La codificació

Unitat 2
de la documentació comptable

En aquesta unitat aprendrem a:

• Determinar quins comptes es carreguen

i quins s’abonen segons els diferents
fets comptables, i codificar els docu-
ments conforme al PGC.
• Codificar operacions de compres i des-
peses, vendes i ingressos, i pagaments
i cobraments.
• Codificar operacions comercials amb
creditors i deutors i operacions d’adqui­
sició d’actiu no corrent, de serveis ban-
caris i de finançament bàsic.
• Codificar documents de despeses i
ingressos, de transferències i traspassos
bancaris, de declaracions i liquida-
cions d’impostos, laborals i de
I estudiarem: variació d’existències i de
depreciacions d’immobilitzat.
• Els conceptes de càrrec i abonament.
• L’aplicació del Pla general de comp-
tabilitat.
• Els documents de suport.
• La traçabilitat en la informació comp-
table: concepte i finalitat.
 2 La codificació de la documentació comptable

1. Conceptes de càrrec i abonament

Com ja vam estudiar en el mòdul de Tècnica comptable, el patrimoni d’una empresa
està format per un conjunt d’elements patrimonials, cadascun dels quals es pot represen-
tar mitjançant els comptes.

1.1. Què és un compte?

Recorda
Patrimoni empresarial és el con-
junt de béns, drets i obligacions
que té una empresa. És a dir,
inclou des de la maquinària
i els diners al banc fins als
deutes amb els proveïdors o
amb Hisenda, passant per les
quantitats per cobrar de clients
i deutors.
Deure Haver
Nom del compte
És un instrument que permet representar i valorar un element patrimonial. També
serveix per representar els ingressos i les despeses de l’empresa.
Ens informa de la situació inicial d’un element patrimonial i recull totes les variacions que
van produint­se, així com el corrent econòmic dels ingressos (ingressos per interessos ban-
caris, ingressos per serveis diversos...) i les despeses (subministraments, personal...) a
mesura que es van produint durant el desenvolupament de l’activitat empresarial.
Com a recurs el representarem formalment amb una T (Fig. 2.1). La part esquerra
l’anomenarem Deure i el representarem amb una D, i la part dreta l’anomenarem Haver
i el representarem amb una H.
Per exemple, si els vehicles dels quals disposa una empresa són aquests (Fig. 2.2):
• Furgoneta SEAT PZON, amb matrícula 5182­AFD i comprada per 20 000 €.
• Camió ROVER SILIS, amb matrícula 27968­SSM i comprat per 50 000 €.
es poden agrupar en un sol element patrimonial que es diu Elements de transport, amb
codificació 218 segons el PGC, i que es representarà amb un compte, tal com veiem en
la Figura 2.2.

A. Algunes expressions relacionades amb el compte

Fig. 2.1. Representació d’un compte. La comptabilitat té la seva pròpia terminologia. A continuació veurem algunes de les
expressions habituals en relació amb el funcionament dels comptes, i que és imprescin-
dible dominar:
• Obrir un compte: donar d’alta en el Llibre major el compte que representa aquest
Deure Haver
element patrimonial.
(218) Elements de transport
• Carregar un compte: consisteix a fer una anotació en el Deure (al costat esquerre del
20 000 compte).
50 000
––––––––
• Abonar un compte: consisteix a fer una anotació en l’Haver (al costat dret del compte).
∑ Deure 70 000 ∑ Haver 0 • Sumes deutores: total de la suma de totes les anotacions en el Deure d’un compte.
Saldo deutor 70 000 • Sumes creditores: total de la suma de totes les anotacions en l’Haver d’un compte.
• Saldo: diferència entre les sumes deutores i les sumes creditores d’un compte. Per tant:
Fig. 2.2. Exemple pràctic de
representació d’un compte.
Si ∑ D > ∑ H, el compte presenta saldo deutor.
Si ∑ H > ∑ D, el compte presenta saldo creditor.
Si ∑ H = ∑ D, el compte presenta saldo zero, és a dir, el compte està saldat.

• Saldar o tancar un compte: consisteix a fer totes les operacions necessàries per tal
que un compte tingui saldo «zero». En l’exemple anterior del compte 218 Elements
de transport, podem dir que la suma deutora del compte és de 70 000 €, i que té un
saldo deutor de 70 000 €.
52
 La codificació de la documentació comptable 2
1.2. Registre d’operacions
Una empresa realitza constantment operacions o transaccions amb contingut econòmic.
Aquestes transaccions afecten el patrimoni de l’empresa i s’han de registrar: és el que
anomenem fets comptables.
Davant de qualsevol fet comptable que s’hagi de comptabilitzar cal determinar prèvia-
ment algunes qüestions:
• Quins comptes intervenen en l’operació? és a dir, quins comptes varien? Cal saber
Recorda
que com a mínim hi han d’aparèixer dos comptes.
• Quins d’aquests comptes s’han d’anotar en el Deure (es carreguen) i quins en l’Haver Els fets comptables es poden
(s’abonen)? dividir en:
• Permutatius, que suposen
Per exemple, si comprem un ordinador per 1 000 € i el paguem amb un xec del nostre canvis en els comptes d’Actiu
compte corrent al banc, quins comptes es mouen, varien o intervenen? Doncs, en primer i Passiu però no en el Patri­
lloc, l’ordinador entra a formar part del patrimoni de l’empresa 217 Equips per proces- moni net.
sar informació i, d’altra banda, surten diners del 572 Bancs, c/c. Per tant, caldrà fer
• Modificatius, que sí suposen
anotacions en aquests dos comptes. variacions en els comptes de
Per poder saber si anotem en el Deure o en l’Haver, cal conèixer el conveni de càrrec i Patrimoni net.
abonament (Fig. 2.3): • Mixtos, que combinen els dos
anteriors.
Entra (augmenta) Surt (disminueix)

Actiu Deure Haver

Passiu Haver Deure

Net Haver Deure

Despeses Sempre en el Deure

Ingressos Sempre en l’Haver

Fig. 2.3. Conveni de càrrec i abonament.

Seguint amb l’exemple del compte de la compra de l’ordinador (Fig. 2.4):

• Podem dir que entra (augmenta) un actiu (l’ordinador formarà part dels béns de
l’empresa) i, per tant, l’element per processar informació serà actiu que entra
(Deure).
• Surten diners del banc per pagar l’ordinador (els diners formen part de l’Actiu de
l’empresa), i per tant serà actiu que surt (Haver).

Deure Haver Deure Haver

(217) Equips procés inform. (572) Bancs

1 000 1 000

Fig. 2.4. Exemple pràctic de conveni de càrrec i abonament.

53
 2 La codificació de la documentació comptable

A. Quadre de raonament comptable

Per facilitar l’aprenentatge d’aquest procés farem servir una eina que podem anomenar
quadre de raonament comprable (Taula 2.1).

QEM Entra o surt Actiu/Passiu/Net Anotació per

€
(Què es mou?) ( o ) Despesa o ingrés conveni

Ens preguntarem Ens preguntarem Ens preguntarem a Ho anotarem Hi anotarem

quins són si entra quin grup pertany segons el les quantitats.
els elements (augmenta) o cada element conveni.
patrimonials surt (disminueix) patrimonial.
Impor tant
que es mouen (o cada element
intervenen en el patrimonial.
El principi de la partida doble
fet comptable).
determina els següents termes
per comptabilitzar fets:
Taula 2.1. Quadre de raonament comptable.
• No hi ha deutor sense credi-
tor ni viceversa.
• Tot càrrec en un o diversos
comptes implica un abonament
en un o diversos comptes.
C a s p r à c tic 1
• El total de les quantitats ano-
tades en el Deure ha de ser Registra les següents operacions (fets comptables) utilitzant el quadre de raonament
igual al total de les quantitats
comptable:
anotades en l’Haver.
1. Es compren mercaderies a crèdit per valor de 2 500 €. Ens concedeixen un
descompte comercial del 5 %. L’IVA és del 18 %.
2. Venem mercaderies a crèdit per valor de 5 000 €. Pel cobrament s’estableix
que la meitat es pagarà a 30 dies i la resta en efectiu.
3. Per millorar el procés productiu es decideix invertir en una nova màquina per
al taller. El seu preu és de 3 000 € + IVA (18 %), que es faran efectius en dos
pagaments, a 6 i 12 mesos. Els dos pagaments es fan mitjançant xec.
4. Els clients anteriors (2) ens retornen mercaderies que es troben en mal estat. La
devolució ascendeix a 600 € + IVA, que els reemborsem en efectiu.
5. Hem carregat de gasoil la furgoneta per un valor de 59 € (IVA inclòs), que
paguem en efectiu.
6. Decidim pintar la façana de l’edifici. El pintor ens ho fa a meravella i utilitzant
tonalitats pastel. Això sí, el preu també és bonic: 4 000 € + IVA 18 %. Queda
pendent el pagament.
7. Venem mercaderies al comptat per valor de 3 000 € + IVA (18 %), i concedim
un descompte al client per pagament immediat del 10 %. L’IVA és del 18 %.
8. Paguem la nòmina dels treballadors: 3 000 € bruts, dels quals cal fer una re-
tenció del 15 % per l’IRPF. La Seguretat Social a càrrec de l’empresa puja a
840 €, i la del treballador a 192 €.
9. Paguem en efectiu el lloguer del local que hem arrendat a un particular. L’import
puja a 1000 € + IVA (18 %), i amb un 19 % de retenció d’IRPF.
10. Ens arriba el rebut del proveïdor d’internet. Ascendeix a 100 € + IVA 18 %,
que paguem per bancs.
Continua

54
 La codificació de la documentació comptable 2
C a s p r à c t i c 1 (continuació)

Solució:

Enunciat QEM? A/P/D/I E/S D/H €

600 D E D 2 375,00
Es compren mercaderies per 2 500 € pagant al comptat.
1 472 A E D 427,50
Ens concedeixen un descompte del 5 %. IVA 18 %.
400 P E H 2 802,50

700 I E H 5 000,00
Venem mercaderies a crèdit per 5 000 €. Per al cobrament
s’estableix que la meitat es pagarà a 30 dies i la resta 2 477 P S H 900,00
en efectiu.
430 A E D 2 950,00

570 A E D 2 950,00

Per millorar el procés productiu es decideix invertir en 213 A E D 3 000,00

una nova màquina per al taller. La màquina costa 3 000 €,
3 472 A E D 540,00
que es faran efectius en dos pagaments, a 6 i 12 mesos.
L’IVA és del 18 %. 523 P E H 1 770,00

173 P E H 1 770,00

708 D E D 600,00
Els clients anteriors (2) ens retornen mercaderies que es
troben en mal estat. La devolució ascendeix a 600 € + 4 477 D 108,00
+ IVA, que els reemborsem en efectiu.
570 A S H 708,00

628 D E D 50,00
Hem carregat de gasoil la furgoneta per un valor de 59 €,
5 472 A E D 9,00
que paguem en efectiu.
570 A S S 59,00

