I.Part general del Temari.

Dret constitucional.
Organització política
TEMA 5. UNIÓ EUROPEA

Els fonaments de la Comunitat Europea. Les

llibertats bàsiques comunitàries. Lliure circulació
de mercaderies. Lliure circulació de persones i
serveis. Lliure circulació de treballadors. Lliure
circulació de capitals. El dret d'establiment i la
lliure prestació de serveis.
 DRET COMUNITARI

• L´ordenament jurídic comunitari es configura de forma autònoma i

té les seves pròpies fonts del dret. Coexisteix amb els
ordenaments jurídics dels Estats membre comunitaris.
• Trets principals:
– Supremacia sobre els ordenaments jurídics dels Estats membre
– Aplicabilitat immediata
– Efecte directe
 FONTS DEL DRET COMUNITARI
• Fonts del dret comunitari
• Dret primari o originari: tractats constitutius de les comunitats
europees, els tractats modificatius i les actes d´adhesió.

• Dret secundari o derivat: disposicions normatives elaborades de

les institucions de la Unió Europea (Comissió, Parlament i Consell).
• Actes típics (previstos pels tractats)
• Obligatoris: reglaments, directives i decisions
• No obligatoris: recomanacions i dictàmens
• Actes atípics (no previstos pels tractats)
• Actes interns, decisions sense destinatari
 FONTS DEL DRET COMUNITARI
• REGLAMENT:
• Acte jurídic obligatori en tots els seus elements.
• Té abast general.
• Aplicabilitat directa en tots els Estats membre i efecte directe.
• Publicació en el DOUE (Diari Oficial de la Unió Europea). Entrada
en vigor en la data que indiquin o, en el seu defecte, als vint dies
de la seva publicació al DOUE.
 FONTS DEL DRET COMUNITARI
• DIRECTIVA:
• Acte jurídic adreçat als Estats membres.
• Fixa el resultat a assolir però deixa al criteri dels Estats membres la
decisió sobre els mitjans.
• Requereix transposició a l´ordenament jurídic intern de l´Estat
membre destinatari (no aplicabilitat directa).
• No efecte directe en general, excepte quan l´Estat no transposa la
directiva en el termini establert per la UE.
• Entren en vigor des de la notificació de la directiva de la UE a
l´Estat o als Estats membres destinataris.
 FONTS DEL DRET COMUNITARI
• DECISIÓ:
• Actes adreçats a destinataris individuals: particulars o Estats
membre.
• Obligatoris en tots els seus elements.
• Aplicabilitat directa.
• Entren en vigor quan la UE la notifica als seus destinataris.
 FONTS DEL DRET COMUNITARI
• DICTAMEN I RECOMANACIÓ:
• No són jurídicament vinculants.
• Dictamen: document que emet judici o opinion sobre una qüestió
determinada.
• Recomanació: instrument que té per finalitat apropar legislacions
dels Estats membre en un àmbit determinat.
 LLIBERTATS BÀSIQUES COMUNITÀRIES

• Lliure circulació de mercaderies

• Lliure circulació de persones i treballadors

• Lliure circulació de capitals

 LLIURE CIRCULACIÓ DE MERCADERIES
• És la més perfeccionada de les quatre llibertats comunitàries.

• Té en la Unió Duanera un dels seus pilars fonamentals.

• Això implica:

Des d’una perspectiva interna, la remoció de tot obstacle

aranzelari i comercial a la lliure circulació de mercaderies entre els
estats que la integren.

Des d’una perspectiva externa, l’establiment d’una política

aranzelària i comercial comuna davant de tercers estats.
 LLIURE CIRCULACIÓ DE MERCADERIES
CREACIÓ DE LA UNIÓ DUANERA

• Fa un pas endavant de la creació de la zona de lliure canvi

(eliminació d’obstacles tarifaris interns que operen sobre els
intercanvis de productes originaris d’aquesta zona) en el sentit que
la Unió Duanera es caracteritza per establir un mecanisme comú de
protecció davant de productes de tercers estats, denominat Aranzel
duaner comú.

• A la creació d’una Unió Duanera, l’Acta Única Europea va afegir la

noció de mercat interior.
 LLIURE CIRCULACIÓ DE MERCADERIES
ÀMBIT D’APLICACIÓ MATERIAL

Noció de producte comunitari

• La lliure circulació de mercaderies s’aplica no només als productes

originaris de la UE sinó també a aquells que, procedents de tercers
països, han complert en un Estat membre les formalitats
d’importació i han satisfet els drets que eren exigibles per raó
d’aquesta importació.

