TEMA 56. PRÉSTECS: MÈTODES D’AMORTITZACIÓ.

EMPRÈSTITS COMERCIALS: MÈTODES

D’AMORTITZACIÓ. USDEFRUIT I NUA PROPIETAT
1. INTRODUCCIÓ
2. DESENVOLUPAMENT DEL TEMA
2.1 PRÉSTECS: MÈTODES D’AMORTITZACIÓ
2.1.1 CONCEPTE DE PRÉSTEC
2.1.2 PRINCIPALS MÈTODES D’AMORTITZACIÓ
2.1.2.1 PRÉSTEC SIMPLE
2.1.2.2 SISTEMA AMERICÀ
2.1.2.3 MÈTODE FRANCÈS
2.1.2.4 MÈTODE ALEMANY
2.2 USDEFRUIT I NUA PROPIETAT
2.3 EMPRÈSTITS COMERCIALS: MÈTODES D’AMORTITZACIÓ
3. APLICACIÓ A L’AULA
4. CONCLUSIONS
5. BIBLIOGRAFIA

1. INTRODUCCIÓ

Vivim en un entorn on les qüestions i els problemes de tipus econòmic i empresarial formen part de les
inquietuds habituals de la societat. La seva quotidianitat permet que les idees i conceptes d’àmbit
econòmic-empresarial, estiguin presents en el llenguatge habitual de la població i en el seu dia a dia.
L’economia és comunament definida com la ciència que estudia la manera d’administrar uns recursos
escassos per satisfer les necessitats humanes; i en aquest sentit, l’activitat econòmica és el conjunt
d’activitats destinades a satisfer aquestes necessitats: producció, distribució, i consum.

L’empresa és considerada la unitat bàsica de producció, s’encarrega de produir i distribuir els béns i
serveis per al conjunt de la societat. Segons Bueno (2004), podem definir-la com la unitat econòmica
que combina els diferents factors productius amb la finalitat d’assolir uns objectius, entre els quals
destaca el benefici empresarial.

Perquè l’empresa pugui dur a terme l’activitat en qüestió, és imprescindible que de forma recurrent en
el temps realitzi una sèrie d’inversions (en actius fixos, i circulants) per produir i comercialitzar el seu
producte. Per realitzar inversions, l’empresa necessita finançament, és a dir requereix una sèrie de
recursos que s’obtenen de les fonts de finançament (poden ser internes, o externes). En el cas de les
fonts de finançament externes, són molt importants els préstecs (tant per PIMES, com per empreses
grans), i els emprèstits (per empreses grans).

Tanmateix, s’ha de tenir present, que al préstec no només recorren les empreses, també ho fan de forma
habitual les famílies. El cas més típic és quan se sol·licita un préstec hipotecari.

En aquest tema s’explica el concepte de préstec, els principals mètodes d’amortització, i l'usdefruit i la
nua propietat d’un préstec; també els emprèstits comercials i la seva amortització. Els conceptes
desenvolupats resulten fonamentals per l’alumnat, tant per quart de l’ESO com per batxillerat, permet
establir les bases per poder desenvolupar el seu propi coneixement econòmic-empresarial.

2. DESENVOLUPAMENT DEL TEMA

2.1 PRÉSTECS: MÈTODES D’AMORTITZACIÓ

2.1.1 CONCEPTE DE PRÉSTEC I AMORTITZACIÓ

El préstec és una operació financera en la qual intervenen dues parts, per una banda, està el prestador
o creditor, que és aquella persona que entrega un capital a l’altra part denominada prestatari o deutor.
Aquesta última es compromet a tornar una quantitat equivalent (amb els corresponents interessos) en
un o més pagaments escalonats al llarg de la duració de l'operació.

Pel prestatari suposa una operació de finançament, ja que aquest rep, en primer lloc, la quantitat que
necessita i després ho torna. Per al prestador suposa una operació de crèdit unilateral. Generalment, els
préstecs són operacions compostes de prestació única (l’entrega de capital es fa una vegada) i
contraprestació múltiple (la devolució de capital equivalent es fa en més d’un pagament).

L’amortització d’un préstec consisteix en la devolució d’aquest al llarg del temps acordat entre el
prestador i el prestatari. En aquest sentit, distingim entre diverses maneres de portar a terme
l’amortització.

