TEMA 6: TIPUS EFECTIUS DE COST I RENDIMENT

Els interessos pactats constitueixen un cost per al prestatari i una remuneració per al
prestador. A més, aquest cost o rendiment, segons siga el cas, constitueix un criteri bàsic
(encara que no únic) a l'hora de comparar entre les diferents alternatives de finançament o
inversió disponibles al mercat en un moment donat. La falta d'homogeneïtat entre les
diferents modalitats d'interessos que es poden pactar, juntament amb les seues diferents
fórmules de càlcul associades, dificulta la comparació directa entre diverses alternatives de
finançament i inversió.
D'altra banda, moltes operacions financeres comporten el pagament o el cobrament de
quanties addicionals de diners, per conceptes diferents del d'interès, que afecten al cost total
incorregut o a la remuneració total obtinguda per l'operació.
Per tot això, resulta necessari emprar un criteri únic que, tenint en compte els aspectes
anteriors, permetrà comparar de forma adequada entre diferents oportunitats de finançament
per al cas d'un prestatari (interessat en aquella operació que li representa un menor cost) o
d'inversió per al cas d'un prestador (interessat en aquest cas en aquella operació que li suposa
una major rendibilitat).
A continuació es realitza un anàlisi financer detallat de totes estes qüestions, distingint entre
l'operació financera pura i operació amb característiques comercials.

6.1. TIPUS EFECTIUS D'UNA OPERACIÓ FINANCERA PURA

Recordeu que l'anomenada operació financera pura considera exclusivament els capitals
intercanviats que constitueixen quanties prestades, devolució de quanties prestades i
pagament d'interessos, d'acord amb els tipus pactats. Així doncs, el càlcul del cost o la
remuneració (també anomenada rendibilitat o rendiment) atén exclusivament al concepte
d'interès (la recompensa financera per disposar de diners aliens).
En este context, la importància de determinar el tipus efectiu de les operacions financeres
deriva de la necessitat d'obtenir un paràmetre indicatiu del seu cost o rendiment que facilite
l'elecció entre diverses alternatives que no estiguen definides de forma homogènia.
D'entre les possibles magnituds que podrien ser utilitzades com a mesura del cost o
rendiment d'una operació s'ha considerat de forma generalitzada que és el tipus d’interès
efectiu de la llei de capitalització composta la més adequada. Per això, s'entén com tipus (o
tant) d’interés efectiu d'una operació financera pura el tipus d'interès efectiu anual
de la llei de capitalització composta que estableix l'equivalència financera entre la
prestació i la contraprestació de l'operació pura, i es representa per ie 1.
Quan la llei (o règim) que defineix l'operació és la capitalització composta i el tipus d'interès
pactat entre les parts és constant al llarg de tota l'operació, el mateix paràmetre “i” de la llei
de capitalització composta informa del cost o rendiment. No obstant això en altres casos el
tipus efectiu no es coneix directament i es fa necessari procedir al seu càlcul. És a dir, s'haurà
de plantejar novament, en qualsevol punt τ, l'equació d'equivalència entre prestació i
contraprestació, però considerant com a incògnita el tipus d'interès anual de la llei de
capitalització composta que fa que se seguisca mantenint la equivalència.

1 Al tipus d'interès efectiu anual de capitalització composta així definit se li denomina en molts contextos "taxa
interna de rendibilitat" o TIR.

MOF T.6 DEPARTAMENT D’ECONOMIA FINANCERA I ACTUARIAL – UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Pàgina 1 de 11

Aquest material d’estudi ha sigut elaborat amb finalitat exclusivament docent.
No fer circular ni citar sense permís explícit.
Vegem alguns casos:

a) L'operació financera es definix amb tipus d'interès variables.

Exercici 6.1:
La Sra. Martínez concerta una operació de préstec el 10 d'octubre del 2013 per import
de 10.000€ comprometent-se a tornar la quantia prestada en tres terminis anuals d'igual
quantia. Si el tipus d'interès de la llei de capitalització composta pactada és del 4% anual
el primer any, del 4,5% el segon i del 5% el tercer, obtingau:
a) Quantia dels pagaments anuals.
b) Tipus efectiu de l'operació pura.