Decidim pintar la façana de l’edifici. El pintor ens ho fa 622 D E D 4 000,00

primorosament i utilitzant tonalitats pastel. Això sí, el preu
6 472 A E D 720,00
també és primorós: 4 000 € + IVA 18 %. Queda pendent
el pagament. 410 P E H 4 720,00

700 I E H 2 700,00
Venem mercaderies al comptat per un valor de 3 000 €, i
concedim al client un descompte per ràpid pagament del 7 477 P E H 486,00
10 %. IVA del 18 %.
572 A E D 3 186,00

Continua

55
 2 La codificació de la documentació comptable

Cas pràcti c 1 (continuació)

Enunciat v/es. A/P/D/I E/S D/H €

640 D E D 3 000,00

642 D E D 840,00
Paguem la nòmina dels treballadors: 3 000 € bruts, dels
quals cal fer una retenció del 15 % per l’IRPF. La Segure-
8 475 P E H 450,00
tat Social a càrrec de l’empresa importa 840 €, i la del
treballador 192 €.
476 P E H 1 032,00

572 A S H 2 358,00

621 D E D 1 000,00

Paguem en efectiu el lloguer del local que hem arrendat 472 A E D 180,00
a una altra empresa. L’import puja a 1 000 € + IVA 9
(18 %), i amb un 19 % de retenció d’IRPF. 475 P E H 190,00

570 A S H 990,00

629 D E D 100,00
Ens arriba el rebut del proveïdor d’Internet. Puja a 100 € +
10 472 A E D 18,00
+ IVA (18 %), que paguem per bancs.
572 A S H 118,00

A ct iv it ats

1. Realitza el quadre de raonament comptable de les
següents operacions (fets comptables) realitzades per
una botiga:
a) El lloguer del local on s’instal·larà la botiga puja
a 500 € al mes + IVA (18 %) i amb una retenció
d’IRPF del 19 %. Abonen el primer mes en efec-
tiu.
b) Decideixen obrir un compte corrent al Banc del
Catear amb 7 000 €.
c) Adquireixen mobles i equipaments bàsics per a
la botiga, el despatx i el magatzem, que pugen
en total a 2 300 € + IVA. Paguen amb un xec
1 300 € i la resta queda pendent a sis mesos.
d) Sol·liciten un préstec de 20 000 € al Banc de la
Confiança, que els el concedeix amb un termini
de devolució de quatre anys.
e) Compren mercaderies al comptat per 850 € +
+ IVA (18 %).
El proveïdor hi aplica un descompte per paga-
ment immediat per import de 50 €.
f) Venen materials a un restaurant en obres situat
al carrer de Monlau per un import de 2 500 € +
+ IVA (18%). Cobren en efectiu.
g) El restaurant anterior retorna mercaderies per va-
lor de 600 € + IVA. L’abonament és en efectiu.
h) Paguen 500 € corresponents al deute dels mo-
bles i els equipaments de l’operació 3.
i) Arriba el rebut del lloguer corresponent al mes
següent, que es paga amb xec.
j) El banc els informa que han carregat en compte
els rebuts de la llum (150 € + IVA), el telèfon
(100 € + IVA) i l’aigua (50 € + IVA 7%).
k) Un nou client els fa una comanda molt important.
L’import de la venda puja a 3 000 € + IVA (18 %),
que es cobren al comptat, i per això concedeixen
un descompte per pagament immediat de 100 €.

56
 La codificació de la documentació comptable 2
B. Registre en el Llibre diari
Cal recordar que el quadre de raonament comptable és tan sols una eina per aprendre
a carregar i abonar els comptes, però les operacions s’han de registrar en el Llibre dia-
ri. Un cop realitzat, el quadre de raonament comptable ja resulta més fàcil.

C a s p rà c t i c 2

Registra en el Llibre diari els fets comptables resolts en el Cas pràctic 1.

Solució:

€ Deure Haver €

Exercici 1

2 375,00 (600) Compra mercaderies

427,50 (472) HP IVA suportat (400) Proveïdors 2 802,50

Exercici 2

2 950,00 (430) Clients

2 950,00 (570) Caixa

(700) Vendes 5 000,00

(477) HP IVA repercutit 900,00

Exercici 3

3 000,00 (213) Maquinària

540,00 (472) HP IVA suportat (523) Prov. immob. Ll/T 1 770,00

(173) Prov. immob. c/t 1 770,00

Exercici 4

708,00 (708) Devolució de vendes

108,00 (477) HP IVA repercutit (570) Caixa 708,00

Exercici 5

50,00 (628) Subministraments

9,00 (472) HP IVA suportat (570) Caixa 59,00

Exercici 6

4 000,00 (622) Reparació i conservació

720,00 (472) HP IVA suportat (410) Creditors per prestació de serveis 4 720,00

Continua

57
 2 La codificació de la documentació comptable

Cas pràcti c 2 (continuació)

Exercici 7

3 186,00 (572) Bancs (700) Vendes de mercaderies 2 700,00

(477) HP IVA repercutit 486,00

Exercici 8

3 000,00 (640) Sous i salaris

840,00 (642) SS a càrrec de l’empresa (475) HP creditora 450,00

(476) Organismes SS creditors 1 032,00

(572) Bancs 2 358,00

Exercici 9

1 000,00 (621) Arrendaments i cànons

180,00 (472) HP IVA suportat (475) HP creditora 190,00

(570) Caixa 990,00

Exercici 10

100,00 (629) Altres serveis

18,00 (472) HP IVA suportat (570) Caixa 118,00

A c tiv ita ts

2. Seguint el mateix procediment del Cas pràctic anterior, registra en el Llibre

diari els fets comptables de l’Activitat 1.

C. Traspàs al Llibre major

Un cop registrades les operacions en el Llibre diari es passaran al Llibre major, que ens
ajudarà a conèixer en tot moment l’evolució i la situació d’un element patrimonial (re-
presentat al compte).
Cal indicar que, quan fem el procés amb qualsevol aplicació informàtica de comptabi-
litat, el Llibre major o llistat de moviments i de saldos de comptes es farà automàtica-
ment.

58
 La codificació de la documentació comptable 2
C a s p rà c t i c 3

Traspassa al Llibre major els assentaments del Cas pràctic 2.

Solució:
Comptes d’Actiu:
(430) Clients (213) Maquinària
2 950,00 3 000,00
sumes Deure sumes Haver sumes Deure sumes Haver
2 950,00 0 3 000,00 0
saldo deutor 2 950,00 saldo deutor 3 000,00

(572) Bancs (570) Caixa

3 186,00 2 358,00 2 950,00 708,00
59,00
sumes Deure sumes Haver
990,00
3 186,00 2 358,00 118,00
saldo deutor 828,00 sumes Deure sumes Haver

2 950,00 1 875,00
saldo deutor 1 075,00
Comptes de Passiu:
(523) Prov. Immob. LI/T (173) Prov. Immob. c/t (410) Creditors
1 770,00 1 770,00 4 720,00
sumes Deure sumes Haver sumes Deure sumes Haver sumes Deure sumes Haver
0 1 770,00 0 1 770,00 0 4 720,00
saldo deutor 1 770,00 saldo deutor 1 770,00 saldo deutor 4 720,00

(475) HP creditora (476) Organismes SS creditors (400) Proveïdors

450,00 1 032,00 2 802,50
190,00
sumes Deure sumes Haver sumes Deure sumes Haver
sumes Deure sumes Haver
1 032,00 28 02,50
0 640,00
saldo creditor 1 032,00 saldo creditor 2 802,50
saldo deutor 640,00

Comptes per liquidar l’IVA:

(472) HP IVA suportat (477) HP IVA repercutit
427,50 108,00 900,00
540,00 486,00
9,00
720,00
180,00
18,00
sumes Deure sumes Haver sumes Deure sumes Haver
1 894,50 0 108,00 1 386,00
saldo deutor 1 894,50 saldo creditor 1 278,00
Continua

59
 2 La codificació de la documentació comptable

Cas pràcti c 3 (continuació)

Comptes de despeses:

(600) Compra mercaderies (708) Devolució de vendes (628) Subministraments

2 375,00 600,00 50,00

sumes Deure sumes Haver sumes Deure sumes Haver sumes Deure sumes Haver

2 375,00 0 600,00 0 50,00 0

saldo deutor 2 375,00 saldo deutor 600,00 saldo deutor 50,00

(622) Reparació i conservació (640) Sous i salaris (642) SS a càrrec de l´empresa

4 000,00 3 000,00 840,00

sumes Deure sumes Haver sumes Deure sumes Haver sumes Deure sumes Haver

4 000,00 0 3 000,00 0 840,00 0

saldo deutor 4 000,00 saldo deutor 3 000,00 saldo deutor 840,00

(629) Altres serveis (621) Arrendaments

100,00 1 000,00

sumes Deure sumes Haver sumes Deure sumes Haver

100,00 0 1 000,00 0

saldo deutor 100,00 saldo deutor 1 000,00

Comptes d´ingressos:

(700) Vendes

5 000,00
2 700,00

sumes Deure sumes Haver

-- 7 700,00

saldo creditor 7 700,00

A c tiv ita ts

3. Seguint el mateix procediment del Cas pràctic anterior, registra en el Llibre

major els fets comptables de l’Activitat 2.

60
 La codificació de la documentació comptable 2
2. Aplicació del Pla general de comptabilitat
Una vegada que ja tenim prou clar quin és el procés de registre dels fets comptables, Vocabulari
hem d’estudiar l’aplicació de la normativa mercantil que regula la forma de comptabi-
A
litzar tots els fets derivats de l’activitat empresarial. Totes les empreses ho faran amb els NIC: Normes Internacionals de
mateixos criteris, normes i principis, de manera que la informació comptable hauria de Comptabilitat.
ser clara, comparable, fiable, íntegra i comprensible per a tots els usuaris de la comp- NIIF: Normes Internacionals
tabilitat. d’Informació Financera.
Són uns estàndards de confecció
de la informació financera que
2.1. El Pla general de comptabilitat de 2007 permeten a les empreses homo-
geneïtzar­la i harmonitzar­la.
El Pla general de comptabilitat i el Pla general de comptabilitat per a PIME són vigents
a Espanya des del 16 de novembre de 2007, amb l’aprovació dels Reials Decrets
1514/2007 i 1515/2007, que obeeixen a la necessitat de reforma de la legislació
mercantil espanyola per adaptar­se a la normativa europea amb l’aplicació de les
NIC/NIIF.
Amb l’aprovació simultània d’aquesta normativa comptable, que és d’aplicació obliga-
tòria per a totes les empreses, l’Administració ha buscat facilitar l’aplicació del nou
marc comptable a la majoria d’empreses. Fins i tot el Pla per a PIME inclou uns criteris
simplificats per a microempreses que són d’aplicació voluntària per a les empreses que
compleixen els requisits exigits.

