Tema 2.

Préstecs (I)

2.1. Concepte

Un préstec és una operació financera en la que el subjecte actiu o prestador cedeix una
quantia C i, a canvi, el subjecte passiu o prestatari es compromet a tornar aquesta quantia
més els interessos corresponents, mitjançant un pagament únic o mitjançant un conjunt
de capitals financers, segons una equivalència financera pactada entre les parts.

Tenint en compte que habitualment la contraprestació d’un préstec és un conjunt de

capitals financers periòdics, és a dir, una renda financera, assumirem amb caràcter general
aquesta hipòtesi i, per tant, podem representar una operació de préstec de la forma
següent:

Formalment: (C,0)∼{(αr , rP)}r=0,1,2,…,n

Gràficament:

Contraprestacions α0  α 1  α2 ...  α r  ...   αn-1 αn

0  P  2P ...    rP   ... (n-1)P nP 

Prestació C

2.2. Magnituds d’un préstec

En un préstec es defineixen les magnituds següents:

Nominal o principal del préstec, C: quantia que representa la prestació.

Terme amortitzatiu, αr: cadascuna de les quanties dels capitals financers que formen la
contraprestació. Qualsevol terme amortitzatiu està desglossat en:
a) Quota d’interès, Yr: part del terme amortitzatiu αr que es destina al pagament
dels interessos del préstec.

b) Quota d’amortització, Ar: part del terme amortitzatiu αr que es destina a

l’amortització del nominal del préstec. Per tant, es compleix que:
n

∑ Ar =C i αr =Ar +Yr
r=0

Deute amortitzat o capital amortitzat, Mr: part del nominal del préstec amortitzat fins
al període r. És a dir:
r

Mr = ∑ Aj
j=0

1
Deute pendent o capital pendent, DPr: part del nominal del préstec pendent
d’amortitzar en el període r. És a dir:
n

DPr = ∑ Aj
j=r+1

I, per tant, es compleix que:

DPr + Mr = C 

Totes les magnituds anteriors es recullen en l’anomenat quadre d’amortització del

préstec:

Quota
Terme  Quota Deute  Deute
Període  d’amortització
amortitzatiu  d’interès  amortitzat  pendent 
de capital
0  α0  Y0  A0  M0   DP0 
1  α1  Y1  A1  M1   DP1 
...  ...  ...  ...  ...  ... 
r  αr  Yr  Ar  Mr  DPr 
...  ...  ...  ...  ...  ... 
n  αn  Yn  An  Mn   DPn 

2.3. Classificació dels préstecs

Entre els possibles criteris per classificar els préstecs, destaquem els següents:

a) Segons la forma d’amortització del principal o nominal del préstec:

• Préstecs amb amortització única: el nominal del préstec s’amortitza en un únic
pagament al final del préstec.
• Préstecs amb amortització periòdica: el nominal del préstec s’amortitza en
diversos pagaments periòdics.
 
b) Segons la forma de pagament de les quotes d’interès:
• Préstecs amb pagament únic dels interessos: els interessos del préstec es paguen
en un únic pagament a l’inici o al final del préstec.
• Préstecs amb pagament periòdic dels interessos: els interessos del préstec es
paguen de forma periòdica al llarg de la vigència del préstec.

2
 c) Segons el moment en què es paguen les quotes d’interès:
• Préstecs amb pagament d’interessos per vençut: els interessos es paguen al final
de la vida del préstec si l’amortització és única o al final de cada període, si
s’amortitza periòdicament.
• Préstecs amb pagament d’interessos per anticipat: els interessos es paguen en el
moment de la formalització del préstec (a l’inici) si l’amortització és única o a
l’inici de cada període, si s’amortitza periòdicament.

d) Segons la quantia del terme amortitzatiu:

• Préstecs amb terme amortitzatiu constant: totes les contraprestacions són del
mateix import.
• Préstecs amb terme amortitzatiu variable: l’import de les contraprestacions varia
al llarg del préstec. 

e) Segons l’interès vigent durant la vida del préstec:

• Préstecs a interès fix: es pacta un únic interès per a tota la vida del préstec.
• Préstecs a interès variable: s’apliquen diferents tipus d’interès durant la vida del
préstec. Entre els préstecs a interès variable destaquen els préstecs a interès
referenciat o préstecs indexats, en els quals els diferents tipus d’interès no queden
fixats a l’inici de l’operació sinó que es calculen en cada moment en què es varia
l’interès a partir del valor de l’índex de referència pactat.

