1.

1 Definició i classificació

BLOC 2. TEMA 1. PRÉSTECS I LÍSING Un préstec és una operació financera de finançament en la que el subjecte actiu o prestador entrega al subjecte
passiu o prestatari un capital i a canvi el prestatari es compromet a retornar la quantia prestada i a pagar els
interessos.

1.1 Definició i classificació Prestació: El capital que entrega el prestador al prestatari a l’inici de l’operació 𝐶, 0 , on 𝐶 s’anomena nominal
del préstec

1.2 Préstec amortitzable pel sistema francès Contraprestació: Pot estar formada per:
1.3 Variants del préstec francès • Un únic capital al final de l’operació 𝐶′, 𝑇′ , quan es cancel·la definitivament el préstec
• Un conjunt de n capitals financers: 𝐶𝑟′ , 𝑇𝑟′ 𝑟=1,...,𝑛 , on 𝐶𝑟′ és la quantia que ha de pagar el prestatari en el
1.4 Lísing diferiment 𝑇𝑟′ .

Quan es contracta el préstec, la prestació és equivalent a la contraprestació al tipus d’interès del préstec. Per
tant, els capitals financers que s’intercanvien han de ser financerament equivalents entre si al preu pactat en
l’operació.

Els préstecs es poden classificar segons el tipus de contraprestació pactada en: Exemple préstec a.1 Sigui un préstec de nominal 18.000€ a amortitzar mitjançant un únic pagament
d’aquí a 3 anys, que inclou la devolució del nominal i el pagament d’interessos. Tipus d’interès: 6%
anual capitalitzable trimestralment.
a. Préstecs d’amortització única de capital. La devolució del nominal prestat s’efectua al final de
l’operació amb un únic pagament. Podem tenir dues modalitats:
18.000 C’
a.1 Pagament únic dels interessos al final de l’operació. Per tant, es fa un únic pagament al
final de l’operació financera que inclou el nominal prestat més els interessos 0 3 anys

a.2 Pagament periòdic d’interessos. En aquest cas, els interessos es paguen de manera 0,06
𝐶 = 18.000€ 𝑇′ = 3 𝑎𝑛𝑦𝑠 𝑖4 = 0,06 → 𝐼4 = = 0,015
periòdica, a partir d’un conjunt de capitals. 4
𝑚 = 4 → 𝑛 = 4 ⋅ 3 = 12 𝑡𝑟𝑖𝑚𝑒𝑠𝑡𝑟𝑒𝑠
b. Préstecs d’amortització periòdica de capital. La quantia que paga el prestatari al final de cada
període, que s’anomena terme amortitzatiu, es destina a pagar els interessos d’aquell període i a 12
𝐶′ = 18.000 ⋅ 1 + 0,015 = 21.521,13€
retornar una part del nominal prestat. Quan els termes amortitzatius són constants (es paga el
mateix import al final de cada període), el préstec s’anomena préstec francès.
Prestació: 18000,0

Contraprestació: 21521.13,3
 Exemple préstec a.2 Sigui un préstec de 18.000€ de nominal, pactat a un tant del 6% anual capitalitzable Exemple préstec b. Sigui un préstec de 18.000€ de nominal, pactat a un tant del 6% anual capitalitzable
trimestralment. El nominal del préstec es retornarà mitjançant un únic pagament als 3 anys d’haver-se trimestralment. El prestatari realitzarà pagaments constants a final de cada trimestre durant 3 anys per retornar
concedit el préstec i es pagaran els interessos a final de cada trimestre durant aquests 3 anys. el nominal prestat i pagar els interessos.

18.000 Y Y .... Y Y+18.000 18.000 𝛼 𝛼 .... 𝛼 𝛼

0 1 2 11 12 trimestres 0 1 2 .... 11 12 trimestres

0 1/4 2/4 11/4 12/4 anys 0 1/4 2/4 .... 11/4 12/4 anys
0,06
0,06 𝐶 = 18.000€ 𝑡 = 3 𝑎𝑛𝑦𝑠 𝑖4 = 0,06 → 𝐼4 = = 0,015
𝐶 = 18.000€ 𝑡 = 3 𝑎𝑛𝑦𝑠 𝑖4 = 0,06 → 𝐼4 = = 0,015 4
4 𝑚 = 4 → 𝑛 = 4 ⋅ 3 = 12 𝑡𝑟𝑖𝑚𝑒𝑠𝑡𝑟𝑒𝑠
𝑚 = 4 → 𝑛 = 4 ⋅ 3 = 12 𝑡𝑟𝑖𝑚𝑒𝑠𝑡𝑟𝑒𝑠
−12
1 − 1 + 0,015
𝑌 = 𝐶 ⋅ 𝐼4 = 18.000 ⋅ 0,015 = 270€ 18.000 = 𝛼 ⋅ ⇒ 𝛼 = 1.650,24€
0,015
Prestació: 18000,0
Prestació: 18000,0
1 2 11 12
Contraprestació: 270, 4 , 270, 4 , . . . , 270, 4
, 18.000 + 270, 4 1 2 12
Contraprestació: 1650.24, 4 , 1650.24, 4 , . . . , 1650.24,
4

1.2 Préstec amortitzable pel sistema francès Magnituds del préstec francès

El prestador entrega el nominal 𝐶 del préstec al prestatari a l’inici de l’operació i el prestatari paga, al final de cada Nominal del préstec, 𝐶: Quantia prestada, la quantia del capital financer que entrega el prestador a l’inici de l’operació
període r en què es divideix el termini de l’operació, amb 𝑟 = 1,2, … , 𝑛 , un terme amortitzatiu constant, 𝛼, amb el que
d’una banda paga els interessos generats en el període i d’altra banda retorna una part del nominal prestat. Tipus d’interès efectiu del préstec, 𝐼𝑚 : Tipus d’interès efectiu, en interès compost i amb freqüència 𝑚, al què es pacta
l’operació

