Tema 8 Cooperació i integració econòmica. La UE.

Reptes
actuals de la nova economia

Site: Campus IOC Printed by: Luis Eduardo Navarrete Moreno (MF)
Course: Economia (Bloc 2) Date: Monday, 22 April 2024, 10:39 AM
Tema 8 Cooperació i integració econòmica. La UE. Reptes
Book:
actuals de la nova economia
 Description

Tema 7 Cooperació i integració econòmica. La UE. Reptes actuals de la nova economia: Creixement, desenvolupament i medi ambient
 Table of contents

1. Introducció

2. La cooperació internacional

3. Diverses formes d’integració econòmica

4. La Unió Europea
4.1. Procés de construcció de la Unió Europea
4.2. La Unió Econòmica i Monetària (l’Eurozona)
4.3. Les institucions europees
4.4. Avantatges i inconvenients de la Unió Europea
4.5. Integració econòmica mundial

5. Reptes de la nova economia

5.1. Dimensions del desenvolupament
5.2. Factors que influeixen en el creixement
5.3. Factors que impedeixen el desenvolupament
5.4. Conseqüències del creixement econòmic

6. Diferents models de desenvolupament

7. El medi ambient
7.1. Les funcions econòmiques del medi ambient
7.2. Els principals problemes mediambientals
7.3. Les mesures per als problemes medioambientals
 1. Introducció

Heu vist que el lliure canvi té grans avantatges, ja que permet a cada país
especialitzar-se en el que millor sap fer i intercanviar-ho per altres béns. El
proteccionisme també té els seus avantatges. El principal és que protegir a les
empreses nacionals pot ajudar a salvar llocs de treball.

En 1930, i després de la crisi del 29, aquest va ser l'argument utilitzat per molts
països per protegir els seus mercats i dificultar el comerç entre països, i d’aquesta
manera intentar sortir de la crisi. El resultat va ser el contrari. A més, es van generar
moltes tensions entre països que acabarien amb la Segona Guerra Mundial. Per
això, es va arribar a la conclusió que calia arribar a una major cooperació
internacional entre els països.

En la conferència de Bretton Woods celebrada als Estats Units el 1944, els polítics
dels principals països van reunir per a crear dos importants organismes: L'FMI i el
que avui és el Banc Mundial. També es van dissenyar les bases per a la creació
de l'Organització Mundial del Comerç.
 2. La cooperació internacional

Una de les raons que es va considerar capital pel desencadenament de la Segona Guerra Mundial va ser la falta de cooperació entre els països.
En conseqüència, després de la guerra es van constituir diferents organismes internacionals amb la finalitat de fomentar l’esmentada
cooperació per tal de no repetir els errors del passat. Hi havia precedents de caràcter polític, com la Societat de Nacions, però la novetat va ser
la creació d’organismes internacionals específicament econòmics, justament pel convenciment que l’altre factor desencadenant de la guerra
havia estat la gran crisi econòmica dels anys trenta.
En definitiva, es van crear dos tipus d’organismes de cooperació internacional, uns de caràcter polític i altres de tipus econòmic.

Cooperació internacional després de la 2ª GM

Política Organització de les Nacions Unides (ONU)

Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT)

Econòmica Ornanització Mundial de Comerç (OMC)
Foms Monetari Internacional (FMI) i Banc Muncial (BM)
Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE)

L’ONU (Organització de les Nacions Unides): creada el 1945, la seva

finalitat excedeix dels temes de cooperació econòmica i s’estén a la
cooperació social, cultural i humanitària entre països. La majoria dels
països del món formen part de l’ONU. Entre la multitud d’organismes
que la integren podem citar:

- la UNCTAD (United Nations Conference on Trade and

Development) o Conferència de les Nacions Unides sobre el Comerç i
el Desenvolupament: creada el 1964 per aconseguir relacions
comercials que estiguin d’acord amb la cooperació econòmica
internacional entre països desenvolupats i països subdesenvolupats.
Precisament en una de les reunions de la UNCTAD és on es va decidir
que els països rics traspassessin anualment el 0,7 % del seu PIB als
països en vies de desenvolupament.

- la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’agricultura i l’alimentació), l’objectiu de la qual és millorar l’alimentació de la població
perfeccionant la producció i distribució dels recursos agropecuaris. - l’OIT (Organització Internacional del Treball), oficina de l’ONU
especialitzada en la millora de les qüestions laborals en l'àmbit mundial.

- l’OIT (Organització Internacional del Treball), oficina de l’ONU especialitzada en la millora de les qüestions laborals a escala mundial.

L’ Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT, General Agreement on Tariffs and Trade): Signat a Ginebra en 1947, durant
molts anys va ser l’organització encarregada de vetllar per uns aranzels reduïts i evitar la creació de barreres comercials.

El funcionament es basa en la clàusula de nació més afavorida que estableix que qualsevol reducció aranzelària entre
alguns dels països membres del GATT, s’ha d’estendre a tota la resta de membres. L’última reunió del GATT va ser la ronda
d’Uruguai, finalitzada el 1995. En aquestes reunions es va acordar la pràctica desaparició del GATT i la seva substitució
per l’OMC.