3
2.4. Préstecs amb amortització única de capital

La majoria dels préstecs amb amortització única de capital són a curt termini per la qual
cosa es pacten a interès simple.

2.4.1. Préstec amb amortització única de capital i pagament únic d’interessos per
vençut

Característiques

a) L’amortització del nominal del préstec es realitza, una sola vegada, al final de
l’operació.
b) La quota d’interès és única i es fa efectiva al final de l’operació.
c) Per a tota la durada del préstec, es pacta un interès constant i vençut.

Esquema temporal

Tenint en compte les característiques de l’amortització i el pagament d’interessos

d’aquest préstec, hi haurà un únic terme amortitzatiu al final de l’operació:

Contraprestació α

0 T
Prestació C

Evolució gràfica de la reserva

Donat que una operació de préstec és una operació financera de finançament podem
representar gràficament l’evolució de la reserva matemàtica del préstec:

Rt

α
Y
C
α
A=C

t
0 T

4
Equació d’equilibri inicial

L’equació d’equilibri inicial s’obté igualant el valor de la prestació i el valor de les

contraprestacions del préstec a l’origen de l’operació segons l’equivalència pactada.

Suposant que el préstec s’ha pactat en règim financer d’interès compost a un tant nominal
de freqüència m, im (im ~ Im)

C = α · (1+Im )−mt

Si el préstec es pacta en règim financer d’interès simple vençut a un tant nominal i,

l’equació d’equilibri inicial seria:

C = α · (1+i· t)−1

Magnituds del préstec

A partir de l’equació d’equilibri inicial i de les característiques del préstec, podem obtenir
les diferents magnituds del préstec.

- Terme amortitzatiu
A partir de l’equació d’equilibri inicial del préstec:
Pactat a interès compost: α = C · (1+Im )mt
Pactat a interès simple: α = C · (1+i· t)

- Quota d’amortització de capital

Tenint en compte que l’amortització és única, es complirà:
A=C

- Quota d’interès
Per diferència entre el terme amortitzatiu i la quota d’amortització:
Y = α– A = α – C

- Deute pendent
El préstec amortitza tot el nominal al final de l’operació, per la qual cosa, el deute pendent
del préstec durant tota l’operació correspondrà al nominal del préstec i, en el moment T,
en què es fa efectiva la quota d’amortització de capital, serà 0.
DPt = C ∀t ∈ [0,T)
DPT = 0

- Deute amortitzat
Mt = 0 ∀t ∈ [0,T)
MT = C

5
2.4.2. Préstec amb amortització única de capital i pagament únic d’interessos per
anticipat

Característiques

a) L’amortització del nominal del préstec es realitza, una sola vegada, al final de
l’operació.
b) La quota d’interès és única i es fa efectiva a l’inici de l’operació.
c) Per a tota la durada del préstec, es pacta un interès constant i anticipat.

Esquema temporal

Tenint en compte les característiques de l’amortització i el pagament d’interessos, aquest

préstec només tindrà dues contraprestacions:

Contraprestacions Y C

0 T
Prestació C

Evolució gràfica de la reserva

Donat que una operació de préstec és una operació financera de finançament podem
representar gràficament l’evolució de la reserva matemàtica del préstec:

Rt

C
Y

t
0 T

Equació d’equilibri inicial

L’equació d’equilibri inicial s’obté igualant el valor de la prestació i el valor de les

contraprestacions del préstec a l’origen de l’operació segons l’equivalència pactada.

Suposant que el préstec s’ha pactat en règim financer d’interès compost anticipat a un tant
nominal de freqüència m, zm (zm ~ Zm):

C = Y + C · (1 − Zm )mt o bé C = Y + C · (1+Im )−mt

6
essent Im l’interès vençut equivalent a l’interès anticipat Zm on:
Zm
Im =
1-Zm

Si el préstec es pacta en règim financer d’interès simple anticipat a un tant nominal ia,
l’equació d’equilibri inicial seria:
C = Y + C · (1 − ia t)

Magnituds del préstec

A partir de l’equació d’equilibri inicial i de les característiques del préstec, podem obtenir
les diferents magnituds del préstec.