Per un costat, estan els préstecs amortitzables mitjançant el desemborsament únic del capital al final de
l’operació, distingint entre:

● El préstec simple: no hi ha pagament periòdic d’interessos

● El sistema d’amortització americà: hi ha pagament periòdic d’interessos

Per una altra banda, estan els préstecs amortitzables mitjançant una sèrie de pagaments periòdics de
capital i interessos. Es produeix un fraccionament del principal en diferents pagaments amb venciments
periòdics, que es paguen conjuntament amb els interessos, formant així les quotes d’amortització. Segons
la quantitat dels termes amortitzatius, podem distingir entre els constants, i els variables.

2.1.2 PRINCIPALS MÈTODES D’AMORTITZACIÓ

2.1.2.1 PRÉSTEC SIMPLE

En aquest la prestació i la contraprestació estan formades per un únic capital. En l'origen, el prestador
entrega al prestatari una quantitat Co, i el prestatari torna al final de l’operació una quantitat Cn, que
consta de la quantitat prestada, més els interessos.
L’acumulació d’interessos es pot realitzar tant en règim de capitalització simple, on el Cn ve determinat
per la següent expressió: Cn= Co·(1+n·i); o en règim de capitalització composta on: 𝑪𝒏 = 𝑪𝒐 · (𝟏 +

𝒊)𝒏

(n: temps; i: tipus d’interès)

2.1.2.2 SISTEMA AMERICÀ

En aquest tipus de préstecs el prestatari abona periòdicament els interessos a pagar , i paga d’una sola
vegada el capital inicial al final de l’operació. Per tant, cada pagament periòdic constarà únicament
d’interessos, exceptuant l’últim que inclourà interessos i capital.

El quadre d’amortització seguint el sistema americà inclou els següents conceptes:

1. Període (k)
2. Quota o terme amortitzatiu (ak): és la quantitat pagada cada període. Exceptuant l’últim període
aquest coincideix amb l’interès total del període (Ik). En l’últim període la quota correspon a
Ik+Co
3. Amortització del capital (Ak): és la quantitat amortitzada de capital cada període. En aquest cas
serà nul·la fins a l’últim període, on s’amortitza la totalitat del capital.
4. Interès total del període (Ik): és la quantitat abonada d’interessos en el període. Es calcula sobre
el capital pendent. En aquest cas serà constant (donat que el capital pendent és constant fins a
l’últim període).
5. Capital total amortitzat (Ck): és la quantitat amortitzada acumulada de capital en un període. En
aquest cas la quantitat serà nul·la fins a l’últim període.
6. Capital pendent (mk): representa el capital pendent a amortitzar en el període. En aquest cas,
serà el mateix fins a l’últim període.

Exemple:

Dades: Capital inicial (Co)= 10.000 €; periodicitat (k)= anual, Interès efectiu anual (ik)= 3%; Temps (n)=
3 anys
 Any Anualitat (a) Amortització. Interès (Ik) Cap. Cap. Pendent
Capital (A) Amortitzat (Ck) (mk)

0 0 0 0 0 10.000

1 300 0 300 0 10.000

2 300 0 300 0 10.000

3 10.300 10.000 300 10.000 0

2.1.2.3 SISTEMA FRANCÈS

Aquest tipus de contracte consisteix a amortitzar al final de cada període el capital prestat mitjançant
quotes constants, és a dir, la contraprestació és una renda de quantitat constant, temporal, i postpagable.
És el tipus més aplicat per les entitats bancàries.

D’aquesta manera, al principi la major part de la quota són interessos, sent la quantitat destinada a
amortitzar molt petita. Aquesta proporció va canviant a mesura transcorre el temps, és a dir al principi
es paga més interessos i menys capital, i al final es paga més capital i menys interessos. Gràficament:

El quadre d’amortització seguint el sistema francés inclou els següents conceptes:

1. Període (k)
2. Quota o terme amortitzatiu (a): és la quantitat pagada cada període. Aquesta serà constant al
·
llarg dels períodes. Es calcula com: 𝑎 = ·
1 (1 )
3. Amortització del capital (Ak): és la quantitat amortitzada de capital cada període. En aquest cas
es calcula com la diferència entre la quota i l’interès del període. Ak=ak-Ik
4. Interès total del període (Ik): és la quantitat abonada d’interessos en el període. Es calcula sobre
el capital pendent en el període anterior. Ik=mk-1·i
5. Capital total amortitzat (Ck): és la quantitat amortitzada acumulada de capital en un període. Serà
el sumatori de l’amortització de capital fins al moment.
 6. Capital pendent (mk): representa el capital pendent a amortitzar en el període. Es pot calcular
restant l’amortització de capital del període, del capital pendent a amortitzar en l’anterior període.
mk=mk-1 - Ak

