cas que NO hi ha sancions, no hi ha responsabilitat administrativa, el que hi
ha són recàrrecs.

b) Principi de no concurrència de sancions tributàries (art. 180)

L’Administració ha de suspendre les seves actuacions (inclosa la de sancionar) fins que el
Tribunal Penal decideixi si sí o si no. I després (l’Administració) haurà de sancionar els fets
provats de la sentencia penal  això vincula, és prejudicial, a l’Administració Tributaria.
- Concurrència infracció tributària - delicte fiscal
- Incompatibilitat entre acció u omissió com a infracció i com a criteri de gradació o
de qualificació.
En trobem amb tota una sèrie de criteris que poden ser accions o omissions, però que
alhora poden ser escollits com a criteri de gradació o de qualificació de les sancions. Una
cosa és la qualificació de les infraccions (més o menys greus) i una altra la gradació de les
sancions (en quina escala es situa la infracció: %).
- Compatibilitat: tantes sancions com infraccions. Hi ha tantes sancions com infraccions
hi hagi. El que passa és que hi ha determinades infraccions que són preparatòries d’altres i
que per tant, quan és dona el cas que es determina com a infracció preparatòria: declares
bases imposables o deduccions que no són correctes, això (en el cas de les bases
imposables) no determinen immediatament una quantitat a pagar (no hi ha un perjudici
econòmic), però que quan s’apliquen (un cop declarades malament), aleshores sí que

148
 determinen un menor ingrés (una quota deixada d’ingressar). Hi ha infracció per la sola
declaració d’aquesta base imposable incorrecta/negativa i hi ha infracció per deixar
d’ingressar com a conseqüència d’haver aplicat aquesta base negativa incorrecta. El que
passa és que totes dues alhora no poden ser. La primera es pot deduir de la segona, la que
finalment s’imposa.
o Art. 191 amb 194 i 195
o Art. 198 amb 199 i 203
- Compatibilitat entre sancions i interessos de demora. En canvi les sancions sí que són
incompatibles amb els recàrrecs de l’article 27: si vostè ha presentat una autoliquidació
extemporània però espontània, no hi pot haver sanció. Vostè haurà de pagar un recàrrec. I
al revés, si ha rebut un requeriment i com a conseqüència presenta una autoliquidació fora
de termini però amb requeriment previ, llavors no hi haurà recàrrec però sí que hi haurà
sanció. Segurament hi haurà una infracció.
 Tanmateix, els recàrrecs de l’article 28 sí que són compatibles amb les sancions.

c) Subjectes infractors (art. 181)

- Llista oberta
- Qualificació com a deutor principal: persones físiques, jurídiques i ens sense personalitat:
contribuents, substituts, retenidors, obligats a practicar ingressos a compte, obligats a
complir obligacions formals...10
- Responsables i successors11 (art. 182):
o Responsables solidaris: Remissió a l’art. 42. Vid.  ja ho vam veure
 Els causants o col·laboradors actius en la realització d’una infracció
 Els successors en l'activitat
o Responsables subsidiaris: Vid. art. 43 ja ho vam veure
 Els administradors de fet o de dret
1) Extinció de persones físiques o jurídiques infractores: ja ho vam veure
o Persones físiques: no transmissió de la sanció  principi de personalitat de la
pena (de la sanció en aquest cas). NO hi ha transmissió als hereus (per exemple).
o Persones jurídiques: transmissió als successors amb limitació de responsabilitat
que pertoqui.

2. CONCEPTE I CLASSES D’INFRACCIONS

Concepte (art. 183).