P 18.000
CP a a a
10.10.13 10.10.14 10.10.15 10.10.16
i = 4% i = 4,5% i = 5%

a) La quantia dels capitals de la contraprestació en base als tipus d'interès pactats

s'obtindrà plantejant en qualsevol data (per exemple t0) l'equivalència financera:
𝑉𝑉𝑡𝑡𝑃𝑃0 = 𝑉𝑉𝑡𝑡𝐶𝐶𝐶𝐶
0

10.000 =  𝑎𝑎 [(1 + 0,04)−1 + (1 + 0,04)−1 (1 + 0,045)−1 +(1 + 0,04)−1 (1 + 0,045)−1 (1 + 0,05)−1 ]

 𝑎𝑎  = 3.625,83
Per obtenir el tipus efectiu caldrà plantejar novament la mateixa equació però
considerant coneguts els capitals de prestació i contraprestació i fent que la incògnita
sigui el valor del tipus d'interès.
10.000 =  3.625,83 [(1 + 𝑖𝑖𝑒𝑒 )−1 + (1 + 𝑖𝑖𝑒𝑒 )−2 +(1 + 𝑖𝑖𝑒𝑒 )−3 ]
10.000 = 3.625,83 · 𝑎𝑎 ⋅ a3̄|𝑖𝑖𝑒𝑒 → 𝑖𝑖𝑒𝑒 = 0,04326
Aquesta equació es resol per iteració o utilitzant un full de càlcul (Excel)

b) L'operació està plantejada en base a una llei que no és la capitalització composta.

De forma semblant al cas anterior, coneguts els capitals de la prestació i la contraprestació
obtinguts a partir de la llei pactada, es planteja novament l'equació d'equivalència però en
esta ocasió treballant en capitalització composta i considerant com a incògnita el tipus
d'interès anual constant que permet que es continue verificant l’equivalència financera.
És a dir,.

MOF T.6 DEPARTAMENT D’ECONOMIA FINANCERA I ACTUARIAL – UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Pàgina 2 de 11

Aquest material d’estudi ha sigut elaborat amb finalitat exclusivament docent.
No fer circular ni citar sense permís explícit.
 Exercici 6.2:
La Sra. Martínez procedeix a descomptar un capital de 5.000 € durant 90 dies a un tipus
de descompte del 5% anual, obtenint en el moment actual 4.938,36 €. Quin seria el tipus
efectiu de l'operació?

P 4.938,36
CP 5.000
0 90 dies
¿ie?

Com que es coneixen els capitals de la prestació i de la contraprestació, es planteja

directament l'equació per calcular el tant efectiu:
𝑉𝑉𝑡𝑡𝑃𝑃0 = 𝑉𝑉𝑡𝑡𝐶𝐶𝐶𝐶
0
365
90 5.000 90
4.938,36 = 5.000(1 + 𝑖𝑖𝑒𝑒 )−365
→ 𝑖𝑖𝑒𝑒 = � � − 1 → 𝑖𝑖𝑒𝑒 = 0,05159
4.938,36
S'observa que el tipus de descompte anual empleat (5%) no indica el cost o rendiment
de l'operació, sinó que aquest és superior (5,16%).

c) La llei interna de l'operació és la capitalització composta, però el tipus d'interès

conegut no és l'efectiu anual.
En aquest cas, bastarà obtenir el tipus d'interès anual equivalent amb les formules
desenvolupades en el tema 2. És a dir:
𝑚𝑚
𝑚𝑚 𝑗𝑗 (𝑚𝑚)
𝑖𝑖𝑒𝑒 = �1 + 𝑖𝑖 (𝑚𝑚) � − 1 = �1 + 𝑚𝑚 � − 1 depenent de quina siga la dada coneguda,
tipus d'interès subperiodal o tipus d'interès nominal anual.

