Mercats Financers

Curs 2021-22 / 2n semestre

Marc Sole Ponte

Prova d’avaluació continuada 1. Introducció al sistema financer, tipus d’interès i

estructura temporal de tipus d’interès (ETTI)

Criteris d’avaluació

Exercici 1: Comparativa actius financers segons liquiditat, risc i rendibilitat (1 punt)

Exercici 2: Classificació d’un mercat financer (1 punt)
Exercici 3: Càlcul valor actual bons (2 punts)
Exercici 4: Rendibilitat en compra de bo corporatiu (2 punts)
Exercici 5: Estructura temporal de tipus d’interès (2 punts)
Exercici 6: Innovació financera (1 punt)
Exercici 7: Anàlisi i comparativa de préstecs (1 punt)

Per a avaluar les competències i objectius anteriors, es valoraran tant els resultats com els comentaris
realitzats durant la PAC. En els exercicis on es demana un resultat numèric cal detallar els càlculs fets per
arribar al resultat final, i argumentar els procediments utilitzats.

Format i data de lliurament

Data límit de lliurament: el 11 de març de 2022 fins les 23:59 hores.

Podeu lliurar el document definitiu tant en extensió .doc (arxiu de Word) com .pdf (arxiu d’Acrobat). Els
càlculs que heu fet per obtenir els resultats els podeu afegir al mateix arxiu Word. Qualsevol Excel
només servirà de possible consulta en cas de detectar-se un error. Tots els càlculs, descripcions
fórmules i explicacions han de figurar dins l’arxiu Word o Pdf.

1/9
 PAC1. Introducció al sistema financer, tipus d’interès i ETTI

Exercici 1: Comparativa actius financers segons liquiditat, risc i rendibilitat (1 punt)

Un inversor està considerant per a la seva cartera sis alternatives d’inversió:

1) Bo emès per empresa de l’IBEX 35;

2) Accions d’empresa start-up no cotitzada;
3) Dipòsit a curt termini en entitat bancària de primer nivell;
4) Deute públic Itàlia (bo a 10 anys);
5) Fons immobiliari cotitzat especialitzat en locals comercials en grans ciutats europees;
6) Accions d’empresa cotitzada al NASDAQ;
7) Conjunt de pàrquings en lloguer situats en edifici de l’Eixample de Barcelona.

Completa la següent taula posant en primer lloc l’actiu amb una rendibilitat esperada més elevada, i en últim
lloc l’actiu que hauria d’oferir menys rendibilitat. Per a cadascuna de les tres categories (liquiditat, risc i
rendibilitat) indica si l’actiu té un valor alt, mig o baix. Exemple: Actiu A / Liquiditat: Alta / Risc: Baix /
Rendibilitat: Baixa.

Actiu Liquiditat Risc Rendibilitat

2 Baixa Alt Alt
6 Alta Mitja Alt
1 Alta Mitja Alt
5 Alta Baix Baix
7 Mitja Baix Mitja
4 Baixa Biax Baix
3 Baixa Baix Baix

Exercici 2: Classificació d’un mercat financer (1 punt)

Si un inversor decideix comprar accions de l’empresa tecnològica AMAZON al mercat d’accions NASDAQ
mitjançant el seu banc o agència de valors, indica en quin tipus de mercat estaria invertint segons les
següents característiques:

a) Localització (mercat amb ubicació o sens ubicació física)

Te ubicació física a New York.

b) Negociació (mercat directe o amb intermediaris)

Mercat directe de forma electrònica

c) Termini (mercat monetari o mercat de capitals)

Mercat de Capitals

d) Fase de negociació (mercat primari o secundari)

Mercat secundari

e) Temps entre negociació i lliurament de contrapartida (mercat spot o a termini)

Mercat a termini

f) Grau d’intervenció (mercat lliure o regulat)

Mercat lliure

2/9
 PAC1. Introducció al sistema financer, tipus d’interès i ETTI

g) Estructura organitzativa (mercat organitzat o no organitzat)

Mercat organitzat

h) Àmbit d’aplicació (mercat domèstic o internacional)

Mercat domestic

Exercici 3: Càlcul valor actual bons (2 punts)

Un inversor vol invertir en actius de renda fixa a un termini de cinc anys. Després d’analitzar diversos bons,
l’inversor fa una selecció dels tres que considera més adients per a la seva cartera:

Bo Nominal (€) Tipus d’interès Freqüència cupó

nominal
A 50.000 2,5% Anual
B 50.000 3,0% Semestral
C 50.000 - Bo cupó zero

Tenint en compte que el tipus d’interès de referència a cinc anys és del 2,75% i que tots els bons estan en
període d’emissió (data d’inici de cotització), es demana:

a) Calcular el valor actual de cadascú dels tres bons (1,5 punts)

El valor del cupó correspon a 50000*2.5 = 1250

VA = 1250*((1-(1+2.75%)^-5 )/2.75%) + 50000*(1+2.75%)^-5 = 49423.42
B
El valor del cupó es de 5000*0.03/2=750
El tipus d’interès semestral es de (1+2.75%)1/2 -1 = 0.013656
VA = 750*((1-(1+0.013656)^-10 )/0.013656) + 50000*(1+0.013656)^-10 = 50623.84