- Quota d’amortització de capital

Tenint en compte que l’amortització és única, es complirà:
A=C

- Quota d’interès
A partir de l’equació d’equilibri inicial del préstec:
Pactat a interès compost: Y = C − C · (1+Im )−mt
Pactat a interès simple: Y = C − C · (1 − ia ·t)

- Terme amortitzatiu
α0 = Y
αT = C

- Deute pendent
El préstec amortitza tot el nominal al final de l’operació, per la qual cosa, el deute pendent
del préstec durant tota l’operació correspondrà al valor nominal i en el moment T, en què
es fa efectiva la quota d’amortització de capital, serà 0.
DPt = C ∀t ∈ [0,T)
DPT = 0

- Deute amortitzat
Mt = 0 ∀t ∈ [0,T)
MT = C

7
2.4.3. Préstec amb amortització única de capital i pagament periòdic d’interessos
per vençut

Característiques

a) L’amortització del nominal del préstec es realitza, una sola vegada, al final de
l’operació.
b) Les quotes d’interès es fan efectives periòdicament i per vençut.
c) Per a tota la durada del préstec, es pacta un interès constant i vençut de la mateixa
periodicitat que el pagament dels interessos.

Esquema temporal

Tenint en compte les característiques de l’amortització i el pagament d’interessos

d’aquest préstec, el seu esquema temporal seria el següent:

Contraprestacions Y  Y ...  Y  ...   Y Y+C

0  P  2P ...    rP ... (n-1)P nP 

Prestació C

Evolució gràfica de la reserva

L’evolució de la reserva matemàtica del préstec es representaria gràficament:

Rt

Y Y Y Y Y
C

t
0 P 2P rP (n-1)P nP

Equació d’equilibri

L’equació d’equilibri inicial s’obté igualant el valor de la prestació i el valor de les

contraprestacions del préstec a l’origen de l’operació segons l’equivalència pactada.

8
Suposant que el préstec s’ha pactat en règim financer d’interès compost a un tant nominal
de freqüència m, im (im ~ Im), essent m la freqüència del pagament dels interessos,
l’equació d’equilibri inicial seria:

C = Y·𝑎n⌉Im + C · (1+Im )−mt

Magnituds del préstec

A partir de l’equació d’equilibri inicial i de les característiques del préstec, podem obtenir
les diferents magnituds del préstec.

- Deute pendent
El préstec amortitza tot el nominal al final de l’operació, per la qual cosa, el deute pendent
en cada període correspondrà al valor nominal del préstec i en el darrer període, en què
es fa efectiva la quota d’amortització de capital, serà 0.
DPr = C ∀r=1, 2,…,n-1
DPn = 0

- Deute amortitzat
Mr = 0 ∀r=1, 2,…,n-1
Mn = C

- Quota d’interès
Tenint en compte el deute pendent del préstec correspon al valor nominal durant tota la
vida del préstec, que el tipus d’interès és constant i que el pagament dels interessos és
periòdic i vençut, es complirà, essent m la freqüència del pagament dels interessos:
Yr = Y = Im·C ∀r=1, 2,…,n

- Quota d’amortització de capital

Tenint en compte que l’amortització és única, es complirà:
Ar = 0 ∀r=1, 2,…,n-1
An = C

- Terme amortitzatiu
αr = Y ∀r=1, 2,…,n-1
αn = Y + C

9
2.4.4. Préstec amb amortització única de capital i pagament periòdic d’interessos
per anticipat

Característiques

a) L’amortització del nominal del préstec es realitza, una sola vegada, al final de
l’operació.
b) Les quotes d’interès es fan efectives periòdicament i per anticipat.
c) Per a tota la durada del préstec, es pacta un interès constant i anticipat de la mateixa
periodicitat que el pagament dels interessos.