Prestació: 𝐶, 0 Terme amortitzatiu del període 𝑟, 𝛼𝑟 : Quantia que paga el prestatari al prestador al final de cada període 𝑟
𝐶, 0 ∼ 𝛼, 𝑟 ⋅ 𝑝 𝑟=1,2,...,𝑛
𝐼𝑚
Contraprestació: 𝛼, 𝑟 ⋅ 𝑝 𝑟=1,2,...,𝑛 Préstec francès 𝛼𝑟 = 𝛼 amb 𝑟 = 1,2, . . . , 𝑛
Prestació i contraprestació són equivalents
en règim financer d’interès compost a un Per calcular l’import del terme amortitzatiu 𝛼 plantegem l’equació d’equilibri inicial, a partir de l’equivalència entre la
tant efectiu 𝐼𝑚 que té la mateixa freqüència prestació i la contraprestació a l’inici de l’operació:
que el pagament dels termes amortitzatius
C 𝛼 𝛼 𝛼
C 𝛼 𝛼 𝛼
0 1 2 n períodes
0 p 2p .......... np anys −𝑛
1 − 1 + 𝐼𝑚 𝐶 ⋅ 𝐼𝑚
𝐶=𝛼⋅ 𝛼= −𝑛
1 2 n períodes 𝐼𝑚 1 − 1 + 𝐼𝑚
 Exemple préstec francès. Sigui un préstec de 18.000€ de nominal, pactat a un tant del 6% anual capitalitzable Capital pendent d’amortitzar a 𝝉 (expressat en períodes), 𝐶𝑃𝜏 , amb 0 ≤ 𝜏 ≤ 𝑛 : Nominal pendent de devolució quan
trimestralment. El prestatari realitzarà pagaments constants a final de cada trimestre durant 3 anys per retornar han transcorregut 𝜏 períodes des de l’inici del préstec
el nominal prestat i pagar els interessos.
𝛼 = 𝐴𝑟 + 𝑌𝑟 𝑟 = 1,2, . . . , 𝑛
18.000 𝛼 𝛼 .... 𝛼 𝛼 𝑛
quota de quota
෍ 𝐴𝑟 = 𝐶 capital d’interès
0 1 2 .... 11 12 trimestres
𝑟=1
𝛼 𝛼 𝛼 𝛼 𝛼
0 1/4 2/4 .... 11/4 12/4 anys
0,06 C 𝐴1 + 𝑌1 𝐴2 + 𝑌2 ........ 𝐴𝑟 + 𝑌𝑟 𝐴𝑟+1 + 𝑌𝑟+1 ...... 𝐴𝑛 + 𝑌𝑛
𝐶 = 18.000€ 𝑡 = 3 𝑎𝑛𝑦𝑠 𝑖4 = 0,06 → 𝐼4 = = 0,015
4
𝑚 = 4 → 𝑛 = 4 ⋅ 3 = 12 𝑡𝑟𝑖𝑚𝑒𝑠𝑡𝑟𝑒𝑠 0 1 2 ........ r r+1 ....... n períodes
−12
1 − 1 + 0,015
18.000 = 𝛼 ⋅ ⇒ 𝛼 = 1.650,24€ 𝜏=𝑟
0,015 𝐶𝑃0 = 𝐶 𝑟 <𝜏 <𝑟+1 𝐶𝑃𝑛 = 0
r= 1,2, . . . , 𝑛 − 1
𝐶𝑃𝜏 = 𝐶𝑃𝑟
Prestació: 18000,0
𝑛 𝑟
1 2 12 𝐶𝑃𝜏 = 𝐶𝑃𝑟 = ෍ 𝐴𝑠 𝐶𝑃𝜏 = 𝐶𝑃𝑟 = 𝐶 − ෍ 𝐴𝑠
Contraprestació: 1650.24, 4 , 1650.24, 4 , . . . , 1650.24,
4 𝑠=𝑟+1 𝑠=1

Reserva matemàtica a 𝝉 (expressat en períodes), 𝑅𝜏 , amb 0 ≤ 𝜏 ≤ 𝑛: mesura el desequilibri financer, al tant

d’interès del préstec, entre la prestació i la contraprestació i permet calcular l’import que cancel·la anticipadament
Total amortitzat a 𝝉 (expressat en períodes), 𝑀𝜏 , amb 0 ≤ 𝜏 ≤ 𝑛: Nominal que ja ha retornat el prestatari quan han
el préstec a 𝜏. Es pot calcular de manera retrospectiva i de manera prospectiva.
transcorregut 𝜏 períodes des de l’inici del préstec
Reserva matemàtica per una operació de finançament
𝑀𝜏 = 𝐶 − 𝐶𝑃𝜏 𝑃𝑟𝑒𝑠𝑡𝑎𝑐𝑖ó ∼ 𝐶𝑜𝑛𝑡𝑟𝑎𝑝𝑟𝑒𝑠𝑡𝑎𝑐𝑖ó
𝐼𝑚

∗ ∗
En el moment 𝑇 , amb 0 ≤ 𝑇 ≤ 𝑇′ es compleix: Prestació = 𝑉 Contraprestació
𝑉𝑇∗ 𝑇∗
𝛼 𝛼 𝛼 𝛼 𝛼
Prestació= Prestació realitzada fins a 𝑇 ∗ + Prestació pendent a partir de 𝑇 ∗
C 𝐴1 + 𝑌1 𝐴2 + 𝑌2 ........ 𝐴𝑟 + 𝑌𝑟 𝐴𝑟+1 + 𝑌𝑟+1 ...... 𝐴𝑛 + 𝑌𝑛
Contraprestació= Contraprestació realitzada fins a 𝑇 ∗ + Contraprestació pendent a partir de 𝑇 ∗
0 1 2 ........ r r+1 ....... n períodes Prestació Contraprestació
𝑉𝑇∗ = 𝑉𝑇∗

𝑀0 = 0 𝜏=𝑟 𝑀𝑛 = 𝐶 Prest. realitzada

𝑉𝑇∗ + 𝑉𝑇∗
Prest. pendent
= 𝑉𝑇∗
Contraprest. realitzada
+ 𝑉𝑇∗
Contraprest. pendent
𝑟 <𝜏 <𝑟+1
r= 1,2, . . . , 𝑛 − 1
𝑀𝜏 = 𝑀𝑟 Prest. realitzada Contraprest. realitzada Contraprest. pendent Prest. pendent
𝑉𝑇∗ − 𝑉𝑇∗ = 𝑉𝑇∗ − 𝑉𝑇∗
𝑟 𝑛
𝑀𝜏 = 𝑀𝑟 = ෍ 𝐴𝑠 𝑀𝜏 = 𝑀𝑟 = 𝐶 − ෍ 𝐴𝑠
𝑠=1 𝑠=𝑟+1
retrospectiva prospectiva
𝑅𝑇∗ 𝑅𝑇∗
 Reserva retrospectiva: Si analitzem només el Reserva matemàtica en el préstec francès
passat de l’operació, des de 0 fins a 𝑇 ∗ , la
reserva matemàtica és la diferència entre el retrospectiva Contraprest. realitzada fins a 𝑇∗
Es compleix que: 𝑅0 = 𝐶 𝑅𝑛 = 0
Prest. realitzada fins a 𝑇∗
valor de la prestació i el valor de la 𝑅𝑇∗ = 𝑉𝑇∗ − 𝑉𝑇∗
contraprestació realitzada des de l’inici del Reserva matemàtica al final de cada un dels 𝑛 − 1 períodes, 𝜏 = 𝑟 = 1,2, . . . , 𝑛 − 1, després d’efectuar el
préstec fins a 𝑇 ∗ pagament del terme amortitzatiu, 𝑅𝜏 :

