GRAU EN RELACIONS LABORALS.

CURS 2022-23
DRET ADMINISTRATIU. Professora: Dra. Judith Gifreu Font

Tema 5

L’acte administratiu

OBJECTIUS

- Descriure concepte d’acte administratiu i distingir-lo d’altres conceptes, especialment del de reglament
- Identificar les diverses tipologies d’actes administratius i la transcendència pràctica de cada
classificació
- Reconèixer els requisits de validesa i d’eficàcia que condicionen la vigència de l’acte administratiu i
descriure les característiques de la notificació
- Diferenciar genèricament, el significat del silenci positiu o negatiu

ACTIVITATS

- Explicació del professor

- Resolució del cas pràctic sobre subvencions

CONTINGUTS

- L’acte administratiu
- concepte, característiques
- classes
- Requisits de l’acte: eficàcia, validesa, motivació i forma
- L’acte presumpte: el silenci administratiu
• positiu
• negatiu

NORMATIVA APLICABLE

- Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques
(LPAC)
- Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de
Catalunya (LRJPAP)
- Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LBRL)

1
GRAU EN RELACIONS LABORALS. CURS 2022-23
DRET ADMINISTRATIU. Professora: Dra. Judith Gifreu Font

VOCABULARI

Anoteu les definicions que s’extreuen de l’exposició del tema

acte administratiu

potestat administrativa

acte de tràmit

acte definitiu o resolutori (resolució)

acte que posa fi a la via administrativa

notificació

“peu de recurs”

acte nul

motivació

silenci administratiu

caducitat

2
GRAU EN RELACIONS LABORALS. CURS 2022-23
DRET ADMINISTRATIU. Professora: Dra. Judith Gifreu Font

IDEES CLAU

ANOTACIONS
PERSONALS

- Els actes administratius no són normes jurídiques i, en aquest sentit,

estan subordinats no només a la Constitució sinó també a la llei i als
reglaments.

- Tot i que la llei diu que els actes administratius tenen eficàcia immediata
des del dia que es dicten, a la pràctica, la regla general és que
adquireixen eficàcia des de que són notificats.

- La majoria d’actes administratius han de contenir una justificació del

seu contingut.

- Els actes administratius poden contenir vicis que afecten a la seva

validesa. Els actes viciats poden ser actes nuls o actes anul·lables.

- Els actes administratius poden ser expressos o presumptes. En aquest

segon cas, estem davant del supòsit de silenci administratiu (positiu o
negatiu).

3
GRAU EN RELACIONS LABORALS. CURS 2022-23
DRET ADMINISTRATIU. Professora: Dra. Judith Gifreu Font

4
GRAU EN RELACIONS LABORALS. CURS 2022-23
DRET ADMINISTRATIU. Professora: Dra. Judith Gifreu Font

RESUM DE CONTINGUTS

1. L’acte administratiu i el seu concepte

L’acte administratiu es regula en el títol III de la Llei 39/2015, que es titula "Dels actes administratius". Els
aspectes essencials estan continguts en els capítols I ("Requisits dels actes administratius"), II ("Eficàcia
dels actes") i III ("Nul·litat i anul·labilitat") del títol esmentat.

L’acte administratiu és una decisió unilateral de l’Administració que consisteix en una declaració de
voluntat, judici o coneixement i que suposa l’exercici d’una potestat administrativa diferent de la
reglamentària.

No són actes administratius els contractes administratius ni els reglaments.

2.Característiques de l’acte administratiu

Els actes administratius són emesos per l’Administració pública, en concret per un òrgan de
l’Administració que sigui competent i que tingui un titular que hagi estat legítimament investit per
emetre’l.

També hi ha òrgans que no pertanyen a l’Administració pública i dels quals també poden emanar actes
administratius, com és el cas de les Corts o els titulars de concessions administratives, en aquest últim cas
sempre que els hagi estat delegada aquesta competència.

Els actes administratius no són normes jurídiques sinó el fruit de l’exercici d’una potestat administrativa
no reglamentària.

