El DRET de la UE (DUE)

Tema 8 (2na part)

 1. El Dret de la UE
• Amb la creació de les CCEE (CECA, CEE, EURATOM, actual UE) als anys 50 es crea
un nou tipus d’OOII: “OOII supranacionals o d’integració” que van més enllà de
les tradicionals “OOII de cooperació”:
• De la sobirania estatal a la “cessió de l’exercici de competències sobiranes”:
integració supranacional
• tradicionalment: la sobirania externa d’un Estat impossibilitava que normes produïdes
fora de l’Estat tingueren eficàcia interna, tret que el propi Estat així ho reconeguera:
l’Estat és el titular de tots els poders
• Integració supranacional: suposa que l’exercici de determinades competències
estatals és cedit a un ens supranacional, diferent dels Estats que el componen:
• per tant, molts actes i normes supranacionals van a tenir efecte sense que siga necessari
el reconeixement, l'execució o el desenvolupament estatal
 1. El Dret de la UE
• Característica de les OOII supranacionals des d’un punt de vista jurídic:
• la creació d’un ordenament jurídic propi que desplega tots els efectes:
• de manera directa
• en tots els Estats que componen l’OI
• és a dir, obligatori, s’imposa a tots els Estats membres
• Com s’articulen, aleshores, ambdós ordenaments (l’estatal i el
supranacional)?
• A Espanya, per mitjà de l’art. 93 CE, que va permetre l’adhesió a l’actual UE:
atribució a una OI de “l'exercici de competències derivades de la CE”:
• més enllà de la col·laboració o cooperació entre Estats, per fer un pas cap a la integració per
mitjà de la cessió de l’exercici de competències sobiranes a una organització supranacional:
• des del moment en què es cedeix l’exercici de la competència a l’ens supranacional, serà aquest qui
l’exercisca i no pas l’Estat: actuacions de naturalesa legislativa, executiva, judicial
 1. El Dret de la UE
• Per aquesta raó (cessió de l’exercici de competències), la celebració d’un TI d’aquest
tipus requereix un procediment especial que ha de ser autoritzat per les CCGG per
mitjà de LO:
• p. ex., LO 10/85 (i successives com a UE) que autoritzà l’adhesió d’Espanya a les CCEE, o la LO
6/00 (Cort Penal Internacional)
• Atenció!: no se cedeix la competència, sinó l’exercici:
• el titular de la competència continua sent l’Estat (DTC 1/92, TUE)
• Ara bé, què és la UE? Quina és la seua estructura institucional?
• creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer ( CECA 1951), Comunitat Econòmica
Europea (CEE 1957) i Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EURATOM 1957): totes
Comunitats Europees
• moltes modificacions al llarg del temps: ampliacions (de 6 a ¿28?, ara 27)
• organització i poders: canvis en l’estructura jurídico-institucional (dels Tractats constitutius a
l’actual Tractat de Lisboa): CEE-CE-UE
 2. Estructura institucional de la UE
• Estructura institucional actual: institucions principals
• 1. Parlament Europeu: òrgan de representació dels “pobles dels
Estats”
• elecció dels membres per sufragi universal directe i secret des de 1979
• no obstant, no exerceix la funció legislativa de manera plena, tot i que cada
vegada se li està donant més participació
• funcions de:
• deliberació
• control polític de la Comissió
• aprovació del Pressupost
 2. Estructura institucional de la UE
• 2. Consell Europeu:
• compost pels Caps d’Estat o de Govern dels Estats membres, un President i el
President de la Comissió
• President del Consell: elegit pels Estats, el presideix, l’impulsa i el coordina
• funció d’impuls polític de la UE
• adopta les decisions més importants i resol les discrepàncies entre els Estats:
funcionament i desenvolupament de la UE
• 3. Consell de la Unió:
• compost per representants dels Governs dels Estats membres
• té el poder de decisió: inclou l’exercici de competències legislatives
• reunió per àrees d’activitat
 2. Estructura institucional de la UE
• 4. Comissió Europea:
• és “l’executiu” de la UE
• assegura el compliment dels Tractats: “guardiana dels Tractats”
• a més, de ser l’Administració estable de la UE
• adopta decisions que li atribueix el Consell: inclou mesures legislatives per
delegació
• impulsa la integració per mitjà de la presentació de propostes
• composta per un Col·legi de Comissaris, al cap del qual es troba el President
de la Comissió:
• designat pels Estats membres
• inclou l’Alt Representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat
 2. Estructura institucional de la UE
• 5. Tribunal de Justícia de la UE (TJUE):
• òrgan jurisdiccional independent
• garanteix el respecte als Tractats pels òrgans de la UE, els Estats membres
• unifica la interpretació de l’ordenament jurídic europeu
• resol els conflictes jurídics que es plantegen a la sina de la UE:
• entre la UE i els Estats membres
• entre les institucions europees
• i, fins i tot, entre la UE i els particulars
• 6. Altres òrgans: Consell Econòmic i Social, Tribunal de Comptes,
Comité de les Regions, Defensor del Poble, Banc Central Europeu…,
institucions complementàries i auxiliars
 3. Competències de la UE
• Competències de la UE: quines competències estan cedides?