Exercici 6.3:
Obteniu el tipus de interés efectiu d'una operació plantejada en capitalització composta
al 10% nominal anual pagador mensualment.
0,10 12
A partir de la formula anterior 𝑖𝑖𝑒𝑒 = �1 + 12
� − 1 = 0,10471

MOF T.6 DEPARTAMENT D’ECONOMIA FINANCERA I ACTUARIAL – UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Pàgina 3 de 11

Aquest material d’estudi ha sigut elaborat amb finalitat exclusivament docent.
No fer circular ni citar sense permís explícit.
6.2. TIPUS EFECTIUS D'UNA OPERACIÓ AMB
CARACTERÍSTIQUES COMERCIALS
6.2.1. Les característiques comercials
Quan les operacions financeres es contracten en els diversos mercats, a més a més dels
capitals que constitueixen l'intercanvi financer que defineix l'operació pura, solen existir una
sèrie de condicions complementàries que modifiquen els capitals inclosos en l'equivalència
inicial.
Aquests elements complementaris reben la denominació de característiques comercials i
es classifiquen en dos grups:
a) Característiques comercials bilaterals. Són aquelles que afecten els dos contractants
modificant d'igual forma, encara que naturalment en distint sentit, els seus compromisos.
Açò implica que, quan en una operació sols existixen característiques bilaterals, totes les
quantitats entregades per una de les parts són rebudes íntegrament, i en el moment en què
són abonades, per l'altra part.
b) Característiques comercials unilaterals: Apareixen quan intervenen terceres persones,
que no són ni el prestador ni el prestatari, que reben o entreguen capitals a les parts de
l'operació. En aquest cas no es dóna la igualtat anterior i les quantitats entregades per una
de les parts no coincideixen amb les rebudes per la contrària (llevat extrema casualitat).
Entre les característiques comercials tenen especial importància les despeses, molt rellevants
en algunes operacions financeres, que generalment van a càrrec del prestatari i que poden ser
tant bilaterals, és a dir pagats a la part contrària (comissió d'obertura, despeses d'estudi, etc.),
o unilaterals, si es paguen a terceres persones (honoraris notarials, impostos, etc.).
Menor importància tenen les característiques que suposen entrades de capital. Pràcticament
es redueixen a aspectes fiscals o subvencions i només afecten a algunes operacions molt
específiques.

6.2.2. Tants efectius de cost i rendiment

L'existència de característiques comercials obliga a distingir entre l'operació financera pura,
que és aquella en què no existixen o no es consideren les característiques comercials, i
l'operació financera real (o amb característiques comercials).
Quan existeixen característiques comercials, el tipus de interés efectiu de l'operació pura deixa
de ser representatiu del autèntic cost i rendiment de l'operació al ser els capitals intercanviats
distints als que es consideren en el càlcul de aquell. Per tant, per determinar el cost i el
rendiment totals cal definir novament la prestació i la contraprestació, aquesta vegada en
termes dels capitals realment intercanviats i referides a més a cada un dels contractants ja
que, quan hi ha característiques unilaterals, aquests capitals són diferents per a un i altre
(excepte extrema casualitat). 2
S'anomena tipus efectiu real del prestador, actiu, o de rendiment (ia), al tipus efectiu
anual de la llei de capitalització composta que verifica l'equivalència financera entre la

2 Perquè coincidissin, haurien d'existir, com a mínim, dues característiques de tipus unilateral, de manera que
una d'elles suposés una major quantia a pagar per una de les dues parts de l'operació i l'altra una major quantia
a rebre per l'altra part de l'operació i que la influència de les mateixes en el cost i rendiment fos idèntica. Per
tant, resulta ser un cas molt improbable.

MOF T.6 DEPARTAMENT D’ECONOMIA FINANCERA I ACTUARIAL – UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Pàgina 4 de 11

Aquest material d’estudi ha sigut elaborat amb finalitat exclusivament docent.
No fer circular ni citar sense permís explícit.
prestació real (total) entregada pel prestador i la contraprestació real (total) rebuda per
aquest..
𝑃𝑃𝑃𝑃 𝑒𝑒 𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠ó 𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟 𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶ó 𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟
� � ~ � �
(𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙 𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝 𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝) 𝑖𝑖𝑎𝑎 (𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟 𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝 𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝

Es denomina tipus efectiu real del prestatari, passiu, o de cost (ip), al tipus efectiu anual
de la llei de capitalització composta que verifica l'equivalència financera entre la prestació real
(total)rebuda pel prestatari i la contraprestació real (total) lliurada per aquest.
Prestació real Contraprestació real
�(rebuda pel prestatari)� ~ � �
𝑖𝑖𝑝𝑝 (𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙 pel prestatari)

En el cas que les característiques comercials foren totes elles bilaterals les quantitats
entregades per cada part coincidirien amb les rebudes per la contrària i, per tant, els tipus
efectius del prestador i del prestatari serien iguals i existiria un únic tipus efectiu de l'operació
𝑖𝑖𝑎𝑎 = 𝑖𝑖𝑝𝑝 .