5
GRAU EN RELACIONS LABORALS. CURS 2022-23
DRET ADMINISTRATIU. Professora: Dra. Judith Gifreu Font

3. Classes d’actes

Els actes administratius es poden classificar segons diversos criteris:

Segons els efectes favorables

sobre els particulars
de gravamen

* ompliu aquests espais amb algun exemple

procedència
estatals,
autonòmics, locals
Segons els o institucionals

subjectes implicats
destinataris
ciutadania,
ciutadans amb
relació d’especial
subjecció,
individuals o
generals
* ompliu aquests espais amb algun exemple

Segons el marge reglats

d’elecció de
l’Administració
discrecionals

* ompliu aquests espais amb algun exemple

Segons el control de tràmit

administratiu o
judicial
definitius

* ompliu aquests espais amb algun exemple

6
GRAU EN RELACIONS LABORALS. CURS 2022-23
DRET ADMINISTRATIU. Professora: Dra. Judith Gifreu Font

Segons si hi ha expressos
resposta
administrativa
presumptes

* ompliu aquests espais amb algun exemple

Posen fi a la via
Segons el tipus de administrativa
recurs que podem
interposar si estem
en desacord amb el No posen fi a la via
administrativa
contingut de l’acte

* ompliu aquests espais amb algun exemple

L’article 114 de la LPAC (per a l’Administració de l’Estat), el 75 de la LRJPAP (per a l’Administració de la

Generalitat) i el 52 de la LBRL (per l’Administració local) fan una classificació dels actes administratius en
relació amb el fet que exhaureixin o no la via administrativa.

Art. 114 LPAC:

“1. Posen fi a la via administrativa:

a) Les resolucions dels recursos d'alçada.

b) Les resolucions dels procediments a què es refereix l'article 112.2 (substitutius recursos).
c) Les resolucions dels òrgans administratius que manquin de superior jeràrquic, tret que una Llei estableixi el contrari.
d) Els acords, pactes, convenis o contractes que tinguin la consideració de finalitzadors del procediment.
e) La resolució administrativa dels procediments de responsabilitat patrimonial, qualsevol que fos el tipus de relació,
pública o privada, que derivi.
f) La resolució dels procediments complementaris en matèria sancionadora als quals es refereix l'article 90.4.
g) Les altres resolucions d'òrgans administratius quan una disposició legal o reglamentària així ho estableixi.

2. A més del que es preveu en l'apartat anterior, en l'àmbit estatal posen fi a la via administrativa els actes i resolucions següents:

a) Els actes administratius dels membres i òrgans del Govern.

b) Els emanats dels Ministres i els Secretaris d'Estat en l'exercici de les competències que tenen atribuïdes els òrgans
dels quals són titulars.
c) Els emanats dels òrgans directius amb nivell de Director general o superior, en relació amb les competències que
tinguin atribuïdes en matèria de personal.

7
GRAU EN RELACIONS LABORALS. CURS 2022-23
DRET ADMINISTRATIU. Professora: Dra. Judith Gifreu Font

d) En els Organismes públics i entitats dret públic vinculats o dependents de l'Administració General de l'Estat, els
emanats dels màxims òrgans de direcció unipersonals o col·legiats, d'acord amb el que estableixin els seus estatuts, tret que per llei
s'estableixi una altra cosa.”

Art. 75 LRJPAP:

“1. En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, posen fi a la via administrativa els actes administratius dels òrgans següents:
a) El president o presidenta de la Generalitat, el Govern, els consellers i, si escau, el conseller primer o consellera
primera, i el vicepresident o vicepresidenta.
b) Els secretaris generals, els directors generals i els òrgans directius dels organismes i entitats públiques
dependents de l’Administració de la Generalitat en matèria de personal.
c) Qualsevol altre òrgan, si actua per delegació d’un òrgan l’actuació del qual posa fi a la via administrativa.
d) Els òrgans que no tenen superior jeràrquic, llevat que una llei estableixi el contrari.
e) Altres òrgans, si així ho estableix una norma.