L’OMC (Organització Mundial del Comerç): nascuda el 1995 a partir del GATT amb l’objectiu de convertir-se en la referència del comerç
internacional. A diferència del GATT, no és només un acord, sinó una organització que disposa de mitjans i instruments per fer efectives
les mesures que adopta. L'objectiu de l'OMC és fomentar el lliure comerç i tractar de reduir el proteccionisme. Tracta de buscar
solucions a barreres entre els 3 grans blocs actuals: Àsia, Europa i Àsia (on la Xina cada vegada té més pes)
En principi, tots els països que la integren tenen els mateixos drets, però en la realitat, resulta que les nacions més
riques (i les multinacionals que influeixen en els seus governs) tenen molta més capacitat per imposar les seves
polítiques i defensar els seus interessos.

Malgrat això, cal dir que la creació de l’OMC va ser un pas decisiu per organitzar molt millor el comerç mundial, encara que el seu
funcionament hagi de millorar en molts aspectes.

L’ OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic): creada el 1961 i integrada pels 30 països
industrialitzats més rics del món (la majoria dels països d’Europa Occidental, Canadà, Estats Units, Japó, Austràlia
i Nova Zelanda) Els seus objectius són harmonitzar les polítiques econòmiques dels estats membres,
intercanviar informació i fer estudis sobre la situació econòmica i ajudar, tant als països membres com als que no
ho són, a desenvolupar-se.

El Fons Monetari Internacional

Està format per 189 països que paguen una quota en funció de la renda del país. El seu principal objectiu és fomentar que hi hagi
cooperació monetària i estabilitat monetària. A més, tracta d'ajudar a països que tinguin problemes financers.
El Banc Mundial

La seva principal funció és reduir la pobresa en el món. Per a això, atorga préstecs a baixos tipus d'interès a, principalment, països
que es troben en vies de desenvolupament. Banc Mundial i FMI són sovint molt criticats per ajudar a governs que violen els drets
humans i per beneficiar sobretot als països més rics.
 3. Diverses formes d’integració econòmica

És important diferenciar entre cooperació i integració. La cooperació econòmica comporta l’adopció de mesures encaminades a reduir la
discriminació entre els països, sobretot en l’esfera comercial, però no implica la cessió de sobirania nacional en matèria econòmica. En canvi,
la integració econòmica comporta la cessió, poc o molt, de sobirania nacional a institucions comunes de caràcter supranacionals.

La progressiva disminució d’aranzels que va produir-se després de la Segona Guerra Mundial i les activitats de les multinacionals van
empènyer les relacions econòmiques mundials fins al punt que els països vam emprendre diferents processos d’integració econòmica.

La integració econòmica és el procés d’unió de mercats que té com a objectiu la formació d’espais supranacionals més
competitius i eficients que els d’origen

El següent mapa mostra els principals processos d’integració econòmica a escala mundial.

El principal objectiu de formar aquests blocs regionals és poder accedir a mercats més grans.

Podem parlar de 5 nivells d'integració econòmica diferents:

1. Àrea de lliure comerç. Els països del bloc decideixen eliminar tota mena de barreres proteccionistes entre ells (aranzels, contingents etc).
No obstant això, cadascun d'ells és lliure d'imposar les seves pròpies barreres a altres països fora del bloc

2. Unió Duanera. És una àrea de lliure comerç que a més fixen un aranzel comú per als productes que entren procedents d'altres països
3. Mercat Comú. És una Unió Duanera que a més permet la lliure circulació de treballadors i capitals.

4. Unió Econòmica. Es produeix quan dins d'un mercat comú, els països comencen a adoptar polítiques econòmiques comunes. És el cas de la
Unió Europea, on 28 països, mantenen unes polítiques tots els països.

5. Integració econòmica completa. En aquest cas suposa que la integració és total i hi hauria un govern general que prengui les decisions. Els
resultats de la integració solen ser més benestar i riquesa com ocorre amb el lliure canvi.
 4. La Unió Europea

La Unió Europea (EU) és un dels casos d’integració econòmica més avançats del món: ha evolucionat des d’un mercat comú fins a una unió
econòmica i monetària, i com a tal les seves característiques són:

Aranzel duaner comú enfront de tercers països.

Lliure circulació de persones, mercaderies i capitals.
Una moneda comuna, l’euro, així com una política econòmica i monetària comuna (únicament a l’Eurozona, ja veurem que
significa).
 4.1. Procés de construcció de la Unió Europea

El 1957 (no el 1952 com diu al mapa), sis països (Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i Països baixos) van formar la Comissió
Econòmica Europea en el Tractat de Roma per a augmentar la cooperació entre ells. A partir d'aquí van començar a unir-se països i a eliminar
cada vegada més barreres. L’any 1992, amb el Tractat de Maastricht, va néixer la Unió Europea i es va proposar la idea de l'aparició d'una
moneda comuna, l'euro, encara que això no va ser realitat fins al 2002. Actualment, a l’any 2021, la Unió Europea la formen 27 països.

L’últim fet més rellevant va ser la sortida del Regne Unit de la Unió Europea el 31 de desembre del 2020.Coneguda igualment com
a Brexit. Estava prevista per al 29 de març del 2019, dos anys després que el govern de Theresa May activés l'article 50 del Tractat de la Unió
Europea. Tanmateix, no s'acabà duent a terme fins al 31 de gener de 2020, sota el govern de Boris Johnson. I, per tant, l'actual mapa de la Unió
Europea és el següent:
 4.2. La Unió Econòmica i Monetària (l’Eurozona)

L'any 2002 alguns països van voler fer un pas més i van plantejar un ambiciós projecte: l'euro. Aquest projecte té les següents característiques:

• Tots els països tenen la mateixa moneda: l'euro. Ha desaparegut el tipus de canvi entre els països de l'Eurozona.

