TEMA 7 : ECONOMÍA INTERNACIONAL

1. LA BALANÇA DE PAGAMENTS
1.1. DEFINICIÓ DE BALANÇA DE PAGAMENTS
1.2. ESTRUCTURA DE LA BALANÇA DE PAGAMENTS.
1.3. EQUILIBRI DE LA BALANÇA DE PAGAMENTS.

2. EL TIPUS DE CANVI
2.1. L’EXPRESSIÓ DEL TIPUS DE CANVI.
2.2. SISTEMES DE TIPUS DE CANVI.
2.3. EL TIPUS DE CANVI I EL NIVELL DE PREUS
2.3.1. EL TIPUS DE CANVI REAL
2.3.2. LA PARITAT DEL PODER ADQUISITIU
7.1. LA BALANÇA DE PAGAMENTS
7.1.1. DEFINICIÓ DE BALANÇA DE PAGAMENTS (BP):
 ÉS UN DOCUMENT COMPTABLE QUE RECULL LES TRANSACCIONS D’UN PAÍS AMB LA RESTA DEL
MÓN DURANT UN PERÍODE DE TEMPS.
 LA BP ES REGEIX PEL PRINCIPI COMPTABLE DE “PARTIDA DOBLE”. AIXÒ VOL DIR QUE TOTA OPERACIÓ
S’ANOTA DUES VEGADES, LA SEGONA AMB SIGNE CONTRARI => SEGONS AQUESTA FORMA DE
COMPTABILITZACIÓ, LA BALANÇA DE PAGAMENTS EN EL SEU CONJUNT SEMPRE ESTARÀ
EQUILIBRADA, PERÒ LES DIFERENTS SUBBALANCES PODEN PRESENTAR DÈFICIT O SUPERÀVIT.
7.1.2. ESTRUCTURA DE LA BALANÇA DE PAGAMENTS:
 LA BP S’ESTRUCTURA EN 3 COMPTES O SUBBALANCES
1. EL COMPTE CORRENT (CC)
2. EL COMPTE DE CAPITAL (CK)
3. EL COMPTE FINANCER (CF)
=> BP = CC + CK + CF + ERRORS I OMISSIONS = 0
7.1. LA BALANÇA DE PAGAMENTS
7.1.2. ESTRUCTURA DE LA BALANÇA DE PAGAMENTS:
1. EL COMPTE CORRENT (CC)
ÉS UNA DE LES SUBBALANCES MÉS IMPORTANTS DINS LA BP.
ÉS DENOMINA CORRENT PERQUÈ AFECTA EL FLUX DE RENDES DE L’ANY EN CURS.
INCLOU:
a) LA BALANÇA COMERCIAL: INCLOU ELS INGRESSOS I PAGAMENTS PER LES EXPORTACIONS I IMPORTACIONS DE
BÉNS.
b) LA BALANÇA DE SERVEIS: INCLOU ELS INGRESSOS I PAGAMENTS PER LES EXPORTACIONS I IMPORTACIONS DE
SERVEIS (TURISME, ENTRE ALTRES):
(a) + (b) = XN = EXPORTACIONS NETES DE BÉNS i SERVEIS
c) LA BALANÇA DE RENDES: INCLOU LES RENDES DEL TREBALL, DEL CAPITAL (INTERESSOS/DIVIDENDS
D’INVERSIONS FINANCERES) I DE L’EMPRESA (BENEFICIS). LES RENDES PERCEBUDES PELS RESIDENTS SÓN UN
INGRÉS I LES PAGADES A L’ESTRANGER, UN PAGAMENT.
d) LA BALANÇA DE TRANSFERÈNCIES CORRENTS: ENGLOBA TOTES LES TRANSACCIONS SENSE CONTRAPARTIDA QUE
INFLUEIXEN SOBRE LA RENDA (REMESES D’EMIGRANTS, TRANSFERÈNCIES PER MILLORAR LA RENDA DE CERTS
GRUPS SOCIALS PER PART DE L’EXTERIOR –LA UNIÓ EUROPEA, P.E-). LES ENTRADES DE TRANSFERÈNCIES SÓN
INGRESSOS I LES SORTIDES, PAGAMENTS.
PER CADA UNA DE LES QUATRE SUBBALANCES i PEL COMPTE CORRENT (CC) GLOBALMENT
 7.1. LA BALANÇA DE PAGAMENTS
7.1.2. ESTRUCTURA DE LA BALANÇA DE PAGAMENTS:
2. EL COMPTE DE CAPITAL (CK) REGISTRA:
 LES TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL (P.E: AJUTS PER A CONSTRUIR INFRAESTRUCTURES PER PART DE L’UNIÓ
EUROPEA).
 LES TRANSACCIONS D’ACTIUS NO FINANCERS (PATENTS, DRETS D’AUTOR, ETC..)
 LES ENTRADES DE TRANSFERÈNCIES I LA VENDA D’ACTIUS SÓN INGRESSOS I LES SORTIDES DE
