ECONOMIA – TREBALL FI DE CURS – 4t d´ESO A

LA UNIÓ EUROPEA
La Unió Europea (UE) és una organització supranacional formada per 27 estats membres situats
principalment a Europa. Va ser creada amb l'objectiu de promoure la pau, la estabilitat, el
benestar i la cooperació entre els estats membres.

Principals característiques de la Unió Europea:

1. Objectius: Els objectius de la UE inclouen promoure la pau, la seguretat i el benestar dels

seus ciutadans, establir un mercat únic per a la lliure circulació de persones, mercaderies,
serveis i capital, promoure la solidaritat entre els estats membres i representar els seus
interessos a nivell internacional.

2. Estructura institucional: La UE té diverses institucions clau que prenen decisions i gestionen

els afers de l'organització. Aquestes inclouen la Comissió Europea, el Parlament Europeu, el
Consell de la UE, el Tribunal de Justícia de la UE i altres organismes i agències.

3. Mercat Únic: La UE ha establert un mercat únic en què les persones, els serveis, les
mercaderies i el capital poden circular lliurement sense barreres. Això fomenta el comerç i la
cooperació econòmica entre els estats membres.

4. Polítiques comunes: La UE té polítiques comunes en àrees com l'agricultura, la pesca, el

medi ambient, la política de cohesió, la política comercial i altres àrees que requereixen una
coordinació i una acció conjunta entre els estats membres.

5. L'euro: Dins de la UE, 19 estats membres han adoptat l'euro com a moneda única, formant la
zona euro. L'euro facilita el comerç i les transaccions entre els estats membres participants.

6. Ampliació: La UE ha experimentat diverses rondes d'ampliació, afegint nous estats membres

al llarg del temps. Això ha ajudat a consolidar la seva presència i influència a Europa.

La Unió Europea ha tingut un impacte significatiu en la vida dels ciutadans europeus, facilitant
la cooperació entre els estats membres, promocionant els drets humans i l'estat de dret, i
fomentant el desenvolupament econòmic i social a tot el continent.

PROCÈS DE CREACIÓ DE L´UNIÓ EUROPEA

El procés de creació de la Unió Europea (UE) es va desenvolupar al llarg de diverses etapes i

tractats. A continuació, es presenten els punts clau d'aquest procés:

1. Comunitat Europea del Carbó i de l'Acordió (CECA): L'origen de la UE es remunta al 1951

amb la creació de la CECA, que unia França, Alemanya Occidental, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i
Luxemburg. Aquesta comunitat tenia com a objectiu coordinar la producció de carbó i acer per
a promoure la pau i la cooperació econòmica.

2. Tractat de Roma (1957): El Tractat de Roma va establir dues noves comunitats europees: la
Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (EURATOM).
La CEE buscava crear un mercat comú amb lliure circulació de mercaderies, serveis, persones i
capital.
3. Acta Única Europea (1986): L'Acta Única Europea va ser un pas important cap a la integració
europea. Va ampliar les competències de la UE i va establir els fonaments per a l'establiment
del mercat únic.

4. Tractat de Maastricht (1992): El Tractat de Maastricht va donar lloc a la creació de la Unió

Europea com a entitat jurídica i política. Va establir els pilars de la cooperació política,
econòmica i en qüestions de justícia i afers interiors.

5. Tractat d'Amsterdam (1997) i Tractat de Niça (2001): Aquests tractats van aprofundir en la
integració europea i van ampliar les competències de la UE en àrees com la justícia i els afers
interiors.

6. Tractat de Lisboa (2007): El Tractat de Lisboa va modificar els tractats existents i va reforçar
les institucions de la UE. Va establir noves polítiques i eines per afrontar els reptes globals i va
millorar el funcionament democràtic de la UE.

Aquests tractats i altres acords han configurat progressivament la Unió Europea, ampliant les
seves competències, reforçant les seves institucions i afegint nous estats membres al llarg del
temps. Aquest procés ha buscat promoure la cooperació i l'integració entre els estats europeus
amb l'objectiu de garantir la pau, la estabilitat i el benestar a Europa.

INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA

La Unió Europea (UE) té diverses institucions clau que prenen decisions i gestionen els afers de
l'organització. A continuació, es presenten les principals institucions de la UE:

1. Comissió Europea: La Comissió Europea és l'òrgan executiu de la UE. Està formada per
comissaris designats pels estats membres i és responsable de proposar i implementar
polítiques i legislació de la UE, així com de gestionar els fons de la UE.

2. Parlament Europeu: El Parlament Europeu és l'òrgan legislatiu de la UE, format per diputats
electes pels ciutadans europeus. Té la funció de debatre i aprovar legislació de la UE, així com
de supervisar les altres institucions de la UE.

3. Consell de la UE: El Consell de la UE, conegut també com a Consell de Ministres, és l'òrgan
que representa els estats membres de la UE. Està format pels ministres dels governs nacionals i
és responsable de prendre decisions polítiques i aprovar la legislació de la UE en diferents
àmbits.