El tipus d'interès (el preu dels diners) es fixat per les autoritats monetàries per a tota la UE . Han desaparegut els tipus d'interès
nacionals.

• El Banc Central Europeu (BCE) realitza una política monetària única l'objectiu de la qual és controlar la inflació per sota, encara que
pròxima al 2%.

• Els països han de complir el PACTE D'ESTABILITAT, per la qual cosa els països es comprometen a mantenir el dèficit públic per sota del
3% del PIB i el total del deute públic per sota del 60%. Durant la crisi, molts països (especialment Espanya entre altres) ha tingut problemes
per a complir aquest pacte.
 4.3. Les institucions europees

Els estats membres han creat institucions comunes en les quals deleguen part de la seva sobirania amb la finalitat de prendre decisions
democràtiques sobre afers d’interès comú. Les principals institucions que regeixen el funcionament de la UE són:

La Comissió: Ostenta el poder executiu de la UE. La componen 28 persones (una

per cada estat membre) nomenades pels governs dels països membres i té com a
missió dissenyar les polítiques comunes, fer propostes de llei i presentar-les al
Consell de la UE i al Parlament Europeu perquè les aprovin o no. La seu és a
Brussel·les.

El Parlament Europeu: Els seus membres són elegits directament pels ciutadans
de cada país cada cinc anys (determinat nombre de parlamentaris segons la
població del país, amb certs mínims). Representa el poder legislatiu: aprova les
lleis, controla la Comissió i aprova els pressupostos de la Unió. La seu és a
Estrasburg.
Amb totes les consideracions, limitacions i insuficiències que es vulguin considerar, amb a prop de 500 milions d'electors potencials
constitueix, després de l'Índia, el segon electorat democràtic més gran del món.

La sortida del regne Unit de la Unió Europea comportà una reordenació dels escons del Parlament Europeu: dels 73 escons
corresponents a aquest antic estat membre, 27 es reassignaren a altres estats i els 46 restants es reservaren per a futures
ampliacions de la UE. La cambra passà així de 751 a 705 escons. Els estats membres que modificaren la seva representació (cap
dels quals perdé escons) foren França (de 74 a 79), Itàlia (de 73 a 76), Espanya (de 54 a 59), Polònia (de 51 a 52), Romania (de 32 a
33), els Països Baixos (de 26 a 29), Suècia (de 20 a 21), Àustria (de 18 a 19), Dinamarca, Eslovàquia i Finlàndia (de 13 a 14
cadascun), Croàcia (d’11 a 12) i Estònia (de 6 a 7). El pes d’algunes formacions polítiques també resultà afectat, amb pèrdua o guany
d’escons.

El Consell Europeu: (no confondre amb el Consell de la UE): El Consell Europeu està compost pels Caps d'Estat o de Govern dels països
membre, així com pel president de la Comissió Europea, que posseeix veu però no vot. Els Caps d'Estat o de Govern estan assistits pels seus
ministres d'afers exteriors. També hi acudeixen els comissaris, que tampoc tenen dret a vot. La seva funció és impulsar i definir les
orientacions polítiques generals de la Unió Europea, i arbitrar o desbloquejar els temes més difícils. No es tracta pròpiament d'una institució de
la UE, sinó d'un òrgan polític. No té seu.

El Tribunal de Justícia: Independent de les altres institucions, la seva missió és determinar si un país ha transgredit els acords establerts pels
Tractats de la Unió. La seu és a Luxemburg.

El Tribunal de Comptes: Controla la legalitat de la gestió del pressupost de la UE. La seu és a Luxemburg.
Hi ha altres institucions com el Comitè Econòmic i Social Europeu (CES) que és un òrgan consultiu de representació dels diferents agents de la
vida econòmica i social (344 membres representant a empresaris, sindicats, agricultors, consumidors, etc.) en el marc institucional de la Unió
Europea, el Defensor del Poble europeu, el Banc Europeu d’Inversions....
 4.4. Avantatges i inconvenients de la Unió Europea

Quins són els principals avantatges i inconvenients de pertànyer a la Unió Europea.

Avantatges de la Unió Europea

Els avantatges de pertànyer a la UE són els propis dels països que s’han agrupat sota el paraigua d’una unió econòmica i monetària, els quals
fan bo el refrany que diu que “La Unió fa la força” Podem identificar els següents avantatges en funció que corresponguin als països, les
empreses o els treballadors.

Per als Països:

1. Més disciplina pressupostaria que la que tindrien per separat. La supervisió i control que fan els socis europeus sobre els pressupostos
de cada país reforcen el control de la despesa i del deute per part dels membres.

2. Lleis més avançades perquè cal harmonitzar-les i consensuar-les. Per exemple, tots els països de la UE van haver de
consensuar les lleis mediambientals i adaptar les legislacions dels seus països a que havien acordat.

3. Més poder de negociació enfront de tercers que per separat. Per exemple, la UE negocis en bloc els acords comercials amb tercers
països, obtenint així majors avantatges que per separat, com per exemple, en la compra de les vacunes contra la Covid-19.

