Unitat 8: LA RELACIÓ AMB L’ADMINISTRACIÓ: ACTES I PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS.

1. L’INTERESSAT I ELS SEUS DRETS:

Mantenir una relació correcta amb l’Administració és recomanable per a la ciutadania i important per al bon funcionament
empresarial.
La llei encarregada d’establir les normes entre interessats i administració és la LPACAP  Llei del Procediment Administratius
Comu de les Administracions Públiques.
La relació amb l’Administració és JURIDICOADMINISTRATIVA, té naturalesa jurídica perquè està subjecta al dret, però també
administrativa, pel fet que es manté amb l’Adminsitració.
Es distingeixen dos subjecte: Administració i Interessat:
- ADMINISTRACIÓ: el concepte és molt ampli, utilitzem el terme per referir-nos a l’Estat (Gover, Comunitats,
Ajuntaments,...).
o AGE: Administración general del Estado:
Hacienda, Tráfico, Seguridad Social, etc.
o ADCCAA: Administración de las Comunidades Autónomas.
Consell Insular, Conselleria d’Educació.
o AdLocal.
Ajuntaments,
o Otros organismos públicos. (entidad que ha sido creada por la Administración, dependientes de una
administracion concreta).
Consorcios (Menorca: consorci del sol rustic, per exemple). Fundaciones e instituciones creadas por admn
púbilca (ex, menorca  Bintaufa).
o Universidades(públicas).
La llei les deixa a part.
- INTERESSAT: Per poder actuar en un procediment administratiu, els ciutadans i ciutadanes han de tenir capacitat
d’obrar i estar legitimats per fer-ho  ha d’haver-hi una relació entre la ciutadania i l’objecte del procediment. Es
coinsideren interessats:
o Els que iniciïn el procediments, com a titulars de drets o interessos legítims individuals o col·lectius.
o Els que, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin resultar afectats per la decisió que s’hi
adopti.
o Aquells els interessos legítims dels quals, individuals o col·lectius, puguin resultar afectats per la resolució i es
personin en el procediment.
o Les associacions i les organitzacions representatives d’interessos econòmics i socials seran titulars d’interessos
legítims col·lectius en els termes que la llei reconegui.
Drets de l’interessat:
o Als drets que tenim com a ciutadans i ciutadanes en les nostres relacions amb les administracions públiques,
afegirem els drets de què disposem ene l moment en què ens convertim en interessats d’un procediment.
2. L’ACTE ADMINISTRATIU:
L’acte administratiu és una declaració de voluntat, de judici, de coneixement o desig, feta per l’Administració en l’exercici d’una
potestat administrativa diferent de la reglamentària.
Seran actes administratius els que duu a terme l’Administració per complir les seves funcions, d’acord amb el dret administratiu.
No será un acto administrativo aquellos que no estén sujetos al derecho administratico: contratar una persona en el sector
público  derecho laboral ( los procedimientos durante el proceso  acto administrativo) ; la contratación (no administrativo,
derecho laboral).
ELEMENTS DE L’ACTE ADMINISTRATIU:
Unitat 8: LA RELACIÓ AMB L’ADMINISTRACIÓ: ACTES I PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS.
Acto firme_ no se puede recurrir.
Acto no firme: se puede recurrir.
CLASSES D’ACTES ADMINISTRATIUS:

NOTIFICACIÓ, PUBLICACIÓ,
NUL·LITAT I ANUL·LABILITAT:
Les formes que utilitza
l’Administració per fer públics els
actes i resolucions és la notificació
i la publicaicó consegüent en els
butlletins oficials.
NOTIFICACIÓ: establex que els
òrgans que dictin les resolucions i
els actes administratius els
notificiaran a les persones
interessades els drets i els
interessos què ouguin veure’s
afectats. Aquestes notificacions
s’hauran de dur a terme en el
termini de deu dies, a partir de la
data en què hagin estat dictades.
PUBLICACIÓ:
Els actes administratius seran
publicats quan així ho estableixin
les normes reguladores de cada
procediment o quan ho aconsellin
raons d’interès públic.

