You are on page 1of 11

CONTRACTACIÓ PÚBLICA I: SUBJECTES, OBJECTE I TIPUS DE CONTRACTES

CONTRACTE: acord de voluntats entre dues o més persones reconegut per la


llei i adreçat a crear, modificar o extingir una obligació
La importància del sector públic en l’economia i el fet que les Administracions
treballin amb recursos públics imposa que el seu règim de contractació estigui
sotmès a una regulació molt detallada i rígida, diferent de la que afecta els
particulars.
Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (LCSP) que va
entrar en vigor el 9 de març del 2018. Però que poc més d’un any després es fa
una modificació que és la darrera amb el Decret Llei 14/2019, de 31 d’octubre.

SUBJECTES DE LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA

La flexibilitat amb què s’apliquen les previsions augmenta en funció del tipus de
subjecte públic del que parlem. S’utilitza el símil dels cercles concèntrics

SECTOR PÚBLIC
PODERS ADJUDICADORS
AAPP

1. Administracions Públiques:
- L’Administració de l’Estat, l’administració Autonòmica i la local
- Les Entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social
- Els Organismes autònoms
- Les Universitats públiques
- Les Administracions independents
- Les Entitats de dret públic dependents de totes les anteriors, finançades
amb recursos públics, i que no funcionen amb criteris de rendibilitat

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com


2. Poders adjudicadors
- Persones jurídiques de dret privat creades per satisfer interessos
generals (no industrials ni mercantils), controlades o finançades per
qualsevol dels anteriors
- Les associacions que puguin constituir qualsevol dels anteriors subjectes
3. Sector públic
- Les societats mercantils participades pels anteriors en més d’un 50%
- Els consorcis
- Les fundacions públiques
- Les mútues d’accidents de treball i malalties professionals
- Les associacions que puguin constituir els anteriors subjectes

OBJECTE DE LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA


- El TRLCSP s’aplica a qualsevol contracte onerós (no gratuït) signat per
qualsevol dels ens integrants del sector públic
- Existeix un règim diferenciat pels contractes en funció de la quantia
(contractes menors, ordinaris o harmonitzats) i el contingut del
contracte (contractes administratius o privats)
- Contractes exclosos del TRLCSP:
 la relació de servei amb funcionaris i contractes amb personal
laboral
 els serveis públics finançats amb tarifes, taxes o preus públics
 els convenis i acords de col·laboració, tant nacionals com
internacionals
 els serveis d’arbitratge i conciliació
 els serveis financers
 els contractes sobre béns immobles, valors negociables o
propietats incorporals

Contractes HARMONITZATS
Els contractes més importants (per raó de la seva quantia econòmica) estan
sotmesos a un règim harmonitzat per a tota la Unió Europea, amb una
mecànica de publicitat i tramitació comuna a tots els Estats membres. Són els
següents:
- Tots els contractes de col·laboració entre el sector públic i el sector
privat
- Els contractes d’obres, concessions d’obres públiques,
subministraments i serveis:
 Obres i concessions d’obra pública ≥ 4.845.000 euros

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com


 Serveis i subministraments ≥ 125.000 euros (quan l’entitat
adjudicadora és l’AGE o les entitats gestores i serveis comuns de
les SS) o 195.000 (resta d’entitats adjudicadores)
Contractes exclosos de regulació harmonitzada (sigui quin sigui el seu valor):
- Els que tinguin per objecte la compra, el desenvolupament, la producció
o la coproducció de programes destinats a la radiodifusió
- Els de recerca i desenvolupament remunerats íntegrament per l’òrgan
de contractació
- Els contractes de defensa previstos pel TUE
- Els declarats secrets o reservats
- Aquells l’objecte principal dels quals sigui permetre als òrgans de
contractació la posada a disposició o l’explotació de xarxes públiques de
telecomunicacions o el subministrament al públic d’un o més serveis de
telecomunicacions

