Solucionari

1
UNITAT Solucionari
Unitat 1. Organització funcional de

l’Estat espanyol
Activitats
1. Llegeix els articles que figuren en el títol I de la Constitució, de l’article 10 al
55. D’aquests, tria els dos que et resultin més interessants i posa’ls en comú
amb la resta de la classe.
El títol I de la Constitució fa referència als drets i deures fonamentals dels espanyols.
Està dividit en cinc capítols:
Capítols Articles
Capítol primer. Dels espanyols i estrangers 11-13
Capítol segon. Drets i llibertats 14
- Secció 1a. Dels drets fonamentals i de les

15-29
llibertats públiques
- Secció 2a. Dels drets i els deures dels ciutadans 30-38
Capítol tercer. Dels principis rectors de la política

39-52
social i econòmica
Capítol quart. De les garanties de les llibertats i

53-54
dels fonamentals
Capítol cinquè. De la suspensió dels drets i les

llibertats 55
Com pot observar-se el títol I de la Constitució tracta temes molt variats, es tracta de
llegir-los i triar-ne dos que hagin resultat interessants o curiosos per la seva importància,
pel desconeixement que se’n tenia… i posar-los en comú amb la resta dels companys i
companyes per ampliar els coneixements en el terreny constitucional.
2. Després de més de quaranta anys de Constitució, i després de comentar els

articles de l’activitat 1, segons la teva opinió, consideres que estan obsolets?
En modificaries o n’afegiries algun??
Cal reconèixer que són bastant genèrics i que es poden aplicar en l’actualitat. Podria
esmentar-se la curiositat que, en l’article 18, es podria afegir les comunicacions
electròniques, per la seva importància en l’actualitat, o el fet que després de la
desaparició del servei militar obligatori, no s’hagi modificat el punt 2 de l’article 30.
3. Parlant de sistemes econòmics, sabries identificar les diferències entre una

economia liberal i una economia d’intervenció centralitzada?
© McGraw-Hill 1-1|
Gestió de la documentació jurídica i empresarial. Solucionari
1
UNITAT Solucionari
Una economia liberal és la que deixa que la seva activitat econòmica estigui regida pel
mercat, d’aquesta manera serà el mercat el que digui què cal produir i a quins preus
s’han de vendre aquests productes, i també seran les pròpies lleis del mercat les que
facin aparèixer i desaparèixer les empreses.
En el costat oposat estarien les economies d’intervenció centralitzada, on és un ens
central, normalment l’Estat, el que decideix què produir, quan, on, com i qui ho produeix,
sense deixar marge al fet que el mercat pugui influir en l’activitat econòmica..
4. Defineix el significat de monopoli i debat amb la resta de la classe si és

adequada o no la intervenció del sector públic davant situacions
monopolístiques.
Un monopoli és una situació econòmica en què un únic productor o proveïdor de
productes o serveis és el que intervé en el mercat, de manera que tots els usuaris
d’aquests productes o serveis han de comprar-los a aquest productor. Aquest fet pot
portar a situacions d’abús per part d’aquest productor, ja que no té competència.
Constitucionalment els poders han de vetllar per la ciutadania, cosa que implica que, si
realment es detectés aquest ús abusiu per part de l’empresa monopolística, podria portar
a la intervenció del sector públic per evitar-lo.
5. Confecciona una llista amb tres exemples de:

a) Activitats en què no intervingui l’Estat.
Compravenda de cotxes, manteniment dels béns privats, compravenda d’aliments.
b) Activitats en què hi hagi tant intervenció estatal com d’empreses privades.
Educació, sanitat, cultura.
c) Activitats en què no hi hagi intervenció privada i només aparegui l’activitat
pública o estatal.
Exèrcit, sistema judicial, sistema fiscal.
6. Busca un article de premsa on aparegui el terme aforament i explica’n el

significat a través seu.
Com a exemple orientatiu oferim un article de premsa aparegut el 24 de març de 2021
en la versió digital d’El Diario de Cantàbria.
Cantàbria suprimeix definitivament els aforaments de diputats i càrrecs polítics

Entra en vigor la reforma de l’Estatut d’Autonomia que acaba amb aquesta prerrogativa
«que manca de justificació jurídica i social» i considerada «exemplaritzant» per a tots
els que han estat elegits pels ciutadans
El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de dimecres publica la reforma de l’Estatut de Cantàbria
de manera definitiva per suprimir els aforaments dues setmanes després que fos aprovat
en el ple del Senat.
El Congrés aprova sense vots en contra la reforma de l’Estatut de Cantàbria per a
suprimir els aforaments
L’ordre, sancionada pel rei Felip VI, ve justificada per una «reconsideració necessària»
de la prerrogativa que, «com que manca de justificació jurídica i social, és recomanable
© McGraw-Hill 2-1|
1
UNITAT Solucionari
eliminar amb un caràcter exemplaritzant, per a tots els que han estat elegits directament
o indirectament pels ciutadans».
La reforma de l’Estatut càntabre arriba després que fos aprovada pel ple del Senat el 10
de març passat, amb 229 vots a favor, 24 abstencions i cap vot en contra.
Així doncs, gairebé la totalitat de la cambra alta va donar el seu beneplàcit de manera
definitiva al text que venia del Congrés dels Diputats, on també va ser aprovat sense
cap vot en contra, i que no recollia no obstant això les propostes de Ciutadans i del Partit
Regionalista de Cantàbria (PRC) de permetre que el Govern autonòmic pugui aprovar
decrets llei.
Gairebé la majoria dels portaveus van coincidir en la importància d’eliminar aquests furs
a escala nacional. Precisament, el president del Govern, Pedro Sánchez, va prometre
una reforma de la Constitució el 2018 per eliminar els aforaments a tot Espanya, però
aquest anunci segueix congelat.
L’aforament implica que persones determinades, pel seu càrrec o situació, tenen uns
drets diferents de la resta dels ciutadans, a l’hora de ser sotmesos a l’acció de la justícia,
no són tractats pels tribunals ordinaris, sinó que ho són per tribunals especials.
7. Construeix un esquema del sistema d’elecció dels senadors. Per fer-ho pots
consultar l’article 69 de la Constitució..
• Províncies  4 senadors per província.
• Illes majors  3 senadors per illa major (Gran Canària, Mallorca i Tenerife).
• Illes menors o agrupacions  2 senadors per illa o agrupació (Eivissa-Formentera,
Menorca, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro, Lanzarote i La Palma).
• Ceuta i Melilla  2 senadors per cada ciutat autònoma.
• Comunitats autònomes  1 senador per CA i 1 per cada 1.000.000 d’habitants del seu
territori.
8. Busca en el BOE els reglaments de les cambres i indica en quins articles es parla
de la seva organització. Pots accedir al BOE a través de l’enllaç www.boe.es. A
partir d’aquí ves al cercador i escriu el que busques. Llegeix els resultats de la
cerca i selecciona el que t’interessi; a vegades, la primera cosa que figura no és
la que volem. Una altra manera d’accedir a aquests reglaments seria entrant en
les pàgines web de totes dues cambres (www.senado.es, www.congreso.es) i
des d’aquí accedir a aquests documents.
• Senat: títol III, de l’article 35 al 103.
• Congrés: títol III, de l’article 30 al 60.
9. Els resultats electorals del 10 de novembre de 2019 a la província de Zamora
van ser els relacionats en la Taula 1.9. Compara i analitza aquests resultats
amb els presentats en el Cas pràctic 2.
a) Debat amb els teus companys i companyes les teves conclusions.
• Mentre que Còrdova aporta sis diputats, la província de Zamora només n’aporta
tres; això es deu a la població de cada província.
• A causa del sistema d’elecció, podem observar que a Zamora es necessiten menys
vots per obtenir escó que a Còrdova.
© McGraw-Hill 3-1|
1
UNITAT Solucionari
b) Calcula quina és la quantitat de vots necessaris per aconseguir un escó en
cada circumscripció.
A la província de Còrdova s’han necessitat 64.769 vots per aconseguir escó, mentre
que a Zamora amb 17.036 vots s’ha aconseguit escó.
Encara que a causa del sistema de càlcul no és possible determinar el nombre mínim
de vots per poder obtenir escó, ja que entre altres coses depèn de com estiguin
repartits aquests vots entre els diferents grups polítics elegits.
10. Sabent com es constitueixen les Corts Generals, per què, si el nombre de
diputats està prefixat entre 300 i 400 segons la Constitució, el nombre de
senadors és variable?
Perquè com es va indicar en l’activitat 7, l’elecció dels senadors té una dada variable,
que és el del nombre d’habitants de les CA, un representant per cada milió d’habitants
de la CA. Per tant si això varia, pot modificar-se la quantitat de representants que tingui
la CA en el Senat.
11. Si els membres del Consell General del Poder Judicial són nomenats pel
Congrés i el Senat, per què per renovar els seus membres es negocia entre els
partits majoritaris?
Per a l’elecció dels membres del CGPJ es requereix el vot de les 3/5 parts de les cambres,
aquesta proporció és difícil d’aconseguir de manera unilateral per un grup parlamentari,
no obstant això és una xifra a què se sol arribar amb els vots dels partits majoritaris,
per aquest motiu es negocia entre ells. D’aquesta manera es presenten els candidats
que obtindran els vots necessaris per a la seva elecció.
12. Ordena de menys a més rellevància jurisdiccional els jutjats i tribunals

següents, en un cas de denúncia laboral: Audiència Nacional – Tribunal
Superior de Justícia de la comunitat autònoma – Jutjat de Primera Instància –
Tribunal Suprem – Audiència Provincial – Jutjat Social.
1. Jutjat de Primera Instància
2. Jutjat Social
3. Audiència provincial
4. Tribunal Superior de Justícia de la comunitat autònoma
5. Audiència Nacional
6. Tribunal Suprem
13. D’acord amb la carrera judicial:

a) Tots els jutges són magistrats? Raona la resposta.
No tots els jutges són magistrats. D’acord amb la carrera judicial, el primer escalafó
és el de jutge, amb els anys es pot ascendir a la categoria de magistrat.
b) Tots els magistrats són jutges? Raona la resposta.
© McGraw-Hill 4-1|
1
UNITAT Solucionari
No tots els magistrats són jutges. Si bé en el procés de la carrera judicial el primer
escalafó és el de jutge i, passats uns anys i si hi ha vacants, es pot accedir a la
condició de magistrat, el sistema deixa la porta oberta al fet que es pugui accedir al
lloc de magistrat a través de la carrera professional en l’àmbit judicial, no a través
de la carrera judicial.
Així doncs, es pot accedir a la condició de magistrat sent un professional de prestigi
reconegut, amb una carrera professional superior a deu anys en l’àmbit judicial a què
es vulgui optar i, a més, superar un curs de formació.
14. Segons el teu criteri i el que has après al llarg d’aquesta unitat, què entens
per estabilitat pressupostària?
L’estabilitat pressupostària consisteix en l’actuació responsable per part de les
persones que elaboren els pressupostos generals de l’Estat de manera que les despeses
a què ha de fer front l’Estat s’adeqüin a la capacitat d’ingressos del mateix Estat, de
manera que en la mesura que sigui possible les despeses no superin els ingressos i no
s’entri en una espiral deficitària.
15. Podria extrapolar-se la idea d’estabilitat pressupostària a una empresa

privada? Contrasta la teva opinió amb la d’altres companys i companyes.
Per descomptat que es pot extrapolar la idea d’estabilitat pressupostària a una empresa
privada, de manera que a l’hora de fer la comparació entre els ingressos que s’esperen
obtenir amb la venda dels productes o serveis oferts no siguin inferiors a les despeses
que generarà la seva producció.
D’altra banda, cal esmentar que un dels objectius de les empreses privades és guanyar
diners, amb la qual cosa ja per si mateix, a l’hora de fer els pressupostos, se sol tindre
en compte la situació que els ingressos siguin superiors a les despeses.
16. Confecciona un mapa d’Espanya amb els escons que aporta cada província al
Congrés dels Diputats.
Madrid 37 Màlaga 11 Las Palmas 8 Santa Cruz de

Tenerife 7
Barcelona 32 Múrcia 10 Biscaia 8
Saragossa 7
València 15 Cadis 9 Astúries 7
Almeria 6
Alacant 12 Balears 8 Granada 7
Badajoz 6
Sevilla 12 La Corunya 8 Pontevedra 7
© McGraw-Hill 5-1|
1
UNITAT Solucionari
Còrdova 6 Jaén 5 Lleida 4 Segòvia 3
Girona 6 Navarra 5 Lugo 4 Terol 3
Guipúscoa 6 Valladolid 5 Orense 4 Zamora 3
Tarragona 6 Àlaba 4 Salamanca 4 Sòria 2
Toledo 6 Albacete 4 Àvila 3 Ceuta 1
Cantàbria 5 Burgos 4 Conca 3 Melilla 1
Castelló 5 Càceres 4 Guadalajara 3
Ciudad Real 5 La Rioja 4 Osca 3
Huelva 5 Lleó 4 Palència 3
17. Segons el teu criteri, i el que has llegit, té sentit presentar una moció de censura
contra el Govern sabent que no es tenen els suports suficients perquè tiri
endavant?
Evidentment es pot pensar que si no es disposa de prou suports perquè una moció de
censura tiri endavant, no tindria molt sentit presentar-la, ja que a més impedeix que el
mateix grup que l’ha presentat pugui tornar-ho a fer en el mateix exercici.
El fet de presentar la moció de censura sabent-ne el fracàs és més de caire estratègic i
de provocar el desgast polític del govern de torn de cara a la ciutadania.
18. Confecciona una llista amb el nom dels departaments ministerials que hi ha en
l’actualitat.
Presidència del Govern
Ministeri d’Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació
Ministeri de Justícia
Ministeri de Defensa
Ministeri d’Hisenda
Ministeri de l’Interior
Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana
Ministeri d’Educació i Formació Professional
Ministeri de Treball i Economia Social
Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme
Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació
Ministeri de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica
Ministeri de Política Territorial i Funció Pública
Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic
Ministeri de Cultura i Esport
Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital
Ministeri de Sanitat
© McGraw-Hill 6-1|
1
UNITAT Solucionari
Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030
Ministeri de Ciència i Innovació
Ministeri d’Igualtat
Ministeri de Consum
Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions
Ministeri d’Universitats
19. Una de les àrees funcionals de les delegacions del Govern en les comunitats
autònomes és la de l’Alta Inspecció d’Educació. Accedeix al web del ministeri
corresponent i fes una relació de les funcions que corresponen a les
delegacions del Govern en aquest sentit. Com afecta la seva funció el
currículum del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Administració i Finances?
Les delegacions del Govern depenen del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública.
En matèria educativa, fan les funcions d’Alta Inspecció Educativa a la comunitat
autònoma d’influència, i en concret, en allò que afecta el currículum del Cicle Formatiu
de Grau Superior d’Administració i Finances, s’encarrega que aquest currículum s’adeqüi
a la normativa bàsica, l’homologació d’aquest títol i el reconeixement dels estudis a
efectes laborals.
En l’enllaç següent es poden consultar a les funcions de l’Alta Inspecció Educativa:
https://www.mptfp.gob.es/portal/delegaciones_gobierno/servicios.html#educacion
20. Esbrina si en l’actualitat hi ha en marxa algun procés selectiu (oposició),

d’accés a un lloc de treball en algun òrgan de l’AGE, al qual et podries presentar
tenint en compte la teva titulació quan acabis els estudis com a tècnic superior
en Administració i Finances.
Per saber l’oferta d’ocupació pública per a l’AGE, es pot accedir a l’enllaç següent:
https://administracion.gob.es/pag_Home/empleoPublico/Ofertas-empleo-
publico.html#.YGKn4VUzaHs.
Cal seguir la ruta següent: ocupació pública i ajudes → oferta d’ocupació pública de l’AGE
→ seleccionar l’oferta d’ocupació pública que estigui en marxa → en els annexos figuren
els cossos i les places ofertes.
Per saber les escales a què es pot accedir amb el Títol Superior en Administració i
Finances caldria anar a la convocatòria concreta de cada procés selectiu, però sí que es
pot saber la titulació mínima requerida per a determinades escales, anant a l’article 76
de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, aprovada pel Reial decret legislatiu
5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’estatut bàsic de
l’empleat públic. Aquesta llei està disponible en l’enllaç següent:
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2015-11719
21. A més de l’activitat de l’ICEX (Espanya Exportació i Inversions), les comunitats

autònomes també tenen serveis de suport a l’exportació. Com es diu l’entitat
pública que dona suport en la teva comunitat autònoma als exportadors?
Algunes vegades les CA tenen una entitat exclusiva per al comerç exterior, en unes
altres depèn d’un ens més generalista que adopta aquestes funcions:
• Andalusia: Extenda (Agència Andalusa de Promoció Exterior).
© McGraw-Hill 7-1|
1
UNITAT Solucionari
• Aragó: AREX (Aragó Exterior).
• Canàries: PROEXCA (Societat Canària de Foment Econòmic SA).
• Cantàbria: SODERCAN (Societat per al Desenvolupament Regional de Cantàbria SA).
• Castella-la Manxa: IPEX (Institut de Promoció Exterior de Castella-la Manxa).
• Castella i Lleó: ICE (Institut per a la Competitivitat Empresarial).
• Catalunya: ACCIÓ (Agència per a la Competitivitat de l’Empresa).
• Ciutat Autònoma de Ceuta: PROCESA (Societat Privada Municipal per al Foment i
Promoció del Desenvolupament Socioeconòmic de Ceuta SA).
• Ciutat Autònoma de Melilla: PROMESA (Societat Pública per a la Promoció Econòmica
de Melilla.
• Comunitat de Madrid: VUI (Finestreta Única d’Internacionalització).
• Comunitat Valenciana: IVACE (Institut Valencià de Competitivitat Empresarial).
• Extremadura: EXTREMADURA AVANTE SLO.
• Galícia: IGAPE (Institut Gallec de Promoció Econòmica).
• Illes Balears: IDI (Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears).
• La Rioja: ADER (Agència de Desenvolupament Econòmic de La Rioja).
• Navarra: Servei de Projecció Internacional del Govern de Navarra.
• País Basc: Agència Basca d’Internacionalització, del Grup SPRI.
• Principat d’Astúries: IDEPA (Institut de Desenvolupament Econòmic del Principat
d’Astúries).
• Regió de Múrcia: INFO (Institut de Foment - Agència de Desenvolupament Econòmic
de la Regió de Múrcia).
22. Busca en la premsa diverses notícies relacionades amb un viatge o una visita
institucional espanyola a l’estranger. Fixa’t qui en són els participants i els
motius del viatge. Són sempre els mateixos o, depenent de la destinació, són
diferents??
Per veure notícies respecte a l’activitat espanyola a l’estranger, a més d’accedir als
periòdics digitals, pots fer-lo a través del web del Ministeri d’Afers exteriors, Unió
Europea i Cooperació, i entrar en l’àrea de «Notícies» que està dins de la secció de
«Premsa». S’hi poden veure les notícies relacionades amb el Ministeri de manera
cronològica de més actuals a més antigues. Posteriorment, pots intentar buscar en
premsa informació sobre aquesta notícia per veure els diferents punts de vista, ampliar
informació… Els participants varien en funció dels motius del viatge.
23. Com classificaries l’Institut de Crèdit Oficial (ICO)?

L’ICO, segons figura en l’INVESPE, és una entitat pública empresarial.
Aprofundint en la informació que apareix, ens informa que té com a objectius
principals sostenir i promoure les activitats econòmiques que contribueixin al
creixement i a la millora de la distribució de la riquesa nacional i especialment, les que,
per la seva transcendència social, cultural, innovadora o ecològica, mereixin una
© McGraw-Hill 8-1|
1
UNITAT Solucionari
atenció prioritària. Aquests objectius són duts a terme per l’ICO en la seva doble funció
d’entitat de crèdit especialitzada i agència financera de l’Estat.
24. Quines diferències i similituds creus que trobaràs entre una entitat pública
empresarial d’àmbit estatal com Renfe Operadora i una societat mercantil
estatal com Renfe viatgers SMA SA?
Mentre que Renfe Operadora és una entitat pública empresarial dependent del Ministeri
de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (antic Ministeri de Foment), la finalitat de la
qual és el transport per ferrocarril, Renfe viatgers SMA SA és una empresa el capital de
la qual és 100% estatal, i pertany al Grup Renfe Operadora.
25. Pot figurar El Corte Inglés en la llista de l’INVESPE? Raona la resposta.

No, ja que es tracta d’una empresa el capital de la qual és 100% privat, i en l’INVESPE
només figuren empreses amb participació estatal.
26. Dins dels organismes públics i les entitats de dret públic, com podríem
classificar la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola SA?
Es tracta d’una societat mercantil estatal, pertanyent al grup SEPI, que és propietari del
100% del capital de la Corporació.
27. Fes una breu recerca i esbrina què és la SEPI (Societat Estatal de Participacions
Industrials) i les empreses sobre les quals participa. Debat amb els companys
i companyes la seva importància econòmica.
L’objectiu de la SEPI, o Societat Estatal de Participacions Industrials, és instrumentalitzar
la política empresarial pública del Govern. El Grup SEPI participa de manera majoritària
en quinze empreses que van des del Grup Correus fins a l’Agència EFE; d’altra banda, i
de manera minoritària, també participa en grups com IAG, Red Eléctrica…
Es pot obtenir més informació del Grup SEPI en la seva pàgina web:
https://www.sepi.es/es/conozca-sepi/quienes-somos
© McGraw-Hill 9-1|
1
UNITAT Solucionari
Síntesi
Completa en el teu quadern l’esquema següent que resumeix els punts més
importants de la Constitució espanyola.
En equip
La proposta grupal proposa activitats en què l’alumnat ha d’assumir diferents papers que
simulin el seu futur entorn professional. Així es planteja com una activitat acumulativa que
recull continguts vistos en la unitat o de repàs de blocs de contingut per posar en pràctica
un context més global de treball.
© McGraw-Hill 10-1|
1
UNITAT Solucionari
Test de repàs
1. Si estem en estat d’alarma i es pretén canviar l’operativa d’elecció dels membres
del Consell General del Poder Judicial que figura en la Constitució:
a) És millor fer-ho a través de l’article 167, ja que aquest contingut no és dogmàtic.
b) La cosa més idònia és proposar-ho a través de l’article 168, perquè genera més garanties
constitucionals.
c) Es podria fer tant per l’article 167 com pel 168.
d) Totes les respostes anteriors són errònies.
2. El secretari d’Estat d’Hisenda es considera:

a) Òrgan directiu i alt càrrec.
b) Òrgan superior i alt càrrec.
c) Òrgan directiu, però no alt càrrec.
d) Òrgan superior, però no alt càrrec.
3. De les característiques següents, quina no s’ajusta a la Constitució espanyola

del 1978?
a) És extensa respecte d’altres constitucions, com la dels Estats Units.
b) És escrita, no com les constitucions consuetudinàries.
c) No és original, té moltes influències d’altres textos constitucionals.
d) No és rígida, és possible modificar-la amb lleis ordinàries.
4. Quin és el model econòmic que defensa la Constitució en l’article 38??

a) Model liberal sense intervenció estatal.
b) Model d’economia planificada.
c) Model d’economia de mercat amb intervenció estatal per garantir i protegir
la mateixa economia.
d) Cap resposta anterior és correcta.
5. Pel que fa al Consell de Ministres, indica l’afirmació correcta:

a) Està format per uns quants ministres afectats per la matèria que s’ha de tractar.
b) Està presidit pel president del Govern.
c) Es constitueix quan ho determina una comissió delegada.
6. Una sentència del Tribunal Suprem es pot recórrer a:

a) El Consell General del Poder Judicial.
b) El Tribunal Constitucional.
c) No es pot recórrer, ja que és la instància més alta de tots els ordres.
1
UNITAT Solucionari
7. Un projecte de llei pot ser presentat per:
a) El Govern.
b) El Congrés.
c) El Senat.
d) Una iniciativa popular amb el suport de 500 000 signatures autoritzades.
8. El poder legislatiu recau sobre:

a) El Govern.
b) Els jutges i els magistrats.
c) Les cambres parlamentàries.
9. Dels ens següents, indica quin no pertany al poder judicial:

a) Consell General del Poder Judicial.
b) Tribunal Suprem.
c) Audiència Nacional.
d) Tribunal Constitucional.
10. Assenyala quin òrgan crea jurisprudència en l’àmbit judicial:

a) Consell General del Poder Judicial.
b) Tribunal Suprem.
c) Tribunal Constitucional.
d) Cap dels anteriors.
11. Fent referència a la finalització del procediment de la qüestió de confiança,

indica quina afirmació és la correcta:
a) Si s’aprova, roman el Govern.
b) Si s’aprova, dimiteix el Govern.
c) Si no s’aprova, roman el Govern.
12. El principi que les competències d’un òrgan de l’Estat passin a un òrgan de la
comunitat autònoma es diu:
a) Desconcentració.
b) Descentralització.
c) Reutilització.
d) Desconnexió.
1
UNITAT Solucionari
13. D’acord amb el repartiment de competències en matèria de protecció civil, qui
n’és el coordinador en els municipis?
a) El Ministeri de l’Interior.
b) La Delegació del Govern.
c) La Sotsdelegació del Govern.
d) L’ajuntament.
1
UNITAT Solucionari
Comprova el teu aprenentatge
Identificar la Constitució espanyola com a font del dret espanyol

i en què es refereix la separació de poders.
1. Quin és el model econòmic que defensa la Constitució espanyola de 1978?
Indica l’article en el qual bases la teva resposta.
Article 38 CE: es reconeix la llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat. Els
poders públics en garanteixen i en protegeixen l’exercici i la defensa de la productivitat,
d’acord amb les exigències de l’economia general i, si escau, de la planificació.
Per tant defensa un model d’economia mixt, en què es dona llibertat a l’actuació del
mercat, però amb la possibilitat d’intervencionisme públic quan es consideri necessari
pensant en el bé comú.
2. Hi ha dues vies per reformar la Constitució: la via ordinària de l’article 167 o

l’extraordinària de l’article 168. Fes un resum breu de les diferències entre un
procediment i l’altre.
• Quant a les matèries a modificar: l’article 168 fa referència a la modificació total de
la constitució, al Títol preliminar, al Capítol segon, Secció primera del Títol I (dels
drets fonamentals i llibertats públiques), o al Títol II (De la Corona); per la seva part
l’article 167 no especifica matèria o articulat, amb la qual cosa s’entén que
correspondria a la via a seguir per a la modificació de la resta dels assumptes no
tractats en l’art. 168.
• Quant al procediment a seguir:
o Art. 168: requereix aprovació de 2/3 de cada cambra i la dissolució posterior,
elecció d’unes noves cambres que han de ratificar el nou text constitucional
per 2/3 i posteriorment sotmetre’l a referèndum.
o Art. 167: requereix aprovació de 3/5 de les cambres, en cas que no hi hagi
acord es pot establir una mesa d’estudi paritària per tractar la reforma. Si així
i tot no s’aprovés, se seguiria endavant amb la reforma si es va obtenir majoria
absoluta en el Senat i majoria de 2/3 en el Congrés a favor del nou text. Una
vegada aprovada la reforma, es pot sotmetre a referèndum si així ho
decideixen almenys una desena part dels membres de cada cambra.
3. Al llarg del període democràtic sota la Constitució del 1978, s’han succeït
diverses mocions de censura contra el Govern del moment. Esbrina a través
d’Internet quantes mocions de censura s’han presentat en el Congrés dels
Diputats al llarg de la vigència de la Constitució, qui les va presentar i quin en
va ser el resultat.
Al llarg de la història de la Constitució del 1978 hi ha hagut cinc mocions de censura:
• 1980: el Partit Socialista presenta moció de censura contra el govern d’Adolfo Suárez
d’UCD, i proposa com a president Felipe González. La moció es va rebutjar.
• 1987: Aliança Popular (l’antic Partit Popular) presenta moció de censura contra el
govern de Felipe González promoguda per Antonio Hernández Mancha que va
fracassar en ser rebutjada la moció.
1
UNITAT Solucionari
• 2017: Unides Podem, de la mà de Pablo Iglesias, presenta moció de censura contra
el govern de Mariano Rajoy del Partit Popular, però fracassa en l’intent.
• 2018: el Partit Socialista presenta moció de censura contra el govern de Mariano
Rajoy del Partit Popular, i proposa com a president Pedro Sánchez. El resultat de la
votació aprova la moció de censura i Pedro Sánchez es converteix en nou president
del Govern.
• 2020: Vox presenta moció de censura contra el govern de Pedro Sánchez del Partit
Socialista, i proposa com a president Santiago Abascal. Vox no obté els suports
suficients i la moció de censura no prospera.
Identificar el poder legislatiu en la Constitució espanyola, les

seves funcions i els seus òrgans de govern d’acord amb les lleis.
4. Veient el procediment ordinari d’elaboració de les lleis, podríem dir que les
dues cambres tenen el mateix pes específic en aquest procediment? Raona la
resposta.
Tot i que per a l’elaboració de les lleis pel procediment ordinari ha de passar per les dues
cambres, Congrés i Senat, s’observa que el pes del Congrés és més gran, i es pot
observar en alguns detalls:
• Si qui presenta el projecte de llei és el Govern, ho fa directament en el Congrés,
mentre que si es tracta d’una proposició de llei pot passar-la primera presa en
consideració pel Congrés o pel Senat.
• En segon lloc, que tot i que després d’haver passat per les dues cambres el text a
revisar i modificar, primerament per Congrés i després per Senat, el Congrés pot tirar
cap endarrere o modificar les propostes del Senat, és a dir el Congrés té l’última
paraula.
5. El Senat és la cambra de representació territorial, però realment sabem quants

senadors ens representen? Entra en la pàgina web del Senat (www.senado.es)
i analitza’n la composició per comunitat autònoma. Si hi detectes cap curiositat,
comenta-ho amb la resta de la classe.
CA Total
Andalusia 40
Aragó 14
Canàries 14
Cantàbria 5
Castella la Manxa 22
Castella i Lleó 39
Catalunya 22
Ciutat Autònoma de Ceuta 2
Ciutat Autònoma de Melilla 2
1
UNITAT Solucionari
Comunitat de Madrid 11
Comunitat Valenciana 17
Extremadura 10
Galícia 19
Illes Balears 7
La Rioja 5
Navarra 5
País Basc 15
Principat d’Astúries: 6
Regió de Múrcia 6
TOTAL SENADORS 261
Com a curiositat es pot dir:

• El nombre de senadors és de 261 en aquesta llista, mentre que en l’explicació de la
unitat es posava 264, això és pel fet que pot haver-hi senadors que es donin de baixa
i no es reposin.
• Es veu la influència de la població per CA., així una CA uniprovincial com Madrid
aporta més senadors que una CA amb dues províncies com Extremadura, i a molta
distància d’altres CA uniprovincials.
6. Quina diferència hi ha entre immunitat, inviolabilitat i aforament quan parlem

de diputats o senadors?
• Immunitat: tret de delicte flagrant, diputats i senadors no poden ser inculpats i
processats, i per fer-ho han de tenir l’autorització de la cambra corresponent.
• Inviolabilitat: a diputats i senadors no se’ls pot demanar responsabilitats pels
comentaris dits en l’exercici de les seves activitats parlamentàries. En tot cas s’han
de regir per les normes en aquest sentit de les mateixes cambres.
• Aforament: per la seva condició de parlamentaris, diputats i senadors, en cas de ser
processats, no segueixen l’ordre judicial habitual segons el cas en qüestió, sinó que
són jutjats pel Tribunal Suprem.
Identificar el poder judicial en la Constitució espanyola, les

7. En què consisteix la jurisdicció per matèries de l’organització de jutjats i
tribunals? Indica de quines matèries parlem.
Consisteix en el fet que, per optimitzar l’acció de la justícia, aquesta
s’organitza/s’especialitza per matèries.
Aquestes matèries són:
• Civil
1
UNITAT Solucionari
• Penal
• Contenciosa administrativa
• Social
• Extraordinàries (Tribunal militar, Tribunal de Comptes, tribunals
consuetudinaris).
8. Ordena els òrgans judicials en matèria penal en funció de la seva instància, de

menys a més rellevància jurisdiccional:
Audiència Nacional – Jutjat d’Instrucció – Tribunal Superior de Justícia –
Tribunal Suprem – Jutjat Penal – Audiència Provincial.
1. Jutjat d’Instrucció
2. Jutjat Penal
3. Audiència Provincial
4. Tribunal Superior de Justícia de la comunitat autònoma
5. Audiència Nacional
6. Tribunal Suprem
Identificar el poder executiu en la Constitució espanyola, les

9. Què significa que el Govern és un òrgan col·legiat?
Parlem que un òrgan és col·legiat quan està compost per diferents membres i les
decisions que pren són assumides per tots els integrants de manera individual. Per tant,
que el Govern sigui un òrgan col·legiat significa que les decisions que adopta com a tal
són assumides i acatades per tots els seus membres, independentment de la seva opinió
particular en el debat.
10. Entra en la pàgina web de l’Administració del Govern: bit.ly/3oEv0Vv.

Tria un ministeri i dibuixa’n l’organigrama fins al nivell de sotsdireccions
generals i sense desenvolupar els organismes institucionals.
Oferim com a exemple l’organigrama del Ministeri d’Universitats.
1
UNITAT Solucionari
Ministeri
d’Universitats
Secretaria Sotssecretaria Gabinet del

General d’Universitats ministre
Agència Nacional d’Avaluació de la Divisió de Tecnologies de la

Qualitat i Acreditació (ANECA) informació i la Comunicació
Col·legi de Espanya a Parí s

Secretaria General Tècnica
Gabinet tècnic
Sotsdirecció General de Recursos i
Relacions amb els Tribunals
Servei Espanyol per a la

Internacionalització de l’Educació Vicesecretaria General Tècnica
Sotsdirecció General d’Activitat

Universitària Investigadora Sotsdirecció General de Gestió
Econòmica, Oficina Pressupostària i
Assumptes Generals
Sotsdirecció General d’Atenció a
l’Estudiant i Relacions Institucionals
Sotsdirecció General de Personal i
Inspecció de Serveis
Sotsdirecció General de Formació del
Professorat Universitari i
Sotsdirecció General de Tí tols i

Ordenació, Seguiment i Gestió
d’Ensenyaments Universitaris
Universitat Internacional Menéndez

Pelayo
1
UNITAT Solucionari
11. Què diferencia el Consell de Ministres de les comissions delegades del Govern
si en tots dos estaments es reuneixen els ministres del Govern?
Mentre que en el Consell de Ministres està el Govern al complet, en les comissions
delegades només els ministres afectats pels temes a tractar.
En el Consell de Ministres es tracta de marcar la marxa del Govern, en les comissions
delegades es tracten temes més concrets, específics.
És el Consell de Ministres el que determina la creació de les comissions delegades.
12. El Consell d’Estat és l’òrgan suprem consultiu. Les seves consultes poden ser
preceptives o facultatives, en funció del que estableixi la llei. Però sabries la
diferència entre tots dos tipus de consultes?
Seran preceptives les consultes que ho considera així la Llei orgànica del Consell d’Estat
o qualsevol altra norma amb rang de llei, i es consideraran facultatives la resta.
La consulta preceptiva significa que hi ha uns assumptes determinats que, quan es
tractin, el Consell d’Estat, bé en ple o en comissió, ha de ser consultat obligatòriament.
Mentre que la consulta facultativa fa referència als assumptes en què, a l’hora de tractar-
se, es poden consultar al Consell d’Estat, però de manera voluntària per part de qui està
tramitant o estudiant l’assumpte en concret.
En qualsevol cas els dictàmens del Consell d’Estat no són vinculants, tret que la llei digui
el contrari.
13. Tant la moció de censura com la qüestió de confiança suposen instruments de

control de les Corts Generals al Govern, i els dos figuren en la Constitució. Busca
els articles en què es recullen tots dos mètodes i descriu-ne el procediment,
especificant qui les pot presentar i les conseqüències de l’una i l’altra.
• Qüestió de confiança: figura en l’article 112 de la CE. La presenta el president del
Govern, prèvia consulta amb el Consell de Ministres, sobre la seva pròpia gestió a la
cambra. Si s’accepta la qüestió, per majoria, el president continua en el càrrec, si es
rebutja, presenta la dimissió al rei i s’ha d’elegir un altre president de Govern d’acord
amb el procediment marcat per la Constitució (art. 99).
• Moció de censura: figura en l’article 113 de la CE. En aquest cas és la cambra la
que exigeix responsabilitats al Govern, en concret per una desena part dels diputats
almenys. S’hi ha de consignar un candidat a la Presidència del Govern. La moció de
censura es considerarà aprovada per majoria absoluta de la cambra, en aquest cas
el president censurat presentarà la dimissió al rei i es considerarà investit el candidat
proposat en la moció. En cas de ser rebutjada, continua el govern censurat i els
signataris no podran presentar una altra moció en el mateix període de sessions.
14. Les eleccions del 10 de novembre de 2019 van ser les segones eleccions
generals que es van celebrar aquest mateix any; les anteriors van ser el 28
d’abril.
a) Podries explicar el motiu pel qual es van dur a terme els comicis del 10 de
novembre si ja n’hi va haver uns gairebé uns mesos abans? Per fer-ho has
de buscar informació, que pots trobar en pàgines oficials o de premsa a
través d’Internet.
1
UNITAT Solucionari
A l’abril de 2019 es van celebrar eleccions generals. Després dels resultats obtinguts,
el candidat amb més suport, Pedro Sánchez, va presentar la seva candidatura a la
Presidència del Govern, però ni per majoria absoluta en primera votació, ni per
majoria simple en segona la va obtenir, amb la qual cosa, el rei va instar que els
grups polítics proposessin un candidat que obtingués la majoria necessària per ser
investit. Passat el temps que estipula la llei, no va haver-hi nous candidats i el rei va
dissoldre les cambres i es van convocar unes altres eleccions per al novembre del
2019.
b) Després de revisar la premsa econòmica d’aquests dies, com penses que
afecten aquestes situacions l’economia?
L’economia necessita ambients estables per poder desenvolupar-se amb garanties;
la inestabilitat i la incertesa no són bons aliats a l’hora d’escometre inversions. Un
govern inestable o, el que és pitjor, la falta de govern no són propicis perquè les
condicions econòmiques millorin. Així ho van reflectir alguns diaris en aquestes dates.
https://www.elmundo.es/opinion/2019/08/03/5d44691221efa0ef0b8b4573.html
https://cincodias.elpais.com/cincodias/2019/11/14/companias/1573732554_72480
1.html
Identificar l’Administració pública en la Constitució espanyola

com a part del poder executiu, les seves funcions, estructura i
òrgans d’acord amb les lleis.
15. Qui representa el Govern en l’àmbit de les comunitats autònomes? Té potestat
d’organització i control sobre tots els serveis de l’AGE? Compara la teva
resposta amb la d’altres companys i companyes.
El representant del Govern en les comunitats autònomes és el delegat del Govern, i les
seves competències figuren en l’article 73 de la Llei 40/2015 de l’1 d’octubre, de règim
jurídic del sector públic.
No obstant això, l’article 71 de la llei esmentada indica que els serveis territorials de
l’AGE s’organitzaran atenent la millor consecució de les seves finalitats, en serveis
integrats i no integrats en les delegacions del Govern. Seran els titulars dels ministeris
els que determinin mitjançant reial decret els serveis que s’integren en les delegacions
del Govern i els que depenen directament del ministeri.
16. Pel que fa a les administracions públiques, uneix en el teu quadern les frases
següents perquè tinguin sentit:
a) El sotsdelegat del Govern…
b) La política exterior…
c) Les missions diplomàtiques permanents…
d) Les delegacions…
e) L’acció exterior de l’Estat…
f) El Ministeri de l’Interior…
1. … és el conjunt de decisions del Govern a escala internacional.
2. … representen Espanya davant altres estats receptors..
1
UNITAT Solucionari
3. … coordina els serveis de la seva competència no integrats en l’organització
territorial.
4. … coordina la protecció civil en l’àmbit provincial.
5. … representen Espanya en una organització internacional.
6. … és el conjunt d’actuacions de l’Administració pública a l’exterior.
a-4: El sotsdelegat del Govern coordina la protecció civil en l’àmbit provincial.

b-1: La política exterior és el conjunt de decisions del Govern a escala internacional.
c-2: Les missions diplomàtiques permanents representen Espanya davant altres estats
receptors.
d-5: Les delegacions representen Espanya en una organització internacional.
e-6: L’acció exterior de l’Estat és el conjunt d’actuacions de l’Administració pública a
l’exterior.
f-3: El Ministeri de l’Interior coordina els serveis de la seva competència no integrats en
l’organització territorial.
1
UNITAT Solucionari
Posa’t a prova
• Què pots contestar al teu client per tranquil·litzar-lo i que no es preocupi ni per
la moció de censura ni per la votació?
Cal tranquil·litzar el client i indicar-li que la moció de censura és un procediment que
afecta el Congrés dels Diputats per determinar si canvia el govern actual pel proposat
en la moció, amb la qual cosa no es preveuen eleccions per aquest motiu i no ha d’anar
a votar.
No obstant això, i amb vista a un futur, ha de saber que la llei electoral preveu aquests
casos i que es permet el vot per correu.
• Assessora aquests estudiants indicant-los quins passos han de fer i on han

d’anar per poder plantejar una manifestació amb totes les garanties legals.
Per celebrar una manifestació s’ha d’informar l’autoritat governativa almenys amb deu
dies d’antelació a la data de celebració d’aquesta, i com a màxim trenta dies.
En la sol·licitud ha de constar:
 Nom, cognoms, domicili i document oficial d’identificació de l’organitzador o els
organitzadors o del seu representant, en cas de persones jurídiques, i consignar
també la denominació, la naturalesa i el domicili d’aquestes.
 Lloc, data, hora i durada prevista.
 Objecte.
 Itinerari projectat, quan es prevegi la circulació per les vies públiques.
 Mesures de seguretat previstes pels organitzadors o que se sol·licitin de l’autoritat
governativa.
L’autoritat governativa en aquest cas és la Sotsdelegació del Govern a la província.
• Indica al potencial client el document que ha d’emplenar per sol·licitar el NIF i

explica-li com cal presentar-lo.
Per donar d’alta una comunitat de béns i que pugui actuar davant de tercers, s’ha de
sol·licitar un NIF.
Aquest tràmit es fa en l’Administració de l’Agència Tributària corresponent al domicili de
la comunitat, es pot consultar en:
https://www.agenciatributaria.gob.es/AEAT.sede/Inicio/_otros_/_Direcciones_y_telefo
nos_/Delegaciones_y_Administraciones/Delegaciones_y_Administraciones.shtml
Quant al tràmit a dur a terme, el que cal fer és presentar la documentació necessària
(acord entre socis per a la constitució de la comunitat de béns notarialment i pagament
de l’ITP i AJD), així com l’emplenament del model 036. Aquest model també es pot
presentar telemàticament.
1
UNITAT Solucionari
• Aporta una solució a la inquietud de la clienta, d’una banda, indicant-li les
institucions oficials que la poden ajudar quant al seu projecte empresarial a
l’estranger, i de l’altra, en l’àmbit personal, de la cobertura de l’Estat als
espanyols a l’estranger.
En l’àmbit institucional, en matèria de projectes empresarials a l’estranger, pot acudir a
l’ICEX, a l’òrgan de la seva comunitat autònoma que es dediqui a aquestes tasques i a
les cambres de Comerç provincials.
A més ha de saber que l’Estat espanyol, a través de les seves ambaixades i consolats,
té com a objectius protegir i enfortir els interessos espanyols a l’estranger, i que en
aquest sentit pot estar completament tranquil·la.
En l’enllaç següent s’accedeix a la pàgina de l’ICEX, en l’apartat corresponent a la Xina,
s’hi pot veure informació molt variada, entre aquesta informació econòmica i comercial.
https://www.icex.es/icex/es/navegacion-principal/todos-nuestros-
servicios/informacion-de-mercados/paises/navegacion-
principal/portada/index.html?idPais=CN
2
UNITAT Solucionari
Unitat 2. El model territorial de l’Estat

espanyol
Activitats
1. La Constitució fa esment clar de les «circumstàncies del fet insular». Però
sabries dir a quins territoris es refereix quan parla d’insularitat?
La insularitat fa referència a la situació de les illes. En el cas territorial espanyol, fa
referència a les illes que formen les Canàries i les Balears.
2. Segons quin principi una ciutadana extremenya té dret a rebre assistència

mèdica pública a Cantàbria?
El principi d’igualtat és el que permet que una ciutadana extremenya pugui rebre
assistència mèdica pública a Cantàbria, ja que tots els ciutadans espanyols tenen aquest
dret, independentment de la comunitat autònoma de residència.
3. Explica amb les teves pròpies paraules en què consisteix el principi de diversitat
i posa’n un exemple.
El principi de diversitat fa referència al fet que, malgrat la unitat com a nació, es
reconeix el fet que històricament, culturalment i geogràficament hi ha certes diferències
entre els territoris. D’aquesta manera trobem territoris amb furs, altres amb llengües
diferents i altres amb el fet de la insularitat que fa que calgui tractar de limitar l’aïllament
que genera la situació geogràfica de les illes.
4. Amb quines comunitats autònomes podria inicialment plantejar una comissió

territorial de coordinació el Principat d’Astúries?
Les comissions territorials de coordinació estan formades per territoris limítrofs per a
l’optimització de serveis i evitar duplicitats.
En aquest sentit el Principat d’Astúries podria plantejar acords sobre la base de la
comissió territorial de coordinació amb Galícia, Castella i Lleó i amb Cantàbria.
5. Es podria crear una comissió territorial de coordinació entre les comunitats

d’Andalusia, la Regió de Múrcia, la Comunitat Valenciana i Catalunya?
Inicialment no es podria constituir una comissió territorial de coordinació entre aquestes
CA, ja que no totes són limítrofs entre si i no tenen serveis comuns sobre els quals
negociar.
No obstant això, sí que poden arribar a acords o impulsar projectes comuns que
afavoreixin a totes, com és el cas del «corredor mediterrani», consistent en una
infraestructura ferroviària d’alta velocitat que discorre des de la frontera francesa fins a
Algesires, unint ciutats com Barcelona, Tarragona, Castelló, València, Alacant, Múrcia,
Almeria, Màlaga o Granada, i obre les portes d’aquestes províncies ferroviàriament a
Europa.
© McGraw-Hill 1-1|
Gestió de la documentació jurídica i empresarial
2
UNITAT Solucionari
6. Busca un article o una notícia de premsa en què es parli de la realització d’una
conferència sectorial en què hagi participat la comunitat autònoma on
resideixes.
En el cercador del teu ordinador escriu «conferència sectorial» i el nom de la teva
comunitat autònoma. Sol aparèixer un llistat amb informació sobre les últimes
conferències sectorials en què han participat representants de la teva comunitat; si no
ho tens clar, pots clicar la icona de notícies.
Un exemple podria ser la notícia de l’enllaç següent, a partir de la informació que s’ofereix
hem respost a les preguntes que es plantegen en aquesta activitat perquè el docent ho
tingui de manera orientativa:
https://www.cantabria.es/web/comunicados/detalle/-
/journal_content/56_instance_detalle/16413/12421036
Indica:
a) Quin tema s’ha tractat en aquesta conferència?

