Reglament Penitenciari 190 1996

Reglament penitenciari
Reial decret 190/1996, de 9 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament penitenciari (BOE núm. 40, de 15 de febrer; correcció
d’errors en el BOE núm. 112, de 8 de maig)
Llei traduïda i anotada pel Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial. Està actualitzada fins a la darrera modificació normativa, feta
pel Reial decret 419/2011, de 25 de març, pel qual es modifica el Reglament penitenciari, aprovat pel Reial decret 190/1996,
de 9 de febrer (BOE núm. 73, de 26 de març, i suplement en català de la mateixa data). Aquesta edició recull literalment el text
en català publicat en els suplements en llengua catalana del BOE.
Aquesta informació no substitueix la publicada en els diaris oficials, únics instruments que donen fe de la seva
autenticitat.
Aquest Reial decret aprova el Reglament penitenciari de desenvolupament i execució de la

Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciària (LOGP), que opera una
reforma completa de la normativa reglamentària penitenciària de 1981.
La necessitat d’abordar una reforma completa del Reglament penitenciari aprovat pel Reial
decret 1201/1981, de 8 de maig, ja es palesava en el preàmbul del Reial decret 787/1984,
de 26 de març, mitjançant el qual se’n va efectuar la modificació parcial de més gran abast.
De llavors ençà, les raons que van portar a pensar en la necessitat de desplegar un nou
Reglament penitenciari capaç d’extreure les potencialitats més innovadores de la LOGP, no
solament no han desaparegut, sinó que s’han incrementat.
És en l’aspecte de l’execució del tractament –d’acord amb el principi d’individualització

científica que impregna la LOGP– on es troba el potencial més innovador perquè
l’Administració penitenciària pugui millorar el compliment de la missió de preparació dels
reclusos per a la vida en llibertat que té encomanada, la consecució de la qual exigeix
ampliar l’oferta d’activitats i de programes específics per als reclusos, potenciant les
prestacions dirigides a pal·liar, en la mesura que sigui possible, les mancances i els
problemes que presenten els interns i, en definitiva, evitant que l’estada dels interns als
centres penitenciaris esdevingui un temps ociós i perdut.
Així mateix, la recent reforma de la nostra legislació penal mitjançant la promulgació de la

Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, i la modificació introduïda en
l’article 38 de la LOGP mitjançant la Llei orgànica 13/1995, de 18 de desembre, que exigeix
la regulació de les unitats de mares i de les visites de convivència familiar, aconsellen no
demorar per més temps l’aprovació d’un nou reglament que proporcioni a l’Administració
l’instrument normatiu adequat per afrontar la política exigida per l’actual moment penitenciari
i donar resposta als nous reptes plantejats.
Amb el que s’ha assenyalat fins aquí n’hi hauria prou per justificar l’esforç que comporta
l’elaboració d’un nou reglament penitenciari. Tanmateix, hi ha altres raons que fan
necessària la fixació d’aquest nou marc reglamentari. La societat espanyola ha sofert una
importantíssima transformació en els últims quinze anys, transformació de la qual no ha
quedat exempta la realitat penitenciària.
La situació actual és molt diferent de la que hi havia el 1981, no solament pel notable
increment de la població reclusa –que ha exigit un important esforç per dotar l’Administració
de noves infraestructures i per adaptar-hi els models de gestió dels centres–, sinó també per
1
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia
les variacions substancials produïdes en la seva composició (major presència de dones i de

reclusos estrangers, envelliment de la població reclusa) per la variació del seu perfil
sociològic com a conseqüència del predomini de la criminalitat urbana i suburbana i de la
irrupció del fenomen de la delinqüència organitzada, que generen grups minoritaris de
reclusos amb un alt potencial de desestabilització de la seguretat i el bon ordre dels
establiments penitenciaris.
L’aparició de noves patologies amb especial incidència entre la població reclusa