Contractes MENORS
Són aquells contractes públics definits exclusivament per raó de la seva quantia
- Contractes d’obres de fins a 50.000 euros
- Resta de contractes de fins a 18.000 euros
La tramitació dels expedients dels contractes menors només exigeix el certificat
d’existència de crèdit, l’aprovació de la despesa i la incorporació de la factura
corresponent. En els contractes menors d’obres també s’exigeix l’aprovació del
pressupost de les obres i, si escau, del projecte

Contractes MIXTOS
Són aquells l’objecte dels quals combina prestacions pròpies de diversos
contractes

Contractes ADMINISTRATIUS
Tindran caràcter administratiu, sempre que siguin celebrats per una AAPP, els
contractes següents:
- Aquells realitzats per una AAPP d’obres, concessió, servei,
subministrament o la col·laboració entre el sector públic i privat
- Els d’objecte diferent dels anteriors però que tinguin naturalesa
administrativa especial perquè resulten vinculats al gir o tràfic específic
de l’Administració contractant

Contractes PRIVATS
La resta de contractes subscrits per l’administració tindran la consideració de
contractes privats. En particular els contractes de:
- Assegurances, bancaris i d’inversions

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com


- Creació i interpretació artística i literària
- Espectacles de tipus cultural, esportiu o d’oci
- Subscripció a revistes, publicacions periòdiques i bases de dades
- Subscrits pels ens, organismes i entitats del sector públic que no tenen
la consideració d’AAPP

PRINCIPIS DE LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA


- Llibertat d’accés a les licitacions
- Publicitat i transparència dels procediments
- No discriminació dels procediments
- Utilització eficient dels fons
- Salvaguarda de la lliure competència
- Selecció de l’oferta econòmicament més avantatjosa

TIPUS DE CONTRACTES ADMINISTRATIUS


1. CONTRACTE D’OBRES
Té per objecte:
- La realització d’una obra, entesa com a resultat d’un conjunt de treballs
de construcció o enginyeria civil envers un bé immoble (carreteres,
ports, ferrocarrils, edificis, entre altres)
- L’execució de treballs de construcció preparació de terres, enderroc
d’immobles, moviments de terres, perforacions, sondeig, dragats,
instal·lacions elèctriques, entre altres
Amb caràcter previ cal aprovar el projecte corresponent. Aquests
divideixen les obres en els següents grups:
- Obres de primer establiment (construcció d’un bé immoble), reforma o
gran reparació
- Obres de reparació simple, restauració o rehabilitació
- Obres de conservació i manteniment
- Obres d’enderroc

2. CONTRACTE DE CONCESSIÓ D’OBRES PÚBLIQUES


- Té per objecte la realització d’una obra, en la qual la retribució a favor
del concessionari consisteix en el dret a explotar l’obra, o bé, en aquest
dret juntament amb el de percebre un preu
- Es preveu expressament que el contracte s’executarà sota risc i ventura
del concessionari
- Les concessions de construcció i explotació d’obres públiques no podran
excedir els 40 anys
- Les obres públiques construïdes mitjançant aquest contracte seran
finançades totalment o parcialment pel concessionari. Així mateix

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com


l’administració podrà aportar també recursos públics per al seu
finançament

3. CONTRACTE DE GESTIÓ DE SERVEIS PÚBLICS


- És aquell contracte mitjançant el qual l’administració encarrega a una
persona, natural o jurídica la gestió d’un servei públic de la seva
competència
- Cal que es tracti d’un servei que tingui un contingut econòmic que el
faci susceptible d’explotació per empresaris particulars i que no impliqui
l’exercici d’autoritat inherent als poders públics
- Aquest contracte es regirà tant per la legislació de contractació pública
com per les disposicions especials que regulin el servei concret
- En qualsevol cas l’Administració conservarà els poders de policia
necessaris per assegurar la bona marxa del servei i el contracte haurà
d’expressar clarament els àmbits de la gestió, tant funcional com
territorial
Modalitats:
 Concessió (l’empresari gestiona el servei sota el seu risc i ventura)
 Gestió interessada (administració i empresari participen de
l’explotació del servei)
 Concert ( amb la persona natural o jurídica que vingui realitzant
prestacions anàlogues a les que constitueixin el servei públic)
 Societat d’economia mixta (en què hi participa l’Administració, per
si mateixa o a través d’una entitat pública, en concurrència amb
persones naturals o jurídiques)
Durada:
 Execució d’obres i l’explotació de servei públic: 50 anys
*si es tracta d’un mercat o llotja central majorista d’articles
alimentaris gestionats per una societat d’economia mixta municipal:
60 anys)
 Explotació d’un servei públic no relacionat amb la prestació de
serveis sanitaris: 25 anys
 Prestació de serveis sanitaris –sense obra-: 10 anys