En l’àmbit de la conferència sectorial de l’energia, s’han tractat els temes de
l’autoconsum energètic, la mobilitat elèctrica i la transició energètica en municipis de
menys de 5.000 habitants, en concret l’aportació de fons per a projectes determinats
i analitzar el repte demogràfic d’aquestes poblacions amb pocs habitants.
b) Qui hi ha participat per part del Govern?

La ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera.
c) Qui hi ha participat per part de la teva comunitat autònoma?

Per part de Cantàbria han estat presents el director general d’Indústria, Energia i
Mines, Raúl Pelayo, i el director general d’Innovació, Desenvolupament Tecnològic i
Emprenedoria Industrial, Jorge Muyo.
d) ¿Quin ha estat el resultat d’aquesta conferència?

S’ha acordat el repartiment de fons per a l’autoconsum energètic, la mobilitat
energètica i la renovació d’instal·lacions energètiques en municipis menors de 5.000
habitants.
7. Esbrina com estan organitzats els òrgans de govern de la teva comunitat

autònoma. Per fer-ho pots accedir al web institucional de la teva comunitat o al
web del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública.
Es pot accedir al Ministeri de Política Territorial i Funció Pública amb la finalitat d’obtenir
la informació requerida; es pot fer a través del seu web www.mptfp.gob.es i seguir
aquesta ruta: Inici > Política territorial > Política autonòmica > Informació bàsica de
comunitats autònomes > Organització institucional de les CA.
O accedir a l’enllaç:
https://www.mptfp.gob.es/portal/politica-
territorial/autonomica/info_basica/organiz_institucional_ccaa.html#:~:text=Seg%C3%
BAn%20el%20sistema%20constitucional%20espa%C3%B1ol,en%20los%20Estatutos%
20de%20Autonom%C3%ADa.
© McGraw-Hill 2-1|
2
UNITAT Solucionari
A partir d’aquí cada alumne o alumna pot accedir a la seva comunitat autònoma. En
aquest cas agafem les Canàries com a exemple.
El Govern de les Canàries, sota la direcció del president de la comunitat, s’organitza en
les conselleries següents:
a) Conselleria d’Hisenda, Pressupostos i Assumptes Europeus.
b) Conselleria d’Administracions Públiques, Justícia i Seguretat.
c) Conselleria de Drets Socials, Igualtat, Diversitat i Joventut.
d) Conselleria de Sanitat.
e) Conselleria d’Educació, Universitats, Cultura i Esports.
f) Conselleria d’Economia, Coneixement i Ocupació.
g) Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
h) Conselleria de Turisme, Indústria i Comerç.
i) Conselleria d’Obres Públiques, Transports i Habitatge.
j) Conselleria de Transició Ecològica, Lluita contra el Canvi Climàtic i Planificació
Territorial.
8. Que el 50 % de l’IVA recaptat en una comunitat autònoma sigui transferit a

aquesta, significa que s’ha de liquidar en la seu de la hisenda autonòmica?
Raona la resposta.
No, la liquidació de l’impost es fa com sempre a través dels mitjans de l’Agència Estatal
Tributària, però de la quantitat recaptada per la comunitat autònoma, el 50 % wa
transfereix a aquesta.
9. ¿Quin és el fet imposable que grava els tributs sobre el joc?

Segons la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc
Article 1. Objecte.
L’objecte d’aquesta Llei és la regulació de l’activitat de joc, en les diferents modalitats,
que es desenvolupi amb àmbit estatal amb la finalitat de garantir la protecció de l’ordre
públic, lluitar contra el frau, prevenir les conductes addictives, protegir els drets dels
menors i salvaguardar els drets dels participants en els jocs, sense perjudici del que
s’estableix en els estatuts d’Autonomia.
La Llei regula, en particular, l’activitat de joc a què es refereix el paràgraf anterior
quan es faci a través de canals electrònics, informàtics, telemàtics i interactius, en què
els mitjans presencials hauran de tenir un caràcter accessori, així com els jocs
desenvolupats per les entitats designades per aquesta Llei per a la realització d’activitats
subjectes a reserva, amb independència del canal de comercialització d’aquells.
Amb la qual cosa aquest tribut no regula els guanys obtinguts en premis jugant, sinó els
guanys obtinguts per l’organització de jocs (rifes, bingos, apostes…).
© McGraw-Hill 3-1|
2
UNITAT Solucionari
10. D’acord amb els mecanismes de control sobre les comunitats autònomes,
completa l’esquema següent sobre els organismes i les institucions que
efectuen aquest control.
Tribunal Constitucional
Jurisdicció contenciosa administrativa

Article 154 CE
Tribunal de Comptes
Govern
Control Control Corts Generals

ordinario parlamentari
Control intern Estatuts

de les CA d’autonomia
Control
Control
Article 155 CE
extraordinari
11. Quin ens assumeix les competències de les diputacions provincials en les
comunitats autònomes uniprovincials?
Les competències les assumeix la mateixa comunitat autònoma.
12. Completa les afirmacions següents relacionades amb les províncies i les
seves institucions:
• Els òrgans que componen les diputacions són el ple, el president i la junta de
govern.
• La diputació provincial està integrada pel president i els diputats.
• Li correspon al ple el control del president mitjançant mocions de censura o
qüestions de confiança.
• El president de la diputació és elegit pels diputats i s’encarrega de dirigir el
govern i l’administració de la diputació.
• Els diputats són elegits entre els regidors electes de cada municipi.
© McGraw-Hill 4-1|
2
UNITAT Solucionari
13. Una de les competències de les diputacions provincials és la de col·laborar
en la recaptació d’impostos locals. Tu, com a subjecte passiu de determinats
imposats tant individualment com un possible empresari o empleat en alguna
empresa, hauries de conèixer el calendari fiscal dels tributs locals per tenir-los
en compte en el pressupost de tresoreria.
a) Entra a la pàgina web de la diputació de la teva província i elabora un calendari
fiscal dels impostos locals més habituals.
Les pàgines web de les diputacions provincials, així com la d’alguns ajuntaments, solen
tenir un enllaç per a la gestió de tributs.
Una vegada dins de l’apartat tributari, la cosa més normal és que aparegui un enllaç a
un altre apartat sobre calendari fiscal o fins i tot un document amb aquest calendari.
S’adjunta a tall d’exemple el calendari fiscal ofert per la diputació de Sòria:
https://www.dipsoria.es/informacion-oficina-virtual-tributaria.
b) Esbrina si hi ha cap mètode per poder disminuir l’import d’aquests tributs

(famílies nombroses, domiciliació de pagaments...).
La potestat de bonificació en aquests tributs correspon als ajuntaments, les diputacions
provincials ajuden a gestionar-ne el cobrament; per tant, per saber si existeixen
aquestes bonificacions cal buscar-les en la mateixa gestió tributària municipal.
Com a exemple està l’Ajuntament de Palència, que bonifica un 1 % sobre la quota
líquida de l’IBI, en cas de domiciliació d’aquest impost en una entitat financera.
b) Enumera les diferents formes de pagament que es permeten, i les entitats

financeres habilitades per fer-ho.
En la informació tributària de la diputación provincial, sol figurar la forma de pagament
i les entitats financeres col·laboradores.
Seguint el cas de la Diputació de Sòria, les formes de pagament serien:
• Rebuts no domiciliats: podran abonar-se en les entitats següents:
• Caja Rural de Soria, Unicaja Banco, BBVA, Banco Santander, CaixaBank,
Banc Sabadell, Cajamar i Correus a través del servei T€NVIO.
• Amb targeta bancària a través de l’oficina virtual tributària, en l’apartat
pagar els meus rebuts.
• Domiciliacions: en l’oficina virtual tributària (http://ovt.dipsoria.es) pot
domiciliar els seus tributs o canviar domiciliacions accedint-hi amb certificat
electrònic.
14. Defineix què és una mancomunitat, en coneixes alguna? Quins serveis

presta? Quines poblacions la formen? Si no en coneixes cap, pots analitzar la
Mancomunitat de la Serra de Cadis.
Les mancomunitats apareixen en l’LRBRL, en concret en l’article 44, que assenyala que
són conseqüència de l’agrupació de diversos municipis per a l’execució comuna d’obres
i serveis determinats de les seves competències.
© McGraw-Hill 5-1|
2
UNITAT Solucionari
Es dona la curiositat que les mancomunitats poden agrupar municipis de diferents
províncies i fins i tot de diferents comunitats autònomes si l’estatut d’aquestes no ho
impedeix.
En el cas concret de la Mancomunitat de Municipis de la Serra de Cadis, presta, entre
altres, els serveis del subministrament d’aigua als municipis a través de la societat Aguas
Sierra de Cádiz; gestiona la recollida, el transport i gestió dels residus sòlids Urbans dels
municipis; gestió d’escoles infantils mancomunades; gestió del Centre per a la
Informació de la Dona.
La Mancomunitat està formada pels municipis següents: Alcalá del Valle, Algar,
Algodonales, Arcos de la Frontera, Benaocaz, Bornos, El Bosque, El Gastor, Espera,
Grazalema, Olvera, Prado del Rey, Puerto Serrano, Setenil Bodegas, Torrealháquime,
Ubrique, Villaluenga del Rosario, Villamartín i Zahara Sierra.
15. Posa en comú amb els companys i companyes els ens inframunicipals que
conegueu del vostre municipi i confecciona una llista amb aquests organismes.
En cas que no pugueu aportar-ne cap del vostre municipi, intenteu posar un
altre exemple que us resulti conegut.
Els ens inframunicipals que figuren en l’LRBRL són: caserius, parròquies, llogarets,
barris, consells, pedanies, llocs annexos i altres d’anàlegs, o els que estableixin les lleis.
16. Llegeix aquest titular de premsa: «Madrid activarà per primera vegada
l’alerta vermella per neu en l’àrea metropolitana». A quins municipis penses
que es refereix quan es parla de l’àrea metropolitana de Madrid? A continuació,
consulta l’enllaç bit.ly/39zOIOb, que remet al registre d’entitats locals i
localitza quins municipis estan inclosos en l’àrea metropolitana de Madrid. Hi
ha diferències entre el que suposaves i el que està registrat realment? A què
es pot deure aquesta diferència?
Quan els mitjans de comunicació fan esment de l’àrea metropolitana de Madrid, es
refereixen a l’àrea geogràfica que inclou el municipi de Madrid i un gran nombre de
municipis confrontants a aquell o entre aquests, ja que la concentració urbana en
aquesta zona és molt elevada.
Realment no es coneixen els municipis que la integren, ja que no s’ha registrat mai com
a tal en el registre d’àrees metropolitanes; segons alguns autors, l’àrea metropolitana
pot incloure municipis com el mateix Madrid i Alcalá de Henares, Alcobendas, Alcorcón,
Boadilla del Monte, Brunete, Colmenar Viejo, Coslada, Fuenlabrada, Getafe, Leganés,
Humanes de Madrid, Majadahonda, Mejorada del Campo, Móstoles, Paracuellos de
Jarama, Parla, Pinto, Pozuelo de Alarcón, Rivas-Vaciamadrid, Las Rozas de Madrid, San
Fernando de Henares, San Sebastián de los Reyes, Torrejón de Ardoz, Tres Cantos,
Velilla de San Antonio, Villanueva de la Cañada, Villanueva del Pardillo i Villaviciosa de
Odón.
© McGraw-Hill 6-1|
2
UNITAT Solucionari
Síntesi
Completa l’esquema de síntesi següent i fes el teu propi mapa mental per
repassar el model territorial de l’Estat espanyol.
En equip
simulin el seu futur entorn professional. Així doncs, es planteja com una activitat
acumulativa que recull continguts vistos en la unitat o de repàs de blocs de contingut per
posar en pràctica un context més global de treball.
© McGraw-Hill 7-1|
2
UNITAT Solucionari
Test de repàs
1. Segons el procés ràpid d’accés a l’autonomia, les comunitats autònomes s’acullen
al fet que…
a) Només poden assumir competències de l’article 148.
b) Només poden assumir competències de l’article 149.
c) Poden assumir competències de tots dos articles.
d) Cap resposta és correcta.
2. La Comunitat Autònoma d’Extremadura pot modificar l’impost sobre

successions que afecta:
a) Badajoz.
b) Càceres.
c) Ambdues són correctes.
d) Ambdues són incorrectes, ja que és competència de la diputació provincial de cada
província.
3. Indica quins impostos, entre altres, utilitzen els ajuntaments per finançar-se:
a) Impost sobre el valor afegit i impost sobre la renda de les persones físiques.
b) Impost sobre activitats econòmiques i impost sobre vehicles de tracció
mecànica.
c) Impost sobre transmissions i actes jurídics documentats i impost sobre el patrimoni.
4. Les mancomunitats de municipis són:

a) Agrupacions de municipis de grans aglomeracions urbanes.
b) Agrupacions de municipis per a la gestió comuna de serveis.
c) Entitats amb personalitat pròpia per gestionar interessos comuns dels
municipis.
5. Dins dels serveis mínims dels ajuntaments, podem trobar, entre altres serveis:
a) Cementiri.
b) Agua potable.
c) Enllumenat públic.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.
© McGraw-Hill 8-1|
2
UNITAT Solucionari
6. ¿Quines competències tenen les comunitats autònomes sobre l’Administració de
justícia?
a) Poden tenir competències sobre l’Administració de justícia d’acord amb el
seu estatut d’autonomia.
b) Totes, ja que estan transferides a les comunitats autònomes.
c) Cap, perquè depenen del Consell General del Poder Judicial.
7. Com situaries els estatuts d’autonomia respecte de la Constitució?

a) Com que és la norma bàsica de les comunitats autònomes, és completament
independent de la Constitució.
b) Malgrat ser la norma bàsica de les comunitats autònomes, no poden anar
mai en contra de la Constitució.
c) S’han de complementar, i si cal es pot reformar-la Constitució perquè pugui tenir
validesa legal l’estatut d’autonomia.
8. Respecte a l’estatut d’autonomia:

a) És una llei orgànica.
b) S’aprova i es modifica per llei orgànica.
c) Entra en vigor després de l’aprovació de l’assemblea legislativa de la comunitat
autònoma.
d) L’aprova el Govern de la comunitat autònoma en qüestió.
9. L’impost sobre successions s’utilitza per al finançament de:

a) Les comunitats autònomes.
b) Les províncies.
c) Los municipis.
d) Les comarques.
10. Basant-se en quin principi si una comunitat autònoma no assumeix

competències sobre una matèria, aquestes són assumides per l’Estat?
a) Supletorietat del dret.
b) Prevalença.
c) Igualtat.
d) Clàusula residual.
© McGraw-Hill 9-1|
2
UNITAT Solucionari
11. Quin tribut municipal grava l’increment de valor d’un terreny que posseeixo
per la posada en marxa d’enllumenat públic al seu costat?
a) Impost municipal de l’electricitat.
b) Taxa.
c) Contribució especial.
12. Quins serveis municipals ha de garantir un ajuntament de 500 habitants?

a) Transport públic.
b) Recollida de residus.
c) Biblioteca pública.
d) Tots els serveis anteriors.
2
UNITAT Solucionari
Reconèixer el model territorial de l’Estat espanyol.

1. Explica en què consisteix el principi de solidaritat de les comunitats
autònomes.
No totes les CA tenen la mateixa capacitat econòmica per finançar els serveis que han
d’oferir als seus ciutadans, per aquest motiu el 100 % dels recursos d’una comunitat
autònoma no van a cobrir els seus serveis, sinó que una part van destinats a ajudar
altres comunitats amb menys capacitat.
2. Esbrina quines comunitats autònomes aporten més al model i quines reben

més. Per fer-ho, pots accedir a l’informe emès pel Ministeri d’Hisenda,
disponible en: bit.ly/3ozwPTP.
En el gràfic 4 s’observa la capacitat financera per habitant de cada CA, i són Madrid,
les Balears i Catalunya les que més capacitat financera tenen, davant de les Canàries,
Extremadura i Castella-la Manxa, que són les que menys capacitat tenen, no obstant
això aquesta infracapacitat es compensa amb la recepció de diferents fons, fins a
arribar a nivells de finançament per habitant més elevats.
3. Es podria haver constituït una comunitat autònoma entre les províncies de

Guadalajara i Còrdova? Raona la resposta.
Directament no es podria haver constituït una CA entre Guadalajara i Còrdova d’acord
amb el que marca l’article 143 de la CE, que diu que es poden constituir en comunitat
autònoma províncies limítrofes, i evidentment Guadalajara i Còrdova no són limítrofes.
No obstant això, podrien haver pertangut a una mateixa comunitat autònoma més gran
si les províncies de les actuals Castella la-Manxa i Andalusia s’haguessin unit per formar
una comunitat autònoma amb totes.
4. Per què es considera al model territorial espanyol un híbrid entre un model

centralista i un model federalista? Defensa el teu raonament identificant
aspectes de semblança amb un model i l’altre.
Com a model centralista, hi ha determinades competències que són exclusives de
l’Estat central i no les poden assumir les CCAA, i es gestionen de manera centralitzada
per a tot el territori.
Com a model federalista, les CA tenen competències exclusives que gestionen de
manera individual, sense intromissió de l’Estat central, amb l’única limitació de l’Estatut
d’Autonomia i la Constitució.
Identificar els òrgans de Govern, l’Administració i les seves

funcions, així com els mitjans de finançament de les comunitats
autònomes.
2
UNITAT Solucionari
5. Podria donar-se la situació que un conjunt de províncies limítrofes intenti
accedir a l’autonomia a través de l’article 143, però que compleix els requisits
per fer-ho a través de l’article 151 de la Constitució? Saps si s’ha donat el cas?
Efectivament, es pot donar el cas, ja que depèn de la quantitat de municipis i població
que estigui disposada a accedir al model autonòmic. Una vegada se sap la quantitat de
municipis a favor de l’autonomisme, s’ha de decidir la via d’accés.
En el seu moment dues comunitats autònomes van optar per la via lenta de l’article 143,
malgrat que complien els requisits per poder utilitzar la via de l’article 151. Aquestes
comunitats van ser les Canàries i la Comunitat Valenciana.
6. Investiga a través de quina via va accedir la teva comunitat autònoma a

l’autonomia. Fes un exercici de reconstrucció històrica i descriu el procés
autonòmic fins avui a la teva comunitat.
Una manera d’accedir a aquesta informació és a través de la pàgina web
https://app.congreso.es/consti/, en què es pot tenir accés a la Constitució i als estatuts
d’autonomia. Mirant la sinopsi de cada estatut, se’n veu l’evolució.
Per exemple, en l’estatut de Galícia podem veure que ja va hi hagué un acord autonòmic
el 1936, però que va quedar paralitzat per la Guerra Civil. El 1977 es va reprendre
l’interès autonòmic i, tot i que per tensions polítiques no es va arribar a acords abans,
el 1981 se signa la Llei orgànica 1/1981 de 6 d’abril per la qual es va aprovar l’Estatut
d’Autonomia gallec.
L’Estatut d’Autonomia de Galícia no ha experimentat reformes fins a l’actualitat, com
altres estatuts, tret de petites adaptacions quant a cessions de tributs.
7. Localitza l’estatut d’autonomia de la comunitat on resideixes.

Es pot accedir al llistat complet dels estatuts autonòmics a través de la web del Ministeri
de Política Territorial i Funció Pública, seguint la ruta Inici > Política Territorial > Política
autonòmica > Estatuts d’Autonomia > Estatuts d’Autonomia vigents.
a) Identifica els continguts mínims que han figurar-hi segons la Constitució.
L’art. 147 de la CE, indica que en l’estatut autonòmic ha de figurar:
• La denominació de la comunitat que correspongui millor a la seva identitat històrica.
• La delimitació del seu territori.
• La denominació, l’organització i la seu de les institucions autònomes pròpies.
• Las competències assumides dins del marc establert en la Constitució i les bases
per al traspàs dels serveis corresponents a aquestes.
b) En l’apartat de competències, identifica’n tres que provinguin de l’article
148, tres de l’article 149 i tres competències transferides de l’Estat.
Dins de l’estatut autonòmic hi haurà un títol o capítol que parla de les competències
assumides per la CA Les competències exclusives solen ser les que figuren en primer
lloc, després les competències legislativa i/o executiva sobre matèries estatals. Les
competències delegades, no sempre es veuen clarament.
8. Pot una comunitat autònoma establir un aranzel a mercaderies que provenen

d’una altra comunitat? I si procedeixen d’un país estranger?
2
UNITAT Solucionari
Les comunitats autònomes no poden posar límit a la lliure circulació de mercaderies al
territori espanyol, ni tampoc de les mercaderies que procedeixen d’un país estranger,
perquè les comunitats autònomes no tenen competències en matèria aranzelària.
9. Explica amb les teves pròpies paraules en què consisteix el règim econòmic
basc i navarrès. Esbrina l’import del «contingent» basc per a aquest any.
A diferència del règim comú en què les CA tenen certa potestat sobre la gestió tributària
i pressupostària, en el cas dels models de concert econòmic aquesta potestat és
màxima, de manera que les CA en què regeix aquest model gestionen les seves fonts
d’ingressos i despeses de manera pràcticament autònoma; aquest seria el cas del País
Basc i Navarra.
El «contingent» faria referència als serveis oferts per l’Estat, i com que aquestes
comunitats no aporten fons al manteniment comú del sistema de finançament
autonòmic, el que sí que fan és cobrir amb els seus ingressos la despesa que suposen
els serveis estatals esmentats. Per tant, el «contingent» és la valoració d’aquests
serveis estatals en les CA del País basc i Navarra.
L’import que ha de pagar el País Basc en concepte de serveis estatals ascendeix a la
quantitat aproximada de 1.350 milions d’euros anuals.
10. Tria tres comunitats autònomes i investiga què pagaria una ciutadana que
rep una herència de 100.000 € en cadascuna.
Compara els teus resultats amb els obtinguts pels companys que hagin triat
altres comunitats.
Com se sap, les herències tributen per l’impost sobre successions la gestió del qual
està transferida a les CA. Per establir la quantitat a pagar es parteix de la base del
mateix impost sobre successions i donacions, sobre la qual les CA estableixen les
modificacions que considerin. Podem comparar-ne alguns casos:
supongamos reducción TARIFA coeficiente

reducción grupos I y II grupo IV hasta cuota resto al cuota resto total multiplicador Grupo IV total
Cataluña 100.000,00 0 50.000,00 3.500,00 11% 5.500,00 9.000,00 2,00 18.000,00
Cantabria 50.000,00 0 79.880,52 9.166,06 16,15% 3.249,30 12.415,36 2,00 24.830,71
Principado de Asturias 200.000,00 0 80.000,00 9.180,00 16,15% 3.230,00 12.410,00 2,00 24.820,00
S’observa que hi ha diferències en les reduccions inicials de la BI, i algunes diferències

també en les tarifes a aplicar-hi.
11. El dret a l’autonomia no és obligatori, és voluntari, així com l’accés a les

competències sobre determinades matèries, però igualment té els seus límits.
Entre els límits al dret a l’autonomia tria el que et resulti més interessant o
important; debat amb els companys i companyes per què l’has triat i
compara’l amb els que han triat la resta.
Com a límits al dret a l’autonomia podem trobar:
a) Només es poden constituir com a autonomies províncies limítrofes (encara que
posteriorment es permeten les autonomies uniprovincials).
b) Si no s’arriba a un acord, cal esperar cinc anys per a un altre intent.
2
UNITAT Solucionari
c) No es permet en cap cas la federació de comunitats autònomes.
d) L’estatut d’autonomia, i per tant l’accés a la condició de comunitat autònoma, ha
de ser ratificat per les Corts Generals mitjançant una llei orgànica.
Identificar l’organització, funcions i finançament de les

províncies.
12. Completa les frases següents:
• El representant de l’Estat a les províncies és el sotsdelegat del Govern.
• El Govern provincial està dirigit pel president de la diputación provincial.
• La coordinació de serveis supramunicipals a la ciutadania correspon a les
diputacions provincials.
• El servei de cementiris és competència dels ajuntaments.
13. Una de les fonts de finançament de les províncies és a través dels ingressos
procedents del seu patrimoni. Posa tres exemples que aclareixin aquesta font
de finançament.
Segons l’article 3 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals: “es
considerarà patrimoni de les entitats locals el constituït pels béns de la seva propietat,
així com pels drets reals o personals, de què siguin titulars, susceptibles de valoració
econòmica, sempre que els uns i els altres no siguin afectes a l’ús o servei públic”.
Per tant, exemples d’ingressos procedents del patrimoni provincial poden ser:
- Venda d’un edifici propietat de la Diputació Provincial.
- Cessió onerosa d’una obra d’art propietat de la Diputació a un museu privat.
- Lloguer d’un edifici propietat de la Diputació Provincial a una empresa privada.
14. Associa els òrgans provincials amb les seves funcions:

a) – 3: El ple – controla el Govern
b) – 1: El president – presideix el Govern
c) – 2: La junta de govern – assisteix el Govern
15. Segons el web www.lamoncloa.gob.es, que correspon a la pàgina oficial del
Govern d’Espanya, hi ha 50 províncies, però només hi ha 41 diputacions
provincials. Pots explicar a què es pot deure aquesta situació?
Cal recordar que les comunitats autònomes uniprovincials no tenen diputacions
provincials, les seves comeses les assumeix la mateixa comunitat autònoma; passa el
mateix amb els casos de Ceuta i Melilla.
Identificar l’organització, les funcions i el finançament dels

municipis.
2
UNITAT Solucionari
16. Esbrina qui compon el Govern municipal del teu ajuntament, i indica quantes
persones són, quina funció té cadascuna i quines són les seves comeses dins
del Govern.
Habitualment aquesta informació figura en la pàgina web dels ajuntaments, a tall
d’exemple agafem l’Ajuntament de Linares (Jaén):
Responsable Funció Comeses
- Presideix la corporació
Raúl Caro-Accino
Alcalde de Linares - Dirigeix el govern i l’administració
Menéndez
municipal
Francisco Javier Bris - Delegació Genèrica de Funció Pública

Primer tinent alcalde
Peñalver - Delegació Genèrica d’Interior
Segona tinent - Delegació Genèrica de Promoció,

Ángeles Isac García
alcalde i portaveu Patrimoni Històric i Cultura
- Delegació Genèrica d’Economia i

Hisenda
Noelia Justicia Jiménez Regidora - Delegació Genèrica de
Desenvolupament Econòmic,
Empresa, Emprenedoria i Universitat
- Delegació Genèrica d’Educació i

Rafael Funes Arjona Regidor
Espais Escènics
María Teresa López

Regidora - Delegació Genèrica de Joventut
Castrillo
Pedro Andrés Cintero - Delegació Genèrica de Salut, Esport i

Regidor
Taronger Consum
Enrique Francisco - Delegació Genèrica de Comerç i

Regidor
Mendoza Casas Turisme
- Delegació Genèrica de Serveis Públics

i Infraestructures
José Luis Roldán Sánchez Regidor
- Delegació Genèrica de Contractació
Administrativa i Patrimoni
- Delegació Genèrica de Protecció Civil,

Daniel Moreno Rodríguez Regidor Emergències i Mobilitat
- Delegació Genèrica d’Indústria
María Auxiliadora del - Delegació Genèrica de Festejos i

Regidora
Olmo Ruíz Participació Ciutadana
2
UNITAT Solucionari
- Delegació Genèrica de Medi Ambient i

Javier Hernández Tubio Regidor
Ordenació Territorial
- Delegació Genèrica de Benestar

Myriam Martínez Arellano Regidora
Social, Igualtat i Diversitat
17. ¿Quina diferència hi ha entre una taxa, una contribució especial i un impost
a escala municipal? Posa un exemple de cadascun.
Els tres són models de tributs, però cadascun té una característica pròpia:
• Taxa: s’exigeix al ciutadà per a l’ús o el gaudi d’un bé o d’un servei públic, hi
ha una correlació directa entre la taxa pagada i el gaudi obtingut. Exemple:
taxa de gual perquè no es pugui aparcar en llocs d’interès privat.
• Contribució especial: s’exigeix quan el ciutadà incrementa el valor del seu
patrimoni personal a causa d’una obra, un condicionament, etc., públic.
Exemple: increment del valor d’una parcel·la per la instal·lació d’enllumenat
públic.
• Impost: és un tribut que s’exigeix per la realització del fet imposable que
marca aquest tribut; no hi ha una correlació directa entre l’impost pagat i el bé
o servei públic finançat amb aquest tribut. Exemple: IBI.
18. Indica quins impostos municipals graven els fets econòmics següents:
a) Possessió d’una motocicleta de 500 cc.
ITVM.
c) Tinença d’un habitatge al municipi.
IBI.
d) Construcció d’una casa.
Impost sobre construccions, instal·lacions i obres.
d) Establiment d’un negoci.
IAE.
19. Assenyala la importància del padró municipal i esbrina el nombre de veïns
empadronats en el teu municipi de residència.
El padró municipal és el registre dels veïns d’un municipi, les seves dades constitueixen
prova de la residència al municipi i del domicili habitual en aquest. La inscripció en el
padró municipal és obligatòria i només es pot inscriure en un municipi.
A escala municipal és important tenir el padró actualitzat, entre altres coses, per
dimensionar els serveis públics; per a la gestió tributària constitueix la base del registre
electoral.
Per al ciutadà és fonamental estar empadronat per poder gaudir dels serveis que ofereix
l’ajuntament, o relacionats amb el domicili, com pot ser l’assistència sanitària o el centre
escolar que correspongui, i la resta dels drets que figuren en l’article 18 de l’LRBRL.
2
UNITAT Solucionari
20. D’acord amb la Llei orgànica del règim electoral, i amb vista a unes eleccions
municipals, una persona estrangera podria votar en aquestes eleccions? Podria
presentar-se com a candidat a regidor o alcalde?
a) D’acord amb l’article 176 de la Llei orgànica del règim electoral, pel que fa a les
eleccions municipals, un estranger pot exercir el dret de sufragi actiu, sempre que
sigui resident del municipi i sigui originaris de països de la UE, o de països amb què
Espanya tingui tractats de vot per a espanyols en aquests o reuneixin els requisits
que s’exigirien a un ciutadà espanyol.
b) D’acord amb l’article 177 de la Llei orgànica del règim electoral, poden presentar-se
candidats a regidor o alcalde els ciutadans no espanyols, residents a Espanya, que
siguin originaris de països de la UE, reuneixin els requisits que s’exigirien a un ciutadà
espanyol, i no estan desposseïts del dret a sufragi passiu al seu país d’origen.
21. Com s’ha vist al llarg de la unitat, hi ha una sèrie d’impostos municipals que
poden ser tramitats per les diputacions provincials. En funció de la dimensió de
la població del teu domicili de residència, esbrina on podries liquidar aquests
impostos i compara’ls amb els de la resta de la classe.
Per esbrinar-ho, entra en la pàgina web del teu ajuntament, en la secció de tributs. Si
el municipi és considerablement gran, pot gestionar ell mateix els tributs, amb la qual
cosa la informació la trobaràs en aquest enllaç. Per contra, si requereix l’ajuda de la
diputació provincial, la cosa més segura és que l’apartat de gestió tributària t’enllaci amb
el de la gestió tributària de la diputació provincial, on trobaràs la informació sol·licitada.
2
UNITAT Solucionari
Posa’t a prova
• Una ciutadana alemanya s’ha instal·lat en la teva població, per motius laborals,
però té moltes qüestions que necessita aclarir.
 Què ha de fer per a accedir a tots els serveis que ofereix la població i gaudir
dels mateixos drets que la resta dels veïns, com per exemple poder matricular
els seus fills en el col·legi públic o poder votar en les eleccions municipals?
Per poder gaudir de tots els serveis municipals i considerar-se una veïna més, a més
de residir en la població, ha de registrar-se en el padró municipal com a resident.
 A quins impostos municipals més habituals ha de fer front i quina n’és la data
de liquidació?
Els tributs municipals més habituals són l’impost sobre béns immobles, l’impost sobre
vehicles de tracció mecànica, l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres o
l’impost sobre activitats econòmiques en el cas que sigui empresària.
Quant al calendari, has d’entrar en la web del teu municipi o diputació provincial i
accedir a l’enllaç de gestió de tributs.
 Vol saber si pot votar en les pròximes eleccions del municipi.
Per poder votar en les pròximes eleccions, en primer lloc, haurà d’estar-hi
empadronada, i com que és ciutadana alemanya, és a dir, procedent d’un país de la
UE, no té per què tenir problemes per votar.
• Un veí es vol informar de l’horari de la Regidoria d’Hisenda, ja que ha rebut una

herència d’un familiar seu que vivia en una altra comunitat autònoma i vol estar
al corrent de les seves obligacions fiscals.
L’has d’informar que l’herència es declara a través de l’impost sobre successions i
donacions, i que aquest es liquida en la CA del domicili de causant, és a dir en la CA on
residia el seu familiar. No obstant això, pots ajudar-lo i esbrinar la informació que et
sol·licitava entrant en el web de l’altra comunitat autònoma.
• Una dona del municipi confrontant es queixa amargament perquè se li reclamen

12.000 € per unes obres d’asfaltatge, clavegueram i enllumenat públic, que ha
escomès el teu ajuntament i que afecten directament una propietat que té en el
teu terme municipal.
En primer lloc has d’intentar empatitzar amb la persona i intentar calmar-la. A
continuació, explicar-li que es tracta d’una contribució especial que ha de pagar a causa
de l’increment de valor que han generat en la seva propietat les obres que ha dut a terme
l’ajuntament.
En teoria, abans de les obres se la degué d’informar, i d’altra banda la pots posar en
contacte amb el servei de gestió tributària per veure la manera d’ajornar o de fraccionar
el pagament de l’import, de manera que li sigui més còmode fer-hi front.
• Una veïna vol fer unes reformes en el seu habitatge, i per fer-ho necessita
col·locar un contenidor d’enderrocs al carrer. Ha d’esbrinar quins són els tràmits
que ha de dur a terme per poder fer-ho.
2
UNITAT Solucionari
En primer lloc, el que ha de fer és presentar una sol·licitud de permís d’obres i pagar
l’impost corresponent; amb aquest permís validat es presentarà una instància en què
sol·liciti l’ocupació de la via pública amb contenidor d’enderrocs, indicar les dades de
l’interessat, les dates previstes d’ocupació, l’immoble afectat, el croquis de l’ocupació
previsible i el justificant de la sol·licitud del permís d’obres. Posteriorment, pagar la taxa
corresponent.
Tots aquests tràmits s’han de fer previs a l’inici de l’obra.
• Arriba la sol·licitud d’informació d’una família francesa que vol passar uns dies
de vacances per la zona i vol conèixer l’oferta turística del municipi.
Un dels serveis fonamentals dels municipis és la informació sobre l’oferta turística. És
interessant tenir a mà l’enllaç amb aquesta informació perquè puguin accedir-hi
directament des dels seus llocs d’origen.
3
UNITAT Solucionari
Unitat 3. La Unió Europea
Activitats
1. Com a futur administratiu, has de conèixer les diferents ajudes que la UE
articula per al desenvolupament de projectes empresarials. Localitza en el
web www.europa.eu quins tipus de projectes finança la UE i a través de
quins fons es gestionen.
La Unió Europea avala el finançament de les pimes a través una entitat

financera local (banc, societat de garantia o inversor de capital de risc) a
què la pime haurà de dirigir-se per sol·licitar aquest finançament.
Es gestionen a través del Programa sobre el Mercat Únic (2021-2027) o

també el programa marc Horitzó Europa (2021-2027), que substitueix el
Programa Horitzó 2020, més centrat en la innovació i la recerca.
El Fons InvestEU principalment és el que possibilitarà l’accés al finançament

per a les pimes.
2. Com a estudiant d’un cicle de grau superior d’FP, pots fer pràctiques laborals
a l’estranger. Busca en el web oficial d’Erasmus+ quan, on i com es pot
sol·licitar la participació en aquest programa.
• Web d’Erasmus +:
https://ec.europa.eu/programmes/erasmus-plus/opportunities/traineeships-
vocational-education-apprenticeships-and-recent-graduates_es
• Quan es pot sol·licitar:
o Abans de començar les pràctiques.
o Si el participant està acabat de titular, per poder rebre una ajuda d’Erasmus+,
haurà de fer les pràctiques l’any posterior a l’obtenció del títol.
• On es pot sol·licitar: els interessats han de dirigir-se al seu centre educatiu d’FP.
• Com es pot sol·licitar: els centres educatius d’FP han de sol·licitar la seva
participació en el programa Erasmus+. També són els encarregats de seleccionar
els candidats per als períodes de pràctiques a l’estranger.
L’interessat, la seva institució o organització d’origen i l’organització de destinació
hauran de signar un acord d’aprenentatge i subscriure un compromís de qualitat.
En aquest document es recullen els objectius d’aprenentatge, els drets i les
responsabilitats de l’interessat, així com les modalitats de reconeixement oficial de
les pràctiques dutes a terme.
Les entitats d’origen i acolliment han d’estar establertes en països del programa
Erasmus+.
3. Busca a Internet qui és l’actual president del Parlament Europeu.
© McGraw-Hill 1-1|
3
UNITAT Solucionari
Es requereix fer un treball de recerca utilitzant, per exemple, la pàgina web següent:
http://europa.eu/about-eu/institutions-bodies/index_es.htm.
Des del 3 de juliol de 2019, el president del Parlament Europeu és David Maria Sassoli.
El seu mandat és de dos anys i mig, fins al gener de 2022.
4. Posa dos exemples de la repercussió en el teu entorn de cadascuna de les

decisions de les institucions europees vistes.
Es podrien esmentar les quotes de producció, infraestructures, programes educatius,

ajudes / subvencions per a un programa concret, etc.
Exemples concrets podrien ser-ne:
• El Programa Erasmus +, que possibilita fer les pràctiques en FCT en un país de la
Unió Europea.
• En les decisions relatives a la Política Agrària Comuna, es concedeixen diferents
ajudes als agricultors finançades a través del Fons Europeu Agrícola per al
Desenvolupament Rural (FEDER) o del Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA).
• Dins de la política regional i de cohesió, s’han modernitzat les infraestructures
finançades a través del Fons Social Europeu o del Fons de Desenvolupament Regional.
• S’han alliberat sectors abans protegits, com la telefonia o l’electricitat.
5. Quan habitualment es parla del Consell, a quin consell ens referim?
Al Consell de la Unió Europea o Consell de Ministres.
6. Investiga quins grups polítics hi ha en el Parlament Europeu en l’actualitat.
Els diputats es reuneixen en grups polítics; no s’agrupen per nacionalitats, sinó en funció
de la seva afiliació política. En l’actualitat (a data del 2021) hi ha set grups polítics en el
Parlament Europeu que són:
• Grup del Partit Popular Europeu (democratacristians)
• Grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates en el Parlament Europeu
• Renew Europe Group
• Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea
• Grup Identitat i Democràcia
• Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus
• Grup de l’Esquerra en el Parlament Europeu-GUE/NGL
7. Busca a Internet qui és la presidenta actual de la Comissió Europea i fins

quan dura el seu mandat.
Treball de recerca utilitzant, per exemple, la pàgina web següent:

http://europa.eu/about-eu/institutions-bodies/index_es.htm
Des de l’1 de desembre de 2019, la presidenta actual de la Comissió Europea és Ursula
von der Leyen. El seu mandat és de cinc anys, fins al desembre del 2024.
© McGraw-Hill 2-1|
3
UNITAT Solucionari
8. Esbrina en la pàgina web de la UE (www.europa.eu) quins són els canals que
podem utilitzar per fer arribar la nostra opinió a la Comissió Europea sobre
les polítiques de la UE o per proposar canvis.
Els canals de participació ciutadana que articula la Comissió Europea són:

• Crear una Iniciativa Ciutadana Europea.
• Formular peticions al Parlament Europeu amb relació a polítiques de la UE que els
afectin directament.
• Respondre a una consulta pública de la Comissió sobre el tema que ens interessi.
• Presentar una denúncia formal a la Comissió Europea si considerem que una norma
de la UE no se’ns aplica correctament.
9. Quin Tribunal de Justícia de la UE es relaciona estretament amb els tribunals

de justícia nacionals?
Dels dos tribunals que garanteixen que la llei s’aplica de la mateixa manera als països
membres, és l’anomenat «Tribunal de Justícia» el que s’ocupa de les relacions amb els
tribunals de justícia nacionals.
10. Analitza les funcions que té la Comissió Europea. Per què penses que és
important que aquesta institució sigui un òrgan políticament independent
dels diferents governs nacionals?
Perquè ha de representar l’interès comú de tots els països membres per poder acomplir
les seves funcions de manera adequada.
11. Explica breument per què és necessària la tasca del Tribunal de Comptes.
És necessària la seva tasca, ja que s’encarrega de supervisar i controlar com

s’administren les finances i els fons comunitaris.
12. Quina relació penses que pot haver-hi entre el BCE, l’Eurosistema i el SEBC?
El SEBC (Sistema Europeu de Bancs Centrals) està formant pels bancs centrals nacionals
de tots els països de la UE més el BCE (Banc Central Europeu).
L’Eurosistema està format pel BCE més els bancs centrals, però només dels països de la
zona euro. Mentre hi hagi estats que conservin les seves divises nacionals, es mantindrà
aquesta distinció.
13. Investiga a través de la pàgina web www.europa.eu com el SEAE articula la

participació ciutadana a l’hora d’establir les polítiques exteriors i de
seguretat.
Els ciutadans que vulguin poden participar i/o contactar amb el SEAE:
• Enviant una petició sobre qüestions de política exterior.
• Participant en les consultes públiques sobre política exterior.
• Enviant un correu electrònic.
© McGraw-Hill 3-1|
3
UNITAT Solucionari
14. Busca en el web www.europa.eu el nombre de delegacions de la UE que hi
ha a la resta del món. On es localitza la Delegació Europea als Estats Units?
Hi ha 139 delegacions de la UE a la resta del món. Als EUA la delegació de la UE està

a Washington DC.
15. Esbrina a Internet qui és el president actual de l’Alt Representant de la UE

per a Afers Exteriors i Política de Seguretat a qui dona suport el SEAE.
Treball de recerca utilitzant, per exemple, la pàgina web següent:

https://europa.eu/european-union/about-eu/institutions-bodies_es
Des de l’1 de desembre de 2019, el president actual de l’Alt Representant de

la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat és Josep Borrell. El seu
mandat és de cinc anys, fins al desembre del 2024.
16. Els membres del CESE representen el conjunt de la societat civil, i es

divideixen en tres grups: Empresaris (Grup I), Treballadors (Grup II) i
Diversitat Europa (Grup III). Quins col·lectius representa el tercer grup?
En el Grup III, activitats diverses, s’inclouen representants dels agricultors,

consumidors, ecologistes, famílies, ONG, etc.
17. Busca en la pàgina web del CESE quines activitats anuals organitza per
promoure la participació dels ciutadans i la societat civil.
Les activitats anuals que organitza són:

• Premi de la Societat Civil: el seu objectiu és recompensar i fomentar els
assoliments i les iniciatives tangibles d’organitzacions i membres de la societat civil
europea, nacional, regional i local que han contribuït de manera significativa a
promoure la identitat i la integració europees.
• Dies de la Societat Civil: són un símbol de la cooperació entre el CESE i els
membres del Grup d’Enllaç que representa les organitzacions i les xarxes de la
societat civil europea
• Ple de la Joventut «La teva Europa, la teva veu»: en què alumnes entre 16 i 18
anys procedents de tots els estats membres de la UE i dels països candidats acudeixen
a Brussel·les durant dos dies i treballen junts per elaborar resolucions que contenen
les seves idees, propostes i esperances per al seu futur com a ciutadans europeus i
després es transmeten a les institucions de la UE.
• Dia de la Iniciativa Ciutadana Europea.
18. Navarra ha estat guardonada amb el Premi REE 2020 (Regió Emprenedora
Europea). Busca en la pàgina web del CDR en què consisteix el programa
«Regió Emprenedora Europea (REE)».
El programa «Regió Emprenedora Europea (REE) és un projecte que reconeix i

recompensa les regions europees que hagin mostrat una estratègia destacada i
innovadora en matèria d’emprenedoria, independentment de les seves dimensions,
riquesa i competències. Les regions que presenten el pla de futur més creïble, avançat i
© McGraw-Hill 4-1|
3
UNITAT Solucionari
prometedor, com és el cas de Navarra, reben l’etiqueta «Regió Emprenedora Europea»
(REE) per a un exercici determinat.
19. Busca en la pàgina web del CDR quins són els temes principals que aborden
les diferents comissions creades en l’organisme mateix.
Hi ha sis comissions en el Comitè de les Regions. Es denominen:

a) CIVEX, Ciutadania, Governança i Assumptes Institucionals i Exteriors.
b) COTER, Comissió de Política de Cohesió Territorial i Pressupost de la UE.
c) ECON, Comissió de Política Econòmica.
d) ENVE, Comissió de Medi Ambient, Canvi Climàtic i Energia.
e) NAT, Comissió de Recursos Naturals.
f) SEDEC, Comissió de Política Social, Educació, Ocupació, Recerca i Cultura.
20. Cerca en la pàgina web del Defensor del Poble Europeu

www.ombudsman.europa.eu/ la següent informació:
a) Sobre quins àmbits es pot presentar una reclamació?