A. Requisits per a l’aplicació del Pla general de comptabilitat per a PIME i

criteris per a microempreses

Podran optar per aplicar el Pla general de comptabilitat per a PIME totes les empreses
que durant els dos darrers exercicis consecutius compleixin, a la data de tancament,
almenys dues de les següents circumstàncies:
• Que el total de les partides d’Actiu no superi la xifra d’1 000 000 €.
• Que l’import net de la xifra anual de negoci no superi els 2 000 000 €.
• Que el nombre mitjà d’empleats durant l’exercici no hagi superat els deu.

En tot cas, serà impossible l’aplicació del PGC per a PIME a les empreses que, tot i
complir els requisits anteriors, es trobin en algun dels següents casos: Vocabulari A
• Que la moneda funcional (moneda de l’entorn on opera l’empresa) no sigui l’euro.
Leasing o arrendament financer:
• Que es tracti d’entitats financeres que captin fons del públic, o entitats que assumeixin és un contracte mitjançant el qual
la gestió d’entitats financeres. l’arrendador traspassa el dret a
usar un bé a canvi del pagament
• Que hagin emès valors (accions i/o obligacions) admesos a negociació en mercats de rendes d’arrendament durant
regulats de la Unió Europea. un termini determinat. Al final
d’aquest termini, l’arrendatari té
Igualment, el PGC de PIME estableix uns criteris específics per a microempreses que l’opció de comprar el bé arren-
simplifiquen la comptabilització d’algunes operacions, com ara l’arrendament finan- dat pagant­ne un preu deter-
cer (leasing) i la tributació per l’Impost de Societats. A aquest efecte poden aplicar minat, retornar­lo o renovar el
contracte.
aquests criteris específics les empreses que durant els dos darrers exercicis consecutius
compleixin, la data de tancament, almenys dues de les següents circumstàncies:
• Que el total de les partides d’Actiu no superi el milió d’euros.
• Que l’import net de la xifra anual de negoci no superi els dos milions d’euros.
• Que el nombre mitjà d’empleats durant l’exercici no hagi superat els deu.
61
 2 La codificació de la documentació comptable

B. Estructura del Pla general de comptabilitat

Els plans generals de comptabilitat es divideixen en cinc parts, i les tres primeres són
d’obligat compliment:

1. Marc conceptual
En aquesta part es recull tot el fonament teòric que es desenvolupa a continuació en la
resta d’apartats. Inclou set parts, que defineixen:
• La relació de Comptes anuals de l’empresa. L’elaboració d’aquests, aplicant tots els
principis, els criteris i les normes, ha de conduir de forma ineludible a fer que la infor-
mació subministrada mostri la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i
dels resultats de l’empresa.
• Els requisits de la informació que cal incloure en els Comptes anuals: rellevància,
fiabilitat, integritat, comparabilitat i claredat.
• Els principis comptables. Els del nou PGC són aquests (Taula 2.2):

Principi Descripció Exemple

El gerent d’una empresa vol ajustar el valor dels

Es considerarà, excepte prova en sentit contrari, que la gestió
de l’empresa continuarà en un futur previsible, per la qual cosa
Empresa en
l’aplicació dels principis i els criteris comptables no té el propòsit de
funcionament
determinar el valor del Patrimoni net a l’efecte de la seva transmissió
global o parcial, ni l’import resultant en cas de liquidació.
actius perquè ha rebut una oferta molt substan-
ciosa, en la qual no està interessat, per la venda
global de tota l’explotació. És correcte?
No, el criteri a emprar en la valoració dels actius
no pot estar condicionat per una valoració amb
caràcter de liquidació, excepte que sí es decidís
aquesta transmissió.

L’empresa paga el rebut de l’assegurança anual

Els efectes de les transaccions o els fets econòmics es registraran quan
ocorrin, i s’imputaran les despeses i els ingressos als Comptes anuals
Meritació
de l’exercici corresponent, amb independència de la data del seu
pagament o cobrament.
de la furgoneta el 15 de desembre. Quina pre-
caució caldrà tenir en comptabilitzar aquesta
despesa?
Aplicant el principi de meritació, s’haurà
d’utilitzar un compte de periodificació per a
onze mesos i quinze dies de la despesa de
l’assegurança que correspon al següent exercici.

Quan s’ha adoptat un criteri per registrar un fet econòmic, haurà
de mantenir­se en el temps i aplicar­se de manera uniforme per a
transaccions, altres esdeveniments i condicions que siguin similars,
mentre no s’alterin els supòsits que van motivar la seva elecció. Si
Uniformitat
s’alteren aquests supòsits podrà modificar­se el criteri adoptat en
aquell moment; en tal cas, aquestes circumstàncies es faran constar
en la Memòria, indicant la incidència quantitativa i qualitativa de la
variació sobre els Comptes anuals.
El gerent d’una empresa, com que els resultats
no són bons, ha decidit canviar el percentatge
d’amortització de la maquinària del 20 % anual
al 5 % anual. És correcte?
No, en cap cas per aquest motiu, però podria
ser correcte si es descobreix que la vida útil de
la maquinària s’ha ampliat, i indicant en tot cas
l’impacte del canvi en la Memòria.

S’haurà de ser prudent en les estimacions i les valoracions per realit-

zar en condicions d’incertesa.
La prudència no justifica que la valoració dels elements patrimonials
no respongui a la imatge fidel que han de reflectir els Comptes anuals.
Així mateix, sense perjudici del que es disposa en la segona part
d’aquest PGC de PIME en relació amb l’aplicació del valor raonable,
únicament es comptabilitzaran els beneficis obtinguts fins a la data
Prudència
de tancament de l’exercici. Per contra, s’hauran de tenir en compte
tots els riscos, amb origen en l’exercici o en un altre anterior, tan aviat
com siguin coneguts, fins i tot si es coneguessin entre la data de tanca-
ment dels Comptes anuals i la data en què aquestes es formulin.
Hauran de tenir­se en compte les amortitzacions i les correccions de
valor per deteriorament dels actius, tant si l’exercici es salda amb
benefici com amb pèrdua.
Una empresa havia adquirit un terreny per
valor de 60 000 € amb l’objectiu de construir­hi
un magatzem en un futur. Els darrers dies s’ha
conegut la decisió ferma de l’Ajuntament de
requalificar els terrenys com a zona de serveis.
Un peritatge valora el terreny en 20 000 €. Què
cal fer?
Aplicant el principi de prudència, cal comptabi-
litzar un deteriorament.

Taula 2.2. Els principis comptables.

62
 La codificació de la documentació comptable 2
Principi Descripció Exemple

Una empresa rep del banc una liquidació d’interessos a favor

Tret que una norma disposi de forma expressa el con-
trari, no podran compensar­se les partides de l’Actiu i
No compensació del Passiu o les de despeses i ingressos, i es valoraran
separadament els elements integrants dels Comptes
anuals.
de 1 550 €, i comissions de 50 €. El comptable ha decidit
anotar un únic assentament on reflecteix un ingrés de 1 500 €.
És correcte?
No, el principi de no compensació no permet aquesta compta-
bilització. Haurà de registrar per separat ingrés i despesa.

S’admetrà la no aplicació estricta d’alguns dels princi-
pis i els criteris comptables quan la importància rela-
tiva en termes quantitatius o qualitatius de la variació
que tal fet produeixi sigui escassament significativa
Importància
i, en conseqüència, no alteri l’expressió de la imatge
relativa
fidel. Les partides o els imports la importància relativa
dels quals sigui escassament significativa podran apa-
rèixer agrupats amb uns altres de similar naturalesa o
funció.
Una empresa adquireix tres calculadores per un valor total de
18 €. El comptable ha comptabilitzat l’operació com a despesa
diversa per estalviar­se la feina d’amortitzar cadascun dels sis
anys que es calculen de vida útil de les calculadores. És cor-
recta aquesta comptabilització?
Sí. Encara que les calculadores siguin un immobilitzat material,
ja que l’import de la seva compra és poc significatiu i no altera
la imatge fidel del patrimoni, aquesta compra de calculadores
pot comptabilitzar­se com a despesa.

Taula 2.2. (Cont.) Els principis comptables.

En els casos de conflicte entre principis comptables haurà de prevaler el que millor con-
dueixi a fer que els Comptes anuals expressin la imatge fidel del patrimoni, de la situa-
ció financera i dels resultats de l’empresa.
• Els elements dels Comptes anuals, una vegada compleixen els criteris de reconeixe-
ment, seran: Actius, Passius, Patrimoni net, ingressos i despeses.
• Els criteris de reconeixement dels comptes d’Actiu, Passiu, Patrimoni net, ingressos i
despeses que s’han definit a l’apartat anterior.
• Els criteris de valoració assignen el valor monetari a cadascun dels elements integrants
dels Comptes anuals, i a tal efecte considerarem els que s’especifiquen en la Taula 2.3.
• Es consideren com a principis i normes de comptabilitat generalment acceptats els
que s’estableixen en el Codi de Comerç i la resta de legislació mercantil, el Pla gene-
ral de comptabilitat i les seves adaptacions sectorials, les normes desenvolupades per
l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) i la resta de legislació espa­
nyola que sigui específicament aplicable.

Fig. 2.5. Pàgina web de l’Institut de

Comptabilitat i Auditoria de Comptes
(ICAC).

63
 2 La codificació de la documentació comptable

Criteri de
Descripció Exemple
valoració

Quin és el valor a cost històric o cost d’una màquina que es va

És el preu d’adquisició o cost de producció dels actius
que inclouran les despeses necessàries per a la posada
Valor a cost
en funcionament operativa d’aquests actius. Quant als
històric o cost
passius, és el valor que correspon a la contraprestació
rebuda a canvi d’incórrer en un deute.
comprar per 1 000 € amb un descompte del 5 % i amb unes
despeses d’instal·lació de 200 €, si un cop instal·lada va ser
peritada per un expert que li va atorgat un valor de 1 400 €?
Cost = cost d’adquisició – descomptes + despeses necessàries.
Cost = 1 000 – 5 % de 1 000 + 200 = 1 150 €.
El valor peritat no forma part del valor a cost.

És l’import pel qual pot ser intercanviat un actiu o liqui-
dat un passiu en condicions d’independència mútua
entre les parts, i sense deduir els costos de transacció
Valor raonable
que hi pogués haver per la seva alienació. Amb caràc-
ter general, el valor raonable es calcularà per referèn-
cia a un valor fiable de mercat.
Transcorreguts quinze dies des de la posada en marxa de la
maquinària de l’exemple anterior, sorgeix la possibilitat de
permutar­la per una altra de similars condicions i antiguitat, que
ens interessa més pel nostre procés productiu. Quin és el valor
raonable a considerar si es fa la permuta?
En aquest cas disposem del valor de peritatge de 1 400 €.

Arribats al final del segon any de la màquina anterior, l’em-

És l’import que pot obtenir l’empresa per la seva alie-
Valor net
nació al mercat, en el curs normal del negoci, deduint
realitzable
els costos necessaris per dur­la terme.
presa fa un altre peritatge per comptabilitzar un possible deterio­
rament. El valor que ha facilitat el pèrit és de 950 €, i s’estima
que s’haurien de gastar 100 € més en el seu desmuntatge. Quin
és el valor net realitzable?
El VNR serà de 950 € – 100 € = 850 €.