retrospectiva Contraprestació realitzada

Reserva pel mètode retrospectiu 𝑅𝜏 = 𝑉𝜏Prestació realitzada − 𝑉𝜏
Reserva prospectiva: Si analitzem només el
futur de l’operació, des de 𝑇 ∗ fins a T’, la prospectiva Contraprest. pendent a partir de 𝑇∗ Prest. pendent a partir de 𝑇∗
Contraprestació
reserva matemàtica és la diferència entre el 𝑅𝑇∗ = 𝑉𝑇∗ − 𝑉𝑇∗ realitzada
Prestació
valor de la contraprestació i el valor de la realitzada
𝐶 𝛼 𝛼 ...... 𝛼
prestació que queda pendent de realitzar des
de 𝑇 ∗ fins al final del préstec
0 1 2 ...... 𝜏 = 𝑟 r+1 ..... n períodes
retrospectiva prospectiva
Es compleix que: 𝑅𝑇∗ = 𝑅𝑇∗
−𝑟
retr ospectiva 𝑟
1 − 1 + 𝐼𝑚 𝑟
𝑅𝜏 = 𝐶 ⋅ 1 + 𝐼𝑚 −𝛼⋅ ⋅ 1 + 𝐼𝑚
𝐼𝑚

En el préstec de l’Exemple, calcular la reserva als 2 anys de la seva concessió, després del pagament del terme amortitzatiu
Reserva pel mètode prospectiu prospectiva Contraprestació pendent Prestació pendent
𝑅𝜏 = 𝑉𝜏 − 𝑉𝜏
Reserva pel mètode retrospectiu 𝑅8
Contraprestació
pendent
18.000 1650,24 ...... 1.650,24

𝛼 𝛼 ....... 𝛼 0 1 ....... 8 ..... 12 trimestres

−8
retrosp . 8
1 − 1 + 0,015 8
𝑅8 = 18.000 ⋅ 1 + 0,015 − 1.650,24 ⋅ ∙ 1 + 0,015
0 1 2 .......... 𝜏 = 𝑟 r+1 r+2 n períodes 0,015
retrosp.
𝑅8 = 20.276,87 − 13.916,21 = 6.360,66€
−(𝑛−𝑟)
prospectiva 1 − 1 + 𝐼𝑚 𝑅8 1.650,24 ...... 1.650,24
𝑅𝜏 =𝛼⋅
𝐼𝑚 Reserva pel mètode prospectiu
0 1 ...... 8 9 ......... 12 trimestres
També es pot calcular la reserva a 𝜏 amb 𝑟 < 𝜏 < 𝑟 + 1 i 𝑟 = 1,2, . . . , 𝑛 − 1, és a dir, en un moment entre dos −4
períodes consecutius de pagament de terme amortitzatiu. En aquest cas es calcula capitalitzant la reserva prosp . 1 − 1 + 0,015
𝑅8 = 1.650,24 ⋅ = 6.360,66€
matemàtica del final del període r des de r fins a 𝜏: 0,015
𝜏−𝑟
𝑅𝜏 = 𝑅𝑟 ⋅ 1 + 𝐼𝑚 1 1
Import que cancel·laria 𝑅8 ⋅ 1 + 0,015 3 = 6.360,66 ⋅ 1 + 0,015 3 = 6.392,30€
el préstec als 2 anys i 1
𝑅𝑟 𝑅𝜏 mes d’haver-se 𝑅8 𝑅8+1/3
concedit:
0 1 2 .......... 𝑟 𝜏 r+1 ....... n períodes 0 1 ...... 8 8+1/3 9 ......... 12 trimestres
 Gràficament, l’evolució de la reserva matemàtica és: També es pot calcular la reserva al final d’un període abans de pagar el terme amortitzatiu corresponent.

Gràficament:
𝑅𝜏
𝑅𝜏
− Reserva a r + 1
𝑅𝑟 1 + 𝐼𝑚 𝑅𝑟+1 = 𝑅𝑟 1 + 𝐼𝑚
abans de pagar 𝛼
𝑅0 = 𝐶
𝛼 𝑅𝜏 = 𝑅𝑟 1 + 𝐼𝑚 𝜏−𝑟
𝑅1
𝛼 𝑅𝑟 𝛼
𝑅2 Reserva a r + 1
𝑅𝑟+1
després de pagar 𝛼
𝑅3
0 r 𝜏 r+1 períodes

𝑅𝑛−1 𝛼
𝑅𝑛 = 0 −
Es compleix que: 𝑅𝑟+1 = 𝑅𝑟 ⋅ 1 + 𝐼𝑚
− −
𝑅𝑟+1 = 𝑅𝑟+1 − 𝛼 ⇒ 𝑅𝑟+1 = 𝑅𝑟+1 + 𝛼
0 1 2 3 ....... n-1 n

períodes

En el cas del préstec de l’Exemple calculem la reserva matemàtica als 2 anys i 3 mesos d’haver-se concedit el préstec, 𝐶𝑃0 = 𝑅0 = 𝐶
abans i després d’haver-se pagat el terme amortitzatiu: Relació entre el capital pendent
d’amortitzar i la reserva: 𝜏 = 𝑟 = 1,2, . . . , 𝑛 − 1 ⇒ 𝐶𝑃𝑟 = 𝑅𝑟
1 − 1 + 0,015 −3 𝜏−𝑟
𝑅9 = 1.650,24 ⋅ = 4.805,83€ 𝑟 < 𝜏 < 𝑟 + 1, 𝑟 = 1,2, . . . , 𝑛 − 1 ⇒ 𝐶𝑃𝜏 = 𝐶𝑃𝑟 = 𝑅𝑟 ≠ 𝑅𝜏 = 𝑅𝑟 ⋅ 1 + 𝐼𝑚
0,015 𝐶𝑃𝑛 = 𝑅𝑛 = 0
Per tant, 𝑅9− = 𝑅9 + 𝛼 = 4.805,83 + 1.650,24 = 6.456,07€ 𝑅𝜏
𝐶 1 + 𝐼𝑚 = 𝑅1−
𝑅9− = 𝑅8 ⋅ 1 + 0,015 = 6.360,66 ⋅ 1 + 0,015 = 6.456,07€
o també: 𝐶𝑃0 = 𝑅0 = 𝐶 𝑅1 1 + 𝐼𝑚 = 𝑅2−