Els àmbits d’activitat del Defensor del Poble Europeu són: transparència, rendició de
comptes, ètica, gestió dels fons públics de la UE, drets fonamentals, procediments i
pràctiques administratives, i qüestions relatives al personal de la UE.
b) Quins passos cal fer per presentar una reclamació davant el Defensor del
Poble Europeu?
Els passos que cal fer per presentar una reclamació són els següents:
1r Verificar que la reclamació compleix un llistat de requisits per assegurar-nos que
el Defensor del Poble Europeu pot investigar la reclamació.
2n Crear un compte en el web. A través d’aquest compte es pot presentar o modificar
la reclamació en línia. També es pot presentar una reclamació per carta.
21. La protecció de dades és d’importància especial. A la UE hi ha dos

organismes especialitzats en aquest tema: el Supervisor Europeu de
Protecció de Dades (SEPD) i el Comitè Europeu de Protecció de Dades
(CEPD). Quin és el paper que exerceix cadascun? Investiga a Internet els
dos organismes
El Supervisor Europeu de Protecció de Dades (SEPD) és l’òrgan independent

encarregat de garantir que, a l’hora de tractar dades personals, les institucions i els
organismes de la UE respectin el dret a la intimitat dels ciutadans.
Per a això, el SEPD entre altres funcions:
• Supervisa la recollida, el registre, l’emmagatzematge, la recuperació, l’enviament, el
bloqueig i la supressió de dades personals per part de l’Administració de la UE.
• Assessora les institucions i els organismes de la UE, sobretot en allò relatiu al
tractament de les dades personals i les polítiques i la legislació sobre aquest tema.
• S’ocupa de les reclamacions i fa recerques.
© McGraw-Hill 5-1|
3
UNITAT Solucionari
• Col·labora amb les autoritats nacionals de la UE per garantir la coherència en la
protecció de dades.
• Supervisa qualsevol nova tecnologia que pugui tenir una incidència en la protecció de
dades.
El Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD), no obstant això, és un òrgan
independent que garanteix que els països de la UE estan aplicant el Reglament General
de Protecció de Dades (RGPD) i la Directiva sobre protecció de dades en l’àmbit penal,
de manera coherent. A més, promou la cooperació i la col·laboració entre les autoritats
nacionals de protecció de dades i assessora la Comissió Europea sobre aquesta matèria
i qualsevol nova proposta de legislació de la UE d’importància especial per a la protecció
de dades personals.
22. Visita la pàgina web de l’EPSO (www.epso.europa.eu).
a) Hi ha alguna oferta d’ocupació que s’adapti o podria adaptar-se al teu

perfil?
b) Quins requisits estan demanant?
c) Com és el procés de selecció?
Treball de recerca web utilitzant l’enllaç que es facilita en l’enunciat:
http://europa.eu/epso/index_es.htm.
23. Com a Tècnic Superior d’Administració hauràs de manejar i actualitzar molta

informació en la teva feina. El web oficial de l’Oficina de Publicacions de la
Unió Europea (https://op.europa.eu) és una pàgina de referència, ja que
s’hi elaboren i es distribueixen totes les publicacions oficials de la UE. Visita
aquest web i respon a les qüestions següents:
a) En quina publicació es pot trobar informació sobre la legislació europea?

En el Diari Oficial de la Unió.
b) En quin suplement es poden consultar les diferents licitacions i
contractacions públiques de la Unió Europea?
En el suplement del Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) o directament en la
publicació en línia TED (Tenders Electronic Daily).
c) En quina publicació es recullen els resultats de les recerques
subvencionades per la Unió Europea?
En la publicació Resultats de Recerques de la UE (CORDIS).
24. Les agències de la UE són entitats jurídiques independents de les

institucions comunitàries.
a) Com es classifiquen les diferents agències i organismes reguladors?

Les més de quaranta agències es poden agrupar en cinc grans categories:
• Agències descentralitzades
• Agències de la política comuna de seguretat i defensa
• Agències executives
© McGraw-Hill 6-1|
3
UNITAT Solucionari
• Agències i organismes d’EURATOM
• Altres organismes creats en el marc de programes de la UE i associacions
publicoprivades entre la Comissió Europea i un sector industrial concret.
b) Explica breument quins criteris s’han tingut en compte per fer aquesta
classificació.
Els criteris que s’han tingut en compte són:
• Agències descentralitzades: són agències distribuïdes entre els diferents
països de la UE. Contribueixen a l’aplicació de les polítiques comunitàries i
ofereixen a les institucions i els països de la UE coneixements especialitzats
sobre temes científics o tècnics.
• Agències de la política comuna de seguretat i defensa: per exemple,
l’Agència Europea de Defensa (EAD) o l’Institut d’Estudis de Seguretat de la Unió
Europea (IESUE).
• Agències executives: creades per la Comissió Europea, per un període de
temps limitat, per gestionar i executar tasques específiques relacionades amb
els programes comunitaris.
• Agències i organismes d’EURATOM, que donen suport als objectius del
Tractat de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EURATOM), coordinant
els programes nacionals de recerca nuclear amb finalitats pacífiques, facilitant
coneixements, infraestructures i finançament, i garantint un subministrament
segur d’energia nuclear.
• Altres organismes creats en el marc de programes de la UE i associacions
publicoprivades entre la Comissió Europea i un sector industrial concret.
25. Consulta en Internet la pàgina de la UE de les agències i els organismes

reguladors. Selecciona’n quatre i anota:
• Nom de l’agència o l’organisme.

• Tipus d’agència o organisme a què pertany.
• Ubicació.
• Tasques que engloba.
Treball de recerca web utilitzant, per exemple, la següent pàgina:
http://europa.eu/about-eu/agencies/index_es.htm
26. Quines són les agències i els organismes europeus que tenen seu a Espanya?
Selecciona’n un i busca a Internet en què consisteix l’activitat que duu a
terme.
Les agències i els organismes que tenen seu a Espanya són:

• Fusió per a l’Energia (F4E), amb seu a Barcelona.
• Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), amb seu a Alacant.
• Agència per a la Seguretat i la Salut en el Treball (OSHA), amb seu a Bilbao.
• Agència Europea de Control de la Pesca, amb seu a Vigo.
© McGraw-Hill 7-1|
3
UNITAT Solucionari
27. Busca a Internet el Tractat d’Adhesió d’Espanya a la UE. Qui va signar el
document en nom d’Espanya? Quants representants corresponen a Espanya
en el Parlament Europeu?
Felipe González, com a president del Govern, és qui va signar el Tractat d’Adhesió. A
Espanya li corresponen 59 representants en el Parlament Europeu.
28. Consulta el Tractat de la UE en la versió consolidada del 2010 en la pàgina

www.boe.es. En quin article es fa referència als drets fonamentals de tot
ciutadà europeu? En quin document diu que estan recollits?
Estan recollits en l’article 6, que fa referència a la Carta dels Drets Fonamentals de la

Unió Europea.
29. Consulta el document de la UE en què es recullen els drets fonamentals i

especifica quins són aquests drets.
És el document que conté els drets fonamentals és la Carta dels Drets Fonamentals de
la Unió Europea.
Els drets fonamentals que recull són:
• La dignitat (dignitat humana, dret a la vida, dret a la integritat de la persona,
prohibició de la tortura i de les penes o els tractes inhumans o degradants, prohibició
de l’esclavitud i el treball forçat).
• La llibertat (drets a la llibertat i a la seguretat, respecte a la vida privada i familiar,
protecció de les dades de caràcter personal, dret a contreure matrimoni i dret a
fundar una família, llibertat de pensament, de consciència i de religió, llibertat
d’expressió i d’informació, llibertat de reunió i d’associació, llibertat de les arts i de
les ciències, dret a l’educació, llibertat professional i dret a treballar, llibertat
d’empresa, dret a la propietat, dret d’asil, protecció en cas de devolució, expulsió i
extradició).
• La igualtat (igualtat davant la llei, no-discriminació, diversitat cultural, religiosa i
lingüística, igualtat entre homes i dones, drets del menor, drets de les persones
grans, integració de les persones discapacitades).
• La solidaritat (dret a la informació i a la consulta dels treballadors en l’empresa,
dret de negociació i d’acció col·lectiva, dret d’accés als serveis de col·locació,
protecció en cas d’acomiadament injustificat, condicions de treball justes i
equitatives, prohibició del treball infantil i protecció dels joves en el treball, vida
familiar i vida professional, seguretat social i ajuda social, protecció de la salut, accés
als serveis d’interès econòmic general, protecció del medi ambient, protecció dels
consumidors).
• La ciutadania (dret a ser elector i elegible en les eleccions al Parlament Europeu i
dret a ser elector i elegible en les eleccions municipals, dret a una bona administració,
dret d’accés als documents, Defensor del Poble Europeu, dret de petició, llibertat de
circulació i de residència, protecció diplomàtica i consular).
• La justícia (dret a la tutela judicial efectiva i a un jutge imparcial, presumpció
d’innocència i drets de la defensa, principis de legalitat i de proporcionalitat dels
delictes i les penes, dret de no ser acusat o condemnat penalment dues vegades pel
mateix delicte).
© McGraw-Hill 8-1|
3
UNITAT Solucionari
30. Llegeix aquest fragment d’un article d’opinió publicat al diari digital Cinco
Días el 25 d’octubre del 2019, titulat «Un pas endavant en el “compliance”».
Aquesta directiva obliga […] les empreses, privades i públiques, a establir vies internes
de denúncies sobre infraccions del dret de la UE. […] Les infraccions […] afecten un
nombre de matèries ampli, en què poden destacar-se […] la seguretat de productes i
transport, la protecció del medi ambient, […], la protecció dels consumidors i de les
dades personals, la lliure competència […]..
[…] Les entitats, siguin públiques o privades, han de crear vies per rebre [les denúncies],
garantir la confidencialitat de la identitat de l’informant i impedir l’accés al personal no
autoritzat; (a més, han de) designar la persona o el servei competent per tramitar-les
(responsable de compliment normatiu o compliance officer). […] Entre les entitats
obligades del sector privat hi ha les que tenen 50 empleats o més o el seu volum de
negocis és igual o superior a 10 milions d’euros […].
a) Quan es començarà a aplicar aquesta directiva?
Es començarà a aplicar una vegada transposada la Directiva. Té com a data establerta
el 17 de desembre de 2021.
b) Quines empreses afecta?
Totes les empreses, tant públiques com privades.
c) Quan el text parla d’infraccions del dret de la UE, quines matèries afecten
aquestes infraccions?
Les infraccions afecten un nombre ampli de matèries, en què poden destacar-se la
seguretat de productes i transport, la protecció del medi ambient, la protecció dels
consumidors i de les dades personals i de la intimitat, la lliure competència, el frau,
així com el mercat interior, respecte a l’impost sobre societats.
d) Busca la Directiva 2019/1937 a Internet. Tenint en compte les directrius de
l’article 9, quins canals interns pot utilitzar una empresa per rebre aquesta
mena de denúncies?
Els canals interns que s’estableixin han de garantir la confidencialitat de la identitat
del denunciant. Pot ser un canal de denúncies escrites, en paper o per via electrònica;
orals o per via telefònica gravades o no gravades, i reunions presencials amb el
responsable de compliment normatiu.
e) En l’article es parla de la figura del compliance officer, qui és?, per què
l’autor assigna aquesta nova funció al compliance officer?
El compliance officer o responsable de compliment normatiu és el responsable de
gestionar el sistema de prevenció de delictes en les empreses. És lògic suposar que
aquesta persona serà qui canalitzi i gestioni les denúncies rebudes en l’empresa sobre
infraccions del dret de la UE que estiguin cometent-se.
f) La Directiva 2019/1937 contribueix a assolir alguns dels Objectius de
Desenvolupament Sostenible (ODS) proposats per l’OMS. Revisa els ODS,
detalla’n dos i justifica per què creus que s’han inclòs en aquesta iniciativa.
Aquesta directiva repercuteix en:
1. Objectiu 8. Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible,
l’ocupació plena i productiva i el treball decent per a tots.
© McGraw-Hill 9-1|
3
UNITAT Solucionari
2. Objectiu 16. Promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament
sostenible, facilitar l’accés a la justícia per a tothom i crear institucions eficaces,
responsables i inclusives en tots els nivells.
31. Observa l’esquema següent en què es reflecteix com és el procediment

legislatiu ordinari que segueix la UE.
a) Quin és el paper de cadascuna de les institucions europees que intervenen

en el procés legislatiu?
La Comissió Europea presenta al Parlament i al Consell una proposta legislativa.
El Parlament aprova la proposta legislativa juntament amb el Consell.
El Consell aprova la proposta legislativa juntament amb el Parlament.
3
UNITAT Solucionari
b) Com s’articula la participació de la societat?
A través dels seus representants en les diferents institucions europees.
c) Quan cal nomenar un comitè de conciliació?
A través del Comitè Econòmic i Social Europeu i del Comitè de les regions.
d) Quin requisit és indispensable perquè una proposta legislativa es converteixi
en una norma?
Per adoptar la proposta legislativa, tant el Parlament com el Consell han d’estar
d’acord amb la proposta presentada per la Comissió o pel Comitè de Conciliació.
3
UNITAT Solucionari
Síntesi
Completa en el teu quadern els dos esquemes conceptuals de les institucions
europees i les funcions que tenen, així com els òrgans i els organismes més
rellevants que componen la Unió Europea. Fes el teu propi mapa mental per
repassar els continguts de la unitat.
En equip
3
UNITAT Solucionari
Test de repàs
1. Espanya va signar l’Acta d’Adhesió a Europa:
a) El 1986.
b) El 1985.
c) El 1981.
d) El 1951.
2. El Consell Europeu està compost per:
a) Els diferents ministres dels governs nacionals.

b) Els representants dels diferents estats elegits pel poble per sufragi universal.
c) Els caps d’estat o de govern de tots els països membres.
d) Els representants de cada estat elegits per la Comissió.
3. La institució que s’encarrega d’establir les prioritats polítiques a la UE és:

a) El Parlament Europeu.
b) El Consell Europeu.
c) El Consell de la UE.
d) La Comissió Europea.
4. El Comitè Econòmic i Social Europeu:

a) És un òrgan consultiu que representa els empresaris, els treballadors i altres
col·lectius de la societat civil.
b) És un òrgan tècnic que emet dictàmens econòmics sobre la situació econòmica i social
dels estats de la UE.
c) Es un òrgan tècnic que s’encarrega de finançar els projectes d’inversió de la UE.
d) És un òrgan consultiu que coordina les polítiques econòmiques de la UE.
5. Una de les funcions del Parlament és:
a) Aprovar o rebutjar el candidat del Consell Europeu per al càrrec de president

de la Comissió Europea.
b) Ratificar els acords nacionals negociats prèviament pel Consell.
c) Ajudar els països de la UE per desenvolupar els seus mercats de capital de risc.
d) Proposar a la Comissió el pressupost anual de la UE.
6. Un dels temes més habituals que resol el Tribunal de Justícia de la UE és:
a) Aplicar les polítiques establertes per la UE.
3
UNITAT Solucionari
b) Proposar canvis legislatius al Parlament.
c) Vetllar per l’estabilitat de preus a Europa.
d) Aclarir com han d’interpretar els tribunals nacionals la legislació europea.
7. La institució europea que s’encarrega de supervisar les finances i els fons

comunitaris és:
a) El Banc Central Europeu.

b) El Tribunal de Comptes Europeu.
c) La Comissió Europea.
d) Totes les institucions anteriors.
8. El Servei Europeu d’Acció Exterior és un òrgan que:
a) Dona suport en les seves funcions a l’Alt Representant de la UE per a Afers

Exteriors i Política de Seguretat.
b) Gestiona les relacions diplomàtiques de la UE amb les administracions locals dels
països pertanyents a la UE.
c) Depèn dels ministres d’Exteriors dels diferents estats membres de la UE.
d) Totes les respostes són correctes.
9. L’òrgan o institució encarregat de concedir finançament a projectes que

contribueixin al desenvolupament de les regions de la UE i de les seves
polítiques és:
a) El Banc Central Europeu.

b) El Banc Europeu d’Inversions.
c) El Fons Europeu d’Inversions.
d) El Sistema Europeu de Bancs Centrals.
10. Que el dret de la UE generi drets i obligacions directes que afecten tant els
estats membres com els seus ciutadans fa referència:
a) Al principi de primacia del dret de la UE sobre els drets i les obligacions dels ciutadans
i dels estats membres.
b) Al principi d’efecte directe sobre els ciutadans i els estats membres.
c) Al principi d’autonomia del dret de la UE respecte del dret dels estats.
d) Al principi de subsidiarietat dels drets i obligacions com a ciutadans europeus.
11. La norma europea de caràcter obligatori que, per aplicar-la, els estats han
de transposar al seu dret nacional es denomina:
a) Reglament.
b) Directiva.
3
UNITAT Solucionari
c) Decisió.
d) Dictamen.
12. Els ciutadans europeus poden aportar la seva opinió en els projectes legislatius
europeus a través de:
a) El Comitè Econòmic i Social Europeu.
b) El Comitè de les Regions.
c) Les consultes públiques que formula la Comissió Europea.
3
UNITAT Solucionari
La UE: antecedents i desenvolupament.
1. Quins són els països que integren la UE?
Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre, la República Txeca, Croàcia, Dinamarca,

Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Hongria,
Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Polònia, Portugal,
Romania i Suècia.
2. Quines repercussions suposa en la teva vida diària i en la teva carrera

professional ser ciutadà de la UE?
Ser ciutadà de la UE implica que pots residir, treballar, estudiar o constituir la teva pròpia
empresa en qualsevol país membre de la UE. A més, des d’Europa s’estableixen polítiques
comunes relacionades amb diferents àmbits (política monetària, política regional, política
industrial, polítiques de transport, política d’educació i formació professional, etc.) i que
afecten directament tota la ciutadania de la Unió Europea.
3. Com a estudiant del cicle d’Administració i Finances, hi ha algun programa

europeu a què puguis accedir per completar els teus estudis? Quin n’és
l’objectiu?
El Programa Erasmus+. El seu objectiu és millorar les capacitats educatives i formatives

de les persones per a l’ocupabilitat d’estudiants, professorat i treballadors. Inclou
mobilitats en països europeus per cursar-hi part dels estudis o fer les pràctiques (en el
cas de l’FP).
Les principals institucions europees i les funcions que tenen.
4. El Consell Europeu, el Consell de la UE i el Consell d’Europa són institucions

diferents, però amb noms molt semblants. Sabries explicar en què es
diferencien pel que fa a la composició i les funcions?
El Consell de la UE està formant pels ministres dels diferents governs de cadascun dels
estats membres i és on s’adopta la major part de la legislació europea i es coordinen les
diferents polítiques, mentre que el Consell Europeu reuneix diferents líders nacionals i
europeus amb l’objectiu d’establir les prioritats generals de la UE, i el Consell d’Europa
és una organització intergovernamental formada pels 47 estats europeus la finalitat de
la qual quals és «dur a terme una unió més estreta entre els seus membres per
salvaguardar i promoure els ideals i els principis que constitueixen el seu patrimoni comú
i afavorir el seu progrés econòmic i social».
5. La Comissió Europea és el principal òrgan executiu de la UE. Quines funcions

principals té? Per què se la coneix com «la guardiana del dret de la UE»?
Les funcions principals de la Comissió Europea són:
3
UNITAT Solucionari
• Proposar noves lleis al Parlament i al Consell.
• Supervisar com els estats membres apliquen els reglaments i les directives europees.
• Avaluar si les lleis de la UE han tingut els efectes que es buscaven per a les empreses
i els ciutadans europeus.
• Gestionar els diferents programes que finança la UE.
Se la coneix com la «guardiana del dret de la UE» ja que és l’òrgan encarregat de

supervisar com els estats membres apliquen els reglaments i les directives europees.
6. Enumera els països que pertanyen a l’eurozona. Quines implicacions té per

als ciutadans?
Els països que pertanyen a l’eurozona són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Xipre, Eslovàquia,
Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània,
Luxemburg, Malta, els Països Baixos i Portugal.
Les implicacions que té per als ciutadans de la zona euro són:
• Moneda única que facilita l’intercanvi de productes o serveis i la mobilitat dels
ciutadans.
• A més, els governs nacionals, elegits per sufragi universal, no prenen decisions
relatives a la política monetària (per exemple, emissió de moneda o el tipus d’interès
de la moneda), ja que el BCE és qui estableix una política monetària comuna per a
tots els països de l’eurozona.
7. En les notícies, de segur que has sentit que es durà a terme una cimera
europea.
a) Qui es reuneix en aquesta cimera?
Es reuneixen els diferents líders nacionals i europeus, a Brussel·les.

b) Amb quina finalitat?
Establir les prioritats generals de la UE.
c) Investiga quan va tenir lloc l’última cimera europea, en quina ciutat i quins
van ser els principals temes que s’hi van abordar.
Resposta oberta. Es tracta que l’alumne investigui aquestes dades sobre la cimera
més recent, en les últimes notícies, a través d’un cercador.
8. El trio de presidències, a quina institució europea fa referència? Quina n’és

la finalitat?
Fa referència al Consell de Ministres. La seva finalitat és assegurar la coordinació i la

continuïtat dels projectes del Consell. Cal tenir en compte que la seva presidència
s’estableix per torns rotatoris cada sis mesos i amb aquest mecanisme s’assegura les
tres presidències consecutives cooperin estretament en un període de divuit mesos.
3
UNITAT Solucionari
9. Uns amics teus pensen que no és important votar en les pròximes eleccions
al Parlament Europeu, ja que les seves decisions no afecten les seves vides.
Podries explicar-los quines són les funcions del Parlament, com hi està
representada Espanya i de quina manera repercuteixen les seves decisions
en les nostres vides com ciutadans, consumidors, treballadors i empresaris?
Les funcions del Parlament són:

• Negociar, modificar i aprovar la legislació de la UE, juntament amb el Consell de
la UE.
• Aprovar el pressupost anual de la UE, proposat per la Comissió Europea.
• Exercir un control democràtic de la UE i, en particular, de la Comissió Europea.
• Ratificar els acords internacionals negociats prèviament per la Comissió.
• Supervisar la gestió quotidiana de les polítiques de la Unió.
• Cooperar amb els parlaments dels estats membres de la UE canalitzant les seves
aportacions.
Espanya hi està representada per 59 dels 705 diputats que componen el Parlament.
La normativa aprovada en el Parlament s’ha d’aplicar en tots els països membres i,
per tant, afecta a tots els ciutadans de la UE.
10. El BCE està compost per tres organismes decisoris. Detalla quins són i les
funcions principals que tenen.
• Consell de Govern: defineix la política monetària de la zona euro. Està

format pel Comitè Executiu i els governadors dels bancs centrals nacionals
dels països de l’eurozona.
• Comitè Executiu: aplica la política monetària i gestiona el funcionament

diari del BCE. Està format pel president i el vicepresident del BCE i quatre
membres més designats pels dirigents dels països de la zona de l’euro.
• Consell General: duu a terme una funció consultiva i de coordinació. Està

format pel president i el vicepresident del BCE i els governadors dels bancs
centrals de tots els països de la UE.
11. El Tribunal de Justícia Europeu està integrat per dos tribunals, quins són?,
quin paper exerceix cadascun?
El Tribunal de Justícia, que és l’encarregat de resoldre les qüestions

prejudicials plantejades pels tribunals nacionals i el Tribunal General, que
se centra en assumptes relatius a la legislació sobre competència, ajudes,
comerç, agricultura i marques comercials.
12. El Tribunal de Comptes, com a auditor extern europeu, s’encarrega de

verificar l’ús dels fons de la UE.
a) A qui audita fonamentalment?
3
UNITAT Solucionari
La Comissió Europea, ja que és la principal responsable d’executar el pressupost
de la UE, i les autoritats nacionals, ja que gestionen juntament amb la
Comissió prop del 80% dels fons de la UE.
c) En cas de sospita de frau o corrupció, a qui informa?
L’Oficina Europea de Lluita Contra el Frau (OLAF).
Els organismes i les agències de la UE.
13. Per a la UE és molt important que els ciutadans participin i s’involucrin en

les decisions europees. Per fer-ho, ha establert diferents canals de
comunicació; i entre d’altres, el Comitè Econòmic i Social Europeu i el Comitè
de les Regions. Quin tipus d’informació canalitza cadascun d’aquests
comitès? Per què són òrgans consultius?
El Comitè Econòmic i Social Europeu canalitza informació de diferents grups

d’interès econòmic i social d’Europa, mentre que el Comitè de les Regions
canalitza informació sobre com poden afectar les diferents polítiques de la
UE en les diferents regions i ciutats europees.
Són òrgans consultius perquè tots dos comitès aporten un assessorament

especialitzat i la seva opinió a les grans institucions de la UE (Comissió
Europea, Consell de la UE, Parlament Europeu) sobre les polítiques a
adoptar.
14. En acabar el cicle d’Administració i Finances, t’agradaria treballar en una de

les institucions i organismes europeus. A quin organisme hauries de dirigir-
te? Quina és la funció principal de les agències i els organismes reguladors
europeus? Selecciona’n cinc i descriu-ne la comesa.
Per entrar a treballar en alguna institució o organisme europeu cal dirigir-se a l’Oficina
Europea de Selecció de Personal (EPSO).
La funció principal de les agències i els organismes reguladors és fer tasques
especialitzades de naturalesa tècnica, científica o de gestió, així com de la cooperació
entre els diferents estats membres de la UE en un àmbit específic, fet que permet
donar resposta a les diferents necessitats que han anat sorgint en el
desenvolupament de les polítiques de la UE.
Per a l’anàlisi de les cinc agències o organismes es pot consultar la pàgina web
següent: https://europa.eu/european-union/contact/institutions-bodies_es.
15. Quin és el paper del Defensor del Poble Europeu? Com i amb quin objectiu
es relaciona amb els Defensors del Poble de cadascun dels estats membres?
El paper del Defensor del Poble Europeu és investigar les reclamacions

rebudes per ciutadans, empreses o organitzacions de la UE sobre l’actuació
d’alguna de les institucions, organismes o agències europees, i fer tot el que
es pugui per solucionar el problema, des d’intentar aconseguir una solució
amistosa amb la institució responsable i fer recomanacions a aquestes, fins
a presentar un informe especial davant el Parlament Europeu perquè es
prenguin les mesures oportunes.
3
UNITAT Solucionari
El Defensor del Poble Europeu està en contacte amb els Defensors del Poble
nacionals i regionals a través de la Xarxa Europea de Defensors del Poble
(XEDP) amb l’objectiu de garantir que els demandants obtinguin ajuda al
nivell que correspongui. L’XEDP ajuda a intercanviar informació sobre el dret
de la UE i les seves repercussions en els estats membres. Facilita la
cooperació entre defensors del poble, amb vista a protegir els drets de la
ciutadania de la UE i dels particulars a qui s’aplica el dret de la Unió Europea.
16. Juntament amb dues companyes, vols iniciar un negoci relacionat amb
l’assessorament a empreses en una petita localitat de Lleida. Heu sentit a
parlar del programa europeu COSME. Busca a Internet aquest programa i
contesta les següents preguntes:
a) Continua en vigor aquest programa? Si no és així, quin programa el

substitueix?
És un programa l’objectiu del qual és facilitar a les petites i mitjanes empreses

(pimes) l’accés al finançament en totes les fases del seu cicle de vida: creació,
expansió o traspàs. Aquest programa ha acabat el 2020, no obstant això, les
actuacions desenvolupades pel Programa COSME 2014-2020 tenen continuïtat a
través del Programa sobre el Mercat Únic (2021-2027) i el Fons InvestEU.
b) Què us podria oferir en la vostra situació?
Finançament a través del Fons InvestEU per crear el nou negoci a través d’una
sèrie d’entitats locals, assessorament i altres serveis de suport a l’educació
empresarial i també ajuda per accedir a les oportunitats ofertes per les
tecnologies digitals.
c) De quina agència europea depèn?
Depèn de l’Agència Executiva per a les Petites i Mitjanes Empreses (EASME),

mentre que els instruments financers són gestionats pel Fons Europeu d’Inversions
(FEI).
17. Gregori Palau acudeix a l’assessoria en què treballes. Coneix l’existència de

la Directiva 2002/32/CE, sobre substàncies indesitjables en l’alimentació
animal. Ell, com a propietari d’una granja bovina, es mostra molt preocupat
amb els pinsos que ha adquirit fa poc, ja que ha comprovat que superen els
límits acceptables. Ha denunciat el cas a l’Administració local, però no ha
obtingut cap resposta. Vol saber si, a escala europea, podria emprendre’s
alguna acció i a quins organismes podria dirigir-se.
Podria dirigir-se a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), que ofereix

assessorament científic independent sobre els riscos relacionats amb els aliments,
incloent-hi la salut i el benestar dels animals.
A més, si no està conforme amb l’actuació d’aquesta agència europea, pot presentar
una reclamació al Defensor del Poble Europeu.
El dret de la UE.
3
UNITAT Solucionari
18. Elabora un quadre resum sobre les fonts de dret derivat, en què es reculli a
qui afecta, com n’és el compliment i quan es comença a aplicar.
NORMES Afecta … El compliment és… S’aplica …

Quan es publica en el
REGLAMENTS Tothom. Obligatori en tots els elements.
DOUE.
Tothom o per a
Obligatori en els objectius i/o Quan es transposa la
DIRECTIVES determinats
els resultats, no com s’hi arribi. normativa nacional.
destinataris.
Determinats Quan els interessats
DECISIONS Obligatori en tots els elements.
destinataris. reben la notificació.
Tothom o per a
RECOMANACIONS I
determinats No són obligatòries. -----
DICTÀMENS
col·lectius.
19. Busca a Internet la norma espanyola que transposa la Directiva 89/391 CEE.
Quines altres normes europees incorpora aquesta norma nacional?
La norma espanyola és la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos

laborals. També incorpora les directives 92/85/CEE, 94/33/CEE i 91/383/CEE.
20. Fa cinc dies que s’ha publicat en el DOUE un reglament que afecta
directament el teu sector d’activitat. Quan s’haurà de començar a aplicar? I
si en comptes d’un reglament fos una directiva?
El reglament entra en vigor una vegada s’ha publicat en el DOUE. Si fos una directiva,
entraria en vigor una vegada es transposi a la normativa nacional, tenint en compte
el termini donat per a tal fi.
21. Enumera les diferents fases que han de dur-se a terme en el procés legislatiu
ordinari, especificant el paper de cada institució europea que intervé en el
procés.
1. Abans de fer una proposta, la Comissió pot encarregar una avaluació d’impacte
social de la futura norma al Comitè Econòmic i Social i/o al Comitè de les Regions.
2. S’inicia el procés legislatiu quan la Comissió proposa al Parlament Europeu i al
Consell la nova norma.
3. El Parlament i el Consell llegeixen i debaten aquesta norma. Si totes dues
institucions valoren positivament la norma, s’aprova la proposta. En cas negatiu
s’hi presenten objeccions, esmenes o es decideix arxivar aquesta proposta
legislativa.
4. Pot obrir-se un procés de conciliació quan totes dues institucions no arriben a un
acord.
5. El procés acaba amb l’aprovació de la norma o amb l’arxivament (si no s’aprova).
3
UNITAT Solucionari
22. Què és un dictamen i per a què serveix? Posa exemples d’òrgans o
organismes que n’emeten.
Un dictamen és una opinió emesa per una de les institucions sobre una situació
concreta o sobre un projecte legislatiu.
Serveix per recollir l’«opinió» o el punt de vista de la institució que l’elabora sobre un
tema concret, és a dir, no té efectes vinculants, ja que el seu caràcter no és normatiu.
Poden ser emesos per les principals institucions de la UE (Comissió, Consell i
Parlament), el Comitè de les Regions i el Comitè Econòmic i Social Europeu.
La relació de la UE amb les administracions nacionals.
23. Com es relacionen les administracions nacionals amb les diferents

institucions europees?
Les administracions nacionals es relacionen amb les institucions europees:

• Participant en la presa de decisions.
• Supervisant l’aplicació del principi de subsidiarietat.
• Executant les polítiques de la UE establertes.
24. Quins canals de comunicació han establert les institucions europees per
fomentar que els ciutadans europeus aportin la seva opinió sobre les
diferents polítiques de la UE?
Els ciutadans europeus poden aportar la seva opinió sobre les polítiques a adoptar a
la Unió Europea:
• A través del Parlament Europeu, en què estan representats tots.
• A través del Comitè de les Regions, que canalitza l’opinió dels representants de les
autoritats regionals i locals de cada país.
• A través del Comitè Econòmic i Social Europeu, que permet escoltar la veu
d’empresaris, sindicats, consumidors i altres grups d’interès social.
• A través de la pàgina web de la Comissió en què convida la ciutadania perquè
expressi la seva opinió sobre els projectes legislatius que estiguin desenvolupant-
se.
25. En què consisteix el principi de subsidiarietat? Qui vetlla perquè s’apliqui
correctament? Com s’articula?
El principi de subsidiarietat vol dir que la UE únicament actuarà quan la seva

intervenció sigui més eficaç en l’àmbit de la UE que a escala nacional. Això contribueix
al fet que les decisions siguin adoptades com més a prop millor de la ciutadania.
Els parlaments nacionals supervisen l’aplicació correcta d’aquest principi.
La Comissió ha d’enviar els projectes legislatius als parlaments nacionals perquè

valorin si la intervenció de la UE és més adequada que la intervenció nacional i/o
local. Els parlaments nacionals que consideren que la proposta en qüestió no és acord
amb el principi de subsidiarietat podran emetre un «dictamen» en què justifiquin la
3
UNITAT Solucionari
seva postura. En funció del nombre de dictàmens motivats rebuts, la Comissió tornarà
a estudiar el projecte i decidirà si manté la proposta la modifica o la retira.
3
UNITAT Solucionari
Posa’t a prova
1. La Comissió Europea està capacitada per emprendre aquesta mena de
mesures? Justifica la teva resposta.
Sí, ja que la Comissió és el principal òrgan executiu de la UE que representa l’interès

comú de tots els països membres. El fet que hi hagi estats membres amb baixes
taxes impositives a les multinacionals perjudica els altres estats membres i beneficia
els països amb aquests avantatges fiscals.
2. Quin nom fa servir el text per referir-se a la Comissió Europea?
S’hi refereix amb el terme «Comissió».
3. En què es basa la Comissió per interposar aquest recurs?
En l’article 116 del Tractat de funcionament de la UE, que permet a la Comissió

identificar les pràctiques fiscals que provoquin una distorsió en el Mercat comú.
4. Quins passos ha de seguir la Comissió?
Ha de presentar un recurs legal davant el Tribunal de Justícia de la UE. Després es

cridarà a consultes els estats en qüestió perquè rectifiquin, i si no rectifiquen, el
Parlament Europeu i el Consell Europeu podrien intervenir en l’assumpte prenent les
iniciatives legislatives necessàries per eliminar la distorsió de les normes internes de
cada país.
5. En el text es parla de presentar una iniciativa legislativa en matèria fiscal.
a) En què consisteix?
Consisteix en el fet que la Comissió Europea pot iniciar el procediment legislatiu

proposant diferents actuacions en matèria fiscal al Parlament i al Consell.
Concretament vol presentar un pla d’acció contra l’evasió fiscal i la revisió de la
directiva sobre l’intercanvi automàtic d’informació en matèria tributària i una
iniciativa no legislativa sobre la bona governança fiscal a la UE i a l’estranger.
b) Qui presentarà aquesta iniciativa?
La Comissió Europea presentarà aquesta iniciativa al Consell i al Parlament.

c) Què es requereix per ser aprovada?
Es requereix l’aprovació per majoria qualificada dels 27 estats membres de la UE

en el Consell, en comptes del suport unànime de tots els països, a diferència de
la legislació fiscal ordinària. A més, es requereix també l’aprovació en el
Parlament Europeu.
3
UNITAT Solucionari
6. El Parlament ha anunciat que crearà una subcomissió:
a) En què consisteix?
El Parlament pot constituir subcomissions de recerca per examinar els

presumptes casos d’infracció o de mala administració en l’aplicació del dret de la
Unió Europea.
b) Quin serà el seu paper?
En aquest cas la subcomissió se centrarà en la lluita contra l’evasió fiscal i els

arranjaments tributaris.
d) Per què diu el text que servirà de suport a la Comissió?
Servirà de suport a la Comissió, ja que la subcomissió investigarà l’efecte dels

avantatges fiscals a les multinacionals en els diferents estats de la UE.
4
UNITAT Solucionari
Unitat 4. El dret i l’empresa

Activitats
1. Quina és la diferència principal entre el dret públic i el dret privat?
Que el dret públic s’encarrega de regular les activitats i els vincles entre l’Estat o els
diferents organismes públics i la ciutadania, sigui a títol personal o com a
organitzacions de caràcter privat, mentre que el dret privat s’encarrega de regular
les relacions entre la ciutadania, entre els particulars i les entitats privades, o entre els
diferents grups socials.
2. Per què el dret laboral es pot incloure tant en el dret privat com en el dret
públic?
Perquè és una branca molt àmplia, ja que inclou aspectes del dret públic, com els
convenis col·lectius i el dret a vaga, i també aspectes del dret privat, com les
condicions laborals en què els treballadors desenvolupen la seva activitat, així com
els seus drets i les seves obligacions.
3. Seguint el principi de jerarquia normativa, elabora un esquema en què
s’ordenin les diferents fonts del dret, vistes en aquest apartat, segons el
nivell d’importància que tenen.
1) La Constitució
2) Tractats internacionals
3) Lleis orgàniques i lleis ordinàries
4) Decrets legislatius i decrets llei
5) Reglaments del Govern
6) Lleis de les CA
7) Reglaments de les CA
4. La legislació comunitària és una font del dret espanyol. Quina normativa
inclou?, quina d’aquestes s’aplica directament en els estats membres de la UE?
En el dret comunitari s’inclouen els tipus de normes següents:
• Tractats constitutius de la UE, que conformen una font de primer nivell.
• Reglaments: tenen un abast general i són de compliment obligat en tots els seus
elements pels estats membres de la UE.
• Directives: són de compliment obligat pel que fa al resultat que han d’aconseguir. Els
estats han de transposar aquestes normes, és a dir, adaptar la normativa nacional per
assolir els objectius pretesos per la directiva.
• Decisions: són obligatòries en tots els seus elements per als col·lectius a què van
dirigides.
• Recomanacions i dictàmens: no són vinculants.
S’apliquen directament els tractats constitutius i els reglaments.
© McGraw-Hill 1-1|
4
UNITAT Solucionari
5. Quin és l’òrgan encarregat de garantir la supremacia de la Constitució sobre la
resta de les normes?
L’encarregat de garantir la supremacia de la Constitució sobre la resta de les normes
és el Tribunal Suprem.
6. Els decrets llei són una alternativa a la lentitud dels treballs parlamentaris i
es dicten només en casos de necessitat extraordinària i urgent. Busca dos
exemples de lleis que, en un primer moment, s’hagin tramitat amb aquesta
fórmula.
Treball de recerca.
Exemples:
• Reial decret llei 35/2020, de 22 de desembre, de mesures urgents de suport
al sector turístic, l’hostaleria i el comerç i en matèria tributària.
• Reial decret llei 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per a garantia de la
igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’ocupació.
7. Què són els reglaments?, qui els dicta?

Són normes escrites amb rang inferior a les lleis i que són dictades per una
Administració pública.
8. En què es diferencien els reials decrets dels decrets?