4. Desenvolupament de projectes comuns que no serien possibles per separat. Sense l’aportació de diversos països, no haurien estat
possibles grans projectes com l’Airbus, l’Agència Espacial Europea o l’accelerador de partícules.

Per a les Empreses

1. Menys despeses, ja que no hi ha costos de canvi ni traves al comerç. Per exemple, abans de l’adhesió a la UE, una empresa
espanyola que volgués vendre a França havia de pagar aranzels i canviar pessetes a francs francesos.

2. Més especialització. Espanya s’ha especialitzat encara més en sectors que ja eren el seu fort abans de l’adhesió a la UE, com per
exemple en el turisme, la producció de determinats productes agrícoles o la producció de cotxes.

3. Millors preus i més qualitat perquè hi ha més competència. Per exemple, avui dia és molt més barat comprar tecnologia que fa anys,
gràcies a la gran competència tecnològica que hi ha entre les empreses que operen a Europa

4. Menys Incertesa gràcies a una moneda forta com l’euro. Donat que funciona com la moneda comuna de diversos països, les tensions
generades en un sol país no són suficients per desestabilitzar l’euro.

Per als Treballadors:

1. Més possibilitats de formació i treball gràcies a la lliure circulació de persones i treballadors. Avui dia per treballar en un altre país de la
Unió Europea no són necessaris els permisos de treball i residència que, en general, sí que són exigibles a altres ciutadans de fora de la Unió
Europea.

Inconvenients de la Unió Europea

Si els avantatges de pertànyer a la Unió Europea són els propis d’actuar en bloc i com un equip, els inconvenients són els que sorgeixen quan
en aquest equip hi ha països amb diferent importància relativa, ja que hi ha regions i empreses que tenen avantatge sobre les altres. Els
principals inconvenients són els següents:

1. Desequilibris regionals. Les zones més poblades i industrialitzades (en general el triangle que formen Londres, París i Berlín) atreuen
més inversió que les altres. Tal com succeeix a Espanya, on zones com el País Basc, Catalunya o Madrid ho tenen més fàcil per créixer
econòmicament gràcies a la seva indústria i població, a Europa existeixen grans regions industrials que es beneficien en major grau d’estar en
la UE quan el desitjable seria que les que es beneficiessin més fossin les més desafavorides.

2. Pèrdua de sobirania nacional. Pertànyer a la UE requereix consensos per a l’aprovació de decisions que abans es podrien haver pres de
forma individual. L’exemple més obvi és el Banc Central Europeu, que pren decisions sobre l’euro per a tot el conjunt de l’Eurozona, amb
independència dels interessos particulars de cada país.
3. Interdependència de l’Eurozona. A causa de la utilització d’una moneda comuna, els problemes d’un país poden contagiar-se a altres o
motivar el rescat d’altres perquè la moneda no perdi credibilitat. Per exemple, la UE va haver de rescatar Grècia fins en tres ocasions (l’última
l’any 2015), perquè el país pogués afrontar els pagaments interns així com els pagaments del deute internacional. No fer-ho hauria suposat la
fallida per al país i, en conseqüència, una greu crisi per a la credibilitat de l’euro com a moneda internacional.

4. Detriment de la competència. A causa del poder que acumulen les grans empreses, les pimes competeixen en desigualtat de
condicions. Com que no es pot aprofitar el mercat europeu comú de la mateixa manera i es tenen pitjors condicions fiscals, les petites
empreses competeixen amb dificultat davant les grans.

5. Polarització del comerç. A causa que aquest augmenta amb els membres que en formen part de la unió, però disminueix amb la resta
del món. Després de la seva adhesió a la Unió Europea i per raó dels avantatges que li reportava, Espanya va incrementar el volum de les seves
relacions comercials amb els seus nous socis europeus en detriment de les que mantenia tradicionalment amb països llatinoamericans.

6. Afavoreix a les grans multinacionals que poden vendre a tot el món i aprofitar-se dels menors costos dels països menys
desenvolupats. Afavoreix la deslocalització de la producció cap a països amb pitjors condicions laborals.

7. Les crisis s'estenen molt ràpidament d'uns països a uns altres. Amb la COVID-19, el primer brot va ocórrer a la Xina el
desembre de 2019, però per a març el contagi havia arribat Europa. Poc després arribaria a Amèrica i Àfrica. També es produeix una
unificació i estandardització cultural, seguint els patrons mundials.
4.5. Integració econòmica mundial
 5. Reptes de la nova economia

Els reptes de la nova economia són:

Desenvolupament sostenible
Medi ambient
Eliminar les desigualtats

El creixement econòmic és un aspecte del desenvolupament. Un país pot créixer sense que aquest creixement comporti
desenvolupament. Tanmateix perquè un país es desenvolupi ha d'haver alguna cosa més que creixement.

Cal diferenciar entre creixement i desenvolupament, ja que no són sinònims encara que de vegades es facin servir com a tal.

Hi ha CREIXEMENT ECONÒMIC quan es produeix un augment de la producció de manera sostenible en el temps.

L'indicador per a mesurar el creixement econòmic és el PIB per càpita:
PIB Total
PIB per càpita
Nº habitants

En el següent enllaç podem veure el PIB per càpita dels països. Segons les dades, Luxemburg seria el país més ric per habitant, amb
101.640 € en 2020 de mitjana a l'any per habitant. Burundi serà el més pobre, amb 230 euros de mitjana per habitant (menys d'1 euro
al dia). A Espanya la mitjana seria de 23.690 euros a l'any per habitant .