𝑅𝜏 𝐶𝑃1 = 𝑅1

𝑅9− = 6.456,07
𝐶𝑃2 = 𝑅2

𝑅𝑛−1 1 + 𝐼𝑚 = 𝑅𝑛−
𝑅8+1 = 6.392,30 𝛼 = 1.650,24
3
𝑅8 = 6.360,66
𝐶𝑃𝑛 −1 = 𝑅𝑛 −1
𝐶𝑃𝑛 = 𝑅𝑛 = 0
𝑅9 = 4.805,83
1 0 1 2 3 ....... n-1 n
0 8 8+3 9 trimestres
períodes
 Quota d’interès i quota de capital. En els préstecs d’amortització periòdica de nominal la quota d’interès és 𝑌𝑟 , amb
𝑅𝜏 𝑟 = 1,2, . . . , 𝑛, i indica els interessos que paga el prestatari al final de cada període 𝑟 mentre que la quota de capital és
−
𝑅𝑟+1 = 𝑅𝑟 1 + 𝐼𝑚 l’import 𝐴𝑟 , amb 𝑟 = 1,2, . . . , 𝑛, i indica la quantia que paga el prestatari al final de cada període 𝑟 destinada a la
𝑅𝑟 1 + 𝐼𝑚 devolució del nominal.
De manera gràfica, el desglossament de cada terme amortitzatiu pagat al final del període r en quota d’interès i quota
de capital és:
𝑅𝜏 = 𝑅𝑟 1 + 𝐼𝑚 𝜏−𝑟
𝐶𝑃𝑟 = 𝑅𝑟 Import que cancel·la
anticipadament el préstec als 𝑅𝜏
𝐶𝑃𝑟+1 = 𝑅𝑟+1 2 anys i 3 mesos abans de
pagar 𝛼 𝑅𝑟−1 1 + 𝐼𝑚
r 𝜏 r+1 períodes

En el cas del préstec de l’Exemple: 𝑅𝜏 𝑅9− = 6.456,07 𝑌𝑟

𝛼
𝐶𝑃𝑟−1 = 𝑅𝑟−1
Import que cancel·la 𝑅8+1 = 6.392,30 ≠ 𝐶𝑃8+1
anticipadament el préstec 3 3
𝐴𝑟
als 2 anys i 1 mes 𝑅8 = 𝐶𝑃8 = 6.360,66 𝛼 = 1.650,24 𝐶𝑃𝑟 = 𝑅𝑟
Import que cancel·la
r-1 r períodes
anticipadament el 𝑅9 = 𝐶𝑃9 = 4.805,83
préstec i capital Import que cancel·la 1
pendent als 2 anys anticipadament el préstec 8 8+3 9 trimestres
i capital pendent als 2
anys i 3 mesos

La quota d’interès és la part del terme amortitzatiu que es destina al pagament dels interessos generats en aquell
període. Gràficament:
En cada període es paguen els interessos sobre el capital pendent d’amortitzar del període anterior:
𝑌𝑟 = 𝐶𝑃𝑟−1 ⋅ 1 + 𝐼𝑚 − 𝐶𝑃𝑟−1 = 𝐶𝑃𝑟−1 + 𝐶𝑃𝑟−1 ⋅ 𝐼𝑚 − 𝐶𝑃𝑟−1 = 𝐶𝑃𝑟−1 ⋅ 𝐼𝑚
𝑌𝑟 = 𝐶𝑃𝑟−1 ⋅ 𝐼𝑚 = 𝑅𝑟−1 ⋅ 𝐼𝑚 𝑟 = 1,2, . . . , 𝑛
𝑅𝜏
La quota de capital és la part del terme amortitzatiu que es destina a amortitzar el nominal del préstec: 𝐶 1 + 𝐼𝑚
𝑌1
𝐴𝑟 = 𝛼 − 𝑌𝑟 𝑟 = 1,2, . . . , 𝑛 𝐶𝑃0 = 𝑅0 = 𝐶 𝑅1 1 + 𝐼𝑚
𝐴1 𝑌2
𝑌𝑟 = 𝐶𝑃𝑟−1 ⋅ 𝐼𝑚 𝐶𝑃𝑟−1 decreixent 𝑌𝑟 decreixent 𝐶𝑃1 = 𝑅1
en el temps en el temps 𝐴2

𝛼 = 𝐴𝑟 + 𝑌𝑟 𝑟 = 1,2, . . . , 𝑛 𝐶𝑃2 = 𝑅2

𝑅𝑛−1 1 + 𝐼𝑚
constant creixent decreixent
𝑌𝑛
En el préstec francès, les quotes
𝐴𝑟+1 = 𝐴𝑟 ⋅ 𝑞 = 𝐴𝑟 ⋅ 1 + 𝐼𝑚 𝐶𝑃𝑛 −1 = 𝑅𝑛 −1
de capital segueixen una
progressió geomètrica de raó 𝐴𝑟 = 𝐴1 ⋅ 1 + 𝐼𝑚 𝑟−1 𝑟 = 1,2, . . . , 𝑛
𝐴𝑛 𝐶𝑃 = 𝑅 = 0
𝑞 = 1 + 𝐼𝑚 . 𝑛 𝑛
𝐴1 = 𝛼 − 𝑌1
𝐴1 = 𝛼 − 𝐶 ⋅ 𝐼𝑚 0 1 2 ....... n-1 n períodes = 0
𝑌1 = 𝐶𝑃0 ⋅ 𝐼𝑚 = 𝐶 ⋅ 𝐼𝑚
En el préstec de l’Exemple, calculem la quota de capital i la quota d’interès dels primers dos trimestres: En el préstec de l’Exemple, calculem la quota de capital i la quota d’interès del terme amortitzatiu que es paga
als 2 anys i 3 mesos (9 trimestres):
𝑌1 = 𝐶𝑃0 ⋅ 𝐼𝑚 = 𝐶 ⋅ 𝐼𝑚 = 18.000 ⋅ 0,015 = 270€
Primer trimestre:
𝐴1 = 𝛼 − 𝑌1 = 1650,24 − 270 = 1.380,24€

𝑌9 = 𝐶𝑃8 ⋅ 𝐼𝑚 = 𝑅8 ⋅ 𝐼𝑚 = 6.360,66 ⋅ 0,015 = 95,41€

Segon trimestre: Primera manera
𝐴9 = 𝛼 − 𝑌9 = 1.650,24 − 95,41 = 1.554,83€
𝑌2 = 𝐶𝑃1 ⋅ 𝐼𝑚 = 18.000 − 1.380,24 ⋅ 0,015 = 16.619,76 ⋅ 0,015 = 249,30€
Primera manera 𝐴2 = 𝛼 − 𝑌2 = 1.650,24 − 249,30 = 1.400,94€