{ Prestació real } ~ { Contraprestació real }

𝑖𝑖𝑎𝑎 = 𝑖𝑖𝑝𝑝

Exercici 6.4:
La Sra. Martínez concerta una operació de préstec amb una entitat financera per import de
150.000€, comprometent-se a retornar la quantia prestada en cinc pagaments anuals
constants. Si el tipus d'interès de capitalització composta és del 8% nominal anual, i existeixen
al seu càrrec unes despeses inicials bilaterals de l'1,5% del capital prestat i unes unilaterals de
200€, obtingau:
a) Quantia dels pagaments anuals.
b) Tipus efectius de l'operació (tipus efectiu de cost per al prestatari i de rendiment per al
prestador).
c) En el cas que els pagaments fossen mensuals, quina seria la quantia dels mateixos?

P 150.000
CP a a a a a
0 1 2 3 4 5
𝑑𝑑𝑖𝑖 = 150.000 ⋅ 0,015 = 2.250 (bilaterals a càrrec del deutor)
𝑑𝑑𝑖𝑖 = 200 (unilaterals a càrrec del deutor)

a) Quantia dels pagaments anuals.

150.000 = 𝑎𝑎 ⋅ a5̄|0,08 → 𝑎𝑎  = 37.568,47

MOF T.6 DEPARTAMENT D’ECONOMIA FINANCERA I ACTUARIAL – UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Pàgina 5 de 11

Aquest material d’estudi ha sigut elaborat amb finalitat exclusivament docent.
No fer circular ni citar sense permís explícit.
b) Tipus efectius de l'operació

Tipus efectiu de cost i p (Cost del deutor / prestatari)

Haurem de calcular el tant efectiu per al que:
P REAL REBUDA PEL DEUTOR ∼ CP REAL LLIURADA PEL DEUTOR
I II

I → [(150.000, 0)]
II → [(2.250, 0), (200, 0), (37.568’47, 1), … (37.568’47, 5)]

150.000 = 2.250 + 200 + 37.568,47 ⋅ a5̄|𝑖𝑖𝑖𝑖

−5
1 − �1 + 𝑖𝑖𝑝𝑝 �
150.000 = 2.450 + 37.568,47 ⋅ � �
𝑖𝑖𝑝𝑝
𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸 → 𝑖𝑖𝑝𝑝 = 0,08628

Tipus efectiu de rendiment ia (Rendiment del creditor / prestador)

Haurem de calcular el tant efectiu per al que:
P REAL LLIURADA PEL CREDITOR ∼ CP REAL REBUDA PEL CREDITOR
I II

I → [(150.000, 0)]
II → [(2.250, 0), (37.568’47, 1), … (37.568’47, 5)]

1 − (1 + 𝑖𝑖𝑎𝑎 )−5
150.000 = 2.250 + 37.568,47 ⋅ a5̄|𝑖𝑖𝑖𝑖 = 2.250 + 37.568,47 ⋅ � �
𝑖𝑖𝑎𝑎
𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸 → 𝑖𝑖𝑎𝑎 = 0,0857
c) En el cas que els pagaments foren mensuals, quina seria la seua quantia?
𝑗𝑗(12) 0,08
𝑖𝑖 (12) = 12
= 12
= 0,00667
150.000 = 𝑎𝑎 ⋅ a60
̄ |0,00667 → 𝑎𝑎  = 3.041,46

Noteu que per a calcular la quantia dels termes amortitzatius es parteix de l'operació pura,
açò és, no s'han inclòs les despeses addicionals que apareixen en l'operació.