Si es compleixen els requisits legals, els actes administratius es publicaran i aquesta publicació tindrà el mateix efecte que la
notificació. La publicació d’un acte haurà de contenir els mateixos elements que la notificació.
NUL·LITAT I ANUL·LABILITAT:
Hi ha la possibilitat que un acte administratiu no compleixi totalment l’ordenament jurídic. En funció de la magnitud d’aquest
incompliment, es poden produir situacions de nul·litat, anul·labilitat o irregularitat dels actes administratius.
- Actes nuls de ple dret: són els que lesionin els drets i les llibertats protegits per la Constitució, els dictats per un òrgan
incompetent, els que tinguijn contingut impossible i els constitutius d’infracció penal.
- Actes anul·lables: es tracta d’actes que no compleixen l’ordenament jurídic, no tenen els requisits formals
indispensables, donen lloc a indefensió de kles persones interessades o a la realització d’accions fora del termini marcat
per fer-ho.
- Irregularitat dels actes: hi ha la possibilitat que existeixin irregularitats no ivalidants , en els actes administratius, com
ara defectes de forma i actuacions fora de terminis, que poden ser esemades i no provoquen anul·labilitat.

3. EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU:
S’entén per procediment administratiu el conjunt d’actes de la mateixa naturalesa (actes de tràmit), duts a terme per
l’Administració, que se succeiran fins a arribar a un acte de resolució final, que servirà per a l’assoliment d’una finalitat.
FASES DEL PROCEDIMENT:
Unitat 8: LA RELACIÓ AMB L’ADMINISTRACIÓ: ACTES I PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS.

INICIACIÓ:
El procediment podrà iniciar-se d’ofici o a sol·licitud de la persona interessada. Els procediments s’inicien d’ofici per un òrgan
competent, ja sigui per la seva pròpia iniciativa, conseqüència d’una ordre superior, per petició raonada d’un altre òrgan o per
denúncia.
Abans d’iniciar un procediment, l’òrgan competent podrà obrir un període d’informació o d’actuacions prèvies per conèixer el
cas i, en conseqüència, iniciar el procediment o no.
ORDENACIÓ:
L’ordenació del procediment és el moment en què es determinen els principis que han de tenir-se en compte durant la
tramitació:
- En primer lloc, l’expedient administratiu que es creï haurà de tenir format electrònic.
- En segon lloc, l’Administració ha de complir el principi de celeritat.
- En tercer lloc, s’haurà de complir també el principi de simplificació administrativa.
- Finalment, es requereix el compliment dels tràmits per part de les persones interessades.
INSTRUCCIÓ:
La fase d’instrucció té com a objecte proporcionar a l’òrgan decisori els elements de judici necessaris per a una resolució
adequada. Aquestes ajudes van des de les al·legacions fins a les activitats esclaridores o les opinions competents a la mateixa
participació dels subjectes interessats.
La llei estableix que els actes d’instrucció que calguin per a la determinació, el coneixement i la comprovació de fets pels quals
s’ha de pronunciar la resolució es faran d’ofici i per mitjans electrònics per part de l’òrgan encarregat de tramitar el
procediment.
Entre els tràmits per poder assolir els objectius de l’Administració trobem:
- Al·legacions: en qualsevol moment anterior al tràmit d’audiència, les persones interessades poden aportar documents i
al·legacions o altres elements de judici, que ha de tenir en compte l’òrgan competent a l’hora de redactar la proposta
de resolució.
- Proves: tenen com a funció acreditar fets rellevants per a la decisió final que es prendrà en el procediment. L’obertura
del període probatori és decisió de l’Administració, i la durada no pot ser inferior a deu dies nie xcedir de trenta.
- Informes: són parers que emeten autoritats i facultatius diferents d’aquells a qui correspon dictar resolució sobre els
fets o les pretensions del procediment. Serveixen per aportar elements de judici necessaris per a una resolució
correcta. Tret de disposició expresa, no seran vinculants. A més, aquests informes hauran d’emetre’s a través de mitjan
electrònics.
- Audiència dels interessats: una vegada instruït el procediment, i abans de redactar la proposta de resolució, es posarà
de manifest a l’interessat o interessada perquè, en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze, al·legui i
presenti els documents i les justificacions que stimi oportú. Si abans d’acabat el termini els subjectes interessats
manifesten la decisií de no efectuar al·legacions, es considerarà fet aquest tràmit.
- Informació pública: l’òrgan que hagi de resoldre el procedimanent pot acordar un període d’informació pública
anunciant´lo amb la intenció que qualsevol persona pugui examinar el procediment o una part d’aquest.
FINALITZACIÓ:
La finalització motivada del procediment es produirà de les maneres següents:
- Per resolución
- Per desistiment.
- Per la renúncia al dret en què es fonamenti la sol·licitud, quan aquesta renúncia no
estigui prohibida per l’ordenament jurídic.
- Per la declaració de caducitat.
- Per la impossibilitat material de continuar-ho per causes sobrevingudes.
La finalització normal és la resolució que es produeix quaj es dicta l’acte o resolucií final del
procediment, en què s’han de resoldre totes les qüestions plantejades per l’interessat i
aquelles aktres que se’n derivin. La resolució pot ser estimatòria, desestimatòria i inadmissible.