“Accions o omissions doloses o culposes amb qualsevol grau de negligència 12 que estiguin
tipificades i sancionades com a tals en aquesta Llei o una altra”

Classes:
- Lleus
- Greus
- Molt greus

10
Estem en Dret Públic, i la normativa estableix una sèrie d’obligacions o de prohibicions. Si s’incompleixen les obligacions o
prohibicions, la conseqüència automàtica en Dret Públic és una sanció. Veurem que les infraccions o són a les obligacions prèviament
determinades, i per tant, els qui incompleixin obligacions formals, tenen una sanció. Tot incompliment té la seva infracció i sanció
corresponent, sempre que estigui tipificat i sigui negligent com a mínim.
11
Hi ha una responsabilitat sobre la sanció.
12
Inclou la negligència simple, es trasllada la interpretació penal. El mínim grau de negligència és suficient.

149
3. QUALIFICACIÓ DE LES INFRACCIONS

Com es qualifica una infracció?

Ho seran perquè directament ens ho indiqui la llei, o bé (cas molt general, la majoria de les sancions
les trobem aquí) aplicant uns criteris legals. En aquest segon cas, no ens ho indica la llei directament,
sinó que haurem de fer ús dels criteris legals establerts per tal de saber-ho. Això s’ha volgut
objectivitzar (reduir el màxim possible el marge, la discrecionalitat de decidir de l’Administració per
situar i qualificar una conducta com a greu, lleu o molt greu). En la pràctica això presenta els seus
problemes.

1. Directament per la llei

2. Mitjançant l’aplicació de criteris:
a) Infraccions que generen perjudici econòmic: Grau de culpabilitat (determinat per la
pròpia llei). Hi ha 2 criteris:
1) Ocultació de dades (184.2)
2) Utilització de mitjans fraudulents (184.3)
b) Infraccions no generadores de perjudici econòmic: Gravetat del comportament,
d’acord amb paràmetres objectius. Vid. art. 186. Ex: vostè no fa servir el NIF en les
seves operacions, això no genera un perjudici econòmic directament. Si vostè presenta
de forma parcial les obligacions d’informació, això no provoca un perjudici econòmic
immediat. No és el mateix que si vostè posa despeses que no són en la seva declaració
per pagar menys, on hi ha clarament un perjudici econòmic.

Infraccions amb perjudici econòmic: Grau de culpabilitat

a) Ocultació de dades (art. 184.2):
“Quan no es presentin declaracions o se’n presentin amb fets o operacions inexistents o amb
imports falsos, en què s’ometin total o parcialment operacions, ingressos, rendes, productes,
béns o qualsevol altre dada que incideixi en la determinació del deute tributari, sempre que la
incidència del deute derivada de l’ocultació en relació amb la base de la sanció sigui superior
al 10%”13
En cada tipus de cada infracció on juga aquest criteri, funcionarà. Ja és preveu: si hi ha
ocultació, la sanció pasarà a ser greu, o molt greu, sent per tant la sanció més elevada.
b) Mitjans fraudulents (art. 184.3): estan relacionats principalment amb la comptabilitat ( o 0
comptabilitats o 2 o més). Aquests són els mitjans fraudulents bàsics.
1) Anomalies substancials en la comptabilitat
2) Absència de comptabilitat
3) Comptabilitats diferents
4) Comptabilitat incorrecta, si la incidència > 50% base de la sanció
5) Ús de factures falses o falsejades si la incidència superior al 10% base de la sanció.
o La factura falsa és aquella pintada (de dalt a baix)  una factura que diu que m’han
fet tal obra a un local que NO m’han fet (és mentida).
o Una factura falsejada és aquella on hi ha algun element que no és cert  normalment
l’import de la factura on em cobren x3 el que realment val (el falsejament és parcial).
6) Utilització de persones interposades. Ex: societats pantalla.

13
Concepte específic del Dret d’infraccions i sancions tributàries, i es refereix a la quantia dolosa o negligent deixada d’ingressar.
Determina quina part del deute que s’ha de liquidar, que està viciat per negligència  aquesta és la base de la sanció.