Una empresa ha adquirit una furgoneta per 20 000 €. S’ha cal-

culat que els transports que permetrà realitzar aportaran ingres-
sos a l’explotació de 3 000 € el primer any, 4 000 € el segon
any i 3 000 € el tercer any. S’ha previst vendre la furgoneta al
Reflecteix l’import dels fluxos d’efectiu per rebre o final del tercer any per un preu de 15 000 €. Quin és el valor
pagar en el curs normal del negoci, segons es tracti actual si es considera un tipus de descompte del 5 %?
Valor actual
d’un actiu o un passiu, un cop actualitzat el seu valor
3 000 4 000 3 000
amb un tipus de descompte adient. Valor actual = + + +
1,05 1,05 ∙ 1,05 1,05 ∙ 1,05 ∙ 1,05
15 000
+ = 22 034,34 €.
1,05 ∙ 1,05 ∙ 1,05

Una empresa té a final d’exercici aquestes dades respecte

Cost amortitzat i alguns altres més com ara: valor en
Cost amortitzat i
ús, valor comptable o en llibres, valor residual i costos
altres
de transacció atribuïbles a un actiu o passiu financer.
d’una aplicació informàtica:
• Import comptabilitzat a cost d’adquisició = 1 000 €.
• Amortitzacions comptabilitzades = 250 €.
• Deteriorament aplicat per diferència respecte al valor raona-
ble = 100 €.
Quin és el valor comptable o en llibres?
Valor comptable = 1 000 – 250 – 100 = 650 €.

Taula 2.3. Criteris de valoració.

2. Normes de registre i valoració

En aquesta segona part del PGC de PIME es concreten les 22 normes que desenvolupen els
principis comptables i altres disposicions que hi ha en el marc conceptual. Inclou criteris i
regles aplicables a les diferents transaccions o fets econòmics o elements patrimonials.
A tall d’exemple, a continuació es descriu la Norma de valoració 2, que tracta dels
criteris concrets de comptabilització i valoració aplicables a l’immobilitzat material:
• Valoració inicial: valora els elements a partir del seu preu d’adquisició o cost de pro-
ducció, permutes o aportacions de capital no dineràries.
• Valoració posterior: en aquest apartat es concreta la valoració dels elements un cop
ja s’han reconegut, i estableix normes sobre l’amortització i el deteriorament d’aquests
comptes.
64
 La codificació de la documentació comptable 2
• Baixa: es detalla el moment i la valoració de l’element de l’immobilitzat material quan
ja no ha de formar part de l’Actiu.
Altres normes destacables són les següents:
• Norma de valoració 5 sobre l’immobilitzat intangible.
• Norma de valoració 7 sobre arrendaments i altres operacions de naturalesa similar.
• Normes de valoració 8 i 9 sobre actius financers i passius financers.
• Norma de valoració 12 sobre les existències.

3. Comptes anuals
Aquest tercer apartat detalla les normes d’elaboració dels Comptes anuals i el seu mo-
del normalitzat de presentació, incloent la versió abreujada.
Per a les PIME, aquests Comptes anuals són de forma abreujada:
• Balanç de situació.
• Compte de pèrdues i guanys.
• Estat de canvis en el patrimoni net.
• Memòria.
• De forma opcional, l’Estat de fluxos d’efectiu.
El termini per a la presentació d’aquests Comptes és de tres mesos un cop tancat l’exercici
econòmic amb una periodicitat de 12 mesos, excepte en els casos de constitució, disso-
lució i modificació de la data de tancament.
Les empreses que no treballin amb el PGC de PIME poden presentar alguns o la totalitat
dels Comptes anuals en format abreujat si compleixen amb les circumstàncies que
s’estableixen en aquest apartat de la norma.

4. Quadre de comptes
Aquesta part inclou un llistat de comptes (PGC de PIME) classificats en grups i subgrups,
i que presenten el següent esquema de distribució (Taula 2.4):

Grup Subgrup Compte Subcompte

100 Capital Social

101 Fons social

102 Capital

1030 Socis per desemborsaments no exigits, capital social

103 Socis per desemborsaments no
1 Finançament bàsic

exigits 1034 Socis per desemborsaments no exigits, capital pendent d’inscripció

10 Capital 1040 Socis per aportacions no dineràries pendents, capital social
104 Socis per aportacions dineràries
pendents 1044 Socis per aportacions no dineràries pendents, capital pendent
d’inscripció

108 Accions o participacions pròpies

en situacions especials

109 Accions o participacions pròpies

per a reducció de capital

11 Reserves 110 Prima d’emissió

Taula 2.4. Esquema de distribució del llistat de comptes.

65
 2 La codificació de la documentació comptable

I així continuaríem amb aquest grup i amb la resta, que tenen el contingut següent (Tau-
la 2.5):

Grup Contingut

1 Finançament bàsic: fons propis i finançament aliè a llarg termini.

2 Actiu no corrent: actius a servir de forma duradora, incloent les inversions financeres i drets de cobrament a llarg termini.

3 Existències: actius i subministraments per ser venuts o consumits en el procés de producció o prestació de serveis.

4 Creditors i deutors per operacions comercials: crèdits i dèbits originats pel tràfic de l’empresa.

5 Comptes financers: crèdits i dèbits no originats pel tràfic de l’empresa amb venciment a curt termini i mitjans líquids disponibles.

6 Compres i despeses: aprovisionament de mercaderies i despeses i pèrdues de l’exercici.

7 Vendes i ingressos: alienació de béns i prestació de serveis que són l’objecte del tràfic de l’empresa, ingressos i beneficis de l’exercici.

Taula 2.5. Contingut bàsic del llistat de comptes.

5. Definicions i relacions comptables

Aquest apartat defineix, de cadascun dels comptes del PGC, el contingut i les característi-
ques més determinants de les operacions i els fets comptables en els quals ells es represen-
ten. Les relacions tracten els motius de càrrec i abonament de cadascun dels comptes.
A tall d’exemple, reproduïm la definició i les relacions comptables que especifica el
PGC de PIME per al compte 112:
112 Reserva legal.
Aquest compte registrarà la reserva establerta per l’article 214 del Text refós de la Llei
de societats anònimes.
El seu moviment és el següent:
a) S’abonarà, generalment, amb càrrec al compte 129.
b) Es carregarà per la disposició que es faci d’aquesta reserva.

C a s p r à ctic 4

Consultant el PGC de PIME, interpreta la codificació del compte 211 Construc-

cions.
Solució:
D’acord amb el PGC, aquest compte pertany al grup 2 d’actiu no corrent, que són els
actius que es faran servir de forma duradora en l’activitat empresarial. El subgrup és l’1,
que correspon a l’immobilitzat material, i la identificació del compte la 1.

A ct iv itats

4. Consultant el PGC de PIME, interpreta les codificacions • 523 Proveïdors d’immobilitzat a curt termini.
dels comptes següents:
• 543 Crèdits a curt termini per alienació d’immobi­
• 112 Reserva legal. litzat.
• 206 Aplicacions informàtiques. • 627 Publicitat, propaganda i relacions públiques.
• 221 Inversions en construccions. • 705 Prestacions de serveis.
• 438 Acompte de clients.

66
 La codificació de la documentació comptable 2
3. Suports comptables
Els suports comptables són tots aquells documents que serveixen de base per registrar movi-
ments econòmics i financers de l’empresa; és per això que s’ha de tenir una especial cura
en el moment d’elaborar­los, preparar­los i codificar­los per a la seva comptabilització.
Totes les operacions econòmiques que realitzen les empreses han de ser registrades en els
llibres de comptabilitat, però al seu torn, perquè cadascun d’aquests registres siguin justi-
ficables, s’han de suportar amb els documents pertinents per a cadascun d’aquests movi-
ments.
Quan parlem de moviments econòmics ens referim a les compres, les vendes, les despe-
ses i els ingressos, i quan parlem de moviments financers fem referència als cobraments
i els pagaments.
En concret, totes les operacions derivades del tràfic normal de l’empresa, com poden ser
compres i vendes, lloguers, nòmines, liquidacions d’impostos, càrrecs i abonaments
d’interessos, cobraments i pagaments de clients, deutors, creditors, proveïdors, etc., han
d’estar justificades pel corresponent document suport, que dóna validesa al registre que
s’ha de practicar en la comptabilitat.
A continuació veurem alguns exemples de tractament comptable de documents suport
que abasten la majoria d’aquests moviments.

C a s p rà c t i c 5

Tractament comptable del rebut de pagament del lloguer

d’un local amb fiança.
La Sra. Anabel Martin, NIF: 47555689X, gerent de l’empre­
sa Finques Luxuri, SL, amb NIF: B66688899, ha arrendat
un local a la Sra. Delia Cereza, de l’empresa Màniga­
Curta, NIF: 2223423J. El contracte de lloguer estipula
una fiança de tres mesos. L’import d’una mensualitat és de
2 000 €, l’ IVA del 18 % i hi ha una retenció d’IRPF del
19 % (Fig. 2.6).

Fig. 2.6. Rebut de la fiança de tres mesos i de la primera mensualitat emès per Finques Luxuri, SL. Continua

67
 2 La codificació de la documentació comptable

Cas pràcti c 5 (continuació)

Solució:
Quadre de raonament comptable de l’empresa Màniga­Curta (llogatera del local):

Delia Cereza (Màniga-Curta)

Què es mou? Actiu/Passiu/Despeses/Ingressos Entra/Surt Deure/Haver €

621 Arrendaments i cànons Despeses Entra Deure 2 000,00

472 IVA suportat Actiu Entra Deure 360,00

475 Hisenda pública creditora Passiu Entra Haver 380,00

410 Creditors Passiu Entra Haver 7 980,00

260 Finances i dipòsits constituïts Actiu Entra Deure 6 000,00

Diari de l’empresa Màniga­Curta:

€ Deure Haver €

Assentament de l’arrendament

2 000,00 (621) Arrendaments (4751) HP crèdit, IRPF 380,00

360,00 (472) HP IVA suportat (410) Creditors 7 980,00

6 000,00 (260) Fiances i dip. ll/t

Quadre de raonament comptable de l’empresa Finques Luxuri, SL:

Finques Luxuri, SL

Què es mou? Actiu/Passiu/Despeses/Ingressos Entra/Surt Deure/Haver €

752 Ingressos per arrendaments Ingressos Entra Haver 2 000,00

477 IVA repercutit Passiu Entra Haver 360,00

473 HP retencions i pagaments Actiu Entra Deure 380,00

440 Deutors Actiu Entra Deure 7 980,00

180 Finances i dipòsits rebuts Passiu Entra Haver 6 000,00

Diari de Finques Luxuri, SL:

Quantia Deure Haver Quantia

Assentament de l’arrendament

7 980,00 € (440) Deutors (752) Ing. arrendam. 2 000,00 €

380,00 € (473) HP retencions (477) HP IVA rep. 360,00 €

(180) Fiances reb. ll/t. 6 000,00 €

68
 La codificació de la documentació comptable 2
C a s p rà c t i c 6

Tractament comptable per canvi de titularitat.