MOF T.6 DEPARTAMENT D’ECONOMIA FINANCERA I ACTUARIAL – UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Pàgina 6 de 11

Aquest material d’estudi ha sigut elaborat amb finalitat exclusivament docent.
No fer circular ni citar sense permís explícit.
6.3. TAXA ANUAL EQUIVALENT, TAE.
En els diferents mercats en què es contracten o negocien operacions financeres és freqüent
que existisca diversa normativa que determina la forma en què s'han de calcular el cost o el
rendiment (o rendibilitat). Això fa que les mesures de cost o rendiment manejades en els
mateixos no sempre coincideixin amb les definicions donades anteriorment. Les diferències
poden derivar tant de la llei utilitzada per plantejar l'equivalència financera, com de les
característiques comercials que s'han d'incloure en aquesta equivalència.
D'entre les múltiples fórmules utilitzades, destaca per la seua importància i difusió
l'anomenada taxa anual equivalent o TAE, aplicada per al càlcul del cost o remuneració total
efectius de les operacions bancàries. Per al càlcul de la TAE s'utilitza la mateixa formulació
financera que en el cas del tipus d'interès efectiu anual, però els capitals inclosos en
l'equivalència no sempre recullen totes les característiques comercials de l'operació. De fet,
per a cada operació concreta la norma indica quines característiques s'han d'incloure o no
incloure. És per això que pot definir-se la TAE d'una operació bancària, com el tipus de
cost total efectiu dels crèdits i préstecs, i el tipus de remuneració total efectiu dels
dipòsits, calculat segons la normativa vigent.
El concepte de TAE es va definir de manera precisa per primera vegada en la Circular del
Banc d'Espanya 8/1990, de 7 de setembre, a entitats de crèdit, sobre transparència de les
operacions i protecció de la clientela. Posteriorment, un nombre creixent de normativa sobre
transparència i defensa del consumidor financer ha anat completant la regulació sobre la TAE
com, per exemple, l'Ordre EHA/2899/2011, de 28 d'octubre, de transparència i protecció al
client de serveis bancaris , desenvolupada per la Circular del Banc d'Espanya 5/2012, de
27 de juny, a entitats de crèdit i proveïdors de serveis de pagament, sobre transparència
dels serveis bancaris i responsabilitat en la concessió de préstecs (actualment en vigor);
la Llei 16/2011, de 24 de juny, de contractes de crèdit al consum; i la Llei 5/2019, de 15 de
març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari.

MOF T.6 DEPARTAMENT D’ECONOMIA FINANCERA I ACTUARIAL – UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Pàgina 7 de 11

Aquest material d’estudi ha sigut elaborat amb finalitat exclusivament docent.
No fer circular ni citar sense permís explícit.
QÜESTIONARI

Qüestions bàsiques
6.1. Obtenir el tipus efectiu de l'operació pura, així com els tipos efectius de cost i rendiment
associats a cadascun dels següents intercanvis de capitals:
A.- Operació simple
P = {(10.000, 15.06.14)}
CP = {(13.604,89; 15.06.18)}
B.- Operació de préstec
P = {(10.000, 15.06.14)}
CP = {(3.019,21; 15.06.15) (3.019,21; 15.06.16) (3.019,21; 15.06.17) (3.019,21;15.06.18)}
En tots dos casos, existeixen a l'inici de l'operació unes despeses bilaterals del 1% sobre la
quantitat prestada a càrrec del deutor i unes unilaterals de 300€ també a càrrec del deutor.

6.2. El senyor Pérez realitza aportacions anuals constants de 10.000 euros per a rebre un
capital únic als quatre anys d'iniciar-se l'operació. Sabent que l'operació es valora en
capitalització composta al 5% anual i que el venciment de la primera aportació és el
15.06.2017 obtingau:
a) Quantia del capital estalviat el 15.06.2021 si l'operació arriba a terme.
b) Tant efectiu de cost i de rendiment si l’operació arriba a terme.
c) Els tipus efectius de cost i rendiment en el supòsit que l'operació es cancel·le
anticipadament als tres anys d'iniciada (el dia 15.06.20, abans de realitzar la quarta
aportació), suposant que existeix una comissió per cancel·lació anticipada del 10% sobre
els interessos totals aconseguits.

