DE LES FINANCES AL

COMERÇ EXTERIOR

TEORIA ECONÒMICA
MACROECONOMIA
Joan Hortalà i Arau (VICENS VIVES 2010)
Moviments de béns i de Capitals
Potser aquest apartat es un dels que dona el tancament al contingut del semestre, en
tant que conforma els moviments de efectiu i de bens que em vist a la balança de
pagaments a uns tipus de canvi, que fan homogeni el valor de les coses a la
economia mundial, moviments generats al que em anomenat el flux circular de la
renda: uns productors individuals que produeixen bens i serveis, que els hi calen
factors de producció (matèries primeres i ma d’obra) que al ser retribuïts tenen accés
a consumir individualment aquets bens i serveis per assolir un determinar ben estar,
això que fem individualment al agregar-ho ens dona el dibuix de la economia d’un
país. Hem afegit el sector públic que tècnicament te dos funcions al conjunt de la
economia, cobrir les necessitats que el sector privat no dona abast o no l’interessa i
redistribuir la renda. A partir d’aquest moment ja podem incorporar el sector exterior,
recordin el cost d’oportunitat, l’avantatge absoluta i l’avantatge comparativa, hi ha
països més ben preparats per produir determinats productes, ja tenim el comerç
mundial. Tots aquets moviments es perfeccionen amb els moviments internacionals
de capitals, moviments financers, diners.
Un dels moviments estudiats a la funció de Demanda Agregada, funció de la
Renda Y, es el registre de exportacions i importacions, els moviments de bens
que estructuren la Balança Comercial:

BENS i SERVEIS

XN = X – M (Exportacions Netes= Exportacions – Importacions)

Exportacions – importacions [X – M] = Exportacions netes (XN)

Exportacions = importacions [X = M] = equilibri comercial (XN = 0)
Exportacions > importacions [X > M] = superàvit comercial (XN > 0)
Exportacions > importacions [X < M] = dèficit comercial (XN < 0)
Pel que fa al moviment de capitals, la diferencia entre entrades i sortides es designa amb el
terme sortida neta de capitals (SNC), les𝐸sortides responen a la compra d’actius
estrangers per part de
𝑁
residents nacional (𝐴𝑁 ); les entrades, a compres d’actius del país per
part d’estrangers (𝐴𝐸 ).

CAPITALS

SNC = Sortida neta de Capital = Sortida de capital – Entrada de capital

𝐸 ] = Sortida neta de capitals (SNC)

sortida de capital – entrada de capital [𝐴𝐸𝑁 – 𝐴𝑁
sortida de capital = entrada de capital 𝐸 ] = equilibri (SNC = 0)
[𝐴𝐸𝑁 = 𝐴𝑁
sortida de capital > entrada de capital 𝐸 ] = sortida (SNC > 0)
[𝐴𝐸𝑁 > 𝐴𝑁
sortida de capital > entrada de capital 𝐸 ] = entrada (SNC < 0)
[𝐴𝐸𝑁 < 𝐴𝑁
Exportacions netes i sortides netes de capital
Es evident que el que es compra es paga i el que es ven es cobra, així doncs
es compleix formalment la igualtat entre exportacions netes i sortides netes de
capital.
XN = SNC
Indica que el saldo de la balança comercial ha de correspondre a la sortida
neta de capitals. Aquesta expressió defineix la identitat bàsica de la
comptabilitat nacional en l’economia oberta.
La DA despesa agregada és igual C + I + G + XN (DP equival a G, despesa
publica), en el ben entès que dins l'agregat XN inclou la despesa de les
famílies, de els empreses i del govern en bens i serveis estrangers.
DA = C + I + G + XN
XN = DA – (C + I + G)
Tenint en compte la triple identitat:
DA ≡ PIB ≡ RN
podem definir les exportacions netes XN, com la diferencia entre la producció
PIB i la despesa interior en bens i serveis nacionals (C + I + G)
Així si: XN = PIB - (C + I + G)
PIB > (C + I + G)  XN > 0
PIB < (C + I + G)  XN < 0
En cada cas, el saldo de les exportacions netes repercuteix en la sortida neta
de capital.
DA ≡ PIB ≡ RN
podem reescriure: RN – C – G = I + XN
Resulta que la primera part de la igualtat es l’estalvi nacional E, ja que:
RN – C és l’estalvi priva, definit per la diferencia entre la RN i la suma de C
més T (impostos pagats) i G o DP (Despesa Publica) es l’estalvi públic, donat
pels impostos T menys la G o DP:
E total = E priv. + E publ. = RN – (C + T) + T – G = RN – C – G
per tant:
E = I – XN
E – I = XN
Expressió que es coneix com inversió exterior neta i es correspon amb la
sortida neta de capital (E – I ≡ SNC).
La inversió exterior neta indica el diferencial entre l’estalvi interior i la inversió
interior, diferencial que determina segons el seu signe, la entrada o sortida de
capitals. Si E>I els residents nacionals estan prestant al exterior, i si I>E es
reben préstecs del estranger.
✓ E > I  XN > 0 i SNC > 0  Hi ha sortides de capital i l’economia
experimenta superàvit en la balança
comercial.
✓ E < I  XN < 0 i SNC < 0  Hi ha entrades netes de capital i l’economia
experimenta dèficit comercial.
✓ E = I  XN = 0 i SNC = 0  Els moviments resten equilibrats, la balança
comercial te saldo zero i no hi ha sortides
netes de capital.

En el món real, els moviments internacionals de capitals adopten motes

modalitats, adquisició d’actius reals al interior o al exterior, actius financers i
operacions amb deute públic..., però, estan condicionades pels diferencials
entre estalvi i inversió iles implicacions en la Balança de Pagaments.
La relació estalvi – inversió i les exportacions netes
En una economia tancada l'estalvi depèn de la política fiscal, per la seva banda
la inversió depèn del tipus d’interès.

En una economia oberta, és possible que un país en concret sigui influït per la
conjuntura internacional i per tant que la taxa d’interès prevalent sigui la que es
determina en els mercats financers mundials. Segons sigui aquest tipus
internacional d’interès en relació al tipus nacional, farà o no rendible l’execució
de determinats projectes d’inversió en el país.

A nivell teòric per l’anàlisi estalvi-inversió-XN es plantegen dos alternatives:

Que el país tingui prou pes per no ser influït o per el contrari, estigui influït.
Actualment qualsevol moviment en un o altre sentit de les grans economies
deixen a les petites com una closca d'a nou a l'oceà.
En el supòsit d’un país influent, la taxa d’interès nacional ajustarà la relació estalvi-
inversió amb quasi les mateixes implicacions que pugui tenir una economia tancada.

En el cas d’un país influït, la relació estalvi inversió incorpora les variables de la
taxa d’interès mundial que condicionaran els moviments financers associats al
tràfic exterior i repercutint en la balança comercial. En un país influït, la balança
comercial pateix les conseqüències de la diferencia entre estalvi i inversió en la
taxa d’interès mundial.

El contingut d’aquesta presentació es correspon al Capítol 6.5 del llibre citat a la portada.