• Aquesta situació dels productes al mercat es denomina Lliure

pràctica i implica la lliure circulació de mercaderies originàries de
tercers països al territori de la Unió Duanera.
 LLIURE CIRCULACIÓ DE MERCADERIES
ÀMBIT D’APLICACIÓ MATERIAL

Noció de mercaderia

• Tot producte estimable en diners i susceptible de transacció

comercial lícita.

• Els Tractats han exclòs de la noció de mercaderia les armes, les

municions , els explosius i les drogues.

• Els productes agrícoles en resten exclosos atès que es troben

sotmesos al règim específic de la Política Agrària Comuna (PAC).
 LLIURE CIRCULACIÓ DE MERCADERIES
CONTINGUT
1)SUPRESSIÓ DELS DRETS DE DUANA EXISTENTS ENTRE ELS
ESTATS MEMBRES I PROHIBICIÓ D’ESTABLIR ENTRE SI NOUS
DRETS I EXACCIONS D’EFECTE EQUIVALENT.

• El Tractat de Roma fixà un calendari on es determinaven els percentatges

que s’haurien d’anar reduint de forma gradual fins a aconseguir que
l’aranzel als intercanvis fos zero.

Exaccions d’efecte equivalent als drets de duana.

• Es tracta d’una construcció jurisprudencial.

• Qualsevol gravamen unilateralment imposat, exigit en ocasió d’’una

importació que en gravar un producte importat no fa el mateix amb un
producte nacional similar, de tal forma que altera el preu del producte
provinent d’un altre estat membre i el col·loca en situació de desavantatge
davant de productes nacionals similars i produeix els mateixos efectes
sobre la lliure circulació de mercaderies que un dret de duanes.
 LLIURE CIRCULACIÓ DE MERCADERIES
CONTINGUT
2) PROHIBICIÓ DE LES RESTRICCIONS QUANTITATIVES ALS
INTERCANVIS ENTRE ELS ESTATS MEMBRES I DE LES
MESURES D’EFECTE EQUIVALENT.

• Les restriccions quantitatives (també denominades contingents o quotes)

són limitacions en la quantitat del producte que es pot importar a un estat
durant un període de temps. Exemple: prohibició d’importació anual de més
de 150.000 vehicles alemanys).

• Les mesures d’efecte equivalent al de les restriccions quantitatives es

defineixen com qualsevol disposició legal, reglamentària o administrativa
que tinui com a finalitat impossibilitar les importacions o fer-les més difícils
o més costoses que la venda de la producció nacional. Exemple:
requeriment als productes importats de reglamentacions diferents a les dels
productes nacionals, etc.
 LLIURE CIRCULACIÓ DE MERCADERIES
EXCEPCIONS

Els Tractats preveuen que es poden establir restriccions a la lliure

circulació de mercaderies per raó d’ordre públic, moralitat i seguretat
públiques, protecció de la salut i vida de les persones i animals,
preservació dels vegetals, protecció del patrimoni artístic, històric o
arqueològic nacional o protecció de la propietat industrialo comercial
sobre la base dels quals els estats membres poden jusrificar les
prohibicions o restriccions a la importació o a l’exportació.
 MERCAT INTERIOR
BARRERES A ELIMINAR PER A LA CONSECUCIÓ DEL MERCAT
INTERIOR

• BARRERES FÍSIQUES
Obstacles derivats de la subsistència de les barreres físiques que
delimiten els territoris dels estats membres i que determinen la
parada obligatòria de mercaderies, persones i capitals en alguns
casos en intentar traspassar-les.

Es refereixen principalment a:

Disparitats en les normes de comercialització.

Disparitats en les normes de fiscalitat.
Raons sanitàries, especialment controls veterinaris i fitosanitaris.
 MERCAT INTERIOR
BARRERES A ELIMINAR PER A LA CONSECUCIÓ DEL MERCAT
INTERIOR

• BARRERES TÈCNIQUES

Tenint en compte l’elevat grau de circulació de mercaderies assolit en

l’àmbit comunitari, el fet que un proveïdor hagués de presentar a cada
mercat diferents certificats, homologacions, etc. arran de les disparitats
entre els diferents ordenaments dels estats membres, constituïa un
important obstacle als intercanvis i a la lliure circulació de mercaderies. Per
tal de minimitzar aquesta barrera, la UE va decidir portar a terme una tasca
harmonitzadora (homogeneïtzació de requisits tècnics, etc.)