150
3. A efectos de lo establecido en este título, se consideran medios fraudulentos:
a) Las anomalías sustanciales en la contabilidad y en los libros o registros establecidos por la
normativa tributaria.
Se consideran anomalías sustanciales:
1.º. El incumplimiento absoluto de la obligación de llevanza de la contabilidad o de los libros
o registros establecidos por la normativa tributaria.
2.º. La llevanza de contabilidades distintas que, referidas a una misma actividad y ejercicio
económico, no permitan conocer la verdadera situación de la empresa.
3.º. La llevanza incorrecta de los libros de contabilidad o de los libros o registros establecidos
por la normativa tributaria, mediante la falsedad de asientos, registros o importes, la
omisión de operaciones realizadas o la contabilización en cuentas incorrectas de forma
que se altere su consideración fiscal. La apreciación de esta circunstancia requerirá que
la incidencia de la llevanza incorrecta de los libros o registros represente un porcentaje
superior al 50 por ciento del importe de la base de la sanción.
b) El empleo de facturas, justificantes u otros documentos falsos o falseados, siempre que la
incidencia de los documentos o soportes falsos o falseados represente un porcentaje superior
al 10 por ciento de la base de la sanción.
c) La utilización de personas o entidades interpuestas cuando el sujeto infractor, con la finalidad
de ocultar su identidad, haya hecho figurar a nombre de un tercero, con o sin su
consentimiento, la titularidad de los bienes o derechos, la obtención de las rentas o ganancias
patrimoniales o la realización de las operaciones con trascendencia tributaria de las que se
deriva la obligación tributaria cuyo incumplimiento constituye la infracción que se sanciona.

4. CLASSES DE SANCIONS TRIBUTÀRIES (ARTS. 185 I 186)

1. Sancions pecuniàries: normalment són pecuniàries.

2. Sancions no pecuniàries: Caràcter potestatiu
1) Pèrdua de la possibilitat d'obtenir subvencions o ajuts públics i del dret a aplicar
beneficis e incentius fiscals pregats (banda (no forquilla) que va de 1-5 anys).
2) Prohibició de contractar amb l'administració pública que hagués imposat la sanció (1-
5 anys)  certa impermeabilitat entre les administracions.
3) Suspensió de l’exercici de professions oficials, ocupació o càrrec públic (3 mesos ó
12). Inclou notaris, registradors ... (no només funcionaris de l’estatut bàsic)

5. GRADACIÓ DE LES SANCIONS TRIBUTÀRIES: CRITERIS

Caràcter exclusiu: només aquests 4

1. Comissió repetida d'infraccions:
- Quan ha hagut una sanció ferma en via administrativa en els 4 darrers anys
- Ha de ser una infracció de la mateixa naturalesa  del mateix article
o Excepció: arts. 191, 192 i 193 es consideren iguals
- Si s’aprecia això  Increment:
o Si la infracció és lleu: + 5 p.p.14
o Infracció greu: + 15 p.p.
o Infracció molt greu: + 25 p.p.

14
Punts percentuals, no és el mateix que percentatge, feu el favor de no fallar això que sou del Doble Grau. No és un15% més, són 15
punts més.

151
 Ex: si jo tenia una sanció del 50% i s’incrementa en 25 punts percentuals,
passo a tenir una sanció del 75%, que no és el mateix que incrementar-se un
25%.

2. Perjudici econòmic: És el més interessant, és el que dóna més joc. Depèn de la relació entre
la base sanció / deute tributari o devolució improcedent. És la part sancionable respecte al
total  la relació que hi ha entre la part sancionable i la quantia total del que es deu (que es
liquidarà o en el seu cas, de la devolució que es consideri improcedent).
- Gradació:
<10%: no es considera
10% < P.E. < 25%: 10 p.p.
25% < P.E. < 50%: 15 p.p.
50% < P.E. < 75%: 20 p.p.
> 75% P.E.: 25 p.p.
El que s’està apreciant aquí és si la seva conducta sancionable (la seva infracció), ha
determinat o és causa de que hagi hagut un menor deute o menor quantitat a ingressar
en el Tresor Públic (caixes de la Hisenda Pública) amb un determinat percentatge.
Entenent que no tot el que deixes d’ingressar és sancionable, i per tant, d’aquí la
relació que comentàvem al principi.