El problema del PIB com ja vam veure és que hi ha una sèrie de limitacions. El creixement econòmic no contempla els següents
aspectes:

A causa d'aquests inconvenients, és interessant conèixer el concepte de desenvolupament econòmic.

CREIXEMENT DE LA XINA

En els últims 40 anys Xina ha crescut a més d'un 8% anual. Perquè et facis una idea, els Estats Units o França han estat per
davall del 2%. De seguir aquest ritme, no tardarà molt a ser la primera potència mundial. Com veurem al llarg del tema, aquest
creixement és la principal causa de l'augment de la qualitat de vida dels xinesos.
 5.1. Dimensions del desenvolupament

Les tres dimensions del desenvolupament són:

1) Desenvolupament econòmic

Hi ha desenvolupament econòmic quan l'augment de la producció va acompanyat de altres canvis. que milloren les condicions
econòmiques, socials, polítiques i que augmenten la qualitat de vida dels ciutadans. Té en compte aspectes quantitatius i qualitatius,
que de vegades són difícils de mesurar. Per exemple:

Augment de la capacitat de producció

Qualitat de vida dels habitants
Protecció del medi ambient
Millora salarial, estalvis, sanitat

2) Desenvolupament humà

Fa referència a la capacitat per a desenvolupar el màxim el potencial de les persones. Si una persona té salut (mesura per
l'esperança de vida), riquesa (mesura pel PIB) i va anys al col·legi, tindrà possibilitats per a desenvolupar-se. L' Índex de
Desenvolupament Humà (IDH

3) Desenvolupament sostenible

El desenvolupament sostenible és aquell que permet satisfer les necessitats presents sense comprometre les necessitats de
generacions futures.
 5.2. Factors que influeixen en el creixement
En els últims anys ha guanyat pes el concepte de desenvolupament sostenible, ja que el model de creixement que porten molts
països està acaben amb molts recursos del planeta i posant en qüestió si les futures generacions podran gaudir de moltes coses
Per
queaconseguir
tenim avui.unPer
creixement a llarg termini,
aquest motiu, la clau
193 països està en augmentar
membres la productivitat
de l'ONU van dels treballadors en un període llarg de temps.
signar els objectius
del desenvolupament sostenible 2015-2030. Aquests objectius són 17, entre els quals es
Els principals factors que fan augmentar la productivitat dels treballadors són:
troba, acabar amb la pobresa extrema, garantir una educació de qualitat, aconseguir la
igualtat entre homes
1. Augment i dones
del capital i lluitar
físic. contrafísic
El capital el canvi
són climàtic.
totes les màquines i eines que permeten a un treballador produir més.

En aquest
És obviapartat ens persona
que una centrarempodrà
en el produir
creixement a llarg
millor termini,
i més ràpidésamb
a dir,una
la producció
per excavadora
càpita augmenta de manera sostinguda al llarg dels anys.
que amb una pala. L'Estat pot contribuir al capital físic invertint
en infraestructures com a carreteres, vies de tren etc. Aquest és un dels
motius del gran creixement de la Xina en les últimes dècades. Des de
1980, la Xina ha dedicat més del 40% del seu PIB a aquests béns
d'inversió. Perquè et facis una idea, els Estats Units dedica menys del 20%

2. Millorar el capital humà. Que un treballador tingui bones màquines no

és suficient, cal saber utilitzar-les. El capital humà és la formació i
experiència dels treballadors que els permet produir millor. Invertir en
educació es fa clau per a millorar la productivitat dels nostres treballadors. Aquesta ha sigut una de les
claus de països del sud-est asiàtic en les últimes dècades, que en 1960 veien com més de la meitat dels
seus habitants no havien trepitjat l'escola. Hui dia, països com Singapur presumeixen d'un dels millors
sistemes educatius del món.

3. Progrés tecnològic Una millora de la tecnologia és clau perquè els treballadors puguin produir més. En
els primers temes vam veure com el lector de codi de barres havia sigut clau per a l'augment de la productivitat dels
supermercats, ja que ara els caixers no havien de teclejar eterns codis de cada producte.
Els avanços científics són claus per al desenvolupament de la tecnologia. Però
perquè aquests avanços es puguin aplicar a l'activitat econòmica, és clau la inversió
en I+D (recerca i desenvolupament)
 5.3. Factors que impedeixen el desenvolupament

Hi ha països que tenen problemes per a desenvolupar-se. Els principals factors que impedeixen aquest desenvolupament són els
següents.

A) Escassa llibertat en alguns mercats

En molts països subdesenvolupats hi ha una forta intervenció en alguns mercats en els quals no seria necessari, ja que són
perfectament competitius. Això sol ser contraproduent, perquè els mercats a través dels preus, guien als consumidors i als
productors, dient-los que mercats i empreses són més rendibles. Això fa que no sorgeixen moltes empreses que podrien ser
rendibles si hi haguera lliure mercat.

El sistema financer també sol presentar molta intervenció, per la qual cosa els estalviadors tenen dificultats per a traure una rendibilitat, i
aquells que necessiten diners tenen problemes per a trobar-ho. Això fa que sigui més complicat portar projectes que serien molt bons per a
l'economia.