4. Tribunal de Justícia de la UE: El Tribunal de Justícia de la UE és l'òrgan judicial més alt de la

UE. És responsable d'assegurar la interpretació i l'aplicació uniforme del dret de la UE, així com
de resoldre controvèrsies legals entre els estats membres i altres parts.

5. Tribunal de Comptes: El Tribunal de Comptes és responsable de l'auditoria financera de la

UE. Supervisa la gestió financera de la UE, avalua la legalitat i la regularitat de les despeses de
la UE i informa sobre la transparència i l'eficiència de la seva gestió financera.

6. Banc Central Europeu (BCE): El Banc Central Europeu és l'òrgan responsable de l'euro i de la
política monetària de la zona euro. Prendre decisions relacionades amb els tipus d'interès, la
inflació i l'estabilitat financera.
Aquestes institucions treballen conjuntament per promoure els objectius i les polítiques de la
UE. Cada institució té les seves funcions i responsabilitats específiques, i col·laboren per
aconseguir una governança efectiva de la UE i representar els interessos dels estats membres i
dels ciutadans europeus.

L´ECONOMIA DE L´UNIÓ EUROPEA

L'economia de la Unió Europea (UE) és una de les més grans i desenvolupades del món. A
continuació, es presenten alguns punts clau sobre l'economia de la UE:

1. Mercat Únic: La UE té un mercat únic integrat, que permet la lliure circulació de persones,
mercaderies, serveis i capital entre els estats membres. Això fomenta el comerç i la cooperació
econòmica, i crea un entorn favorable per a les empreses i els inversors.

2. PIB i mercat interior: La UE té un Producte Interior Brut (PIB) combinat significatiu, sent una
de les majors economies del món. El mercat interior de la UE és de més de 450 milions de
persones, el que ofereix oportunitats de negoci i consum considerable.

3. Moneda única: Dins de la UE, 19 estats membres han adoptat l'euro com a moneda única,
formant la zona euro. L'euro facilita el comerç i les transaccions entre els estats membres
participants, elimina els riscos de canvi i promou la integració econòmica.

4. Comerç internacional: La UE és un important actor en el comerç internacional. Té acords

comercials amb diverses regions i països del món, i és un dels principals blocs comercials.
L'economia de la UE es beneficia de l'exportació de béns i serveis, així com de la importació de
productes necessaris.

5. Polítiques econòmiques: La UE té polítiques econòmiques comunes per a tots els estats

membres, que inclouen la política agrícola comuna, la política de cohesió, la política de
competència i altres àrees. Aquestes polítiques busquen promoure la integració econòmica, la
competitivitat i el creixement sostenible.

6. Innovació i investigació: La UE fomenta la innovació i la investigació a través de programes

com Horitzó 2020 i Horitzó Europa. S'inverteix en tecnologia, investigació i desenvolupament
per a impulsar la competitivitat i la creació de coneixement.

7. Cohesió regional: La UE promou la cohesió regional i la convergència econòmica entre els

estats membres. Es destinen fons i recursos per a ajudar les regions menys desenvolupades a
millorar la seva infraestructura, educació, innovació i desenvolupament econòmic.

L'economia de la UE és diversa i està formada per països amb diferents nivells de

desenvolupament i especialització econòmica. La UE busca promoure la prosperitat econòmica,
la competitivitat i el benestar social a tot el seu territori mitjançant polítiques i accions
conjuntes.

POLÍTIQUES COMUNES DE L´UNIÓ EUROPEA

La Unió Europea (UE) té diverses polítiques comunes que abasten diferents àmbits. A
continuació, es presenten algunes de les principals polítiques comunes de la UE:

1. Política Agrícola Comuna (PAC): La PAC és una política clau de la UE que té com a objectius
garantir una agricultura sostenible, assegurar la seguretat alimentària, protegir l'entorn rural i
estabilitzar els mercats agrícoles. S'inverteix en ajudes directes als agricultors,
desenvolupament rural, protecció mediambiental i control de qualitat dels productes agrícoles.

2. Política de Cohesió: La política de cohesió té com a objectiu reduir les desigualtats

econòmiques i socials entre les diferents regions de la UE. Es destinen fons per a invertir en
infraestructures, desenvolupament econòmic, formació i creació d'ocupació en les regions
menys desenvolupades.

3. Política de Competència: La política de competència té com a objectiu assegurar un mercat

just i competitiu dins de la UE. S'apliquen regles per prevenir abusos de posició dominant,
acords anticompetitius i pràctiques restrictives que puguin afectar la lliure competència i el
benestar dels consumidors.

4. Política Ambiental: La UE té una política ambiental comuna per a protegir i preservar l'entorn
natural. Aquesta política inclou accions per a combatre el canvi climàtic, protegir la
biodiversitat, gestionar els recursos naturals de manera sostenible i promoure l'ús d'energies
netes i renovables.

5. Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC): La UE té una política exterior i de seguretat

comuna per a coordinar accions i posicions en qüestions internacionals. Això inclou
l'establiment de relacions amb altres països i organitzacions internacionals, i l'adopció de
mesures de seguretat i defensa col·lectives.