𝐴2 = 𝐴1 ⋅ 1 + 𝐼𝑚 = 1.380,24 ⋅ 1 + 0,015 = 1.400,94€ 𝐴9 = 𝐴1 ⋅ 1 + 𝐼𝑚 8

= 1.380,24 ⋅ 1 + 0,015 8
= 1.554,83€
Segona manera Segona manera
𝑌2 = 𝛼 − 𝐴2 = 1.650,24 − 1.400,94 = 249,30€ 𝑌9 = 𝛼 − 𝐴9 = 1.650,24 − 1.554,83 = 95,41€

Les magnituds de l’estructura amortitzativa del préstec es poden resumir en el que s’anomena quadre d’amortització, Per construir un quadre d’amortització seguirem els següents passos:
que recull la informació relativa a les mateixes, període a període:
• En la primera columna figura cada un dels períodes en què es divideix el termini, des de 0 fins a n
• En la primera fila, a l’origen de l’operació, només tenim el total amortitzat, que és igual a 0 i el capital pendent
𝑃𝑒𝑟í𝑜𝑑𝑒 𝛼 𝑌𝑟 𝐴𝑟 𝑀𝑟 𝐶𝑃𝑟 d’amortitzar, que és igual al nominal, 𝐶.
• En la segona columna hi posem els termes amortitzatius, 𝛼, que es calculen a partir de l’equació inicial d’equilibri:
0 0 𝐶 𝐶 ⋅ 𝐼𝑚
𝛼= −𝑛
1 − 1 + 𝐼𝑚
1 𝛼 𝐶 ⋅ 𝐼𝑚 𝛼 − 𝑌1 𝐴1 𝐶 − 𝑀1 • En la tercera i quarta columna es desglossa el terme amortizatiu en quota d’interès i quota de capital, 𝑌𝑟 i 𝐴𝑟 ,
respectivament: 𝑌𝑟 = 𝐶𝑃𝑟−1 ⋅ 𝐼𝑚 = 𝑅𝑟−1 ⋅ 𝐼𝑚 𝐴𝑟 = 𝛼 − 𝑌𝑟
2 𝛼 𝐶𝑃1 ⋅ 𝐼𝑚 𝛼 − 𝑌2 𝑀1 + 𝐴2 𝐶 − 𝑀2
• En la cinquena columna hi posem el total amortitzat fins al període r, 𝑀𝑟 :
⋮ ⋮ ⋮ ⋮ ⋮ ⋮ 𝑀𝑟 = 𝐴1 + 𝐴2 +. . . +𝐴𝑟−1 + 𝐴𝑟 = 𝑀𝑟−1 + 𝐴𝑟
𝑀𝑟−1
𝑟 𝛼 𝐶𝑃𝑟−1 ⋅ 𝐼𝑚 𝛼 − 𝑌𝑟 𝑀𝑟−1 + 𝐴𝑟 𝐶 − 𝑀𝑟
• En la última columna figura el capital pendent d’amortitzar a final de cada període, 𝐶𝑃𝑟 , que coincideix amb la reserva
⋮ ⋮ ⋮ ⋮ ⋮ ⋮ matemàtica, 𝑅𝑟 : 𝐶𝑃𝑟 = 𝐶 − 𝑀𝑟
𝑛−1 𝛼 𝐶𝑃𝑛−2 ⋅ 𝐼𝑚 𝛼 − 𝑌𝑛−1 𝑀𝑛−2 + 𝐴𝑛−1 𝐶 − 𝑀𝑛−1
Per verificar que hem construït bé el quadre d’amortització hem de comprovar que:
𝑛 𝛼 𝐶𝑃𝑛−1 ⋅ 𝐼𝑚 𝛼 − 𝑌𝑛 𝐶 0
• La quota de capital de l’últim període coincideix amb el capital pendent d’amortitzar del penúltim període: 𝐴𝑛 = 𝐶𝑃𝑛−1
• El total amortitzat al final de l’operació coincideix amb el nominal del préstec: 𝑀𝑛 = 𝐶
• El capital pendent d’amortitzar al final de l’operació és igual a 0: 𝐶𝑃𝑛 = 0
 En el cas del préstec de l’Exemple, el seu quadre d’amortització seria: ′ : descriu el cost al que li resulta l’operació al prestatari, i s’obté a partir de l’equivalència entre la
Tant efectiu prestatari, 𝐼𝑚
prestació i la contraprestació, tenint en compte les despeses a càrrec del prestatari.
𝑃𝑒𝑟𝑖𝑜𝑑𝑒 𝛼 𝑌𝑟 𝐴𝑟 𝑀𝑟 𝐶𝑃𝑟

0 0 18000 Suposant que el prestatari paga unes despeses inicials 𝐺0 a l’inici de l’operació:

1 1650,24 270,00 1380,24 1380,24 16619,76

Prestació: 𝐶, 0
2 1650,24 249,30 1400,94 2781,18 15218,82
𝐶, 0 ∼′
𝐺0 , 0 , 𝛼, 𝑟 ⋅ 𝑝 𝑟=1,...,𝑛
𝐼𝑚
Contraprestació: 𝐺0 , 0 , 𝛼, 𝑟 ⋅ 𝑝 𝑟=1,...,𝑛
3 1650,24 228,28 1421,96 4203,14 13796,86

4 1650,24 206,95 1443,29 5646,43 12353,57

5 1650,24 185,30 1464,94 7111,36 10888,64

Prestació C

6 1650,24 163,33 1486,91 8598,28 9401,72 Contraprestació 𝐺0 𝛼 𝛼 ....... 𝛼

incloent despeses
7 1650,24 141,03 1509,21 10107,49 7892,51
0 1 2 ........ n períodes
8 1650,24 118,39 1531,85 11639,34 6360,66
′ −𝑛
9 1650,24 95,41 1554,83 13194,17 4805,83 1 − 1 + 𝐼𝑚
Equació: 𝐶 = 𝐺0 + 𝛼 ⋅ ′
10 1650,24 72,09 1578,15 14772,32 3227,68 𝐼𝑚
11 1650,24 48,42 1601,82 16374,15 1625,85
Solució numèrica amb Excel
12 1650,24 24,39 1625,85 18000 0