B) Problemes de dèficit públic i inflació.

En aquests països hi ha poques infraestructures i fàbriques, la qual cosa complica la creació de riquesa. Aquesta situació altra no és fàcil de
superar. Per a poder invertir cal estalviar, i els habitants d'aquests països ho tenen complicat, ja que en tindre ingressos baixos a penes li ho
poden permetre.

C) Escassetat capital físic i humà.

En aquests països hi ha poques infraestructures i fàbriques, la qual cosa complica la creació de riquesa. Aquesta situació altra no és fàcil de
superar. Per a poder invertir cal estalviar, i els habitants d'aquests països ho tenen complicat, ja que en tindre ingressos baixos a penes li ho
poden permetre.

La situació no millora amb el capital humà, ja que la formació és molt baixa en aquests països, la qual cosa incideix de manera negativa en la
productivitat.

D) La relació comercial amb els països desenvolupats.

Seguint la teoria de l'avantatge comparatiu, aquests països han d'especialitzar-se en aquells béns en els quals són comparativament millors.
Com no tenen molt capital ni físic ni humà, han d'especialitzar-se en sectors poc qualificats que requereixen molta mà d'obra. A més, donada
la quantitat de terres que tenen per a cultivar, l'agricultura sol ser un bon sector per a especialitzar-se.

El problema és que els països desenvolupats (com la UE) sovint posen barreres proteccionistes que impedeixen a aquests països exportar els
productes agrícoles. El resultat és que aquests països acaben important béns de sectors amb elevada qualificació i per tant d'elevat cost, i
tenen problemes per a exportar els seus.

Aquesta és una crítica feta sovint als països desenvolupats, que posen en dificultats als països menys desenvolupats.

• •El Cercle viciós de la pobresa.

Hem vist que per a augmentar la productivitat és clau invertir en capital físic, humà o en I+D. El problema és que per a invertir és necessari
estalviar primer. Com aquests països tenen tan poca renda, han de dedicar pràcticament a consum.

Si tenim pocs ingressos no hi ha estalvi. Sense estalvi no hi ha inversió, al no invertir, la productivitat és baixa, la renda
d'aquests països continua sent baixa, per la qual cosa no poden estalviar.
 5.4. Conseqüències del creixement econòmic

El creixement econòmic és sens dubte un dels grans objectius de la majoria de societats però té conseqüències en tres aspectes clau: La
qualitat de vida, la distribució de la riquesa i el medi ambient.

A) La qualitat de vida.

És obvi que l'augment de la producció provoca un augment de la riquesa del país. Com ja sabem, tota la riquesa es repartirà en forma de
salaris, lloguers, interessos i dividends entre tots els agents del país. A més, com hi ha més béns també es podran satisfer més necessitats,
per la qual cosa augmenta el benestar dels ciutadans.

D'altra banda, un augment de la producció sol portar amb si més ocupació, i aquells països que
produeixen més, poden aconseguir majors nivells d'ocupació. Hi ha per tant cert, consens a l'hora de dir
que el creixement pot augmentar la qualitat de vida.

B) La distribució de la riquesa

El creixement econòmic ha sigut realment important en països com la Xina, l'Índia i gran part del sud-est asiàtic, així com el Brasil o
Sud-àfrica, on ha tret a milions de persones de la pobresa.

Cal aclarir que així i tot hi ha més de 1000 milions de persones en pobresa extrema. Quan parlem de pobresa extrema cal fer
distincions segons països: als països més pobres parlaríem de viure amb menys d'1 dòlar al dia, als Estats Units seria uns 30 i a
Espanya uns 10. El que és clar és que el creixement econòmic ha provocat una gran diferència en la distribució de la riquesa entre els
diferents països. De fet, l'1% més ric del planeta té el doble que el 50% més pobre.

No obstant això, la desigualtat en la riquesa no es dona només entre països, sinó que cada vegada podem veure més diferències dins dels
propis països desenvolupats. Tant als Estats Units com Europa, la pobresa és cada vegada major. De fet, als Estats Units, l'1% més ric controla
el 40% de la riquesa del país, mentre milions de persones estan una situació de pobresa. Allí, el 90% d'allò més pobres, només té el 23% del
total de la riquesa. A Espanya la situació tampoc és bona, com pots veure en la infografia.

Un dels problemes actuals és la desigualtat en la distribució de la riquesa. Com veus en la infografia, només entre Amancio
Ortega, la seua filla i Juan Roig (president i màxim accionista de Mercadona) tenien els mateixos diners que els 14 milions
 d'espanyols més pobres.

C) El medi ambient

El creixement econòmic està provocant grans problemes en el medi ambient. El problema, és que els efectes negatius que provoquen països
com la Xina, els Estats Units o Europa no sols afecten els seus habitants sinó a tot el planeta.

El principal culpable del mal en el medi ambient és la crema de carbó i petroli, que emet diòxid de carboni que va a l'atmosfera, causant efecte
d'hivernacle i reté la calor del sol i eleva la temperatura del planeta. De no solucionar-se, el nivell de la mar podria acabar amb moltes ciutats
costaneres i l'agricultura correria seriós perill. Els països rics són els principals responsables, ja que el 7% més ric emet el 50% de tot el diòxid
de carboni.