TRANSFERÈNCIES I COMPRA D’ACTIUS SÓN PAGAMENTS.
SI INGRESSOS > PAGAMENTS => SUPERÀVIT COMPTE CAPITAL
SI PAGAMENTS > INGRESSOS => DÈFICIT COMPTE CAPITAL
3. EL COMPTE FINANCER (CF):
 INCLOU LES OPERACIONS QUE IMPLIQUEN TRANSACCIONS FINANCERES (CRÈDITS, DIPÒSITS) O
TRANSACCIONS D’ACTIUS FINANERS (TÍTOLS DE DEUTE PÚBLIC, ACCIONS, BONS,...) AMB L’EXTERIOR.
 LES OPERACIONS QUE IMPLIQUEN ENTRADES DE CAPITAL S’ANOTEN A LA COLUMNA VARIACIÓ NETA DE
PASSIUS (VNP)
 LES OPERACIONS QUE IMPLIQUEN SORTIDES DE CAPITAL S’ANOTEN A LA COLUMNA VARIACIÓ NETA
D’ACTIUS (VNA)
 7.1. LA BALANÇA DE PAGAMENTS
7.1.2. ESTRUCTURA DE LA BALANÇA DE PAGAMENTS:
3. EL COMPTE FINANCER (CF): AQUEST COMPTE ES DESGLOSA EN QUATRE SUBBALANCES:
a) INVERSIONS EN CARTERA: INCLOU LES TRANSACCIONS DE VALORS NEGOCIABLES (ACCIONS, BONS,
OBLIGACIONS, ETC..) I D’INMOBLES. LES TRANSACCIONS D’UN RESIDENT A L’ESTRANGER (SORTIDES
DE CAPITAL), S’ANOTARAN A LA COLUMNA VNA I LES TRANSACCIONS DELS ESTRANGERS A DINS DEL
PAÍS (ENTRADES CAPITAL), S’ANOTARAN A LA COLUMNA VNP.
b) ALTRES INVERSIONS: ENGLOBA LES OPERACIONS DE CRÈDITS I DIPÒSITS ENTRE RESIDENTS I NO
RESIDENTS. LA CONCESSIÓ DE PRÈSTECS O L’OBERTURA DE DIPÒSITS A L’ESTRANGER => SORTIDES DE
CAPITAL => VNA; SI UN RESIDENT OBTÉ UN PRÈSTEC O UN ESTRANGER OBRE UN DIPÒSIT AL NOSTRE
PAÍS => ENTRADES CAPITAL=> VNP.
c) INVERSIONS DIRECTES: INJECCIONS DE CAPITAL DIRECTAMENT A UNA EMPRESA AMB L’OBJECTIU
D’OBTENIR BENEFICIS. SI SÓN DE RESIDENTS A L’EXERIOR => SORTIDES DE CAPITAL =>VNA; SI SÓN DE
NO RESIDENTS A L’INTERIOR => ENTRADES DE CAPITAL => VNP
d) VARIACIÓ DE RESERVES: RECULL ELS AUGMENTS O DISMINUCIONS DE DIVISES. UN AUGMENT DE
DIVISES ES CONSIDERA UNA VNA I UNA DISMINUCIÓ DE DIVISES SERÀ UNA VNP.
SI VNP (ENTRADES CAPITAL) > VNA (SORTIDA CAPITAL) => SUPERÀVIT COMPTE FINANCER (AUGMENT
POSICIÓ DEUTORA RESPECTE A LA RESTA DEL MÓN)
7.1. LA BALANÇA DE PAGAMENTS
7.1.3. EQUILIBRI DE LA BALANÇA DE PAGAMENTS:
 SI CONSIDEREM QUE ELS ERRORS I OMISSIONS SÓN ZERO =>
SALDO BALANÇA PAGAMENTS (BP) =
SALDO COMPTE CORRENT (CC) + SALDO COMPTE CAPITAL (CK) + SALDO COMPTE FINANCER(CF)= 0 =>
SALDO COMPTE CORRENT (CC) + SALDO COMPTE CAPITAL (CK) = - SALDO COMPTE FINANCER (CF)
(1) SI [CC + CK] >0 (SUPERÀVIT) => CF <0 (DÈFICIT)
=> VNP (ENTRADES CAPITAL) < VNA (SORTIDES CAPITAL)
=> AUGMENTA LA POSSICIÓ CREDITORA DEL PAÍS RESPECTE A LA
RESTA DEL MÓN
=> EL PAÍS TÉ CAPACITAT DE FINANÇAMENT
(2) SI [CC + CK] < 0 (DÈFICIT ) => CF >0 (SUPERÀVIT)
=> VNA (SORTIDES CAPITAL) < VNP (ENTRADES CAPITAL)
=> AUGMENTA LA POSSICIÓ DEUTORA DEL PAÍS RESPECTE A LA
RESTA DEL MÓN
=> EL PAÍS TÉ NECESSITAT DE FINANÇAMENT
7.1. LA BALANÇA DE PAGAMENTS
7.1.3. EQUILIBRI DE LA BALANÇA DE PAGAMENTS:

SALDO BALANÇA PAGAMENTS

Ingressos Corrents (exportacions de béns i serveis)

-Pagaments Corrents (importacions de béns i serveis)
+ Rendes corrents (treball, capital i l’empresa) + Transferències (corrents i de capital)
= Saldo [Compte Corrent + Compte Capital]
(superàvit o dèficit)

Superàvit → Capacitat de Finançament Dèficit → Necessitat de Finançament

Dèficit Balança Financera Superàvit Balança Financera
Inversió del país a l’estranger Inversió d’estrangers al país
Préstecs a l’exterior o compres d’actius financers Préstecs de l’exterior o vendes d’actius financers
Sortida de Capitals: VNA > VNP Entrada de Capitals: VNP >VNA

7
Fons: Banc d’Espanya
7.1. LA BALANÇA DE PAGAMENTS
 VINCULACIÓ AMB LA RELACIÓ ESTALVI-INVERSIÓ ESTUDIADA AL TEMA 5.

[CC + CK] = [XN + RENDES NETES AMB LA RESTA DEL MÓN + TRANSF.CORRENTS] + CK

EL SALDO DE LA BALANÇA DE BÉNS i SERVEIS (XN) ÉS EL MÉS IMPORTANT => PODEM APROXIMAR:
[CC + CK] XN

AL TEMA 5 VAM ESTUDIAR QUE A L’EQUILIBRI:

SPRIVAT (YD-C) + SPÚBLIC (T- G- TR) = I + XN =>
STOTAL = I + XN => STOTAL –I = XN
(1) SI (STOTAL – I) >0 => XN>0 => CF <0 => SORTIDA DE CAPITALS/CAPACITAT DE FINANÇAMENT
(2) SI (STOTAL – I) <0 => XN<0 => CF >0 => ENTRADA DE CAPITALS/NECESSITAT DE FINANÇAMENT
7.2. EL TIPUS DE CANVI
7.2.1. L’EXPRESSIÓ DEL TIPUS DE CANVI
 EL TIPUS DE CANVI (e) ÉS EL PREU D’UNA MONEDA EN TERMES D’UNA ALTRE.
 A L’EXPRESSIÓ DEL TIPUS DE CANVI INTERVENEN 2 MONEDES:
• DIVISA COTITZADA: AQUELLA QUE ES VALORA EN TERMES DE L’ALTRE.
• DIVISA BASE: AQUELLA QUE S’UTILITZA COM A UNITAT DE COMPTE.
 EL TIPUS DE CANVI POT EXPRESSAR-SE DE DOS MANERES:
a) VALOR DE LA MONEDA ESTRANGERA EN TERMES DE LA MONEDA DOMÈSTICA (NÚMERO DE
UNITATS DE MONEDA DOMÈSTICA PER UNITAT DE MONEDA ESTRANGERA) =>COTITZACIÓ
DIRECTA (MONEDA LOCAL=>DIVISA BASE; MONEDA ESTRANGERA =>DIVISA COTITZADA):
PER EXEMPLE: 0,8 €/$ (EN LA RESTA DEL TEMA FAREM SERVIR AQUESTA DEFINICIÓ!!)
b) VALOR DE LA MONEDA LOCAL EN TERMES DE LA MONEDA ESTRANGERA (NÚMERO DE UNITATS
DE MONEDA ESTRANGERA PER UNITAT DE MONEDA LOCAL) =>COTITZACIÓ INDIRECTA (MONEDA
LOCAL=>DIVISA COTITZADA; MONEDA ESTRANGERA =>DIVISA BASE):
PER EXEMPLE: 1,25 $/€
7.2. EL TIPUS DE CANVI
7.2.2. SISTEMES DE TIPUS DE CANVI
a) SISTEMES DE TIPUS DE CANVI FLEXIBLES:
 ELS TIPUS DE CANVI ES DETERMINEN LLIURAMENT AL MERCAT PER LA INTERACCIÓ ENTRE L’OFERTA
I LA DEMANDA DE DIVISES (EN LA PRÀCTICA, HI HA MOLT POCS PAÏSOS AMB TIPUS DE CANVI
PERFECTAMENT FLEXIBLES I PREDOMINEN ELS SISTEMES DE FLOTACIÓ DIRIGIDA).
• LA DEMANDA DE DIVISES ESTÀ ASSOCIADA AMB LES PARTIDES DEUTORES DE LA BALANÇA DE
PAGAMENTES (IMPORTACIONS DE BÉNS I SERVEIS O SORTIDES DE CAPITAL...)
• L’OFERTA DE DIVISES ESTÀ ASSOCIADA AMB LES PARTIDES ACREEDORES DE LA BALANÇA DE
PAGAMENTS (EXPORTACIONS DE BÉNS I SERVEIS O ENTRADES DE CAPITAL...)
e(€/$)
S$

ee

D$
qe$ q$
7.2. EL TIPUS DE CANVI
7.2.2. SISTEMES DE TIPUS DE CANVI
a) SISTEMES DE TIPUS DE CANVI FLEXIBLES:
 PARTINT DE LA SITUACIÓ D’EQUILIBRI, SUPOSEM QUE AUGMENTA LA DEMANDA DE DÒLARS
(AUGMENTEN IMPORTACIONS DE PRODUCTES D’EEUU O INVERSIONS FINANCERES ALS EEUU) =>
△DEMANDA $ => △e (LA MONEDA ESTRANGERA -EL DÒLAR- S’APRECIA, I LA MONEDA LOCAL –
L’EURO- ES DEPRECIA).
△e (0,8 €/$→0,9€/$) => LA MONEDA LOCAL ES DEPRECIA
e(€/$) I LA MONEDA ESTRANGERA S’APRECIA
(augmenta el valor de la moneda
cotitzada, que en aquest cas és el dòlar)
△D$ => ELS PRODUCTES ESTRANGERS
S$ S’ENCARIRAN I ELS PRODUCTES
ee1 DOMÈSTICS S’ABARATIRAN PELS
△e ESTRANGERS => =>∆XN
e e
0

D$
qe$,0 qe$,1 q$
7.2. EL TIPUS DE CANVI
7.2.2. SISTEMES DE TIPUS DE CANVI
a) SISTEMES DE TIPUS DE CANVI FLEXIBLES:
 PARTINT DE LA SITUACIÓ D’EQUILIBRI, SUPOSEM ARA QUE AUGMENTA L’OFERTA DE DE DÒLARS
(AUGMENTEN EXPORTACIONS DE PRODUCTES ALS EEUU O INVERSIONS FINANCERES DELS EEUU
CAP EL NOSTRE PAÍS) => △OFERTA $ => ▽e (LA MONEDA ESTRANGERA -EL DÒLAR- ES DEPRECIA, I
LA MONEDA LOCAL –L’EURO- S’APRECIA).