Esquema temporal

Tenint en compte les característiques de l’amortització i el pagament d’interessos

l’esquema temporal del préstec seria:

Contraprestacions Y Y  Y ...  Y  ...   Y C

0  P  2P ...    rP ... (n-1)P nP 

Prestació C

Evolució gràfica de la reserva

Podem representar gràficament l’evolució de la reserva matemàtica del préstec de la

forma següent:

Rt

C
Y Y Y Y Y
C-Y

t
0 P 2P rP (n-1)P nP

10
Equació d’equilibri inicial

L’equació d’equilibri inicial s’obté igualant el valor de la prestació i el valor de les

contraprestacions del préstec a l’origen de l’operació segons l’equivalència pactada.

Suposant que el préstec s’ha pactat en règim financer d’interès compost a un tant nominal
de freqüència m, zm (zm ~ Zm) i essent Im l’interès vençut equivalent a l’interès anticipat
Zm:

C = Y·𝑎n⌉Im ·(1+Im ) + C · (1+Im )−mt

Magnituds del préstec

A partir de l’equació d’equilibri inicial i de les característiques del préstec, podem obtenir
les diferents magnituds del préstec.

- Deute pendent
El préstec amortitza tot el nominal al final de l’operació, per la qual cosa, el deute pendent
en cada període correspondrà al valor nominal del préstec i en el darrer període, en què
es fa efectiva la quota d’amortització de capital, serà 0.
DPr = C ∀r=0,1, 2,…,n-1
DPn = 0

- Deute amortitzat
Mr = 0 ∀r=0,1, 2,…,n-1
Mn = C

- Quota d’interès
Tenint en compte el deute pendent del préstec correspon al valor nominal durant tota la
vida del préstec, que el tipus d’interès és constant i que el pagament dels interessos és
periòdic i anticipat, es complirà, essent m la freqüència del pagament dels interessos:
Yr = Y = Zm·C ∀r=0,1, 2,…,n-1
Yn = 0

- Quota d’amortització de capital

Ar = 0 ∀r=0,1, 2,…,n-1
An = C

- Terme amortitzatiu
αr = Y ∀r=0,1, 2,…,n-1
αn = C

11
2.5. Préstec amortitzable pel sistema francès

Característiques:
a) El nominal del préstec s’amortitza periòdicament per vençut.
b) El pagament d’interessos es realitza periòdicament per vençut i amb la mateixa
periodicitat que l’amortització del nominal.
c) El terme amortitzatiu és constant.
d) Es pacta un interès nominal constant i vençut, im (im ~ Im), de la mateixa periodicitat
que el terme amortitzatiu.

Esquema temporal
Tenint en compte les característiques de l’amortització i el pagament d’interessos
d’aquest préstec, l’esquema temporal seria el següent:

α α ... α
Contraprestacions A1 + Y1 A2 + Y2 ... An + Yn

0 P 2P ... nP
Prestació C

Evolució gràfica de la reserva

La representació gràfica de la reserva del préstec francès permetrà identificar també la
resta de magnituds del préstec:

Rt


 
 Y1
  
   
DP0=R0=C  A1   Y2 
  
DP1=RP 


 
 A2 
DP2=R2P  


... 
 


Yn 

DPn-1=R(n-1) P
 


 An 

DPn=RnP  

0 P 2P ... (n-1)P nP t

Del gràfic se’n desprèn que el Deute Pendent en cada període r =0,1,2,...,n coincideix
amb el valor de la reserva en aquest mateix moment. DPr = RrP ∀r=0,1,2,...,n
12
Equació d’equilibri inicial
L’equació d’equilibri inicial s’obté igualant el valor de la prestació i el valor de les
contraprestacions del préstec a l’origen de l’operació segons l’equivalència pactada.
Suposant que el préstec s’ha pactat a un tant nominal de freqüència m, im (im ~ Im)
C =  · an⌉Im

Magnituds del préstec

A partir de l’equació d’equilibri inicial i de les característiques del préstec, podem obtenir
les diferents magnituds del préstec.

