Natalia Ruiz Alomar

ENTORN ECONÒMIC
INTRODUCCIÓ

TEMES QUE TRACTA L’ECONOMIA:

□ Paper de l’estat: dins la economia apareix la importància dels imposts.
o IVA
o RENTA
o SOCIETAT

□ Millora del medi ambient

□ Desigualtat de la distribució de la renta: aquí hi ha poca desigualtat.

Existeix “l’estat del benestar” que significa que per algunes persones els
serveis públics són gratuïts

□ Creixement econòmic: actualment estem en decreixement.

□ El gest públic, els imposts i el dèficit públic: el dèficit és el fet de

gastar més del que ingresses.

□ Inflació: pujada o baixa dels preus.

□ Atur

□ Lliure comerç: importacions.

o Aquí només es permet el lliure comerç amb els països de la Unió
Europea.
o El lliure comerç pot ser beneficiós o perjudicial depenent de la
persona. És a dir, si comprem productes a l’exterior que són barats
nosaltres sortim beneficiats però els productors surten perjudicats.

□ Elecció personal de la professió

□ Estalvis personals

□ Fixar els salaris, el benefici i les rentes d’alquiler.

□ Mercats financers

□ Cicle econòmic

□ Creixement dels països en vies de desenvolupament

□ Comportament dels mercats i determinació dels preus

 Natalia Ruiz Alomar

¿QUÉ ÉS LA ECONOMIA?
És l’estudi de la manera en que les societats utilitzen els escassos recursos per produir
productes valuosos i distribuir entre els diferents individus per satisfer les seves
necessitats.

Idees centrals:
□ Produir mercaderies
□ Recursos escassos
□ Necessitats il·limitades
□ Eficiència
□ Elecció
□ Distribuir els productes

ORIGEN DELS PROBLEMES ECONÒMICS

Necessitats il·limitades i recursos econòmics escassos

NECESSITATS IL·LIMITADES RECURSOS ESCASOS

ELECCIÓ

Exemple: tenim un pressupost anual de roba. Si tinguéssim recursos il·limitats

podríem gastar doblers il·limitats en roba. En canvi, si els recursos fossin
escassos hauríem de dur a terme una elecció.

Elecció: consta d’elegir i prioritzar les nostres necessitats i relacionar-ho amb els
nostres recursos.

Les necessitats venen marcades pels recursos que tenim disponibles.

 Natalia Ruiz Alomar

ECONOMIA POSITIVA VS ECONOMIA NORMATIVA

□ Economia positiva: pretén explicar la realitat, descriure el món tal
com és. Basat en quin entorn econòmic ens envolta.

o Exemple: Allà on vivim, quants comerços hi ha, quantes oficines hi

ha, etc.

□ Economia normativa: quan sabem la realitat, dur a terme alguns

canvis on hi ha persones beneficiades i d’altres perjudicades. S’han de
plantejar els canvis per veure si a nivell social els canvis compensen o no.

o Exemple: Els darrers 2 anys hi ha hagut un canvi de sou mínim

interprofessional, per poder fer feina. Ha passat de 700 euros a
1000. Això és un augment del 40% i afecta a la economia. Pot
haver-hi persones beneficiades i/o perjudicades. S’hauria de
plantejar a nivell social si compensa o no.

o Exemple: el fet de pujar els imposts del tabac, pot implicar que les
persones que en consumeixen, comencin a plantejar-se si per la
seva salut o per tema de doblers, és bo que segueixin fumant.

o Exemple: A Bilbao hi ha una ria, a la qual, moltes fàbriques hi

tiraven residus a la ria. S’ha gastat molt de temps i doblers per
rehabilitar-la. Per tant, aquí el canvi, en el cas de recursos
naturals, si compensa.

DIVISIÓ DE LA ECONOMIA:
□ Microeconomia: és la economia vista des del punt de vista de
l’individu. Diem individu a les empreses o a nosaltres mateixos en alguns
casos. Més concretament, és la branca de la economia que s’ocupa del
comportament d’elements individuals d’una economia, com: la
determinació dels preus d’un únic producte o el comportament dels
consumidors i empreses d’un mercat determinat.

o Qüestions pròpies de la microeconomia:

▪ Determinació del preu dels factors de producció(renta de la
terra, salari i benefici)
▪ Estudi del mecanisme del mercat
▪ Determinació del preu en els diferents tipus de mercats

o Exemple: com es comporta la empresa, les seves inversions, etc.