Però el creixement econòmic provoca altres problemes en el medi ambient més enllà del canvi climàtic.
Hi ha contaminació, reducció de la capa d'ozó, perduda de diversitat d'espècies, generació de residus
etc. Tot això ho veurem en l'últim apartat del tema més endavant.
 6. Diferents models de desenvolupament

Si podem parlar d'un miracle pel que fa a desenvolupament, sens dubte que Singapur és un d'aqueixos països que ho ha aconseguit. La veritat
és que és al·lucinant com a països com Singapur han sigut capaços de desenvolupar-se a una velocitat de vertigen. En aquest apartat
expliquem per què.

Els països que no van participar en la industrialització es van veure retardats amb la resta del món. De fet, excepte per el últims 300 anys, Àsia
va ser el continent on es concentrava la majoria de la riquesa. Però si volem entendre com aquests països estan tractant (i en alguns casos
aconseguint) de desenvolupar-se, és interessant entendre les diferències entre el sud-est asiàtic, Amèrica Llatina i Àfrica.

• • El sud-est asiàtic.

Des de 1970 països com la Xina, Corea del Sud, Singapur, Hong Kong o Taiwan han aconseguit un desenvolupament sense precedents. De fet,
el seu creixement en conjunt és de tres vegades el dels països més rics. No és que ara aquests països estiguin més desenvolupats que els
Estats Units o Europa Occidental, però no hi ha dubte que s'han reduït molt les diferències.

I com ho han aconseguit? En primer lloc, gràcies a l'elevada taxa d'estalvi d'aquests països, la qual cosa els permet augmentar el seu capital
físic i amb això la seua productivitat. També ha sigut clau l'excel·lent educació primària i secundària, que els ha portat a grans millores en
capital humà.

• • Amèrica Llatina

Al voltant de l'any 1900, Amèrica Llatina no es considerava ni molt menys una zona pobra.
Tenien una gran quantitat de recursos naturals, com a minerals, a més de gran quantitat de
terres cultivables. De fet, països com l'Argentina eren sovint destinació de molts europeus que
emigraven buscant una vida millor.

Però des de 1920 el creixement a Amèrica es va estancar. Les taxes d'estalvi d'aquests països no són
tan grans com en el sud-est asiàtic, amb el que la inversió també és menor. A més, males decisions
polítiques van portar a elevades taxes d'inflació, la qual cosa com ja saps, fa que estalviar sigui molt
poc interessant.

Hui dia, alguns països com Panamà estan tenint altes taxes de creixement, com també les va tindre Xile
anys anteriors. No obstant això, encara queda molt camí per a acurtar diferències de la manera que l'ha
feta el sud-est asiàtic.

• • Àfrica
L'Àfrica subsahariana està formada per 49 països i uns 1000 milions d'habitants. En aquests
països viuen la meitat de les persones més pobres del món. Està situació està lluny de
desaparèixer ara mateix, i la pobresa persisteix durant dècades.
Un dels motius d'aquesta tragèdia és la gran quantitat de conflictes que viuen aquests
països. Les guerres civils estan a l'ordre del dia, deixant després de si a milions de morts i
fent impossible que es produeixi cap mena d'inversió.
La seua situació geogràfica tampoc ajuda. La major part de la Àfrica subsahariana manca de
costa, i la calor i la gran quantitat de malalties és un gran problema. Per això, és
imprescindible desenvolupar un bon sistema sanitari.

Això no vol dir que no hi haja esperança per a Àfrica, però no hi ha dubte que quedar un llarg
camí per recórrer.
 7. El medi ambient

Encara que alguns països del sud-est asiàtic han crescut molt, si vas a ciutats com Tailàndia, veuràs que la contaminació és escandalosa.
Això sens dubte causa greus problemes a la ciutat i als seus habitants. De fet, molts d'ells van amb la boca tapada.

La connexió entre l'activitat econòmica i medi ambient és innegable. Les empreses necessiten una gran quantitat de recursos que ens
proporciona el nostre entorn i, al seu torn, els béns produïts provoquen efectes en el medi natural.
 7.1. Les funcions econòmiques del medi ambient

El medi ambient compleix principalment tres funcions econòmiques:

1. Proveïdor de recursos. El medi ambient ens proporciona una gran quantitat de matèries primeres imprescindibles per a la producció
(minerals, fusta, energia etc.) i per al consum directe dels éssers humans (aliments o aigua)
2. Receptor de residus. El medi pot absorbir una gran quantitat de recursos que genera la societat quan consumeix i produeix, però fins a
un cert límit, que quan es sobrepassa apareix la contaminació.
3. Proveïdor de serveis a la societat. Ens permet fer investigacions perquè la societat avanci. També ens permet gaudir d'atractius turístics
ja que tots gaudim de meravellosos paisatges naturals arreu del planeta.
 7.2. Els principals problemes mediambientals

Hem vist l'important que són aquestes 3 funcions per a l'activitat econòmica. No obstant això, quan es produeix un abús d'aquestes funcions
arriben els problemes ambientals. Aquests són els més importants

1. L'efecte d'hivernacle i canvi climàtic. Consisteix en el calfament de la Terra a causa de la concentració de

gasos contaminants. Aquests gasos es produeixen per la crema de cabró i petroli principalment, que
provoquen el que es coneix com a efecte d'hivernacle. En acumular-se els gasos, part de l'energia del sol
tornen a la Terra, perquè aquests gasos impedeixen que es vagin a l'espai. El resultat és l'augment de la
temperatura, la qual cosa perjudica l'agricultura, la ramaderia, l'aigua i suposa riscos d'inundacions en
elevar-se el nivell de mar, a més de provocar desertització.
2. La reducció de la capa d'ozó. L'emissió d'alguns gasos també ha provocat la deterioració de la capa d'ozó, la qual
cosa fa que els raigs solars penetren més fàcilment en l'atmosfera. Aquests raigs tenen efectes molt
perjudicials per als éssers humans, les plantes i molts éssers aquàtics.