6.3. En una operació d'amortització a vuit anys, una persona va rebre un capital de 30.000€
i es va comprometre a tornar-lo en pagaments mensuals constants de quantia X durant els
cinc primers anys de l'operació i de quantia 2X els tres anys restants.
Tenint en compte que el tipus d'interès nominal anual pagader mensualment fou: j1(12) =
6% els quatre primers anys de l’operació i j2(12) = 8% els quatre anys restants i que van
existir, a càrrec del prestatari, unes despeses inicials de 300€ (bilaterals) i unes finals de 60€
(unilaterals). Obteniu:
a) Quantia dels capitals de la contraprestació.
b) Reserva matemàtica al final del quart any.
c) Reserva matemàtica al final del setè any utilitzant el mètode recurrent.
d) Tipus efectiu de l'operació pura.
e) Tipus efectiu de rendiment.
f) Tipus efectiu de cost.

MOF T.6 DEPARTAMENT D’ECONOMIA FINANCERA I ACTUARIAL – UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Pàgina 8 de 11

Aquest material d’estudi ha sigut elaborat amb finalitat exclusivament docent.
No fer circular ni citar sense permís explícit.
6.4. Un inversor adquireix, a través d'un intermediari financer, un actiu financer emès per
l'entitat TUNSA que dona dret a percebre 5.000€ al cap de 90 dies. El preu de la compra es
determina amb la llei de capitalització simple amb un tipus d’interès anual del 6%. Tenint en
compte que el comprador ha de pagar a l'intermediari financer amb el qual opera una
comissió del 0,25% en la moment de la compra i una altra del 0,25% en el moment del
venciment, ambdues sobre el valor de la contraprestació (5.000€), obteniu:
a) Preu que es va pagar per l'actiu financer.
b) Tipus efectiu de l'operació pura.
c) Tipus efectiu de rendiment obtingut per l'inversor.
d) Tipus efectiu de cost per a l'entitat TUNSA.

6.5. L’empresa CAPSA procedeix a descomptar un efecte comercial de nominal 1800 euros
i venciment als 92 dies en una entitat financera que li aplica un tipus de descompte anual del
5%. A més, l’entitat financera li cobra una comissió del 0,5% del nominal del efecte comercial
pagadora en el moment inicial de l’operació (en la data en que s’efectua el descompte). Amb
aquestes dades indiqueu:
a) Tipus efectiu de l'operació pura.
b) Tipus efectiu de rendiment obtingut per l'entitat financera.
c) Tipus efectiu de cost per a l'empresa CAPSA.

Qüestions avançades
6.6. Raoneu si es vertadera o falsa la següent afirmació: “En una operació financera que sols
presenta característiques comercials bilaterals, els tipus efectius de cost i rendiment
coincideixen”.

6.7. Raoneu si es vertadera o falsa la següent afirmació: “En una operació financera amb
característiques comercials bilaterals i unilaterals, totes a càrrec del prestador, el tipus efectiu
de cost és distint del tipus efectiu de rendiment, així com del tipus efectiu de l’operació pura”.

6.8. Raoneu si es vertadera o falsa la següent afirmació: “En les operacions financeres amb
més d’un tipus d’interès de valoració, el tipus efectiu de la operació pura s’obté sempre
calculant la mitjana aritmètica dels tipus d’interès aplicats”.

6.9. En una operació financera amb característiques comercials bilaterals i unilaterals a càrrec
del prestador, raoneu si són vertaderes o falses les següents afirmacions:
a) El tipus efectiu de rendiment és distint del tipus efectiu de cost.
b) El tipus efectiu de rendiment és igual al tipus efectiu de cost.
c) El tipus efectiu de rendiment és distint del tipus efectiu de cost i els dos són diferents
del tipus efectiu de l’operació pura.

MOF T.6 DEPARTAMENT D’ECONOMIA FINANCERA I ACTUARIAL – UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Pàgina 9 de 11

Aquest material d’estudi ha sigut elaborat amb finalitat exclusivament docent.
No fer circular ni citar sense permís explícit.
6.10. Donada la següent operació financera:
Prestació C0
Contraprestació CP1 CP2 CP3 CP4

t0 t1 t2 t3 t4
valorada en capitalització composta i on els tipus d’interès aplicables són:
- i1 per als dos primers anys;
- i2 per als dos últims.
a) Establiu l’equació d’equivalència que permetria obtindre la quantia de la prestació,
conegudes les quanties de la contraprestació.
b) Donada l’existència d’una despesa inicial unilateral a càrrec del prestatari, Go, plantegeu
l’equació de equivalència que permet calcular el tipus efectiu de cost de la operació.