e(€/$) ▽e (0,8 €/$→0,7€/$) => LA MONEDA LOCAL S’APRECIA

I LA MONEDA ESTRANGERA ES DEPRECIA
(disminueix el valor de la moneda
S$
cotitzada, que en aquest cas és el dòlar)
△S$ => ELS PRODUCTES ESTRANGERS
S’ABARATIRAN I ELS PRODUCTES
DOMÈSTICS S’ENCARIRAN PELS
ee0
▽e ESTRANGERS => =>XN
ee1
D$
qe$,0 qe$,1 q$
7.2. EL TIPUS DE CANVI
7.2.2. SISTEMES DE TIPUS DE CANVI
b) SISTEMES DE TIPUS DE CANVI FIXOS:
1. EL BANC CENTRAL FIXA UN TIPUS DE CANVI RESPECTE A UNA ALTRA DIVISA (A VEGADES ÉS UNA
CISTELLA DE DIVISES):
2. EL BANC CENTRAL ES COMPROMET A MANTENIR EL TIPUS DE CANVI FIXAT ()
ÞSI EL TIPUS DE CANVI D’EQUILIBRI AL MERCAT (eM) ÉS DIFERENT AL TIPUS DE CANVI FIXAT )
ÞEL BANC CENTRAL HAURÀ D’INTERVENIR AL MERCAT, COMPRANT O VENENT DIVISES.
3. PODEM DIFERENCIAR ENTRE DOS TIPUS D’INTERVENCIONS PER PART DEL BANC CENTRAL:
 INTERVENCIONS APRECIADORES DE LA MONEDA LOCAL
 INTERVENCIONS EPRECIADORES DE LA MONEDA LOCAL
7.2. EL TIPUS DE CANVI
7.2.2. SISTEMES DE TIPUS DE CANVI
b) SISTEMES DE TIPUS DE CANVI FIXOS:
 INTERVENCIONS APRECIADORES DE LA MONEDA LOCAL=> TENEN LLOC QUAN EL TIPUS DE CANVI
OFICIAL SOBREVALORA LA MONEDA LOCAL RESPECTE AL TIPUS D’EQUILIBRI DEL MERCAT =>
eeM > (AL MERCAT, LA MONEDA LOCAL ESTÀ DEPRECIADA RESPECTE AL TIPUS DE CANVI OFICIAL)
e 1. AL TIPUS OFICIAL, LA DEMANDA DE DIVISES ÉS SUPERIOR A
SDIVISES
L’OFERTA [qd () > qs ()]
2. SI EL BANC CENTRAL VOL MANTENIR EL TIPUS OFICIAL
△SDIVISES
(APRECIAT RESPECTE AL TIPUS DE MERCAT) => HAURÀ D’OFERIR
LES DIVISES QUE NO OFEREIX EL MERCAT.
eeM 3. EL BANC CENTRAL △OFERTA DIVISES => VENDRÀ DIVISES I
▽e qs( < qd( COMPRARÀ MONEDA LOCAL => ▽RESERVES DIVISES.
e 4. SI LA SITUACIÓ ES MANTÉ EN EL TEMPS, EL BANC CENTRAL POT
ACABAR MODIFICANT EL TIPUS OFICIAL I ACOSTAR-LO AL DE
MERCAT => △ => DEVALUACIÓ DE LA MONEDA
DDIVISES