4. CONTRACTE DE SUBMINISTRAMENT
- És aquell contracte subscrit entre l’administració i un empresari que té
per objecte l’adquisició, l’arrendament financer o l’arrendament amb
opció de compra o sense, de productes o béns mobles (excepte
propietats incorporals i valors negociables)
- Impliquen l’adquisició o l’arrendament de béns mobles (no la reparació,
que normalment serà un contracte de serveis)

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com


-Tindran consideració de contractes de subministrament:
 Aquells en els quals l’empresari s’obliga a lliurar una pluralitat de
béns de forma successiva i per preu unitari
 L’adquisició i l’arrendament d’equips i sistemes de
telecomunicacions o per al tractament de la informació
No obstant:
 L’adquisició de programes d’ordinador elaborats a mida
es considerarà contracte de serveis
 Els de fabricació (béns lliurats amb unes característiques
prèviament fixades per l’administració)
5. CONTRACTE DE SERVEIS
- El contracte de serveis es defineix d’una manera residual, és a dir, ho
serien aquells l’objecte dels quals no s’encabeix en cap dels altres
contractes administratius ordinaris
- No podran ser objecte d’aquest contracte els serveis que impliquin
l’exercici d’autoritat inherent als poders públics
- Està prohibida la contractació mitjançant aquesta modalitat amb
empreses de treball temporal, excepte per a la realització d’enquestes,
presa de dades i altres serveis anàlegs
- La durada total del contracte, incloses les pròrrogues, no pot excedir
dels 6 anys
- Les pròrrogues no poden tenir una durada superior al termini fixat
originàriament
6. CONTRACTES DE COL·LABORACIÓ ENTRE EL SECTOR PÚBLIC I PRIVAT
- Els contractes de col·laboració són aquells en què una administració
encarrega a una entitat de dret privat la realització d’una actuació
global i integrada que, a més del finançament d’inversions immaterials,
d’obres o de subministraments necessaris per al compliment de
determinats objectius de servei públic o relacionats amb actuacions
d’interès general, comprengui:
 La construcció, instal·lació o transformació d’obres, equips,
sistemes o béns complexos, així com el seu manteniment i
renovació
 La gestió integral del manteniment d’instal·lacions complexes
 Fabricació de determinats béns i prestació de serveis
- Els contractes de col·laboració es regeixen per les normes generals
contingudes quant a la licitació i adjudicació així com les especials
corresponents al contracte típic l’objecte del qual es correspongui amb
la prestació principal d’aquells
- La durada del contracte no pot excedir els 20 anys. Pot arribar als 40 si li
és d’aplicació el contracte de concessió d’obra pública

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com


SUBJECTES CONTRACTANTS
En el cas dels contractes públics una de les parts ha de ser necessàriament un
dels ens que integren el sector públic i l’altra és la figura coneguda com a
contractista

1. ÒRGANS DE CONTRACTACIÓ
La representació dels ens, organismes i entitats del sector públic en matèria
contractual correspon als òrgans de contractació unipersonals o col·legiats que,
en virtut de norma habilitant, tinguin la facultat de signar contractes en el seu
nom. Pel que fa a les administracions territorials, els òrgans de contractació
són:
 Administració General de l’Estat
 Ministres i secretaris d’Estat
 Director general del Patrimoni de l’Estat
 Presidents o directors dels organismes autònoms i directors de
les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social
 Juntes de contractació
 Administració de la Generalitat
 Consellers (òrgans de contractació ordinaris de la Generalitat)
 Secretaris generals (per a contractes menors)
 Comissió Central de Subministraments i Serveis (per a productes,
béns i serveis declarats de contractació centralitzada)
 Representants legals dels organismes autònoms
Es necessita l’aprovació del Govern:
 Si el pressupost és ≥ 12Meur
 Si els contractes i convenis per a estudis superen els
30.000 euros
 Administració local
 L’alcalde
 El ple
 La Junta de govern, per delegació de l’alcalde o el ple
 Les centrals de contractació
 Les juntes de contractació