(drogoaddicció, SIDA...), i també la universalització de la prestació sanitària exigeixen una
remodelació completa de la normativa reglamentària d’una de les prestacions bàsiques de
l’Administració penitenciària com és la prestació sanitària. En aquest àmbit, igual com
s’esdevé en matèria educativa o en el camp de l’assistència social, la normativa
reglamentària prèvia a l’entrada en vigor de les lleis bàsiques reguladores de cada un
d’aquests sectors –Llei general de sanitat de 1986, Llei d’ordenació general del sistema
educatiu de 1990– ha de ser adaptada als principis que estableixen aquestes lleis, i també a
l’efectiva assumpció de competències per diverses comunitats autònomes.
Al seu torn, les modificacions de les formes de contractació, del marc estatutari de la funció
pública, del règim jurídic de l’Administració i del procediment administratiu, matèries
regulades per lleis posteriors al Reglament penitenciari de 1981, que resulten, lògicament,
d’aplicació directa a l’activitat penitenciària, exigeixen també una reordenació profunda de
les matèries afectades que consolidi els avenços establerts per aquestes lleis sota el criteri
de normalització de les institucions penitenciàries, en el sentit de no definir marcs específics
excepte en aquelles qüestions que per la singularitat de l’activitat així ho exigeixin, trencant
d’aquesta manera la dinàmica de marginalització, a què inconscientment es veuen sotmeses
les institucions penitenciàries i que tantes vegades ha estat denunciada per la doctrina i els
tribunals.
D’altra banda, la important exegesi jurisprudencial de la LOGP constitueix un valuosíssim

cabal que s’ha pretès incorporar al nou text, i dotar així de rang normatiu la fecunda doctrina
establerta, especialment la determinada pel Tribunal Constitucional.
El desenvolupament de les noves tecnologies i la progressiva socialització del seu ús

tampoc no ha estat un procés del qual hagi quedat exempta la institució penitenciària. Per
això és necessària la integració de la normativa referent a l’ús de fitxers informàtics, i també
a la utilització d’aquestes tecnologies pels mateixos interns.
El canvi progressiu de mentalitat, hàbits i costums de la societat espanyola també ha

repercutit de manera evident en l’entramat penitenciari i ha exigit la flexibilització de
determinades regles, en especial en l’àmbit de les comunicacions dels interns.
Finalment, el nou Reglament penitenciari incorpora al text els avenços que s’han produït en
el camp de la intervenció i tractament dels interns i ha consolidat una concepció del
tractament més concorde amb els plantejaments actuals de la dogmàtica jurídica i de les
ciències de la conducta, posant èmfasi en el component ressocialitzador més que no pas en
el concepte clínic del tractament. Per això, el Reglament opta per una concepció àmplia del
tractament que no solament inclou les activitats terapeuticoassistencials, sinó també les
activitats formatives, educatives, laborals, socioculturals, recreatives i esportives, concebent
la reinserció de l’intern com un procés de formació integral de la seva personalitat, i el dota
d’instruments eficients per a la seva pròpia emancipació.
2
En aquest camp també s’incorporen al Reglament les experiències de tractament generades

per la pràctica penitenciària, i també altres de sorgides en el dret comparat.
II
Les principals novetats de l’extens contingut del Reglament penitenciari que aquest Reial
decret aprova es dirigeixen als objectius següents:
a) Aprofundir el principi d’individualització científica en l’execució del tractament penitenciari.

Per a això s’implanta l’aplicació de models individualitzats d’intervenció per als presos
preventius (que representen entorn del 20 per 100 de la població reclusa), quan sigui
compatible amb el principi constitucional de presumpció d’innocència. Amb aquesta mesura
s’evita que l’estada a la presó d’una part important de la població reclusa només tingui
finalitats de custòdia, alhora que s’amplia l’oferta d’activitats educatives, formatives,
socioculturals, esportives i mitjans d’ajuda que es programin per propiciar que la seva estada
a la presó serveixi per pal·liar, en la mesura que sigui possible, les mancances detectades.
En aquesta mateixa línia, la regulació de les formes especials d’execució (títol VII), de les
sortides programades (article 114) i dels programes d’actuació especialitzada (articles 116 i
117) proporcionen els mitjans necessaris per adaptar el tractament a les necessitats
individuals de cada intern, el programa del qual pot combinar, fins i tot, elements dels
diferents graus de classificació, en les condicions establertes per l’article 100.2, que
introdueix el principi de flexibilitat.
Dins de les formes especials d’execució es creen els centres d’inserció social i es regulen
amb detall les unitats dependents i les unitats extrapenitenciàries, com a instruments per al
tractament de col·lectius específics de reclusos que permeten fer servir els recursos
extrapenitenciaris existents a la societat, a la qual se n’encomana la gestió per mitjà de les
entitats col·laboradores (article 62).
El desenvolupament de les unitats de mares i dels departaments mixtos –aquests últims