(recordeu: l’exercici, no pas la competència en si)
• definides als Tractats: competències d’atribució
• repartiment de competències entre la UE i els Estats:
• principi d’atribució: la UE només exerceix les competències cedides
pels Estats (5 TUE):
• la resta de competències pertanyen a l’Estat
• llistat de matèries que es transfereixen (2 TFUE); imprecís, modulat també
pels fins que la UE persegueix i els instruments d’actuació per a assolir els
fins:
• marge interpretatiu ampli per tal de concretar quines són les matèries cedides
 3. Competències de la UE
• Principi de subsidiarietat (5.3 TUE):
• en aquelles matèries que no siguen de competència exclusiva de la UE:
• la UE només podrà intervenir:
• si l’acció dels Estats membres no pot servir per tal d’assolir els
objectius perseguits
• Principi de proporcionalitat (5.4 TUE):
• l’acció de la UE no pot excedir més del que siga necessari per a assolir
els objectius dels Tractats
 4. Objectius de la UE
• Objectius de la UE:
• més enllà dels purament econòmics: es passa de la integració econòmica
inicial a una integració més àmplia (política, social…)
• Idees de la d’integració:
• la idea de la unitat europea és un procés: obert a canvis que puguen
aprofundir la unitat per mitjà de mecanismes d’integració i cooperació
• la construcció d’una Europa unida ha d’anar més enllà dels aspectes
econòmics
• per tal d’aconseguir un major nivell d’integració, les competències de la UE
s’hauran d’ampliar paulatinament
 5. El Dret de la UE i el Dret intern
• DUE forma un autèntic ordenament jurídic que ha de conviure i coordinar-
se amb els ordenaments interns dels Estats
• Característica de l’ordenament jurídic de la UE (OJUE):
• varietat de fonts amb naturalesa i abast diferents del que resulta la primera gran
diferenciació: “Dret originari” i “Dret derivat”
• 1. Dret originari o primari:
• són les normes bàsiques de l’OJUE: els Tractats Constitutius (una mena de
“Constitució”), a més dels annexos i protocols i els que els modifiquen o
complementen
• són normes jurídiques internacionals: formal i materialment sota el règim del DIP
• els dos instruments principals son el TUE i el TFUE
 5. El Dret de la UE i el Dret intern
• 2. Dret derivat o secundari (art. 288 TFUE):
• són el conjunt de normes que desenvolupen el Dret originari, al qual estan
sotmeses
• són actes adoptats per les institucions de la UE amb la finalitat de complir els
objectius dels Tractats
• són instruments d’acció normativa: reglaments, directives i decisions
• 2.1. Reglament (no confondre amb els reglaments del Dret intern):
• acte jurídic d’abast general: norma obligatòria en tots els seus elements que
genera drets i obligacions per als destinataris (Estats i individus)
• aplicabilitat directa: en tot el territori de la UE: sense necessitat de transposició
per l’Estat:
• sense intervenció normativa per part dels Estats perquè produïsca efectes
 5. El Dret de la UE i el Dret intern
• 2.2. Directiva:
• els destinataris són els Estats als quals sí obliga:
• però els deixa escollir la forma i els mitjans per tal d’aconseguir els objectius que
preveu: acte de transposició
• d’acord amb la legislació interna de cada Estat
• els Estats tenen llibertat per tal de desenvolupar la directiva: norma jurídica
que corresponga d’acord amb l’ordenament jurídic intern de cada Estat
• per tant, és obligatòria en el resultat que persegueix, però no pel que fa a la
forma (llei, D-L, decret…) ni als mitjans:
• fixa les grans línies de regulació d’una matèria
• per tant, exigirà una intervenció normativa de l’Estat per tal de transposar-la
• No crea, en principi, directament drets ni obligacions per als ciutadans:
• matisat pel principi d’efecte directe de les directives
 5. El Dret de la UE i el Dret intern
• 2.3. Decisió:
• acte de les institucions de la UE amb el qual s’aplica una norma en un cas
concret
• és obligatòria en tots els seus elements per als destinataris a qui vaja
adreçada
• No necessita transposició a l’ordenament jurídic intern
• 2.4. Altres actes: són típics, però no obligatoris:
• Recomanacions:
• invitació a adoptar una decisió, una conducta, feta per una institució de la UE
• Dictàmens:
• opinió d’una instància comunitària davant un supòsit concret: a iniciativa externa
 6. Principis del Dret de la UE
• Aquests principis són els que articulen l’OJUE amb els ordenaments
interns
• Recordeu: la UE té un OJ propi que desplega els seus efectes sobre els
Estats membres:
• aleshores ¿com s’articulen, coordinen, ambdós OOJJ?, ¿com es resolen
els conflictes entre ambdós si són autònoms?