- Terme amortitzatiu
Aïllant de l’equació d’equilibri inicial del préstec:
𝐶
C =  · an⌉Im ∝= 𝑎
𝑛⌉Im

- Deute pendent
Tenint en compte que la reserva coincideix amb el deute pendent en els diferiments rP
(r=0, 1, ..., n), s’obté:
DPr = R rP
Per la qual cosa obtindrem el valor del deute pendent en cada període r calculant la reserva
en aquell moment:

DPr = RrP = α · an−r⌉Im

- Deute amortitzat
S’obtindrà com a diferència entre el nominal del préstec i el deute pendent.
Mr = C - DPr

- Quota d’interès
Tenint en compte que els interessos es paguen per vençut, la quota d’interès s’obtindrà
multiplicant l’interès del préstec pel deute pendent del període anterior
Yr =Im DPr-1

- Quota d’amortització de capital

S’obté per la diferència entre el terme amortitzatiu i la quota d’interès.
Ar =α- Yr

Si desenvolupen la diferència anterior, podrem observar que les quotes d’amortització de

capital varien en progressió geomètrica de raó (1 + Im), essent Im l’interès del préstec. Per
tant:
Ar = A1 (1 + Im) r – 1 o bé Ar = As (1 + Im) r – s

13
Efectivament:
Ar = α − Yr = α − Im DPr−1 = α − Im α an−(r−1)⌉I =
m

1 − (1 + Im )−(n−(r−1)) C
= α (1 − Im )= (1 − 1 + (1 + Im )−(n−(r−1)) ) =
Im an⌉Im
C C C
= (1 + Im )−(n−(r−1)) = n
(1 + Im )r−1 = (1 + Im )r−1
an⌉Im an⌉Im (1 + IM ) sn⌉Im

Quadre d’amortització
Una vegada obtingut el terme amortitzatiu a partir de l’equació d’equilibri inicial, el
quadre d’amortització del préstec francès es pot autogenerar ja que es coneixen totes les
magnituds del període inicial: el deute pendent a 0 (DP0=C) i el deute amortitzat a 0
(M0=0). Així tenim:

r r Yr Ar Mr DPr
0 - - - 0 C
1  IM·C  - Y1 A1 C - A1
2  IM·DP1  - Y2 M1 + A2 DP1 - A2
... ... ... ... ... ...
r  IM·DPr - 1  - Yr Mr-1 + Ar DPr - 1 - Ar
... ... ... ... ... ...
n  IM·DPn - 1  - Yn C 0

Per r=1,
Y1 =Im DP0 =Im C
A1 =α- Y1
DP1 = DP0 − A1 = C − A1
M1 = C – DP1= M0+A1

Per r=2,
Y2 =Im DP1
A2 =α- Y2
DP2 = DP1 − A2
M2 = C – DP2= M1+A2

I en general per r,
Yr =Im DPr-1
Ar =α- Yr
DPr = DPr−1 − Ar
Mr = C – DPr= Mr-1+Ar

14
2.6. Préstec amortitzable pel sistema alemany
Característiques
a) El nominal del préstec s’amortitza periòdicament per vençut.
b) El pagament dels interessos es realitza periòdicament per anticipat amb la mateixa
periodicitat que es realitza l’amortització del nominal.
c) El terme amortitzatiu és constant per a tots els períodes r=1,2,...,n excepte en el
moment inicial, r=0, en el qual el terme amortitzatiu coincideix amb la quota d’interès
del primer període, α0 = Y0.
d) Es pacta un tipus d’interès nominal constant i anticipat, zm (zm ~ Zm), de la mateixa
periodicitat que el terme amortitzatiu.

Esquema temporal
A1+Y1 A2+Y2 An-1+Yn-1 An
=

=
Contraprestacion Y0    
s ...

0 P 2P (n-1)P nP
Prestació C

Evolució gràfica de la reserva

L’evolució de la reserva matemàtica del préstec permetrà identificar també les magnituds
del préstec:

Rt

DP0=C   
 Y0  
R0 

 A1 
DP1




 
   
RP 

Y1 







A2 



DP2 
 

 Y2

R2P

 
 
 
 
A n-1  
DPn-1 
 

R(n-1)P  Y 
n-1 



An = 



DPn =RnP 


P 2P (n-1)P nP t

En aquest préstec, com a conseqüència del pagament anticipat de l’interès, el deute

pendent i la reserva en els diferiments rP (r = 0, 1, …, n-1) no coincideixen, però es
compleix la relació següent:

15
 DPr = RrP + Yr ∀r=0,1,2,...,n-1
DPn = RnP = 0
Equació d’equilibri inicial
Igualant prestacions i contraprestacions a l’origen, obtenim l’equació d’equilibri inicial:

C = Y0 +  an⌉Im

essent Im l’interès vençut equivalent al pactat Zm.