amb caràcter excepcional– estén el principi constitucional de protecció a la família a l’àmbit
penitenciari, per pal·liar, en la mesura que sigui possible, la desestructuració dels grups
familiars que tinguin diversos membres a la presó i per proporcionar l’assistència
especialitzada necessària als nens menors de tres anys que convisquin a la presó amb la
mare, d’acord amb la recent modificació de l’article 38 de la LOGP.
b) La utilització generalitzada dels instruments de disseny i execució del tractament

comporta una potenciació i diversificació més gran de l’oferta d’activitats, per evitar que els
instruments esmentats quedin buits de contingut; d’aquesta manera es dinamitza la vida dels
centres penitenciaris, que, sens perjudici de les seves funcions de custòdia, es configuren
com un autèntic servei públic dirigit a la ressocialització dels reclusos.
c) Obertura de les presons a la societat –que formula demandes creixents de participació i

s’implica, cada vegada més, en l’activitat penitenciària– per potenciar l’acció de
l’Administració amb els recursos existents a la societat i per enfortir els vincles entre els
delinqüents i les seves famílies i la comunitat, en la línia de les conclusions de les Nacions
Unides en la seva reunió de Tòquio de desembre de 1990.
El Reglament no solament conté un elenc variat de contactes amb l’exterior (permisos de

sortida, comunicacions especials, potenciació del règim obert, tractament extrapenitenciari),
3
sinó que afavoreix decididament la col·laboració d’entitats públiques i privades dedicades a

l’assistència dels reclusos.
d) En matèria de règim penitenciari, el Reglament fa una redefinició del règim tancat (capítol
IV del títol III) establint dues modalitats de vida: departaments especials de control directe
per als interns extremadament perillosos i mòduls o centres de règim tancat per als reclusos
manifestament inadaptats als règims comuns, la destinació dels quals s’efectua mitjançant
una resolució motivada fonamentada en causes objectives.
En qualsevol cas, en ambdues modalitats de vida es duen a terme activitats programades

per atendre les necessitats de tractament i incentivar-ne l’adaptació al règim ordinari, i les
seves limitacions de règim són menys severes que les fixades per al règim de compliment
de la sanció d’aïllament en cel·la, perquè s’entén que el règim tancat, encara que contribueix
a mantenir la seguretat i el bon ordre de règim, no té naturalesa sancionadora, sinó que es
fonamenta en raons de classificació penitenciària en primer grau.
Pel que fa a l’estatut jurídic dels reclusos, el Reglament penitenciari regula amb amplitud els
seus drets i deures, i també l’accés a les prestacions de les administracions públiques.
En aquesta matèria, s’ha procurat incorporar la majoria de les recomanacions del Consell
d’Europa relatives als reclusos estrangers –que no poden ser discriminats per raó de la seva
nacionalitat– i a les activitats educatives i les prestacions sanitàries.
Destaca la nova regulació de matèries que afecten el dret a la intimitat dels reclusos, com la
protecció de les dades de caràcter personal contingudes als fitxers penitenciaris i la recepció
de la doctrina del Tribunal Constitucional sobre comunicacions amb els advocats defensors i
sobre la manera de fer els escorcolls personals.
En matèria disciplinària, s’han mantingut les faltes tipificades als articles 108, 109 i 110 i les
sancions establertes a l’article 111, i també la determinació dels actes d’indisciplina greu del
primer paràgraf de l’article 124, tots del Reglament penitenciari aprovat pel Reial decret
1201/1981, de 8 de maig, en la redacció donada pel Reial decret 787/1984, de 26 de març,
ja que no s’ha modificat la LOGP en aquestes matèries. No obstant això, s’ha regulat
detalladament un procediment sancionador amb les garanties degudes, en sintonia amb la
doctrina constitucional i amb les observacions formulades pels jutges de vigilància. D’altra
banda, s’especifiquen les manifestacions del principi d’oportunitat en matèria disciplinària
mitjançant la regulació dels mecanismes d’ajornament, suspensió de l’efectivitat i reducció o
revocació de les sancions imposades.
D’altra banda, s’aborda la regulació pendent de la relació laboral especial penitenciària, dins
de la qual s’emmarca exclusivament el treball productiu per compte d’altri dels interns
perquè és l’única modalitat de treball penitenciari que té les notes típiques de la relació
laboral.
Quant al control de l’activitat penitenciària, destaca la intervenció del Ministeri Fiscal en