Els reials decrets són reglaments autonòmics dictats pel Govern o el Consell de
Ministres, mentre que els decrets són reglaments de les comunitats autònomes dictats
pel Consell de Govern o Govern d’aquesta comunitat autònoma.
9. Com a administratiu en una gestoria, un client et fa la consulta següent: en

la petita localitat on viu, hi ha el costum que la filla major hereti l’habitatge
familiar i les terres confrontants. Si són els únics béns que posseeix la
família, creus que es pot aplicar aquest costum?
No, ja que el costum només s’aplica quan no hi ha una llei o un reglament que reguli
una situació o un fet. En aquest cas el Codi civil regula aquest aspecte.
10. La jurisprudència, per ser considerada una font del dret, quines
característiques ha de reunir?
Les característiques que ha de reunir la jurisprudència per poder ser considerada una
font del dret són:
• Ha de ser dictada pel Tribunal Suprem, que és el més alt dels tribunals.
• No n’hi ha prou amb una única sentència, hi calen resolucions reiterades d’idèntica
índole.
11. Quina creus que és la raó més important per considerar la jurisprudència i
els tractats internacionals fonts indirectes del dret?
Tant la jurisprudència del Tribunal Suprem com els tractats internacionals que no
estiguin ratificats, ja que a partir del moment de ser ratificats formen part de
l’ordenament intern amb rang de llei i, per tant, serien una font directa, no
procedeixen dels òrgans amb potestat per elaborar aquestes normes.
© McGraw-Hill 2-1|
4
UNITAT Solucionari
12. Busca en Internet la Llei de marques. Identifica els diferents elements d’una
norma: el subjecte jurídic, l’objecte jurídic, la relació jurídica, la
conseqüència jurídica i la finalitat de la norma.
Elements d’una norma

Subjecte jurídic Persones físiques o jurídiques
art. 5 defineix què no és marca
art. 6 marques anteriors
Objecte jurídic
art. 34 drets
art. 39 les obligacions
Ús de la marca exclusiu de l’empresa que la
Relació jurídica
registra
Conseqüència jurídica Accions civils i penals (art. 41 al 44)
Protegir els signes distintius de marques i noms
Finalitat de la norma
comercials registrats
13. Quina diferència hi ha entre els tràmits que han de seguir una llei orgànica,
una llei ordinària i un reial decret legislatiu per ser aprovats?
La diferència és que, per aprovar, modificar o derogar una llei orgànica es requereix
la majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte,
mentre que per aprovar, modificar o derogar una llei ordinària o un reial decret
legislatiu només es requereix la majoria simple en el Congrés dels Diputats.
14. Consulta l’últim BOE publicat. Quin tipus d’informació s’inclou en la

Secció V? Comenta un exemple de cadascun dels apartats.
Treball de recerca.
15. Localitza en la pàgina oficial del BOE la Llei orgànica per a la igualtat efectiva
de dones i homes i busca la informació següent:
a) En quin BOE es va publicar?, en quina data?, en quina secció?
La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes
es va publicar en el BOE núm. 71, en la Secció I.
b) Troba en l’exposició dels motius les tres directives que incorpora la Llei
orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes, i busca-les en EUR-
Lex. En quin diari oficial es va publicar cadascuna?, en quina secció?
Les tres directives són:
• Directiva 2002/73/CE: Directiva 2002/73/CE del Parlament Europeu i del
Consell, de 23 de setembre de 2002, que modifica la Directiva 76/207/CEE
del Consell relativa a l’aplicació del principi d’igualtat de tracte entre homes i
dones pel que fa a l’accés a l’ocupació, a la formació i a la promoció
professionals, i a les condicions de treball (text pertinent a l’efecte de l’EEE).
Es va publicar en el DOCE (Diari Oficial de la Comunitat Europea) núm. 269, el
5 d’octubre de 2002.
© McGraw-Hill 3-1|
4
UNITAT Solucionari
• Directiva 76/207/CEE: Directiva 76/207/CEE del Consell, de 9 de febrer de
1976, relativa a l’aplicació del principi d’igualtat de tracte entre homes i dones
pel que fa a l’accés a l’ocupació, a la formació i a la promoció professionals, i
a les condicions de treball.
Es va publicar en el DOCE (Diari Oficial de la Comunitat Europea) núm. 39, el
14 de febrer de 1976.
• Directiva 2004/113/CE: Directiva 2004/113/CE del Consell, de 13 de
desembre de 2004, per la qual s’aplica el principi d’igualtat de tracte entre
homes i dones a l’accés a béns i serveis i el seu subministrament.
Es va publicar en el DOUE (Diari Oficial de la Unió Europea) núm. 373, el 21
de desembre de 2004.
16. Com hem vist en el punt anterior, el dret mercantil no se centra en l’empresa
únicament, sinó que engloba moltes més coses. De fet, unes normes
s’enfoquen en la figura de l’empresari i d’altres, en l’activitat comercial.
Classifica, segons aquesta divisió, els blocs de contingut del dret mercantil.
Normes que s’enfoquen en la Normes que s’enfoquen en l’activitat

figura de l’empresari comercial
• Estatut jurídic de l’empresari o • Dret de la competència

comerciant
• Dret de la propietat industrial
• Dret de societats
• Dret dels contractes mercantils
• Dret bancari, d’assegurances i del
mercat financer
• Dret concursal
• Dret de la navegació
• Dret canviari
17. Entre el contingut del dret mercantil, s’inclou el dret que regula les relacions
laborals amb els treballadors? Per què?
No, perquè el dret mercantil regula les accions comercials d’una empresa i no les
relacions de l’empresa amb els seus treballadors.
18. Un dels blocs en què es poden agrupar les normes mercantils és el de «dret
de societats». Què regulen aquestes normes? Busca en Internet dues
normes que puguin incloure’s en aquesta categoria.
Aquestes normes s’encarreguen d’establir els diferents règims jurídics de les societats
mercantils. N’engloba la fundació, la dissolució, el funcionament intern, les fusions,
les escissions, etc.
• Llei de societats de capital (RDLEG 1/2010).
• Llei 3/2009, de 3 d’abril, sobre modificacions estructurals de les societats
mercantils.
© McGraw-Hill 4-1|
4
UNITAT Solucionari
19. El contingut del dret mercantil és molt ampli i abasta un gran nombre de
normes. A continuació us incloem exemples d’algunes. Classifica-les segons
el contingut de la Taula 4.7.
• La Llei de marques.
Dret de la propietat indústria
• El Reglament del Registre Mercantil.
Estatut jurídic de l’empresari o comerciant
• El Reial decret pel qual s’aprova el Pla General de Comptabilitat.
Estatut jurídic de l’empresari o comerciant
• La Llei de competència deslleial.
Dret de la competència
• La Llei del contracte de transport terrestre de mercaderies.
Dret de la navegació
• La Llei canviària i del xec.
Dret canviari
20. L’activitat econòmica i empresarial en un país és un dels seus motors de

desenvolupament. Explica com protegeix la Constitució espanyola l’activitat
de les empreses en tot el territori nacional.
La Constitució del 1978 protegeix l’activitat de les empreses en aquests articles:
• Es reconeix el dret a la propietat privada (art. 33.1).
• Es reconeix la llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat. L’Estat ha
de garantir «la productivitat de l’empresa d’acord amb les exigències de
l’economia en general i de la planificació» (art. 38).
• Els poders públics vetllaran per la defensa de consumidors i usuaris (art. 51).
• La llei regularà les organitzacions professionals que contribueixin a la defensa dels
interessos econòmics que els siguin propis (art. 52).
• L’Estat ha de promoure les diferents formes de participació dels treballadors i les
treballadores en l’empresa i fomentaran les societats cooperatives (art. 129.2).
• L’Estat té competència exclusiva sobre la legislació mercantil (art. 149.1.6)
21. Busca a Internet el Pla General de Comptabilitat. Quina norma és la que
regula aquest pla? Qui estan obligats a aplicar aquesta llei?
Es regula en el Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el Pla
General de Comptabilitat.
En l’article 2 s’especifica que «el Pla General de Comptabilitat serà d’aplicació
obligatòria per a totes les empreses, qualsevol que en sigui la forma jurídica,
individual o societària, sense perjudici de les empreses que puguin aplicar el Pla
General de Comptabilitat de Petites i Mitjanes empreses (d’ara endavant, també Pla
General de Comptabilitat de Pimes)».
© McGraw-Hill 5-1|
4
UNITAT Solucionari
22. Consulta en la pàgina oficial del BOE (www.boe.es) la norma que regula el
Registre Mercantil.
a) Quan va entrar en vigor?
El Reial decret 1784/1996, de 19 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del
Registre Mercantil va entrar en vigor l’1 d’agost de 1996.
b) Quina és la data de la seva última actualització? On puc consultar aquesta

informació?
Aquesta dada es pot veure en el desplegable SELECCIONAR REDACCIÓ.
23. Juntament amb dos amics heu inventat el superobjecte del segle XXI, i voleu
començar a fabricar-lo com més aviat millor. Selecciona la normativa que,
tant sí com no, heu de tenir en compte per constituir l’empresa i, sobretot,
perquè no us copiïn la idea.
• Llei de societats de capital (RDLEG 1/2010).
• Llei 3/2009, de 3 d’abril, sobre modificacions estructurals de les societats
mercantils.
• Llei 11/1986 de patents.
• Llei 20/2003 de protecció jurídica del disseny industrial.
• Llei 17/2001 de marques.
24. Llegeix aquesta notícia publicada en el periòdic digital El Economista, el 16

de maig de 2020, escrita per J. Valero, A. Tejero i R. Daniel, titulada
«Economia clama contra França per repatriar la producció de cotxes».
«França ha generat tot un terratrèmol a Europa amb el seu plantejament de

repatriar part de la producció d’automòbils amb l’objectiu d’impulsar la seva
recuperació després del coronavirus. […] La ministra d’Economia, Nadia
Calviño, va clamar contra el projecte i des de Brussel·les va recordar que va
en contra de les regles del mercat comú. “És imprescindible protegir el bon
© McGraw-Hill 6-1|
4
UNITAT Solucionari
funcionament del mercat interior”, va assenyalar la vicepresidenta del
Govern, indicant que les normes comunitàries prohibeixen que es pugui fer
cap mena de discriminació entre els productors que estiguin situats en
qualsevol dels estats membres. Per això, va insistir en la necessitat de
protegir aquest “principi bàsic de la UE” […]. La Comissió Europea, en canvi,
no va voler fer comentaris quan va ser preguntada per El Economista per la
proposta francesa. […].»
a) A què es refereix la ministra d’Economia amb «mercat comú»? En què

consisteix?
Per «mercat comú» es refereix al mercat establert entre els diferents països de la
Unió Europea. Consisteix en una zona de lliure comerç, és a dir, la lliure circulació
de béns, serveis i factors productius entre els països.
b) Busca l’article 12 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea. A què

fa referència? Com s’aplica en aquesta notícia?
Diu això: «En l’àmbit d’aplicació d’aquest tractat, i sense perjudici de les disposicions
particulars que s’hi preveuen, es prohibirà tota discriminació per raó de la
nacionalitat». La proposta de França de repatriar part de la producció d’automòbils
podria considerar-se una discriminació per raó de nacionalitat.
c) Com afecta la normativa europea en aquest cas les empreses espanyoles?

La normativa europea protegeix els interessos de les fàbriques d’automòbils
franceses situades a Espanya, concretament el grup francès PSA (Peugeot,
Citroën, DS, Opel i Vauxhall), fabrica a Espanya el 33% dels seus vehicles en els
seus tres centres de producció: Vigo, Madrid i Saragossa.
25. De quina manera compensa l’empresa els danys ocasionats a tercers? Què
pot fer per controlar aquest risc?
• El Codi civil, en l’article 1902, estableix la responsabilitat civil d’una empresa, és
a dir, que una empresa té l’obligació «de reparar els danys materials o immaterials
que, en el desenvolupament de la seva activitat habitual, origini a terceres
persones», a través d’una indemnització.
• Les empreses contracten una assegurança de responsabilitat civil per compensar
els danys ocasionats a tercers.
26. Busca en Internet un contracte de subministraments i identifica cadascun

dels elements essencials.
Treball de recerca. S’ha d’identificar el consentiment dels contractants, l’objecte
sobre el qual recau el contracte, i la causa o finalitat.
27. Quan es redacta un testament s’utilitzen paraules com: usdefruit,

marmessor o la legítima. Busca què significa cadascun d’aquests conceptes.
• Usdefruit: dret pel qual una persona pot usar els béns d’una altra i gaudir-ne
dels beneficis, amb l’obligació de conservar-los i cuidar-los com si fossin propis.
• Marmessor: és la persona encarregada per un testador o per un jutge de complir
l’última voluntat del causant i custodiar els seus béns.
© McGraw-Hill 7-1|
4
UNITAT Solucionari
• La legítima d’una herència: és la porció de béns de què el testador no pot
disposar per haver-la reservat la llei a determinats hereus, anomenats per això
hereus forçosos.
28. Classifica les empreses següents segons la forma jurídica, el sector

d’activitat, la dimensió, la titularitat del capital i el seu àmbit territorial: el
taller familiar de Josep, al teu barri; Repsol; una cadena de roba amb
botigues a la zona nord d’Espanya (amb 67 treballadors), Loteries i Apostes
de l’Estat, Vodafone, el supermercat Froiz.
Titularitat
Forma Sector Àmbit
Empresa Dimensió del
jurídica d’activitat territorial
capital
Taller
Empresari
familiar de
individual Terciari Microempresa Privada Local
Josep al teu
(probablement)
barri
Societat Gran
Repsol Secundari Mixta Transnacional
anònima empresa
Una cadena
de roba amb
botigues a la
Societat Mitjana
zona nord Terciari Privada Regional
limitada empresa
d’Espanya
(amb 67
treballadors)
Loteries i
Societat Gran
Apostes de Terciari Pública Nacional
anònima empresa
l’Estat
Societat Gran
Vodafone Terciari Privada Transnacional
anònima empresa
Multinacional
Supermercat Societat Gran
Terciari Privada (Espanya i
Froiz anònima empresa
Portugal)
© McGraw-Hill 8-1|
4
UNITAT Solucionari
Síntesi
Completa l’esquema de síntesi següent i fes el teu propi mapa mental per
repassar les fonts de dret, així com el procediment per elaborar una llei.
En equip
La proposta grupal proposa activitats en què l’alumnat ha d’assumir diferents papers
que simulin el seu futur entorn professional. Així doncs, es planteja com una activitat
acumulativa que recull continguts vistos en la unitat o de repàs de blocs de contingut
per posar en pràctica un context més global de treball.
© McGraw-Hill 9-1|
4
UNITAT Solucionari
Test de repàs
1. Entre les funcions principals del dret, destaca:

a) Promocionar el benestar de la societat.
b) Sancionar els comportaments no ajustats als valors rellevants per a una
societat.
c) Resoldre els conflictes que puguin sorgir entre ciutadans i grups socials.
d) Totes les opcions són correctes.
2. La branca del dret públic que inclou el dret constitucional a la vaga i a la

participació a través de la negociació col·lectiva de les condicions de treball
es denomina:
a) Dret laboral, però no és una branca del dret públic, sinó del privat.
b) El dret constitucional, ja que la vaga és un dret reconegut en la Constitució.
c) El dret laboral, en el seu vessant públic.
d) El dret administratiu.
3. El principi d’aplicació de les fonts del dret que consisteix a atribuir a un òrgan
concret la potestat de regular unes matèries determinades, perquè només
aquest òrgan pugui legislar aquest àmbit i així no entrin en conflicte normes
estatals, autonòmiques o comunitàries d’idèntic rang, es denomina:
a) Principi de competència.
b) Principi de jerarquia normativa.
c) Principio de subsidiarietat.
d) És un dels principis generals del dret, concretament el que «les lleis han de
concordar-se les unes amb les altres».
4. Les normes que unifiquen i harmonitzen el contingut de diverses lleis

s’anomenen:
a) Lleis ordinàries.
b) Decrets legislatius.
c) Reials decrets.
d) Decrets llei.
5. Els tractats internacionals es consideren…

a) Una font del dret directa.
b) Una font del dret subsidiària.
c) Una font del dret primària.
d) Una font del dret indirecta.
4
UNITAT Solucionari
6. El projecte de llei d’una nova iniciativa legislativa pot ser presentat per:
a) El poble si reuneix un mínim de 500.000 signatures.
b) El Govern.
c) Uns quants grups parlamentaris.
7. El procediment ordinari d’elaboració d’una llei exigeix que els membres del
Congrés aprovin el projecte…
a) Per majoria simple, en cas d’una llei ordinària.
b) Per majoria absoluta, en cas d’una llei orgànica.
c) Per majoria absoluta, en cas d’una llei ordinària.
d) Les opcions a i b són correctes.
8. El Senat debat el text aprovat pel Congrés i decideix…

a) Aprovar el text (en aquest cas, el text es publica en el BOE).
b) Introduir esmenes al text (en aquest cas, el projecte es torna al Congrés).
c) Oposa el seu veto (en aquest cas, finalitza el procés amb la sanció del rei).
9. Perquè un reglament entri en vigor cal que prèviament…

a) El Congrés i el Senat l’aprovin per majoria absoluta.
b) El Govern aprovi el reial decret.
c) El Govern aprovi el reglament per majoria simple.
d) El consell de govern de la comunitat autònoma aprovi el reial decret.
10. En el BOE es publiquen:

a) Lleis i reglaments
b) Licitacions públiques
c) El llistat de candidats admesos i exclosos en una oposició
11. El dret mercantil regula, entre altres matèries:

a) Les relacions entre particulars i els conflictes que puguin derivar-se’n.
b) Les relacions en què un particular o una empresa adquireix un producte
o un servei a canvi del pagament d’una quantitat monetària.
c) Les relacions de l’empresari amb les administracions públiques.
d) Els contractes de treball entre l’empresari i la seva plantilla.
4
UNITAT Solucionari
12. El Codi civil regula, entre altres qüestions:

a) Els tipus de contractes, així com les obligacions derivades.
b) Els requisits perquè una persona física pugui dur a terme una activitat
empresarial.
c) L’obligació de les empreses de reparar els danys materials o immaterials que
origini a terceres persones durant el desenvolupament de la seva activitat.
4
UNITAT Solucionari
Familiaritzar-nos amb les diferents fonts del dret, tant

directes com indirectes.
1. Identifica la branca a què correspon cadascuna de les especialitats

següents:
a) Estableix les sancions corresponents a les faltes greu, menys greu i lleu,
així com la manera de compensar les víctimes.
Dret penal.
b) Es dedica a resoldre els conflictes sorgits entre la ciutadania i l’Estat, o
entre la mateixa ciutadania, a través del procés judicial.
Dret processal.
c) Regula les relacions familiars, la propietat privada, les herències, el
patrimoni…
Dret civil.
2. En què es diferencia el dret internacional públic del dret internacional privat?

El dret internacional públic s’encarrega de regular com es comporten els estats
entre si i entre les organitzacions internacionals, mentre que el dret internacional
privat se centra a regular les relacions entre ciutadans i ciutadanes de diversos
estats.
3. Les fonts del dret fan referència a qui fa el dret, d’on sorgeix i com es
manifesta perquè sigui vàlid.
a) Quines fonts es consideren primàries? Per què?
Es consideren fonts primàries la Constitució, les lleis i els reglaments. Són fonts
primàries, ja que són les normes escrites que contenen la llei en si mateixes i
procedeixen dels òrgans amb potestat per elaborar aquestes normes, és a dir, les
Corts Generals en el cas de les lleis i el Govern en els reglaments.
b) Quines fonts es consideren subsidiàries? Argumenta la resposta.

Les fonts subsidiàries són fonts del dret no escrites i englobarien el costum i els
principis generals del dret.
c) Quines fonts es consideren indirectes? Per quins motius?

Les fonts indirectes inclouen la jurisprudència, els tractats internacionals i la
doctrina científica. No contenen la llei en si mateixes ni procedeixen de les Corts
Generals ni del Govern. La seva funció és complementar l’ordenament jurídic.
4. En què es diferencien les lleis orgàniques i les lleis ordinàries? Busca dos
exemples de lleis orgàniques i dos més de lleis ordinàries.
4
UNITAT Solucionari
En el fet que les lleis orgàniques desenvolupen matèries de transcendència

especial, com ara els drets fonamentals i les llibertats públiques, reconeguts en la
Constitució o el règim electoral general o els estatuts d’autonomia de les comunitats
autònomes, mentre que les lleis ordinàries són normes subordinades a la
Constitució que regulen els àmbits que no siguin exclusius de les lleis orgàniques.
5. Els textos refosos són bastant habituals en el nostre ordenament jurídic. En

què consisteixen? Busca dos exemples de normes que estiguin regulades
d’aquesta manera.
Els textos refosos són decrets legislatius que unifiquen i harmonitzen el contingut
de diverses lleis en una única norma.
Com a exemples podem esmentar:
• Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el text refós de la
Llei concursal.
• Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de
la Llei de l’Estatut dels treballadors.
• Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de
la Llei general de la Seguretat Social.
6. Els tractats internacionals també es consideren font del dret.

a) Explica breument què són.
Els tractats internacionals són acords signats entre Espanya i altres estats, o
entre Espanya i una organització internacional, per exemple, l’ONU o l’OIT. Es
manifesten en tractats, convenis, acords, cartes, convencions…
b) Perquè formin part de l’ordenament intern cal que siguin ratificats. Busca
dos tractats internacionals i l’instrument de ratificació de cadascun.
Dos exemples podrien ser:
• El Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les
Llibertats Fonamentals, adoptat pel Consell d’Europa el 4 de novembre de
1950.
Instrument de ratificació del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de
les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre de 1950, i esmenat
pels protocols addicionals número 3 i 5, de 6 de maig de 1963 i 20 de gener
de 1966, respectivament. Publicat en el BOE núm. 243, de 10 d’octubre de
1979.
• El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics adoptat per l’Assemblea
General de les Nacions Unides el 16 de desembre de 1966.
Instrument de ratificació d’Espanya del Pacte Internacional de Drets Civils i
Polítics, fet a Nova York el 19 de desembre de 1966, publicat en el BOE núm.
103, de 30 d’abril de 1977.
4
UNITAT Solucionari
Identificar les normes jurídiques més rellevants, les seves

característiques i els òrgans que les elaboren i les aproven.
7. Una norma en vigor pot aplicar-se des de la data que estableix la mateixa
norma fins que és derogada totalment o parcialment per una altra norma.
Busca a Internet una llei qualsevol: en quina part de la llei s’inclou l’entrada
en vigor?, i la normativa que deroga?
L’entrada en vigor de la norma s’estableix en les disposicions finals i les normes que
deroga, en les disposicions derogatòries.
8. Qui pot presentar una proposta per elaborar una nova llei? Com?
• El Govern. En aquest cas, el ministeri o els ministeris competents elaboren un

avantprojecte de llei que és aprovat pel Govern i l’executiu presenta aquest
projecte de llei juntament amb la memòria econòmica, els estudis sobre la
necessitat i l’oportunitat d’aquest i l’informe sobre l’impacte per raó de gènere
davant el Congrés.
• Els membres del Congrés i/o del Senat, a proposta d’un grup parlamentari o
més, o per quinze diputats o vint senadores. En aquest cas presentarien davant
el Congrés una proposició de llei.
• Les assemblees legislatives de les comunitats autònomes també poden
presentar una proposició de llei davant el Congrés a través de tres dels seus
membres en la Mesa del Congrés.
• El poble a través d’una iniciativa legislativa popular pot presentar davant el
Congrés una proposició de llei. Per fer-ho s’exigeix un mínim de 500.000
signatures acreditades i que el seu contingut no sigui propi d’una llei orgànica,
tributària o de caràcter internacional, ni quant a la prerrogativa de gràcia.
9. Explica breument quins són els tràmits que s’han de dur a terme per elaborar
una llei. Quins organismes hi intervenen?
1r Es presenta la iniciativa legislativa davant el Congrés. La iniciativa legislativa pot
tenir forma de projecte de llei si és presentada pel Govern o de proposició de llei
si és presentada pels membres del Congrés, per les assemblees legislatives de les
comunitats autònomes o pel poble a través d’una iniciativa popular.
2n La Mesa del Congrés publica la iniciativa legislativa i s’obre un termini per
presentar-hi les esmenes. Es debat la iniciativa legislativa i les esmenes en el ple
del Congrés i, si s’aprova, el president del Congrés envia el text al president del
Senat.
3r En el Senat es debat el text legislatiu ja aprovat pel Congrés i decideix aprovar-lo
o no, o fer-hi esmenes.
4t Una vegada superats el veto i les esmenes en el Senat, es debaten novament les
esmenes en el Congrés i, si les aprova, la llei queda aprovada.
5è El procediment legislatiu acaba quan el rei sanciona les lleis aprovades, les
promulga i n’ordena la publicació en el BOE.
4
UNITAT Solucionari
10. El procediment per elaborar un reglament és més senzill que el que es

necessita per elaborar una llei. En què es diferencia?
Els procediments es diferencien en:
• Els tràmits necessaris per elaborar un reglament s’inicien d’ofici per part de
l’Administració, és a dir, no cal que es presenti una iniciativa legislativa davant el
Congrés, com és el cas del procediment per elaborar lleis.
• L’avantprojecte de la norma és elaborat pel centre directiu corresponent, en el cas
dels reglaments, a diferència de les lleis, en què s’elabora un projecte de llei pel
govern o una proposició de llei elaborada i presentada pels membres del Congrés,
per les assemblees legislatives de les comunitats autònomes o pel poble a través
d’una iniciativa popular.
• El reglament és aprovat per l’òrgan pertinent sense que en calgui l’aprovació en
el Congrés i el Senat.
• No és necessària la sanció del reglament per part del rei, a diferència de les lleis.
• Tots dos, el reglament i les lleis, es publiquen en el Butlletí Oficial de l’Estat.
Conèixer els butlletins oficials a través dels quals es dóna

publicitat a les diferents normes.
11. Per què, perquè una norma sigui vàlida, ha de publicar-se en un butlletí
oficial?
Perquè la norma sigui vàlida cal la publicació i la difusió a través dels butlletins oficials
respectius. Això és el que garanteix que la norma sigui coneguda per tots els
ciutadans i ciutadanes, i per tant, aplicable i que els textos publicats siguin
considerats oficials i autèntics.
12. Com a tècnic superior d’Administració i Finances, hauràs de consultar les

normes jurídiques dins de l’exercici de les teves funcions. Quins són els
butlletins oficials que has de conèixer? Quin tipus d’informació es publica en
cadascun?
• El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) és el diari oficial de l’Estat espanyol, publicat
per l’Agència Estatal BOE. En aquest butlletí es publiquen no sols normes
jurídiques aprovades o modificades, sinó també els actes i els anuncis oficials que
obligatòriament han de comunicar-se.
• Els butlletins oficials de les comunitats autònomes. En aquests butlletins es
publiquen tant les principals actuacions de les institucions de la CA en qüestió com
les disposicions de l’Estat amb incidència especial a la regió.
• Els butlletins oficials de les províncies (BOP), gestionats per les diferents
diputacions provincials, i que donen publicitat tant a les disposicions de caràcter
general i a les ordenances com als actes, acords, notificacions, anuncis… de les
diferents administracions que operen a la província.
• El Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE), que és el butlletí principal en què
qual es publica el dret europeu en els vint-i-tres idiomes oficials.
4
UNITAT Solucionari
13. Busca en el web de l’Agència Estatal BOE la Llei general de la seguretat

social.
a) Quina norma desenvolupa aquesta llei?
Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de
la Llei general de la seguretat social.
b) Què significa «legislació consolidada»?
«Legislació consolidada» significa que aquest document integra en el text original
de la Llei les modificacions i les correccions posteriors.
c) Quina és la data de l’última actualització?
Aquesta dada es pot veure en el desplegable SELECCIONAR REDACCIÓ:
d) Quina informació inclou la pestanya «Anàlisi»?

El rang de la norma, la data de disposició, la data de publicació, la data d’entrada
en vigor i les referències d’altres normes posteriors, que modifica, suspenen
corregeixen, afegeixen a la llei.
e) Quan va entrar en vigor la Llei general de la seguretat social? En quin
apartat s’inclou aquesta dada?
Aquesta llei va entrar en vigor el 2 de gener de 2016 i s’inclou en la Disposició
final única. Entrada en vigor.
14. El BOE no sols publica lleis i reglaments. Quina altra informació rellevant
aporta per a una empresa?
El BOE també publica els nomenaments, situacions i incidències, oposicions i
concursos, altres disposicions de publicació obligada que no tinguin caràcter general
ni corresponguin a les altres seccions, edictes, notificacions, requisitòries i anuncis
dels jutjats i tribunals, anuncis de licitacions públiques i adjudicacions, i altres anuncis
oficials i anuncis particulars.
4
UNITAT Solucionari
Analitzar la normativa més rellevant del dret mercantil i del

dret civil, relacionada amb l’activitat empresarial.
15. És el mateix el dret mercantil que el dret de l’empresa? Justifica la resposta.

No, el dret de l’empresa és més ampli, ja que, a més d’incloure el dret mercantil,
també recull altres branques del dret, per exemple, el dret laboral.
16. El Registre Mercantil té una gran rellevància en el dret mercantil. Consulta

el Reglament del Registre Mercantil:
a) En quin BOE es va publicar?, quan?
Reial decret 1784/1996, de 19 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del
Registre Mercantil.
b) Quin objecte té aquest registre?
En l’article 2 es recull l’objecte del Registre Mercantil:
a) La inscripció dels empresaris i altres subjectes establerts per la llei, i dels
actes i contractes relatius a aquests que determinin la llei i aquest
Reglament.
b) La legalització dels llibres dels empresaris, el nomenament d’experts
independents i d’auditors de comptes i el dipòsit i la publicitat dels
documents comptables.
c) La centralització i la publicació de la informació registral, que serà duta a
terme pel Registre Mercantil Central en els termes previstos per aquest
Reglament.
d) La centralització i la publicació de la informació de resolucions concursals
en la forma prevista en el Reial decret 685/2005, de 10 de juny.
17. Enumera les àrees que estan regulades en el dret mercantil. Posa exemples
concrets de normes que es podrien incloure en cadascuna de les àrees.
• Estatut jurídic de l’empresari o comerciant  Reial decret 1514/2007, pel qual
s’aprova el Pla General de Comptabilitat.
• Dret de la competència  Llei 15/2007 de defensa de la competència.
• Dret de la propietat industrial  Llei 17/2001 de marques.
• Dret de societats  Llei de societats de capital (RDLEG 1/2010).
• Dret dels contractes mercantils  Llei 12/1992 sobre contracte d’agència.
• Dret bancari, d’assegurances i del mercat financer  Llei 50/1980 de contracte
d’assegurança.
• Dret concursal  Llei concursal (RDLEG 1/2020).
• Dret de la navegació  BOE-A-2009-18004 Llei 15/2009, d’11 de novembre, del
contracte de transport terrestre de mercaderies.
• Dret canviari  Llei 19/1985 canviària i del xec.
4
UNITAT Solucionari
18. Busca la Llei concursal a Internet:

a) Quina norma desenvolupa aquesta llei?
Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el text refós de la
Llei concursal.
b) Quan ha entrat en vigor?
L’1 de setembre de l’any 2020.
c) Què regula?
El procés que ha de seguir una persona natural o jurídica (empresa) que està en
estat d’insolvència per declarar-se en concurs de creditors.
19. Què és una societat civil? Busca exemples de societats civils.

La societat civil és un contracte en què dues persones o més s’obliguen a posar en
comú diners, béns o indústria, per fer una activitat no lucrativa. Exemples de
societats civils són les fundacions, ONG, associacions culturals, etc.
20. Segons el Codi civil, les persones físiques, per poder desenvolupar una
activitat empresarial, han d’estar «capacitades legalment». Com s’adquireix
la capacitat d’obrar, és a dir, la capacitat per poder crear i gestionar una
empresa?
Els requisits per adquirir capacitat plena per dur a terme una activitat empresarial,
és a dir, «capacitat d’obrar» s’estableixen en l’article 322 del Codi civil. Les persones
físiques adquireixen la capacitat d’obrar, sempre que la persona no estigui
incapacitada legalment, quan arriba a la majoria d’edat (divuit anys) o a setze o
disset anys si està emancipada o disposa d’una autorització dels pares o tutors legals.
21. Busca la diferència entre el règim econòmic del matrimoni de separació de

béns i el de guanys.
En el règim de guanys, els béns i els beneficis que els cònjuges adquireixin durant el
matrimoni es fan comuns, mentre que en el règim econòmic de separació de béns
els patrimonis de cadascun dels cònjuges estan diferenciats, és a dir, cada cònjuge
gestiona i administra els seus béns i drets adquirits abans i durant el matrimoni.
Introduir el concepte d’empresa com a ens jurídic.
22. Per què es considera l’empresa tant un ens jurídic com econòmic?
Perquè l’empresa, per poder desplegar una activitat econòmica, ha de triar una
«modalitat legal» o forma jurídica d’acord amb les seves necessitats i els seus
interessos.
23. Busca tres exemples d’empreses, una del sector primari, una altra del
secundari i l’última que pertanyi al sector terciari. Classifica-les després
segons la dimensió, la titularitat i l’àmbit territorial.
A tall d’exemple:
4
UNITAT Solucionari
Àmbit
Empresa Sector Dimensió Titularitat
territorial
Societat
Cooperativa de
Primari Petita Privada Regional
Cereals Ltda.
Sant Agustí
PSA Peugeot
Secundari Gran empresa Privada Multinacional
Citroën
INDITEX Terciari Gran empresa Privada Multinacional
24. Les empreses poden classificar-se segons la grandària: quins criteris

s’utilitzen en aquesta classificació?, quins tipus d’empresa diferencia?
Es té en compte el nombre de persones treballadores, el volum de vendes anual i el
volum total d’actius, entre altres criteris.
Es diferencia entre microempresa, pime, mitjana empresa i gran empresa.
4
UNITAT Solucionari
Posa’t a prova
• Localitza en el BOE la convocatòria de les ajudes a la transformació digital

de la indústria espanyola. En quina secció se situa aquesta convocatòria?
Aquesta convocatòria s’ha publicat en el BOE núm. 326, en la Secció V. Anuncis. - B.
Altres anuncis oficials.
• Pot Baluard SA sol·licitar aquestes ajudes?

Les empreses beneficiàries són:
o les empreses que tinguin el domicili social o un centre de treball a Navarra,
o qualsevol quina sigui la forma jurídica (siguin persones físiques o jurídiques,
associacions, entitats sense ànim de lucre, etc.),
o si desenvolupen o desenvoluparan una activitat industrial productiva si el seu
objecte social es refereix a activitats enquadrades en la Secció C - Divisions 10 a
32 de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE 2009), aprovada
per Reial decret 475/2007, de 13 d’abril.
Per tant, Baluard SA compleix els requisits.
• En què consisteix exactament la prestació?

Per respondre a aquesta qüestió cal consultar l’Ordre EIC/743/2017, de 28 de juliol,
per la qual s’estableixen les bases reguladores de la concessió d’ajudes dirigides a
impulsar la transformació digital de la indústria espanyola en el marc del projecte
indústria connectada 4.0 a què es fa referència en la convocatòria.
En l’article 6 d’aquesta ordre s’especifica l’objecte de la prestació i la durada.
1. L’ajuda en espècie objecte d’aquesta Ordre serà la recepció d’un
assessorament especialitzat i individualitzat que inclourà un diagnòstic de la
situació de partida de l’empresa beneficiària, i l’elaboració d’un pla de
transformació digital. L’assessorament es prestarà a través de reunions
individualitzades amb les empreses beneficiàries i la realització de tallers
temàtics i demostratius de suport, amb un mínim de 50 hores d’assessorament
individualitzat.
2. L’empresa beneficiària rebrà dins de l’assessorament especialitzat els serveis
següents:
a) Diagnòstic previ de la situació digital de partida de l’empresa i una anàlisi
interna de l’organització i del negoci.
b) Pla de transformació, que inclourà la definició de les actuacions del pla, la
quantificació i la priorització d’oportunitats de digitalització i un
benchmarking d’habilitadors.
c) Visites necessàries a les instal·lacions de la indústria beneficiària.
d) Tallers demostratius de contingut pràctic, que acostin les solucions digitals
a les empreses industrials beneficiàries de l’assessorament.
4
UNITAT Solucionari
El valor d’aquests serveis per a l’empresa industrial beneficiària, que completi el

procés d’assessorament, s’estima en 9.490,00 €.
• Quines obligacions adquiriria l’empresa en cas de participar en el projecte?

En l’article 5 de l’ordre anterior s’inclouen les obligacions que han de complir les
empreses:
a) Haver fet l’autodiagnòstic de maduresa digital obtingut a través de l’Eina de
l’Autoavaluació Digital Avançada (FADA), situada en
http://www.industriaconectada40.gob.es i haver obtingut l’informe corresponent.
b) Posar a la disposició del projecte els mitjans necessaris per a la realització correcta
de l’assessorament.
c) Cooperar en la recepció de l’assessorament.
d) Comunicar a la Fundació EOI qualsevol alteració o incidència que afecti les
condicions sota les quals es va concedir la subvenció.
e) Complir les seves obligacions incloses en aquesta Ordre.
• Baluard SA està plantejant-se la possibilitat d’utilitzar part de l’ajuda

econòmica de la convocatòria per renovar les botes de roure del celler, és
possible?
No, no és possible, ja que, segons l’Ordre EIC/743/2017, de 28 de juliol, per la qual
s’estableixen les bases reguladores de la concessió d’ajudes dirigides a impulsar la
transformació digital de la indústria espanyola en el marc del projecte indústria
connectada 4.0 a què es fa referència en la convocatòria, en l’article 58 Infraccions i
sancions, la no aplicació, en tot o en part, de les quantitats rebudes a les finalitats
per als quals la subvenció va ser concedida constitueix una infracció molt greu.
5
UNITAT Solucionari
Unitat 5. La documentació jurídica en la

constitució d’una empresa
Activitats
1. En quins casos recomanaries la forma jurídica de l’empresari individual?
Recomanaria la forma jurídica d’empresari individual per a empreses de molt reduïdes
dimensions.
2. Pot un autònom contractar una persona perquè l’ajudi en la seva activitat

empresarial?
Sí, sempre que no sigui un «treballador autònom econòmicament dependent».
3. Analitza les dues formes jurídiques vistes anteriorment: la societat col·lectiva i

la societat comanditària. Quins elements comparteixen? En què es diferencien?
En quins supòsits recomanaries l’una o l’altra?
Totes dues societats comparteixen que són societats mercantils amb dos tipus de socis
diferents. Un, que es denominen «socis col·lectius» en ambdues, aporten capital i treball.
Aquests socis tenen responsabilitat il·limitada.
Es diferencien en el fet que l’altre tipus de socis, que en el cas de les societats col·lectives
són denominats «socis industrials», i aporten únicament treball, i en el cas de les
societats comanditàries simples, són denominats «socis comanditaris», aporten capital
exclusivament i no intervenen en la gestió. Tots dos socis tenen responsabilitat limitada.
Les societats col·lectives responen a una necessitat d’incorporar socis que treballin, en
canvi, les comanditàries, responen a la necessitat d’incorporar socis que aportin capital,
no treball.
4. Com hem vist en aquest epígraf, les societats col·lectives i les comanditàries
són societats personalistes. Compara aquest tipus de societats amb les
capitalistes. En què es diferencien?
En el cas de les societats personalistes, la gestió de l’empresa recau sobre els socis
col·lectius i, després de la defunció d’algun d’ells, la societat es dissoldria; no obstant
això, en el cas de les societats capitalistes, la gestió pot recaure o no en algun dels
seus socis, i la defunció d’aquest no afecta la continuïtat de l’empresa.
© McGraw-Hill 1-1|
5
UNITAT Solucionari
5. Elabora un quadre comparatiu en què es plasmin les diferències fonamentals
entre la societat limitada, la societat de responsabilitat limitada nova empresa
i la societat de responsabilitat limitada de formació successiva.
Societat de Societat de
Societat de
responsabilitat responsabilitat
Característiques responsabilitat
limitada nova limitada de formació
limitada
empresa successiva
Responsabilitat Limitada Limitada Limitada
Nre. mínim socis 1 1 1
Nre. màxim socis No n’hi ha màxim 5 No n’hi ha màxim
Capital social
3 000 3 000 No se’n requereix
mínim
6. Basant-te en la informació aportada en la unitat i en la pàgina web

http://www.ipyme.org/, per a quin tipus d’empreses recomanaries una
societat de responsabilitat limitada nova empresa??
Per a empreses de petita dimensió, ja que limita el nombre de socis a un màxim de cinc
i el capital social a un màxim de 120 000 euros.
7. Enumera les diferències principals entre les societats de responsabilitat

limitada i les societats anònimes.
Es diferencien principalment en el fet que les societats anònimes el capital social es
divideix en accions, la transacció de les quals és lliure, i permet més facilitat en la
captació de socis i, per tant, més facilitat per captar més capital. No obstant això, en la
societat limitada el capital social es divideix en participacions i la transmissió
d’aquestes és lliure entre socis, i entre aquests i el cònjuge, ascendents i descendents,
però, no a terceres persones.
8. Un dels socis no treballadors de l’empresa Fustes i Xapes per a Mobles SAL

posseeix 750 accions de les 2500 en què està dividit el capital social i vol
comprar a un dels socis treballadors 50 de les seves accions. És possible?
Justifica la resposta.
No, ja que aquest soci no treballador en qüestió posseeix el 33,33 % de les accions i
s’estableix en les societats laborals que cap soci pugui posseir més d’1/3 del capital
social.
9. Les 2000 participacions de l’empresa BRR SLL estan dividides entre cinc socis,
dos dels quals són socis no treballadors, que posseeixen 405 i 600
participacions, respectivament. És possible? Justifica la resposta.
No és possible, ja que s’estableix com a condició indispensable per a les societats laborals
que els socis no treballadors posseeixin menys del 50 % del capital social. En aquest
cas, entre els dos socis no treballadors posseeixen el 50,2 % del capital social.
10. Visita el web del Grupo Mondragón i contesta les preguntes següents:
www.mondragon-corporation.com/es.
© McGraw-Hill 2-1|
5
UNITAT Solucionari
a) Quines empreses de les que formen part del Grupo Mondragón coneixes?
Fagor, Laboral Kutxa, Eroski…
b) Quins són els valors del grup?
Els seus valors corporatius són: intercooperació, participació en la gestió,
responsabilitat social, innovació, organització democràtica, educació i transformació
social, entre altres.
c) Creus que el fet de ser una cooperativa contribueix a fomentar aquests
valors? Justifica la resposta.
Debat. Opinió personal. L’objectiu d’aquesta activitat és l’anàlisi dels valors d’una
empresa constituïda sota la forma jurídica d’una cooperativa.
11. Visita la pàgina web www.rmc.es del Registre Mercantil Central i resumeix
quins són els consells pràctics que s’hi exposen per evitar que una sol·licitud
de «denominació» resulti denegada.
Per evitar que la seva sol·licitud de denominació resulti denegada, li suggerim que llegeixi
detingudament l’apartat de Consells Pràctics abans de formalitzar la petició.
1r) La utilització d’una sola paraula en la denominació té moltes possibilitats de coincidir
o ser similar a una altra de ja reservada, per la qual cosa li suggerim que hi utilitzi
més d’una paraula.
2n) No utilitzi paraules genèriques, en les variants masculines, femenines, singulars o
plurals, perquè manquen de virtualitat diferenciadora. Li suggerim que consulti la
llista de termes genèrics. Així mateix, la substantivació o l’adjectivació d’un terme
genèric, així com els seus augmentatius o diminutius, no diferencien prou.
3r) Afegir un nombre a la denominació que es pretén reservar no la dota de prou
virtualitat diferenciadora, tret que vagi acompanyada d’algun acabament
significatiu com ara ‘núm. de carrer’ o ‘fundada’, etc.
4t) Els noms de les comunitats autònomes, províncies, ciutats, municipis i pobles
afegits a una denominació no són elements diferenciadors.
5è) La inclusió en la denominació sol·licitada d’una marca coneguda n’impedeix la
concessió, tret que vagi unida a l’autorització del titular.
6è) Els dominis d’Internet com ara: ‘.es, .com, .net i .cat’ són àmbits diferents de la
denominació social, cosa que n’impedeix la inclusió en la denominació.
7è) Diferenciar la denominació sol·licitada d’una altra de ja reservada, mitjançant
lletres, soles o combinades amb nombres, que no tinguin un significat específic, és
insuficient per obtenir-ne una altra de nova.
8è) Incloure l’anagrama de la denominació sol·licitada està legalment prohibit.
9è) La denominació reservada en qualsevol de les llengües espanyoles o estrangeres
impossibilita concedir la mateixa denominació en una altra llengua.
10è) La semblança fonètica entre les denominacions sol·licitada i reservada, encara que
el significat sigui diferent, dificultarà la concessió de la sol·licitada.
11è) Canviar l’ordre de les paraules de la denominació sol·licitada respecte d’una altra
denominació reservada no constitueix element diferenciador.
© McGraw-Hill 3-1|
5
UNITAT Solucionari
12è) La denominació social i la marca o el nom comercial no tenen per què coincidir,
perquè els seus àmbits d’actuació són diferents. La denominació té rellevància
exclusivament en les operacions jurídiques de la societat; la marca o el nom
comercial s’utilitzen en la publicitat, els rètols, les relacions amb la clientela, la
identificació de mercaderies, etc.
12. Descarrega el model per sol·licitar el certificat negatiu de la denominació social

en el web del Registre Mercantil Central www.rmc.es (apartat: Documentación
general y descargas) i emplena’l.
El model es descarrega en la pàgina web següent:
http://www.rmc.es/DocumentacionDescargas.aspx.
13. Les administracions públiques han habilitat diferents pàgines web perquè les
empreses agilitin les gestions que hagin de dur a terme. Consulta les seus
electròniques de l’Agència Tributària www.agenciatributaria.gob.es, la
Tresoreria General de la Seguretat Social https://sede.seg-
social.gob.es/wps/portal/sede/sede/inicio i el Servei Públic d’Ocupació
Estatal https://sede.sepe.gob.es/portalSede/es/.
Investiga què necessites per poder fer-hi els tràmits via telemàtica.
Treball de recerca.
En funció si l’empresa té personalitat física o jurídica, es pot accedir a través d’un
Certificat FNMT de Persona Física o un Certificat de Representant de Persona Jurídica,
emès per la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre – Reial Casa de la Moneda – FNMT-
RCM.
En l’Agència Tributària i en el SEPE també admeten el DNI electrònic.
14. Llegeix el fragment següent de l’article publicat al diari Expansión el 6 de

febrer de 2020, escrit per M. José Serranillos. A continuació, respon a les
preguntes.
Per què s’han desplomat les patents en l’última dècada??
[…] El futbolí, el telefèric, la navalla, la xeringa d’un sol ús... són desenes els productes
que amplien la llista d’innovacions nacionals que, moltes vegades, no estan patentades
[…] «Ens cal més conscienciació sobre el valor de protegir la propietat intel·lectual. És
fonamental blindar els actius intangibles, cosa que en països com Alemanya, la Xina i els
Estats Units tenen molt interioritzada. En aquests mercats ningú es planteja llançar un
producte sense patentar-lo», subratlla Patricia Ramos, directora de patents de Pons IP.
[…] el sector de les patents a Espanya ha d’abordar el seu futur reflexionant sobre quines
mesures cal impulsar per frenar l’enfonsament de sol·licituds que viu en els últims anys
[…] Entre el 2009 i el 2019, la caiguda ha acumulat un 63 % […]
El canvi normatiu del 2017 ha estat una de les grans raons de l’enfonsament del nombre
de peticions en l’última dècada […] Què hi va canviar? Principalment incorporació d’un
examinador que, des de llavors, valora l’activitat inventiva, la seva aplicació industrial i
la novetat, tres requisits que ha de complir una patent per ser tramitada i aprovada. Ha
de ser una idea diferent, que no estigui en el mercat i que pugui fabricar-se perquè el
consumidor pugui usar-lo. «Abans simplement es pagava la taxa corresponent i es
© McGraw-Hill 4-1|
5
UNITAT Solucionari
passava el tràmit sense problema», assenyala Jorge Isern, soci director d’Isern Patentes
y Marcas. El nou marc legal […] buscava una harmonització amb la resta dels països de
la Unió Europea. […]
a) Per què és important per a una empresa patentar un producte, una marca o
una invenció?
Perquè tingui l’exclusivitat en la seva explotació, i impedir-ne a altres la fabricació,
venda o utilització sense consentiment de l’empresa durant vint anys.
b) Busca en Internet quina és la Llei de patents actual i per què l’article fa
referència al canvi normatiu el 2017.
La Llei de patents 24/2015, es va publicar el 24 de juliol, però va entrar en vigor,
segons la disposició final novena, l’1 d’abril de 2017.
c) Quins tràmits són necessaris a partir del canvi normatiu del 2017?
Un examinador ha de valorar l’activitat inventiva, la seva aplicació industrial i la
novetat. Una patent ha de complir aquests tres requisits per poder tramitar-se i
aprovar-se.
15. Analitza la informació que es plasma en la gràfica i en la taula següents i

contesta aquestes qüestions:
© McGraw-Hill 5-1|
5
UNITAT Solucionari
a) Quina és la forma jurídica més habitual entre les empreses espanyoles?
La societat limitada és la forma jurídica de la majoria de les empreses, i la societat
cooperativa, la que menys. També les societats anònimes són les segones amb menys
representació. L’empresari individual és el tipus d’empresa més habitual de totes.
b) Relaciona les dades forma jurídica i dimensió de l’empresa continguts en la
gràfica (Fig. 5.7) i la taula (Fig. 5.8), i treu-ne les teves pròpies conclusions.
El major nombre d’empreses són pimes sense assalariats; la majoria, empresaris
individuals, i després SL. El nombre més baix d’empreses són les de més de 250
treballadors, que podrien respondre a les societats anònimes.
c) Busca en la pàgina web de l’INE quantes societats anònimes i quantes
societats limitades es van constituir el 2020.
Aquesta dada es pot trobar en el web de l’INE https://www.ine.es/ apartat
ECONOMÍA, Estadísticas financieras y monetarias – Estadística de sociedades
mercantiles.
Es van constituir el 2020 344 societats anònimes i 78 827 societats de responsabilitat
limitada.
16. En què es diferencia el Registre de les Societats Cooperatives del Registre