Prerrogatives

a) Poder de direcció, inspecció i control


Poder de l’òrgan de contractació per impartir les ordres i instruccions que
consideri oportunes per al compliment fidel del que s’ha convingut

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com


b) Poder d’interpretació
L’Administració està facultada per resoldre de manera unilateral i
executòria totes les incidències que sorgeixin amb el contractista pel
desacord en la interpretació d’allò pactat
Quan es formuli oposició pel contractista a la interpretació feta per
l’Administració, serà preceptiu l’informe del Consell d’Estat o de l’òrgan
consultiu corresponent de la CCAA (a Catalunya, la Comissió Jurídica
Assessora)
c) Poder de modificació (“ius variandi”)
Els contractes vinculen les dues parts, però l’Administració té la potestat de
modificar els termes del contracte –amb limitacions- si per aconseguir les
finalitats del contracte resulta necessari adaptar els termes d’allò pactat
d) Poder de resolució i determinació dels efectes d’aquesta
L’òrgan de contractació només pot introduir modificacions per raons
d’interès públic i per a atendre causes imprevistes, justificant-se
degudament la necessitat en l’expedient
Serà preceptiu l’informe del Consell d’Estat o de la Comissió Jurídica
Assessora en l’àmbit català, quan l’import econòmic de les modificacions
del contracte sigui superior a un 20% del preu inicial del contracte i aquest
sigui igual o superior a 6 MEur

2. EL CONTRACTISTA
Persona física o jurídica que resulta l’adjudicatària d’un contracte administratiu
Requisits a complir pel contractista
a. Plena capacitat d’obrar
 En persones físiques: que siguin majors d’edat, en ple ús dels seus
drets i que estiguin habilitats professionalment per realitzar les
prestacions objecte del contracte
 En persones jurídiques: els seus fins s’han d’ajustar a les prestacions
objecte del contracte (acreditable mitjançant l’escriptura de
constitució de l’empresa)
 En empresaris de la UE: han de disposar de l’habilitació per
realització de les prestacions establertes en el contracte d’acord
amb la legislació de l’Estat on estan establerts
 En empresaris estrangers (no UE): han d’acreditar la seva capacitat
d’obrar amb un informe de la missió diplomàtica permanent
d’Espanya en l’Estat corresponent o de l’oficina consular en l’àmbit
territorial de la qual radiqui el domicili de l’empresa
Consideracions: no podran concórrer a les licitacions els empresaris que
hagin participat en l’elaboració de les especificacions tècniques o dels
documents preparatoris del contracte. Així mateix, les empreses