nombroses matèries i una comunicació més gran amb la jurisdicció de vigilància.
III
En els aspectes estructurals, per millorar la gestió el Reglament regula els nous models del
sistema de prestacions de l’Administració penitenciària –amb una incidència especial en
l’assistència sanitària– i d’organització dels centres penitenciaris.
4
L’Administració penitenciària no pot fer front tota sola a les múltiples prestacions que una
concepció integral de la salut comporta, i, atès que correspon als serveis de salut una
responsabilitat global d’assistència sanitària, cal articular vies de col·laboració basats en el
principi de coresponsabilitat entre l’Administració penitenciària i les administracions
sanitàries competents, d’acord amb el qual es pugui fer efectiu el principi d’universalització
de l’assistència, de manera que es garanteixin uns nivells òptims d’utilització dels recursos i
el dret efectiu a la protecció de la salut dels interns, ajustat a una assistència integrada, a la
promoció i prevenció, equitat i superació de les desigualtats.
En aquest sentit, en el capítol I del títol IX es garanteix el dret dels interns a una assistència
sanitària orientada tant a la prevenció com a la curació i rehabilitació i es regula la
coresponsabilitat de l’Administració penitenciària i de les administracions sanitàries, que s’ha
d’articular mitjançant la formalització dels corresponents convenis de col·laboració que
prevegin els protocols, els plans, els procediments i les responsabilitats financeres.
Amb aquest mateix objectiu d’optimitzar la utilització dels recursos extrapenitenciaris, es

reordenen l’acció social i els serveis socials penitenciaris, que es coordinen amb les xarxes
públiques d’assistència social de les administracions públiques.
Finalment, el títol XI conté el nou model organitzatiu dels centres penitenciaris, que només
és aplicable a les comunitats autònomes amb competències executives en matèria
penitenciària com a dret supletori. La seva finalitat bàsica consisteix a racionalitzar i
desconcentrar les funcions que es duen a terme als establiments penitenciaris (tractament,
règim, potestat disciplinària i gestió econòmica) entre òrgans col·legiats especialitzats per
adequar la gestió a la nova realitat dels establiments polivalents i, en general, per dinamitzar
la gestió penitenciària potenciant la participació dels empleats públics.
En virtut de tot això, en exercici de les competències atribuïdes als articles 97 i 149.1.6a de
la Constitució, a proposta del ministre de Justícia i Interior, amb l’informe favorable previ del
Consell General del Poder Judicial, amb l’aprovació del ministre per a les Administracions
Públiques, d’acord amb el Consell d’Estat i després de la deliberació del Consell de
Ministres, a la reunió del dia 9 de febrer de 1996, DISPOSO:
Article únic
Aprovació del Reglament
S’aprova el Reglament penitenciari, en desplegament i execució de la Llei orgànica 1/1979,

de 26 de setembre, general penitenciària, el text del qual s’insereix a continuació.
Disposició addicional primera