Mercantil?, i el Registre Administratiu de les Societats Laborals del Registre
Mercantil?
En el Registre de Societats Cooperatives s’han d’inscriure les societats cooperatives
per adquirir plena capacitat jurídica, en comptes del Registre Mercantil, que és l’obligatori
per inscriure la resta de les societats.
En el Registre Administratiu de les Societats Laborals es qualifiquen i s’inscriuen

les societats laborals com a tràmit previ a la seva inscripció en el Registre Mercantil,
mentre que en el Registre Mercantil s’han d’inscriure totes les societats mercantils
(excepte les cooperatives).
17. Visita la pàgina web de l’Oficina de Patents i Marques www.oepm.es i contesta

les preguntes següents:
a) Què és la propietat intel·lectual?
La propietat intel·lectual serveix per obtenir uns drets d’exclusiva sobre determinades
creacions immaterials que es protegeixen com a veritables drets de propietat.
b) Què es pot registrar en l’Oficina de Patents i Marques?
S’hi pot registrar:
• Dissenys industrials: protegeixen l’aparença externa dels productes.
• Marques i noms comercials (signes distintius): protegeixen combinacions
gràfiques i/o denominatives que ajuden a distingir en el mercat uns productes o
serveis d’altres de similars oferts per altres agents econòmics.
• Patents i models d’utilitat: protegeixen invencions consistents en productes i
procediments susceptibles de reproducció i reiteració amb finalitats industrials.
• Topografies de semiconductors: protegeixen el (esquema de) traçat de les
diferents capes i elements que componen un circuit integrat, la seva disposició
© McGraw-Hill 6-1|
5
UNITAT Solucionari
tridimensional i les seves interconnexions, és a dir, la qual cosa en definitiva
constitueix la seva «topografia».
c) Com es pot saber si una marca o una patent ja està registrada?
Abans de presentar una sol·licitud, és convenient fer una cerca per comprovar que la
creació que vol registrar-se no està ja protegida. Les cerques es poden fer utilitzant
les bases de dades d’accés gratuït que ofereix l’OEPM, o utilitzant els serveis de
pagament que fa aquesta oficina. Per obtenir informació sobre aquests serveis de
pagament és aconsellable contactar amb l’OEPM o visitar la seva pàgina web.
18. Visita la pàgina web del Consell General del Notariat (www.
notariado.org/portal) i busca-hi els motius pels quals els empresaris i els
ciutadans en general acudeixen a un notari i com contribueix la tasca d’aquests
fedataris públics a la prevenció del blanqueig de capitals i a la lluita contra el
frau fiscal.
Els motius pels quals els empresaris i els ciutadans en general, van al notari són per fer
algun dels següents documents:
• Constitució de societats • Poders
mercantils
• Actes
• Compravenda
• Préstec personal
• Préstec hipotecari
• Donació
• Testament
• Pòlissa
• Herència
• Protest
• Capítols matrimonials
• Reclamació de deutes
• Casaments, separacions i
• Conciliació
divorcis
Els notaris exerceixen una tasca determinant en el control i la prevenció de delictes com
el blanqueig de capitals, el finançament del terrorisme de dues maneres:
1. A través de l’Òrgan Centralitzat de Prevenció del Blanqueig, creat al

desembre del 2005 per intensificar i canalitzar la col·laboració dels notaris en
aquesta matèria. Aquest òrgan és l’encarregat de comunicar, en nom del notari
corresponent, les operacions amb indicis o sospites.
2. A través de la Base de Dades de Titular Real (BDTR) que permet a les
autoritats públiques obtenir el màxim rendiment de la informació recollida en
l’Índex Únic Informatitzat Notarial sobre titularitat de societats. La seva missió és
identificar qui hi ha darrere d’una societat, una dada decisiva en la lluita contra
aquesta mena de delictes en què és habitual l’ús de testaferros i societats pantalla.
19. La teva amiga Marta, juntament amb tres socis més, vol constituir una societat
limitada nova empresa. Sap que estàs cursant el Cicle de Tècnic Superior en
Administració i Finances i et consulta sobre com poden dur a terme aquests
tràmits per Internet. Concretament vol saber:
a) On pot fer aquest tràmit?
Anant a una de les oficines dels Punts d’Atenció a l’Emprenedor (PAE), on s’emplenarà
el documento únic electrònic (DUE).
© McGraw-Hill 7-1|
5
UNITAT Solucionari
b) Quins documents necessita per constituir l’empresa?
Prèviament a l’emplenament del DUE, necessiten:
• Reserva de la denominació social en el Registre Mercantil Central.
• Aportació del capital social (només caldrà justificar-se davant el notari).
• Redacció dels estatuts de la societat (n’hi ha un model tipus que agilita aquest
pas).
c) Com pot accedir al servei PAE Electrònic?
A través de la pàgina del PAE Electrònic (www.paeelectronico.es) sempre que disposin
d’un certificat electrònic.
20. Busca a Internet el Punt d’Atenció a l’Emprenedor més pròxim a la localitat en

què resideixes. Quins serveis ofereix? De quin organisme públic depèn?
Busca en la pàgina web:
http://portal.circe.es/es-ES/servicios/Paginas/BuscadorPAE.aspx
La majoria dels PAE ofereixen, com a mínim, assessorament, formació i inici de
tramitació per a la constitució d’una empresa.
21. Detalla com es pot iniciar la tramitació telemàtica d’una empresa de nova
constitució.
Per iniciar la tramitació telemàtica, l’empresari o empresària té dues opcions:
1. Acudir a una de les oficines dels Punts d’Atenció a l’Emprenedor (PAE), on
s’emplenarà el document únic electrònic (DUE), iniciant-se així la tramitació
telemàtica.
2. Emplenar per si mateix el document únic electrònic a través de la pàgina del PAE
Electrònic (www.paeelectronico.es). Per fer-ho és indispensable disposar d’un
certificat electrònic.
Prèviament a l’emplenament del DUE, l’empresari ha d’haver fet els tràmits següents:
• Reserva de la denominació social en el Registre Mercantil Central.
• Aportació del capital social (només caldrà justificar-se davant el notari).
• Redacció dels estatuts de la societat (n’hi ha un model tipus que agilita aquest
pas).
22. Investiga quins tràmits de constitució d’una empresa es poden fer per via
telemàtica? Podries fer-los tots en una mateixa pàgina web o hauries de visitar
diferents pàgines?
A través de la pàgina del PAE Electrònic (www.paeelectronico.es) podem emplenar el
document únic electrònic si disposem d’un certificat electrònic i iniciar així la tramitació
telemàtica.
El sistema els tràmits següents:
• Sol·licitud del NIF provisional.
• Liquidació de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
• Inscripció en el Registre Mercantil Provincial.
© McGraw-Hill 8-1|
5
UNITAT Solucionari
• Tràmits en la Seguretat Social.
• Expedició de l’escriptura inscrita.
• Sol·licitud del NIF definitiu de la societat.
• Inscripció dels fitxers de l’empresa de caràcter personal en l’Agència Espanyola de
Protecció de Dades.
• Sol·licitud de reserva de marca o nom comercial en l’Oficina Espanyola de Patents
i Marques (OEPM).
• Sol·licitud de llicències a l’ajuntament.
• Comunicació dels contractes de treball al Servei Públic d’Ocupació Estatal.
Els tràmits que no estan inclosos en el sistema i que s’han de fer en els webs dels
organismes corresponents són:
• La comunicació de l’obertura del centre de treball, quan es tinguin treballadors
contractats, en la Direcció Provincial de Treball i Seguretat Social.
• L’obtenció i la legalització dels llibres.
• Inscripció, si escau, en altres organismes oficials o registres (per exemple, en el
Registre dels Béns Mobles, en el Registre de la Propietat o en l’Oficina Espanyola
de Patents i Marques).
© McGraw-Hill 9-1|
5
UNITAT Solucionari
Síntesi
Completa l’esquema de síntesi següent amb els continguts vistos en la unitat
sobre els tràmits que s’han de dur a terme per constituir una empresa.
a) Empresari individual, societat civil i comunitat de béns.
b) Societat col·lectiva, societat comanditària, societat de responsabilitat limitada,

societat de responsabilitat limitada nova empresa, societat de responsabilitat limitada
de formació successiva i societat anònima.
c) Societat cooperativa i societats laborals.
d) El certificat negatiu de la denominació social, el certificat de l’entitat bancària sobre

el capital social exigit per a la constitució, els estatuts de la societat, l’escriptura
pública, el Model 600 de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics
documentats (ITPAJD) i el número d’identificació fiscal (NIF) de la societat.
e) En el Registre Mercantil:
a. Inscripció dels documents notarials (l’escriptura de constitució d’una societat,
els poders, les actes notarials…).
b. La legalització dels llibres comptables (llibres comptables obligatoris, llibre
diari).
c. La legalització dels llibres societaris obligatoris (llibre d’actes, llibre de socis,
llibre de registre d’accions nominatives…).
f) Els notaris, els registradors mercantils, els registradors de la propietat, el lletrat de
l’Administració de justícia i el secretari de l’ajuntament.
g) Els Punts d’Atenció a l’Emprenedor.
5
UNITAT Solucionari
En equip
5
UNITAT Solucionari
Test de repàs
1. En una empresa amb responsabilitat limitada…
a) El nombre de socis està limitat pels estatuts de l’empresa.
b) El lloc de màxima responsabilitat està limitat als membres de la societat.
c) Els socis i sòcies responen als deutes de l’empresa exclusivament amb el

capital aportat, no amb el seu patrimoni personal.
d) Les decisions en l’empresa estan limitades al percentatge del capital aportat per
cadascun dels socis.
2. L’emprenedor de responsabilitat limitada…

a) És un empresari individual.
b) Ha d’inscriure’s en el Registre Mercantil com a emprenedor de responsabilitat
limitada.
c) Limita la seva responsabilitat exclusivament a l’habitatge habitual sempre que estigui
valorat en menys de 300 000 euros.
3. En la societat limitada…
a) El capital social mínim és de 3000 euros.
b) No hi ha capital social mínim si els socis inscriuen l’empresa com a societat limitada
de formació successiva.
c) No té límit de capital màxim.
4. Quin és el percentatge del capital social que han de tenir els socis no
treballadors en una societat laboral?
a) Menys del 50%
b) Almenys el 50%.
c) Un terç del capital social.
d) El 51%.
5. Quin nombre de socis té, com a màxim, la societat limitada de nova empresa?
a) Cinc socis.
b) No té màxim.
c) Tres socis.
d) Un soci.
5
UNITAT Solucionari
6. Les cooperatives de primer grau…
a) Agrupen cooperativistes.
b) Agrupen cooperatives.
c) Han d’estar compostes, almenys, de dos socis.
d) Poden ser anònimes o limitades.
7. El tràmit amb què es garanteix que el nom de l’empresa no coincideix amb el
d’altres negocis ja existents s’anomena:
a) Sol·licitar el certificat negatiu de la denominació social.
b) Sol·licitar el número d’identificació fiscal.
c) Atorgament de l’escriptura pública.
8. En el Registre Mercantil es podran inscriure:

a) Les marques i les patents.
b) Els béns mobles de l’empresa.
c) Els llibres de comptes anuals.
9. Un fedatari públic té com a funció principal:

a) Donar fe dels procediments que ha de seguir un empresari davant notari.
b) Acreditar la veracitat i l’autenticitat dels documents o els fets que
autoritzen.
c) Inscriure les dades principals de l’empresa per a la consulta pública en el registre que
correspongui.
d) Agilitar la constitució i la posada en marxa de les empreses.
10. Per poder inscriure la societat en el Registre Mercantil abans cal:

a) Disposar del NIF de l’empresa definitiu.
b) Disposar del certificat negatiu de la denominació social.
c) Haver ingressat el capital mínim necessari que s’exigeix en els tràmits de posada en
marxa de l’empresa.
11. Els estatuts d’una societat són:

a) Un document que recull les regles pactades pels membres sobre el
funcionament de la societat.
b) El contracte pel qual els socis i sòcies es comprometen a prestar un servei.
c) Un document en què es dona testimoniatge del que ha esdevingut, s’ha tractat o s’ha
pactat en una reunió.
d) Un document similar a un contracte mercantil.
5
UNITAT Solucionari
12. En els Punts d’Atenció a l’Emprenedor el futur empresari podrà:
a) Rebre assessorament.
b) Iniciar els tràmits de constitució i posada en marxa d’una empresa emplenant el DUE.
c) Fer les mateixes funcions que en la Finestreta Única Empresarial.
5
UNITAT Solucionari

Les diferents formes jurídiques d’empresa.
1. En què es diferencia un treballador autònom d’un treballador autònom
econòmicament dependent? I d’un emprenedor de responsabilitat limitada?
El treballador autònom econòmicament dependent es diferencia del treballador
autònom perquè el 75% dels seus ingressos provenen d’un client, desenvolupa
l’activitat de manera diferenciada de la resta dels treballadors de l’empresa-client i amb
uns criteris organitzatius propis, i no pot tenir a càrrec seu treballadors per compte
d’altri, ni contractar o subcontractar part o tota l’activitat amb tercers.
L’emprenedor de responsabilitat limitada també és un treballador autònom amb
responsabilitat il·limitada, però, a diferència d’aquest últim, la seva responsabilitat
davant els creditors de l’empresa no afecta l’habitatge habitual de l’empresari, sempre
que el valor no superi 300 000 euros. Per fer-ho, ha d’inscriure’s com a tal en el Registre
Mercantil, amb indicació de l’immoble en qüestió.
2. Una amiga teva ha sentit que ja no cal disposar de 3000 € per constituir una
societat limitada. És certa aquesta afirmació? En cas afirmatiu, explica com es
podria dur a terme.
Sí, és certa. Es pot constituir una societat de responsabilitat limitada de formació
successiva (SLFS). Aquesta forma jurídica comparteix totes les característiques de l’SL,
excepte el que fa referència al capital mínim de constitució: no hi cal cap aportació inicial
mínima. Per fer-ho ha d’inscriure’s així en el registre mercantil, fins que arribi al capital
social de 3000 euros, que és quan pot canviar la forma jurídica per una societat limitada.
3. Quines són les diferències entre la societat limitada nova empresa i la societat
limitada?
Abans es diferenciaven fonamentalment en la rapidesa amb què es constituïen, però avui
dia una SRL també es pot constituir en 24 hores. A més, les SLNE estan limitades quant
al capital social màxim i al nombre màxim de socis, i les SL no tenen aquestes limitacions.
4. Pel que fa a les societats cooperatives:

a) Quines són les característiques principals?
Les societats cooperatives es caracteritzen per ser empreses que associen
autònomament persones físiques i/o jurídiques, que s’han unit de manera voluntària
per crear, mantenir o millorar llocs de treball a temps complet o parcial, per als socis,
mitjançant l’organització en comú de la producció de béns o serveis.
• La responsabilitat dels socis és limitada, tret que els estatuts disposin el contrari.
• Només poden ser-ne socis els que hi treballen i aporten el capital fixat en els
estatuts.
• Les cooperatives no tenen com a objectiu principal l’ànim de lucre, sinó que se
centren en l’interès econòmic i social dels socis.
• És la forma jurídica més participativa i democràtica, ja que la gestió i la direcció
de l’empresa recauen en els socis, i tots els socis tenen els mateixos drets.
5
UNITAT Solucionari
• Els beneficis es reparteixen entre els socis cooperativistes de manera equitativa,
en funció de la tasca que exerceixen en la cooperativa.
• Lliure incorporació i baixa de socis.
• No poden dependre de cap organització política, religiosa o sindical.
• Els tràmits de constitució i posada en marxa són bastant complexos.
b) Quins en són els òrgans de govern principals?

Els òrgans de govern principals són:
• L’Assemblea General.
• El Consell Rector.
• Els interventors.
5. Xavier Ferran, soci treballador d’una societat limitada laboral, vol vendre a un
dels socis no treballadors el 50 % de les seves participacions. Tenint en compte
que Xavier posseeix 150 participacions i que el capital social de l’empresa està
dividit en 1000 participacions, podria dur-se a terme aquesta operació?
Especifica en quins supòsits podria fer-se.
Xavier podrà fer aquesta operació sempre que després de la venda el capital social dels
socis treballadors continuï sent més gran del 50 % i el soci no treballador que ha comprat
les participacions no superi 1/3 del capital social.
6. L’empresa Tritons SAL, està formada per catorze socis: nou d’ells són socis
treballadors, disposen de 1800 accions repartides a parts iguals i treballa
cadascun d’ells 1800 hores anuals; els socis no treballadors posseeixen 1200
accions repartides també a parts iguals. Volen contractar tres treballadors
perquè ajudin en l’àrea d’administració, amb un contracte indefinit a jornada
completa (1800 hores).
a) Reuneix aquesta empresa els requisits essencials perquè sigui qualificada
com a societat laboral?
Els requisits perquè una empresa sigui qualificada com a societat laboral són:
• Els socis treballadors han de treballar per temps indefinit a jornada completa. Es
compleix.
• Els socis treballadors han de ser els propietaris de més del 50 % del capital social.
Es compleix, ja que posseeixen 1800 accions de les 3000.
• Cap soci ha de posseir més d’1/3 del capital social. Cada soci treballador disposa
de 200 accions i els socis no treballadors tenen 400 accions. Per tant, també es
compleix aquest requisit.
b) Suposant que no hi hagués més treballadors contractats en l’empresa, pot
fer les contractacions que es planteja?
Com que aquesta empresa té menys de 25 treballadors, es podrà contractar al 25%
de les hores exercides pels socis treballadors. En aquest cas,
9 x 1800=16 200
El 25 % de 16 200 és 4050 hores, que podran ser contractades.
5
UNITAT Solucionari
Podrien contractar tres persones, dues a jornada completa i la tercera a jornada
parcial, o les tres a jornada parcial. No han de superar-se les 4050 hores de treball
entre els tres treballadors assalariats.
c) Si hi hagués dos treballadors més contractats a jornada completa, com

podria contractar les tres persones anteriors?
Només es podrien contractar llavors 450 hores. Es podrien repartir entre els tres o
fer soci treballador algun dels treballadors.
Procés de constitució d’una societat mercantil.

7. En què consisteix el certificat negatiu de la denominació social?, per què cal
demanar aquest document?, on se sol·licita?, per quant temps té validesa?
És un certificat que acredita que no hi ha cap altra societat amb el mateix nom de la que
es pretén constituir.
Cal demanar-lo perquè no hi hagi dues societats amb el mateix nom o raó social.
Se sol·licita en el Registre Mercantil.
Caduca als tres mesos a l’efecte d’atorgament d’escriptura, comptats des de la data de
l’expedició, tot i que la reserva d’aquesta es manté durant un període de sis mesos.
8. Tu i tres socis esteu redactant els estatuts de la futura societat limitada. Quina
informació ha de contenir? N’hi ha cap model simplificat?
Els estatuts hauran de recollir la informació següent:
• La denominació de la societat.
• L’objecte social, en què es determinen les activitats que l’integren, especificant el
codi corresponent a la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE).
• El domicili social.
• El capital social, les participacions o les accions en què es divideixi, el valor nominal
i la numeració correlativa.
• La manera o les maneres d’organitzar l’administració de la societat, el nombre
d’administradors o, almenys, el nombre màxim i el mínim, així com el termini de
durada del càrrec i el sistema de retribució, si en tingués.
• La manera de deliberar i adoptar els seus acords els òrgans col·legiats de la societat.
• A més d’aquests esments, la cosa més normal és que es recullin altres aspectes, com
la forma de funcionament dels òrgans de la societat, el règim d’assistència a les
juntes, la forma de transmissió, etc.
9. En què es diferencien l’escriptura de constitució d’una societat i els estatuts?

Quina documentació han d’aportar els membres de la societat??
En el fet que l’escriptura de constitució està signada davant un notari, que atorga
autenticitat i força probatòria del contingut del document, les declaracions de voluntat
pactades pels socis i recollides prèviament en els estatuts.
En la signatura d’aquest document davant notari, s’ha d’aportar:
5
UNITAT Solucionari
• DNI dels socis.
• El certificat negatiu de la denominació social.
• Els estatuts de la societat.
• Acreditació del desemborsament del capital social mínim exigit.
10. Com a administrativa en una gestoria, has d’assessorar els clients següents
sobre els tràmits que han de fer per constituir una empresa:
a) Pep i Joan volen crear una societat limitada.
Els tràmits serien:
1r) Redactar els estatuts de la societat.
2n) Sol·licitar el certificat negatiu del nom o la raó social.
3r) Ingrés bancari del capital mínim de constitució.
4t) Atorgament de l’escriptura pública.
5è) Sol·licitar el número d’identificació fiscal de l’empresa.
6è) Liquidació de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics
documentats.
7è) Inscripció de la Societat en el Registre Mercantil.
b) Maria vol establir-se com a empresària individual.

Cap tràmit.
c) A Maria la preocupa que la responsabilitat sigui il·limitada, ja que no vol

arriscar casa seva.
Inscripció com a emprenedor de responsabilitat limitada en el Registre Mercantil.
d) Antoni, Laura, Adrià i Quim, juntament amb sis socis més, volen constituir
una cooperativa.
4t) Sol·licitud de qualificació dels estatuts de les societats cooperatives.
5è) Atorgament de l’escriptura pública.
documentats.
8è) Inscripció de la societat en el Registre Mercantil.
e) Joan, Raül, Ester i Marta volen constituir una societat laboral.

5
UNITAT Solucionari
4t) Sol·licitud de qualificació dels estatuts de les societats laborals.
5è) Atorgament de l’escriptura pública.
documentats.
8è) Inscriure la societat laboral en el Registre Administratiu de les Societats Laborals.
11. Compara el model tipus d’estatuts de la societat limitada amb el model

d’estatuts segons estableix la Llei de societats de capital (RD 1/2010, de 2 de
juliol).
a) Quins avantatges ofereix l’ús del model tipus d’estatuts de la societat
limitada davant de l’ús d’altres models d’estatuts d’SL?
L’ús d’aquest model agilita i simplifica la constitució de l’SL.
b) Quina informació no es preveu en el model tipus?

En el model tipus d’estatuts de l’SL no es preveu:
• RESPECTE Al CAPITAL SOCIAL I LES PARTICIPACIONS:

o Prohibicions sobre les participacions.
o Títol de propietat sobre les participacions.
o Llibre registro de socis.
o Regles generals sobre transmissions de les participacions i constitució de
càrregues o gravàmens sobre aquestes.
o Transmissions:
A) Voluntàries per actes inter vivos.
B) Mortis causa.
C) Normes comunes.
o Copropietat, usdefruit, pignoració i embargament de les participacions socials.
• RESPECTE Als ÒRGANS SOCIALS:
o Poder de representació.
o Règim del consell d’administració.
• L’EXERCICI SOCIAL I COMPTES ANUALS.
• LA DISSOLUCIÓ I LA LIQUIDACIÓ DE LA SOCIETAT.
La resta de la informació es detalla de manera més detallada en els estatuts de l’SL.
c) En quins casos recomanaries l’ús del model tipus d’estatuts?
5
UNITAT Solucionari
En el cas d’SL en què els socis vulguin constituir ràpidament la societat i no hi hagi
casuístiques particulars o requisits específics que hagin de ser incloses en els estatuts
de la societat.
Tràmits de posada en marxa i funcionament d’una empresa.

12. Carme Forcadell vol obrir una botiga de roba de nen al centre històric de
Girona. Per fer-ho ha llogat un local petit, en què ha de fer obres per poder
disposar d’un magatzem, un espai de venda al públic, un petit despatx i una
habitació a manera de lavabo. Explica els tràmits que ha de fer davant
l’ajuntament. Quina documentació hi necessitarà?
Noèlia ha de sol·licitar una llicència d’obres a l’ajuntament. Aquest permís és necessari
per fer qualsevol mena d’obra al municipi. Acredita que l’ajuntament reconeix que les
obres estan d’acord amb les normes urbanístiques del municipi. Haurà de sol·licitar-se
entre els sis mesos anteriors a començar l’obra als locals.
Noèlia ha de presentar a l’Ajuntament:
• Formulari municipal emplenat.
• Pressupost de l’obra.
• Plànol de l’estat actual i del reformat.
• Memòria descriptiva de les obres.
13. Enumera els tipus de registres que hi ha i quina n’és la funció principal.
• El Registre Mercantil: en aquest registre, tant l’empresari individual com les
societats mercantils han d’inscriure els fets i els actes relatius a la seva empresa,
amb l’objectiu de donar publicitat a aquesta informació i que puguin ser coneguts per
les persones interessades. Els documents que han d’inscriure’s en aquest registre són
els documents notarials (l’escriptura de constitució d’una societat, els poders, les
actes notarials…), la legalització dels llibres comptables (llibres comptables
obligatoris, llibre diari), la legalització dels llibres societaris obligatoris (llibre d’actes,
llibre de socis, llibre de registre d’accions nominatives…).
• El Registre Administratiu de les Societats Laborals: qualifiquen i inscriuen les
societats laborals com a tràmit previ a la seva inscripció en el Registre Mercantil.
• El Registre de Societats Cooperatives: és el registre en què, per adquirir plena
capacitat jurídica, han d’inscriure’s les societats cooperatives, en comptes del
Registre Mercantil.
• El Registre de la Propietat Intel·lectual: és un mitjà per protegir els drets de
propietat intel·lectual dels autors i altres titulars sobre les seves obres, actuacions o
produccions.
• L’Oficina Espanyola de Patents i Marques: les empreses registren des dels
dissenys industrials (aparença externa dels productes), o les marques i els noms
comercials que fa servir l’empresa, fins a les patents sobre les invencions de
productes, procediments, per obtenir drets d’ús exclusiu sobre aquestes creacions
immaterials.
5
UNITAT Solucionari
• El Registre de Béns Mobles: en aquest registre l’empresari o empresària podrà
consultar l’estat del bé moble abans d’adquirir-lo, i posteriorment, procedir a
inscriure’l en aquest registre.
• El Registre de la Propietat: en aquest registre, l’empresari, abans d’adquirir un bé
immoble, podrà sol·licitar una nota simple en què es plasma informació sobre l’estat
d’aquest bé immoble. A més, una vegada s’hagi adquirit, haurà de registrar-lo en
aquest registre, així com l’escriptura del préstec hipotecari si s’ha sol·licitat per
adquirir-lo.
14. Maria, administradora de l’empresa Declau SL, ha de presentar uns llibres

comptables.
a) A quins llibres es refereix?, quins documents conté?
• Llibre d’inventaris i comptes anuals (balanç, compte de pèrdues i guanys, estat
de canvis en el patrimoni net, estat de flux d’efectiu i memòria).
• Llibre diari: en què es registren les operacions de l’activitat de l’empresa dia a dia
o en totals per períodes màxims d’un mes.
• Llibre d’actes: en el cas de les societats.
b) Quins tràmits ha de fer amb aquests documents??

Primerament, l’empresa està obligada a legalitzar els llibres comptables anteriors,
amb la finalitat de donar autenticitat al contingut de cadascun, i al dipòsit d’aquests
una vegada emplenats, en el Registre Mercantil.
15. S’ha de dur a terme una reunió de la junta general d’accionistes, i com a
secretari:
a) Quins elements ha d’incloure la convocatòria d’aquesta reunió? On la
publicaries?
Cal incloure qui convoca, la data, l’hora i el lloc de la convocatòria, així com l’ordre
del dia dels temes a tractar en aquesta reunió. Podria publicar-se en el web de
l’empresa i/o en un diari.
b) Una vegada desenvolupada la junta, quina informació ha de reflectir-se en
l’acta d’aquesta reunió?
L’acta ha d’incloure:
• 1r Inici. Comença indicant el lloc, la data i l’hora en què s’ha celebrat la junta
general. Continua esmentant-se el nom de la societat, organització o fundació que
celebra la reunió, la localitat, la data, l’hora i el lloc (sala de conferències, auditori,
sala, etc.) i on s’ha publicat la convocatòria. En la convocatòria s’explicitaran els
temes a tractar en aquesta reunió. Posteriorment, s’esmenten els assistents i els
absents, amb indicació del càrrec o rol dins de l’organització. A continuació, figura
l’ordre del dia, que és la relació ordenada dels temes que s’hi han de tractar o de
deliberar, i el reflex fidel del que figura en la convocatòria de la reunió. Els temes
s’ordenen de més a menys importància.
• 2º Nucli. Reflecteix el desenvolupament de la reunió. El president és qui dirigeix el
desenvolupament de la junta i el secretari és l’encarregat d’estendre’n l’acta. L’acta
ha de recollir el que realment es va dir i es va acordar en la reunió, normalment en
l’ordre en què va succeir o en un ordre més coherent, amb independència que s’hagi
5
UNITAT Solucionari
seguit l’ordre del dia previst o no. Es recolliran de manera ordenada i detallada les
deliberacions que afecten els temes tractats, els debats, així com qualsevol
esdeveniment que s’hagués produït i els acords presos.
• 3º Final. Es redacta una nota sobre l’hora i el lloc en què es va aixecar la reunió.
Dins de la pràctica normal, sol constar, a més, d’una sèrie de frases en què s’expressa
que no va haver-hi més assumptes tractats en el desenvolupament de la sessió. Ha
d’incloure’n una en què els assistents «aprovin» l’acta. A continuació, com a
certificació, figurarà la signatura del secretari, o bé la del càrrec que convoca la
reunió, així com les dels altres càrrecs directius, i el vistiplau del president.
El paper dels fedataris públics en l’empresa.

16. El notari és un fedatari, és a dir, un funcionari públic que «dona fe pública»
d’uns fets determinats i controla la legalitat dels documents, dins de l’àmbit
privat.
a) Quina n’és la funció?
Emetre documents públics, en què dona fe de l’autenticitat d’uns fets determinats.
b) Enumera i explica els tràmits relatius a la constitució i al funcionament de
l’empresa en què intervé.
Intervenen en l’atorgament de l’escriptura pública de l’empresa, necessària per poder
constituir la societat, i en l’autenticació de les actes i els poders.
c) Quins altres fedataris hi ha?
El secretari judicial (emet resolucions judicials), el secretari de l’ajuntament o un
interventor (en el cas de les resolucions de l’Administració pública).
Simplificació dels tràmits anteriors.

17. Un amic teu vol constituir i posar en marxa una societat limitada, i vol que
sigui de la manera més ràpida, àgil i amb el mínim nombre de desplaçaments.
Què li aconselles? Quin és el termini estimat en què podrà tenir constituïda la
societat?
Pot constituir una societat de responsabilitat limitada. Primerament ha de reservar la
denominació social en el Registre Mercantil Central (també es pot fer via Internet),
després, aportar el capital social, encara que només caldrà justificar-se davant el notari
i, finalment, redactar els estatuts de la societat (n’hi ha un model tipus que agilita aquest
pas).
Una vegada fets els tràmits anteriors, ha d’iniciar la tramitació telemàtica, emplenant el
document únic electrònic (DUE), bé en una de les oficines dels Punts d’Atenció a
l’Emprenedor (PAE) o bé emplenar-ho per si mateix a través de la pàgina del Centre
d’Informació i Xarxa de Creació d’Empreses (CIRCE) (www.circe.es).
El termini estimat és de set hores hàbils des de la recepció telemàtica, si té un capital
social inferior a 3100 euros, no té socis jurídics i els seus estatuts s’adapten al model
d’estatuts tipus.
5
UNITAT Solucionari
Posa’t a prova
• Quines formes jurídiques serien les més interessants per a aquest cas en
particular?
La societat anònima, la societat limitada i la societat limitada nova empresa.
• Exposa, de cadascuna de les possibilitats, els avantatges i els desavantatges.

Es podria plantejar una societat anònima, una societat limitada o una societat limitada
nova empresa.
La societat anònima
Avantatges Desavantatges
• La responsabilitat davant dels • El capital mínim requerit és

compromisos adquirits per l’empresa considerablement més gran que el
amb els creditors està limitada al capital d’altres formes jurídiques (60 000
aportat per cada soci. euros).
• És relativament més fàcil obtenir • El funcionament dels seus òrgans de
capital, ja que aquesta forma jurídica govern és complex. De fet, és
permet la captació de nous socis, i fins i obligatori celebrar una junta
tot, l’emissió de noves accions. d’accionistes a l’any.
• Els socis poden vendre lliurement les • Com que permet transmetre’s
accions. lliurement les accions, la societat pot
perdre el control sobre els que
• L’empresa pot cotitzar en borsa.
posseeixen el capital social de
• La defunció o la incapacitat d’un dels l’empresa i, per tant, sobre les
socis no compromet la continuïtat de decisions que s’hi adoptin.
l’empresa.
La societat limitada
• La responsabilitat està limitada al • Presenta dificultats a l’hora de

capital aportat. captar capital i, per tant, de
creixement de l’empresa, a causa
• Requereix un capital de constitució
de les restriccions a l’hora de
relativament baix.
transferir les participacions a
• Salvaguarda el control de l’empresa en persones alienes a la societat.
mans dels socis, ja que només es poden
transmetre les participacions entre els
familiars i/o els altres socis.
5
UNITAT Solucionari
• La defunció o la incapacitat d’un dels

socis no compromet la continuïtat de
l’empresa.
• Els tràmits de constitució són molt
ràpids.
La societat limitada nova empresa
• Els tràmits de constitució són molt • Estableix un nombre màxim de socis

ràpids. de cinc, i limita que se’n puguin
incorporar de nous.
• El funcionament de l’empresa és
relativament més senzill. • El capital està limitat a un màxim,
de 120 000 euros.
• La responsabilitat està limitada al
capital aportat. • Per les raons anteriors, pot limitar el
creixement futur de l’empresa.
• Requereix un capital de constitució
relativament baix. • Presenta dificultats a l’hora de
captar capital i, per tant, de
• Salvaguarda el control de l’empresa en
creixement de l’empresa, a causa
mans dels socis, ja que només es
de les restriccions a l’hora de
poden transmetre les participacions
transferir les participacions a
entre els familiars i/o els altres socis.
persones alienes a la societat.
• La defunció o la incapacitat d’un dels
socis no compromet la continuïtat de
l’empresa.
• Si necessitéssiu obrir el negoci de manera immediata, que la seva gestió sigui

com més senzilla millor i que, com a condició irrenunciable, el control de
l’empresa romangui en mans dels socis, quines formes jurídiques hi són les
més convenients??
La societat de responsabilitat limitada.
• Quan hagis decidit la forma jurídica que s’adequa més a les vostres
preferències, elabora uns possibles estatuts de la nova agència.
Perquè l’assessoria es constitueixi com més de pressa millor, es podria utilitzar el model
tipus d’estatuts que s’inclou en el Reial decret 421/2015. Els estatuts utilitzant aquest
model tipus serien els següents:
ESTATUTS D’AQUÍ TENS CASA SL
Article 1r Denominació social. La denominació de la societat és AQUÍ TENS CASA, SL.

Es constitueix una societat de responsabilitat limitada que es regirà per les normes legals i
per aquests estatuts.
5
UNITAT Solucionari
Article 2n Objecte social. La societat té per objecte el desenvolupament de les activitats
corresponents als codis i les descripcions següents de la Classificació Nacional d’Activitats
Econòmiques: activitat principal: CNAE 6831. AGENTS DE LA PROPIETAT IMMOBILIÀRIA. Si
alguna de les activitats escollides fora de caràcter professional, la societat l’exercirà com a
mera mediadora entre el professional prestador del servei i el consumidor.
Article 3r Durada. La durada de la societat serà INDEFINIDA i donarà començament a les

seves operacions el dia DATA PREVISTA PELS SOCIS. L’exercici social acaba, cada any, el
dia 31 DE DESEMBRE.
Article 4t Domicili social i web corporatiu. El domicili social es fixa a l’AV. DEL SEGRE,
Núm. 4, A LLEIDA, WWW.AQUITENSCASA.CAT.
Article 5è Capital social. El capital de la societat és de 80 000 €, dividit en 8 000

participacions socials de 10 € de valor nominal cadascuna, numerades correlativament a
partir de l’u. (Si fos una societat de responsabilitat limitada de formació successiva, la
societat quedaria subjecta al règim de formació successiva previst en l’article 4 bis de la
Llei de societats de capital.)
Article 6è Organització de l’administració de la societat. La Junta General podrà optar

per qualsevol de les maneres següents d’organitzar l’administració de la societat, sense
necessitat de modificació estatutària: un administrador únic, de dos a cinc administradors
solidaris o dos administradors mancomunats.
Article 7è Nomenament, durada i prohibició de competència. Només les persones

físiques podran ser nomenades administradors. L’acompliment del càrrec d’administrador
serà per temps indefinit. Respecte dels altres requisits de nomenament, incompatibilitats i
prohibicions per ser administrador, s’aplicarà el que es disposa en la Llei de societats de
capital. El càrrec d’administrador no té remuneració econòmica.
Article 8è Manera de deliberar i adoptar acords els òrgans col·legiats. La societat es

regirà pel que es disposa a aquest efecte per a la societat de responsabilitat limitada en la
Llei de societats de capital. La Junta General serà dirigida pel president, que concedirà l’ús
de la paraula, determinarà el temps i el final de les intervencions i sotmetrà a votació els
projectes d’acords. La Junta General es convocarà mitjançant un anunci publicat en la
pàgina web de la societat, si se n’hagués creat, inscrita i publicada en els termes previstos
en la llei. Mentre la societat no tingui aquesta pàgina web, la convocatòria es farà per
qualsevol procediment de comunicació individual i escrita, que asseguri la recepció de
l’anunci per tots els socis al domicili designat a aquest efecte o que consti en la
documentació de la societat.
• Fes una infografia sobre els diferents tràmits de constitució que heu de dur a
terme per iniciar el vostre projecte empresarial.
En la infografia ha d’incloure’s:
4t) Atorgament de l’escriptura pública.
5
UNITAT Solucionari
6è) Liquidació de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
• Detalla els tràmits de posada en marxa que heu de fer per poder constituir
l’empresa. Selecciona els que són necessaris segons les necessitats d’Aquí Tens
Casa.
Els tràmits principals de posada en marxa que ha de fer són:
a) Tràmits en el Ministeri d’Economia i Hisenda:
• Alta en el cens d’empresaris.
• Declaració d’alta en l’impost sobre activitats econòmiques (IAE).
b) Tràmits a l’ajuntament:
• Sol·licitud de la llicència d’obres.
• Sol·licitud de la llicència d’obertura.
• Abonament d’altres tributs municipals.
c) Tràmits en la Tresoreria General de la Seguretat Social.
• Afiliació i número de la Seguretat Social dels socis.
• Alta en el Règim Especial dels Treballadors Autònoms (RETA).
• Inscripció de l’empresa en la Seguretat Social.
d) Tràmits en la Direcció Provincial de Treball i Seguretat Social.
• Comunicació d’obertura del centre de treball (quan contractin algun treballador).
• Podríeu simplificar els tràmits que heu fet? Explica la manera de fer-ho.
Sí, es poden fer les gestions per via telemàtica. Per iniciar la tramitació d’aquesta
manera, han d’emplenar el document únic electrònic (DUE), bé en una de les oficines
dels Punts d’Atenció a l’Emprenedor (PAE) o bé per si mateix a través de la pàgina del
Centre d’Informació i Xarxa de Creació d’Empreses (CIRCE) (www.circe.es).
6
UNITAT Solucionari
Unitat 6. Els contractes privats en

l’empresa
Activitats
1. Defineix què entens pel terme contracte. Posteriorment indica almenys dues
situacions en què la legislació reguladora sigui el Codi civil i dues més en què
sigui el Codi de comerç.
Podem definir contracte com un pacte entre diverses parts, pel qual una part s’obliga
respecte a l’altra a donar alguna cosa o prestar algun servei, a canvi d’una
contraprestació.
Exemples de situacions regulades pel Codi de comerç:
- Un club de futbol femení vol adquirir els drets econòmics i federatius d’una
futbolista d’un altre club de futbol.
- El contracte de subministraments que una empresa distribuïdora formalitza amb
la productora per proveir-se d’un bé de manera continuada i periòdica, per a la
venda posterior.
Exemples de situacions regulades pel Codi civil:
- El contracte de subministrament d’energia elèctrica que signa una persona amb
Iberdrola per disposar de llum al domicili.
- El contracte de rènting d’un vehicle que una empresa dedicada a aquesta
activitat signa amb un particular.
2. A través d’un exemple, identifica els elements que formen part d’un contracte
perquè hi donin validesa.
Una empresa signa un contracte de lísing amb una entitat financera respecte als
equips informàtics.
• C
onsentiment: l’entitat financera (com a arrendador) cedeix els equips informàtics a
l’empresa que vol fer-ne ús (arrendatari), tenint en compte que les parts que signen
tenen els poders necessaris per comprometre-s’hi.
• Objecte: contracte de lísing per a la cessió de l’ús dels equips informàtics.
• Causa: l’entitat financera rebrà una renda en forma d’interessos, mentre que
l’empresa arrendatària podrà disposar dels equips informàtics per fer-ne ús.
3. Què aconsegueix la signatura del contracte?

Donar validesa al contracte. En el moment de la signatura es plasma el consentiment
dels contractants.
©McGraw-Hill 1-1|
6
UNITAT Solucionari
4. Raona la validesa o no dels contractes següents que signa l’empresa Durant
SA, dedicada a la comercialització de productes farmacèutics, i indica quin és
el motiu o factor que els invalida.
a) Signa un contracte amb Adventures Fra SL, pel qual paga 10.000 € a canvi
d’un viatge a Júpiter.
No vàlid: l’objecte del contracte és impossible, l’ésser humà no pot viatjar a Júpiter.
b) Signa un contracte amb el laboratori Beiera SA perquè el proveeixi d’un
medicament, amb una quantitat econòmica com a contrapartida, i que
dissenyi les caixes amb imatges de persones en roba interior.
No vàlid: hi ha una part de la causa que és contrària a la moral, ja que implica
dissenyar les caixes de medicaments amb gent en roba interior.
c) Compra un edifici per valor de 700.000 € i signen el contracte totes dues
parts sense notari.
No vàlid: aquest és un dels casos en què el contracte ha de constar en document
públic, en concret caldria formalitzar una escriptura pública un notari.
5. L’empresa de nova creació Jupost SL, formada per dues enginyeres, i

dedicada a la fabricació d’instal·lacions per a l’ús d’energia renovable,
decideix formalitzar un contracte amb Virgínia i Damià Associats CB, pel qual
aquesta última assessorarà en matèria legal, i cobrarà unes tarifes en funció
del tema a tractar, totes aquestes estipulades en el contracte corresponent.
Identifica els elements que tindria aquest contracte i si pogués haver-hi cap
causa de rescissió o nul·litat.
• Consentiment: un contractant és Jupost SL i l’altre, Virgínia i Damià Associats CB.
• Objecte: contracte de prestació de serveis, en aquest cas assessorament jurídic..
• Causa: una part rep assessorament i l’altra rep una prestació econòmica per això.
No sembla que hi hagi cap causa d’invalidesa del contracte. Faltaria per saber qui signa en
representació de totes dues empreses i, si tenen poders notarials o d’escriptura per
obligar les empreses.
6. Quina és la diferència entre contracte civil de compravenda i contracte

mercantil de compravenda?
La diferència rau en la finalitat de la transacció. En el cas del contracte civil, la finalitat
de la compravenda de la cosa moble és per a ús particular. En el contracte mercantil,
la compravenda de la cosa moble té per objecte la compra per revendre-la després i
obtenir-ne així un lucre. També les quatre objeccions que indica el Codi de comerç.
7. En què consisteix la garantia que ofereix el venedor? Té caducitat?

La garantia que ofereix és la d’«evicció» i la de «vicis o defectes ocults». La garantia
per vicis ocults serà de trenta dies.
8. Per què hi ha l’obligació de recepció del bé per part del comprador?