qe$ qDIVISES
7.2. EL TIPUS DE CANVI
7.2.2. SISTEMES DE TIPUS DE CANVI
b) SISTEMES DE TIPUS DE CANVI FIXOS:
 INTERVENCIONS DEPRECIADORES DE LA MONEDA LOCAL=> TENEN LLOC QUAN EL TIPUS DE CANVI
OFICIAL INFRAVALORA LA MONEDA LOCAL RESPECTE AL TIPUS D’EQUILIBRI DEL MERCAT =>
eeM < (AL MERCAT, LA MONEDA LOCAL ESTÀ APRECIADA RESPECTE AL TIPUS DE CANVI OFICIAL)
e 1. AL TIPUS OFICIAL, L’OFERTA DE DIVISES ÉS SUPERIOR A LA
SDIVISES
△DDIVISES DEMANDA.
2. SI EL BANC CENTRAL VOL MANTENIR EL TIPUS OFICIAL
qd( < qs( (DEPRECIAT RESPECTE AL TIPUS DE MERCAT) => HAURÀ DE
e DEMANDAR LES DIVISES QUE NO DEMANDA EL MERCAT.
△e
e e
M 3. EL BANC CENTRAL △DEMANDA DIVISES => COMPRARÀ DIVISES I
VENDRÀ MONEDA LOCAL => △RESERVES DIVISES.
4. SI LA SITUACIÓ ES MANTÉ EN EL TEMPS, EL BANC CENTRAL POT
ACABAR MODIFICANT EL TIPUS OFICIAL I ACOSTAR-LO AL DE
MERCAT => ▽ => REVALUACIÓ DE LA MONEDA
DDIVISES