3. Incompliment substancial de l’obligació de facturació o de documentació:

- Incidència > 20% operacions subjectes al deure de facturació
- Quan a l'administració no li resulti possible saber l’import del deure de facturació per
causa de l’incompliment
- Increment: 100% de la sanció

4. Acord o conformitat de l'obligat tributari15:

- Procediments de comprovació limitada i verificació de dades: de forma implícita  si
no s’interposa recurs (art. 7 RGRST) s’entén que ha hagut conformitat.
- Procediment inspector: hi ha 2 formes de mostrar la conformitat:
1) Signant un acta de conformitat
2) Signant un acta amb acord
- Reducció:
o En el casos de conformitat: 30%
o En els casos d’actes amb acord: 50%
- Reducció per pagament (188.3): 25%
o Ingrés total de la sanció en el termini del 62.2 LGT16
o Sense recurs o reclamació
o No en actes amb acord
Quan pagues en el termini. Addicionalment hi ha una rebaixa del 25%.(això ho vam
veure en la sessió 13). Has d’haver ingressat en termini voluntari (62.2) i no haver
presentat recurs o reclamació.

15
Amb la regularització, amb la quota, amb el deute NO amb la sanció.
16
Aquest article l’heu de saber del dret i del revés.

152
6. EXTINCIÓ DE LA RESPONSABILITAT I DE LES SANCIONS

Distingim l’extinció de la responsabilitat de la extinció de les sancions.

Arts. 189 i 190 LGT:

Extinció responsabilitat:
- Mort del subjecte infractor  cas de persona física. Les persones jurídiques no
fallesen jajajajaj.
- Transcurs del termini de prescripció (4 anys) del dret a imposar sanció. Ex: va deixar
de fer el que havia de fer però passen 4 anys i ningú t’ha reclamat res, doncs la teva
responsabilitat de la possible infracció s’ha extingit.
Extinció de la sanció:
- Pagament
- Prescripció del dret al cobrament. L’Administració ha imposat la sanció però no s’ha
bellugat per intentar-la cobrar. Si han passat 4 anys i no ha hagut moviment de
l’Administració en coneixement formal del infractor de que li estan volent cobrar,
doncs la sanció s’extingeix.
- Compensació
- Condonació aquesta és francament insòlita en la situació actual (i el que duri).
Aquí hi ha el que se’n diu normes d’amnistia fiscal  situacions on es donen quanties
ocultes, no declarades... On si es declaraven en un termini, no hi hauria una sanció
imposada, però en tot cas no hi podria néixer la responsabilitat. És a dir, la
responsabilitat no es podria exigir.

7. INFRACCIONS QUE ORIGINEN PERJUDICI ECONÒMIC

1) Infracció per deixar d'ingressar un deute tributari (art. 191)  la reina (perquè al final els
tributs van de pagar una suma), la que més li interessa a en Iu que sapiguem.
a) Concepte: deixar d’ingressar en el termini establert (cada tribut té el seu termini) la totalitat
o part de la totalitat correcta del tribut. Per tant, el normal és que si vostè no presenta
l’autoliquidació i no ingressa en el termini voluntari el deute tributari, en principi, vostè ha
comés una infracció tributària de l’art 191, llevat que ningú li digui res i regularitzi
espontània i extemporàniament d’acord amb l’art27 o bé procedeixi l’aplicació del 161.1. b)
de la llei.
b) Quantificació:
- Base de la sanció = quantia no ingressada que té a veure amb la infracció, és a dir, la
part culposa.
- Lleu 50%, sense increment per criteri de graduació:
o Quan la base de la sanció < 3000 €: si vostè ha deixat d’ingressar menys de
3000€, culposament, la infracció serà lleu.
o Base de la sanció > 3000 € i no hi hagi ocultació (vist abans)
o Sempre que no concorrin:
 Mitjans fraudulents (vist)
 Origen en retencions
- Greu  50% - 100% (la seva sanció anirà entre el 50 i el 100 %)  es podrà modelar la
sanció.
o Base de la sanció > 3000 € amb ocultació, o bé concorrin:

153
 Factures falses (incidència < 10%)  que no siguin mitjà fraudulent tal i
com hem vist.
 Portar incorrectament la comptabilitat (incidència 10% - 50%)
 Retencions : la relació entre les quantitats no retingudes i la base de
sanció sigui < 50%.
o No concorrin mitjans fraudulents
o Criteris de graduació:
 Comissió repetida
 Perjudici econòmic (sobretot)
- Molt greu 100% - 150%
o Concorrin mitjans fraudulents
 Factures falses (incidència > 10%)
 Portar incorrectament la comptabilitat (incidència > 50%)
 Persones interposades
 Retencions (van a part, per la transcendència que se’ls dóna): quan les
quantitats retingudes sobre la base de sanció siguin > 50%
o Criteris de gradació:
 Comissió repetida
 Perjudici econòmic

c) Regles especials:
- Concurrència de l’obtenció de devolució improcedent amb el deixar d'ingressar (apartat
5). Ex: vostè va obtenir una devolució i com a conseqüència de l’actuació de
comprovació, investigació o regularització de l’Administració resulta que vostè el que
hauria d’haver fet era ingressar, l’import de la quantia no ingressada és el que vostè va
obtenir indegudament (devolució) i la quantia que hauria d’haver ingressat. Per tant, el
perjudici econòmic és del 100%.
- (apartat 6): Ingressos efectuats en autoliquidació, que no tingui la consideració de
declaració extemporània (art. 27.4 LGT). Ex: vostè presenta una autoliquidació que no
recull/reuneix els requisits del 27.4, per tant no es pot aplicar el règim de recàrrecs,
aleshores la infracció serà lleu.

2) Infracció per incomplir l'obligació de presentar de forma completa i correcta declaracions

o documents necessaris per practicar liquidacions (art. 192)
a) Concepte: mateix tipus que l’anterior, però l’impost es gestiona mitjançant el sistema de
declaració i no mitjançant el sistema d’autoliquidació (que és universal). Ex: cas de les duanes,
que són declaracions.
b) Quantificació:
- Qualificació i graduació: com l’art. 191.
- Base de la sanció:
o Si no s’ha presentat declaració: quantia de la liquidació
o Declaració incorrecta: diferència entre la quantia correcta i la que resultava de la
declaració incorrecta

3) Infracció tributària per obtenir indegudament devolucions (art. 193)

a) Concepte: presenta la declaració però li surt tornar i ha obtingut indegudament unes
quantitats a tornar.
b) Quantificació
- Qualificació i gradació: com l’art. 191
154
 - Base de la sanció: Devolució obtinguda indegudament. (abans hem comentat el caso
on es junta tot: obtenció d’una devolució indeguda enlloc del ingrés que s’havia de
fer).

4) Infracció tributària per sol·licitar indegudament devolucions, beneficis o incentius fiscals

(art. 194)17
a) Concepte
b) Quantificació:
- Sol·licitud de devolució:
o Qualificació: Greu
o Base de la sanció: quantitat indegudament sol·licitada
o Sanció: 15%
- Sol·licitud de beneficis fiscals:
o Qualificació: greu
o Base de la sanció: no n’hi ha
o Sanció: 300 €

5) Infracció tributària per acreditar improcedentment partides positives o negatives o crèdits

tributaris aparents (art. 195)
a) Concepte
b) Qualificació: Greu
- Base de la sanció: Quantitats indegudament determinades o acreditades
- Sanció:
o 15% (si és en la Base)
o 50% (si és en la Quota)