Zm
Im =
1 − Zm

Magnituds del préstec

A partir de l’equació d’equilibri inicial i de les característiques del préstec, podem obtenir
les diferents magnituds del préstec.

- Terme amortitzatiu
A partir de l’equació d’equilibri inicial del préstec:
C = Y0 +  an⌉Im

i sabent que:
Y0 = Zm C

- Quota d’interès
Donat que el pagament del interessos és anticipat, la quota d’interès d’un període r es
calcularà multiplicant el tant d’interès anticipat pel deute pendent d’aquest mateix
període r:
Yr = Zm DPr

- Deute pendent
Calcularem el deute pendent a través de la reserva, malgrat en aquest cas no coincideixin,
a partir de la relació que s’ha observat en l’evolució gràfica de la reserva. Així:
DPr = RrP + Yr
DPr = RrP + Zm DPr
R
DPr =(1-ZrP )= RrP (1+Im)
m

Per tant, en el cas dels préstecs a interès anticipat, el deute pendent és la reserva
capitalitzada un període.

16
Per tant:

DPr = R rP · (1 + Im ) = α · an−r⌉Im (1 + Im )

- Deute amortitzat
S’obté com a diferència entre el nominal del préstec i el deute pendent.
Mr = C - DPr

- Quota d’amortització de capital

S’obtindrà a partir de la diferència entre el terme amortitzatiu i la quota d’interès:

Ar =α-Yr

Si desenvolupem la diferència anterior, observarem que les quotes d’amortització de

capital del préstec alemany varien, com en el cas del préstec francès, en progressió
geomètrica de raó
(1 + Im), essent Im l’interès vençut equivalent a l’anticipat pactat. Per tant:
Ar = A1 (1 + Im) r – 1 o bé Ar = As (1 + Im) r – s

Quadre d’amortització
Una vegada calculat el terme amortitzatiu del préstec, el quadre d’amortització del préstec
alemany s’autogenera partint de l’últim període, ja que a r=n, totes les magnituds són
conegudes: el deute pendent a n (DPn=0), la quota d’amortització a n (An=), la quota
d’interès a n (Yn=0) i el deute amortitzat a n (Mn=C).

r r Yr Ar Mr DPr
0 - C Zm - 0 C
1  Zm DP1 - Y1 C- DP1 DP2 + A2
2  Zm DP2 - Y2 C- DP2 DP3 + A3
... ... ... ... ... ...
r  Zm·DPr - Yr C - DPr DPr+1 + A r+1
... ... ... ... ... ...
n-2  Zm·DPn-2 - Yn-2 C - DPn-2 DPn -1 + A n-1
n-1  Zm· - Yn-1 C- 
n  0  C 0

17
Així tenim:
Per r=n,
Yn =0
An =α
DPn = 0
Mn = C

Per r=n-1,
DPn−1 = An =∝
Yn−1 =Zm DPn−1
An-1 =α- Yn-1
Mn-1 = C – DPn-1
Per r=n-2,
DPn−2 = DPn−1 + An−1
Yn−2 =Zm DPn−2
An-2 =α- Yn-2
Mn-2 = C – DPn-2

I en general per r:
DPr = DPr+1 + Ar+1
Yr =Zm DPr
Ar =α- Yr
Mr = C – DPr

18
2.7. Préstec amortitzable pel sistema americà
Característiques
a) El nominal del préstec s’amortitza en un únic pagament al final de l’operació.
b) El pagament d’interessos es realitza periòdicament per vençut.
c) Es pacta un tipus d’interès nominal constant i vençut, im (im ~ Im), de la mateixa
periodicitat que el pagament d’interessos.
d) El prestatari en el moment de formalitzar aquest préstec ha de constituir un fons,
anomenat fons de reconstrucció, amb l’objectiu d’acumular al venciment del fons el
nominal del préstec que ha de tornar. El fons de reconstrucció presenta les
característiques següents:
• Imposicions periòdiques, constants i vençudes, α’, de la mateixa periodicitat que el
pagament d’interessos del préstec.
• Durada: exactament la mateixa que el préstec.
• Tipus d’interès del fons: nominal, constant i vençut, i’m (i’m ~ I’m), de la mateixa
periodicitat que les aportacions.