2. Els actes que exhaureixen la via administrativa són:

a) La resolució d’un recurs d’alçada.
b) ) La resolució dels procediments de reclamació o d’impugnació que estableix l’article 79.
c) Els acords, els pactes, els convenis o els contractes que tinguin com a efecte la finalització del procediment.

3. A l’efecte de la interposició de recursos, s’entén que els òrgans de govern dels organismes o les entitats públiques
dependents de l’Administració de la Generalitat tenen com a superior el conseller o consellera del departament al qual estan
adscrits, llevat que una llei estableixi el contrari.

4. Els acords i les resolucions adoptats per les entitats que integren l’Administració local exhaureixen la via administrativa
en els supòsits que estableix la normativa de règim local.”

Article 52 LBRL:

"Exhaureixen la via administrativa els actes de les autoritats sense superior jeràrquic (alcalde, ple o comissions de
govern), excepte que una llei sectorial requereixi l’aprovació ulterior de l’Administració de l’estat o de la comunitat
autònoma o quan procedeixi el recurs davant d’aquestes perquè actuen per delegació de l’Administració de l’estat o de
les comunitats autònomes. També els actes dictats per delegació d’una autoritat que exhaureixi la via administrativa
o la resolució dels recursos ordinaris o dels procediments d’impugnació a què es refereix l’article 107.2 i els casos en
què s’estableixi que exhaureixen per disposició legal o reglamentària".

4. Requisits de l’acte: eficàcia, validesa, motivació i forma

4.1. Eficàcia

Els actes administratius es presumeixen vàlids i generen efectes des de la data en què es dicten, excepte
que s’estableixi una altra cosa (article 39 LPAC). No obstant això, l’eficàcia pot quedar prorrogada en
diversos casos:

- quan així ho exigeixi el contingut de l’acte,

- quan l’eficàcia estigui subordinada a la seva notificació, publicació o aprovació superior.

8
GRAU EN RELACIONS LABORALS. CURS 2022-23
DRET ADMINISTRATIU. Professora: Dra. Judith Gifreu Font

Dels diversos supòsits d’eficàcia demorada el més important és la notificació. El seus aspectes estan
regulats en els articles 40 i següents LPAC, en relació amb l’eficàcia dels actes. Es preveuen dos tipus de
notificació:

a) presencial (en paper). De tota manera, cal tenir present que la LPAC estableix que totes les
notificacions que es practiquin en paper hauran de ser posades a la disposició de l'interessat en la
seu electrònica de l'Administració o Organisme actuant perquè pugui accedir al contingut de les
mateixes de manera voluntària. Quan l'interessat accedís al contingut de la notificació en seu
electrònica, se li oferirà la possibilitat que la resta de notificacions es puguin realitzar a través de
mitjans electrònics
b) per mitjans electrònics. Les persones previstes en l’article 14 LPAC (persones jurídiques…)

Notificació en paper

Els interessats han de tenir coneixement de les resolucions i dels actes Això inclou els actes
administratius que afectin els seus drets i interessos resolutoris i determinats actes
de tràmit com, per exemple, el
que decideix l’admissió o no
de l’interessat al tràmit
d’audiència

La notificació ha de fer-se en el termini de 10 dies a partir de la data en Si la notificació és defectuosa,

què es va dictar l’acte i ha de contenir obligatòriament el text íntegre de només serà eficaç si
la resolució. També haurà d’indicar si és o no definitiu en la via l’interessat fa actuacions que
administrativa, així com els recursos que escaiguin, l’òrgan davant del mostrin que en té
qual presentar-los i el termini d’interposició coneixement