Delia Cereza ha realitzat un canvi de titular
en el seu contracte d’energia amb l’empresa
Electric Sagrera, SL, i per aquest fet ha hagut
de pagar un import total de 130,14 €, dels
quals un 8 % pertanyen a l’IVA (Fig. 2.7). El
paga mitjançant un xec.

Fig. 2.7. Rebut de liquidació per canvi de

titular, emès per Electric Sagrera, SL.

Solució:
Quadre de raonament comptable per part de Delia Cereza:

Delia Cereza (Màniga-Curta)

Què es mou? Actiu/Passiu/Despeses/Ingressos Entra/Surt Deure/Haver €

628 Subministraments Despeses Entra Deure 120,50

472 IVA suportat Actiu Entra Deure 9,64

572 Bancs Actiu Surt Haver 130,14

Diari per part de Delia Cereza:

Quantia Deure Haver Quantia

Assentament del canvi de titularitat

120,50 € (628) Subministraments (572) Bancs c/c 130,14 €

9,64 € (472) HP IVA sup.

Quadre de raonament comptable de l’empresa Electric Sagrera, SL:

Electric Sagrera, SL

Què es mou? Actiu/Passiu/Despeses/Ingressos Entra/Surt Deure/Haver €

705 Prestació de serveis Ingressos Entra Haver 120,50

477 IVA repercutit Passiu Entra Haver 9,64

572 Bancs Actiu Entra Deure 130,14

Diari de l’empresa Electric Sagrera, SL:

Quantia Deure Haver Quantia

Assentament de la prestació de servei

130,14 € (572) Bancs c/c (705) Prestació serv. 120,50 €

(477) HP IVA rep. 9,64 €

69
 2 La codificació de la documentació comptable

Cas pràcti c 7

Tractament comptable de la factura de Re-

formes Medina, SL per arranjaments al
local.
L’empresa Reformes Medina, SL li ha refor-
mat el local a Delia Cereza per un import
de 2 535 € més un IVA de 456,30 € (18 %)
(Fig. 2.8). El pagament s’efectuarà en tres
parts iguals, durant tres mesos, mitjançant
el banc.

Fig. 2.8. Factura de Reformes

Medina, SL.

Solució:
Quadre de raonament comptable per part de Delia Cereza:

Delia Cereza (Màniga-Curta)

Què es mou? Actiu/Passiu/Despeses/Ingressos Entra/Surt Deure/Haver €

410 Creditors per prestació de serveis Passiu Entra Haver 2 991,30

472 IVA suportat Actiu Entra Deure 456,30

622 Reparació i conservació Despeses Entra Deure 2 535,00

Diari per part de Delia Cereza:

Quantia Deure Haver Quantia

Assentament de la reparació

2 535,00 € (622) Rep. i conserv. (410) Creditors per prestació de serveis 2 991,30 €

456,30 € (472) HP IVA suportat

Quadre de raonament comptable de l’empresa Reformes Medina, SL:

Reformes Medina, SL

Què es mou? Actiu/Passiu/Despeses/Ingressos Entra/Surt Deure/Haver €

572 Clients Actiu Entra Deure 2 991,30

477 IVA repercutit Passiu Entra Haver 456,30

705 Prestació de serveis Ingressos Entra Haver 2 535,00

Diari de l’empresa Reformes Medina, SL:

Quantia Deure Haver Quantia

Assentament de la prestació de servei

2 991,30 € (430) Clients (705) Prestació serv. 2 535,00 €

(477) HP IVA rep. 456,30 €

70
 La codificació de la documentació comptable 2
C a s p rà c t i c 8

Tractament comptable de la factura d’Espaimobel, SA pel

subministrament de mobles diversos.
Delia Cereza ha comprat a Espaimobel el mobiliari ne- un 18 % d’IVA (Fig. 2.9), i ho ha pagat al comptat en
cessari per a la seva oficina, per valor de 6 225 € més efectiu.

Fig. 2.9. Factura d’Espaimobel, SA.

Solució:
Quadre de raonament comptable per part de Delia Cereza:

Delia Cereza (Màniga-Curta)

Què es mou? Actiu/Passiu/Despeses/Ingressos Entra/Surt Deure/Haver €

570 Caixa Actiu Surt Haver 7 345,50

472 IVA suportat Actiu Entra Deure 1 120,50

216 Mobiliari Actiu Entra Deure 6 225,00

Continua

71
 2 La codificació de la documentació comptable

Cas pràcti c 8 (continuació)

Assentament per part de Delia Cereza:

Quantia Deure Haver Quantia

Assentament de la compra d’immobilitzat

6 225,00 € (216) Mobiliari (570) Caixa 7 345,50 €

1 120,50 € (472) HP IVA suportat

Quadre de raonament comptable d’Espaimobel:

Espaimobel

Què es mou? Actiu/Passiu/Despeses/Ingressos Entra/Surt Deure/Haver €

570 Caixa Actiu Entra Deure 7 345,50

477 IVA repercutit Passiu Entra Haver 1 120,50

700 Venda de mercaderies Ingressos Entra Haver 6 225,00

Assentament d’Espaimobel:

Quantia Deure Haver Quantia

Assentament de la venda de mercaderies

7 345,50 € (570) Caixa (700) Vendes 6 225,00 €

(477) 477 HP IVA rep. 1 120,50 €

Cas pràcti c 9

Tractament comptable de la factura d’Assessoria Gie

per tràmits administratius de constitució i altres.
Pels serveis d’assessoria i tramitació de la constitució
i posada en marxa de l’empresa, la Sra. Delia Cereza
ha rebut una factura per 90 € més IVA del 18 % i una
retenció del 15 % determinada per una activitat pro-
fessional (Fig. 2.10).

Fig. 2.10. Factura de l’Assessoria Gie.

72
 La codificació de la documentació comptable 2
C a s p r à c t i c 9 (continuació)

Solució:

Quadre de raonament comptable per part de Delia Cereza:

Delia Cereza (Màniga-Curta)

Què es mou? Actiu/Passiu/Despeses/Ingressos Entra/Surt Deure/Haver €

572 Banc Actiu Surt Haver 92,70

623 Serveis de professionals independents Despesa Entra Deure 90,00

472 HP IVA suportat Actiu Entra Deure 16,20

4751 HP creditora per IRPF Passiu Entra Haver 13,50

Assentament per part de Delia Cereza:

Quantia Deure Haver Quantia

Assentament de la factura dels serveis de l’assessoria

90,00 € (623) Serv. Prof. Indep. (572) Bancs c/c 92,70 €

16,20 € (472) HP IVA suportat (4751) HP cred. IRPF 13,50 €

Quadre de raonament comptable d’Assessoria Gie:

Assessoria Gie

Què es mou? Actiu/Passiu/Despeses/Ingressos Entra/Surt Deure/Haver €

572 Banc Actiu Entra Deure 92,70

477 IVA repercutit Passiu Entra Haver 16,20

705 Prestació de serveis Ingressos Entra Haver 90,00

473 HP per retencions practicades Actiu Entra Deure 13,50

Assentament de l’Assessoria Gie:

Quantia Deure Haver Quantia

Assentament de la prestació de serveis

92,70 € (572) Bancs (705) Prest. serveis 90,00 €

13,50 € (473) HP retencions (477) HP IVA rep. 16,20 €

C a s p rà c t i c 1 0

Tractament comptable de la nòmina del mes de gener de la auxiliar administrativa. L’Eva percep un salari brut de
treballadora Eva Castillo Ribot. 780,50 €. Delia li reté les deduccions de la Seguretat So-
cial i l’IRPF que li corresponen (Fig. 2.11).
Delia Cereza té contractada a Eva Castillo Ribot com a Continua

73
 2 La codificació de la documentació comptable

Cas pràcti c 10 (continuació)

���

���������������������� �� ���������������� � �����������������������������������������

Fig. 2.11. Full de nòmina d’Eva Castillo.

Continua

74
 La codificació de la documentació comptable 2
C a s p r à c t i c 1 0 (continuació)

Solució:
Quadre de raonament comptable per part de Delia Cereza:

Delia Cereza (Màniga-Curta)

Què es mou? Actiu/Passiu/Despeses/Ingressos Entra/Surt Deure/Haver €

640 Sous i salaris Despesa Entra Deure 780,50

476 SS creditora Passiu Entra Haver 49,56

475 HP creditora Passiu Entra Haver 93,66

572 Bancs Actiu Surt Haver 637,28

Assentament per part de Delia Cereza:

Quantia Deure Haver Quantia

Assentament de la nòmina

780,50 (640) Sous i salaris (476) SS creditora 49,56 €

(4751) HP cred. IRPF 93,66 €

(572) Bancs 637,28 €

Fig. 2.12. Tots els treballadors d’una

empresa reben mensualment una retri-
bució pels seus serveis. Les quantitats
que perceben estan reflectides i expli-
cades en el full de nòmina.

75
 2 La codificació de la documentació comptable

Cas pràcti c 11

Tractament comptable d’un ingrés en efectiu al banc.

Gestió l’import de 5 250,00 € en efectiu, procedents de la
Delia Cereza ha ingressat en el seu compte del Banc de caixa (Fig. 2.13).

Fig. 2.13. Tractament comptable de l’ingrés al Banc de Gestió.

Solució:
Quadre de raonament comptable per part de Delia Cereza:

Delia Cereza (Màniga-Curta)

Què es mou? Actiu/Passiu/Despeses/Ingressos Entra/Surt Deure/Haver €

572 Banc Despesa Entra Deure 5 220,00

570 Caixa Passiu Entra Haver 5 220,00

Assentament per part de Delia Cereza:

Quantia Deure Haver Quantia

Assentament de l’ingrés al banc

5 250,00 € (572) Banc (570) Caixa 5 250,00 €

76
 La codificació de la documentació comptable 2
C a s p rà c t i c 1 2

Tractament comptable del document de liquidació de

l’IVA.
Arribat el moment de la liquidació de l’IVA, cal saldar
els comptes de l’IVA repercutit i els de l’IVA suportat. En
aquest cas hem anat a buscar i quadrar la informació
en els llibres de factures emeses i rebudes, i saldarem
el compte per la diferència (Fig. 2.14). Com que estem
saldant els comptes, diem que «surten» al quadre de
raonament comptable.

Fig. 2.14. Model 303 de la

liquidació de l’IVA formalitzat per
Delia Cereza.