6.11. Siga un préstec simple (una operació simple) amb un termini de sis mesos en el qual
l’entitat financera publicita que el tipus d’interès aplicat és igual al 0%. Quina hauria d’esser
la comissió d’obertura aplicada per l’entitat per tal d’obtindre un tant efectiu de rendiment
del 3% anual?

6.12. Siga un préstec de 2000 euros a tornar amb quatre pagaments trimestrals constants de
500 euros al final de cada trimestre. Quin és el tipus d’interès nominal aplicat per l’entitat
financera? I el tipus d’interès de l’operació pura? Quina hauria d’esser la comissió d’obertura
aplicada per l’entitat per tal d’obtindre un tant efectiu de rendiment del 3% anual? En la
informació que publicite l’entitat financera sobre aquest préstec, quin serà el TIN? I el TAE?

6.13. La senyora Conreu va contractar el 15.01.17 una operació d'estalvi consistent en

realitzar aportacions mensuals constants dins de l'any i creixents anualment un 2% per a un
període de cinc anys, de manera que finalitzarà el 15.01.22. L'operació es valora amb un tipus
d'interès nominal anual pagador mensualment del 6%. Sabent que la quantia de la primera
aportació mensual és de 100 euros, i que existeix una penalització per cancel·lació anticipada
d'un determinat percentatge sobre els interessos generats fins el moment de la cancel·lació
del producte, indiqueu quines de les següents afirmacions són correctes:
a) Si l'operació arriba a terme, la quantia final acumulada el 15.01.22 serà 7.280,77 euros.
b) Si l'operació arriba a terme, la quantia final acumulada el 15.01.22 serà 7.244,54 euros.
c) Si l'operació arriba a terme el rendiment obtingut per la senyora Conreu serà el 6,17%
d) Si l'operació arriba a terme el rendiment obtingut per la senyora Conreu serà el 6%
e) El tant efectiu de cost per a l'entitat financera si l'operació arriba a terme és el 6%
f) Si l'operació es cancel.la el 15.01.20 abans de efectuar l'aportació corresponent, en el cas
hipotètic de que no existira cap penalització per cancel·lació anticipada, la quantia
acumulada rebuda per la senyora Conreu seria de 4.029,69 euros i el seu rendiment seria
el 0,5%

MOF T.6 DEPARTAMENT D’ECONOMIA FINANCERA I ACTUARIAL – UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Pàgina 10 de 11

Aquest material d’estudi ha sigut elaborat amb finalitat exclusivament docent.
No fer circular ni citar sense permís explícit.
g) Si l'operació es cancel.la el 15.01.20 abans de efectuar l'aportació corresponent, en el cas
hipotètic de que no existira cap penalització per cancel·lació anticipada, la quantia
acumulada rebuda per la senyora Conreu seria de 4.029,69 euros i el seu rendiment seria
el 6,17%.
h) Si l'operació es cancel.la el 15.01.20 abans de efectuar l'aportació corresponent, i existeix
una penalització del 20% dels interessos obtinguts fins eixa data, la quantia realment
rebuda per la senyora Conreu serà de 3.958,25 euros i el seu rendiment serà el 4,96%
i) Si l'operació es cancel.la el 15.01.20 abans de efectuar l'aportació corresponent, i existeix
una penalització del 20% dels interessos obtinguts fins eixa data, la quantia realment
rebuda per la senyora Conreu serà de 3.958,25 euros i el seu rendiment serà el 6%
j) Si l'operació es cancel.la el 15.01.20 abans de efectuar l'aportació corresponent, en el cas
hipotètic de que existira una penalització del 100% dels interessos obtinguts fins eixa
data, la quantia realment rebuda per la senyora Conreu seria de 3.672,48 euros i el seu
rendiment seria el 0%.

MOF T.6 DEPARTAMENT D’ECONOMIA FINANCERA I ACTUARIAL – UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Pàgina 11 de 11

Aquest material d’estudi ha sigut elaborat amb finalitat exclusivament docent.
No fer circular ni citar sense permís explícit.