Agents econòmics: productors-empreses, consumidors-famílies

Funcions o operacions econòmiques: producció, consum, estalvi, inversión

Producte Interior Brut: valor de la producció de bens i serveis a l’interior d’un territori durant
un determinat espai de temps (normalment un any, un trimestre

Valor Afegit Brut: Producció de béns i serveis menys consums intermedis.

Renda Nacional Bruta: suma de les rendes primàries cobrades pels residents en un territori.

Renda Nacional Bruta Disponible: Renda nacional bruta més rendes secundàries rebudes de
la resta del món menys rendes secundàries enviades a la resta del món.

Renda Nacional Neta: Renda Nacional Bruta menys consum de capital fixe

Impostos sobre els productes i les importacions (impostos indirectes): impostos a pagar per
cada unitat produïda o distribuïda d'un determinat bé o servei. Alcohol, iva, tabac

Pel que fa referència a les importacions aquest impostos son els aranzels

Subvencions als productes: també aquelles subvencions que es donen per unitat produïda

Impostos sobre la producció: impostos que suporten les empreses com a resultat de la seva
participació en la producció, independentment de la quantitat el valor dels béns i serveis
produïts o venuts

Subvencions a la producció: també aquelles subvencions es donen sense relació directe o

exacte amb les quantitats produïdes

Cost dels factors o preu bàsic: El cost dels factors és el preu bàsic que els productors reben
dels compradors per cada unitat d'un bé o servei produït, sense considerar cap impost a pagar
pel producte ni cap subvenció a rebre per la producció o venda d'aquesta unitat.

Preus de mercat: El preu de mercat es el preu que el consumidor paga per cada unitat d’un be
o servei produït i per tant inclou qualsevol impost a pagar pel producte menys les subvencions
al producte.

El PIB calculat via la despesa o demanda surt a preus de mercat, doncs Consums finals,
Formació Bruta de Capital, Exportacions i Importacions es calculen sempre a preus de mercat.

Per a passar del PIB a cost dels factors al PIB a preus de mercat cal sumar-hi els Impostos
sobre els productes i les importacions i restar-hi les Subvencions als productes

3 VIES DE CÀLCUL DEL PIB PIB per origen: oferta o producción PIB per destinació: demanda o
consum PIB per destinació: renda

Producció = Despesa (consum + inversió) Oferta = Demanda Origen = Destinació Deure =

Haver inputs = Outputs Recursos = Empleos

Brut = Net + amortització (o CCF)

Nacional = Interior + Saldo de la Resta del món

Preus de mercat = Cost dels factors + Saldo fiscal

Preus constants = Preus corrents – Inflació de preus

La tabla input-output es una representación simplificada de la producción y utilización de los
bienes y servicios de un país o región.

output se refieren a la producción, inputs se refieren a la utilización de insumos para producir

otros bienes o servicios

L’anomenat dèficit públic són, doncs, els ingressos financers. En la classificació econòmica del
pressupost de la OCDE, són el capítol 9 dels ingressos (Variació de passius financers).

Finança la emisio de deute publica

El dèficit públic és un flux que s’acumula en l’estoc

Per els ingressos de capital, dèficit públic i deute pública, hom pagarà anualment fins al seu
venciment un interès i una amortització

En el pressupost de despeses públiques es registren, respectivament, en el capítol 3 de

despeses (Interessos) i en el capítol 9 de despeses (Variació de passius financers).

La diferencia entre el PIB real y el potencial es la brecha o gap de producción o output gap.

Preus constants o reals = Preus nominals o corrents – Inflació de preus

Formació Bruta de Capital: Formació Bruta de Capital Fixe més Variació d’existències

Cicle econòmic: reanimació, auge, crisi i depressió

Gap o brecha de producción: es la diferencia entre el producto real y el producto potencial.

Recessió econòmica: un període de creixement negatiu del PIB d'una economia de durada
igual o superior a dos trimestres

PIB verde Algunos economistas se refieren a este PIB verde como a una modificación del PIB
convencional, restándole el valor de los recursos naturales deteriorados. Este método de
contabilidad pretende un mayor realismo en saber si una actividad económica aumenta o
reduce la riqueza nacional.

La Balança de Pagaments és un document comptable que recull l’import de les transaccions

econòmiques entre els residents en un territori i els residents a la resta del món al llarg d’un
període (normalment un any.

La balança (o balanç) de pagaments classifica les transaccions en tres categories segons la seva
natura:  Corrents  De capital  Financeres

Les balances corrent i de capital tenen una columna Ingressos, a on hi figuren totes les
operacions que suposen un ingrés per un resident, i una columna Pagaments, a on hi figuren
les operacions que suposen un pagament per un resident

La balança financera té una columna Variació neta de passius externs on es registren les
compres, vendes o amortitzacions per no residents d’instruments financers emesos per
residents,.
La Variació neta de passius externs es equivalent dons a entrades o importacions netes de
capital

A la columna Variació Neta d'Actius un signe positiu (negatiu) suposa un augment (disminució)
dels actius a la resta del món dels residents, per tant, una sortida (entrada) de finançament.