• BARRERES FISCALS

Existeix un tractament fiscal diferent entre els estats membres que es

projecta en els impostos directes i indirectes. L’harmonització d’impostos
directes ha estat molt limitada i s’ha focalitzat bàsicament en la fiscalitat de
les empreses.
 LLIURE CIRCULACIÓ DE PERSONES
Aquesta llibertat fa referència als nacionals d’un estat membre que es
desplacen a un altre estat membre, sigui o no amb la finalitat de realitzar-hi
una activitat econòmica (treballar, fer turisme, etc.).

S’hi estableixen dos tipus de mesures:

a) Les que pretenen eliminar els obstacles a l’entrada, permanència i
sortida als nacionals d’un estat membre a un altre estat membre.

b) Les que asseguren que aquests nacionals podran accedir lliurement al

territori de qualsevol estat membre i exercir-hi una activitat.

Si l’activitat exercida és assalariada, es fa referència a la lliure

circulació de treballadors.

Si l’activitat exercida implica l’exercici d’una activitat econòmica

independent, serà d’aplicació la normativa comunitària relativa al dret
d’establiment o a la lliure prestació de serveis.
 LLIURE CIRCULACIÓ DE PERSONES
DIRECTIVA 2004/38/CE, del Parlament Europeu i del
Consell, de 29 d’abril de 2014.

Objecte

• Regular les condicions d‘exercici del dret de Lliure Circulació

i de residència dels ciutadans de la UE i dels membres de les
seves famílies.
• Regular el dret de residència permanent
• Regular la restricció d’aquests drets per raons d’ordre públic,
seguretat i salut pública.
 LLIURE CIRCULACIÓ DE PERSONES
DIRECTIVA 2004/38/CE, del Parlament Europeu i del
Consell, de 29 d’abril de 2014.

Dret de circulació i de residència de fins a tres mesos

• Tot ciutadà de la Unió Europea Que disposi d’un document

d'identitat o passaport vàlids té dret a desplaçar-se un altre
estat membre.

• En cap cas se li podrà exigir visat d'entrada ni de sortida.

 LLIURE CIRCULACIÓ DE PERSONES
DIRECTIVA 2004/38/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de
29 d’abril de 2014.

Dret de residència de durada superior a tres mesos.

Condicions:

• Exercir una activitat econòmica per compte d'altri o aliè.

• Disposar d’una una assegurança de salut i recursos suficients per
no ser un llast a l'assistència social a l'estat membre d'acollida.
• Cursar estudis com a estudiant i disposar de recursos suficients i
d’una assegurança per malaltia.
• Ésser membre de la família d’un ciutadà de la Unió Europea que
reuneixi alguna de les condicions esmentades.
• Resta suprimit el permís de residència per a ciutadans de la Unió
Europea. No obstant això, els Estats membres podran demanar que
els interessats es registrin davant de les autoritats competents de
l’estat membre d’acollida.
 LLIURE CIRCULACIÓ DE PERSONES
DIRECTIVA 2004/38/CE, del Parlament Europeu i del
Consell, de 29 d’abril de 2014.

Dret de residència permanent

• Cada ciutadà de la Unió obté el dret de residència permanent a

l'estat membre d'acollida després d'haver-hi residit legalment per un
període de cinc anys contínua sempre que no ha estat sotmès a cap
mesura d'expulsió.

• El dret de residència permanent ja no està subjecte a cap condició.

 LLIURE CIRCULACIÓ DE PERSONES
DIRECTIVA 2004/38/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de
29 d’abril de 2014.

Limitacions del dret d’entrada i de residència per raons d’ordre públic,

seguretat pública o sanitat

• Cada ciutadà de la Unió o un membre de la seva família pot ser expulsat

de territori de l'hoste estat membre per raons d'ordre públic, la seguretat o
la salut.

• En cap cas pot una decisió basada en raons econòmiques.

• Qualsevol mesura relativa a la llibertat de circulació i de residència hauran

de complir el principi de proporcionalitat i estar basat exclusivament en la
conducta personal de la persona interessada.

