1.

INVERSIÓ

La decisió d’invertir és fonamental per les empreses, ja sigui en inversions de renovació,

expansió, innovació o bé estratègiques.

Invertir comporta desemborsar diners a l’inici del projecte i a l’entrada de diners al llarg de la
vida del projecte.

Tota inversió comporta el sacrifici (cost d’oportunitat) d’una rendibilitat immediata per una
rendibilitat (major ) futura.

Si l’empresa compra una màquina ha de renunciar, per exemple, a pagar factures al

comptat, però l’empresa espera aconseguir amb la màquina uns ingressos superiors a la
quantitat invertida.

1.1. Característiques de la inversió

Tota inversió es caracteritza, des d’un punt de vista financer, per la corrent de cobraments i
pagaments (fluxos nets de caixa) que genera l’empresa durant el temps de la seva durada.

D0 = Desemborsament inicial de la inversió

n = durada de la inversió en anys

Fi = fluxos nets de caixa que són la diferència entre cobraments i pagaments previstos que
suporta l’empresa durant cadascun dels períodes que dura la inversió com a resultat del
desenvolupament del projecte.

Valor residual és el valor de l’actiu al final de la vida de la inversió.

2. Mètodes de valoració
Els criteris de valoració i selecció d’inversions es basen en l’objectiu d’aconseguir la màxima
rendibilitat dels diners invertits.
Es poden diferenciar dos mètodes:
 Estàtic es basa en el fet que el valor dels diners és constant al llarg del temps.
 Dinàmic té en compte el diferent valor dels diners segons el moment en què es
produeix el flux de caixa

2.1 Mètodes de selecció estàtics

Aquests mètodes poden conduir a decisions equivocades, encara que es necessari
conèixer-los doncs s’utilitzen per una primera valoració i per fer una selecció prèvia de les
diferents alternatives.
a) Criteri del termini de Recuperació o Payback
El temps que triga a recuperar el desemborsament inicial.
 Si els fluxos de caixa són constants, el període de recuperació, s’obté dividint el
desemborsament inicial entre el flux anual.
 Si els fluxos de caixa no són constants:
1. Es localitza entre quins dos anys es recupera el desemborsament inicial.
2. Calcula l’import que falta, és a dir, la diferència entre el desemborsament inicial i
el total acumulat a l’inici del període seleccionat.
3. Es poden seguir dos procediments:
a)Dividir entre 12 el que es recupera en el període seleccionat per trobar el que
es recupera en un mes i després dividir el que falta per recuperar entre aquest
valor; això donarà el nombre de mesos que falten.
b)Calcular la proporció entre el que falta per recuperar i el total que es recupera
en aquell any, que coincidirà amb la fracció d’any que falta. Si aquesta fracció es
multiplica per 12, donarà el nombre de mesos.

Per seleccionar una inversió, aplicant aquest criteri, cal triar la que doni un valor de temps
més baix i rebutjar aquells projectes que no es recuperi la inversió inicial.

b) Criteri del flux total de caixa per unitat monetària invertida

Dóna una idea de la rendibilitat total de la inversió, ja que s’obté del quocient entre la
suma de tots els fluxos nets de caixa i el desemborsament inicial:

Segons aquest criteri, per acceptar un projecte d’inversió, r ha de tenir un valor més alt
que 1, ja que si és menor vol dir que no es recupera la inversió inicial. D’entre aquells
projectes d’inversió que tinguin r>1 és millor el que tingui r més alt. Si r=1 es considera
indiferent.

Malgrat tot, aquest criteri té inconvenients, ja que, com tots els mètodes estàtics, no es té
en compte el temps, i se sumen quantitats de diferents períodes com si fossin
homogènies.

c) Criteri del flux mitjà de caixa per unitat monetària invertida

Es tracta d’una millora del mètode anterior que consisteix a trobar una rendibilitat anual
fent el quocient entre el flux net mitjà de caixa anual i el desemborsament inicial. El flux
de caixa mitjà anual (F) s’obté de la suma de tots els fluxos i la divisió pel nombre total
d’anys en què es generen (n)
Si r’ és menor que 1/n la inversió es refusarà, ja que no s’arribarà a recuperar la inversió
inicial, mentre que si és superior s’acceptarà. Es considera que una inversió és millor com
més alt sigui el valor de r’.

Exemple
Una empresa de reciclatge de plàstics vol seleccionar la millor inversió per a la seva
empresa i presenta les dades següents ( en millers d’euros) per a tres tipus d’inversió.
Raona quina serà la millor inversió segons el criteri pay- back, flux total de caixa per unitat
monetària invertida i flux mitjà de caixa per unitat monetària invertida.
Inversió Inversió F1 F2 F3
A 400 200 200 200
B 500 100 150 200
C 700 300 350 300

Criteri pay back

 Inversió A
El desemborsament inicial (400) es recupera al final del segon any; per tant, el pay-
back és igual a 2 anys.
 Inversió B
La suma de tots els fluxos (100+150+200) = 450 no arriba al desemborsament inicial,
per tant, amb aquest projecte no es recupera la inversió inicial.
 Inversió C
La inversió es recupera entre el segon i el tercer any.
Fins al final del segon any s’han recuperat 650 milers d’euros (300+350)
Falten 50 milers d’euros (700-650) per recuperar.
Per calcular el que falta d’any, ho podem fer de dues formes:
a) En un mes es recuperen: 300/12= 25 milers d’euros, per recuperar els 50 milers
d’euros que falten han de passar: 50/25 = 2 mesos
b) Durant el tercer any es recuperen 300 milers d’euros; per tant, la proporció d’any
en què es recupera el que falta és :50/300, és a dir, un sisè d’any, 2 mesos.