EL SILENCI ADMINISTRATIU:
Unitat 8: LA RELACIÓ AMB L’ADMINISTRACIÓ: ACTES I PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS.
Hi ha silenci administratiu quan l’Administració no resol un procediment administratiu de manera expressa en el termini
determinat per fer-ho.
L’estimació per silenci administratiu té amb caràcter general la consideració d’acte administratiu finalitzador del procediment.
No obstant això, la desestimació per silenci administratiu té només efectes de permetre als subjectes interessats la interposició
del recurs administratiu o contenciós administratiu que resulti procedent.
RECURSOS ADMINISTRATIUS:
Un recurs administratiu és la manera com els interessats o interessades sol·liciten a l’Administració que modifiqui o anul·li els
actes administratius que consideren contraris a l’ordenament jurídic.

VOCABULARI:
Capacitat d’obrar: Suposa l’atribució per part de l’ordenament jurídic de la capacitat d’actuar i exercir els drets i els deures que
la llei atorga.
Capacitat jurídica: Atribució que dona l’ordenament jurídic a les persones físiques o jurídiques per ser titulars de drets i
obligacions.
DIFERÈNCIA CAPACITAT D’OBRAR I CAPACITAT JURÍDICA:
Capacitat d’obrar: quan una persona tiene la capacidad de actuar i de ejercer derechos y deberes. Menor de edad,
judicialmente, incapacitado, etc.
No és el mateix la capacitat d’obrar i capacitat jurídica.
Capacitat jurídica: aptitut que tenen totes les perones des del seu naixement per ser subjectes de drets i obligacions 
significa que una persona no nascuda té drets i capacitat jurídica, un menor d’edat també. Poden ser titular d’un bé immoble,
però no tenen capacitat d’obrar.
Interessat: Implicat, afectat, que té un interès per alguna cosa.
Persona jurídica: Les associacions d’interès particular, siguin civils, mercantils o industrials, a què la llei concedeix personalitat
pròpia, independent de la de cadascun dels associats.
Persona física: Persona individual que té drets i obligacions. Tots tenim personalitat física des del moment en què naixem.
Titular d’un dret_ Propietari dun dret. S’entén per titular d’un dret la persona facultada per exercir un poder reconegut per les
normes del dret (normalment el que inicia un procediment administratiu). Quan la condició d’interessat derivés d’alguna relació
jurídica transmissible (mort de l’interessat, per exemple), el dret existent succeirà tal com es trobava, qualsevol que sigui l’estat
del procediment.
Lícit: Just, permès, que és de llei.
Voluntat: Dessig de fer una cosa. Criteri que pretén fer valer l’Administració en un assumpte determinat.
Notificació: document en què consta la resolució comunicada.
Elements de judici: Criteris de valoració.
Facultatiu: Especialista, persona experta que treballa per a l’Estat.
Impulsar: Induir a la realitzacioó de l’acció administrativa.
Incoar: Iniciar un procés, plet, expedient o una altra acció semblant.
Vinculant: Subjecte a obligació.