C
VA = 50000*(1+2.75%)^-5 = 43657.69

b) Si la previsió és que els tipus d’interès de referència augmentin durant els propers anys, quin dels tres
bons seria el més recomanable per a l’inversor? Per què? (0,5 punts)

El cupó B ja que es el que mes valor te el cupó de forma directe i per tant el que millor calor actual tindrà.
L’interès nominal es el mes alt dels tres perquè es fa dos cops a l’any

Exercici 4: Rendibilitat en compra de bo corporatiu (2 punts)

Un inversor decideix invertir en la compra d’un bo corporatiu amb les següents característiques:

 Data d’emissió: 15/2/22

 Valor nominal: 100.000€
 Cupó fix: 2,25%
 Pagament cupó: semestral
 Venciment: 15/2/32

D’acord amb aquestes dades respon a les següents preguntes:

3/9
 PAC1. Introducció al sistema financer, tipus d’interès i ETTI

a) Si el dia de l’emissió el tipus d’interès de referència a 10 anys és del 2,25%, quin seria l’import que
pagaria l’inversor per la compra del bo? (0,5 punts)

Tornaré a utilitzar la formula del exercici anterior per tal de saber el seu valor actual.

El seu cupó serà de 100000*2.25/100/2 = 1125 al ser semestral llavors

Interès: (1+2.25%)1/2 – 1 = 0.011187
El nombre d’anys fins el seu venciment es de 10 exactes a 2 pagaments, total 20

VA = 1125*((1-(1+0.011187)^-20 )/0.011187 + 100000*(1+0.011187)^-20 = 100112.34

b) Assumint que els tipus d’interès es mantinguessin constants durant els dos primers anys de vigència del
bo, quin seria el saldo acumulat per l’inversor pel cobrament i reinversió dels cupons durant aquest
període? (0,5 punts)

En aquest cas seria 1125*(((1+0.011187)^4 -1 )/0.011187 = 4576.08

c) El dia 15/2/24, un cop cobrat el corresponent cupó anual, l’inversor decideix vendre el bo a un preu de
99,25% sobre el seu valor nominal. Quina és la rendibilitat anual que hauria obtingut per aquesta
inversió? (0,5 punts)

100000 = 1125((1-(1+Im)-4)/Im + 99250*(1+Im)-4= 1.82%

d) Si alternativament l’inversor decidís mantenir el bo fins el seu venciment i el tipus d’interès de referència a
10 anys baixés progressivament fins el 1,5%, indica si la rendibilitat anual que hauria obtingut per aquesta
inversió és superior, igual o inferior a 2,25%. Nota: no cal fer el càlcul de la rendibilitat obtinguda, només
raonar la resposta d’acord amb les dades de l’enunciat (0,5 punts)

Seria superior perquè el bo passaria a donar un interès superior al del mercat, llavors la inversió acabaria sent
superior al ofert de referencia obtenint millor rendibilitat, ja que en aquest cas te un 2.25% fix.

Exercici 5: Estructura temporal de tipus d’interès (2 punts)

El Banc Central Europeu (BCE) publica a la seva web l’estructura temporal de tipus d’interès (ETTI) de la
zona euro per a diferents dates.

D’acord amb aquestes dades respon a les següents preguntes.

a) Consulta la corba corresponent al dia 2 de febrer de 2022 i mostra el gràfic de l’ETTI (0,5 punts

4/9
 PAC1. Introducció al sistema financer, tipus d’interès i ETTI

b) Descriu la forma de la corba (tipus de pendent) i explica quina relació té aquesta forma amb les
expectatives dels inversors respecte als tipus d’interès (0,5 punts)

La corba es creixent en tot moment indicant als inversors que les perspectives del tipus d’interès a llarg
termini serà superior al que tenen actualment. El risc augmenta al llarg del temps segons aquesta corba.

c) Per què per a construir la corba de tipus s’agafen únicament títols de deute públic amb elevada
qualificació creditícia (ràting AAA)? (0,5 punts)

Els actius AAA son de les empreses mes consolidades i les que en l’aplicació del concepte tenen menys
risc de volatilitat i de canvis dràstics deguts a situacions externes. Son empreses normalment sanejades i
líders del mercat on operen.

d) Si tenim previst rebre un cobrament el dia 2/2/27 per import de 50.000€, quin era el valor actual d’aquest
import el dia 2/2/22 si el seu cobrament té associada una prima de risc del 0,5% sobre el tipus de
referència de l’ETTI de la zona euro? (0,5 punts)

Exercici 6: Innovació financera (1 punt)

El següent article (Financial Times, agost 2021) parla l’impacte de les noves tecnologies en el sector financer i
sobre la necessitat d’introduir més regulació.