Taxa anual equivalent (TAE), 𝐼1∗ : es calcula tenint en compte la informació del préstec a l’inici i suposant que les En el préstec de l’Exemple, plantejar les equacions per obtenir el tant efectiu prestatari i la TAE del préstec si hi ha una
condicions inicials del préstec es mantenen fins al final de l’operació. El Banc d’Espanya obliga a les entitats bancàries a comissió d’obertura del préstec, que és de 0,5% del nominal: 𝐺0 = 0,005 ⋅ 18.000 = 90€.
informar del tant efectiu anual al qual resulta tota l’operació i pel seu càlcul es té en compte la prestació i la
contraprestació incloent les despeses pel prestatari que s’indica en la normativa vigent. Actualment, la TAE està regulada Tant en un cas com en l’altre, la prestació i la contraprestació (incloent despeses) coincideixen:
per la circular nº5/2012 de 27 de juny del Banc d’Espanya.
Prestació: 18.000,0
Suposant que el prestatari paga unes despeses inicials 𝐺0∗ a l’inici de l’operació:
Contraprestació: 90,0 , 1650.24, 𝑟 𝑟=1,...,12 (𝑡𝑟𝑖𝑚𝑒𝑠𝑡𝑟𝑒𝑠 )
Prestació: 𝐶, 0
𝐶, 0 ∼∗ 𝐺0∗ , 0 , 𝛼, 𝑟 ⋅ 𝑝 𝑟=1,...,𝑛
𝐼𝑚
Prestació 18.000
Contraprestació: 𝐺𝑜∗ , 0 , 𝛼, 𝑟 ⋅ 𝑝 𝑟=1,...,𝑛
Contraprestació 90 1650,24 1650,24 ....... 1650,24
Prestació C incloent despeses
0 1 2 ........ 12 trimestres
Contraprestació 𝐺0∗ 𝛼 𝛼 ....... 𝛼 −12
incloent despeses 1− 1 + 𝐼4′
Tant efectiu prestatari Equació: 18.000 = 90 + 1.650,24 ⋅
0 1 2 ........ n períodes 𝐼4′

∗
1 − 1 + 𝐼𝑚 −𝑛 1 − 1 + 𝐼4∗ −12
TAE 𝐼1∗ = 1 + 𝐼4∗ 4
−1
Equació: 𝐶 = 𝐺0∗ + 𝛼 ⋅ TAE 𝐼1∗ = 1 + 𝐼𝑚
∗ 𝑚
−1 TAE Equació: 18.000 = 90 + 1.650,24 ⋅
∗
𝐼𝑚 𝐼4∗

Solució numèrica amb Excel Solució numèrica amb Excel

 Valor financer d’un préstec a 𝜏 (expressar en períodes) amb 0 ≤ 𝜏 ≤ 𝑛, 𝑉𝜏 : import que mesura prospectivament el
desequilibri financer entre la prestació i la contraprestació pendents de l’operació a un tant d’interès efectiu de mercat
o de valoració 𝐼𝑚𝑣 . El valor financer ens indica el preu teòric del préstec a 𝜏.
Cost Efectiu Remanent (CER): és un tant efectiu anual d’interès del qual s’ha d’informar al prestatari d’un préstec segons la
circular nº5/2012 de 27 de juny del Banc d’Espanya (norma tretzena).
Si es considera 𝜏 = 𝑟 amb 𝑟 = 1, . . . , 𝑛, és a dir, coincideix amb un moment de pagament de terme amortitzatiu:
Com ja s’ha vist, la TAE es un paràmetre que es publica a l’origen de tota operació, i es calcula sota el supòsit que no Contraprestació
pendent
canviaran les condicions inicialment pactades. Tanmateix, les condicions dels mercats financers canvien al llarg del temps, 𝑉𝜏 𝛼 𝛼 ....... 𝛼
per tant és necessari utilitzar altres paràmetres financers que ofereixen informació de la situació actual dels tipus d’interès.
0 1 2 .......... 𝜏 = 𝑟 r+1 r+2 n períodes
Segons la normativa del Banc d’Espanya, el CER es defineix com el tant efectiu anual que s’obté en un moment concret de
𝑣 − 𝑛−𝑟
la vida d’un producte financer al resoldre l’equació que tingui en compte, exclusivament, el deute pendent i tots els 1 − 1 + 𝐼𝑚
𝑉𝜏 = 𝛼 ⋅ 𝑣
pagaments a que està obligat el subjecte passiu fins al venciment o amortització si l’operació segueix el seu curs normal. 𝐼𝑚
Si el moment de valoració 𝜏 està comprès entre dos moments consecutius de pagament de termes amortitzatius,
El CER d’un préstec en un moment donat es pot calcular a efectes de comparar-lo amb la TAE d’un nou préstec alternatiu 𝑟 < 𝜏 < 𝑟 + 1 i 𝑟 = 1, . . . , 𝑛 − 1 el valor financer a 𝜏 és:
davant la possibilitat de substituir el préstec actual pel nou préstec, sempre tenint en compte, però, totes les despeses
associades al canvi d’un préstec a l’altre així com aquelles despeses no incloses en la TAE. 𝑉 𝜏−𝑟
𝑉𝜏 = 𝑉𝑟 ⋅ 1 + 𝐼𝑚

𝑣
Relació entre el valor financer del préstec 𝐼𝑚 = 𝐼𝑚 ⇔ 𝑉𝜏 = 𝑅𝜏
i la reserva en funció del tipus d’interès
𝑣
𝑣 𝐼𝑚 > 𝐼𝑚 ⇔ 𝑉𝜏 < 𝑅𝜏
𝐼𝑚 ≠ 𝐼𝑚 ⇒ 𝑣
𝐼𝑚 < 𝐼𝑚 ⇔ 𝑉𝜏 > 𝑅𝜏

Les empreses o societats, atenent al Pla General de Comptabilitat (PGC) aprovat en el Real Decret 1514/2007 de 16 de
En el préstec de l’Exemple, calculem el valor financer del préstec als 2 anys d’haver-se concedit, suposant que el tant novembre, com a conseqüència d’haver d’adaptar la legislació mercantil espanyola en matèria comptable a la normativa
de valoració sigui un 2% efectiu trimestral. internacional de la Unió Europea, han de fer un quadre d’amortització comptable.