• La conducta personal de la persona interessada ha de representar una

amenaça real i suficientment greu per un interès fonamental de l'estat
d'acollida.
 LLIURE CIRCULACIÓ DE
TREBALLADORS
CONCEPTE DE TREBALLADOR ASSALARIAT DEL TJUE
Qualsevol persona que realitzi, a favor d’una altra i sota la direcció
d’aquesta, el treball que se li encomani pel qual rebrà una remuneració
amb independència de la naturalesa jurídica de la relació de treball.

CONTINGUT DE LA LLIURE CIRCULACIÓ DE TREBALLADORS

• Dret d’accés a un treball assalariat a qualsevol estat membre.
• Igualtat de tracte amb els nacionals del país de residència en l’exercici de
la feina escollida.
– Aquesta igualtat de tracte s’estén a:
• Condicions de treball i, en particular, la retribució, i l’acomiadament.
• Formació professional i promoció al treball.
• Beneficis socials i fiscals.
• Exercici de drets sindicals.
• Altres drets de què gaudeixin els nacionals en relació a l’allotjament o a transport.
• Dret de permanència al territori d’un estat membre després d’haver ocupat un lloc de
treball, en els supòsits següents:
– Que cessin per jubilació, sempre que hagin romàs al país els darrers 12 mesos i hagin residit
continuadament com a mínim 3 anys.
 LLIURE CIRCULACIÓ DE
TREBALLADORS
CONTINGUT DE LA LLIURE CIRCULACIÓ DE TREBALLADORS

• Dretde permanència al territori d’un estat membre després

d’haver ocupat un lloc de treball, en els supòsits següents:

– Que cessin per jubilació, sempre que hagin romàs al país els darrers
12 mesos i hagin residit continuadament com a mínim 3 anys.
– Que cessin per incapacitat permanent i hagin residit continuadament
més de 2 anys.

EXCLUSIÓ DELS TREBALLS A L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

La lliure circulació de treballadors no opera en l’àmbit dels treballs a

l’Administració Pública. S’entèn aquells treballs que impliquen participació
directa o indirecta en l’exercici de poders públics i en funcions que tiguin
per objecte la tutela dels interessos generals de l’Estat (notaris, jutges,
fiscals, etc.) Referència a l’ordenament jurídic espanyol: article 57 EBEP.
 DRET D’ESTABLIMENT I LA LLIURE
PRESTACIÓ DE SERVEIS
CONCEPTE
Fa referència a la lliure circulació de persones no assalariades. Se
subdivideix en dues llibertats: llibertat d’establiment i llibertat de
prestació de serveis.

LLIBERTAT D’ESTABLIMENT
Fa referència a que una persona física o jurídica (societats, persones
jurídiques de dret públic o de dret privat) d’un estat membre s’instal·li de
forma estable i permanent en el territori d’un altre estat membre per exercir
una activitat independent, no assalariada, de naturalesa econòmica
mitjançant la creació d’un centre d’activitat o es transfereixi un centre
d’activitat d’un estat membre al territori d’un estat membre.

LLIBERTAT DE PRESTACIÓ DE SERVEIS

Fa referència al’exercici d’activitats econòmiques, de caràcter no assalariat,
a partir d’un establiment situat al territori d’un estat membre i destinat a un
beneficiari que resideixi al territori d’un altre estat membre amb exclusió de
tota instal·lació estable i permanent al país destinatari de la prestació.
 LÍMITS A LA LLIBERTAT D’ESTABLIMENT I
A LA LLIURE PRESTACIÓ DE SERVEIS

Excepcions:

Ordre, salut i seguretat públiques que poden invocar els estats

membres per tal d’inaplicar en casos puntuals les disposicions
relatives a aquells llibertat.

27
 LLIURE CIRCULACIÓ DE CAPITALS
• Concepte de moviment de capitals:operacions financeres que versen
essencialment en la col·locació o la inversió de la quantitat muntant en
causa i no la remuneració d’una prestació.

• Ha estat objecte d’un desenvolupament inferior a la resta de llibertats

bàsiques.

• El TUE estableix que resten prohibides totes les restriccions als

moviments de capitals i sobre els pagaments entre estats membres i entre
estats membres i tercers països.

• Tanmateix, el TUE preveu la possibilitat d’excepcionar aquesta llibertat

respecte de les operacions amb tercers països que suposin inversions
directes.

• El TUE admet l’aplicació de mesures de salvaguarda quan aquests

moviments causen o puguin causar dificultats ggreus per al funcionament
de la unió econòmica i monetària.
28