Ex: cas de l’impost de societats, les pèrdues es poden compensar amb els beneficis
d’exercicis futurs indefinidament. Ex: vostè declara improcedentment una base negativa, la
base de la sanció serà aquesta quantitat que vostè ha declarat improcedentment.
No hi ha cap intervenció de modulacions per obtenir la sanció procedent, ja és directament el
que diu la norma.
8. INFRACCIONS QUE NO ORIGINEN PERJUDICI ECONÒMIC (ARTS. 198 A 206)

El legislador té una obsessió per acotar estrictament l’àmbit de l’actuació administrativa en el cas del
dret sancionador, i en aquí ja ho veurem: poden haver-hi diferents requeriments i aleshores, les
multes varien si són contribuents que no realitzen activitats econòmiques o sí que les desenvolupen.
Naturalment, els qui sí que les desenvolupen, tenen unes sancions molt més agreujades.

1) Infracció per no presentar en termini autoliquidacions o declaracions sense que hi hagi

perjudici econòmic (art. 198)
a) Concepte
b) Quantificació:
- Qualificació: lleu
- Sanció: General: 200 €
17
L’article 194 i 195 són actuacions preparatòries. No les mirarem massa. El que fan és preparar la futura infracció del 191. Ex: vostè
sol·licita una devolució improcedentment o diu que ha tingut pèrdues improcedentment, en aquest moment, no hi ha un deixar
d’ingressar, perquè en aquell moment, el que fas és acreditar-ho/declarar-ho, i després (en exercicis futurs) tindrà menys quantitat a
ingressar o més quantitat a tornar com a conseqüència d’aquesta infracció/declaració incorrecta/inexacta que vostè va fer un període
abans. Conseqüentment, la qualificació ja és directa (legal)  NO hi ha ponderació.

155
 c) Casos especials
- Declaracions censals o de designació de representant: 400 €
- Declaracions exigides amb caràcter general de subministrament d'informació dels
arts. 93 i 94: sanció de 20 € per cada dada o conjunt de dades referents a una sola
persona, amb un mínim de 300 € i un màxim de 20.000€.
- Si la declaració es presenta abans del requeriment de l'administració, la sanció i els
límits mínims i màxims seran la meitat

2) Infracció per presentar incorrectament autoliquidacions o declaracions sense perjudici

econòmic o en contestació a requeriments individualitzats d'informació (art. 199)

a) Concepte
b) Quantificació:
- Qualificació: Greu
- Sanció: General: 150 €
c) Casos especials:
Declaracions censals: 250 €.
Declaracions exigides amb caràcter general o requeriments d'informació individualitzats:
o Dades no monetàries: 200 € per dada i persona
o Dades monetàries: fins el 2 % operacions no declarades, amb mínim de 50 €
o Graduació: comissió repetida: 100 %.

3) Infracció per incompliment d'obligacions comptables i registrals (art. 200)

a) Concepte
b) Quantificació:
- Qualificació: Greu
- Sanció: General: 150 €
c) Casos especials:
- Inexactitud o omissió d'operacions o utilització de comptes amb sentit diferent: 1 %
càrrecs o abonaments inexactes, amb mínim 150 € i màxim 6.000 €
- No portar comptabilitat o llibres registres, programes o arxius informàtics: 1 % de la
xifra de negocis, mínim 600 €, sense límit màxim
- Portar comptabilitats diferents, que dificultin el coneixement de la veritable situació:
600 € per cada exercici econòmic
- Retard de més de 4 mesos en la tinença de llibres o registres fiscals: 300€
- No diligenciat de llibres: 300 €

4) Infracció per incomplir obligacions de facturació o documentació (art. 201)

a) Concepte
b) Quantificació:
- Greu: Incompliments obligacions de facturació. Cas general
Sanció: 1-2 % de l'import de les operacions
- Molt greu: Expedició de factures o documents amb dades falses o falsejades
Sanció: 75 % de l’import de les operacions

156
 - Lleu: Incompliments relatius a documents de circulació
Sanció: 150 € per cada document
Criteri de graduació: Increment 100 % per incompliment substancial