𝐼4𝑣 = 0,02 Les partides del quadre d’amortització financer que proporcionen les entitats bancàries no sempre coincideix amb les
𝑉8 1.650,24 ...... 1.650,24 −4 partides del quadre d’amortització comptable de l’empresa.
1 − 1 + 0,02
𝑉8 = 1.650,24 ⋅ = 6.283,67€
0 1 ...... 8 9 ......... 12 trimestres 0,02 La principal diferència fa referència als passius financers, segons el què es recull en l’apartat 3 de la norma 9ª de Registre i
Valoració del PGC. En aquest apartat s’especifica que les despeses realitzades a l’inici de l’operació s’han de periodificar
financerament al llarg de tota la vida del préstec i no deduir-se d’una sola vegada en l’exercici que es paguen.
𝐼4𝑣 = 0,02 > 𝐼4 = 0,015 ⇔ 𝑉8 = 6.283,67 < 𝑅8 = 6.360,66€
El quadre d’amortització comptable és necessari en una empresa per conèixer quina part del terme amotitzatiu s’imputa al
compte d’explotació/resultats de l’empresa i quina part afecta al balanç como a reducció del deute contret.
Si volem calcular el valor financer del préstec als 2 anys i 1 mes d’haver-se concedit, tindríem:
En el cas de que el préstec de l’empresa tingui certes despeses o comissions inicials (comissió d’obertura, despeses
d’estudi, impostos, etc.), que representarem per 𝐺, el PGC obliga a periodificar financerament aquestes despeses al llarg de
tota l’operació.
1 1
𝑉8+1 1.650,24 ...... 1.650,24 𝑉8+1 = 𝑉8 ⋅ 1 + 0,02 3 = 6.283,67 ⋅ 1 + 0,02 3 = 6.325,28€
3 3 Per la construcció del quadre d’amortització comptable serà imprescindible saber plantejar i resoldre l’equació que permet
obtenir el tant d’interès efectiu prestatari de l’operació (a vegades representat amb l’abreviatura TIE), que representarem
1 ′ :
0 1 8 8+ 9 ......... 12 trimestres per 𝐼𝑚
3 ′ −𝑛
1 − 1 + 𝐼𝑚
𝐶 = 𝐺 + 𝛼𝑟 · ′
𝐼𝑚
 L’estructura del quadre d’amortització comptable és la següent: • La cinquena columna, que representarem per 𝐶𝐴𝑃𝑟 , es correspondrà amb el cost amortitzat pendent en la data
marcada en la primera columna, després del pagament del corresponent terme amortitzatiu. Es a dir, quantifica la
𝑟 𝛼𝑟 𝐶𝐹𝑟 𝐶𝐴𝑟 𝐶𝐴𝑃𝑟 part del cost amortitzat inicial que està pendent d’amortitzar.
Es pot calcular de diferents formes:

o Com la diferència entre el cost amortitzat pendent en el període anterior i el cost amortitzat en el període
• La primera columna, que representarem per 𝑟, es correspon amb la data de pagament de cada quota, o bé amb actual:
el número de període que la quota té dins del préstec 𝐶𝐴𝑃𝑟 = 𝐶𝐴𝑃𝑟−1 − 𝐶𝐴𝑟 amb 𝑟 = 1,2, … , 𝑛
• La segona columna, que representarem por 𝛼𝑟 , correspon a la quota total, o terme amortitzatiu a pagar en la sent 𝐶𝐴𝑃0 = 𝐶 − 𝐺
data o ordre marcats en la primera columna. En el préstec francès, 𝛼𝑟 = 𝛼, coincidirà amb el terme amortitzatiu o Com la suma de tots els costos amortitzats que estan pendents de pagar fins al venciment del préstec:
del quadre d’amortització financer
• La tercera columna, que representarem per 𝐶𝐹𝑟 , correspon a la càrrega financera, és a dir, es la part del terme 𝐶𝐴𝑃𝑟 = 𝐶𝐴𝑟+1 + 𝐶𝐴𝑟+2 + ⋯ + 𝐶𝐴𝑛 = σ𝑛𝑘=𝑟+1 𝐶𝐴𝑘 amb 𝑟 = 1,2, … , 𝑛
amortitzatiu destinada al pagament dels interessos més la part periodificada de les despeses inicials sent 𝐶𝐴𝑃0 = 𝐶 − 𝐺
corresponents al període
• La quarta columna, que representarem per 𝐶𝐴𝑟 , correspon al cost amortitzat, és a dir, és la part destinada a la En el préstec francès, a mesura que van transcorrent els períodes i es van pagant els termes amortitzatius, va
devolució o amortització del cost amortitzat inicial (per definició, el cost amortitzat inicial és la diferència entre el augmentant el cost amortitzat en cada període i, per tant, va disminuint la càrrega financera i el cost amortitzat pendent.
nominal del préstec 𝐶 i les despeses inicials del prestatari 𝐺 .
′ .
A més, el cost amortitzat en cada període segueix una progressió geomètrica de raó 1 + 𝐼𝑚
En general, cada terme amortitzatiu es pot descompondre en la càrrega financera i el cost amortitzat i, per tant, es
compleix la relació: La càrrega financera del període, 𝐶𝐹𝑟 , s’obtindrà multiplicant el cost amortitzat pendent al final del període anterior pel
′ :
tipus d’interès efectiu prestatari 𝐼𝑚
𝛼𝑟 = 𝐶𝐹𝑟 + 𝐶𝐴𝑟
𝐶𝐹𝑟 = 𝐶𝐴𝑃𝑟−1 ∙ 𝐼𝑚 ′

Préstec francès amb carència parcial C 𝑌 𝑌 ..... 𝑌 𝛼 𝛼 ...... 𝛼

1.3 Variants del préstec francès
0 1 2 ..... d d+1 d+2 d+n períodes
El préstec francès amb carència en els d primers períodes de l’operació es caracteritza perquè el prestatari no fa cap
pagament en concepte d’amortització de capital durant el primers d períodes del préstec.
Quota d’interès 𝑌 = 𝐶 ⋅ 𝐼𝑚 .
durant la carència:
Podem tenir dos tipus de carència:
−𝑛
1 − 1 + 𝐼𝑚
En el cas de carència parcial el En el cas de carència total el Per calcular el terme amortitzatiu, tenim en compte que durant els d 𝐶=𝛼⋅
𝐼𝑚
prestatari paga a final de cada un dels prestatari no paga res durant tots els períodes de carència només s’han pagat els interessos, no s’ha
períodes de carència la quota d’interès períodes de carència i un cop amortitzat res del nominal. Per tant al final de la carència, a d, el
generada en cada període. Un cop acabada la carència paga, a final de capital pendent d’amortitzar és C i es retorna aquest capital 𝐶 ⋅ 𝐼𝑚
acabada la carència el prestatari paga, cada període, el terme amortitzatiu juntament amb els interessos amb el pagament de termes 𝛼= −𝑛
1 − 1 + 𝐼𝑚
a final de cada període, el terme corresponent. amortitzatius constants a final de cada període durant n períodes.
amortitzatiu corresponent.
Préstec francès amb carència total C 𝛼 𝛼 ...... 𝛼