qe$ qDIVISES
7.2. EL TIPUS DE CANVI
7.2.2. SISTEMES DE TIPUS DE CANVI
AVANTATGES I DESAVANTATGES D’UN SISTEMA DE TIPUS DE CANVI FIX VS FLEXIBLE:
 AVANTATGES:
1. UN SISTEMA DE TIPUS DE CANVI FIX, GENERA CERTESA, LA QUAL COSA ÉS POSITIVA, PER EXEMPLE,
EN RELACIÓ ALS INTERCANVIS COMERCIALS QUE IMPLIQUEN PACTAR PREUS PER ENDAVANT.
 DESAVANTATGES:
1. L’AUTORITAT MONETÀRIA HA D’INTERVENIR PER MANTENIR EL TIPUS DE CANVI (LA VARIACIÓ DE LES
RESERVES DE DIVISES DEL BANC CENTRAL POT TENIR UN IMPACTE NO DESITJAT SOBRE L’OFERTA
MONETÀRIA I ELS TIPUS D’INTERÈS)=> L’AUTORITAT MONETÀRIA PERD L’AUTONOMIA.
2. LA RIGIDESA DEL TIPUS DE CANVI, IMPEDEIX UN AJUST AUTOMÀTIC DEL SECTOR EXTERIOR, MENTRE
QUE AMB UN SISTEMA DE TIPUS DE CANVI FLEXIBLES, EN ÈPOCA DE CRISI, LA MONEDA TENDIRÀ A
DEPRECIAR-SE I AIXÍ COADJUVAR A LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA.
3. SI ELS MERCATS PENSEN QUE EL TIPUS DE CANVI OFICIAL NO ÉS CREÏBLE (NO S’ADEQÜA A LES
CONDICIONS ECONÒMIQUES DEL PAÍS), PODEN PROVOCAR ATACS ESPECULATIUS CONTRA LA
MONEDA I PRESSIONAR A LES AUTORITATS A MODIFICAR EL TIPUS OFICIAL (DEVALUACIÓ)
7.2. EL TIPUS DE CANVI
7.2.3. EL TIPUS DE CANVI I EL NIVELL DE PREUS
7.2.3.1. EL TIPUS DE CANVI REAL:
 EL TIPUS DE CANVI REAL (q) ÉS UN INDICACOR DE LA COMPETITIVITAT-PREUS DELS BÉNS i SERVEIS
D’UN PAÍS.
 EL TIPUS DE CANVI REAL DEPÈN TANT DEL TIPUS DE CANVI NOMINAL (EL QUE COTITZA AL MERCAT,
e), COM DELS PREUS RELATIUS DEL PAÍS AMB COMPARACIÓ AMB L’EXTERIOR.
TIPUS DE CANVI REAL = q = e.
 SI EL TIPUS DE CANVI REAL ES DEPRECIA (△q) => EL PAÍS GUANYA COMPETITIVITAT I AIXÒ POT
PASSAR PERQUÈ: △e (DEPRECIACIÓ TIPUS DE CANVI NOMINAL) i/o △ (ELS PREUS EXTERIORS
AUGMENTEN MÉS QUE ELS INTERIORS) => LES SEVES EXPORTACIONS SÓN MÉS BARATES I LES
IMPORTACIONS MÉS CARES => MILLORA BALANÇA COMERCIAL (XN)
 SI EL TIPUS DE CANVI REAL S’APRECIA (▽q) => EL PAÍS PERD COMPETITIVITAT I AIXÒ POT PASSAR
PERQUÈ: ▽e (APRECIACIÓ TIPUS DE CANVI NOMINAL) i/o ▽ (ELS PREUS INTERIORS AUGMENTEN
MÉS QUE ELS EXTERIORS)=> LES SEVES EXPORTACIONS SÓN MÉS CARES I LES IMPORTACIONS MÉS
BARATES => EMPITJORA LA BALANÇA COMERCIAL (XN)
7.2. EL TIPUS DE CANVI
7.2.3. EL TIPUS DE CANVI I EL NIVELL DE PREUS
7.2.3.2. LA PARITAT DEL PODER ADQUISITIU (PPA):
a) VERSIÓ ABSOLUTA:
 ÉS UN CAS PARTICULAR DE LA LLEI “D’UN ÚNIC PREU” QUAN S’APLICA AL CONJUNT DE BÉNS D’UN
PAÍS.
 LA LLEI “D’UN ÚNIC PREU” POSTULA QUE SI ES COMPLEIXEN ELS SUPÒSITS DE:
 INEXISTÈNCIA DE COSTOS DE TRANSPORT.
 INEXISTÈNCIA DE BARRERES AL COMERÇ I ARANZELS.
=> BÉNS IDÈNTICS S’HAURAN DE VENDRE AL MATEIX PREU ALS DIFERENTS PAÏSOS QUAN ES
VALOREN EN LA MATEIXA MONEDA; EN CAS CONTRARI HI HAURIEN POSSIBILITATS DE BENEFICI A
TRAVÉS D’OPERACIONS D’ARBITRATGE QUE IMPLICARIEN QUE ELS PREUS S’IGUALESSIN.
 EN LA PRÀCTICA, LA PPA NO ES COMPLEIX EN LA MESURA QUE HI HA COSTOS DE TRANSPORT I
BARRERES AL COMERÇ.
 NO OBSTANT, EL CONEIXEMENT DEL TIPUS DE CANVI D’EQUILIBRI SEGONS LA PPA ÉS IMPORTANT
PERQUÈ SOVINT S’UTILITZA COM EL TIPUS DE CANVI D’EQUILIBRI EN EL LLARG TERMINI.
7.2. EL TIPUS DE CANVI
7.2.3. EL TIPUS DE CANVI I EL NIVELL DE PREUS
7.2.3.2. LA PARITAT DEL PODER ADQUISITIU (PPA):
a) VERSIÓ ABSOLUTA:
SI ANOMENEM:
P* = IPC EXTERIOR (ÍNDEX DE PREUS EXTERIOR)
P = IPC DOMÈSTIC (ÍNDEX DE PREUS DOMÈSTIC)
e = TIPUS DE CANVI (UNITATS DE MONEDA LOCAL PER UNITAT DE MONEDA ESTRANGERA)
SEGONS LA PPA EN LA SEVA VERSIÓ ABSOLUTA, A L’EQUILIBRI ELS PREUS DELS BÉNS EXTERIORS I DELS
DOMÈSTICS HAURAN DE SER IGUALS SI ES VALOREN EN LA MATEIXA MONEDA:
=> P*·e = P Preus domèstics denominats en moneda domèstica
Preus exteriors denominats en moneda domèstica
PER TANT: ep = = TIPUS DE CANVI D’EQUILIBRI SEGONS LA PPA O TIPUS DE CANVI DE PARITAT.
7.2. EL TIPUS DE CANVI
7.2.3. EL TIPUS DE CANVI I EL NIVELL DE PREUS
7.2.3.2. LA PARITAT DEL PODER ADQUISITIU (PPA):
b) VERSIÓ RELATIVA:
SI PARTIM DE LA VERSIÓ ABSOLUTA DE LA PPA I PRENEM TAXES DE VARIACIÓ TENIM:
et = (PPA VERSIÓ ABSOLUTA)

- = - => - => SI UN PAÍS PRESENTA UN DIFERENCIAL POSITIU D’INFLACIÓ DAVANT UN ALTRE, LA SEVA
MONEDA HAURÀ DE DEPRECIAR-SE PER APROXIMADAMENT EL MATEIX VALOR.