TEMA 1.

6 Sistema financer internacional

PAPER FONAMENTAL DEL SISTEMA FINANCER:

 El punt de partida de quin es el paper fonamental del sistema Financer

es: Captar l’estalvi (S) y canalitzar-lo cap a la inversió (I). Sabrem si
el sistema financer funciona bé si hi ha uns estalvis que es canalitzen bé
envers una inversió productiva.

Aspectes:
a) els temes financers tenen una dimensió intertemporal, es a dir
connecten el present amb el futur ja que les dues decisions que
connecta el sistema financer (estalvi i inversió) son decisions
intertemporals.
b) Incerteses/riscos. El futur es incert i genera riscos i incerteses que
no podem controlar.

Els sistemas financers funcionen amb fluïdesa casi imperceptible en èpoques

“normals”, però provoca disrupcions enormes quan tenen problemes. Stuart
Mill.

“fins fa poc pensava en la intermediació financera* com una qüestió de

relativament poca importància per a les fluctuacions econòmiques” Blanchard
(2009)  economista.
intermediació financera*  Canalitzar l’estalvi envers la inversión

Back to basics
Sistema financer
-Transferir estalvi de manera eficient cap a la inversió productiva  Sistema
Financer Internacional: es genera un estalvi a un país i es finança una inversió
a un altre país ( dimensió transfronterera)  Això es degut a:
- Superant fronteres: desbloquejar restriccions escassetat estalvi
domèstic ( Un país que tingui bones oportunitats d’inversió però es
troba amb una escassetat d’estalvi domèstic per finançar les oportunitats
d’invsersió. Llavors aquest país utilitza estalvi estranger, d’altres països,
per així poder invertir en aquelles oportunitats que hi havia.
- Superant fronteres: més gran rendibilitat pels estalviadors per
inversions a l’exterior ( En aquest cas el país es troba amb una gran
quantitat d’estalvis però no te bones oportunitats d’inversió, per això
utilitzen aquest excedent d’estalvi per invertir-lo en altres països que
necessiten finançament i si que tenen bones oportunitats d’inversió.

Aquestes dues raons, vistes des de diferents punts de vista promouen/recolzen la utilitat
del sistema financer internacional

Posicions dels països al sistema financer internacional

Concepte clau: Capacitat o necessitat de finançcament

A l’ hora d’avaluar el paper d’un país sobre com es troba sobre les seves
relacions financeres internacionals el primer que es mira es la seva capacitat o
necessitat de finançament.

• 1: Sa < Ia : Països amb NECESSITAT DE FINANÇAMENT

EXTERIOR (NET BORROWING) - Dèficit balança per c/ corrent.
(països amb bones oportunitats d’invserió però estalvi domèstic
insuficient. Necessiten finançarse a través de països estrangers.)
• 2: Ib < Sb : Països amb CAPACITAT DE FINANÇAMENT A
L’EXTERIOR (NET LENDING) - Superàvit balança per c/corrent.
(Paisos que tenen excedent d’estavis i inverteixen aquests excedents al
exterior, a altres països.) (esto es lo mismo que ha explicado
arriba però lo vuelve a repetir nse porque yo le enxufo
igual)
Capacitat/Necessitat finançament Espanya (Font: BdE, 2020)

Historia de l’economia espanyola dels primers anys del s. XXI: a partir de 2002 i 2003 Espanya
va tenir una necessitat de finançament molt gran. A partir del 2008 els països que havien deixat
diners a Espanya van voler el retorn dels seus diners però Espanya va entrar en crisis. Per això
es va reduir la inversió; aquest fet va provocar que Espanya arribés a un petit superàvit a partir
del 2012 (modesta capacitat de finançament). Important observar línea blava.

Estalvi-Inversió a Xina

A la Xina La taxa d’estalvi

( línea verda) está per sobre
que la taxa d’inversió ( línea
vermella). Per tant des de
aquest punt de vista aquest es el
cas d’un país típic amb
capacitat de finançament.

Balança de pagaments

La balança de pagaments és  Registre sistemàtic de les transaccions d’un

país amb la resta del món
En un món globalitzat és necessari que els criteris de la balança de pagaments
de cada país siguin homogenis per tal de que siguin comparables entre ells.
Estructura balança de pagaments:
 - Compte corrent: Béns (energètics, no-energètics), serveis (turístics i
altres), renda primària i renda secundària.
- Compte de capital. (importancia minoritaria)
- Compte financer (entrades i sortides de capital).
- Errors i omissions. La balança de pagaments fa milions d’operacions;
per tant, és molt difícil que tot sigui transparent.

Com podem mesurar el grau d’internacionalització que te el sistema finanacer

internacional?

Aquí tenim les dues

configuracions/formes extremes, totalmente oposades en que pot funcionar el
sistema financer internacional.

Mercats financers nacionals jutxapuestos: Sistemes financers força aillats

els uns dels altres ( molt poc internacionalitzats). Hi havia moltes limitacions,
moltes prohibicions de que els fluxos financers passesin d’un país a un altre.
NO SISTEMA FINANCER INTERNACIONAL. Sino que es un sistema financer
nacional.
Mercats financers integrats: sistema financer globalitzat. En aquest es capta
l’estalvi en el territori on es produís i el canalitzaria (aquest sistema financer
internacional) cap a la inversió de qualsevol país mundial.

La principal diferencia entre aquestes dues configuracions es que a la de

l’esquerra ( juxtaposada) un país nomes pot invertir en base a l’estalvi
nacional i en canvi a la configuració de la dreta ( integrats) les inversions
d’un país podran obtenir finançament si les operacions es veuen com a
rendibles independentment de quin sigui el grau d’estalvi del propi país.
Dos autors anomenats Feldstein-Horioka van voler mesurar el grau
d’interacionalitzacio financera i el criteri per mesurar això deriva de les
dos configuracions que hem vist anteriorment ( Mercats financers nacionals
jutxapuestos i Mercats financers integrats)

Avaluacions del grau d’integració financera mitjançant la correlació entre estalvi

nacional i inversió nacional. Van buscar dades d’estalvi i d’inversió per tots els països
que tinguessin estadístiques fiables i van buscar quina correlació hi havia entre l’estalvi
i la inversió d’un país. Si un país podia invertir més només si estalviava més significava
que era un país financerament tancat.

En canvi si les dades mostraven que la inversió nacional no depenia estrictament de la

inversió nacional llavors ens situàvem amb mercats financers oberts/integrats.

Els resultats que van obtenir en el resultats es va anomenar la Paradoxa de

Feldstein-Horioka, ja que la gent que vivia i treballava als mercats financers
dels anys 80 tenien la percepció de que els capitals es movien per sobre de les
fronteres amb mes intensitat que mai. Però els resultats d’aquests dos va ser
just el contrari. L’estalvi de cada país condicionava molt les inversions de cada
país. Per tant estàvem amb una situació de poca mobilitat internacional de
capitals.

Només a partir de meitat dels 1990s va començar a haver una baixa correlació
 globalització financera.

Fluxos financers nets i bruts:

Relacions financeres entre Xina (capacitat financera) i EEUU (necessitat

financera ): superàvit Xina, dèficit Estats Units  Saldo net de
transaccions financeres.
Però els fluxos són més complicats: Xina compra a EEUU i EEUU
inverteix a Xina  transaccions financeres molt diverses en ambdues
direccions: fluxos bruts.
Cal tenir en compte les dues vessants, especialment si la seva
naturalesa jurídica i econòmica és molt diferent.

Esto ultimo es un poco lio pero no es muy importante