La notificació ha de fer-se per escrit i personalment a l’interessat en el

seu domicili (mitjançant una carta, un telegrama o qualsevol altre medi La notificació té molta
que permeti tenir-ne constància). importància, perquè si no es fa
bé, l’acte no es podrà oposar
En referència a la pràctica de la notificació, cal ressaltar que quan la als seus destinataris.
notificació es practiqui en el domicili de l'interessat, de no trobar-se
present aquest en el moment de lliurar-se la notificació, podrà fer-se Per tant, no podran començar
càrrec de la mateixa qualsevol persona major de catorze anys que es a comptar els terminis per a la
trobi en el domicili i faci constar la seva identitat. interposició de recursos i no
s’interrompran els terminis de
Si ningú es fes càrrec de la notificació, es farà constar aquesta prescripció de les infraccions i
circumstància en l'expedient, juntament amb el dia i l'hora en què es va de les sancions.
intentar la notificació, intent que es repetirà per una sola vegada i en
una hora diferent dins dels tres dies següents. En cas que el primer
intent de notificació s'hagi realitzat abans de les quinze hores, el segon
intent haurà de realitzar-se després de les quinze hores i viceversa,
deixant en tot cas almenys un marge de diferència de tres hores entre
tots dos intents de notificació.

Si el segon intent de notificació també resulta infructuós, es procedirà a

la seva publicació.
9
GRAU EN RELACIONS LABORALS. CURS 2022-23
DRET ADMINISTRATIU. Professora: Dra. Judith Gifreu Font

Només de manera excepcional (quan els interessats siguin

desconeguts, s’ignori el domicili de notificació o no s’hagués pogut
practicar la notificació) es publicarà en el BOE, mitjançant un anunci.
Voluntàriament, es podrà publicar al DOGC o al taulell d’edictes de
l’ajuntament del darrer domicili de l’interessat o del consulat de
l’ambaixada corresponent.

Els actes següents, en lloc de ser notificats, també hauran de ser

publicats:
Convocatòria d’oposicions
- els que estan destinats a una pluralitat indeterminada de persones
- els que integren un procediment de selecció o de concurrència Llista d’admesos a les proves
competitiva
- quan ho estableixi una norma reguladora o quan ho aconsellin
Ofertes de contractació, etc.
raons d’interès públic

La publicació haurà de contenir els mateixos elements que la

notificació

Notificació electrònica

Les notificacions per mitjans electrònics es practicaran mitjançant compareixença en la seu electrònica de
l'Administració o Organisme actuant, a través de l'adreça electrònica habilitada única o mitjançant tots
dos sistemes, segons disposi cada Administració o Organisme. S'entén per compareixença en la seu
electrònica, l'accés per l'interessat o el seu representant degudament identificat al contingut de la
notificació. Els interessats podran accedir a les notificacions des del Punt d'Accés General electrònic de
l'Administració, que funcionarà com un portal de accés.

Les notificacions per mitjans electrònics s'entendran practicades en el moment en què es produeixi l'accés
al seu contingut.

Quan la notificació per mitjans electrònics sigui de caràcter obligatori, o hagi estat expressament triada
per l'interessat, s'entendrà rebutjada quan hagin transcorregut deu dies naturals des de la posada a la
disposició de la notificació sense que s'accedeixi al seu contingut.

4.2. Validesa

La validesa és la concordança entre un acte administratiu i l’ordenament jurídic. Els actes, per ser vàlids,
han de reunir una sèrie de requisits previstos per l’ordenament jurídic, bàsicament que s’hagi seguit el
procediment adequat i que l’òrgan que dictat l’acte és competent per fer-ho. Si no els reuneixen, els actes
administratius no seran vàlids i els tribunals els podran anul·lar.

La invalidesa pot tenir diferents graus: la més greu és la nul·litat de ple dret, que és excepcional i es
reserva per als supòsits de què tracta l’article 47 de la LPAC.

10
GRAU EN RELACIONS LABORALS. CURS 2022-23
DRET ADMINISTRATIU. Professora: Dra. Judith Gifreu Font

Article 47.1 LPAC:

"1. Los actos de las Administraciones Públicas son nulos de pleno derecho en los casos siguientes:
a) Los que lesionen los derechos y libertades susceptibles de amparo constitucional.
b) Los dictados por órgano manifiestamente incompetente por razón de la materia o del territorio.
c) Los que tengan un contenido imposible.
d) Los que sean constitutivos de infracción penal o se dicten como consecuencia de ésta.
e) Los dictados prescindiendo total y absolutamente del procedimiento legalmente establecido o de las normas que
contienen las reglas esenciales para la formación de la voluntad de los órganos colegiados.
f) Los actos expresos o presuntos contrarios al ordenamiento jurídico por los que se adquieren facultades o derechos
cuando se carezca de los requisitos esenciales para su adquisición.
g) Cualquier otro que se establezca expresamente en una disposición de rango legal".