Solució:
Quadre de raonament comptable per part de Delia Cereza:
Delia Cereza (Màniga-Curta)

Què es mou? Actiu/Passiu/Despeses/Ingressos Entra/Surt Deure/Haver €

472 HP IVA suportat Actiu Surt Haver 67 600,00

477 HP IVA repercutit Passiu Surt Deure 21 970,00

4750 HP creditora x IVA Passiu Entra Haver 45 630,00

Assentament per part de Delia Cereza:

Quantia Deure Haver Quantia

Liquidació de l’IVA

54 000,00 € (477.18) HP IVA repercutit al 18 %

1 600,00 € (477.08) HP IVA repercutit al 8 % (472) HP IVA suportat 21 970,00 €

12 000,00 € (477.5) HP IVA rep. amb r. e. 4 % (4750) HP creditora per IVA 45 630,00 €

77
 2 La codificació de la documentació comptable

Cas pràcti c 13

Tractament comptable del document de

liquidació de retencions.
Arribat el moment de liquidar les reten- Barcelona
cions pel lloguer de l’empresa (Fig. Horta 0 8 01 5
2.15).

2 0 1 1 1 T

02223423J DELIA CEREZA

6.000,00

1.140,00

1.140,00

31 de març de 2011
Fig. 2.15. Model 115 de
la liquidació de retencions
xxxx xxxx xx xxxxxxxxx
formalitzat per Delia Cereza.

Solució:
Quadre de raonament comptable per part de Delia Cereza:

Delia Cereza (Màniga-Curta)

Què es mou? Actiu/Passiu/Despeses/Ingressos Entra/Surt Deure/Haver €

475 HP creditora per retencions practicades Passiu Surt Deure 1 140,00

572 Bancs Actiu Surt Haver 1 140,00

Assentament per part de Delia Cereza:

Quantia Deure Haver Quantia

Liquidació de retencions

1 140,00 € (475) HP Creditora per retencions practicades (572) Bancs 1 140,00 €

78
 La codificació de la documentació comptable 2
C a s p rà c t i c 1 4

Tractament comptable d’una factura d’exportació en mo-

neda estrangera.
2.16). El tipus de canvi és 1 € = 1,4 $, i per tant el valor
L’empresa TROTA, SL ha venut material d’oficina a una del crèdit pendent de cobrament serà de 30 515,71 €
empresa nord­americana per valor de 46 722 $ (Fig. (recorda que les exportacions no porten IVA).

��������������������������������
����������������������
��������������������������������������
����������������
������������������������

��������������������������������������������������������������

������ ������������������������������ ��� ���� ���� �����

������ ����������������������������������� ��� ���� ���� �����
������ ���������������������������� ��� ����� ����� �����
������ ��������������������������������������� ����� ���� ���� �����
������ ���������������������������������������� ��� ��� ��� ���
������� ������������������������������� ��� ��� ��� ���
������� ���������������������������������������� ����� ���� ���� �����
�
������ ������������������������������������ ����� ���� ���� ������
���� �������������������������� ��� ���� ���� ��
������� ��������������������������������� ����� ���� ���� �����
������ ������������������������ ��� ���� ���� �����

��������������������

�����������������������������������������������������������������������������������������

Fig. 2.16. Factura ������ ������

emesa per TROTA, SL
����������������������
per la venda de material
d’oficina a una empresa ���������������������������������������������������������������������������������������������������
dels Estats Units.

Solució:
Quadre de raonament comptable per part de Delia Cereza:
TROTA, SL

Què es mou? Actiu/Passiu/Despeses/Ingressos Entra/Surt Deure/Haver €

430.4 Clients ME Actiu Entra Deure 30 515,71

700 Venda de mercaderies Ingrés Entra Haver 30 515,71

Assentament per part de Delia Cereza:

Quantia Deure Haver Quantia

Exportació

30 515,71 € (430.4) Clients ME (700) Venda de mercaderies 30 515,71 €

79
 2 La codificació de la documentació comptable

A ct iv itats

5. En primer lloc, interpreta i codifica els següents docu- Després, realitza el tractament comptable d’aquests
ments (Fig. 2.17 i 2.18) que emet Persons, SA, empre- documents des del punt de vista de Persons i de Lopol.
sa que distribueix impressores i d’altres perifèrics.

Fig. 2.17. Factura emesa per Persons, SA.

���������� ����������� �������������������

��������������������� ���������������������

������������������������
����������������������
���������������������
������������������������
��������������
������������������������
Fig. 2.18. Rebut emès per Persons, SA.
������������������������
������������������������������������������������
������������
���������������������������������
����������������������������
��������������������������
���������������

80
 La codificació de la documentació comptable 2
4. La traçabilitat en la informació comptable
L’objectiu de la traçabilitat és poder localitzar, identificar i fer el seguiment de la infor-
mació comptable des de l’origen fins al final i, en cas que es detecti cap problema,
poder­hi actuar.
La traçabilitat porta aparellat el coneixement de tot allò que té una repercussió econò-
mica sobre l’empresa, des que es rep una mercaderia fins que aquesta s’ha venut i co-
brat.
La traçabilitat de la informació comptable és la possibilitat, doncs, de trobar i seguir el
rastre a través de totes les fases de comptabilització d’una transacció. Pretén reconstruir
tot l’historial d’una transacció per obtenir aquests beneficis:
• Assegurar un alt nivell de protecció dels béns de l’empresa.
• Proporcionar informació als interessats sobre el control de totes les actuacions dutes
a terme sobre cada mercaderia i transacció.
• En cas que sorgeixi un problema, permetre conèixer quins son els comptes, els clients,
les factures, els albarans, els productes, els imports, les quantitats… que s’hi han vist
afectats i, per tant, poder coordinar i participar amb qui sigui la solució de la forma
més eficient possible.
• Depurar les possibles responsabilitats; és a dir, en cas que hi hagi una incidència
s’aconseguirà arribar a la persona que hi està associada.
Els requisits previs per entendre la traçabilitat de la informació comptable són aquests:
• Hem de tenir clares les fases de producció de la nostra mercaderia/servei, quin és el
circuit físic de la creació de valor del negoci.
• Tota transacció que afecti econòmicament l’empresa ha d’haver estat suportada per
una documentació. Per exemple, si l’empresa compra mercaderies ha de tenir una
factura d’un proveïdor on correspongui tota la informació rellevant d’aquesta tran-
sacció.
• Aquesta documentació ha hagut de ser informada a les persones i els departaments
de l’empresa que tinguin responsabilitats sobre ella.
• Aquests documents han de ser arxivats de manera adient.
• La documentació s’ha de registrar en el Llibre diari correctament.
Un cop tinguem clars aquests punts, cal conèixer les relacions fonamentals de tot siste-
ma comptable:
• Una transacció econòmica es registra comptablement mitjançant un o diversos assen-
taments (apunts) en el Llibre diari.
• Un assentament utilitzarà com a mínim dos comptes. Per exemple, si ens arriba una
factura de compra de mercaderies que encara no s’ha pagat, afectarà com a mínim
un compte que registra la despesa (compres) i, per altra banda, un compte que
servirà per deixar constància del deute que l’empresa s’ha compromès a pagar
(proveïdors).
• Tot assentament ha de quadrar; és a dir, que l’import que haurem registrat en un
compte (en el nostre exemple sense IVA, el compte de «compres») ha de ser de la
mateixa quantitat que l’import que hem registrat en l’altre compte (seguint amb el
nostre exemple, «proveïdors»).
• Cada compte tindrà un seguiment individualitzat en el qual s’aniran acumulant tots els
enregistraments de l’exercici. És el Major del compte que ens subministrarà aquesta
informació. Actualment, amb la generalització de programes informàtics de compta-
bilitat, la generació d’un assentament crea automàticament el registre en els Majors
dels comptes afectats, sense haver de fer noves anotacions.

81
 2 La codificació de la documentació comptable

• Haurem de saber que tot compte té un saldo, que és el resultat a una data determina-
da de tots els registres positius i negatius que s’han anat acumulant fins aleshores.
• Finalment, aquests saldos de comptes es resumeixen en diversos documents compta-
bles: els balanços.
Cada balanç tindrà una estructura determinada, i els saldos dels comptes s’agruparan
sota epígrafs predeterminats. Per exemple, seguint el rastre de la nostra factura de
compra, tenim per una banda un compte que s’anomena «compres» i el saldo del seu
Major el trobarem en un epígraf del Compte de resultats, sumant o restant amb uns
altres comptes; i, per altra banda, tenim el compte «proveïdors», i el saldo del seu
Major anirà en un apartat determinat d’un altre document o llibre comptable, que es
diu Balanç de situació.
• Per tant, per començar, tots aquests punts que hem vist seran imprescindibles per tenir
clar com funciona la traçabilitat de la informació comptable. Evidentment, com més
se sàpiga de les interrelacions entre comptes, assentaments, balanços, majors, etc.
més es podrà conèixer sobre el rastre que deixa la comptabilitat. Com més sapigueu
de comptabilitat, més fàcil us resultarà trobar la informació que cerqueu!

C a s p r à c tic 1 5

Traçabilitat de la documentació comptable.

Imagina’t que estàs treballant de comptable en una empresa i el teu cap et ve a
veure al despatx i et diu:
Miri, he estat revisant el Balanç de situació a 28 de febrer d’aquest exercici en curs
i veig que en l’epígraf Proveïdors hi tenim un saldo de 213 890,34 €. Tinc la im-
pressió que aquesta xifra no és correcta; em sembla recordar que ja només amb el
senyor Romesco tenim un deute de més de 300 000,00 €. Em podria verificar que
aquest saldo és correcte, si us plau?
És clar, cap problema.
Què faràs? Primer has de tenir clar què t’està demanant en realitat. El teu cap t’està
dient que dubta que hagis comptabilitzat correctament una part que afecta el Balanç
de situació a 28/02/2010. Per tant, es tracta de demostrar què això és fals. Com?
Solució:
Doncs es tractarà de veure quina és la composició a 28/02/2010 de l’epígraf
Proveïdors del Balanç de situació, és a dir, els comptes i els saldos corresponents
que sumen el total de 213 890,34 €, verificar­ne la suma i comprovar que aquests
saldos surten dels Majors corresponents, i que aquests coincideixen amb la docu-
mentació arxivada que els va originar.
No és més que verificar la traçabilitat de la informació comptable, i en concret
d’una sèrie de comptes: el dels deutes a curt termini amb els nostres subministra-
dors de mercaderies.
Veiem la composició de l’epígraf Proveïdors del Balanç de situació a
28/02/2010:
400001 Mercader, SL 2 000,00 €
400003 Saperes, Joan 3 489,04 €
400054 Basting, SL 1 000,00 €
….
Total…….......………213 890,34 €
Continua