Exemple (dades anteriors):

10.000 · 0,03
𝑎= = 3535.30 €
1 − (1 + 0,03) 3·1

Any Anualitat (a) Amortització. Interès (Ik) Cap. Cap. Pendent

Capital (A) Amortitzat (Ck) (mk)

0 0 0 0 0 10.000

1 3.535,30 3235,30 300 3.235,30 6.764,69

2 3.535,30 3.332,36 202,94 6.567,66 3.432,33

3 3.535,30 3.432.33 102,96 10.000 0

2.1.2.4 SISTEMA ALEMANY O ITALIÀ

En aquest sistema el que es fa és incloure en la quota a pagar una part constant del capital prestat.
Aquest es calcula com una quantitat fixa o un percentatge total. Per tant, el que va canviant en cada
moment són els interessos i la mateixa quota.

Primerament, es calcula la quota constant de capital amortitzat en cada període (A). Un cop fet aquest
pas, es calcula el tipus d’interès multiplicant el capital pendent en el període anterior pel tipus efectiu
del préstec.

El quadre d’amortització seguint el sistema alemany o italià inclou els següents conceptes:

1. Període (k)
2. Quota o terme amortitzatiu (ak): és la quantitat pagada cada període. Serà el sumatori de
l’amortització de capital del període, i els interessos. ak=Ak+Ik
3. Amortització del capital (Ak): és la quantitat amortitzada de capital cada període. En aquest cas
serà constant al llarg dels períodes. S’obté dividint el capital inicial entre la totalitat de períodes.
Ak=Co/k
4. Interès total del període (Ik): és la quantitat abonada d’interessos en el període. Es calcula sobre
el capital pendent a amortitzar en el període anterior. Ik=mk-1·i
5. Capital total amortitzat (Ck): és la quantitat amortitzada acumulada de capital en un període. Serà
el sumatori de l’amortització de capital fins al moment.
 6. Capital pendent (mk): representa el capital pendent a amortitzar en el període. Es pot calcular
restant l’amortització de capital del període, del capital pendent a amortitzar en l’anterior període.
mk=mk-1 - Ak

Exemple (dades anteriors):

Quota de capital = 10.000/3=3.333,3

Any Anualitat (a) Amortització. Interès (Ik) Cap. Cap. Pendent

Capital (A) Amortitzat (Ck) (mk)

0 0 0 0 0 10.000

1 3.633,3 3.333,3 300 3.229,86 6.666,66

2 3.533,33 3.333,3 200 6.556.59 3.333,3

3 3.426,52 3.333,3 100 10.000 0

2.2 USDEFRUIT I NUA PROPIETAT

Davant d’un moment qualsevol del qual es coneixen els components en el quadre d’amortització i
gràficament responen al següent esquema:

Si ens trobem en un moment qualsevol k (data de valoració), els termes a amortitzar pendents (ak+1,
ak+2…; an) representen pel prestador un dret de cobrament futur, i pel deutor una obligació de
pagament. Si en aquest punt es volgués cancel·lar anticipadament l’operació el deutor hauria d’entregar
en principi, el deute pendent.

Tanmateix, pot ocórrer que les condicions del mercat hagin canviat des que es va concertar l’operació a
la data actual. En aquest sentit, per determinar si aquesta cancel·lació resulta convenient o no, és
necessari valorar els termes amortitzatius pendents amb un nou criteri ajustat a les condicions actuals,
valorant-los al tant que en el mercat s’està aplicant en operacions similars.

Sorgeixen els següents conceptes:

 ● Usdefruit d’un préstec (Uk): és el resultat d’actualitzat al tant de mercat (im) totes les quotes
d’interès pendents.

𝐼𝑘 + 1 𝐼𝑘 + 2 𝐼𝑘 + 𝑛
𝑈𝑘 = + +. . . . . .
(1 + 𝑖𝑚) (1 + 𝑖𝑚)2 (1 + 𝑖𝑚)

● Nua propietat d’un préstec (Nk): és el resultat d’actualitzar al tant de mercat (im) totes les quotes
d’amortització de capital pendents.