Cal distingir entre els actes nuls de ple dret i els anul·lables, aquest últims podran ser convalidats per
l’Administració, si en corregeix els vicis, en canvi, els nuls de ple dret, no.

La nul·litat de ple dret d’un acte administratiu té efectes directes per a tothom (erga omnes, és a dir, que
pot oposar-se enfront de qualsevol persona), i la declaració de nul·litat de l’acte no prescriu, és a dir, no
està sotmesa a termini. L’anul·labilitat, en canvi, ha de ser demanada pels afectats per la declaració dintre
d’un termini perquè sigui oposable i té efectes inter partes (és a dir, només entre els afectats).

4.3. Motivació

La motivació significa l’explicació de les raons que han portat l’Administració a dictar un acte determinat.
Pot perseguir finalitats diverses: una de molt rellevant és la de subministrar als destinataris dels actes
administratius els elements necessaris per preparar la seva defensa si decideixen presentar un recurs. Una
bona motivació pot fins i tot fer desistir el ciutadà d’impugnar l’acte.

La motivació no sempre és obligatòria, sinó només en els casos previstos a l’article 35 LPAC:

Article 35 LPAC

"1. Serán motivados, con sucinta referencia de hechos y de fundamentos de derecho:

a) Los actos que limiten derechos subjetivos e intereses legítimos.
b) Los actos que resuelvan procedimiento de revisión de oficio de disposiciones o actos administrativos, recursos
administrativos y procedimiento de arbitraje y los que declaren su inadmisión.
c) Los actos que se separen del criterio seguido en actuaciones precedentes o del dictamen de órganos consultivos.
d) Los acuerdos de suspensión de actos, cualquiera que sea el motivo de ésta, así como la adopción de medidas
provisionales previstas el articulo 56.
e) Los acuerdos de aplicación de la tramitación de urgencia, de ampliación de plazos y de realización de actuaciones
complementarias.
f) Los actos que rechacen pruebas propuestas por los interesados.
g) Los actos que acuerden la terminación del procedimiento por la imposibilidad material de continuarlo por causas
sobrevenidas, así como los que acuerden el desistimiento por la Administración en procedimientos iniciados de oficio.
h) Las propuestas de resolución en los procedimientos de carácter sancionador, así como los actos que resuelvan
procedimientos de carácter sancionador o de responsabilidad patrimonial.
i) Los actos que se dicten en el ejercicio de potestades discrecionales, así como los que deban serlo en virtud de
disposición legal o reglamentaria expresa."

11
GRAU EN RELACIONS LABORALS. CURS 2022-23
DRET ADMINISTRATIU. Professora: Dra. Judith Gifreu Font

4.4. Forma

Els actes administratius s’hauran de fer per escrit,

excepte que la seva naturalesa exigeixi o permeti
una altra forma més adient d’expressió i
constància (article 36 de la LPAC).
ACTE ADMINISTRATIU

Encapçalament (autoritat)
El contingut de l’acte administratiu
pot ser el següent: Preàmbul (actes preparatoris,
competència...)

Motivació (si cal)

Decisió

Lloc, data i signatura

5. Silenci administratiu

L’Administració té l’obligació de respondre les sol·licituds dels interessats, però no sempre ho fa. Per això,
el legislador va inventar la figura del “silenci administratiu”, regulat als articles 24 i 25 LPAC.

El silenci és una ficció legal. L’Administració no respon però legalment s’interpreta que si ha donat
resposta a la sol·licitud de l’interessat.

El silenci pot ser positiu o negatiu.