82
 La codificació de la documentació comptable 2
C a s p r à c tic 1 5 (continuació)

De moment, tenim els comptes que hem de revisar i verificar que la suma coincideix
amb el que diu el Balanç.
Seguidament, anirem al Major del proveïdor 400001 Mercader, SL i revisarem
que el saldo coincideixi amb el que tenim més amunt. Això ho farem amb tots els
comptes del llistat anterior.
Estem de sort i comprovem que els saldos dels Majors coincideixen amb els del
Balanç. Anem bé. Però seguim la nostra investigació, recollint les engrunes de pa
del camí…
Ara es tracta d’anar compte per compte i verificar que cada moviment que hi
apareix correspongui a un document de compra i que estigui realment pendent
de pagar. Anirem al Llibre diari i hi buscarem els assentaments que han generat
els moviments dintre de cada Major. Els tenim identificats, i com que en tenim les
referències ens és fàcil trobar les factures de compres a l’arxivador correspo-
nent. Hem verificat amb èxit que tots els moviments de compres de mercaderies
a crèdit estan ben comptabilitzats i suportats per la seva factura. Fem el mateix
per veure si els moviments que ens diuen que s’ha pagat una factura a un pro-
veïdor corresponen a la realitat. Dependrà del sistema de control intern de
l’empresa, però hi ha empreses que anoten a la mateixa factura si s’ha pagat
(amb un segell on s’escriu la data, l’autorització, el banc…), i d’altres que sepa-
ren les factures pendents i les ja pagades. Sigui quin sigui el mètode escollit,
hem comprovat que tots els moviments de pagament de factures dintre de cada
Major de proveïdors correspon a la realitat, i que per tant el saldo romanent a
cadascun dels comptes és correcte. A més, com que volem estar «supersegurs»
que no la volem espifiar davant el nostre cap, fem una altra comprovació
paral·lela: sabem que els moviments que apareixen en els comptes de Major de
proveïdors que cancel·len un deute tenen la seva correspondència amb un altre
tipus de comptes, els comptes de tresoreria. Verificant els extractes bancaris amb
els assentaments implicats d’aquests pagaments ens assegurarem que realment
ja s’han pagat aquests deutes. Seguim estant de sort i no hi trobem res estrany.
Tot coincideix! Què ha pogut passar? Potser no ens han arribat factures de com-
pres del proveïdor? Mirem la fitxa d’entrades de mercaderies; correcte. Truquem
els proveïdors…, tot correcte. On pot estar l’errada? Ens aixequem de la cadira,
fem tres tombs per l’oficina… Repassem mentalment tot el circuit de compres i
pagaments…, correcte… De sobte ens trobem amb un company i la fem petar
una estoneta…
… I una expressió que hem escoltat ens dóna la solució: «A llarg termini, tots
calbs…». En efecte, podria ser que haguéssim comprat al senyor Romesco per
300 000,00 € però que no ens haguéssim compromès a pagar en menys de 12
Ac t i vi t a t s
mesos, sinó en 24 mesos. Si fos així, aquests 300 000,00 € no haurien de figurar
en el seu compte, 400056 Romesco i Fills, SA, ja que aquest compte només 6. Si el teu cap et diu que el
s’utilitza per a deutes a curt termini. Revisem el Major de compres, o el de factu- saldo de tresoreria al Ba-
res rebudes, i identifiquem­hi aquesta operació amb la factura al davant: en lanç no és el correcte:
efecte, diu que s’accepta una lletra que es pagarà l’any 2012. Si és així, on
haurem de trobar comptabilitzada aquesta obligació? Consultem el Pla general a) Què t’està dient en
comptable i hi trobem el compte 17500 Efectes a pagar a llarg termini. Traiem realitat?
un Major d’aquest compte entre les dates de la factura en concret, i trobem els b) Quins documents hau­
300 000,00 €! Fem una última comprovació abans d’anar al despatx del cap: si ràs de comprovar?
tenim els 300 000,00 € en el compte 17500, ens hauria d’aparèixer en el Ba-
lanç de situació, en el Passiu no corrent, dintre de Deutes a llarg termini, apartat 5, c) Pots reconstruir tot el
Altres passius financers. En efecte, així és. Ara només li ho has de comunicar al procés comptable d’al­
teu cap! gun compte de tresore-
ria fins al seu origen?

83
 2 La codificació de la documentació comptable

Test de repàs
1. Fer totes les operacions necessàries perquè el saldo d) Estan dividits en cinc parts d’aplicació voluntària
d’un compte sigui nul és: per a les multinacionals.
a) Abonar un compte.
6. Dins del marc conceptual del PGC de PIME:
b) Carregar un compte.
a) S’estableixen els principis i les normes de comptabi-
c) Tancar un compte. litat generalment acceptats, que estan constituïts pel
Codi de Comerç i altra legislació mercantil.
d) Restar el saldo deutor del creditor.
b) Es fa referència als diferents criteris de reconeixe-
2. L’adquisició en efectiu per part de l’empresa d’un ordi- ment de comptes i valoració.
nador portàtil per al gerent: c) No es concreten en normes de valoració i registre els
a) Suposa una operació o transacció que afecta el pa- principis comptables.
trimoni de l’empresa. d) Totes les respostes anteriors són certes.
b) Suposa un fet comptable.
7. El PGC de PIME dedica la quarta part al quadre de
c) Suposa un càrrec al compte Equips per processar comptes i:
informació.
a) És una part de compliment opcional.
d) Totes les respostes anteriors són certes.
b) Divideix els comptes i els subcomptes en set grups.
3. Quan un electricista repara la instal·lació elèctrica del c) Codifica tots els comptes i els subcomptes amb tres
magatzem: i quatre dígits i els agrupa en nou grups.
a) Es carrega al compte de Serveis professionals inde- d) Defineix cadascun dels comptes, el seu contingut i
pendents. el seus motius de càrrec i abonament.
b) Suposa abonar un compte de despeses.
8. Sabem dels suports comptables que:
c) Es carregarà al compte de Despeses, reparació i
conservació. a) N’hi ha de tots els àmbits de transaccions de
l’empresa excepte de la seva liquidació.
d) Cap resposta de les anteriors no és correcta.
b) Són documents que justifiquen tots els registres del
4. Una empresa amb vuit treballadors i un Actiu de Diari.
800 000 €: c) Són documents que reflecteixen els moviments
a) Només pot aplicar el PGC de PIME si la seva xifra econòmics i financers de l’empresa.
de negoci és de 2 500 000 €. d) Les respostes b) i c) són correctes.
b) Pot aplicar el PGC de PIME amb els criteris per a
microempreses. 9. Podem dir que hem complert amb l’objectiu de la traça-
bilitat quan:
c) Pot aplicar el PGC de PIME encara que la seva mo-
neda funcional és el dòlar. a) Hem arxivat de forma correcta tots els documents
suport i els podem trobar quan sigui necessari.
d) Cap de les respostes anteriors no és correcta.
b) Hem fet tots els fets comptables que calien i hem
5. Els nous plans comptables del 2007: pogut emetre els Comptes anuals en temps i forma
adients.
a) Estan dividits en cinc parts que són d’obligat com-
pliment. c) Tots els assentaments del Diari han quadrat.

b) Estan dividits en cinc parts, tres de les quals (les tres d) Les respostes a) i b) són correctes.
primeres) són d’obligat compliment.
c) Suposen l’adaptació de la legislació mercantil als
criteris fiscals europeus. Solucions: 1. c; 2. d; 3. c; 4. b; 5. b; 6. a; 7. a; 8. b; 9. a.