A la balança de pagaments hi figura sempre la partida Errors i omissions que equilibra el total
de la balança de pagaments.

a balança de pagaments es presenta amb una tercera columna, la del Saldo que és la
diferència entre els imports de la columna Ingressos (o de la columna Variació Neta d’Actius) i
els imports de la columna Pagaments (o de la columna Variació Neta de Passius).

les balances corrent i de capital un saldo positiu (superàvit) vol dir un ingrés net de
finançament des de la resta del món. Així si la balança de bens te signe positiu significa que les
exportacions superen importacions, de manera que hi ha un ingrés net de fons de la resta del
món.

A la balança financera un saldo positiu vol dir que l’augment d’actius en front a la resta del
món es major que l’augment net de passius en front a la resta del món i per la tant que
financem a la resta del món.

En un balanç de pagos exteriores, la variación de reservas se inscribe con signo inverso.

Current Account Balance = Saving - Investment

PIB = Consumo + Inversión + (X - M)

Ahorro - Inversión = X – M

Estalvi – Inversió = Saldo de la Balança Corrent

Si Estalvi > Inversió, el Saldo de la balança corrent serà positiu i l’economia tindrà capacitat de
finançament a la resta del món.

Si Estalvi < Inversió, el Saldo de la balança corrent serà negatiu i l’economia tindrà necessitat
de finançament de la resta del món.

Una moneda s'aprecia en relació a un altre quan per una unitat de la mateixa podem comprar
mes unitats de l’altre moned

Una moneda es deprecia en relació a un altre quan per una unitat de la mateixa podem
comprar menys unitats de l’altre moneda.

divisa entenem qualsevol moneda estrangera

L’arbitratge es una operació per obtenir avantatge de la diferencia de preus en un moment

donat a dos mercats. Comprar a on és barat i vendre a on és car.

Cobertura): es qualsevol operació per evitar el risc de canvi. A la pràctica això vol dir equilibrar
obligacions (passius) i drets (actius) en una moneda
El risc de canvi: es la possibilitat d'un guany o pèrdua derivats de l'evolució del tipus de canvi
de la moneda estrangera (en relació a la nostre) .

Swap de divises :un intercanvi reversible de monedes per un període de temps. Es a dir, dos
bancs canvien dòlars per euros durant tres mesos per després desfer l'operació.

El preu comprador es el preu al que el banc ens comprarà la moneda que li volem vendre.

El preu venedor es el preu al que el banc ens vendrà la moneda que necessitem.

La dolarització es oficial. Un dels problemes de la dolarització es la pèrdua del ingressos per

senyoriatge definit com la diferencia entre el valor de la moneda i el cost de produir-lo.

Mercantilisme: corrent de pensament i política econòmica que es basava en dos principis: ►

la riquesa d'un Estat depen de la quantitat de metalls preciosos de què disposi; ► per
aconseguir els metalls preciosos cal promoure el comerç exterior i mantenir, en tot moment,
una balança comercial positiva.

Autarquia: situació en què un país limita al màxim els intercanvis comercials amb la resta del
món i intenta produir tot allò que necesita

Avantatge absoluta: situació en què un país produeix una mercaderia utilitzant menys
recursos productius que la resta del món.

Avantatge comparativa: situació en què un país produeix una mercaderia amb un cost
d’oportunitat mes Baix que un altre.

Model Heckscher-Ohlin: explicació del comerç internacional per les diferències en la dotació
de factors de producció de cada país

Teorema de Stolper-Samuelson: teoria que explica que sota determinades condicions la

retribució del factor productiu abundant en un país augmentarà si el país s’especialitza en la
producció de la mercaderia que utilitza intensivament aquest factor abundant tal com cal
esperar del Model Heckscher-Ohlin.

La paradoxa de Leontief: La paradoja de Leontief establece que los países

industrializados poseen más cantidad de oferta de mano de obra intensiva en trabajo
que los países aún en desarrollo.

Proteccionisme: política en què els governs dels països restringeixen les entrades
d’importacions i/o les exportacions a altres països

Las empresas transnacionales o multinacionales son grandes corporaciones creadas y

registradas en un país y luego extendidas por el mundo a través de la apertura de filiales o
franquicias, cuyo sistema de ingresos, consiste en retornar los capitales producidos hacia el
país de origen. Apple

la Contabilidad Nacional tiene como objetivo ofrecer una representación cuantificada

completa, sistemática y detallada de la economía de un país, sus componentes y sus
relaciones con otras economías.
Twin déficit el déficit comercial y el déficit publico
Comercio win win por la especialización
Suspensión dólar en oro: 15 agosto 1981