Perquè totes les despeses que s’ocasionin en la compravenda fins que el bé estigui a la
disposició del comprador són a càrrec del venedor. Si el comprador no estigués obligat
a rebre el bé, podria retardar la posada a disposició, i perjudicar així el venedor.
©McGraw-Hill 2-1|
6
UNITAT Solucionari
9. Comenta les possibles errades que figuren en les afirmacions següents, així
com les possibles conseqüències que tinguin:
a) Un supermercat compra una partida de tomàquets a una cooperativa agrícola
i no figura la data de lliurament en el contracte. Els camions de la cooperativa
arriben al magatzem del supermercat 48 hores després de formalitzar
l’acord.
El venedor pot tenir problemes si així ho decideix el comprador, ja que, tret de
pacte contrari en contracte, la cosa ha d’estar a la disposició del comprador dins de
les 24 hores següents a la signatura del contracte.
b) Una vegada rebuts els tomàquets, i al cap de cinc dies, el supermercat

indica que els tomàquets no són de bona qualitat i sol·licita la devolució de
l’import pagat.
Dependrà o no si es tracta de vicis ocults. No obstant això, el comprador disposa de
quatre dies per a reclamacions sempre que les coses vagin empaquetades. Si
hagués donat el vistiplau a la recepció de la mercaderia, podria reclamar si fossin
vicis ocults, en cas contrari, no.
c) A causa de les últimes problemàtiques quant a la qualitat dels tomàquets,

el supermercat decideix retardar el pagament de 30 dies a 45 dies.
Entenem que trenta dies era el termini de pagament dels tomàquets; si excedeix
aquest termini, el venedor pot reclamar interessos per demora en el pagament.
10. Defineix què és el dipòsit i si és obligatori en un contracte d’arrendament

urbà de local de negoci.
El dipòsit o fiança és una quantitat econòmica equivalent a dues mensualitats
d’arrendament, que l’arrendatari està obligat a donar a l’arrendador en el moment de
formalitzar el contracte d’arrendament de local de negoci, com a previsió de mala
conducta de l’arrendatari. En acabar el contracte, l’arrendador disposa d’un mes per
retornar-la a l’arrendatari.
11. Què passa quan a l’arrendador li arriba una proposta d’adquisició d’un
immoble que té arrendat? Raona la resposta amb arguments de pes.
En cas de no voler alienar-lo, res. Però si l’arrendador decideix vendre l’immoble,
abans d’acceptar l’oferta, l’arrendatari té dret a saber-la, ja que té dret preferent per
adquirir-la, i almenys ha d’igualar l’oferta dins dels trenta dies següents a la
comunicació d’aquesta.
12. Indica les situacions en què les parts d’un contracte d’arrendament urbà
poden trencar el contracte.
Quan alguna de les parts, bé arrendador o arrendatari, incompleixin algunes de les
clàusules del contracte. A més, l’arrendador podrà extingir el contracte quan
l’arrendatari: no pagui la renda, no pagui la fiança, faci obres no consentides, i dugui
a terme activitats il·lícites, molestes, insalubres, nocives o perilloses. D’altra banda,
l’arrendatari podrà finalitzar el contracte quan l’arrendador: no escometi les obres
necessàries per al manteniment de l’immoble, i quan incapaciti l’arrendatari a la
utilització de l’immoble d’acord amb les seves necessitats.
©McGraw-Hill 3-1|
6
UNITAT Solucionari
13. L’arrendador decideix incrementar la renda al quart any del contracte,
argumentant que ha fet moltes reparacions. És possible, això?
Tret que hi hagi una clàusula que ho indiqui en el contracte així, (pacte), no serà fins
a partir del setè any que l’arrendador pugui incrementar la renda per aquest motiu.
14. Indica les diferències entre un contracte de lísing i un contracte de rènting.

La diferència principal rau en l’objecte del contracte. El rènting només pot fer-se
servir per a béns mobles no fungibles, mentre que el lísing, a més, pot aplicar-se per
a béns immobles. La finalitat del lísing és quedar-se amb el bé, una vegada finalitzi
l’arrendament, mitjançant el pagament de l’opció de compra, mentre que el rènting,
com que a més de l’arrendament ofereix serveis sobre el bé moble, no sol quedar-se
en propietat el bé, per aquest motiu s’utilitzen més a curt termini. Formalment, el
lísing s’eleva a document públic, mentre que el rènting no.
15. Esmenta exemples de béns per als quals utilitzaries un contracte de lísing o
un de rènting.
Depèn de factors com: la capacitat econòmica que tingui l’empresa, el tipus d’inversió
que vulgui dur a terme, etc. Perquè aquest tipus de contractes d’arrendament, com
que són financers, busquen millorar el finançament de l’empresa. No obstant això,
per a un lísing: l’immoble urbà on establirem les nostres oficines, sempre que
tinguem clar que ens establirem definitivament en aquesta ubicació. Els vehicles de
transport si aquests són molt específics, camions, grues, etc. Maquinària per al
procés productiu. Al final, béns molt costosos i que la seva vida útil sigui duradora.
Per al rènting: vehicles no específics, la flota de cotxes de comercials o d’alts càrrecs,
els equips informàtics, perquè tenen manteniment i normalment la vida útil és curta.
16. Per què fan servir les empreses el lísing? Quin és l’avantatge més gran
respecte d’altres contractes?
L’avantatge principal que té un lísing és el finançament. En un contracte de
compravenda, en el moment de formalitzar-lo, adquireixes la propietat, però també
has de fer front al pagament del bé, amb el que suposa haver de disposar de més
recursos econòmics. El lísing, en canvi, et permet triar el bé que necessites, l’entitat
del lísing l’adquireix i te’l cedeix perquè el puguis gaudir, tenint la seguretat que en
pagar l’opció de compra serà de la teva propietat. Per tant, l’avantatge és el fet de
poder diferir el pagament del bé, a canvi d’unes quotes de lloguer, sense perdre el
dret a l’ús del bé.
17. Explica la diferència entre llogar un vehicle i contractar un lísing o un rènting

sobre el mateix vehicle.
Quan es lloga un vehicle, es fa per un espai de temps breu. Pensem en uns dies de
vacances, o per fer una mudança o un transport concret. Es paga una quantitat per
dia i la gasolina corresponent. Si lloguem a través d’un lísing, és perquè volem
quedar-nos amb el vehicle en acabar el període de lloguer. I si lloguem a través d’un
rènting, encara que hi hagi l’opció de poder negociar després de finalitzar el contracte
la compra del vehicle, la idea és que aquest contracte inclou serveis associats al
manteniment i la conservació del vehicle.
Normalment és per fer-lo servir uns quants quilòmetres o una temporada i després
canviar de vehicle.
©McGraw-Hill 4-1|
6
UNITAT Solucionari
18. Segons el Codi civil, quina és la diferència principal entre l’arrendament de
coses i l’arrendament d’obres o serveis?
L’art. 1543 del Codi civil estableix que, per a l’arrendament de coses, el temps ha de
ser determinat, mentre que en l’art. 1544, quan fa referència a l’arrendament d’obres
o serveis, posa límit al temps de durada. Així ho ratifica l’art. 1583, que estableix que
en el contracte d’arrendament d’obres i serveis hi ha serveis que podran contractar-
se sense temps fix, per a un cert temps o per a una obra determinada.
19. Una empresa contracta un arquitecte perquè dissenyi els plànols d’un edifici
nou per a les seves oficines. Una vegada acceptat el preu del contracte i
començades les obres, per motius externs a tots dos, el preu de la mà d’obra
i dels materials s’encareix. L’arquitecte pot traslladar aquests increments als
seus honoraris? Argumenta la resposta mitjançant l’article 1593 del Codi
civil.
L’art. 1593 indica que «l’arquitecte o contractista que s’encarrega per un ajust alçat
de la construcció d’un edifici o una altra obra en vista d’un pla convingut amb el
propietari del sòl, no pot demanar augment de preu encara que s’hagi
augmentat el dels jornals o els materials; però podrà fer-ho quan s’hagi fet
algun canvi en el plànol que produeixi augment d’obra, sempre que n’hi hagués
donat l’autorització el propietari».
20. En els contractes d’arrendament d’obra, en quin moment es pagarà el preu

de l’obra? Consulta el Codi civil.
L’art. 1599 indica que «si no hi hagués pacte o costum en contra, el preu de l’obra
haurà de pagar-se al moment de fer-se el lliurament».
21. Un taller mecànic de vehicles rep una petició de reparar un cotxe després
d’un accident. El cotxe es repara, però el propietari no pot fer front a la
despesa. El taller pot quedar-se amb el vehicle fins que se li pagui l’import
del servei?
El Codi civil indica que «el que ha executat una obra en cosa moble té el dret de
retenir-la en penyora fins que se li pagui» art. 1600.
22. Quina diferència hi ha entre el prenedor i l’assegurat en una assegurança?

El prenedor és la persona física, o jurídica en el nostre cas, que contracta
l’assegurança, el que signa i el que està obligat a complir els pactes. L’assegurat és el
que gaudirà de l’assegurança, el que estarà protegit contra el possible mal que pugui
esdevenir.
23. Què és la prima d’assegurança?

La prima d’assegurança és l’import que abona el prenedor a l’assegurador. La prima
es compon del preu del servei, d’impostos i de l’aportació al consorci d’assegurances.
24. Indica els casos en què es pot cancel·lar o rescindir un contracte

d’assegurança. Esbrina els articles que regulen aquests casos.
Vegeu la Llei 50/1980, de 8 d’octubre, de contracte d’assegurança, els articles 12 a
22.
©McGraw-Hill 5-1|
6
UNITAT Solucionari
25. Què entens per un contracte de facturatge?
Un contracte pel qual una empresa (cedent) cedeix els seus crèdits comercials a una
empresa de facturatge (factor), normalment una entitat financera, perquè aquesta
faci una sèrie de serveis com són la gestió de cobrament, l’administració de la cartera
a cobrar, l’anàlisi dels deutors i, si escau, la bestreta dels cobraments i la cobertura
d’insolvència.
26. Defineix una operació de confirmació de pagament.

És un contracte pel qual una empresa cedeix les seves factures a pagar, a un factor,
perquè aquest planifiqui els pagaments als proveïdors, garantint-los i establint
calendaris de pagaments, a canvi d’unes comissions.
27. En un contracte de facturatge, el risc d’impagament el té el factor o el

cedent?
Dependrà si la cessió dels crèdits per part del cedent és sense recurs o amb. En el
primer cas, el factor assumeix un impagament del deutor, mentre que, si és amb
recurs, és el cedent mateix el que respondria per l’impagament.
28. En una operació de confirmació de pagament, qui assumeix el risc

d’impagaments?
En aquest cas, l’empresa que contracta la confirmació de pagament és la que ha de
pagar, amb la qual cosa és l’entitat financera qui dóna el crèdit a l’empresa, i per tant
és la que ha d’assegurar-se el pagament.
©McGraw-Hill 6-1|
6
UNITAT Solucionari
Síntesi
Completa en el teu quadern l’esquema conceptual en què figuren les condicions per
poder validar un contracte, i els tipus de contractes més rellevants que hi ha.
En equip
©McGraw-Hill 7-1|
6
UNITAT Solucionari
Test de repàs
1. Perquè hi hagi un contracte, no pot fallar cap dels elements següents::
a) Consentiment.
b) Objecte.
c) Causa.
d) Totes són correctes.
2. L’acció de nul·litat d’un contracte prescriu:

a) Als 5 anys.
b) Als 2 anys.
c) Als 4 anys.
d) A l’any.
3. Els contractes que han de fer-se constar en document públic per ser eficaços
són:
a) Els contractes de compravenda mercantil.
b) Els d’arrendament de béns immobles.
c) Els que tinguin per objecte la creació, la transmissió, la modificació o
l’extinció de drets reals sobre béns immobles.
d) Els d’assegurances d’incendis de béns immobles.
4. Els contractes podran rescindir-se:

a) Sempre que una de les parts surti perjudicada.
b) Quan siguin celebrats en frau de creditors i la part creditora no pugui
cobrar el que se li deu.
c) Si una de les empreses està en concurs de creditors o en causa de dissolució.
d) Quan alguna de les parts no interpreti bé el contracte.
5. En l’arrendament de local de negoci, a la signatura del contracte:

a) L’arrendador podrà exigir un dipòsit equivalent a una mensualitat.
b) L’arrendatari podrà exigir un dipòsit equivalent a una mensualitat.
c) L’arrendador podrà exigir un dipòsit equivalent a dues mensualitats.
©McGraw-Hill 8-1|
6
UNITAT Solucionari
6. En un contracte de compravenda:
a) El comprador no podrà refusar la recepció dels gèneres en cap cas.
b) El venedor no podrà exigir interessos per la demora del pagament del comprador.
c) El venedor oferirà la garantia de sanejament.
d) El comprador no pagarà interessos de demora si es retarda en el pagament.
7. El contracte de compravenda pot ser:
a) Civil, quan la cosa comprada és per revendre-la.
b) Mercantil, quan la cosa comprada és per a ús del comprador.
c) Mercantil, quan un ferrer artesà ven l’objecte fabricat.
d) Cap de les anteriors és correcta.
8. Quines d’aquestes operacions de compravenda són permutes?

a) Compro una màquina valorada en 10.000 € i la pago a terminis.
b) Compro una màquina valorada en 10.000 € i pago 6.000 € mitjançant
transferència i la resta amb un vehicle.
c) Compro una màquina valorada en 10.000 € i pago 6.000 € a través d’un
vehicle i la resta l’abono mitjançant transferència.
d) Em donen una màquina valorada en 10.000 € a canvi de res.
9. La diferència principal entre un contracte de rènting i un de lísing és:

a) L’opció de compra del segon.
b) L’opció de compra del primer.
c) No hi ha diferències.
d) La durada del contracte.
10. El contracte de subministraments és atípic, però difereix del de compravenda en

el fet que:
a) El preu del bé moble no pot variar.
b) Tots dos contractes són d’execució immediata, sense que hi haja altres prestacions
lligades al contracte inicial.
c) La finalització del contracte es pot resoldre anticipadament mitjançant un
preavís, quan estigui definit en el contracte mateix.
11. En un contracte de facturatge podem trobar les figures següents:

a) Franquiciador, franquiciat i assegurat.
b) Factor, anunciant i arrendatari.
c) Agent, comissionista i venedor.
d) Factor, cedent i clients.
©McGraw-Hill 9-1|
6
UNITAT Solucionari
12. En els contractes d’assegurances les figures que intervenen són:
a) Assegurador, assegurat i prenedor.
b) Assegurador i assegurat.
c) Assegurador i prenedor.
d) Prenedor i assegurat sempre.
©McGraw-Hill 10-1|
6
UNITAT Solucionari

Descriure el concepte de contracte i la capacitat per contractar,
segons la normativa espanyola.
1. En un contracte, qui es consideren els subjectes? Quin nom reben per a cada
tipus de contracte?
Els subjectes són els contractants i els que consenten obligar-se al compliment de
l’objecte del contracte.
Compravenda: comprador i venedor.
Arrendament: arrendador i arrendatari.
Assegurances: assegurador i assegurat.
Facturatge: factor i cedent.
Confirmació de pagament: ordenant o lliurat i beneficiari.
2. Quina part d’un contracte no pot oblidar-se mai?

La signatura, ja que és l’acceptació i, per tant, el consentiment.
3. Qui té capacitat per contractar, segons la normativa espanyola?

Tots els que puguin expressar el seu consentiment. No poden expressar-lo, en termes
generals, els menors no emancipats, i els subjectes que tenen la seva capacitat
modificada judicialment.
4. Pot ser objecte d’un contracte un bé embargat? Si és el cas, què es podria

argumentar per rescindir el contracte?
Perquè pugui ser-ho, el comprador haurà de saber la situació del bé i assumir
l’embargament existent. En cas contrari, no és possible. Si ocorregués sense que el
comprador conegués l’embargament del bé, podria anul·lar el contracte argumentant
frau de creditors.
5. És important una bona redacció del contracte? Relaciona aquesta acció amb la
interpretació del contracte.
Per descomptat, ja que, si hi hagués dubtes sobre l’objecte del contracte per una mala
redacció, i que això comportés no poder esclarir la intenció o la voluntat dels
contractants, podria considerar-se nul.
6. Hi ha cap termini temporal per poder anul·lar un contracte? En qualsevol cas?

Un contracte és nul quan hi falta algun dels requisits essencials: consentiment, objecte
i causa. En aquests casos, no hi ha una prescripció per sol·licitar la nul·litat del
contracte. No obstant això, quan el contracte es pot anul·lar per altres vicis, sí que hi
ha un període de quatre anys per sol·licitar l’anul·lació.
©McGraw-Hill 11-1|
6
UNITAT Solucionari
Identificar les diferents modalitats de contractació i les seves

característiques.
7. Indica les dues fonts legals principals que regulen els contractes.
El Reial decret de 24 de juliol de 1889, pel qual s’aprova el Codi civil i el Reial decret
de 22 d’agost de 1885, pel qual s’aprova el Codi de comerç.
8. A què es deu l’existència de tantes formes diferents de contractació?

En primer lloc, hem de diferenciar l’objectiu del contracte, és a dir, si es tracta per a
consum o per al comerç. En segon lloc, la tipologia del bé que estem adquirint, l’espai
de temps, si només se’n transfereix l’ús o també la propietat, si es busca finançament o
és inversió. En definitiva, la globalització econòmica i les necessitats de les empreses a
ajustar-se al mercat provoca que cada vegada més els legisladors hagin d’establir
normes per controlar aquestes operacions.
9. Què diferencia els contractes mercantils de la resta dels contractes?

Els contractes mercantils regulen l’activitat i la disposició de béns de persones
jurídiques o de persones físiques comerciants. En definitiva, sorgeixen quan hi ha
comerç entre empreses.
10. Indica els contractes que tenen com a fons el finançament de l’empresa.
En general els contractes d’arrendament, ja que no s’adquireix la propietat, només
l’ús del bé. El lísing és l’exemple més clar de com finançar un bé. Quant als de
col·laboració, sens dubte tant el facturatge com la confirmació de pagament,
asseguren una tresoreria més eficient.
11. Quines són les situacions en què el contracte ha de fer-se constar en

document públic?
Els que tinguin per objecte la creació, la transmissió, la modificació o l’extinció de
drets reals sobre béns immobles.
Els arrendaments de béns immobles per sis anys o més, sempre que hagin de
perjudicar tercers.
La cessió d’accions o drets procedents d’un acte consignat en escriptura pública.
12. Hi ha cap diferència entre un contracte de compravenda i un de

subministraments? Indica’n les característiques principals.
Les dues diferències principals entre aquests dos tipus de contracte són el preu i
l’execució del contracte.
En el contracte de compravenda, el preu és fix i l’execució, immediata.
En el contracte de subministraments, el preu pot variar i l’execució s’allarga durant el
temps, ja que el contracte és durador i acumula prestacions periòdiques.
13. Pensa en exemples reals que es donen en el món empresarial per als
diferents tipus de compravenda que hem vist.
©McGraw-Hill 12-1|
6
UNITAT Solucionari
• Compravendes especials (contractes a distància): una empresa
comercialitzadora de teles les adquireix a través de catàleg, sense haver-les vist ni
observat prèviament en primera persona.
• Compravenda a terminis: la mateixa empresa, a causa del gran volum de tela
adquirit, estableix uns terminis de pagament periòdics.
• Compravenda internacional: l’empresa compradora de les teles és valenciana i la
venedora, de l’Índia.
• Compravenda amb pacte de retrovenda: una empresa ven un baix comercial en
època de crisi per obtenir liquiditat, i en fixa la recompra al cap de quatre anys,
límit màxim per poder recuperar el bé.
• Contracte de permuta: l’ajuntament d’una localitat cedeix uns terrenys a una
empresa a canvi d’uns terrenys propietat de l’empresa situats en una altra ubicació.
Tots dos obtenen els terrenys en ubicacions que els interessen.
14. Què és l’evicció en un contracte? Indica’n un exemple a través d’un cas de

contracte de permuta.
L’evicció és la privació al comprador d’un bé adquirit, per sentència ferma i en virtut
d’un dret anterior a la compra, és a dir, el bé adquirit tenia càrregues abans de
transferir-se.
Per a un contracte de permuta de dos terrenys, l’un té càrregues hipotecàries i, l’altre
no, i es transfereixen o es permuten com si tots dos estiguessin lliures de càrregues.
La part que rep el terreny amb càrregues sofreix l’evicció i podrà sol·licitar-ne el
sanejament.
15. Quin és el principal avantatge fiscal per signar un contracte de lísing en

comptes d’un de compravenda?
El principal avantatge fiscal està relacionat amb l’IVA. Si una empresa adquireix un bé
subjecte a IVA, haurà de declarar en el següent període de liquidació de l’impost la
totalitat de la quota. No obstant això, si aquest bé és incorporat a l’empresa
mitjançant un lísing, l’IVA anirà deduint-se periòdicament a mesura que es paguin les
quotes, i així es difereix el pagament de l’impost.
Identificar les normes relacionades amb els diferents tipus de

contractes de l’àmbit empresarial.
16. Localitza en el BOE:
a) El reial decret pel qual s’aprova el CC i quina n’és l’última actualització.
RD de 24 de juliol de 1889 pel qual s’aprova el Codi civil (última actualització, 30 de
juny de 2020).
b) El reial decret pel qual s’aprova el CCo i indica’n l’última revisió.
RD de 22 d’agost de 1885 pel qual s’aprova el Codi de comerç (última revisió, 30 de
desembre de 2018).
c) Les lleis que regulen el contracte d’assegurança i el d’arrendaments
urbans.
©McGraw-Hill 13-1|
6
UNITAT Solucionari
Llei 50/1980, de 8 d’octubre, de contracte d’assegurança (última modificació, 1 de
gener de 2016) i Llei 24/1994, de 24 de novembre del contracte d’arrendament
urbà, amb última revisió de data 6 de març de 2019.
17. Amb l’ajuda de la normativa vigent d’arrendaments de local de negoci, indica

exemples en què no podria ser aplicada aquesta llei.
• Per a l’habitatge que una treballadora tingui assignat pel servei que exerceix. Les
cases dels conserges que estaven dins dels centres educatius, que tenien com a
objectiu guardar el centre.
• Si el local pertany a l’exèrcit, ja que té legislació pròpia.
• Si el local està situat en una finca rústica, l’activitat de la qual és l’explotació
agrícola o forestal, haurà de regir-se per la seva pròpia llei.
• Quan el local estigui catalogat com a habitatge universitari.
• Quan el local o habitatge estigui explotat turísticament, ja que en aquest cas haurà
de seguir la normativa sectorial turística.
18. Has de crear un negoci a Tarragona, en concret el de compravenda de

vehicles elèctrics. Quina normativa hauràs de revisar per estar segur que els
contractes que duguis a terme no són nuls?
En primer lloc, hem d’assegurar-nos que l’objecte del contracte pugui ser real i
executable. Per fer-ho haurem de buscar si hi ha normativa autonòmica catalana que
posi inconvenients o dificulti la compravenda del bé. En primer lloc, visitarem el BOE
per estudiar la Llei de canvi climàtic i a continuació el DOGC (Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya). També es pot veure la pàgina web de l’Institut Català
d’Energia, on es recullen totes les claus del sector:
http://icaen.gencat.cat/.
Emplenar els models normalitzats, utilitzant-hi aplicacions

informàtiques, d’acord amb la informació recopilada i les
instruccions rebudes.
19. Visita la pàgina https://firmaelectronica.gob.es/ i investiga les diferents
opcions de signatures electròniques que hi ha per signar documents i
contractes de manera digital en una empresa.
El certificat digital i el DNI electrònic.
20. Consulta en el web del Registre de la Propietat la documentació que pot ser
sol·licitada perquè és útil per a la formalització d’un contracte d’arrendament
de local de negoci.
En https://www.registradores.org/el-colegio/registro-de-la-propiedad ha de sol·licitar
la nota simple de la propietat per saber qui és el propietari de l’immoble, així com les
càrregues que aquest té.
Recopilar i confrontar la informació i la documentació

necessàries per a l’emplenament de cada contracte, d’acord amb
les instruccions rebudes.
©McGraw-Hill 14-1|
6
UNITAT Solucionari
21. Quins són els elements que han de constar en una pòlissa d’assegurança?
L’assegurador, que és l’entitat que ofereix l’assegurança, el prenedor de
l’assegurança, que normalment coincideix amb l’assegurat, la prima, que és
l’import en euros que cal abonar per l’assegurança, la durada de l’assegurança i, el
risc.
22. Què ha de figurar ben identificat en un contracte d’arrendament financer?

L’opció de compra, ja que sense aquesta no es consideraria un lísing.
23. L’empresa de telefonia per a la qual treballes com a comptable necessita

canviar tots els seus equips informàtics. Com que no disposa de gaires
recursos econòmics, decideix buscar la millor solució. Fruit de la seva cerca,
se li plantegen tres alternatives.
a) Una compravenda dels equips.
b) Un contracte de rènting dels equips amb manteniment inclòs en la renda
mensual.
c)Un contracte de lísing dels equips i amb una opció de compra pel valor
residual d’aquests.
Quina alternativa ha de triar la teva empresa segons el teu parer? Justifica la
resposta.
Com que els equips informàtics són béns que en un període de temps entre quatre i
cinc anys quedaran obsolets, la millor opció és formalitzar un contracte de rènting, ja
que així, en el moment en què no estiguin actualitzats o quedin obsolets tècnicament,
tindrem l’opció de tornar-los a canviar. El lísing no és oportú en aquesta mena de
béns, tret que siguin equips molt específics, ja que en acabar el contracte serien
nostres i pràcticament serien caducs.
24. Quina funció té el Registre de la Propietat en els contractes d’arrendament?

Proporciona informació sobre l’immoble que serà arrendat, dades com ara qui n’és el
propietari i les càrregues que pugui tenir.
Verificar les dades de cada document, comprovant el compliment

i l’exactitud dels requisits contractuals legals.
25. La teva empresa ha de tenir unes oficines per poder oferir el servei d’atenció
al client, així com la seu on centralitzar el negoci. Redacta el contracte
d’arrendament de local de negoci corresponent.
Les dades que fan referència a l’immoble, preu, adreça, dipòsit, etc., són les que ha
d’aportar l’alumne, així com l’empresa i el representant legal d’aquesta. S’adjunta
contracte base, vegeu el fitxer 9788448622480_u06_sol_002.
26. Els vehicles, siguin de particulars o d’empreses, tenen l’obligatorietat d’estar
assegurats. Localitza la pòlissa de contracte d’assegurança d’un vehicle i
identifica’n tots els elements, i comprova l’existència de tot el contingut
exigit per la normativa.
©McGraw-Hill 15-1|
6
UNITAT Solucionari
S’ha d’identificar la normativa que regula els contractes d’assegurances. A més de
verificar que en la pòlissa de l’assegurança figurin l’entitat asseguradora, l’assegurat,
el prenedor, la prima i l’element a assegurar.
27. Reflexiona sobre la finalitat d’un contracte de responsabilitat civil en l’àmbit

empresarial. Justifica la teva argumentació mitjançant exemples.
L’assegurança de responsabilitat civil cobreix els danys ocasionats per l’assegurat a
tercers. Per exemple, en una empresa hi ha treballadors, aquest contracte cobreix els
possibles danys que puguin rebre els treballadors en l’acompliment del seu treball.
També si l’activitat de l’empresa afecta els seus voltants, altres empreses per
exemple, o persones que puguin passar per la seva rodalia, i els pogués causar algun
tipus de mal, com ara despreniment d’algun element d’aquesta.
28. Explica la diferència que hi ha pel que fa als elements d’un contracte
d’assegurança de vehicles, en el cas que el vehicle sigui adquirit per
l’empresa, o que sigui arrendat a través d’un contracte de rènting.
En primer lloc, si el vehicle és propietat de l’empresa, aquesta pot contractar amb
l’entitat asseguradora que prefereixi l’assegurança. En el cas de posseir el vehicle a
través d’un contracte de rènting, la companyia de rènting és la que li gestionarà tots
els serveis que estiguin relacionats amb el vehicle, la qual cosa suposa que l’empresa
no haurà de contractar ni negociar res amb empreses asseguradores, ja que ja ho fa
la companyia de rènting.
Per tant, l’element que no coincidirà és el del prenedor de l’assegurança. Com que
quan el vehicle és propietat de l’empresa, pot coincidir assegurat i prenedor, mentre
que si és a través de rènting, el prenedor serà la companyia de rènting i l’assegurat
no.
©McGraw-Hill 16-1|
6
UNITAT Solucionari
Posa’t a prova
• Formalitza un contracte d’arrendament de local de negoci, tenint en compte el
temps que consideres que hi estaràs.
S’adjunta contracte base; vegeu el fitxer 9788448622480_u06_sol_002. L’alumnat, en
funció de la seva empresa, ha d’emplenar els espais marcats.
• Busca un proveïdor dels béns informàtics i una entitat financera que et pugui
proporcionar un arrendament financer. Pensa en l’espai temporal en què els
necessitaràs i formalitza el contracte corresponent.
• S’adjunta contracte base; vegeu el fitxer 9788448622480_u06_sol_002. L’alumnat, en
funció de la seva empresa, ha d’emplenar els espais marcats.
©McGraw-Hill 17-1|
CONTRACTE D’ARRENDAMENT DE LOCAL DE NEGOCI
.......... .............de...........de..............
REUNITS
- D’una part, en concepte d’arrendador, ..............., major d’edat, d’estat civil .............., de professió ..............., domicili
.............. a ..............; DNI/NIF núm. ..............
- De l’altra, en concepte d’arrendatari, ..............., major d’edat, d’estat civil .............., de professió ..............., domicili
.............. a ..............; DNI/NIF núm. ..............
Totes dues parts es reconeixen capacitat jurídica per subscriure aquest contracte; i
EXPOSEN
I. Que .............. és propietari d’un local, situat en la planta baixa de l’edifici núm. .............. del carrer ..................... de
la localitat de .............. amb una superfície de .............. metres quadrats, que es descriu de la manera següent: ..............
II. Totes dues parts contractants han concertat l’arrendament d’aquest local d’acord amb les següents
CLÀUSULES
Primera. .............. cedeix en arrendament a .............. l’ús del local descrit, pel termini de ................ anys, a comptar
des del dia de la data, en què aquest local es posa a la disposició de l’arrendatari, que el rep, així com les claus.
Segon. Una vegada transcorri el termini concertat, si cap de les parts hagués notificat a l’altra, almenys amb un mes
d’antelació a aquesta data, la seva voluntat de no renovar-lo, el contracte quedarà prorrogat per anualitats successives i
fins a un màxim de .............. anys.
Tercera. Una vegada hagi transcorregut el termini de durada del contracte i, si escau, de les pròrrogues de referència,
l’arrendatari haurà de deixar a la disposició de l’arrendador la totalitat de l’immoble l’ús del qual se cedeix en aquest
contracte.
Quarta. L’arrendatari rep l’immoble en perfecte estat i útil per a la finalitat a què es destini, que és la de dedicat a oficines
de trànsit immobiliari.
Cinquena. Es fixa en concepte de renda mensual la suma de .............. euros, que es pagarà dins dels cinc primers dies de
cada mes, mitjançant ingrés en el compte corrent de l’arrendador núm. .............., obert a nom seu en el Banc ...............
L’arrendatari farà efectiu conjuntament amb la renda l’import de l’impost sobre el valor afegit, amb distinció de tots dos
conceptes.
S’inclouran així mateix les despeses a què es refereix la clàusula 8a d’aquest contracte, que amb caràcter general tindran el
mateix tractament jurídic que la renda pròpiament dita.
Sisena. L’arrendatari podrà fer en el local llogat les obres que consideri necessàries per a la instal·lació del negoci que
pretén obrir al públic, però, en cap cas, podrà provocar o contribuir a disminuir-ne l’estabilitat o la seguretat, obres per a les
quals necessitarà consentiment exprés i per escrit de l’arrendador.
Una vegada conclogui el període de durada del contracte, i si escau, les pròrrogues que puguin seguir-se, l’arrendatari
deixarà totes les instal·lacions fixes que hagi fet al local en perfecte estat d’utilització, a favor de l’amo del local, sense que
aquest hagi d’abonar per aquestes instal·lacions cap quantitat de diners.
Setena. La renda s’actualitzarà en la data en què es compleixi cada any de vigència del contracte, aplicant a la renda
corresponent a l’anualitat anterior la variació percentual experimentada per l’Índex General Nacional del Sistema d’Índexs
de Preus de Consum en un període de dotze mesos immediatament anteriors a la data d’actualització, prenent com a
referència per a la primera actualització el que correspongui a l’últim Índex que estigués publicat en la data de subscripció
del contracte, i en les successives el que correspongui a l’últim aplicat.
Vuitena. Les despeses ocasionades per serveis amb què compta la finca i que s’individualitzen mitjançant aparells
comptadors, així com els generats per al sosteniment adequat de l’immoble, els seus serveis, tributs, càrrecs i
responsabilitats que no siguin susceptibles d’individualització i que corresponguin al local arrendat i els seus accessoris, que
es computaran en funció de la quota de participació de l’arrendat en l’edifici on se situa, seran abonades, juntament amb la
renda deguda per l’arrendatari.
Novena. L’arrendatari lliura a l’arrendador, i en concepte de fiança, la quantitat de .............. euros, equivalent a dos
mesos de la renda, que s’haurà de tornar dins del mes següent al dia en què es reintegrin les claus a l’arrendador.
La signatura d’aquest document constitueix prova acreditativa d’aquest lliurament.
Si es produís la pròrroga a què es refereix la clàusula segona d’aquest contracte, la quantitat de la fiança s’actualitzarà i
s’equipararà al que importin en el seu moment dues mensualitats de renda. Els contractants utilitzaran sobre això la
mateixa via operativa que per a l’actualització de rendes, segons la Llei d’arrendaments urbans.
Desena. D’acord amb l’article 1279 del Codi civil i a petició de qualsevol dels contractants, aquest document podrà ser
elevat a escriptura pública, i inscrit, si escau, en el Registre de la Propietat.
Onzena. En tot allò no previst expressament en aquest contracte serà aplicable la normativa de l’arrendament d’immobles
destinats a ús d’habitatge que s’estableix en la Llei d’arrendaments urbans i en el Codi civil.
I per deixar-ne constància i tingui els efectes oportuns, els contractants signen aquest contracte en el lloc i la data indicats
més amunt.
SIGNAT: L’ARRENDATARI SIGNAT: L’ARRENDADOR
CONTRACTE DE LÍSING
XXXXXXX, XX de XXXXXXXX de 202X
REUNITS
D’una part, XXXXXXXXX, major d’edat, veí de XXXXX, domiciliat al carrer XXXXXXX, amb document nacional d’identitat
número XXXXXXXX, en endavant PART ARRENDADORA o ARRENDADOR.
D’una altra part, XXXXXXXXX, major d’edat, veí de XXXXXXXX, domiciliat al carrer XXXXXXXX, amb document nacional
d’identitat número XXXXXXXX en endavant PART ARRENDATÀRIA o ARRENDATARI.
INTERVENEN
XXXXXXXXXXXXX en representació de la societat mercantil XXXXXXX LÍSING SA.
XXXXXXXXXXXXX en representació de la societat mercantil XXXXXXX
Totes dues parts es reconeixen mútuament prou capacitat jurídica per intervenir en aquest acte, així com el caràcter i la
representació amb què ho fan respectivament i, a aquest efecte,
EXPOSEN
I. L’arrendador és el propietari dels equips informàtics designats en aquest contracte i es dedica professionalment a
l’arrendament d’aquests (d’ara endavant, lísing). Per a la prestació dels seus serveis compta amb els mitjans organitzatius i
tècnics necessaris per a l’acompliment.
II. Que l’arrendatari està interessat a rebre per part de l’arrendador la prestació d’aquests serveis en els termes i les
condicions designats en aquest contracte, arrendant el mobiliari descrit en l’Annex I (d’ara endavant, els equips), amb
l’opció de compra d’aquests una vegada finalitzada la vigència d’aquest contracte, i abonat el seu valor residual.
III. Que l’arrendador té interès a cedir l’ús i el gaudi del mobiliari de propietat seva a l’arrendatari basant aquesta relació
jurídica en el model d’arrendament financer (d’ara endavant, lísing). I serà ell el proveïdor dels equips informàtics (d’ara
endavant el proveïdor).
D’acord amb el que s’ha exposat, totes dues parts de mutu acord subscriuen el contracte actual DE LÍSING, d’acord amb les
següents,
CLÀUSULES
I. L’empresa XXXXXXXXXX SA lliura en arrendament a l’empresa XXXXXXX els equips propietat seva especificats en
l’Annex I d’aquest contracte per exercir la seva tasca comercial, sense que puguin utilitzar-se per a finalitats diferents
sense autorització expressa de l’empresa arrendadora.
II. L’arrendador atorga a l’arrendatari el dret d’opció de compra dels equips una vegada finalitzi aquest contracte. En
aquest moment l’arrendatari podrà optar entre la devolució dels equips o l’adquisició, després de l’abonament del seu valor
residual xifrat en XXXXX euros, sempre que hagi complert l’obligació del pagament de les quotes.
III. Aquest contracte entrarà en vigor el mateix dia de la signatura. La durada del contracte serà de XXX mesos, tret
d’extinció del contracte per qualsevol de les causes fixades en dret o en aquest contracte, o per la sol·licitud fefaent i per
escrit de qualsevol de les parts amb 30 dies d’antelació.
IV. El preu a abonar per part de l’arrendatari com a pagament per la prestació del servei prestat equival a XXXXX €
mensuals, que hauran d’abonar-se el primer dia del mes natural. Aquest preu no inclou l’IVA. Aquesta quantitat serà
abonada mitjançant domiciliació bancària en el compte XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX de l’entitat XXXX.
V. L’arrendatari s’obliga a assegurar els béns objecte d’aquest contracte durant tota la vigència d’aquest, i serà a compte
seu el pagament de la prima corresponent. En la pòlissa que subscrigui es farà esment de la condició d’usuari per part de
l’arrendatari i la condició de beneficiari de l’arrendador.
VI. El contracte podrà resoldre’s per alguna de les parts si se n’incompleix alguna de les clàusules. En aquest cas caldrà
preavisar, i en cap cas abonar cap quantitat indemnitzatòria per part de la part que ha rescindit el contracte.
I en prova de conformitat, totes dues parts llegeixen aquest document, que s’estén en exemplar duplicat, i com que el
troben conforme el signen al lloc i la data indicats en l’encapçalament.
Signat: L’ARRENDATARI Signat: L’ARRENDADOR

7
UNITAT Solucionari
Unitat 7. Arxiu, protecció de dades i

signatura electrònica
Activitats
1. Per què creus que és important arxivar els correus electrònics? És
imprescindible conservar-los tots? Quins correus electrònics caldria
conservar?
Arxivar els correus electrònics és una tasca important, perquè aquests documents
poden contenir informació destacada, que hem de poder consultar amb rapidesa. Si
segueixen un procediment d’ordenació serà més senzill i eficaç localitzar-los.
No caldrà conservar tots els correus, perquè la seva informació no sempre ens
interessarà. Seguirem els criteris marcats per l’empresa.
Haurem de guardar els correus electrònics que facin referència a: documents,
circulars, trobades, sol·licituds de pressupostos, factures, currículums, etc. Tota
aquella referència a l’entorn empresarial.
2. Cal conservar tota la documentació que arriba a una empresa? A parer teu,
quina documentació és prescindible?
No cal guardar tota la documentació que arriba a l’empresa. Ens podrem desfer de
totes les comunicacions publicitàries o correspondència aliena a la finalitat de
l’empresa.
3. Descriu una acció particular que ajudi a substituir l’arxivament d’algun

document.
Una telefonada per verificar la documentació rebuda, sigui per consultar una factura o
un pressupost.
4. Creus que els procediments d’arxivament manual són aplicables a l’arxiu

digital? De quina manera?
Per descomptat que sí, al capdavall els arxius digitals són una evolució dels manuals,
però d’una manera més mecànica, ràpida i eficient.
5. Segons la freqüència d’ús, de quin tipus serien els arxius següents?

a) Feines acabades.
Arxius passius, tot i que, segons la naturalesa de l’organització, podrien ser
semiactius.
b) Factures de l’exercici en curs.
Arxius actius.
c) Llibres de comptabilitat.
Arxius semiactius.
© McGraw-Hill 1-1|
7
UNITAT Solucionari
6. Suposem una companyia aèria que desenvolupa la seva activitat arreu del
món. Organitzativament està dividida en dues grans zones geogràfiques. Quin
creus que serà el sistema d’ordenació i arxivament que hi faran servir? Si
treballessis en la seva divisió occidental, l’arxiu amb les incidències hauria de
ser centralitzat o descentralitzat? Utilitzaries arxius actius, semiactius o
passius? Justifica la resposta.
La cosa més lògica, inicialment, seria una organització geogràfica, però partint d’una
direcció centralitzada. Cada àrea geogràfica manejarà una informació determinada,
referent a la seva zona geogràfica. La combinació de documents centralitzats i
descentralitzats seria el pas següent. L’arxiu d’incidències hauria de ser un arxiu
centralitzat, la informació pot ser útil a diferents departaments. I seria un arxiu actiu,
fàcil d’accedir-hi (més encara en l’actualitat pel fet de fer servir mitjans digitals).
7. Determina el sistema d’ordenació més útil per a cada document i justifica la

resposta:
a) Factures de telèfon corresponents a cinc mesos.
Ordenació cronològica amb la factura més recent la primera.
b) Plantilles de cartes elaborades en Word.
Ordenació alfabètica.
c) Arxiu de dades comercials de les diferents divisions de l’empresa.
Ordenació numèrica o alfanumèrica.
d) Factures electròniques de la companyia elèctrica.
Ordenació cronològica o numèrica
e) Cent enquestes personals fetes al carrer per sondejar el mercat.
Ordenació alfanumèrica, combinant el criteri d’ordenació amb una classificació dels
resultats obtinguts.
f) Llista de webs de competidors internacionals.
Ordenació alfabètica.
8. Treballes en un despatx d’arquitectes amb diversos projectes de construcció,

clients, promotors, proveïdors, documentació, etc. Contínuament arriben cartes
i missatges de correus electrònics. La teva feina com a encarregat de l’arxiu és
gestionar tota aquesta informació, juntament amb la que es genera al despatx.
Selecciona el sistema d’ordenació més adequat per a cadascun dels casos
següents::
Primer de tot crearia un arxivador de documentació amb carpetes per a cadascun dels
documents amb què treballo i, a més, habilitaria un prestatge per situar-hi els materials
no documentals de més utilitat (revistes, maquetes, diaris, vídeos o els DVD).
− Les cartes en la seva carpeta i per ordre alfabètic.
− Les revistes de decoració en el seu prestatge per ordre cronològic.
− Els projectes en les carpetes de projectes (o el seu arxivador) per ordre alfabètic.
© McGraw-Hill 2-1|
7
UNITAT Solucionari
a) Un projecte de construcció d’un col·legi (amb el plànol corresponent).
En la carpeta de projectes corresponent.
b) Uns quants correus electrònics de proveïdors, empreses i clients.

Els correus electrònics (si són d’interès) una còpia en l’ordinador, classificats per
temàtica i ordre alfabètic o cronològic.
c) Una carta d’Hisenda en què requereix el pagament de l’IVA.

Faria el pagament d’Hisenda per arxivar el document en la seva carpeta (ordenada
cronològicament).
d) Una sol·licitud de pressupost per a la construcció d’un habitatge particular.

Els pressupostos ordenats alfabèticament o alfanumèricament, en la seva carpeta
de pressupostos.
e) La memòria econòmica de l’exercici anterior.

La memòria econòmica de l’exercici anterior en l’arxivador amb els documents
centrals més importants (memòries), ordenat cronològicament.
9. Enumera almenys tres avantatges i tres inconvenients del sistema

convencional d’arxivament.
Com a avantatges: mantenir el document en paper, accés ràpid i directe al
document. No hi ha dependència de les noves tecnologies i les seves possibles fallades
(falta de llum, pèrdua fortuïta del document).
Com a inconvenient: sistema limitat d’ordenació, ocupa molt d’espai, els documents
es deterioren, capacitat limitada d’arxivament, ús limitat de la documentació arxivada
(només un usuari per document), despesa de paper i fotocòpies per treballar-hi.
10. Quines accions especials requerirà l’arxiu digital? Quins riscos es corren amb
l’arxiu digital de les dades i els documents a les empreses?
Les pròpies dels sistemes informàtics, maneig correcte dels programes a utilitzar per a
la gestió i l’arxivament, l’elaboració de còpies de seguretat i d’actualització d’aquestes.
El de la seguretat digital, el mal ús de les dades, i la possibilitat d’eliminar-los per
error.
11. Què s’entén per protecció de dades?

El respecte i la cura de la nostra intimitat.
12. Les empreses poden implantar mesures addicionals de seguretat no

especificades en la LOPD-GDD o en el seu reglament?
Sí, sempre encaminades a millorar el tractament de les dades i de la informació,
vetllant-ne per l’ús correcte.
13. Quina importància tenen les dades personals en la nostra societat?

Avui són molt importants comercialment parlant, perquè cadascú de nosaltres
determinem un perfil d’usuari o client. Els nostres gustos, lloc de residència o
© McGraw-Hill 3-1|
7
UNITAT Solucionari
composició familiar determinen un patró de conducta que les empreses comercials
volen saber per poder oferir-nos productes interessants i captar-nos com a clients.
14. Posa tres exemples de l’ús de les nostres dades.
Exemples: quan ens apuntem per participar en carreres, quan fem una compra en
línia, a l’hora de respondre a una enquesta d’alguna pàgina digital.
15. Quines mesures de seguretat són comunes? En quins àmbits??

Les mesures de nivell bàsic, així com les tècniques i organitzatives. Aquestes mesures
elementals són comunes en tots els àmbits.
16. Quin nivell de seguretat has d’aplicar als documents següents?

a) Agenda de contactes.
b) Fitxers de nòmines.
c) Fitxers de personal.
d) Documents d’una assessoria fiscal en què es tramiten els impostos de
particulars i empreses.
Mesures de nivell bàsic per a totes aquestes, excepte per a les declaracions
d’impostos de particulars, que tindran nivell mitjà.
17. Hauries de tolerar que s’avaluï la teva capacitat creditícia valorant únicament
la informació de les teves dades personals?
No ho hauries de tolerar.
18. Té cap cost econòmic l’exercici dels teus drets com a interessat? Justifica la
resposta.
No n’hauria de tenir, ja que la llei em protegeix com a usuari i he de saber qui està en
possessió de les meves dades personals.
19. Consideres correctes els nivells establerts per a la protecció de dades?