 Natalia Ruiz Alomar

□ Macroeconomia: és la economia vista des del punt de vista del conjunt

de la societat. Més concretament, és la part de la economia que s’ocupa
del funcionament general d’una economia: producció nacional, renta del
país, nivell general de preus, comerç exterior i atur entre d’altres
qüestions.

o Algunes qüestions pròpies de la macroeconomia:

▪ Producció, preus i ocupació del país.
▪ Consum nacional
▪ Inversió
▪ Quantitat de doblers del país i tipus de interessos
▪ Tipus de canvi de moneda

o Exemple: Quan es produeix una inflació dels productes, pugen els

preus de tots els productes, no només d’una.

o Exemple: Si jo estic a l’atur, encara que jo hi estigui, no puc parlar

en general de que Mallorca o Espanya està a l’atur, ja que jo seria
un cas en particular.

----------------------------------------------------------------------------------------------

T.2
LA INTERDEPENDÈNCIA I ELS BENEFICIS DELS
COMERÇOS
El problema econòmic: escassetat i elecció

La frontera de possibilitats de producció

El principi de l’avantatge comparativa

Els beneficis de l’intercanvi i dels beneficis de l’intercanvi i del comerç

NECESSITATS IL·LIMITADES I RECURSOS ECONÒMICS

ESCASOS
□ Producció: conjunt d’activitats que són necessàries per obtenir un
bé(output) mitjançant la utilització dels factors de producció(inputs).

o Input: tot allò que necessitem per produir(Factors de producció).

o Output: el producte aconseguit finalment.

o Exemple: un subratllador. L’input seria la gent que ha hagut

d’intervenir, els dissenyadors, la maquinària, la tinta, etc. En canvi,
l’output seria el subratllador(l’element que resulta del treball de
l’input).
 Natalia Ruiz Alomar

FACTORS DE PRODUCCIÓ:

□ Factors de producció originaris:

o Terra
o Treball

□ Factors de producció derivats:

o Capital
o Empresaris
o Tecnologia

TERRA:
Són tots aquells que venen donats i que no els a podem produir nosaltres
mateixos. Inclou recursos naturals necessaris que els humans no podem
reproduir.
□ Característiques:
o La oferta ve donada, ja que no depèn de nosaltres.
o El preu de producció ve donat perquè es pot matisar
o Factor variable, ja que si no el consumim queda allà

□ Classificació de recursos naturals:

o Renovables: sol vent, etc.
o No renovables: petroli, carbó, peix,etc.

□ Exemple: matèries primeres

TRABALL:
És tota la feina que aporta la gent per fabricar productes o serveis. Per una part,
el producte és l’objecte físic i material, i el servei és un procés que duu a terme
qualcú en el teu favor. L’hotel i el restaurant seria un servei i una carnisseria (com
et venen carn) seria un producte.
□ Població:
o Dependent: Població activa:
▪ Majors de 16 anys compleix els requisits i
▪ Menors de 65 anys està en atur. Tot i que està
en atur, està cercant feina,
o Activa: per tant, pertany a la
▪ Entre 16 i 65 anys població activa
▪ Ocupada
▪ En atur

o Inactiva Població inactiva: no fan ni

cerquen feina
 Natalia Ruiz Alomar

FACTORS DE PRODUCCIÓ DERIVATS:

□ Capital: Són béns no naturals (produïts per l’home) per a aconseguir una
major producció.

o Classificació:

▪ Capital real o físic: tot allò que serveix per produir.

• Capital fixe: tot el que serveix per produir i pensat per
a que duri molt de temps. Per exemple, una màquina
o un edifici.
• Capital circulant: en el cas del retolador, seria la tinta,
ja que no tens una tinta que te duri moltíssim de
temps, sinó un període de temps curt.

▪ Capital humà: tot el que contribueix a millorar, augmentar

la capacitat productiva dels sers humans. Bàsicament és la
formació.

▪ Capital financer: són els doblers que necessites per comprar.

Per exemple, per comprar la maquinària, la tinta...

□ Empresari: Coordinador i gestor d’altres factors de producció. També,

assumeix els riscs i obté els beneficis o pèrdues de l’activitat. Decideix
moltes coses i les posa en comú. No ens referim a una persona, sinó a la
funció, la qual és coordinar i ajuntar tots els factors, per a que junts
funcionin.

□ Tecnologia: Coneixement que hi ha en cada moment per a utilitzar els

factors de producció. Com que la tecnologia va canviant, en funció del
nivell de tecnologia em pot variar la quantitat i qualitat de la producció.