El termini màxim en el qual ha de notificar-se la resolució expressa serà el fixat per la norma reguladora
del corresponent procediment. El transcurs del termini màxim legal per a resoldre un procediment i
notificar la resolució no podrà excedir de sis mesos (tret que una norma amb rang de Llei estableixi un
major o així vingui previst en el Dret de la UE). Si la norma reguladora del procediment no diu res, el
termini serà de 3 mesos. El termini es podrà ampliar i també suspendre.

El termini es comptarà:

o En els procediments iniciats d'ofici, des de la data de l'acord d'iniciació.

o En els iniciats a sol·licitud de l'interessat, des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en
el registre electrònic de l'Administració o Organisme competent per a la seva tramitació.

En els procediments iniciats a sol·licitud de l'interessat, el venciment del termini màxim sense haver-se
notificat resolució expressa, legitima a l'interessat o interessats per a entendre-la estimada per silenci
administratiu (excepte en els supòsits en els quals una norma amb rang de llei o una norma de Dret de la
UE o de Dret internacional aplicable a Espanya estableixin el contrari).

12
GRAU EN RELACIONS LABORALS. CURS 2022-23
DRET ADMINISTRATIU. Professora: Dra. Judith Gifreu Font

En tot cas, el silenci serà negatiu:

• En els procediments relatius a l'exercici del dret de petició, a què es refereix l'article 29 de la
Constitució,
• En els procediments l'estimació dels quals tingués com a conseqüència que es transferissin al
sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini públic o al servei públic
• En els procediments que impliquin l'exercici d'activitats que puguin danyar el medi ambient.
• En els procediments de responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques.
• En els procediments d'impugnació d'actes i disposicions i en els de revisió d'ofici iniciats a
sol·licitud dels interessats. Amb una excepció respecte dels recursos d’alçada.

En els procediments iniciats d'ofici, el venciment del termini màxim establert sense que s'hagi dictat i
notificat resolució expressa no eximeix a l'Administració del compliment de l'obligació legal de resoldre,
produint els següents efectes:

o En el cas de procediments dels quals pogués derivar-se el reconeixement o, en el seu cas, la

constitució de drets o altres situacions jurídiques favorables: silenci negatiu.

o En els procediments en què l'Administració exerciti potestats sancionadores o, en general,

d'intervenció, susceptibles de produir efectes desfavorables o de gravamen: caducitat.

EXERCICI

El Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya publica en el Diari Oficial de la

Generalitat de Catalunya de 23 d’abril de 2021 una resolució relativa a la concessió de subvencions durant
l’any 2021 a empreses dedicades a l’artesania. A la base primera es diu textualment que "El conseller
podrà concedir una subvenció si l’empresa sol·licitant produeix objectes d’interès artístic i cultural
notable".

El senyor Garcia, propietari d’una empresa de barretines (Barretining SA), demana una subvenció a
l’Administració catalana. Aquesta li denega la seva sol·licitud i li notifica la decisió mitjançant una carta
amb el text següent: "La seva subvenció ha estat denegada".

Qüestions a resoldre:

1.- La potestat per decidir obrir una convocatòria per atorgar subvencions, ¿és discrecional o reglada? I la
potestat per atorgar la subvenció a un interessat concret?

2.- L’acte del conseller d’atorgament de la subvenció ales persones que han resultats beneficiàries, és de
tràmit o definitiu? Per què?

3.- Exhaureix la via administrativa? Per què?

4.- Calia que el conseller hagués motivat la denegació de la subvenció al Sr. Garcia? Per què?

5.- La notificació de la decisió és correcta? Per què?

13
GRAU EN RELACIONS LABORALS. CURS 2022-23
DRET ADMINISTRATIU. Professora: Dra. Judith Gifreu Font

6.- Podria haver triat l’Administració la forma de notificar-li la resolució i fer-ho directament a través de la
publicació en el DOGC?

7.- La notificació havia de ser presencial o podia ser electrònica?

8.- En el supòsit que l’Administració no resolgués en termini i haguessin passat més de sis mesos,
s’hauria d’entendre que s’ha produït un silenci positiu o negatiu?

14