5/9
PAC1. Introducció al sistema financer, tipus d’interès i ETTI

6/9
 PAC1. Introducció al sistema financer, tipus d’interès i ETTI

D’acord amb aquesta informació respon a les preguntes següents:

a) Menciona quins avantatges ha aportat pels clients i inversors l’arribada de les noves tecnologies en el
sector bancari i en l’industria dels serveis financers (0,5 punts)

La tecnologia ha permès l’accés a mercats i al servei financer a persones que tenien dificultats per poder
entrar en aquest sector. Un altre punt a favor es la facilitat que alguns inversos han tingut per aconseguir uns
bons rendiments de actius i per les organitzacions per aconseguir crèdit, aixo ha set gracies a l’arribada
d’aquestes noves tecnologies.

Les empreses Finntch acosten els serveis bancaris i financers als consumidors de forma molt mes directe, a
part de reduir els seus costos de manteniment , s’ha aconseguit millorar molt la seva eficiència i la velocitat en

7/9
 PAC1. Introducció al sistema financer, tipus d’interès i ETTI

que es poden realitzar. Finalment aquestes tecnologia han beneficiat especialment a les transaccions
internacionals, ja que abans tenien uns costos molt elevats i es demoraven molt, avui han dia tot això ha
canviat de forma destacada.

b) Raona si, tal com diu l’article, cal introduir més regulació o no per part dels Governs sobre aquestes
innovacions tecnològiques i sobre l’entrada de nous competidors en el sector financer (0,5 punts)

Es necessari que existeixin un seguit de regulacions per tal de que el mercat funcioni correctament, tal com
indica l’article te que haver un equilibri entre la funcionalitat dels elements i també amb el risc que tenen. Els
programes informàtics a vegades prenen decisions sobre viabilitat de crèdits sense posar el caràcter humà en
la decisió, cosa que pot creat situacions injustes, per aquest motiu els governs han d’intervenir i regular les
diferents situacions.

Les empreses líders del mercat tenen la possibilitat de mantenir el seu caràcter dominant a base d’inversions i
la creació de noves tecnologies que pot ser contraproduent per el mercat, primer perquè poden tancar la porta
a altres empreses mes petites d’entrar en el mercat establint un oligopoli tal com passa a la xina, i per altra
banda pot suposar un problema per als consumidors ja que no tenen la capacitat d’entendre el funcionament
d’aquets nous procediments, els governs han de regular aquestes situacions per tal de que no es creen
situacions de desavantatge.

Exercici 7: Anàlisi i comparativa de préstecs (1 punt)

Una família necessita un préstec de 50.000€ per fer una reforma de la llar. La seva entitat financera de
confiança li ofereix la següent informació respecte als préstecs personals.

Addicionalment el director de l’oficina els hi dona les dues alternatives de préstec següents:

Préstec A Préstec B
Nominal 50.000€ 50.000€
Comissió d’apertura (sobre 0,5% 0,5%
nominal)(*)

8/9
 PAC1. Introducció al sistema financer, tipus d’interès i ETTI

Termini (anys) 3 3
Quota 5.750€ (principal + interessos)(**) 600€ (només interessos)(**)
Periodicitat quotes Semestral Trimestral
(*) Es cobra a la concessió del préstec de manera que el prestatari rep l’import nominal menys la comissió d’apertura.
(**) En el préstec A el nominal es retorna íntegrament amb el pagament de les quotes mentre que en el préstec B el nominal es retorna
100% al venciment.

D’acord amb aquesta informació respon a les preguntes següents:

a) Explica la diferència entre la TIN i la TAE i per què aquestes dues taxes no coincideixen (0,25 punts)

El valor del TIN es el percentatge que es pacta prèviament amb el banc, es a dir la comissió que pactem
que el banc s’emportarà per tal de deixar-nos els diners. El TAE es el valor final que tindrem que pagar en
forma d’interès, en aquest valor esta sumat el mateix TIN i les comissions per amortitzacions o
cancel·lacions d’un producte, la freqüència de pagaments, les despeses d’operacions, etc.. Es a dir el
rendiment total efectiu que s’haurà de pagar o rebre en l’operació. Per aquest motiu no coincideixin,
perquè el TAE engloba el TIN i altres elements.

b) Assumint que al marge de la comissió d’apertura no hi han més despeses vinculades a les operacions,
calcula la TAE dels dos préstecs (A i B) i determina quina és la millor opció de finançament per al
prestatari (0,75 punts)

En aquest cas tornarem a utilitzar la formula del valor actual utilitzada en els exercicis anteriors. El valor
actual sabem que es l’import menys la comissió d’apertura, llavors en aquest cas seran els 30000 euros
(error del exercici) menys aquest 0.5% es a dir 29850 euros.

En el primer préstec la quota es de 5750 semestral durant tres anys, per tant n=6
En el segon préstec la quota es de 600 trimestral durant tres anys, per tant n = 12

Ara nomes hem d’aïllar Im en les equacions

Primer préstec

29850 = 5750((1-(1+Im)^-6)/Im) = 4.3%

Per tal de trobar el TAE llavorns pasem al valor anual

TAE = (1+4.3%)^2 -1 = 8.79%

Segon préstec

29850 = 600((1-(1+Im)^-12)/Im) + 30000(1+Im)^-12 = 2.05%

TAE = (1+2.05%)^4-1= 8.44%

9/9