0 1 2 ..... d d+1 d+2 d+n períodes

C 𝑌 𝑌 ..... 𝑌 𝛼 𝛼 ...... 𝛼 C 𝛼 𝛼 ...... 𝛼
Per obtenir l’import del terme amortizatiu plantegem l’equació d’equilibri inicial:
0 1 2 ..... d d+1 d+2 d+n períodes 0 1 2 ..... d d+1 d+2 d+n períodes
1 − 1 + 𝐼𝑚 −𝑛
𝐶 1 − 1 + 𝐼𝑚 −𝑛
𝑑
1 − 1 + 𝐼𝑚 −𝑛
−𝑑 𝐶 ⋅ 1 + 𝐼𝑚 =𝛼⋅
𝐶=𝛼⋅ ⋅ 1 + 𝐼𝑚 =𝛼⋅
𝐼𝑚 1 + 𝐼𝑚 −𝑑 𝐼𝑚 𝐼𝑚
Durant els d períodes de carència s’acumulen
els interessos al nominal del préstec.
 1.4 Lísing
Exemple. Sigui un préstec de 18.000€ de nominal, pactat a un tant del 6% anual capitalitzable trimestralment. El El lísing, també conegut como arrendament financer, és una forma alternativa als préstecs per finançar a llarg termini
prestatari pagarà les quotes d’interès a final de cada trimestre durant el primer any i després pagarà termes amortitzatius l’immobilitzat d’una empresa.
constants al final de cada trimestre durant 3 anys.
0,06 Es tracta fonamentalment d’utilitzar un bé per l’empresa com, per exemple, un vehicle, una maquinària, un immoble,
𝐶 = 18.000€ 𝑡 = 4 𝑎𝑛𝑦𝑠 𝑑 = 1 𝑎𝑛𝑦 𝑖4 = 0,06 → 𝐼4 = = 0,015
4 etc., en règim d’arrendament o lloguer, pagant per això unes quotes periòdiques i anticipades durant un període
𝑚 = 4 → 𝑑 = 4 𝑡𝑟𝑖𝑚𝑒𝑠𝑡𝑟𝑒𝑠 𝑛 = 4 ⋅ 3 = 12 𝑡𝑟𝑖𝑚𝑒𝑠𝑡𝑟𝑒𝑠 determinat, al final del qual ha d’existir obligatòriament l’opció de compra d’aquest bé per l’empresa a un preu
predeterminat en els pactes que figuren en el contracte de lísing, i que s’anomena valor residual.

18.000 Y .... Y 𝛼 ... 𝛼 𝛼 𝑌 = 18.000 ⋅ 0,015 = 270€

−12
Per incentivar l’exercici de l’opció de compra del bé, l’empresa propietària fixarà un valor residual que sigui inferior al
1 − 1 + 0,015
18.000 = 𝛼 ⋅ ⇒ 𝛼 = 1.650,24€ que se suposa que tindrà a la finalització del contracte.
0 1 ... 4 5 .... 15 16 trimestres 0,015
Per que sigui possible el lísing financer intervenen tres subjectes:
Exemple. Sigui un préstec de 18.000€ de nominal, pactat a un tant del 6% anual capitalitzable trimestralment. El
prestatari no pagarà res durant el primer any i després pagarà termes amortitzatius constants al final de cada trimestre
El venedor del bé L’entitat financera o L’empresa que actua
durant 3 anys.
immoble o immoble, que societat lísing, que d’arrendatària, que es
1 − 1 + 0,015 −12 entrega aquest bé a una cedeix l’ús del bé a compromet a pagar les
18.000 = 𝛼 ⋅ ⋅ 1 + 0,015 −4 entitat financera o l’empresa, i que actua quotes periòdiques i el
0,015
18.000 𝛼 ... 𝛼 𝛼 1 − 1 + 0,015 −12 societat lísing a canvi del d’arrendadora valor residual, si exerceix
18.000 ⋅ 1 + 0,015 4 = 𝛼 ⋅ pagament del seu import l’opció de compra
0,015
0 1 ... 4 5 .... 15 16 trimestres
18.000 ⋅ 1 + 0,015 4 ⋅ 0,015
𝛼= = 1.751,50€
1 − 1 + 0,015 −12
lísing operatiu

El valor del bé objecte del lísing, 𝐶, es pagarà periòdicament per part de l’empresa arrendatària en 𝑛 quotes constants i
anticipades, més una última quota anomenada valor residual, 𝑉𝑅, aplicant un tipus d’interès nominal 𝑖𝑚 . Exemple: Per adquirir una flota de vehicles comercials una empresa firma un contracte de lísing amb una societat
especialitzada en aquest tipus d’operacions per un import total de 300.000€ a un termini de 4 anys mitjançant el pagament
L’esquema temporal d’una operació de lísing és: de quotes constants semestrals a un interès del 9% nominal pagader semestralment i un valor residual de 50.000€. Les
despeses inicials obligatòries a càrrec de l’empresa per realitzar el lísing ascendeixen a 4.500€.
Prestació 𝐶
0,09
Contraprestació 𝛼 𝛼 𝛼 𝛼 VR 𝑖2 = 0,09 → 𝐼2 = = 0,045
300.000 2
𝛼 𝛼 𝛼 𝛼 −8
0 1 2 n-1 n períodes 50.000 1 − 1 + 0,045 −8
300.000 = 𝛼 · ∙ 1 + 0,045 + 50.000 ∙ 1 + 0,045
−𝑛 0,045
La quantia constant 𝛼 s’obtindrà a partir de l’equació: 1 − 1 + 𝐼𝑚 −𝑛
0 1 2 7 8 semestres
𝐶 = 𝛼· ∙ 1 + 𝐼𝑚 + 𝑉𝑅 ∙ 1 + 𝐼𝑚
𝐼𝑚 𝛼 = 38.423,36€
Equació que permet obtenir la TAE
Si es pacta que el valor residual de l’operació de
lísing coincideixi amb la quota periòdica, és a dir, 𝐶 Prestació 300.000
𝑉𝑅 = 𝛼, aleshores l’import de la quota constant 𝛼 𝛼 𝛼 𝛼 𝛼 Contraprestació 4.500+38.423,36 38.423,36 38.423,36 50.000
de lísing s’obtindrà a partir de l’equació: incloent despeses
− 𝑛+1
0 1 2 n-1 n períodes 0 1 .... 7 8 semestres
1 − 1 + 𝐼𝑚
𝐶 = 𝛼· ∙ 1 + 𝐼𝑚
𝐼𝑚
1 − 1 + 𝐼2∗ −8
300.000 = 4.500 + 38.423,36 · ∙ 1 + 𝐼2∗ + 50.000 ∙ 1 + 𝐼2∗ −8 𝐼1∗ = 1 + 𝐼2∗ 2
−1
𝐼2∗
Igual que en una operació de préstec, com en el lísing hi ha unes despeses associades, es podria calcular el tant efectiu
Solució numèrica amb Excel
prestatari, la TAE i el CER.