Penses que hauria d’haver-hi una classificació diferent? En aquest cas, quina?
Quines dades canviaries de nivell? Per què? Justifica amb arguments sòlids
totes les teves respostes.
Aquesta resposta és lliure per part de l’alumne. Sempre que es raoni i es justifiqui la
resposta. Poden ser correctes, massa o escassos.
20. Com a responsable d’un fitxer de dades personals, en el cas que detectessis
alguna errada en les dades, hauries de rectificar-la o sol·licitar a l’interessat
que ho faci?
Has d’informar de la circumstància l’interessat.
21. Pots negar-te al fet que un supermercat, que té les teves dades personals, et
feliciti per cap d’any? Per què?
Sí que hi puc, si les dades sobre la meva persona no s’hi van dipositar per a això.
22. Fins a quin punt creus que l’aplicació de la LOPD-GDD millora el respecte dels
drets en el tractament de les nostres dades personals?
© McGraw-Hill 4-1|
7
UNITAT Solucionari
Resposta lliure. Podem pensar que la LOPD-GDD és massa exigent amb les empreses i
no té en consideració el volum de les empreses i el cost per a aquestes de la seva
aplicació. O podem pensar que, malgrat això, les empreses continuaran fent-ne un ús
incorrecte. Podem assegurar que l’última modificació legal sobre aquest tema ens posa
a l’altura de la resta dels països de la UE.
23. En quins casos caldrà designar un delegat responsable de les dades en una
empresa i informar l’AEPD? Quina classe d’empreses estan obligades a tenir
un delegat de dades?
Independentment de les obligacions legals (article 34 de la LOPD-GDD), nomenar un
delegat responsable del control i el tractament dels arxius i les seves dades és una
mesura efectiva amb vista a garantir la seguretat dels arxius.
24. A què ens referim quan diem que en l’AEPD s’optarà inicialment per la
mediació?
L’AEPD, d’acord amb el que s’estableix en l’àmbit europeu, intentarà sempre que la
resolució dels conflictes vingui per mitjà de l’acord dialogat entre les parts implicades.
I per aquest motiu l’Agència té un paper mediador.
25. Podem presentar una denúncia davant l’AEPD per Internet?

Sí, si es disposa de mitjans telemàtics i signatura digital.
26. Quines sancions poden imposar-se a les empreses si no compleixen les

mesures de seguretat corresponents?
Les sancions poden anar des d’amonestacions i prevencions fins a multes
administratives amb sanció econòmica o sense. Sancions que poden oscil·lar entre 10
milions d’euros i 20 milions, o quantitats proporcionals al volum de negoci de les
empreses infractores.
27. Hi ha diferents nivells de gravetat en les infraccions i les sancions?

Sí, des de les lleus a les molt greus, passant per les greus.
28. Per què creus que és necessària l’existència d’una entitat com ara l’AEPD?
Resposta lliure. Cal destacar la seguretat i la protecció que transmet en el ciutadà
saber l’existència d’una institució que vetlla pel compliment d’unes obligacions tan
importants.
29. Com pot afectar el pas del temps la seguretat de les dades?
Reduint el control i les mesures de seguretat, caducant els sistemes de protecció.
30. Creus que una manera correcta de complir la LOPD-GDD és obligar una
empresa, que maneja fitxers amb dades personals, a tenir actualitzat
l’antivirus? A més dels antivirus, quines altres mesures de seguretat
informàtica et venen al cap? Raona la resposta.
Per descomptat. És molt important, ja que cada vegada hi ha més virus informàtics i
és senzill entrar en fitxers. Una actualització de l’antivirus limita els riscos i serveix de
© McGraw-Hill 5-1|
7
UNITAT Solucionari
garantia per al client. Fer còpies de seguretat, establir contrasenyes per a l’accés als
fitxers…
31. Per què és important que els treballadors i treballadores estiguin implicats en
l’aplicació correcta de la LOPD-GDD?
Perquè en depèn el bon fer de l’empresa en aquesta matèria, evitant problemes a
l’empresa. Que sàpiguen que una errada en el tractament de les dades també afectarà
el seu lloc de treball.
32. Ens demanen fer l’adaptació d’una empresa d’assegurances sanitàries a la

LOPD-GDD. Quins passos seguirem per fer-la correctament? Importa la
dimensió de l’empresa a l’hora de dur a terme la nostra feina?
Seguirem els passos vistos en la unitat: elaborarem un pla, registre intern,
establiment de mesures de seguretat, auditoria i revisió del sistema. I tindrem una
cura especial en els aspectes de seguretat (responsable de dades, inscripció de fitxers,
etc.) a l’hora de tractar amb dades de sensibilitat especial.
33. Què tenen en comú la signatura digital, la signatura electrònica i el certificat

electrònic?
Permeten identificar-se en la xarxa sense necessitat d’estar presencialment amb la
seguretat relativa que som qui diem que som.
34. La contrasenya que utilitzem per consultar el nostre correu electrònic és una
signatura digital?
Sí.
35. Investiga quan caduca el certificat electrònic.

Dependrà de la mena de certificat (normalment uns tres anys).
36. Podem fer servir el nostre DNIe directament des de l’ordinador o

necessitarem algun accessori?
Hi necessitarem un lector específic.
37. Quants mètodes d’identificació coneixes? Quin utilitzes?

Resposta lliure.
38. Quina és la utilitat més gran de l’acreditació electrònica?, has utilitzat mai
aquesta mena d’identificació?, amb quina finalitat?
Resposta lliure.
© McGraw-Hill 6-1|
7
UNITAT Solucionari
Síntesi
Completa en el teu quadern l’esquema de l’arxiu i les seves característiques més
importants. Fes el teu propi esquema de la unitat, i fes-ne un de propi per a l’aplicació de
la LOPD-GDD i l’AEPD.
En equip
© McGraw-Hill 7-1|
7
UNITAT Solucionari
Test de repàs
1. Les funcions de l’arxiu són...

a) Emmagatzemar, conservar i recuperar la informació.
b) Guardar, ordenar i utilitzar la informació.
c) Utilitzar, conservar i ordenar les dades.
d) Ordenar, emmagatzemar i mantenir les dades.
2. Quina de les següents finalitats de l’arxiu no és correcta?

a) Proporcionar els millors serveis al cost més baix.
b) Ser una eina que faciliti la conservació perfecta dels documents.
c) Ser una eina més en el maneig de la informació.
d) Donar un servei útil a l’empresa.
3. El sistema d’ordenació alfabètica és molt útil per...

a) Arxivar factures i rebuts.
b) Arxivar dades personals.
c) Guardar els correus electrònics.
d) Guardar la publicitat.
4. En relació amb la conservació de documents i arxius...

a) Com més temps es conservin, millor per a l’empresa.
b) Com menys temps romanguin a l’empresa, millor.
c) Hem de conservar els documents el temps necessari perquè acompleixin la
seva funció i no conservar mai més dades que les imprescindibles.
d) No cal guardar cap mena de documentació.
5. Haurem de conservar els arxius de matèria fiscal:

a) Quatre anys.
b) Quatre mesos.
c) El temps que es consideri necessari.
d) Mai més de tres anys.
6. Entre els principis de la LOPD-GDD, hi ha…

a) El principi de prudència.
b) El principi d’igualtat.
c) El principi d’integritat.
d) El principi de proactivitat.
© McGraw-Hill 8-1|
7
UNITAT Solucionari
7. L’àmbit d’aplicació de la LOPD-GDD fa referència a:
a) Tot aquell tractament de dades manual.
b) Tot aquell tractament de dades automatitzat.
c) Tot aquell tractament de dades automatitzat, manual o mixt.
d) Totes les respostes són correctes..
8. Entre els drets digitals expressats en la LOPD-GDD hi ha:

a) Dret d’accés universal a Internet.
b) Dret a la inseguretat digital.
c) Dret a la desinformació digital.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.
9. Per a l’adequació de la LOPD-GDD, seguirem, entre d’altres, els passos

següents:
a) Estudi de l’entorn.
b) Analitzar les fortaleses de la nostra empresa.
c) Establir mesures de seguretat.
d) No cal fer cap mena d’adequació.
10. delegat de protecció de dades...

a) És obligatori per a totes les empreses i organitzacions.
b) És recomanable per a totes les empreses i organitzacions.
c) Solament és obligatori en aquells casos en què ho determinin les autoritats
autonòmiques corresponents.
d) És desaconsellable en tots els casos.
11. Entre les funcions de l’AEPD no està…

a) La de sancionar.
b) La d’informar.
c) La d’ordenar els arxius.
d) La d’assessorar.
12. Les infraccions per l’incompliment de la LOPD-GDD poden ser…

a) Lleus, greus i molt greus.
b) Baixes, mitjanes i altes.
c) Insignificants, importants i molt importants.
d) Altes, baixes i mitjanes.
© McGraw-Hill 9-1|
7
UNITAT Solucionari
13. La diferència principal entre la signatura digital i l’electrònica és…
a) El suport legal que té la signatura digital.
b) El suport legal que té la signatura electrònica.
c) La finalitat per a la qual s’utilitzen.
d) El nom.
14. En relació amb la signatura electrònica…

a) Substitueix la signatura manuscrita en el món electrònic.
b) Només s’utilitza en les relacions amb l’Administració.
c) No pot evitar la suplantació de la personalitat dels interlocutors.
d) És útil per a totes les gestions amb l’Estat.
15. Amb relació al certificat electrònic…

a) Necessita ser signat per una autoritat de certificació.
b) Identifica diversos usuaris amb les seves signatures.
c) Només podem tenir un certificat electrònic en el nostre ordinador.
d) Necessita ser signat per més d’una autoritat de certificació.
16. El DNIe…
a) És un instrument per acreditar i signar electrònicament.
b) És un document amb validesa il·limitada.
c) Substitueix la signatura manuscrita.
d) Solament és útil digitalment.
7
UNITAT Solucionari
Diferenciar els diferents tipus d’arxiu i les seves funcions.

1. Quines són les característiques que ha de tenir un arxiu útil?
Ordenat, accessible, senzill de manejar, útil, que contingui informació rellevant…
2. Com classificaries els arxius si seguissis el criteri «tipus de persona que hi

tingui accés»?
Informació pública (accés general en l’empresa), informació privada (accés limitat al
departament) i informació confidencial (accés restringit a un nombre d’usuaris limitat).
3. Quines accions especials requerirà l’arxiu digital? Quins riscos es corren amb
l’arxiu digital de les dades i els documents a les empreses?
En general, les mateixes que l’arxiu manual, al capdavall els arxius digitals són una
evolució dels manuals, però d’una manera més mecànica, ràpida i eficient.
Requeriran un control dels sistemes informàtics, l’establiment de sistemes de seguretat,
còpies de seguretat dels fitxers i establiment de contrasenyes d’accés. I evitar
l’esborrament dels fitxers i l’atac digital (virus i hackers).
Saber utilitzar els diferents sistemes i mecanismes d’ordenació.

4. Fes una ordenació numèrica per als documents que pugui manejar una cadena
de restaurants a escala nacional.
Establir un nombre per a cada província en què tingui presència la cadena de
restaurants, de manera que tots els documents d’una província començaran amb aquest
nombre.
1. Barcelona.
2. València.
3. Bilbao.
4. Madrid.
D’aquesta manera, tot document que comenci per 1 farà referència en l’arxiu al
restaurant de Barcelona.
5. Si un document que entra a la nostra oficina no compleix els requisits per ser
classificat, què farem?
Primerament en valorarem l’interès i després, si és útil, tractarem de donar-li un criteri
d’ordenació.
6. Quin és el millor criteri per ordenar els correus electrònics? I les factures, els
albarans o els pressupostos?
La cosa més normal seria per ordre alfabètic, per a cada emissor o adreça de correu. Per
als altres, un de numèric o mixt (numèric i alfabètic).
7
UNITAT Solucionari
Conèixer els aspectes més importants de la Llei de protecció de

dades i garantia dels drets digitals LOPD-GDD.
7. Quines són les diferències entre un fitxer automatitzat i un que no ho és? Les
mesures de seguretat que apliquen són les mateixes? Posa exemples.
L’automatitzat es diferencia del manual en el fet que el primer segueix un sistema
mecànic/informàtic per a l’ordenació i la classificació dels documents. Les mesures de
seguretat en el bàsic són les mateixes, és clar que hi ha diferències com l’ús d’antivirus
en els ordinadors que en els sistemes manuals no existeixen.
8. Quina diferència hi ha entre infraccions greus i lleus?
La diferència rau en la mena d’infracció que es comet i, consegüentment, en la sanció a

pagar, ja que varia en funció del que es tracti.
Les infraccions lleus són aquelles en què les empreses no compleixen les formalitats
bàsiques, com donar-se d’alta en l’AEPD o no fixar la manera com es tracten les dades
mitjançant contracte. Per a aquesta mena d’infraccions, la sanció va des
d’amonestacions i prevencions sense sanció econòmica fins a sancions de deu milions
d’euros.
Les infraccions greus són les que es produeixen per qüestions com la negligència
professional, la utilització de fitxers per a finalitats no autoritzades o violar el secret
professional. La sanció per aquesta mena d’infraccions és de deu milions d’euros com a
màxim o quantitats equivalents al 2% del volum de negoci total anual.
9. Llegeix la carta següent d’una entitat bancària i respon a la pregunta següent:

què sol·licita? Explica la teva resposta.
15 de setembre de 2021
Estimada senyora Prats:
Volem donar-li la benvinguda al Banc del Nord, entitat nascuda de la fusió de Caixa
Muntanyesa, Caixa Devesa i Caixa dels Pirineus.
Per mantenir-lo al dia de totes les novetats sobre els nostres productes, volem
sol·licitar el seu consentiment per rebre informació comercial del Banc del Nord.
Entendrem que ens el presta si, transcorreguts quaranta dies des de la recepció
d’aquesta comunicació, no hagués manifestat expressament la seva disconformitat. Li
adjuntem a continuació informació relativa a la Llei orgànica de protecció de dades i
garantia dels drets digitals (LOPD-GDD).
Si vol ampliar qualsevol informació, estarem encantats d’atendre-la en el número

gratuït 900 900 900.
Rebi una salutació cordial.
Jordi Bessó,
Director de Màrqueting
7
UNITAT Solucionari
Informa la clienta que les seves dades formen part del fitxer del nou banc format arran
de la fusió de la seva caixa d’estalvis anterior amb dues més. Davant qualsevol dubte
relatiu a l’ús, podrà acudir a l’entitat o trucar al telèfon d’atenció esmentat. Podrà
sol·licitar que se l’informi de l’ús concret de les seves dades. Per descomptat, si deixa
l’entitat, podrà sol·licitar que se li donin de baixa aquestes dades.
10. Per què és tan nova l’actitud proactiva en la protecció de dades personals?
Perquè l’empresa o l’organització que adopta aquesta actitud s’anticipa als problemes
que puguin sorgir, ja que prenen mesures per iniciativa pròpia que s’anticipen als riscos.
11. Un dels nostres clients, amo d’una papereria i molt preocupat per les possibles
sancions, demana cita en la nostra assessoria perquè li expliquem:
a) Com aplicarem la LOPD-GDD en el seu negoci?
Hi aplicarem la LOPD-GDD seguint els passos vistos en la unitat.
b) Quins passos seguirem?
• Anàlisi inicial de l’empresa, la tipologia de dades utilitzades, ubicació de les dades i
la forma de conservació.
• Elaboració d’un pla de seguretat i una ubicació i control correctes de les dades.
• Donar d’alta els fitxers i determinar-ne un coordinador o encarregat.
• Elaborar un manual de gestió de les dades i donar-lo a conèixer a la resta dels
empleats.
c) Quant temps tardarem?
El temps dependrà del volum de dades i de la dimensió de l’empresa.
12. Quines mesures has de seguir si l’acadèmia de música i arts plàstiques per a la
qual treballes decideix aplicar la LOPD-GDD? Entre les dades dels seus mil
associats, hi ha:
• Nom i cognoms.
• Domicili.
• Número de compte corrent per a la domiciliació dels cobraments de les
mensualitats.
• Compte de correu electrònic.
Pel tipus d’empresa i de dades, hi aplicarem mesures de nivell bàsic.
Valorar la importància de l’aplicació correcta de la LOPD-GDD.

13. Quan reps un correu electrònic brossa o cartes de publicitat d’empreses que
desconeixes, quina és la primera cosa que penses?, i com creus que han
aconseguit les teves dades? Creus que han incomplit la LOPD-GDD?
Que les meves dades pertanyen a algun fitxer al qual desconec com han arribat.
Segurament per mitjà d’alguna resposta comercial o per mitjà d’alguna compra feta, o
per alguna mena d’intercanvi comercial d’informació (demanar un pressupost, haver
pertangut a aquesta empresa com a client, etc.). Primerament caldrà saber com han
7
UNITAT Solucionari
adquirit les dades i si s’ha incomplit algun dels apartats de la llei, normalment referent a
l’ús inadequat d’aquestes (utilitzades per a finalitats diferents a les plantejades
inicialment).
14. Les persones a qui es refereixen les dades protegides per la LOPD-GDD tenim
una sèrie de drets respecte a aquestes. Tria’n un i anomena dos exemples en
què sigui útil exercir-los.
Per exemple, en el dret d’accés. Quan rebem una carta personal que ens ofereix un
servei concret, d’una empresa determinada que desconeixíem. O quan rebem una
telefonada d’una companyia telefònica diferent de la nostra que ens ofereix una tarifa
similar a la nostra. Accés a quina informació tenen de nosaltres, la procedència i els
motius de l’ús d’aquesta.
15. Quines mesures especials de seguretat he d’aplicar a fitxers de nòmines, fitxers

de personal, agenda de contactes i fitxers, factures i pressupostos que manejo
en la meva empresa de reformes de la construcció?
A priori, cap. En general hi aplicarem el nivell bàsic, tret que entre aquestes dades
figurin referències a la personalitat (religió, raça…) o a infraccions comeses (multes,
sancions d’Hisenda…), que no és el cas.
Aplicar en l’entorn empresarial l’ús de la signatura electrònica,

els certificats electrònics i el DNIe.
16. Si una societat limitada vol obtenir un certificat de signatura electrònica, quins
passos haurà de seguir?, tindrà una validesa indefinida en el temps o haurà de
renovar-se?
La manera d’actuar serà la mateixa que si es tractés d’un particular. I la validesa també
tindrà un termini, que pot variar en funció de l’entitat certificadora.
17. Obres un negoci de reparació de bicicletes. Què faràs per guardar la

documentació que generis? Indica com, on, qui i durant quant temps la
guardaràs.
Facilitaré un arxivador per a les còpies en paper i classificaré els documents en carpetes
utilitzant-hi els criteris d’ordenació vistos en la unitat. Hi aplicaré els mateixos criteris
per a la informació informàtica i per a la física (paper). La documentació legal la
conservaré seguint els criteris mercantils (normalment uns quatre anys per a factures i
còpies de documentació fiscal).
18. Fes la reclamació de drets corresponent a la teva companyia elèctrica per

l’incompliment del seu deure de protecció de les teves dades, ja que fa uns dies
vas rebre un correu electrònic en què figurava la teva adreça i la de quinze
persones més sense ocultar. Busca en el web de l’AEPD (www.aepd.es) el
model adequat i emplena’l, perquè posteriorment a aquest correu electrònic
has rebut publicitat que no volies d’altres empreses.
Farem una denúncia similar al cas pràctic de l’apartat corresponent vist en la unitat. Ens
recolzarem en els documents que l’AEPD posa al nostre abast en el seu web.
19. Quines infraccions són considerades molt greus per l’AEPD? I quina és la
quantia de la seva sanció?
7
UNITAT Solucionari
Les infraccions que són considerades molt greus són:
• Tractament de dades personals per a una finalitat diferent de la pactada o
s’incompleixin els principis que en permetin el tractament.
• Omissió del deure d’informació correcta a l’afectat.
• Exigència d’un pagament per poder accedir a les dades pròpies emmagatzemades.
• Transferència internacional d’informació sense garanties.
• La reincidència en qualsevol de les infraccions recollides per als nivells d’infracció
anteriors.
La quantia de la sanció per a les infraccions considerades molt greus són multes
administratives de vint milions d’euros com a màxim, o quanties equivalents al 4 %
del volum de negoci total anual.
20. Quins avantatges té el DNIe davant del DNI tradicional? Quina n’és la utilitat
més gran?
L’avantatge més gran és l’opció d’acreditar electrònicament la nostra identitat. I la seva
utilitat més gran la de signar documents electrònics (fer gestions telemàtiques).
21. Quins passos has de seguir per sol·licitar el teu DNI electrònic? I per sol·licitar
el teu certificat digital?
• DNIe: en el portal https://www.dnielectronico.es/PortalDNIe/ està disponible la
informació necessària per sol·licitar el DNI electrònic; el procediment varia
lleugerament si es tracta d’una renovació o no.
• Certificat digital: en el portal https://www.sede.fnmt.gob.es/certificados està
disponible la informació necessària per sol·licitar el certificat corresponent.
7
UNITAT Solucionari
Posa’t a prova
• Defineix el sistema d’arxiu que seguiràs per emmagatzemar-hi la
documentació que vagis generant.
• Fes un pla d’aplicació de la LOPD-GDD, en què destaques els punts vistos en
la unitat referents al tractament de la informació més delicada.
• Elabora un manual de seguretat per al tractament de la informació que
manejaràs en la teva nova empresa.
• Crea un model de document de recollida de dades (nom, DNI, etc.), en què
figuri una nota informativa de l’aplicació de la LOPD-GDD. Determina en el
document de seguretat les mesures que adoptaràs.
• Fes també les signatures que inclouràs en les teves comunicacions (correus i
cartes) i documents (factures, rebuts...), en què adverteixis de l’ús de les
dades personals, d’acord amb el que es disposa en la LOPD-GDD.
• Indica finalment els passos a seguir per obtenir el certificat electrònic de la
teva empresa i les gestions que podràs dur a terme amb aquest.
En aquesta pràctica final el que pretenem és que l’alumne apliqui els continguts teòrics
referents a la LOPD-GDD.
Bàsicament es tracta de fer coses com:
o Determinar el tipus d’arxiu a utilitzar per l’empresa, distingint entre arxius
automatitzats o no automatitzats. I molt important serà el lloc on es localitzaran els
documents en paper que es generin en el dia a dia de l’activitat.
o Establir els passos a seguir per implantar la LOPD-GDD determinant el tipus de
dades que manejarem, el nivell d’importància i, en conseqüència, el nivell de
seguretat a aplicar-hi. I seguint les pautes enumerades en la unitat.
o Aquest apartat és important, perquè ens determinarà el tipus de mesures de
seguretat que haurem d’aplicar a l’hora de fer els documents que ens sol·liciten des
de l’AEPD.
o Comprovar si s’han de donar d’alta els fitxers que hàgim determinat necessaris per
al nostre dia a dia empresarial.
o Elaborar els documents que se sol·liciten. Tant el manual de seguretat, d’acord amb
les directrius vistes en la unitat, com el model de sol·licitud d’autorització per a l’ús
de les dades recollides.
L’alumne pot recolzar-se en la informació que faciliten els webs vistos en la unitat.
També hi poden trobar exemples i models de la majoria dels documents que se
sol·liciten.
8
UNITAT Solucionari
Unitat 8. La relació amb l’Administració:

actes i procediments administratius
Activitats
1. Què determinarà si sóc interessat d’un procediment o no?
Per poder actuar en un procediment administratiu, els ciutadans i ciutadanes hem de
tenir la condició d’interessat, és a dir, tenir capacitat d’obrar i estar legitimats per fer-
ho. Així doncs, ha d’haver-hi una relació entre la ciutadania i l’objecte del procediment.
2. Determina els diferents elements formals, objectius i subjectius, presents en

els actes administratius següents:
a) Multa a un individu per fumar en un lloc en què està prohibit.
b) Sanció a un bar per no complir la prohibició de fumar.
c) Concessió d’una beca d’estudis a l’estranger a un estudiant de cicle
formatiu.
d) Atorgament de llicència d’obertura al propietari d’un quiosc.
e) Autorització per a la realització d’una cursa popular a benefici d’una ONG.
TIPUS
a b c d e
D’ELEMENT
Delegació de
Agent que Ajuntament Regidoria Ajuntament o
Subjectiu Govern o
multa que sanciona d’educació regidoria
municipi
Obertura de Prova
Objectiu Fumar Fumar Estudiar
comerç esportiva
Delicte
Delicte contra Finançament Ordenança
Causal contra la Acte benèfic
la salut de despeses que ho recull
salut
Millorar el
Salut Dotar d’un Societat més
Teleològic Salut pública nivell
pública servei solidària
educatiu
Escrita Escrita Escrita permís

Formal Escrita multa Escrita beca
multa llicència – autorització
3. De les persones físiques i jurídiques següents, determina quines hauran de

fer servir mitjans electrònics de manera obligatòria:
a) Un funcionari de presons per als seus assumptes personals.
©McGraw-Hill 1-1|
8
UNITAT Solucionari
b) Un resident de Sagunt.
c) Un comptable d’una empresa familiar en les accions de l’empresa.
d) Un metge en el desenvolupament de la seva feina.
e) Un usuari del transport públic.
f) Un advocat en l’acompliment professional.
g) Una inspectora de treball.
h) Un agent judicial.
i) Una lletrada de l’Administració de justícia.
j) Un jutge a manera personal.
De totes aquestes, les empreses, a diferència de les persones físiques, seran les que
tenen l’obligatorietat de relacionar-se electrònicament amb l’Administració (c, d, f, g,
h, i) i també les persones individuals en acompliment de les seves activitats
professionals.
4. Identifica els diferents actes administratius, d’acord amb les classificacions

vistes:
No n’hi ha una classificació única, un mateix acte pot estar classificat en diversos
tipus.
a) Requeriment del pagament d’un impost.

Acte que causa estat.
b) Imposició d’una multa de trànsit.
Acte que no causa estat.
c) Sol·licitud d’una llicència d’obres.
Acte de tràmit.
d) Pagament d’una taxa d’escombraries.
Acte resolutori
e) Obtenció d’una beca de menjador.
Acte exprés.
f) Llicència d’obertura d’un bar.
Acte favorable.
g) Publicació de concurs públic per a la construcció de la llar del jubilat d’un
poble.
Acte exprés.
h) Multa per excés de velocitat.
Acte de gravamen.
i) Llicència d’obertura d’un local de copes.
Acte favorable.
©McGraw-Hill 2-1|
8
UNITAT Solucionari
j) Concessió de l’exempció del pagament d’un impost.
Acte exprés.
k) Llista d’opositors admesos a les proves.
Acte resolutori.
5. Quan es farà la publicació de resolucions? On tindran lloc?

Les resolucions posen fi als actes administratius, i la cosa més habitual és que s’utilitzi
la notificació per informar els interessats. La notificació, que ve regulada en l’article 40
de l’LPACAP, estableix que els òrgans que dictin les resolucions i els actes
administratius els notificaran a les persones interessades els drets i els interessos de
les quals puguin veure’s afectats. Els actes administratius seran publicats quan així ho
estableixin les normes reguladores de cada procediment o quan ho aconsellin raons
d’interès públic. Normalment, quan hi ha molts interessats o la resolució és d’interès
públic, entre altres circumstàncies.
6. Quines són les diferències entre la notificació i la publicació?

En funció del mitjà i els destinataris, l’Administració utilitzarà la publicació o notificarà
individualment les resolucions.
7. Quin paper tenen la notificació i la publicació en els actes administratius?

Un paper important, perquè determinen la informació de l’acte per part de l’interessat.
8. Selecciona tres tipus d’actes administratius, posa un exemple de cadascun i

identifica’n les parts. Qui ha iniciat aquests actes? Poden ser nuls?
Exemples:
• Acte favorable: admissió d’un nen en el col·legi públic, iniciat per l’interessat.
• Acte resolutori: llistat de bars amb permís de terrassa, obertura del termini de
presentació per part del consistori.
• Acte ferm: multa al propietari d’un gos per no netejar la brutícia de l’animal al
carrer. Iniciat per l’agent (Administració).
Perquè un acte sigui nul han de donar-se algunes circumstàncies, com ara: que
lesionin els drets i les llibertats protegits per la Constitució, siguin dictats per un òrgan
incompetent, que tinguin contingut impossible i els que siguin constitutius d’infracció
penal. No sembla el cas dels exemples exposats en aquesta solució.
9. Què diferencia la nul·litat de l’anul·labilitat?

La diferència principal seria que els actes nuls atempten contra drets i llibertats,
mentre que els anul·lables ocasionen indefensió (normalment per errors de forma o
d’aplicació dels ordenaments jurídics). Encara que el resultat final pugui ser el mateix,
les raons que el causen, no.
10. Quina és la principal diferència entre acte administratiu i procediment
administratiu?
• Acte administratiu: l’acció duta a terme per l’Administració.
• Procediment administratiu: és el mitjà formal que utilitza l’Administració per dur
a terme les seves accions.
©McGraw-Hill 3-1|
8
UNITAT Solucionari
11. Entre els supòsits següents, distingeix els que són actes administratius dels
que són procediments administratius:
a) Pagament d’una multa.
b) Recollida d’un permís d’obra.
c) Deslliurament d’una instància.
d) Denúncia d’una empresa.
e) Signatura d’una autorització per recollir un document públic.
f) Telefonada al 112 per informar d’un accident.
g) Sol·licitud d’una còpia compulsada.
h) Pagament d’unes taxes municipals.
Segons el que s’ha estudiat, serien tots procediments administratius. La multa en el
primer cas seria l’acte administratiu, la recollida d’un permís no és un acte
administratiu, tampoc el lliurament d’una instància o la signatura d’una autorització, el
fet que hagin de pagar-se unes taxes és un acte administratiu, l’acció posterior
després de la telefonada al 112 suposarà un acte administratiu o no, la sanció a
l’empresa després d’una denúncia serà un acte administratiu si hi ha sanció.
12. Què caracteritza la finalització convencional?

Que es produeix quan es dicta l’acte o una resolució de l’Administració final del
procediment en què hauran de resoldre’s totes les qüestions plantejades per
l’interessat i les altres que se’n derivin.
13. Quines alternatives queden a l’interessat o interessada després de la

finalització del procediment administratiu?
Esgotar els recursos administratius i posteriorment iniciar els contenciosos
administratius.
14. Posa exemples del principi de celeritat.

El principi de celeritat ens insta a unir en un sol acte tots els tràmits que puguin
impulsar-se de manera simultània i per als quals no sigui obligat el compliment
successiu. Per exemple, una persona que està construint-se la casa sol·licita diversos
permisos en la construcció, que no tenen per què ser successius en el temps i que
poden dur-se a terme per l’Administració mitjançant un únic expedient. O si se
sol·licita una informació sobre un expedient, l’Administració utilitzarà el canal que
suposi menys temps i perjudici per a l’administrat. O si se sol·licita informació de
diversos expedients, si és possible, la informació serà proporcionada en un únic
moment i tota junta.
15. Què vol dir que les persones interessades tenen dret a no presentar els
documents originals? I en què consisteix el principi de simplificació
administrativa?
Vol dir que els originals sempre han d’estar en possessió de l’interessat, i
l’Administració manejarà còpies. I que, una vegada sol·licitada la documentació, no
caldrà tornar a lliurar-la per al mateix procediment.
©McGraw-Hill 4-1|
8
UNITAT Solucionari
El principi de simplificació administrativa insta a unir en un sol acte tots els tràmits
que es puguin impulsar de manera simultània i per als quals no sigui obligat
l’acompliment successiu.
16. Com creus que deu influir la Llei orgànica de protecció de dades i garantia
dels drets digitals (LOPD-GDD) en els procediments administratius?
Resposta lliure. L’alumne pot fer referència a les novetats relacionades amb les
relacions digitals i telemàtiques amb l’Administració. I els seus possibles avantatges i
inconvenients.
17. Què caracteritza el recurs de revisió?
El recurs de revisió només és possible contra actes administratius, i que posin fi a la
via administrativa.
18. Algun recurs fa referència a altres vies diferents de les administratives?

Tots fan referència a la via administrativa. No obstant això, els preceptius són
obligatoris per acudir a la via jurisdiccional.
19. Compara els diferents tipus de recursos. S’interposen contra els mateixos
òrgans? És algun recurs més important que un altre? De quins terminis es
disposa??
Per mitjà de la taula següent (Taula. 8.5 del llibre), que figura en l’apartat 3 de la
unitat, es poden veure les característiques principals dels diferents recursos. No tots
s’interposen contra els mateixos òrgans, i els terminis tampoc són sempre els
mateixos. Tampoc hi ha recursos més importants que altres, si bé, hi ha recursos que
posen fi a la via administrativa i altres que no, però els atorguen més o menys
importància.
Recurs Contra qui Termini d’interposició
Òrgan superior jeràrquicament (o al

Un mes per a actes
Alçada qual el va dictar, però haurà de
expressos.
traslladar al superior).
Òrgan que el va dictar, o

Potestatiu de Un mes per a actes
directament contra el contenciós
reposició expressos.
administratiu.
Extraordinari de
Òrgan que el va dictar. Tres mesos.
revisió
20. Què fa al recurs d’alçada especialment interessant?

Principalment que posa fi a la via administrativa.
21. Redacta el recurs que procedeixi dirigit a l’ajuntament de la teva localitat

davant una sanció de 500 €, imposada al teu negoci per haver fet obres de
©McGraw-Hill 5-1|
8
UNITAT Solucionari
millora i condicionament del local comercial sense projecte d’obres ni llicència
municipal.
Els motius pels quals es recorre són:
a) Sí que es va sol·licitar el permís d’obres i es va aportar degudament la
documentació requerida dins del termini i en la forma escaient.
b) Entre la documentació lliurada, sí que figura el projecte d’obra redactat per
l’arquitecta Júlia Contell.
c) Les obres es van paralitzar fins a obtenir certificat del silenci administratiu,
que també hi està inclòs.
d) Posteriorment, va arribar a les nostres mans la llicència corresponent i es
va procedir a reprendre l’obra.
e) Errada en la identificació de l’infractor per no haver fet les obres
esmentades.
Suposant que no es posa fi a la via administrativa, faríem un recurs d’alçada, però
amb el motiu corresponent a aquesta activitat, semblant al del Cas pràctic 4 sobre el
recurs administratiu. Utilitzant la informació que se’ns facilita en aquest exercici, però
amb les dades i el motiu d’aquest exercici.
22. Com s’inicia un procediment contenciós administratiu?

S’inicia amb un escrit d’interposició contra l’acte administratiu que pretenem recórrer.
23. Com d’important és la manera com fem els escrits? Hi ha requisits? Quins?
Els requisits formals i temporals són molt importants per a la validesa i la bona marxa
del recurs.
24. Fins a quin punt són importants els terminis en aquesta mena de
procediments?
Els terminis són molt importants, ja que poden determinar l’acceptació del recurs o no.
25. Quins són els terminis que cal respectar per acudir a la via contenciosa
administrativa?
Es disposa d’un termini de dos mesos, a comptar des de la finalització de la via
administrativa.
26. Quines són les raons que poden provocar la terminació d’un procés contenciós
administratiu? Explica les principals i posa’n alguns exemples.
Hi ha dues maneres d’acabar aquest tipus de procediments: normals i anormals.
Entre les normals el recurs pot ser desestimat, inadmissible o estimat. I entre les
anormals, els recursos poden finalitzar per desistiment, aplanament, reconeixement
extraprocessal o per un acord de conciliació.
Tots posen fi al procés contenciós administratiu.
©McGraw-Hill 6-1|
8
UNITAT Solucionari
Síntesi
Completa en el teu quadern l’esquema següent de síntesi sobre el procediment
administratiu i fes el teu propi mapa mental de la unitat. Hi hauran de constar
els diferents tipus d’actes administratius, els elements que els conformen i la
manera com es notifiquen.
En equip
La proposta grupal proposa activitats en què l’alumnat ha d’assumir diferents papers
que simulin el seu futur entorn professional. Així doncs, es planteja com una activitat
acumulativa que recull continguts vistos en la unitat o de repàs de blocs de contingut
per posar en pràctica un context més global de treball.
©McGraw-Hill 7-1|
8
UNITAT Solucionari
Test de repàs
1. Per poder actuar en un procediment:
a) N’hi ha prou de dir-ho.
b) S’ha de tenir la condició de persona interessada.
c) Les persones físiques no poden participar en els procediments.
2. Els drets dels subjectes interessats inclouen:

a) Ús d’idioma estranger.
b) Ser tractat de vostè.
c) Permís de reciprocitat.
d) Informació i orientació.
3. Entre els elements d’un acte administratiu hi ha:

a) Elements formals.
b) Elements temporals.
c) Elements neutres.
d) Elements circumstancials.
4. Els actes administratius no poden ser:

a) Actes resolts.
b) Actes no ferms.
c) Actes revisats.
d) Actes presumptes.
5. La notificació:
a) Tot i que té el mateix efecte que una publicació, no és exactament el
mateix.
b) Es fa generalment en el domicili de l’interessat.
c) Ha de fer-se en el termini d’un mes.
d) Ha de fer-se en el termini d’un any.
6. El procediment administratiu s’inicia:

a) Sempre d’ofici.
b) A instàncies d’un particular mitjançant denúncia.
c) Sempre a instàncies d’un particular.
©McGraw-Hill 8-1|
8
UNITAT Solucionari
7. En la fase d’instrucció, es poden presentar:
a) Proves, al·legacions i informes.
b) Audiències, expedients i demandes.
c) Al·legacions, signatures i actes.
d) Proves, qüestionaris, informes i citacions.
8. Una resolució de l’Administració pot ser:

a) Inadmissible.
b) Improcedent.
c) Precedida.
d) Demorada.
9. La finalització d’un procediment administratiu pot ser:

a) Anòmala.
b) Animada.
c) Convencional.
d) Per letargia.
10. El silenci administratiu pot ser:

a) Positiu únicament.
b) Nul.
c) Negatiu per a les dues parts únicament.
d) Positiu o negatiu.
11. El silenci administratiu es produeix quan:

a) L’Administració no resol expressament un procediment administratiu.
b) L’Administració no resol un procediment administratiu en el termini d’un mes.
c) Ho sol·liciti l’administrat.
d) Administració i administrat no arribin a un acord verbal.
12. Un recurs ha de ser:

a) Optimista i voluntari.
b) Respectuós, formal i escrit.
c)Seriós, formal i positiu.
d) Raonat i argumentat.
13. La presentació d’un recurs serveix per:

a) Revocar un acte administratiu.
b) Iniciar un acte administratiu.
©McGraw-Hill 9-1|
8
UNITAT Solucionari
c)Desenvolupar un acte administratiu.
d) Començar un procediment economicosocial.
14. El termini per a la interposició d’un recurs de reposició, a partir de la

notificació de la resolució, sol ser de:
a) Un mes si l’acte és presumpte.
b) Tres mesos si l’acte és exprés.
c) Tres mesos si l’acte és presumpte.
15. Quan s’esgota la via administrativa::

a) Comença la via privada..
b) No queden més vies.
c)Comença la via economicoadministrativa.
d) Pot començar el procés contenciós administratiu..
©McGraw-Hill 10-1|
8
UNITAT Solucionari

Identificar la figura de l’interessat en les relacions amb
l’Administració i descriure l’acte administratiu i els elements
corresponents.
1. Està subjecta l’Administració a alguna mena de termini? Explica la resposta.
Sí, al que estigui determinat per a l’acte administratiu a què es refereixi. El termini de
resposta de l’Administració dependrà de la mena de procediment, del que estigui
marcat per a això, de la manera com hagi de dur-se a terme (notificació o publicació).
2. Una persona que no sigui la interessada, com pot actuar en un procediment

administratiu? Raona la resposta.
Hi pot actuar com a representant de l’interessat si se sol·licita o com a mer
«intermediari» en algun procediment (lliurant la documentació si no cal que ho faci
l’interessat).
3. Quines obligacions tenen les persones físiques en la seva relació amb

l’Administració?
La llei no recull obligacions específiques per a les persones físiques. Sí que ho fa per a
les persones jurídiques, professionals, en referència a l’obligatorietat de relacionar-se
de manera telemàtica amb l’Administració.
Les persones físiques, en el seu paper d’interessats en els procediments, hauran de
facilitar la informació que es requereixi, així com determinar un domicili per fer-hi les
notificacions escaients.
4. Iniciat un procediment, acudim al registre a lliurar un document que volem

que s’adjunti a la sol·licitud que ja havíem lliurat. Què hem de fer perquè es
tingui en compte?
L’adjuntarem a un escrit en què figurin les dades següents:
• Sol·licitud que complementa.
• Número de procediment.
• Data i lloc del lliurament.
• Raó per la qual s’hi adjunta.
5. L’emissió d’un certificat per part de l’Administració és una expressió de

voluntat, judici, coneixement o desig per part d’aquesta?
És una expressió de la voluntat de l’Administració.
6. Quan serà més útil la publicació que la notificació?