És tracta estrictament d’un préstec amb amortització única de capital i pagament periòdic
d’interessos (des del punt de vista del prestador), però el prestatari ha de vincular-lo a una
altra operació per garantir la devolució del nominal. Per tant, es realitzen dues operacions
conjuntament.

Esquema temporal

Operació de préstec (interès: im ~ Im),)

Contraprestacions Y Y ... Y+C

0 P 2P ... nP
Prestació C

Fons de reconstrucció (interès: i’m ~ I’m),)

Contraprestació C

0 P 2P ... nP
Prestacion α' α' … α'
s

19
Evolució gràfica de la reserva per l’operació de préstec

 Y   
  Y  Y  Y
   
C

0 P 2P rP (n-1)P nP t

Evolució gràfica de la reserva en el fons de reconstrucció

Equació d’equilibri inicial

Préstec
C = Y an⌉Im + C · (1+Im)-n

Fons de reconstrucció (igualant prestacions i contraprestacions al final de l’operació)

α' sn⌉I'm = C

20
Magnituds del préstec

- Quota d’interès
És constant i periòdica donat que, estrictament, no s’amortitza capital fins al final de
l’operació:

r = 1, ..., n Yr = Y = C· Im
essent Im l’interès del préstec

- Quota d’amortització de capital

Identifiquem la quota d’amortització de capital, des del punt de vista del prestatari, com
l’aportació constant i periòdica que realitza en el fons de reconstrucció ja que aquest
import és el que es destinarà a l’amortització del nominal al final de l’operació:

r = 1, ..., n Ar = '

on ' s’obtindrà aïllant aquest valor de l’equació d’equilibri inicial del fons de
reconstrucció.

α' sn⌉I'm = C

- Terme amortitzatiu
S’interpreta com a terme amortitzatiu des del punt de vista del prestatari, , la suma de la
quota
d’interès del préstec i de l’aportació constant al fons de reconstrucció, que es destinarà a
l’amortització de capital:

 = Y + '
- Deute amortitzat
En aquest préstec l’amortització és única al final del termini, però, des del punt de vista
del prestatari, es considera el deute amortitzat en un període r com la quantia acumulada
en el fons de reconstrucció fins aquest període r.

Mr = α' 𝑠𝑟⌉I'm

Com a conseqüència de la capitalització que es realitza en el fons, el deute amortitzat no

és la suma de les aportacions ', que hem considerat com a quota d’amortització de capital
d’un període, donat que el fons de reconstrucció genera uns interessos periòdics..

- Deute pendent
Estrictament el deute pendent en cada període és C, donat que la devolució del capital es
realitza al final de l’operació. Però, per al prestatari, pot associar-se a la diferència entre
el nominal i el capital ja acumulat en el fons de reconstrucció en cada període:
DPr = C - Mr

21
Quadre d’ amortització
Des del punt de vista del prestatari, el quadre d’amortització seria:

Fons de reconstrucció
r r Yr Ar Mr DPr
0 - - - 0 C
1 Y1 + A1 = C Im ' ' C - M1
2 Y2 + A2 = C Im ' M1 (1+I'm) + ' C - M2
... ... ... ... ... ...
r Yr + Ar = C Im ' Mr-1 (1+I'm) + ' C - Mr
... ... ... ... ... ...
n Yn + An = C Im ' C 0

Des del punt de vista del prestador, el quadre d’amortització seria:

r r Yr Ar Mr DPr
0 - - - 0 C
1 Y C Im 0 0 C
2 Y C Im 0 0 C
... ... ... ... ... ...
r Y C Im 0 0 C
... ... ... ... ... ...
n Y C Im 0 C 0

22