LA FRONTERA DE POSSIBILITATS DE PRODUCCIÓ(FPP):

La idea central és que qualsevol país ha d'utilitzar els seus recursos escassos
(assignació de recursos) per a per assolir els màxims nivells possibles de
producció de béns i serveis.
La frontera de possibilitats de producció (FPP) mostra les quantitats màximes de
producció que pot obtenir l’economia, donats els seus coneixements tecnològics i
la quantitat de factors existents.
La FPP representa el menú d’opcions de producció que té una societat.
Qualsevol economia té uns recursos disponibles i s’ha de veure si amb aquests, es
produeix el màxim que es pot produir. Només així, assoleixen els nivells màxims
de producció
 Natalia Ruiz Alomar

Hi ha diferents factors que indiquen que pot o no produir un determinat país, és

a dir, condicionen les possibilitats de produir:

□ Si comparem la producció de les Illes Balears i del Regne Unit, els FPP del
Regne Unit no té comparació amb els de les Balears, ja que té molts més
d’habitants (per tant, més treballadors i hi ha més producció).

□ Podríem comparar també països amb diferents nivells de formació, amb

diferent desenvolupament, diferent nivell tecnològic o un país més extens
però menys desenvolupat que un altre més petit i més desenvolupat.

→ Punt F: Decidim produir únicament aquell producte(M) i prescindim de

produir tota la resta
→ Punt A: l’economia decideix produir només aquell producte(C) i
prescindeix de produir tota la resta. Està al seu màxim
→ Punts B-E: recullen combinacions de producció d’ambdós béns. Cada
vegada es produeix més M però per a això s’ha de renunciar a certes
quantitats del bé C. Està al seu màxim
→ Punt U: vol dir que ho podem produir però que tenim recursos que no
utilitzem o no utilitzem de forma eficient.
→ Punt I: no podem produir amb més recursos dels que tenim (no podem
produir 26 hores al dia). No existeix capacitat productiva suficient per
produir tal combinació de béns. Volem produir més del que tenim.

TOT EL QUE ESTIGUI PER DAMUNT DE LA LÍNIA SIGNIFICA QUE

ESTEIM PRODUINT AL MÀXIM!

→ Punts A-F: marquen la frontera de possibilitats de producció.

→ Zona ombrejada: representa el menú d’opcions de producció d’una
societat.
 Natalia Ruiz Alomar

EFICIÈNCIA:
La eficiència es pot entendre com a productiva o econòmica. La idea d'eficiència
vol dir vol dir que la societat aprofita de la millor manera possible els seus
recursos, vol dir que no hi ha malbaratament ni mal ús dels recursos. Eficient vol
dir que utilitzes de la millor manera els recursos i que no hi ha mal us.
□ Eficiència productiva: l'economia produeix eficientment quan no pot
produir una quantitat major d'un bé sense haver de disminuir la quantitat
produïda d'un altre bé. No podem produir més unitats de les que tenim.
No pots aconseguir produir més unitats.

o Exemple: si tenim un hotel de 2 estrelles i volem canviar a un de 5

estrelles, canvien les habitacions, el servei o personal, etc. Per tant,
no podem produir més del que tenim.

o A nivell gràfic, l'eficiència productiva s'identifica amb la línia de la

frontera de possibilitats de producció (punts A, B, C, D, E i F en
l'exemple).

□ Eficiència econòmica: quan obtenim el màxim valor del producte.

COST D’OPORTUNITAT:
Implica que elegir una cosa en un món d’escassetat significa renunciar a una altra.
El cost d'oportunitat és el valor del bé o servei a què es renuncia.
Cada pic que prenc una decisió estic renunciant a una altra cosa, a un altre servei,
etc.
□ Exemple: si jo decidís fer un hotel de 2 estrelles, estic renunciant a fer un
hotel de 5 estrelles
Per produir més quantitat d'un bé cal disminuir la quantitat produïda d’un o
altres béns. És el valor del bé al que es renuncia.
→ Des de B a C: cost de produir 1 milió de quilos de mantequilla addicionals
és de 2000 canons (B:14 y C:12)
→ Des de E a F: cost de produir 1 milió de quilos addicionals de mantequilla
és de 5000 canons (E:5 y F:0)
→ Des de A cap a F: els costs d’oportunitat augmenten (quan volem
produir quantitats addicionals del bé M)
 Natalia Ruiz Alomar

LLEI DELS RENDIMENTS DECREIXENTS:

Es dóna quan en el procés productiu afegim quantitats successives d'un factor
(mantenint fixes les quantitats dels altres factors) i obtenim una quantitat de
producte cada vegada més petita, però no n’afegim dels altres.