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com


adjudicatàries dels contractes d’obra no podran participar en la licitació
dels contractes consistents en la vigilància, supervisió, control i direcció
d’obres i instal·lacions
b. Solvència econòmica, financera o tècnica o professional
 Solvència econòmica i financera: informes d’institucions financeres,
assegurances d’indemnització per riscos professionals, comptes
anuals legalitzats i volum de negoci dels últims tres exercicis
econòmics
 Solvència tècnica: aportació de títols acadèmics i experiència de
l’empresari, entre altres
 Classificació empresarial: l’acreditació econòmica, financera i
tècnica o professional de l’empresari se substitueix per la seva
classificació en els grups, subgrups i categories d’actuació
corresponents, quan es tracta de l’execució de contractes d’obres
d’import ≥ 350.000 euros o contractes de serveis d’import
≥ 120.000 euros excepte els dels serveis financers, de recerca i
desenvolupament, de serveis jurídics i els d’oci, culturals i esportius
La vigència de les classificacions és indefinida
Òrgans competents per acordar i revisar les classificacions:
 AGE: Junta Consultiva de Contractació Administrativa de
l’Estat
 Generalitat de Catalunya: Junta Consultiva de Contractació
Administrativa (respecte de les empreses domiciliades en el
seu territori, amb efectes als òrgans de contractació de
Catalunya. Perquè els seus acords tinguin efecte a la resta de
sector públic cal que s’inscriguin en el Registre oficial de
licitadors i empreses classificades)
c. No estar inclòs en les prohibicions específiques per contractar amb el
sector públic
- Haver estat condemnat mitjançant sentència ferma
- Haver sol·licitat la declaració de concurs o haver-se declarat
insolvent
- Haver estat sancionat amb caràcter ferm per infracció greu en
matèria d’integració social o laboral i d’igualtat d’oportunitats i no
discriminació de les persones amb discapacitat, o per infracció molt
greu en matèria social
- No trobar-se al corrent en el compliment de les obligacions
tributàries o de la Seguretat Social
- Haver incorregut en falsedat en el moment d’efectuar la declaració
responsable

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com


- Trobar-se en algun supòsit d’incompatibilitat del personal al servei
de les AAPP
També són circumstàncies que no permeten als empresaris contractar
amb el sector públic:
- Haver donat lloc a la resolució en ferm de qualsevol contracte
celebrat amb l’administració per una causa de la qual hagin estat
declarats culpables
- Haver infringit una prohibició per contractar amb qualsevol de
les AAPP
- Estar afectat per una prohibició per contractar acordada en
virtut d’una sanció administrativa
- Haver retirat indegudament la seva proposició o candidatura en
un procediment d’adjudicació
- Haver incomplert les condicions especials d’execució del
contracte
La prestació de garanties
Una altra exigència que afecta al contractista és la prestació d’unes garanties
per tal d’assegurar l’adjudicació i formalització del contracte per part de qui
n’esdevingui l’adjudicatari i el seu correcte compliment posterior
1. Garantia PROVISIONAL
 Els òrgans de contractació poden exigir la constitució d’aquesta garantia
com a requisit per a què els interessats puguin accedir a les licitacions.
 No pot ser superior al 3% del pressupost del contracte
 La quantia de la garantia es retorna als licitadors després de
l’adjudicació definitiva
 La garantia es pot constituir en metàl·lic o en valors
2. Garantia DEFINITIVA
 L’adjudicatari està obligat a constituir una garantia definitiva per
l’import equivalent al 5% de l’import d’adjudicació (IVA exclòs) en el
termini de 15 dies hàbils (10 dies en tramitació d’urgència)
 Es pot constituir en metàl·lic o en valors
 No es cancel·larà ni retornarà fins que hagi transcorregut el termini de
garantia i acomplert satisfactòriament el contracte
3. Garantia GLOBAL
 Els empresaris poden constituir una garantia global per assegurar les
responsabilitats que puguin derivar-se de l’execució de tots els
contractes que realitzin amb una AAPP, en forma d’aval o d’assegurança
de caució
 La garantia global substitueix i fa les funcions de garantia definitiva per a
tots els contractes que un empresari subscriu amb una mateixa entitat

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com


4. Garanties ESPECIALS
 En casos especials l’òrgan de contractació pot establir que, a més de la
garantia definitiva, el contractista constitueixi una garantia complementària
, que no podrà superar el 5% de l’import d’adjudicació del contracte
Drets del contractista
Limitacions al principi de risc i ventura per part del contractista:
- Força major
- Revisió de preus
Drets a favor del contractista previstos a la LCSP:
- Dret a la compensació pels danys i perjudicis ocasionats en l’execució del
contracte com a conseqüència directa i immediata d’una ordre de
l’administració
- Dret a l’abonament dels interessos de demora i a la indemnització pels
costos de cobrament si l’administració incomplís l’obligació d’abonar el
preu dins dels 60 dies següents a la data d’expedició dels documents que
acreditin la realització del contracte

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com

You might also like