El pay back és, per tant, 2 anys i 2 mesos. La millor inversió és la A.

Criteri de flux total de caixa per unitat monetària invertida (r)

Inversió (A) : r= 200+200+200 =1,5

400

Inversió (B) : r= 300+350+300 =1,35

700

Inversió (C) : r= 200+200+200 =1,5

400

Segons el flux de caixa, la millor inversió és la A.

 Criteri flux total de caixa per unitat monetària invertida (r’’)

200+200+200
3
Inversió A : r’= = 0,5>1/3
400

100+150+200
3
Inversió B : r’= = 0,3<1/3
500

300+350+300
3
Inversió C : r’= = 0,45>1/3
700

Segons el flux mitjà de caixa, la millor inversión és la A, ja que proporciona una rendibilitat
mitjana anual superior al projecte C (50% enfront del 45%).

2.2 Mètodes de selecció dinàmics

Els mètodes més usuals per valorar les diferents alternatives d’inversió, són els dinàmics ja
que contemplen la cronología dels fluxes de caixa, com sabem, no tenen el mateix valor
financer un capital avui, que en el futur.

VAN (VALOR ACTUAL NET)

Consisteix a actualitzar tots els fluxos nets de caixa al moment actual i obtener el valor del
capital en aquest momento. Necessita la fixació d’una taxa de descompte per poder-lo
realizar,s’acostuma a agafar el tipus d’interès del mercat per operacions a llarg termini.

Si el resultat del VAN és negatiu vol dir que la suma total de les sortides que provoca el
projecte d’inversió és superior a la suma de les entrades, valorades en un mateix instant, en
aquest cas el moment inicial. Per tant, el projecte no es durà a terme. La inversió no genera
riquesa per a l’empresa.

Si el resultat del VAN és positiu vol dir que la suma actualitzada de totes les entrades de
quantitats monetàries que provoca la inversió és superior a la suma actualitzada de les
sortides i que, per tant, la inversió es pot fer. La inversió genera riquesa per a l’empresa i és
aconsellable realitzar-la.
El criteri per seleccionar una inversió segons el VAN és el d’escollir, d’entre les que tenen un
valor positiu, aquella que el tingui més alt. Si el VAN dóna el resultat de 0, la inversió és

indiferent.

TIR (TAXA INTERNA DE RENDIBILITAT)

La TIR és la taxa d’actualització o descompte, que s’anomena r’, i fa que el valor del VAN
sigui 0. Indica la rendibilitat màxima que genera la inversió.

Per obtenir el valor de la TIR es fa el següent:

El valor de r proporciona una mesura de la rendibilitat de la inversió; per seleccionar una

inversió s’ha de comprar aquesta taxa de rendibilitat amb el tipus d’actualització o
descompte del mercat (i).

Si r>i, convé fer la inversió, ja que s’obté una rendibilitat superior a la del mercat, el VAN
donarà un resultat positiu i l’empresa obtindrà uns guanys de la seva inversió; és a dir,
esdevindrà més rica.

Si r= i, la inversió és indiferent i l’empresa no es farà ni més rica ni més pobra, es mantindrà

igual, ja que els rendiments obtinguts permeten amortitzar la inversió.

Si r<i, la inversió no s’ha de fer, ja que el valor del VAN donaria un resultat negatiu i
l’empresa tindria pèrdues amb aquesta inversió
D’entre els projectes d’inversió per als quals el valor de r és més alt que i, cal triar aquell que
tingui un valor de r superior.

Exemple

Exercici 1

Una empresa ha de decidir entre dos projectes d’inversió A i B

El projecte A presenta les característiques següents:

 Desemborsament inicial 1000€

 Cobraments anuals 800€
 Pagaments anuals 400€
 Valor residual 100€
 Durada temporal 4 anys

Del projecte B se’n coneixen les dades següents:

 Cost d’adquisició 10.000€

 Costos fixos anuals 5.000€
 Costos variables unitaris 10€
 Preu de venda unitari 25€
 Durada temporal 3 anys

Volum anual de producció i venda

Any 1...700unitats

Any 2...900 unitats

Any 3...1.100 unitats

a) Fem la presentació del diagrama temporal dels projectes A i B.

b) Calcula el temps que es trigarà a recuperar les dues inversions A i B selecciona la
millor segons aquest criteri.
c) Si el cost del capital es considera per a tot el temps que duri la inversió i igual al 6%,
seleccionem la millor inversió segons els criteris del VAN i de la TIR.
d) Calculem ara quina hauria de ser la inversió inicial del projecte B perquè la
rendibilitat de la inversió fos del 30% i analitzem el resultat.