□ Exemple: tenim un terreny de 1000 metres quadrats on hi volem sembrar

tomàtigues. Per tant, de moment tenim 1 factor productiu, que és el
terreny. Contractem 1 persona. Arribem a la conclusió de que quantes més
persones hi hagi, més quantitat podrem sembrar. Encara que, pot arribar
al punt en que, massa persones ja facin nosa però hi haurà més de
producció.

Producció marginal:
Si augmenten el nombre
de treballadors,
augmenta la producció i
disminueix la producció
marginada.

SISTEMES ECONÒMICS: QUÈ ES POT PRODUIR? COM ES

PRODUEIX? PER A QUI?
Un sistema econòmic és un conjunt d’institucions que han estat elegides i
acceptades com a una manera per a utilitzar els recursos per satisfer necessitats.
Podem distingir els diferents sistemes econòmics:
□ Economia de mercat: Són economies on bàsicament les decisions i els
problemes els resol el propi mercat (sense intervenció pública). Cada
empresa decideix que i com produir. És a dir, les decisions econòmiques
es resoldrien per mitjà del funcionament del mercat:
o Els individus i les empreses acorden voluntàriament intercanviar
béns i serveis.
o Els individus i les empreses prenen les decisions relacionades amb
la producció i el consum (què produir, com i en quina quantitat).
 Natalia Ruiz Alomar

□ Economia mixta: L'economia de mercat en sentit estricte no existeix. En

la realitat econòmica, l'Estat intervé en les decisions econòmiques. • Hi ha
una part que està planificada i una altra que és lliure. És a dir, els
problemes econòmics bàsics es resolen pel funcionament del mercat i les
decisions de l'Estat: economia mixta.
o Als Estats Units el paper de l'Estat representa Als EUA el paper de
l'Estat representa aproximadament el 35% de l'activitat econòmica
del país.
o A la Unió Europea, el paper de l'Estat oscil·la entre el 50 i el 60%.

□ Economia de planificació estatal o central: És aquella on l’Estat és

el propietari de la majoria dels factors productius i pren les decisions de
producció.
o L'Estat és propietari de la major part dels factors productius (terra
i capital).
o L'Estat és propietari i dirigeix la majoria de les empreses (decideix
què produir i com produir-ho) .

o Exemples de països amb una alta planificació central són la Xina o

Cuba.

LA DIVISIÓ DE LA FEINA TREBALL COM UNA FORMA DE

GUANYAR EFICIÈNCIA I L'INTERCANVI COM UNA NECESSITAT
PER A L'ESPECIALITZACIÓ:
Especialització: és quan una persona o una societat decideix dedicar-se d’una
forma important en unes coses respecte d’altres. Relacionat amb la FPP. Si ens
col·loquem al punt B o D(Segons el dibuix)
□ Avantatges:
o Incrementa la productivitat:
▪ Et concentres en el que ets millor.
▪ No perds temps canviant d’activitat.
▪ Formació prèvia i experiència. Només t’has de formar d’una
sola cosa.
▪ Creixement de la complexitat de la societat.

□ Desavantatges:
o Disminució d’habilitats per fer altres tasques.
o Major dependència, ja que si no saps fer altres tasques, depens dels
altres.
o Creixement de la complexitat de la societat.

□ Per exemple, Balears s'ha especialitzat al turisme i la ramaderia s'ha

perdut, el que suposa que s'hagin de dur de fora els productes de la
ramaderia i que si hi ha algun problema o una crisi en el sector del turisme,
l'economia decau i serà difícil recuperar.
 Natalia Ruiz Alomar

EL COMERÇ INTERNACIONAL: LA RELACIÓ REAL

D’INTERCANVI
Provisió de recursos:
□ Amèrica: blat (terra altament productiva al mig oest).
□ Aràbia Saudita: petroli.
□ Índia: mà d’obra no qualificada.
Capacitat professional i tecnològica
□ Grans avions.
□ Ordenadors d’alta velocitat.

EL FLUXE CIRCULAR DE LA RENTA SENSE SECTORS PÚBLICS

Les famílies ofereixen feines

i estalvis(a les empreses) i
paguen els bens i serveis que
consumeixen.
Les empreses creen bens i
serveis.
Així funciona la economia

EL FLUXE CIRCULAR DE LA RENTA AMB SECTORS PÚBLICS

L’administració pública posa

imposts a les famílies i
empreses. També dona
subvencions i transferències.
Els doblers de
l’administració pública
tornen a les empreses i als
ciutadans. Però tornen d’una
manera diferent.