5) Infracció tributària per incomplir les obligacions relatives a la utilització del nif (art. 202)

6) Infracció per resistència, obstrucció, excusa o negativa a les actuacions de l'administració

tributària (art. 203)

a) Concepte
b) Quantificació:
- Qualificació: Greu
- Sanció: General: 150 €
c) Casos especials:
- Obligats que no desenvolupen activitats econòmiques: Desatenció de requeriments
1º requeriment: 150 €
2º requeriment: 300 €
3º requeriment: 600 €
- Obligats que desenvolupen activitats econòmiques: No aportació de documents o
dades
1º requeriment: 300 €
2º requeriment: 1.500 €
3º requeriment: Fins el 2% de la xifra de negocis del subjecte infractor l’any
natural anterior Mínim 10.000 € i màxim 400.000 €

- Si el requeriment es refereix a declaracions exigides amb caràcter general. En virtut

dels arts. 93 i 94: la sanció augmenta fins el 3 % de la xifra de negocis (mínim
15.000€ i màxim 600.000 €)

Ap. 6è: En un procediment d’inspecció: Agreujament de les sancions. En el cas de qui

realitzi activitats econòmiques, fins a 600.000 €

Són sancions clarament dissuassòries.

7) Infracció per incomplir l'obligació de comunicar correctament dades al pagador de rentes

sotmeses a retenció o ingrés a compte (art. 205)

Ex: si vostè no proporciona correctament les seves dades i conseqüentment qui li ha de retenir ho fa
malament, doncs hi ha una infracció.

8) Infracció en cas de conflicte en l’aplicació de la norma tributària (art. 206 bis)

Els requisits que exigeix són realment importants i molt difícils: “exclusivament quan s’acrediti
l’existència d’igualtat substancial entre el cas objecte de recurs de regularització i aquells altres

157
supòsits en que s’hagués establert criteri administratiu i hagués estat públic per general coneixement
abans de començar el termini per l’autoliquidació”.
 Exigeixen que el que sigui substancialment IGUAL o IDÈNTIC  ens trobem amb que molt
rarament s’aplicarà. La gent va adaptant el seu criteri/actuació/enteniment als criteris que va
veient que l’Administració dicta  es faran variacions, millores, canvis... Per no poder parlar
d’una igualtat substancial.

9. PROCEDIMENT SANCIONADOR

1) Procediment separat dels d’aplicació dels tributs. El que passa, és que després en la realitat,
junt amb les altres exempcions, s’ha criticat molt, perquè la base del procediment
sancionador és la informació, les dades, l’expedient obtingut en el procediment d’aplicació
dels tributs previs. El que passa és que la gent deia que s’ha canviat la carpeta de color: el
que abans estava en l’expedient de gestió o inspecció, ara passa al procediment sancionador.
Això és així, però difícilment pot ser d’una altra manera. El qui instrueix el procediment
sancionador, és el mateix òrgan que ha instruït el procediment d’aplicació dels tributs, però
canviar-ho suposaria un canvi radical de l’estructura organitzativa de l’administració
tributaria espanyola perquè no hi ha tanta gent.
2) Excepcions: renúncia expressa de l’obligat, actes amb acord
3) Principis:
- Inici d’ofici: la gent no demana ser sancionada.
- Abans de 3 mesos des de la resolució del procediment del que derivi o liquidació.
- Incorporació de dades i proves d’altres procediments.
- Dret a formular al·legacions.
- Possibilitat d’incorporar proposta de resolució a l’acord d’inici (art. 210.5): és el
que normalment passa en els procediments: quan està en poder de l’òrgan instructor
tots els elements (que és justament el que passa), que ja incorpori tots aquests
procediments i faci una proposta  és una manera d’anar per feina, de ser eficient.
L’òrgan que resol sí que és diferent a l’òrgan instructor. El que passa és que l’òrgan
que resol, és el mateix que resol la liquidació.
- Termini màxim de resolució: 6 mesos
- Finalització:
o Resolució: imposició de sancions o acord que estableix que no procedeix, que
no hi ha responsabilitat.
o Caducitat: Impedeix l’inici d’un nou procediment, cosa que no passa en els
altres procediments que hem vist que caduquen.
- Recurs contra la sanció però no contra la liquidació: no fa perdre la reducció per
conformitat. És a dir, la conformitat (allò que hem vist abans, el criteri de la conformitat) és
la conformitat a la regularització del deute tributari que ha fet l’Administració  quota
interessos (recàrrecs en el seu cas). Si vostè està conforme amb això, la sanció es redueix. Si
vostè recorre contra la liquidació, aleshores, es liquida aquesta reducció (se li cobra)  està
anant en contra dels seus propis actes, està desfent la conformitat que havia prestat. Aquestes
reduccions es perden (l’Administració te la liquida) si recorres contra la
liquidació/regularització, i NO si recorres contra la sanció. (188.1.b))
- Interessos de demora (art. 212.3.b) si no s’ingressen, tindran interessos de demora fins al
final del període voluntari obert per pagar la sanció. Un cop passat aquest termini, hi ha
interessos de demora.