3. La contaminació. Es produeix sempre que el medi ambient no és capaç d'absorbir

tots els residus que generen els éssers humans, la qual cosa provoca danys en
l'aigua, l'aire o la terra. Els seus efectes són malalties, morts i desequilibris en molts
ecosistemes.

4. Pèrdua de diversitat biològica. Ha aparegut a causa de pesca i caça indiscriminada,

l'ús de químics en l'agricultura i la sobreexplotació de boscos. En les últimes
dècades s'ha produït l'extinció de moltes espècies animals i vegetals ho pot provocar
efectes negatius incalculables, ja que la diversitat és vital per a l'alimentació i les medicines.

5. L'esgotament de recursos naturals. L'alt nivell de consum que porten les societats modernes està reduint
les reserves de recursos del planeta. De seguir a aquest ritme, prompte tindrem problemes amb les matèries
primeres més bàsiques, tant les renovables (com la fusta) com les no renovables.

6. Generació de residus. La gran quantitat de residus que provoquem en la producció i el

consum estan creant autèntics abocadors en el planeta. Les nostres mars i molts
territoris s'estan omplint de fem, la qual cosa acaba per provocar danys per a la salut
dels éssers humans.

• • La petjada ecològica.

La petjada ecològica ens mesura l'impacte de les activitats humanes sobre la naturalesa, que es reflecteix en la
superfície necessària per a produir els recursos i absorbir els efectes d'aquesta activitat.

Segons els últims estudis, necessitaríem 1,75 planetes per a poder dur a terme totes les activitats. Què significa això?
Que estem consumint més recursos dels que el planeta és capaç de generar. Més que preocupant sens dubte.
 7.3. Les mesures per als problemes medioambientals

En les últimes dècades està havent-hi una major consciència de la gravetat del problema mediambiental. Per això s'està
generalitzant el concepte de desenvolupament sostenible que vam veure en el primer apartat del tema.

El desenvolupament sostenible és aquell que permet satisfer les necessitats de les necessitats presents sense comprometre
les necessitats de les generacions futures.

• • El protocol de Kyoto i la Cimera de la Terra de Riu.

En 1997 es va signar el protocol de Kyoto, en el qual els països més desenvolupats es comprometien a reduir les emissions de
diòxid de carboni des de 2005. No obstant això, els països més contaminants, la Xina i els Estats Units, no ho van signar.

L'any 2015 es va celebrar la Cimera de París. Es va establir el primer acord global legalment vinculant en relació al canvi climàtic.
197 països es comprometen a disminuir l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle. Sembla que la Xina i els Estats Units estan sent
més conscients del problema, i en 2015 es van comprometre a reduir la contaminació a partir d'aqueix any.

• • • Conscienciació d'empreses, famílies i Estat.

A partir d'aquesta conscienciació, empreses, famílies i Estat poden fer molt per a començar a solucionar els problemes ambientals i
aconseguir un desenvolupament sostenible.

Les empreses han d'assumir la responsabilitat que tenen amb el medi ambient. Seria interessant que comencen a substituir les fonts d'energia
que emeten carboni (com a carbó, gas i petroli) per altres més netes com l'eòlica o la solar.

L`Estat ha de dissenyar una política ambiental adequada. Els impostos ecològics (qui contamina
paga) o la regulació d'activitats contaminants amb llicències màximes d'emissions de C02
deuen serà una cosa obligatòria en cada país. Ajudar amb subvencions que protegeixen el medi
ambient també és bona estratègia.

Els consumidors han de conscienciar-se de la necessitat de reciclar, reutilitzar i reduir (regla de

les tres erres). La separació del fem a casa (o en l'institut) és imprescindible (reciclar). De la
mateixa manera, no canviar de mòbil cada poc temps, no utilitzar tantes bosses de plàstic o
usar menys llum i aigua (reduir) és molt important. Utilitzar una altra vegada aqueixos papers
que a penes estan escrits o aprofitar la roba dels teus germans majors (reutilitzar), és una altra manera genial de protegir el medi
ambient.

Com veus, no sols les empreses o l'Estat són responsables, sinó que tots podem posar el nostre granet d'arena per a aconseguir un
desenvolupament sostenible que no comprometi a generacions futures.

• • • Els objectius del desenvolupament sostenible 2015-2030.

L'any 2000, 191 països van signar els objectius del mil·lenni que s'havien de complir fins al 2015, i dels quals molts es van aconseguir. No
obstant això, encara queda molt per fer. Per aquest motiu, 193 països membres de l'ONU van signar els objectius del desenvolupament
sostenible 2015-2030. Com veus, són 17 objectius per a aconseguir un desenvolupament del planeta de manera sostenible en el temps.
T'apuntes?