6. Política de Transports: La UE té una política de transports comuna per a garantir la lliure

circulació de persones i mercaderies dins del seu territori. S'inverteix en infraestructures de
transports, promoció de la seguretat viària i desenvolupament de solucions de transport
sostenible.

Aquestes són només algunes de les polítiques comunes de la UE. L'objectiu és promoure la
cooperació entre els estats membres i abordar qüestions que requereixen una acció conjunta
per aconseguir un impacte positiu en la vida dels ciutadans europeus i garantir la cohesió i la
prosperitat a Europa.

EL SISTEMA MONETARI EUROPEU

El Sistema Monetari Europeu (SME) va ser un sistema que es va establir per coordinar les
polítiques monetàries i els tipus de canvi entre els estats membres de la Unió Europea (UE)
abans de la introducció de l'euro. Va funcionar des del 1979 fins a l'adopció de l'euro com a
moneda única.

Els principals elements del Sistema Monetari Europeu eren:

1. Unitat de compte: L'ecu (European Currency Unit) va ser l'unitat de compte utilitzada dins
del SME. L'ecu era una cistella de monedes dels estats membres de la UE, i servia com a
referència per als tipus de canvi i les polítiques monetàries.

2. Mecanism de tipus de canvi: El SME tenia un mecanisme de tipus de canvi fixos, conegut
com a "marges d'oscil·lació". Cada moneda nacional tenia un tipus de canvi central i un rang
d'oscil·lació permès respecte a l'ecu. Les autoritats monetàries es comprometien a mantenir els
tipus de canvi dins d'aquests marges.
3. Coordinació de polítiques monetàries: Els bancs centrals dels estats membres del SME
s'havien de coordinar per a mantenir la stabilitat dels tipus de canvi i les polítiques monetàries.
Això implicava la consulta i la col·laboració entre els bancs centrals per prendre decisions que
afectessin els tipus de canvi.

4. Intervencions en els mercats de canvi: En cas de desviacions significatives dels tipus de canvi
dins dels marges d'oscil·lació, els bancs centrals podien intervenir en els mercats de canvi per
comprar o vendre moneda i mantenir els tipus de canvi dins dels límits establerts.

L'objectiu principal del Sistema Monetari Europeu era mantenir la estabilitat dels tipus de canvi
entre les monedes europees i promoure la cooperació monetària entre els estats membres de
la UE. Tot i això, el sistema va experimentar tensions i crisis al llarg dels anys, i va ser substituït
per l'Unió Econòmica i Monetària (UEM) amb l'adopció de l'euro com a moneda única a partir
de l'any 1999.

LA UEM

La Unió Econòmica i Monetària (UEM) és una àrea d'integració econòmica de la Unió Europea
(UE) que té com a principal component l'adopció de l'euro com a moneda única. Aquí hi ha
alguns aspectes clau sobre la UEM:

1. L'euro: L'euro és la moneda única adoptada per la majoria dels estats membres de la UE.
L'objectiu principal de l'euro és facilitar el comerç i la integració econòmica, eliminar els costos
i els riscos dels tipus de canvi i promoure la cohesió econòmica entre els països de la zona euro.

2. Banc Central Europeu (BCE): El BCE és l'institució monetària central de la UEM. Té la

responsabilitat de definir i implementar la política monetària de la zona euro, incloent la fixació
dels tipus d'interès i la supervisió de la solidesa financera dels bancs de la zona euro.

3. Política monetària comuna: Amb l'euro, els països de la zona euro comparteixen una política
monetària comuna. Això significa que els tipus d'interès i altres instruments monetaris
s'apliquen de manera uniforme a tota la zona euro per a mantenir la estabilitat de preus i
promoure el creixement econòmic.

4. Coordinació de polítiques econòmiques: La UEM busca la coordinació de les polítiques

econòmiques entre els estats membres per a garantir una convergència econòmica i una
estabilitat macroeconòmica. Això inclou la supervisió de les polítiques fiscals, la coordinació de
les polítiques econòmiques nacionals i l'avaluació de l'estabilitat econòmica global.

5. Pacte d'estabilitat i creixement: És un acord que estableix regles per a mantenir la

sostenibilitat fiscal a la zona euro. Estableix límits de dèficit i deute públic per als estats
membres i promou l'adopció de mesures per a mantenir la disciplina fiscal i l'estabilitat
macroeconòmica.

6. Coordinació de polítiques econòmiques: La UEM busca la coordinació de les polítiques

econòmiques entre els estats membres per a garantir una convergència econòmica i una
estabilitat macroeconòmica. Això inclou la supervisió de les polítiques fiscals, la coordinació de
les polítiques econòmiques nacionals i l'avaluació de l'estabilitat econòmica global.

La UEM té com a objectius principals promoure la integració econòmica, la competitivitat i

l'estabilitat econòmica en la zona euro. A través de la cooperació monetària i la coordinació de
polítiques, busca aconseguir una unió més estreta entre els estats membres i un entorn
econòmic més fort a tota la UE.