• Segons el TJUE: són OOJJ autònoms, amb camps d’actuació que els són
propis
• que s’articulen per mitjà d’una sèrie de principis:
• autonomia de l’OJUE, primacia del DUE i efecte directe del DUE
 6.1. Principis del Dret de la UE: autonomia
• 1. Autonomia:
• Segons dictaminà el TJUE en un primer moment: el Dret Comunitari
constituïa “un nou ordenament de Dret Internacional” (Sent. Van Gend
en Loos)
• malgrat aquesta afirmació, l’OJUE és autònom respecte al DI
• Per què?
• Perquè si bé el Dret originari està format per normes de DI que són
les que creen la UE:
• l’ordenament que emana de les institucions de la UE és el
resultat de les atribucions dels Estats a la UE, per tant, formen
un OJ autònom
 6.2. Principis del Dret de la UE: primacia
• 2. Primacia del Dret de la UE:
• davant un conflicte entre DUE i Dret estatal, s’ha d’aplicar sempre amb
preferència la norma europea
• Per què?
• perquè una vegada els Estats membres han cedit l’exercici d’una part
de les seues competències a la UE:
• els actes de la UE han de ser uniformes per a tots els Estats:
• per tant, l’actuació de la UE no es pot veure condicionada o
limitada per normes o decisions dels Estats membres
 6.2. Principis del Dret de la UE: primacia
• Manifestacions del principi de primacia:
• si hi ha un conflicte entre una norma europea i una altra de Dret intern
• les autoritats nacionals han d’aplicar l’europea:
• tant si és de Dret originari com si és derivat
• els Estats membres hauran de fer “desaparèixer” dels seus OOJJ les
normes internes que s’oposen al DUE
6.2. Principis del Dret de la UE: primacia
• No importa el rang de la norma interna:
• si hi ha contradicció amb una llei estatal, p. e., preval el DUE, tot i que la
llei estatal siga posterior
• Això significa que l’autoritat judicial estatal no ha d’aplicar la norma
estatal: sense necessitat de “demanar o esperar la remoció prèvia per via
legislativa o per mitjà de qualsevol altre procediment” (STJUE: Simenthal,
1978)
• “todo juez nacional, competente en una materia determinada tiene
la obligación de aplicar íntegramente el derecho comunitario (DUE)
y proteger los derechos que éste confiere a los particulares, dejando
sin aplicación toda disposición eventualmente contraria de la ley
nacional anterior o posterior a la regla comunitaria”
6.3. Principis del Dret de la UE: efecte directe
• Però i si el conflicte es produeix amb una norma de rang
constitucional?
• fins i tot el Dret de la UE s’imposa als preceptes constitucionals:
• la invocació dels quals és insuficient per tal de deixar d’aplicar una disposició de la
UE
• els Estats, abans de l’adhesió, hauran d’adaptar el seu OJ (inclosa la Constitució) a
l’OJUE si no volen tenir problemes posteriors de conflictes amb l’OJUE
• 3. Efecte directe:
• una gran part de l’OJUE està integrat per normes que generen drets i obligacions
• per tant, han de ser aplicades per totes les autoritats, europees i nacionals,
incloses les judicials
6.3. Principis del Dret de la UE: efecte directe
• Conseqüències:
• les normes de la UE són font immediata de drets i obligacions:
• no sols per als Estats, sinó també per als ciutadans
• per tant, els ciutadans els poden invocar directament davant els òrgans
jurisdiccionals dels Estats membres
• També les directives tenen efecte directe si necessiten d’un acte de
transposició pels Estats?
• Sí, si l’Estat no l’ha transposat en el termini establert per la directiva