84

1. Respon les qüestions següents:
a) Què és un compte?
b) Què és un fet comptable?
c) Què és i com funciona el quadre de raonament
comptable?
d) Quin és el contingut del marc conceptual?
e) Posa un exemple d’incompliment de cadascun dels
principis comptables.
f) Identifica tots els Comptes anuals i explica la infor-
mació que contenen.
g) Fes un quadre resum dels criteris que han de com-
plir les empreses per poder fer servir el PGC de
PIME i per poder presentar Comptes anuals en for-
mat abreujat.
h) Cerca en un PGC de PIME el comptes 430 i 400 i
interpreta la seva codificació. A continuació expli-
ca el seu contingut i els seus moviments.
i) Identifica els documents suport que justificarien:
• Una bestreta de 500 € a un treballador.
• Un rebut domiciliat impagat de 1 500 €.
• L’abonament per part del banc dels interessos
del compte corrent.
• Una compra d’una furgoneta de segona mà i el
corresponent canvi de nom.
• Una venda a les illes Canàries.
2. Fes el quadre de raonament comptable i registra en el
Llibre diari les següents operacions, codificant tots els
comptes que utilitzis:
a) S’amplia capital en una SL: els socis hi aporten
15 000 €, que s’ingressen al c/c bancari.
b) Venem mercaderies a crèdit per 640 € + IVA i car­
reguem també en la factura 100 € en concepte de
transport i assegurances. El cobrament es farà en
30 dies.
c) Venem mercaderies al client anterior per 7 040 €,
conjuntament amb uns envasos i embalatges amb
facultat de devolució per valor de 600 € (IVA
18 %). Cobrem mitjançant transferència bancària.
d) Passats 30 dies, el client retorna els envasos i els
embalatges.
e) Comptabilitza les operacions b), c) i d) des de la
perspectiva del comprador.
f) Per un servei d’intermediació esporàdic (no habi-
tual) facturem una comissió de 500 € + IVA, que
cobrarem a 90 dies.
La codificació de la documentació comptable 2
Activitats finals
g) Comptabilitza l’operació anterior des de la pers-
pectiva d’aquell a qui hem facturat.
h) L’empresa paga les comissions d’un dels seus
agents comercials mitjançant xec. L’import de les
comissions és de 1000 € + IVA. També practica la
corresponent retenció del 15 %.
i) Comptabilitza l’operació anterior des de la pers-
pectiva de l’agent comercial.
j) El gerent ha satisfet mitjançant una targeta de dè-
bit a nom de l’empresa un dinar amb un client per
valor de 180 €, IVA inclòs no deduïble.
k) A final de mes abonem mitjançant transferència
bancària la nòmina a un treballador que ens havia
demanat una bestreta de 300 €. Les dades són
aquestes:
• Sou brut: 1400 €.
• Cotització obrera SS: 105 €.
• Retenció IRPF: 140 €.
l) Comprem mercaderies per valor de 5 300 € i enva-
sos sense facultat de devolució per 604 €. En els dos
casos, amb un IVA del 18 %. Se n’abona la meitat
amb un xec i la resta queda pendent a 30 dies.
m) El proveïdor anterior ens gira una lletra per l’import
pendent, que acceptem.
n) Comptabilitza les operacions l) i m) des de la pers-
pectiva del proveïdor.
3. Analitza les operacions següents i indica quin principi
comptable es veu afectat i per què.
a) L’empresa Llumix, SA, dedicada a la fabricació de
lluminàries, compra al seu proveïdor bombetes i
fluorescents per valor de 2 000 € + IVA a pagar a
30 dies. Cinc dies després, el proveïdor compra
a Llumix diversos equips de llum per valor de
1 000 € + IVA, a pagar a 15 dies. Pot el comptable
rebaixar del compte del proveïdor l’import de la
venda? Quina seria la comptabilització correcta?
b) L’empresa Locker, SL, que es dedica a la venda de
perfums, contracta el 15 de novembre una cam-
panya publicitària en un diari local per valor de
900 € + IVA, amb una durada de tres mesos. El
pagament es fa al comptat. Com s’ha de compta-
bilitzar?
c) L’empresa Bogel, SL ha llogat maquinària per un
període de tres mesos, del 25 de desembre al 25
de març, per un import total de 600 € + IVA, que
es pagaran en finalitzar el període d’arrendament.
Com s’ha de comptabilitzar?
85
 2 La codificació de la documentació comptable
Activitats finals
d) La mateixa empresa Bogel, SL ha llogat a una altra
empresa un equip informàtic des del 2 de novembre
fins al 2 de gener per un import total de 360 € + IVA,
que es paga al comptat. El comptable no vol periodi-
ficar els dos dies del lloguer que corresponen a
l’exercici següent. És correcta aquesta decisió?
e) El dia 28 de juny es venen mercaderies per un
import de 150 € + IVA. Com que el sistema infor-
màtic no funciona, el comptable decideix esperar
a la propera compra del client per facturar­li. És
correcta aquesta opció? Quin assentament faries?
f) El comptable ha rebut ordres del gerent de no
amortitzar la furgoneta aquest any, ja que el bene-
fici que tindrà l’empresa és molt just i no podria
suportar aquesta despesa. Què n’ha de dir el
comptable?
g) Un dels quadres de la sala de juntes, que va costar
5 000 €, ha estat peritat i s’ha valorat en 150 000 €,
ja que l’artista que el va pintar s’ha posat de moda
i les seves obres s’han revaloritzat. El comptable
ha decidit actualitzar el valor del quadre fins a
100 000 € aplicant­hi un criteri de prudència. És
correcte?
4. L’empresa Valorings, SL ha adquirit un equip productiu
per un import de 2 000 € amb un descompte del 5 %.
Les despeses de transport (200 € + IVA 18 %) i
instal·lació (400 € + IVA 18 %) són a càrrec de Valo-
rings.
S’ha previst que aquesta màquina aporti un flux
d’efectiu de 600 € anuals en cadascun dels seus cinc
anys de vida útil, i que al final de la vida de la màqui-
na es puguin recuperar 200 € en concepte de valor
residual.
El 31 de desembre es calcula que a la maquinària li
correspon una amortització de 500 €.
Al final del primer any de vida de l’equip es demana
una valoració a un expert independent, que estipula a
l’equip un valor de 2 400 €.
Consultant l’apartat de criteris de valoració del PGC
de PIME, que és a la part del marc conceptual, identi-
fica els següents valors relatius a la màquina anterior:
a) Cost d’adquisició.
b) Valor raonable.
c) Valor en ús.
d) Valor comptable o en llibres.
e) Valor residual.
86
5. Si el teu cap et diu que el saldo de tresoreria al Balanç
no és el correcte:
a) Què t’està dient en realitat?
b) Quins documents hauràs de comprovar?
c) Pots reconstruir tot el procés comptable d’algun
compte de tresoreria fins al seu origen?
6. Un company comptable et dóna la següent informa-
ció: en el compte de resultats, el 31/06/2010, hi ha
un saldo de despeses de personal de 347 333,90 €.
Comptes i saldos:
640.1 Olivella, Joan 25 000,00 €.
640.2 Pons, Pere 18 000,00 €.
640.3 Gil, Rosa 28 000,00 €.
640.4 Bruna, Ana 12 333,90 €.
642.0 Seguretat Social a càrrec
de l’empresa 66 000,00 €.
700.0 Vendes de mercaderies 23 000 000,00 €.
623.1 Serveis professionals
independents 198 000,00 €.
Ell creu que aquest saldo no és correcte.
Seguint l’exemple del Cas pràctic 15, digues si té raó
o no, i què està passant. Reconstrueix la investigació
que hauries de fer per demostrar la teva resposta.
7. Reconstrueix la traçabilitat de l’impagat: un client que
no ha pagat una factura al seu venciment.
8. Quina utilitat té la traçabilitat de la informació comp-
table per a qualsevol organització? Pots posar un
exemple pensant que ets el comptable d’un hospital
comarcal?
9. Quins càlculs fonamentals s’han de fer quan s’està se-
guint el rastre d’una operació comptable des del Ba-
lanç fins a l’origen? Posa’n un exemple.
10. Amb la notificació següent, podries explicar com utilit-
zaries els conceptes que acabes d’estudiar si fossis el
comptable de l’empresa Hiroshi, SL?
«El dia 14 de març de 2009 ens arriba una carta re-
mesa pel Jutjat del Mercantil núm. 2 de Barcelona per
la qual se’ns fa saber que l’empresa Dimari, SL s’ha
vist obligada a sol·licitar la declaració de concurs vo-
luntari de creditors. L’import del deute d’aquesta em-
presa a Hiroshi, SL el 31 de desembre de 2008 és de
7 912,87 €.»

La societat anònima Medalletes es va fundar l’any 2010,
el dia 5 de març, amb un capital de 180 000 € (1 800
accions de 100 € cadascuna). Les accions es van subs-
criure íntegrament i es van desemborsar de la següent
forma: Josep Medalletes, alma mater del negoci, va
aportar un local comercial valorat en 100 000 € (dels
quals el 10 % corresponen al terreny); el seu cunyat, Al-
fred Rascabalans, va aportar 50 000 € en efectiu; i Mò-
nica Nothoperdis va aportar mobles i equips d’oficina
per valor de 30 000 € juntament amb 10 000 € que
s’ingressaren al c/c recentment obert per la societat.
La gestoria Aprofitaaradespreseratard va ser la designada
pels socis per portar endavant els tràmits legals de cons­
titució. Amb data 31 de març de 2010 ens va facturar pels
diversos tràmits que va dur a terme: 1 200 € + IVA de
114 € = 1 314 €, que van quedar pendents de pagament.
El 8 de desembre de 2011, un potent virus va fer saltar tot
l’equip informàtic i, el que és pitjor, la informació compta-
ble. El procés de recuperació s’ha anat allargant, sense
èxit, durant el mes de desembre, fins que es pren la decisió
de restaurar la còpia de seguretat del dia 7 i d’incorporar
la informació de les operacions efectuades durant la resta del
mes de desembre en un nou equip i programa informàtic.
08/12/11. Venem mercaderies per un valor de 50 000 €.
Com que es tracta d’un client molt important, li concedim
un descompte preferencial del 10 % (IVA 18 %). Queda
pendent el cobrament a 30, 60 i 90 dies.
08/12/11. Com que preveiem efectuar molts pagaments
en els propers dies, hem decidit vendre la meitat de la
nostra inversió en cartera de valors. L’import de la venda
és de 25 000 € nets (un cop deduïdes les despeses corres-
ponents), que són ingressats en el nostre compte corrent.
Aquestes accions es consideraven de caràcter especulatiu
i estaven valorades en 28 000 €, i qualificades com a ac-
tiu financer mantingut per a la venda.
11/12/11. Comprem mercaderies a crèdit per un valor de
10 000 €, i ens concedeixen un descompte comercial del
5 % (IVA 18 %).
12/12/11. Acceptem lletres als proveïdors anteriors.
12/12/11. Els clients als quals vam vendre amb data
08/12 no estan d’acord amb la comanda servida; opinen
que la qualitat dels productes subministrats no és la pacta-
da. Acordem amb ells que es quedaran les mercaderies
La codificació de la documentació comptable 2
Pràctica final
subministrades a canvi d’oferir­los un descompte addicio-
nal de 3 000 €.
15/12/11. Es compra l’ordinador d’última generació per
20 000 € + IVA 18 %. Venciment de la factura: 30 dies.
15/12/11. El proveïdor Sr. X ens comunica que en haver
aconseguit el nivell mínim de comandes ens concedeix un
ràpel de 12 000 € + IVA 18 %. Aquest import serà des-
comptat en la pròxima compra (propera factura).
15/12/11. Es lloga una furgoneta per tres mesos. Efec-
tuem el primer pagament mensual de 300 € + IVA mit-
jançant un xec bancari. També dipositem 600 € addicio-
nals en concepte de fiança, que abonem mitjançant
transferència.
21/12/11. Es giren lletres als clients per 30 000 €, que
ens accepten.
31/12/11. Segons l’inventari del magatzem, el valor de
les existències finals és de 150 000 €, tot i que, segons un
expert independent, una valoració raonable de mercat se-
ria de 120 000 €. El valor de les existències del magatzem
a l’inici de l’exercici era de 100 000 €.
31/12/11. Ens fixem que el préstec a llarg termini té un
venciment únic a novembre de 2012.
31/12/11. Realitzant l’arqueig de caixa es descobreix un
bitllet de 500 € fals.
1. Identifica els documents suport que es deriven del
fets comptables.
2. Codifica tots els comptes que intervinguin.
3. Fes el quadre de raonament comptable i compta-
bilitza les operacions derivades.
4. Indica quin procediment hauràs de seguir per veri-
ficar que el ràpel concedit pel proveïdor Sr. X de
l’operació del 15/12/11 és correcte.
5. Comenta si detectes l’aplicació d’algun dels principis
comptables en les operacions de data 15/12/11 i
31/12/11. Identifica’ls i explica com s’han aplicat.
87
 2 La codificació de la documentació comptable

Síntesi

Compte:
Representació d’un element patrimonial i el corrent d’ingressos i despeses que es produeixen en
l’empresa.

Expressions dels comptes:

Obrir, carregar, abonar, saldar, tancar, suma de deure, suma d’haver, saldo deutor, saldo creditor.

Registre d’operacions:
Registrar els fets comptables aplicant el criteri del càrrec i abonament:

Càrrec i Entra (augmenta) Surt (disminueix)

abonament Actiu Deure Haver
Passiu Haver Deure
Net Haver Deure
Despeses Sempre en el Deure
Ingressos Sempre en l’Haver

Quadre de raonament comptable:

QEM Entra o surt Actiu/Passiu/Net Anotació per

€
(Què es mou?) ( o ) Despesa o ingrés conveni

Els nous PGC de 2007:

Obeeixen a la reforma de la legislació mercantil per adaptar­se a la normativa europea.

Llibre major:
Representa les variacions registrades en tots el comptes.
Aplicació
del PGC
Estructura del PGC:
Inclou cinc apartats, dels quals els tres primers són obligatoris:
1. Marc conceptual: és el fonament teòric.
2. Normes de registre i valoració: desenvolupament dels principis comptables i altres disposi­
cions del marc conceptual.
3. Comptes anuals: models i normes d’elaboració dels Comptes anuals.
4. Quadre de comptes: llistat de comptes i subcomptes classificats en grups i subgrups.
5. Definicions i relacions comptables: definició del contingut i del moviment de cadascun dels
comptes.

Suports Són tots aquells documents que reflecteixen i justifiquen els moviments econòmics i financers de
comptables l’empresa: compres, vendes, cobraments, pagaments...

Té com a objectiu poder localitzar, identificar i fer el seguiment de la informació comptable des
Traçabilitat de l’aparició del fet comptable fins a la seva finalització (o tancament de l’operació) i, en cas que
hi hagi alguna contingència, poder­hi actuar.

88