𝐴𝑘 + 1 𝐴𝑘 + 2 𝐴𝑘 + 𝑛
𝑁𝑘 = + 2 +. . . . . .
(1 + 𝑖𝑚) (1 + 𝑖𝑚) (1 + 𝑖𝑚)

● Valor d’un préstec Vk: és el resultat d’actualitzar al tant de mercat (im) tots els termes
amortitzatius pendents.

1 2
𝑉𝑘 = 𝑁𝑘 + 𝑈𝑘 = (1 )
+ (1 )2
+. . . . . . (1 )

Representa la quantitat que el deutor haurà d’abonar per cancel·lar el seu deute. Per calcular l’import
del valor, usdefruit, i nua propietat únicament s’han d’aplicar les definicions anteriors al préstec en
concret.

2.3 EMPRÈSTITS COMERCIALS: MÈTODES D’AMORTITZACIÓ

Els emprèstits sorgeixen quan les necessitats de finançament són tan elevades que resulta complicat
adquirir finançament d’un únic creditor. Per això, s’opta per fraccionar el deute en petits préstecs,
representats per títols, que són subscrits per un nombre elevat de creditors.

Així doncs, es pot definir l’emprèstit com un “macropréstec” d’una quantitat elevada que per facilitar el
concurs de molts creditors es divideix en parts iguals, les quals s’instrumenten en títols. Els títols
incorporen un dret de cobrament d’interessos i recuperació del nominal pel titular. Aquests drets es
converteixen en una obligació de pagament per la societat emissora.

Els agents que intervenen en l’emprestit són:

1. El prestatari: és l’emissor, l’entitat o societat que sol·licita diners en préstec emeten obligacions
que col·locarà en el mercat financer.
2. El prestador: és la persona física o jurídica que presta els diners. També se li anomena
obligacionista o bonista, perquè compra obligacions o bons.
3. Intermediari financer: és l’entitat que canalitza i fa coincidir els interessos i desitjos de la societat
que emet el préstec, i dels estalviadors que desitgen rendibilitzar els seus estalvis.
Quan una societat decideix emetre un emprèstit coneix la quantitat de les necessitats financeres que té
i pretén obtenir amb els títols que posarà en circulació. Tanmateix, l’emissió suposa unes despeses
(despeses d’emissió) que també necessitaran ser finançades, per tant, el valor de l’emissió ha de cobrir
aquestes quantitats. Per això, tota emissió complirà la següent expressió:

Necessitats financeres+ despeses d’emissió= valor d’emissió de l’emprèstit

En aquest sentit, els pagaments que l’emissor ha d'efectuar vindran donats en funció del ritme
d’amortització dels títols emesos, i en conseqüència dels títols que segueixin en circulació a cada
moment.

En aquest sentit, el quadre d’amortització d’un emprèstit hauria d’incloure els següents elements:

1. Any
2. Títols vius: títols que encara queden en circulació a principis de cada any (Nk)
3. Nombre de títols que resulten amortitzats cada període (Mk)
4. Total de títols amortitzats (mk), és a dir els títols que des de l’emissió han resultat retirats de la
circulació.
5. Interessos: quantitat que en concepte d’interessos paga l’emissor en finalitzar cada període.
L'import és el resultat de pagar el cupó acordat en l’emissió a cada un dels títols que durant
aquell període han estat en circulació.
6. Amortització: quantitat destinada per l’emissor per retirar en circulació els títols acordats. És el
valor de reemborsament dels títols amortitzats en cada sorteig.
7. Terme amortitzatiu: total pagat en cada període per l’emissor de l’emprèstit per tots els conceptes
(interessos i valor de reemborsament).

Exemple:

Títols emesos: 9000; Duració: 3 anys; Nominal títol: 1000 euros; Cupó anual: 100 euros; Amortització
dels títols: any 1: 1000, any 2: 3.000 títols, any 3: 5.000 títols

Any Títols vius Títols Totals títols Interessos Amortització Terme

amortitzats amortitzats amortitzatiu

1 9000 1000 1000 900.000 1.000.000 1.900.000

2 8000 3.000 4.000 800.000 3.000.000 3.800.000

3 5.000 5.000 9.000 500.000 5.000.000 5.500.000

3. APLICACIÓ A L’AULA

Tant els préstecs, com els emprèstits representen una font de finançament per l’empresa. Els préstecs
també poden ser vistos des del punt de vista de les finances personals, per exemple quan se sol·licita
una hipoteca. En aquest sentit, els coneixements desenvolupats en el següent tema es poden treballar a
l’assignatura d’economia de l’empresa II, l’assignatura de modalitat d’economia (pel que fa als préstecs),
i de forma més senzilla es poden començar a veure en les assignatures d’economia i economia i
emprenedoria a 4t de l’ESO.