158
10. DELICTES CONTRA LA HISENDA PÚBLICA

Llibre II, Títol XIV (articles 305 i ss.) del Codi Penal

Recullen la patologia més greu de les infraccions que estàvem veient fins ara en l’àmbit
administratiu.
Es tracta d’una conducta DOLOSA (no n’hi ha prou amb una conducta negligent).

- Acció o omissió Defraudació: del pagament, o obtenció de beneficis o devolucions

indegudes sempre que superin 120.000 € (en el període) i no hagi regularitzat abans de rebre
comunicació d’inici d’actuacions o de la interposició de denuncia o querella, o d’actuacions
judicials amb coneixement formal (305.4).

Ex: esportistes famosos que per formació/complexitat de l’actuació orquestrada, ja es veu que
difícilment són principals responsables (ha hagut intervenció d’un tercer). Ho són perquè són els seus
impostos/la seva capacitat imposable/els seus, però són temes que són oberts i que hauran d’anar
evolucionant, perquè per una banda hi ha la exigència social de que la gent tributi d’acord amb les
seves rendes i que gent que obté moltes rendes doncs que no pot ser que tinguin una tributació a
vegades ridícula, però per una altra banda també és cert que aquestes qüestions són més complexes,
hi ha altres agents involucrats i possiblement amb responsabilitat...

- 1 a 5 anys de presó i multa del tant al sèxtuple.

Penes agreujades (2-6 anys presó, multa del 200 al 600%) en cas de la quota > 600.000 €, o
organització criminal, o persones interposades (cas molt freqüent).

- Prescripció 5 anys (diferència amb la prescripció administrativa)  casos que ja no poden

ser perseguits administrativament però sí penalment.

- Mesures de garantia del deute: l’Administració es trobava en una posició més feble en els
casos més greus, des del punt de vista de recaptació, dels interessos del pressupost públic.
S’apreciava que els comportaments més greus estaven millor tractats des del punt de vista de
la recaptació, perquè quedava tot suspès i podia quedar-se així durant molts anys. Per això
s’han arbitrat mesures per garantir el cobrament més ràpid del deute:
a) Possibilitat de liquidació separada dels conceptes vinculats i no vinculats al delicte
(305.5).
b) No paralització de l’acció de cobrament, llevat suspensió judicial (305.5)
c) “Societas delinquere potest” (310 bis CP)  les Societats no poden delinquir, una
societat quina consciència té? Aquest és un principi arreladíssim en el Dret Penal
però aquí, per una raó pràctica d’intentar garantir el cobrament, s’ha dit que la
Societat pot ser declarada responsable del delicte  hi ha multes...

- Hi ha més delictes com: Frau de subvencions (308 CP) i delicte comptable (310 CP). Només
saber que existeixen, no cal més.

159