Quan afecti diversos interessats, quan no es pugui notificar personalment a l’interessat
o quan ho prevegi així el procediment i les seves bases.
©McGraw-Hill 11-1|
8
UNITAT Solucionari
7. Classifica, segons criteris, els actes administratius següents:
• Resolució que comunica una multa.
Acte resolutori.
• Limitació del temps d’estacionament en una zona.
Gravamen.
• Llicència d’obertura d’un local.
Favorable.
• Lliurament d’una instància per demanar una beca.
No és un acte administratiu, la resposta, sí, i en funció d’aquesta serà l’acte.
• Denúncia d’un veí per soroll.
La denúncia d’un particular tampoc és un acte administratiu, sí que ho seran les
conseqüències.
• Llicència de caça.
Acte favorable .
• Reparació dels semàfors d’una cruïlla.
Acte de tràmit (o resolutori).
• Indicacions d’un policia local regulant el trànsit.
Resolutori o de tràmit.
• Resolució desestimatòria d’una sol·licitud de xec escolar.
Acte resolutori.
• Cobrament mitjançant gir de cobrament d’una multa recorreguda.
Tàcit.
• Lliurament del DNI electrònic.
Acte resolutori.
Redactar els documents necessaris en els procediments

administratius.
8. Formula la denúncia que farà davant la Regidoria d’Urbanisme, un empresari
veí, pel fet que la vorera i part de la calçada resulten perilloses per a vianants
i vehicles, pel seu mal estat. Identifica com i on s’ha de presentar si ho vols
fer de manera electrònica.
Per presentar-la de manera electrònica, primerament s’haurà d’identificar el portal
digital del consistori i la seva seu electrònica, així com els models disponibles per a la
formulació de denúncies.
El documento a presentar seria similar a aquest:
Per aquest document, jo ___________________________________
©McGraw-Hill 12-1|
8
UNITAT Solucionari
Denuncio a la Regidoria d’Urbanisme del municipi de____________________
que les obres dutes a terme en el polígon industrial envaeixen la vorera i
provoquen que els vianants hagin d’envair la calçada, amb el perill que suposa
per a vianants i vehicles
Tingueu en consideració prendre les mesures oportunes.
Signat per l’interessat, amb DNI.
9. Confecciona una sol·licitud, mitjançant el sistema electrònic corresponent, a

la conselleria de medi ambient de la teva comunitat perquè es concedeixi a la
teva empresa d’energia solar una ajuda per al desenvolupament de les
activitats de recerca que es faran al centre en què se situa l’empresa. Indica
que s’adjunten una memòria dels treballs duts a terme fins al moment, el pla
de treball, els resultats esperats i la previsió de despeses.
Caldria veure primer de tot si la conselleria té informatitzades aquestes informacions i
actes administratius.
Si no n’hi ha cap model oficial, el document seria similar al de l’exercici anterior, però
especificant l’empresa, el sol·licitat i la documentació que es presenta:
Per aquest document, jo ___________________________________ com a

gerent de l’empresa ____________________________________________
sol·licito a la Conselleria de Medi Ambient de ___________________________
i en aquesta ocasió al seu màxim responsable, conseller
_____________________
Perquè l’empresa sigui inclosa en el pla d’ajudes a la recerca de l’energia eòlica i
rebi la dotació econòmica necessària per dur a terme el projecte presentat, la
documentació del qual s’adjunta.
S’adjunta a aquesta sol·licitud la documentació següent:

• Memòria de les feines dutes a terme.
• Pla de treball.
• Resultats esperats.
• Previsió de despeses.
Aquest és el text que adaptaríem a la realitat concreta de l’alumnat, i al format digital

corresponent.
10. Busca en la seu electrònica el procediment corresponent a l’acció empresarial

següent: sol·licitar l’ús del pavelló de congressos per a la celebració de la fira
del sector automobilístic, al·legant que pot ser un reclam turístic i comercial
per a la localitat. Inclou data, durada de l’activitat, participants i tots els
elements que puguin ser d’interès per al cas.
©McGraw-Hill 13-1|
8
UNITAT Solucionari
Si no n’hi ha cap model oficial, el document seria similar a l’anterior, però especificant
l’empresa, el que se sol·licita i la documentació que es presenta.
Aquest és el text que adaptaríem a la realitat concreta de l’alumnat, i al format digital
corresponent.
Per aquest document, jo ___________________________________

sol·licito a__________________ i al seu representant, en aquest cas el
______________________ ____________________________
l’ús i el gaudi del _________________ per a la celebració d’actes promocionals
de l’empresa que regento i, que poden ser de suport a la promoció econòmica i
turística del municipi.
L’acte s’esdevindrà el dia XX/XX/XX i consistirà en l’ordre del dia que s’adjunta a
aquest escrit de sol·licitud.
Aprofito aquest escrit per convidar oficialment el consistori a participar en els
actes que es tenen preparats per a aquesta celebració.
Adjunta es presenta la documentació justificativa i explicativa necessària.
Iniciar actuacions davant l’Administració, distingir les formes

de finalització dels procediments i conèixer els recursos
disponibles.
11. Redacta un document d’al·legacions davant un ajuntament, per aportar a un
procediment sancionador obert com a conseqüència de l’excés de soroll
procedent de la teva fàbrica. Esbrina, en el teu ajuntament, com es farà
electrònicament. Per fer-ho, identifica el portal digital del consistori i la seva
seu electrònica, així com els models disponibles per fer aquestes al·legacions.
Fes un esquema dels passos que hauràs de seguir per fer l’al·legació. Adjunta-
hi una còpia de l’acta en què s’aprova la instal·lació de limitadors de soroll i
del certificat de la conselleria amb el resultat de l’avaluació acústica.
Resposta lliure, seguint els exemples i els casos pràctics desenvolupats al llarg de la
unitat. En el cas d’utilitzar els sistemes digitals, redactaríem un document similar al
següent:
Document d’al·legació
XXX SL
NIF XXXXXXXX
Domiciliada al carrer ____________, __ de ________
©McGraw-Hill 14-1|
8
UNITAT Solucionari
Exposa
En resposta a la notificació cursada pel seu __________, en què se sanciona
l’empresa que dirigeixo per un delicte de contaminació acústica, hi mostro el meu
desacord total i
Sol·licito
Que s’acceptin les al·legacions següents amb la intenció que es retiri la sanció
esmentada i es conclogui el procediment:
- _____________.
- ____________ .
________, __ de ____de 20__
(Signatura i rúbrica)
REGIDORIA DE _________________
12. Localitza la seu electrònica en què s’han de presentar els documents

següents. Comprova l’existència o no de models per fer-ho i fes un esborrany
de l’escrit corresponent a cada document.
a) Sol·licitud de Joaquim Grau, amb DNI 25897655M, en què demana permís a
l’Ajuntament de Sueca, a la Ribera Baixa, per construir una bassa de reg en
un terreny propietat de la seva empresa, al costat de la seva fàbrica
(carrer dels Segadors, 2). Aporta una fotocòpia de l’escriptura de propietat
del terreny i un projecte d’obra.
b) Denúncia presentada per Adrià Martí Marí, amb DNI 47522412D, veí de
Sueca, perquè estima que les obres que duu a terme Joaquim no
s’escauen, pel fet que la finca és agrària i la bassa es destinarà a un ús
diferent.
c) Al·legacions davant el procediment iniciat per l’ajuntament per derrocar la
piscina, atès que la construcció no s’ajusta al projecte presentat; Joaquim
fa un escrit en què raona que les obres s’ajusten al que s’estableix en el
pla urbanístic, ja que la funció de la bassa és la de poder regar els seus
tarongers. Aporta llicència municipal d’obres i pla de la construcció.
d) Recurs. Per resolució, s’obliga a paralitzar les obres i a derrocar part de la
bassa, ja que l’obra no s’ajusta al projecte aprovat per l’ajuntament.
La part interessada presenta un recurs pels motius següents:
• Derrocar el que s’ha construït li suposarà un perjudici econòmic greu, ja
que està demostrada la finalitat agrària de la construcció.
• El perjudici econòmic no sols es produirà per l’enderrocament, sinó per la
impossibilitat d’emmagatzemar l’aigua necessària per al reg dels
tarongers que hi ha a la propietat i que són el seu manteniment econòmic
principal.
©McGraw-Hill 15-1|
8
UNITAT Solucionari
Utilitzant els sistemes digitals identificats, redactaríem uns documents similars als
documents del procediment que es descriuen:
Sol·licitud
Joaquim Grau
DNI 25897655M
Amb domicili al carrer dels Segadors, 2, de Sueca (la Ribera Baixa)
Exposa
A causa de les necessitats agràries de la finca que tinc al carrer dels Segadors
núm. 2 del municipi de Sueca (la Ribera Baixa) és necessària la construcció d’una
bassa de reg les mesures de la qual es detallen en el projecte d’obra adjunt.
Sol·licita
Que, fetes les actuacions oportunes, cursi la llicència d’obra corresponent.
A aquesta sol·licitud s’acompanyen els documents següents:
- Fotocòpia de l’escriptura de propietat del terreny.
- Projecte d’obra.
A l’efecte de notificació, assenyalem com mitjà preferent el correu ordinari i com

a lloc el domicili social de l’entitat, carrer dels Segadors, núm. 2, de Sueca (la
Ribera Baixa).
Sueca, 2 de febrer de 2022
(Signatura)
REGIDORIA D’URBANISME DE L’AJUNTAMENT DE SUECA
Denúncia
Adrià Martí Marí

DNI 47522412D
Amb domicili al carrer de Baix, 8, de Sueca (la Ribera Baixa)
©McGraw-Hill 16-1|
8
UNITAT Solucionari
Exposa
Que en el seu moment se li va denegar la construcció d’una bassa de reg en la
finca que té en la localitat de Sueca, on resideix.
Denuncia
Que Joaquim Grau està fent unes obres que haurien de ser impedides, ja que la
finca és d’ús agrari i la bassa que està construint no és per a aquest ús agrari.
Per tot això,
Sol·licita
Que, després de comprovar la situació descrita, procedeixin a la interrupció i
l’enderrocament posterior de la bassa.
Sueca, 25 de febrer de 2022

REGIDORIA D’URBANISME DE SUECA.
©McGraw-Hill 17-1|
8
UNITAT Solucionari
Al·legacions
Joaquim Grau
DNI 25897655M
Amb domicili al carrer dels Segadors, 2, de Sueca (la Ribera Baixa)
Exposa
Que està en desacord amb el procediment iniciat per l’Ajuntament per derrocar
part de la bassa de reg, atès que la construcció no s’ajusta al projecte presentat.
Al·lega que les obres s’ajusten al que s’estableix en el pla urbanístic de la localitat,
ja que la funció de la bassa és poder regar els tarongers de la finca.
Sol·licita
Que s’acceptin les al·legacions següents amb la intenció que acabi el procediment
d’enderrocament de la bassa i que es consideri la documentació següent:
- Llicència municipal d’obres i plànol de la construcció.
Sueca, 12 de març de 2022
REGIDORIA D’URBANISME DE SUECA.
©McGraw-Hill 18-1|
8
UNITAT Solucionari
Recurs de resolució
Joaquim Grau, amb DNI 25897655 M, segons el que es disposa en l’article 107 de la
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i
del procediment administratiu comú (LRJ-PAC) (BOE núm. 285, de 27 de novembre),
modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener (BOE de 14 de gener), interposa
Recurs d’alçada
Contra la resolució de 3 de març de 2022, dictada per la Regidoria d’Urbanisme de
Sueca per la qual s’obliga a l’enderrocament de la bassa de reg de la finca agrària que
posseeixo, basant-se en els següents
Motius
Primer: Derrocar el que s’hi ha construït li suposarà un perjudici econòmic greu, ja que
està demostrada la finalitat agrària de la construcció.
Segon: El perjudici econòmic no solament es produirà per l’enderrocament, sinó per

la impossibilitat d’emmagatzemar l’aigua necessària per al reg dels
tarongers que hi ha en la propietat, i que són el seu principal manteniment
econòmic.
D’acord amb el que s’ha dit abans:
Sol·licita
Que es tingui per interposat aquest recurs contra la resolució esmentada i se’n declari
la nul·litat o l’anul·labilitat. A l’efecte de notificació, assenyalo com mitjà preferent el
correu ordinari i com a lloc el meu domicili al carrer dels Segadors, núm. 2, de Sueca,
CP 46707.
Sueca, 14 de març de 2022
REGIDORIA D’URBANISME DE SUECA
13. Contra què s’interposa un contenciós administratiu?

El recurs contenciós administratiu s’inicia normalment mitjançant un escrit en què
s’esmenta la disposició o l’acte que s’impugna, i en què sol·licitem que es consideri
interposat el recurs.
©McGraw-Hill 19-1|
8
UNITAT Solucionari
14. Com expliquem a la nostra cap les opcions que se’ns plantegen en l’empresa
després d’interposar un recurs d’alçada i produir-se un silenci administratiu
després d’aquest? Fes-ho visualment perquè la teva cap ho vegi fàcilment.
Hauríem de veure què diu la llei sobre aquest tema, pel que fa al silenci administratiu,
determinant el tipus de silenci (positiu o negatiu). I en funció del silenci s’actuaria.
Quan les característiques determinin un silenci negatiu, podrem interposar-hi un altre
recurs. I quan el silenci sigui positiu, haurem d’entendre acceptat el nostre document
anterior.
15. A Xafatollsa arriba una notificació en què se li denega el que sol·licita. Quan
podrà acudir als tribunals contenciosos administratius?
Si és una resolució ferma, podrem iniciar el contenciós en el mes següent. Si podem i
decidim interposar un altre recurs, haurem d’esperar a resolució ferma d’aquest per
iniciar el contenciós.
16. Per quin motiu pot produir-se la finalització d’un procés contenciós
administratiu?
Hi ha una manera normal per a la terminació d’aquest procés, que se sol produir
mitjançant sentència del tribunal. Això no és, ni més ni menys, que el pronunciament
del tribunal pel que fa al recurs plantejat.
• Desestimat. Si l’acte administratiu s’ajusta a dret.
• Inadmissible. Si el recurs no compleix els requisits per ser tractat.
• Estimat. Amb la qual cosa l’acte administratiu i la seva resolució queden anul·lats
totalment o parcialment.
©McGraw-Hill 20-1|
8
UNITAT Solucionari
Posa’t a prova
Per fer l’activitat, ens recolzarem en els documents vistos en la unitat, i
recorrerem a Internet per consultar-hi de les condicions en què hem de
redactar aquests documents en la localitat de residència, així com presentar-
los de manera telemàtica.
• Entra en el web del teu ajuntament i busca un apartat de tràmits,
documentació i gestió, o similar. Una vegada el trobis, tria una de les
múltiples sol·licituds o gestions que puguis fer-hi.
• Per elaborar els documents, inventa’t les dades referents a l’empresa: NIF,
nom, domicili, etc. Això sí, no t’oblidis de cap dada important que impedeixi la
comunicació correcta amb l’Administració.
• Fes els recursos oportuns solucionant la possible errada de què et faci
responsable l’Administració, en els supòsits següents: pagament incorrecte de
les taxes corresponents, falta de documentació i canvi de la persona titular de
l’empresa.
• A l’hora de les denúncies i sol·licituds escaients, argumenta correctament i
aporta totes les proves disponibles.
Per resoldre aquesta pràctica podem acudir als models plantejats i utilitzats en els
diferents casos pràctics que acompanyen la unitat.
Els webs de l’Administració, esmentats en la unitat, també seran de gran ajuda a
l’alumne. Hi ha models d’instàncies i documents amb formats predefinits que podem fer
servir.
©McGraw-Hill 21-1|
9
UNITAT Solucionari
Unitat 9. L’Administració i l’administrat

Activitats
1. Coneixes els teus drets a la informació pública com a ciutadà? Consulta
l’LPACAP per reconèixer-los.
Resposta lliure per part de l’alumnat, recolzant-se en els continguts de la unitat..
2. Fins a quin punt la informació ens permet exercir un control de la gestió

pública?
3. Segons la teva opinió, quin és l’ús dels mitjans d’informació tradicionals?

Creus que romandran en el temps? Justifica la resposta.
4. De quin tipus de fonts parlem si ens referim als mitjans digitals? Trobem
alguna diferència quant als tipus de fonts personals, institucionals i
documentals respecte dels medis físics tradicionals?
Són fonts d’informació empresarial, atenent el que hem vist en aquest apartat.
Trobarem diferències en funció del destinatari i del suport emprat. Per a segons quina
informació, sí. Sentències judicials, jurisprudència, llibres comptables, estudis
científics, tesis, articles, publicacions i revistes científiques, arxius històrics, memòries,
enciclopèdies… Tenen en alguns casos veracitat i prestigi reconegut mundialment. Fins
i tot a l’hora de consultar-los, el fet de veure’ls impresos i amb un autor identificat ens
ajudarà a considerar-los més fiables.
5. Com assoleixen la confiança del públic lector els mitjans digitals d’informació?
A força d’oferir informacions veraces i contrastades, donant-se a conèixer, oferint rigor
i amb el pas del temps. A més dels vistos en la unitat, l’alumnat pot aportar més
motius.
6. En quins sectors serà més útil un tipus determinat de font documental?

Avui dia, les fonts digitals són les més utilitzades en tots els sectors. Però, segons l’ús
que s’hagi de donar als documents, la informació serà més o menys aconsellable
manejar-la amb mitjans tradicionals o digitals; hi ha professions en què la
documentació tradicional és la més utilitzada mentre es transforma a una manera més
digital (com ocorre en el dret).
7. Les cadenes de televisió, les emissores de ràdio, els diaris generalistes, les
revistes, etc., són fonts d’informació? De quin tipus de fonts parlem?
Sí, són fonts d’informació; podríem classificar-les de diverses maneres atenent
diferents criteris. Des de fonts generals fins a documentals, tal com hem vist en
aquest apartat de la unitat.
©McGraw-Hill 1-1|
9
UNITAT Solucionari
8. Com actuaries per aconseguir que una pàgina web que has creat sigui
considerada una bona font d’informació?
Donant dades contrastades i veraces. Guanyant-me la preferència de personatges
reconeguts en el sector o l’àmbit de treball, i el seu reconeixement públic. Imposant
certificats de qualitat en la meva empresa i feina.
9. Diferencia la informació administrativa general de la informació particular en

els casos següents:
a) Subvenció al desenvolupament d’iniciatives a favor de la integració de les
dones en el món laboral, convocada per la Generalitat Valenciana.
b) Licitació per al subministrament de material informàtic als centres
d’ensenyament públic de Catalunya, feta pel Departament d’Educació.
c) Resposta a un recurs d’apel·lació interposat per Joana Genís a
l’Ajuntament de Viladecans.
d) Adjudicació d’una subvenció per a la promoció turística dels municipis de
l’interior de la serra d’Espadà, que va convocar per la Diputació de Castelló.
Totes seran al principi informacions administratives generals (a, b). En el cas que
fessin referència a procediments tancats i als interessats de manera concreta,
parlaríem d’informacions particulars (c, d).
10. En grups de tres estudiants, trieu un possible negoci i contextualitzeu-lo

(sector, associacions i administracions implicades). Després, enumereu les
pàgines web més útils i la informació disponible en cadascuna. Podríeu crear
l’empresa amb la informació obtinguda?
Resposta lliure. Per exemple, el sector de les perruqueries i salons de bellesa.
Disposen d’una associació espanyola d’imatge personal, perruqueries i salons de
bellesa. Amb el seu propi web (https://anepe.es/) on poder contactar amb altres
associacions provincials i autonòmiques. Amb apartats d’ajuda i assessoria legal,
normalment per a associats. A la província de València el contacte és via Facebook. A
Saragossa mitjançant correu electrònic o físicament. Un se’n pot fer una idea i
documentar-se molt bé, però tant com per muntar el negoci des de casa encara no.
11. Quins han estat les principals millores fetes per les administracions pel que
fa a la informació que generen i faciliten?
Resposta lliure. L’alumnat ha de fer referència a la digitalització de les gestions amb
l’Administració, la creació de la plataforma única, la creació del portal de la
transparència, etc.
12. Amb quina freqüència creus que és oportú comprovar l’actualitat de la

legislació aplicada en la nostra organització?
Mínim una vegada a l’any, amb cada canvi de govern, estant atent a notícies i
butlletins; trimestralment no és una mala opció.
13. Quins beneficis es poden obtenir de mantenir al dia la informació de què

disposem i les seves fonts? Quines eines estan disponibles actualment per
facilitar aquesta feina?
©McGraw-Hill 2-1|
9
UNITAT Solucionari
Entre els beneficis principals hi ha la reducció de costos fruit de possibles sancions,
així com ser ràpids en l’adaptació de noves normatives, cosa que pot ajudar-nos a
situar-nos en posició avantatjosa davant els nostres competidors. Serveis d’alerta i
seguiment de notícies i publicacions, tant pel sector públic com per empreses i
particulars.
14. Com ha de ser la teva font d’informació perfecta?

Resposta lliure tenint en compte tota la informació facilitada en la unitat.
15. Selecciona un butlletí oficial digital i compara’l amb el Diari Oficial de la Unió
Europea (DOUE). Busca-hi la documentació següent i compara la facilitat per
trobar aquestes dades:
• Convocatòria d’unes oposicions.
• Plec per a un procés de contractació pública.
• Nomenament d’autoritats o personal de l’Administració.
La manera d’organitzar la informació en tots és la mateixa? Hi ha els
mateixos apartats?
Farem un procés similar al que hem vist en el Cas pràctic 4 de la unitat.
La forma i l’estructura que tenen els diferents butlletins és la mateixa.
16. Fes una llista dels tràmits que normalment es fan presencialment i que ara
es poden fer des de casa.
Resposta lliure. A tall d’exemple: pagar impostos, tramitar la renda, inscriure’s a
oposicions, sol·licitar la còpia del padró municipal…
17. Quins criteris estableixen els grups i les categories professionals dins de les
administracions públiques? Consideres que s’haurien d’establir controls per
evitar que les borses de funcionaris interins fossin molt grans? Esbrina si hi
ha cap regulació pel que fa al nombre de places mínim per convocatòria.
Els cossos i escales es classifiquen, d’acord amb les seves responsabilitats i la titulació
exigida per a l’accés a aquests, en els grups següents: A (A1 i A2), B i C (C1 i C2).
Sí, hauria d’haver-hi controls, perquè d’aquesta manera les borses estarien més
actualitzades i s’ajustarien millor a les necessitats de les administracions. Sí que hi ha
una regulació referent al nombre de places a oferir, varia en funció del nombre de
personal actiu, de les jubilacions produïdes, entre altres variables.
18. Has pensat a fer oposicions? Raona la teva decisió.

Resposta lliure.
19. Busca, en alguna de les pàgines web de les administracions públiques,

convocatòries d’oposicions que siguin del teu interès. Verifica els requisits
que s’hi exigeixen i fes una llista de possibles llocs a què optar en acabar els
teus estudis de cicles formatius.
L’alumne pot navegar per les pàgines web en què apareixen aquestes informacions i
elaborar-ne la llista en funció dels seus interessos personals i les necessitats
administratives en el moment de fer l’exercici.
©McGraw-Hill 3-1|
9
UNITAT Solucionari
20. Quins avantatges consideres que hi ha a l’hora de treballar com a funcionari
públic? Per què?
Resposta lliure.
21. Saps si els funcionaris tenen un estatut especial? Busca la normativa que
regula l’ocupació pública i destaca cinc diferències respecte de l’estatut dels
treballadors d’algun sector empresarial.
Sí, tenen legislació i estatut propi, i pot haver-hi diferències entre cossos dins de la
mateixa Administració.
Les diferències entre l’estatut dels funcionaris i el dels treballadors no són pel que fa a
l’estructura o drets/obligacions, sinó més aviat en aspectes concrets dins d’aquests.
22. Què diferencia el personal eventual del funcionari interí? I un funcionari de

carrera d’un interí? Quin d’aquests accedeix mitjançant oposició?
Són diverses les diferències, començant per la seva situació laboral, els eventuals
tenen un contracte a l’estil dels fets per les empreses. També la manera com s’arriba a
treballar per a l’Administració és diferent, en el cas dels interins, són ciutadans que
formen part d’una borsa de treball oberta per l’Administració, normalment
posteriorment a unes oposicions. Una tercera diferència seria la manera com finalitza
la relació laboral, els interins cessen en el lloc en el moment en què el funcionari
titular torna al seu lloc de treball, cosa que no ocorre en els eventuals.
23. Són iguals els sistemes d’oposicions en tots els països de la UE? Busca en el
web d’algun govern de la UE i compara’l amb el sistema d’Espanya.
Buscarem en les pàgines web dels butlletins oficials d’algun país de la UE, amb
estructures similars a les del BOE, i farem la comparació. Veurem que exactament
iguals no són, sí que ho solen ser en l’estructura, però no en la realització de les
diferents fases.
24. Hi ha funcionaris de la UE? Esbrina-ho i determina els requisits principals per

accedir a aquests llocs. Per fer-ho, busca en el web de la UE.
Sí que n’hi ha, el sistema d’oposició és una mica més complicat que el de funcionari
d’un estat membre. Però les opcions són les mateixes per a tots els ciutadans de la
UE. Es poden localitzar les ofertes en el web de la UE.
25. Formeu grups de treball i busqueu i les eines més adequades, possibles
oportunitats de contractació d’un negoci amb les administracions, sigui per
subministrament, servei o obra. Podeu començar pel Portal de Contractació
del Sector Públic creant un perfil i afinant les característiques de la cerca de
licitacions.
Depenent del moment en què fem l’activitat, podríem trobar diversos exemples:
• Empresa especialitzada (sigui fabricant o distribuint) en material d’oficina que
participa en el procediment de licitació per al subministrament de material ordinari
d’oficina per als serveis centrals del Ministeri de Justícia.
• Empresa dedicada a les estacions de servei o la distribució de combustible, que
participa en procediment de licitació per a l’adjudicació del desenvolupament i
l’explotació d’estacions de servei en trams d’autovia a Galícia. Ministeri de Foment.
©McGraw-Hill 4-1|
9
UNITAT Solucionari
• Empresa dedicada a l’asfaltatge i el manteniment de carreteres que concursa en un
procediment de licitació per a l’execució d’obres diverses de reparació i conservació
de la carretera nacional 240, en el seu recorregut entre Tarragona, Sant Sebastià i
Bilbao. Ministeri de Foment.
26. Tria un ministeri o una conselleria qualsevol i localitza-hi procediments

oberts per a la contractació d’alguna de les modalitats vistes en aquest
apartat de la unitat. Determina quins requisits has de complir, quina
documentació has de presentar, quins terminis has de seguir i de quant
temps disposes per presentar-la..
Depenent del moment en què fen l’activitat, podríem trobar diversos exemples:
• Procediment de contractació: obres de reforma i ampliació d’un centre de salut a

Ceuta.
Òrgan: Direcció de l’Institut Nacional de Gestió Sanitària.
Tipus: obres.
Situació: resolta.
Import: 4 544 687 €.
• Procediment de contractació: servei de neteja d’edificis administratius del

Ministeri de Cultura.
Òrgan: Sotssecretaria del Ministeri de Cultura.
Tipus: servei.
Situació: adjudicada.
Import: 2 483 971 €.
• Procediment de contractació: subministrament anual de filtres per al Museu

Nacional del Prado.
Òrgan: Direcció del Museu Nacional del Prado.
Tipus: subministrament.
Situació: publicada, procediment obert.
Tramitació: ordinària. Presentació manual. Límit 27 de març de 20XX.
Import màxim: 173 735 €.
27. Qui és l’autèntic beneficiari d’una subvenció o ajuda? Explica la resposta.

Normalment les ajudes i les subvencions es concedeixen per satisfer el bé públic, així
doncs, el veritable beneficiari d’una subvenció serà el que realment millora la seva
posició després de la sortida dels fons des de l’entitat finançadora. Per exemple, una
ajuda a una ONG per donar cursos de català per a immigrants, el beneficiari real de la
subvenció serà l’immigrant que rep el curset i pot millorar el seu domini del català. No
obstant això, a efectes legals serà l’ONG que rep els fons.
28. Quin paper exerceixen les entitats col·laboradores en les subvencions?
©McGraw-Hill 5-1|
9
UNITAT Solucionari
Un paper important, ja que són els encarregats de distribuir els fons públics en nom de
l’Administració als beneficiaris, quan l’Administració no ho pot fer directament.
29. Sabem que hi ha un procediment ordinari de concessió de subvencions, però

hi ha altres procediments? Quins? Tenen algun avantatge?
Forma directa, és més ràpida en l’adjudicació, sempre segons la llei, de manera
excepcional i sempre vetllant pel bé públic.
30. Quins criteris se solen seguir per concedir ajudes i subvencions?

Els prèviament fixats en les bases, sempre dirigits al bé públic.
31. Posa’t en el lloc d’una funcionària a qui se li presenten dues sol·licituds per a
una ajuda. Ambdues compleixen els mateixos requisits en igualtat, però
només es pot concedir l’ajuda a una. Què hi faries? Quin criteri seguiries per
a l’assignació? Comenta-ho amb els companys i companyes en grups reduïts i
després compartiu els vostres pensaments amb la resta.
Els que estableixin les bases de la convocatòria. S’hauran establert prèviament. Per
exemple, el destinatari final, o el primer que va presentar la sol·licitud. Sempre ha
d’aparèixer en les bases per evitar situacions d’injustícia.
32. Què passa si no rebem resposta a una sol·licitud de subvenció? Hi ha silenci

administratiu? En quin sentit?
L’entendrem desestimada per silenci administratiu.
33. Formeu grups i penseu en una possible idea d’emprenedoria. Busqueu,

utilitzant els cercadors i les eines més adequades, possibles ajudes o
subvencions per tirar endavant la vostra idea.
Resposta lliure, seguint la informació de la unitat i els casos pràctics d’aquesta.
34. Per què es diu que les subvencions directes són menys transparents? Es
refereix això a totes les subvencions d’aquest tipus? És correcta aquesta
afirmació? Busca a Internet la normativa que les regula i argumenta la teva
resposta.
Resposta lliure. Es diu això, per la seva pròpia forma d’adjudicació, un procediment
molt menys públic, al gust de l’Administració que l’atorga. En principi, no hauria de ser
així, ja que tot es publica, inclosos els criteris tinguts en compte per atorgar la
subvenció esmentada.
35. Què es vol dir quan s’afirma que les ajudes poden actuar en contra de la
competència dels mercats? Com poden afectar les ajudes, més enllà de la
competència, els mercats? Raona la resposta.
Resposta lliure. Es diu que pot afectar la competència del mercat en la mesura en què,
pel fet d’ajudar una empresa determinada, aquesta pot beneficiar-se millorant la seva
posició en el mercat, principalment perquè podrà destinar part dels seus recursos (els
equivalents a la subvenció) a millorar la seva producció, estructura o funcionament.
Però l’afirmació és discutible, ja que la major part de les empreses tenen les mateixes
opcions d’acudir a aquestes fonts/subvencionis/ajudes.
©McGraw-Hill 6-1|
9
UNITAT Solucionari
Síntesi
Completa l’esquema de síntesi següent en el teu quadern i fes el teu propi mapa
mental per repassar les principals qüestions relacionades amb la contractació
pública.
En equip
©McGraw-Hill 7-1|
9
UNITAT Solucionari
Test de repàs
1. La informació administrativa particular:
a) És la relativa a les empreses.
b) Correspon a les publicacions en el BOE.
c) No inclou la de les CA.
d) És la relativa a l’estat dels procediments en tramitació.
2. Pel que fa les fonts d’informació digitals o electròniques, direm que:

a) Se’n coneix l’autor.
b) Tendeixen a l’especialització.
c) Són fàcilment creïbles.
d) Tenen les mateixes característiques que les tradicionals.
3. El dret a la informació és:

a) Exclusiu de les persones interessades en procediments administratius.
b) Un dels pilars de l’estat de dret.
c) El que tenim per fer servir Internet.
d) Exclusiu dels mitjans de comunicació.
4. Les fonts d’informació poden ser:

a) Personals, generals i administratives.
b) Personals, institucionals i documentals.
c) Primàries, secundàries i generals.
d) Individuals, associatives i documentals.
5. Amb relació al BOE, direm:

a) Cada Administració en publica un de diferent.
b) Té cinc seccions.
c) Les lleis mai surten publicades en el BOE.
d) La informació publicada en el seu web no té vigor legal.
6. A l’hora de buscar la informació referent a un sector productiu:

a) No n’hi haurà prou de buscar a Internet..
b) No em conformaré amb la publicada en les pàgines oficials.
c) Prendré com a referents les associacions sectorials.
©McGraw-Hill 8-1|
9
UNITAT Solucionari
7. Mantenir actualitzada la informació referent a la legislació que cal aplicar en la
nostra empresa…
a) És una feina complicada i sense benefici real.
b) És una feina innecessària.
c) És una cosa que fan totes les empreses.
8. En els procediments de contractació i adjudicació hem de trobar, entre

d’altres:
a) L’objecte del contracte, les característiques personals, tècniques i
econòmiques.
b) L’objecte i les característiques tècniques i econòmiques.
c) La solvència de les parts implicades en el procediment.
d) La solvència personal i les característiques tècniques i econòmiques del projecte.
9. Dins del personal públic, hi ha:

a) Funcionaris de carrera.
b) Funcionaris interns.
c) Personal laboral.
d) Personal públic.
10. Una de les diferències entre el caràcter administratiu i el privat dels

contractes públics és:
a) No hi ha diferència.
b) El caràcter privat inclou els contractes d’obra i l’administratiu no.
c) El caràcter privat es regeix pel dret mercantil.
d) El caràcter administratiu inclou els contractes de subministraments i serveis.
11. Són contractes públics:

a) Els d’obra pública.
b) Els de subministraments.
c) Els de prestació de serveis.
d) Tots els anteriors.
12. La forma d’adjudicació dels contractes públic no pot ser:

a) Debatuda.
b) Oberta.
c) Restringida.
d) Negociada.
©McGraw-Hill 9-1|
9
UNITAT Solucionari
13. La quantia dels contractes públics inclou l’IVA?
a) No.
b) No sempre.
c) Sí, si és de serveis.
d) Sí.
14. La tramitació dels contractes pot ser:

a) Habitual.
b) Urgent.
c) Emergent.
d) Substituïble.
15. Les subvencionis públiques han de justificar-se?
a) No.
b) Sí.
c) Quan ho requereixi la sol·licitud.
d) Sempre abans del cobrament.
16. Quins requisits s’han de complir per a l’atorgament d’una subvenció?

a) La competència de l’òrgan que la concedeix..
b) Que no hi hagi partida pressupostària.
c) Que la convocatòria no es publiqui en el BOE.
d) Que no s’hagi fet anteriorment el projecte subvencionat.
©McGraw-Hill 10-1|
9
UNITAT Solucionari

Actualitzar i gestionar la informació relativa a la legislació i les
normatives aplicables als diferents entorns empresarials.
1. Cada quant temps és recomanable que comprovi la legislació a aplicar en el
meu negoci?
No hi ha una regla, ni una periodicitat concreta. Com a mínim cal consultar anualment
la legislació aplicable, però cal estar atent a les publicacions. Trimestralment pot ser
un bon ritme de consulta. Si es té configurat un procediment senzill, la consulta es pot
fer sense perdre gaire temps.
2. On comprovaré la vigència de les normes que aplico en el meu negoci?

En la legislació publicada en cada ministeri, conselleria o regidoria, així com en les
pàgines de sindicats i de les principals associacions sectorials que haurem de tenir
reconegudes i localitzades.
3. Quins mecanismes puc incloure en el meu dia a dia que m’ajudin a mantenir
actualitzades les meves fonts informatives?
Cal mantenir una posició d’alerta constant i una actitud observadora.
4. De quines eines disposo per a aquesta tasca d’actualització?

Actualitzacions d’Internet, alertes en l’ordinador i al mòbil, així com una cerca activa.
Reconèixer les diferents fonts d’informació en relació amb

l’Administració i distingir els diferents butlletins oficials, la
seva estructura i els seus usos.
5. Diferencia la informació administrativa general de la informació administrativa
particular en els casos següents:
a) Contractació pública per al servei de neteja dels hospitals de Catalunya
feta pel Departament de Salut.
b) Ajuda a les escoles de negocis per la realització de projectes
d’internacionalització i millora de la formació lingüística de l’alumnat,
convocat pel Ministeri d’Educació i Formació Professional.
c) Subvenció per a la promoció turística dels municipis del Maestrat,
convocada per la Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana.
Totes seran al principi informacions administratives generals. En el cas que fessin
referència a procediments tancats i als interessats de manera concreta, parlaríem
d’informacions particulars.
6. D’acord amb el que hem vist en la unitat, tria una pàgina web en què es faciliti
informació relacionada amb algun sector productiu que es dugui a terme a la
teva regió. A continuació, determina:
©McGraw-Hill 11-1|
9
UNITAT Solucionari
a) És gratuïta?
b) Per a qui serà útil?
c) Està contrastada?
d) És creïble?
e) Gaudeix de legitimitat?
f) Té algun filtre?
g) Està actualitzada?
h) Compta amb algun suport institucional?
Arran de les respostes, raona la qualitat de la font, la facilitat de consulta, si
té disponibles eines per simplificar-ne l’ús i si la inclouries en les teves fonts
de referència.
Prenem per exemple el sector de les joguines (www.aefj.es).
a) No tota, hi ha espai de consulta per a associats.
b) Per a tot el que vulgui conèixer el sector o fins i tot participar-hi.
c) Sí.
d) És creïble, pels associats que en formen part d’ella, i de les entitats que hi
col·laboren i a què fan referència
e) Sí.
f) No es pot saber.
g) Sí.
h) Sí.
La qualitat de la font és alta, i més gran i millor si ets associat. Sí que és una pàgina
per incloure en les meves fonts de referència.
7. Tria el web de qualsevol Administració pública dedicada a l’educació i

contrasta la facilitat que té per fer les accions següents:
• Sol·licitar una ajuda per al material escolar.
• Informar-te sobre les proves d’accés a la universitat.
• Demanar una beca de transport per als estudis universitaris.
És senzill trobar la informació? Està publicada tota la informació necessària?
Ara, utilitza les eines que el PAG posa al nostre abast. És més senzill?
Obtenim la mateixa informació, més o menys??
Si seleccionem, per exemple, la Comunitat de Madrid, entraríem en el web de la
Conselleria d’Educació i Ocupació. Navegant pel web buscaríem la informació.
Després de la cerca i la simulació de les accions que se’ns demanen, observem que és
senzill accedir al menú d’ajudes i beques. En canvi, buscar informació sobre l’accés a
la universitat és més complicat, perquè apareix en la secció de joventut (estudiar) i
aquí sí que apareix la informació de les proves i altres (molt útil) però difícil d’accedir-
hi, millor utilitzar el cercador que el web de la comunitat (o el cercador del web).
©McGraw-Hill 12-1|
9
UNITAT Solucionari
Per a la segona part de l’activitat, dependrà de l’opinió de l’alumnat. En principi,
hauríem de constatar que és més senzill i ofereix la mateixa informació.
8. Amb quina freqüència es publica el BOE? I el diari oficial de la teva comunitat

autònoma? I el DOUE?
La publicació del BOE és diària. Quant al diari oficial de la comunitat autònoma,
l’alumnat haurà d’entrar en la pàgina web corresponent per localitzar-hi la informació
que se sol·licita.
El cas concret del DOUE: és la font principal d’EUR-Lex. Es publica cada dia (de dilluns
a divendres; els dissabtes, diumenges i festius, només en casos urgents).
9. Esbrina on es pot consultar físicament el Diari Oficial de la Unió Europea i el

de la teva província..
La consulta física del Diari Oficial de la Unió Europea es pot fer en diversos llocs, des
de delegacions de govern i conselleries, fins a les biblioteques de la majoria de les
universitats espanyoles. I passa el mateix amb el de la província, en les províncies en
què n’hi hagi.
10. Localitza en el Diari Oficial de la Unió Europea:

• L’última llei publicada.
• L’última subvenció o ajuda convocada.
• L’última resolució sobre una contractació pública publicada.
Hi farem servir el cercador del DOUE, emplenant els espais requerits amb la
informació sol·licitada, tal com hem vist en la unitat. Cal tenir en compte que la
majoria de la informació publicada és en anglès, francès o alemany.
11. Una persona crea un negoci a Catalunya. Quin butlletí mirarà quan tingui
necessitat, el de l’Estat o el de la seva comunitat? Per què?
Dependrà de la mena d’informació que li interessi i del tipus de negoci si és d’àmbit
nacional o autonòmic, però també caldrà tenir en compte la legislació publicada en el
Diari Oficial de la Unió Europea.
Identificar els tràmits a seguir, els documents a aportar i els

terminis a complir en les relacions amb l’Administració..
12. Busca l’última convocatòria d’oposicions al cos de gestors de l’Administració
de justícia, determina la informació següent i realitza la instància
corresponent per participar en elles.
• Termini de presentació de la instància.
• Quantia del pagament de taxes.
• Procediment de les proves.
• Lloc de realització.
• Documentació a presentar.
• Forma de resolució del procediment d’oposició..
©McGraw-Hill 13-1|
9
UNITAT Solucionari
El procediment és digital o presencial? En cas que sigui digital, com puc dur-
lo a terme si no tinc mitjans electrònics?
Segons el moment en el qual es faci l’exercici el resultat pot variar, però més o menys
les respostes s’aproximarien molt a les següents:
• 20 dies des de la publicació en el BOE.
• Per participar en els processos selectius corresponents s’haurà d’emplenar el model
oficial «Sol·licitud d’admissió a proves selectives de l’Administració pública» (model
790-codi 007), que estarà disponible en el punt d’accés general
(www.administracion.gob.es) en castellà i altres llengües oficials de les comunitats
autònomes.
• Sistema d’oposició i curs selectiu.
• La primera prova en diverses ciutats: la Corunya, Madrid, Barcelona, Sevilla,
València, Valladolid…
• El model 790 i, a més, quan calgui, segons les bases:
o Comprovant bancari d’haver ingressat els drets d’examen, en el cas que les
sol·licituds se subscriguin a l’estranger.
o La documentació que justifiqui l’exempció del pagament de taxes.
o El títol de família nombrosa actualitzat quan l’aspirant sigui membre de família
nombrosa de categoria especial i tingui dret a l’exempció del 100% de la taxa, o
de categoria general i tingui dret a la bonificació del 50%.
o La documentació prevista en l’apartat onzè de l’ordre esmentada anteriorment
per als aspirants que tinguin la condició de funcionaris espanyols d’organismes
internacionals.
• L’òrgan competent del Ministeri de Justícia, publicarà la llista d’opositors aprovats
en el Butlletí Oficial de l’Estat i els diaris oficials de les comunitats autònomes on es
convoquen places.
Localitzar els serveis que l’Administració posa a l’abast de

l’administrat i saber com aprofitar-los en el dia a dia
empresarial.
13. Esbrina si les administracions autonòmiques tenen un directori centralitzat
de les seves seus electròniques. Localitza els serveis electrònics que ofereix
l’Administració en la teva comunitat autònoma.
Dependrà de la comunitat autònoma i del moment en què es faci l’exercici. Si bé la
major part de les administracions disposen de seu electrònica, no totes les comunitats
tenen les seves seus centralitzades i recollides en un únic directori.
14. Imagina que treballes com a auxiliar administratiu per a una fundació
dedicada a la sensibilització del canvi climàtic. Aquest any voleu instal·lar a
les vostres oficines un espai de recollida de mobiliari i un altre per a la
recollida d’aparells electrònics i digitals. D’aquesta manera, penseu que
guanyeu en coherència i compliu l’Agenda 2030. Per fer-ho, us poseu a
buscar ajudes i subvencions.
©McGraw-Hill 14-1|
9
UNITAT Solucionari
a) Per on començaràs?
b) Què buscaràs?
c) On acudiràs?
d) Quines fonts d’informació utilitzaràs?
e) A quines administracions nacionals, autonòmiques i locals acudiràs?
f) Quants professionals o voluntaris hi necessitaràs?
g) Quina regulació hi ha sobre aquest tema?
h) Quines ajudes ofereix l’Administració en aquest àmbit?
i) Prova les eines exposades en aquesta unitat i verifica’n la utilitat..
Amb tot això, elabora un document a manera de memòria explicativa del
projecte que acompanyarà les sol·licituds de subvencions.
A l’hora d’organitzar la campanya, el nostre punt de partida serà veure les necessitats
que tenim: personal, infraestructura, permisos, emplaçament físic, gestió posterior
dels productes recollits… i amb tot això elaborar el pressupost corresponent.
Algunes institucions potser no col·laborin de manera econòmica, però poden
proporcionar recursos materials o personals per a la realització d’aquesta. Però per
fer-ho haurem de tenir-ho tot ben planificat, programat i documentat.
Les fonts d’informació seran la mateixa Administració i les altres associacions
dedicades a temes de gestió de residus.
Acudirem a totes les administracions que puguin tenir relació amb les nostres finalitats
socials, siguin autonòmiques, locals o d’àmbit nacional o europeu. Així com
finançament privat.
A l’hora de buscar en els ministeris i les conselleries, en els apartats de subvencions i
ajudes obtindrem una llista de possibles ajudes públiques.
Seria molt positiu, explorar el món empresarial privat, ja que moltes empreses veuen
amb bons ulls fer aportacions i donacions a activitats i accions, com podria ser la
nostra, a més per la satisfacció pròpia d’ajudar, perquè poden obtenir beneficis fiscals
interessants.
©McGraw-Hill 15-1|
9
UNITAT Solucionari
Posa’t a prova
Una vegada elaborat el pla, responeu a les preguntes següents:
• Quin tipus de plans de desenvolupament econòmic estan subvencionats? A
quins projectes de diversificació de l’entorn rural estan dirigides les ajudes?
• De quina quantitat parlem? Quines seran les condicions de l’ajuda?
• A quines ajudes i subvencions públiques es pot optar?
• Quins passos i quines condicions han de complir-se per practicar una
agricultura ecològica?
• Tenint en compte que la seu social de l’empresa està localitzada en el vostre
lloc de residència, verifiqueu si es compleixen els requisits. Per fer-ho,
esbrineu els passos que hauria de seguir l’empresa per optar a les ofertes que
heu trobat.
• Us han resultat útils les eines posades en marxa per l’Administració?
La primera cosa serà acudir a les pàgines de l’Administració i els portals corresponents.
Sempre es recomana crear un perfil particular per interactuar amb les administracions i
beneficiar-se de les eines disponibles.
Per resoldre aquesta pràctica podem acudir als models plantejats i utilitzats en els
diferents casos pràctics que acompanyen la unitat.
Les pàgines web de l’Administració, esmentades en la unitat, també seran de gran ajuda a
l’alumne. Hi ha models d’instàncies i documents amb formats predefinits que podem fer
servir.
©McGraw-Hill 16-1|

Solucionari

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Solucionari

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1

Unitat 1. Organització funcional de

Capítol primer. Dels espanyols i estrangers 11-13

Capítol segon. Drets i llibertats 14

- Secció 1a. Dels drets fonamentals i de les

- Secció 2a. Dels drets i els deures dels ciutadans 30-38

Capítol tercer. Dels principis rectors de la política

Capítol quart. De les garanties de les llibertats i

Capítol cinquè. De la suspensió dels drets i les

2. Després de més de quaranta anys de Constitució, i després de comentar els

3. Parlant de sistemes econòmics, sabries identificar les diferències entre una

4. Defineix el significat de monopoli i debat amb la resta de la classe si és

5. Confecciona una llista amb tres exemples de:

6. Busca un article de premsa on aparegui el terme aforament i explica’n el

Cantàbria suprimeix definitivament els aforaments de diputats i càrrecs polítics

12. Ordena de menys a més rellevància jurisdiccional els jutjats i tribunals

4. Tribunal Superior de Justícia de la comunitat autònoma

13. D’acord amb la carrera judicial:

15. Podria extrapolar-se la idea d’estabilitat pressupostària a una empresa

Madrid 37 Màlaga 11 Las Palmas 8 Santa Cruz de

20. Esbrina si en l’actualitat hi ha en marxa algun procés selectiu (oposició),

21. A més de l’activitat de l’ICEX (Espanya Exportació i Inversions), les comunitats

23. Com classificaries l’Institut de Crèdit Oficial (ICO)?

25. Pot figurar El Corte Inglés en la llista de l’INVESPE? Raona la resposta.

2. El secretari d’Estat d’Hisenda es considera:

3. De les característiques següents, quina no s’ajusta a la Constitució espanyola

4. Quin és el model econòmic que defensa la Constitució en l’article 38??

5. Pel que fa al Consell de Ministres, indica l’afirmació correcta:

6. Una sentència del Tribunal Suprem es pot recórrer a:

8. El poder legislatiu recau sobre:

9. Dels ens següents, indica quin no pertany al poder judicial:

10. Assenyala quin òrgan crea jurisprudència en l’àmbit judicial:

11. Fent referència a la finalització del procediment de la qüestió de confiança,

Comprova el teu aprenentatge

Identificar la Constitució espanyola com a font del dret espanyol

2. Hi ha dues vies per reformar la Constitució: la via ordinària de l’article 167 o

Identificar el poder legislatiu en la Constitució espanyola, les

5. El Senat és la cambra de representació territorial, però realment sabem quants

Com a curiositat es pot dir:

6. Quina diferència hi ha entre immunitat, inviolabilitat i aforament quan parlem

Identificar el poder judicial en la Constitució espanyola, les

8. Ordena els òrgans judicials en matèria penal en funció de la seva instància, de

Identificar el poder executiu en la Constitució espanyola, les

10. Entra en la pàgina web de l’Administració del Govern: bit.ly/3oEv0Vv.

Secretaria Sotssecretaria Gabinet del

Agència Nacional d’Avaluació de la Divisió de Tecnologies de la

Col·legi de Espanya a Parí s

Servei Espanyol per a la

Sotsdirecció General d’Activitat

Sotsdirecció General de Tí tols i

Universitat Internacional Menéndez

13. Tant la moció de censura com la qüestió de confiança suposen instruments de

Identificar l’Administració pública en la Constitució espanyola

a-4: El sotsdelegat del Govern coordina la protecció civil en l’àmbit provincial.

• Assessora aquests estudiants indicant-los quins passos han de fer i on han

• Indica al potencial client el document que ha d’emplenar per sol·licitar el NIF i

Unitat 2. El model territorial de l’Estat

2. Segons quin principi una ciutadana extremenya té dret a rebre assistència

4. Amb quines comunitats autònomes podria inicialment plantejar una comissió

5. Es podria crear una comissió territorial de coordinació entre les comunitats

a) Quin tema s’ha tractat en aquesta conferència?

b) Qui hi ha participat per part del Govern?

c) Qui hi ha participat per part de la teva comunitat autònoma?