La present activitat es desenvolupa per primer de Batxillerat, per tant, s’estableix com a marc de
referència el decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments del batxillerat, i de
la nova orientació del batxillerat vers l’educació postobligatòria competencial. De la mateixa manera, es
contemplen els criteris d’inclusió i perspectiva de gènere, tenint com a referència la llei 12/2009 de 10
de juliol, d’educació, i el decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa en el marc d’un
sistema d’educació inclusiu.

L’activitat s’emmarca en la unitat didàctica on es treballen els sabers relacionats amb el coneixement i la
valoració del funcionament del sector financer i principals productes financers. Aquesta, té per objectiu
confeccionar el quadre d’amortització d’una hipoteca segons el mètode d’amortització francès. Es
proposa la metodologia de l’aprenentatge basat en problemes, aquesta presenta un repte cap a l’alumnat
on han d’aplicar els seus coneixements. L’activitat es realitzarà en grups cooperatius, d’aquesta manera
es fomenta l’aprenentatge entre iguals.

Se’ls hi presenta la situació d’una família que vol sol·licitar un préstec hipotecari. En aquest sentit, primer
hauran de decidir entre dos bancs que els hi ofereixen el préstec en diferents condicions (per fer-ho,
hauran de comparar-los mitjançant la Taxa anual equivalent, i escollir aquell que presenta una TAE
menor). Un cop decidit el préstec hauran de calcular la quota d’amortització en funció del tipus d’interès
efectiu del període (donat el nominal), i realitzar el quadre d’amortització (fent ús de l’Excel). Finalment,
el portal del Banc d’Espanya ofereix una aplicació que permet calcular la quota d’amortització i els
interessos generats en finalitzar el préstec. Hauran de comprovar que la quota obtinguda és la mateixa,
i el sumatori d’interessos al llarg de la vida del préstec coincideix amb els que proporciona l’aplicació,
d’aquesta manera l’alumnat és capaç de veure si els resultats obtinguts en el quadre d’amortització, són
els mateixos que proporciona l’aplicació.

4. CONCLUSIONS

En aquest tema primerament s’ha abordat el concepte de préstec i els principals mètodes d’amortització.
Quan se sol·licita un préstec, el prestatari es compromet a la devolució del capital més els interessos
corresponents al prestador. Tanmateix, existeixen diferents mètodes d’amortització, és a dir diferents
formes de retornar aquests diners, i la quantitat d’interessos i capital a retornar no són les mateixes. És
per això que resulta imprescindible conèixer els principals mètodes d’amortització i saber diferenciar-los.

En el mètode simple i americà pagues una quantitat més elevada d’interessos, i el capital es retorna en
l’últim període. En el mètode francès es calcula una quota de devolució constant al llarg de la vida del
préstec, on al principi es paguen més interessos i s’amortitza menys capital; en canvi, les quotes de
devolució en el préstec alemany són variables (més elevades al principi) establint una quota
d’amortització de capital constant.

A banda, també resulta convenient conèixer si es vol cancel·lar de forma anticipada un préstec quines
condicions s’aplicaran. Per això, resulten imprescindibles els conceptes usdefruit, nua propietat, i valor
d’un préstec.

Finalment, s’ha desenvolupat el funcionament dels emprèstits, font de finançament utilitzada per les
grans empreses. Quan les empreses necessiten un volum de finançament massa elevat, recórrer a fonts
de finançament on el creditor és un únic agent, és una missió impossible. En aquests casos resulta
interessant l’emprèstit, donat que són múltiples creditors els que concedeixen els diners que l’empresa
necessita per realitzar la seva inversió.

5. BIBLIOGRAFIA

- BUENO, E. (2004). Curso básico de Economía de la Empresa. Un enfoque de organización.

Pirámide. Madrid.
- BUENO, E. (2011). Introducción a la economía de la empresa. Ediciones CEF. Madrid.
- Aceituno,P (1991). Creación y gestión de empresas. Centro de estudiós financieros.