Dipòsits municipals de detinguts a disposició judicial
1. L’Administració penitenciària competent ha de lliurar als ajuntaments dels municipis cap

de partit judicial en què no hi hagi establiment penitenciari, per a despeses d’alimentació i
estada dels detinguts i manteniment de les instal·lacions, una quantitat per detingut i dia, que
s’ha de determinar amb una ordre del ministre de Justícia i Interior o una resolució
autonòmica equivalent.
2. Els ajuntaments han de retre comptes mensualment, per mitjà dels centres penitenciaris
ubicats a la capital de la província, al Ministeri de Justícia i Interior o a l’òrgan corresponent
de la comunitat autònoma mitjançant un certificat acreditatiu del nombre per dia de detinguts
5
i presos a disposició judicial o penats a arrest de cap de setmana, en què s’expressin les
seves circumstàncies personals, expedit pel secretari de la corporació municipal o per
l’encarregat del dipòsit, amb el vistiplau de l’alcalde. El certificat esmentat ha d’anar
acompanyat necessàriament d’una còpia certificada de les ordres de detenció, presó, trasllat
o llibertat dictades per les autoritats judicials.
Disposició addicional segona

Habitatges penitenciaris
1. Els habitatges, les residències i les dependències annexes als diferents centres i
establiments penitenciaris són béns immobles de domini públic afectats a l’ús públic de casa
habitació dels directius, els funcionaris i el personal laboral de plantilla d’institucions
penitenciàries amb destinació definitiva als corresponents centres penitenciaris, que estan
excloses d’arrendament d’acord amb el que estableix l’article 5 de la Llei d’arrendaments
urbans.
2. D’acord amb les necessitats de l’Administració penitenciària, aquests béns immobles

demanials es poden desafectar mitjançant els procediments legalment establerts per
integrar-los en el patrimoni de l’Estat o de la comunitat autònoma corresponent i per alienar-
los eventualment, i també destinar-se a un ús públic diferent.
3. Els recursos derivats dels cànons d’ús dels habitatges, les residències i les dependències
destinats a funcionaris i personal laboral de plantilla penitenciaris tenen la naturalesa
d’ingressos públics, que s’han d’ingressar al Tresor Públic per incorporar-los posteriorment,
mitjançant generacions de crèdit, als conceptes pressupostaris del pressupost de despeses
de l’Administració penitenciària corresponent que contribueixin a complir millor les finalitats
de l’activitat penitenciària que estableix l’article 2 del Reglament penitenciari.
4. Per ordre del ministre de Justícia i Interior o una resolució autonòmica equivalent s’ha de
regular els òrgans gestors, els sistemes d’adjudicació, les obligacions i els drets dels usuaris
i de l’Administració penitenciària, les causes d’extinció de la cessió d’ús i el procediment de
desnonament administratiu per a l’execució forçosa de les resolucions de desallotjament.
Disposició addicional tercera

Condecoracions penitenciàries
1. Els empleats públics destinats a l’àmbit de l’Administració penitenciària poden ser

premiats, amb un expedient previ instruït a aquest efecte per acreditar els mèrits atesos,
amb les següents recompenses, que s’han d’anotar en els seus expedients personals i s’han
d’acreditar mitjançant un diploma expedit a nom de l’interessat per l’autoritat que les
concedeixi:
a) Menció honorífica, per la realització d’actuacions rellevants en l’acompliment de les
tasques assignades, i també per la prestació satisfactòria de serveis en institucions
penitenciàries durant períodes prolongats de temps.
La menció honorífica es concedeix per mitjà d’una resolució de la Secretaria d’Estat
d’Assumptes Penitenciaris.
b) Medalla d’Or al Mèrit Penitenciari, per la realització de serveis en l’àmbit penitenciari,
relacionats o no amb les comeses del lloc de treball, que revesteixin una rellevància
extraordinària i denotin un alt esperit de servei.
Aquesta condecoració s’atorga per ordre del ministre de Justícia i Interior i confereix al seu
titular el tractament d’Excel·lentíssim Senyor.
6
c) Medalla de Plata al Mèrit Penitenciari, per la prestació de serveis de rellevància especial

relacionats amb l’activitat penitenciària de manera continuada que denotin una iniciativa i
dedicació superiors.
d) Medalla de Bronze al Mèrit Penitenciari, per la prestació de serveis rellevants relacionats
amb l’activitat penitenciària que denotin una iniciativa i dedicació especials sense que hi
concorrin els mereixements superiors als quals es refereixen els paràgrafs a i b.
Les condecoracions dels paràgrafs c i d s’atorguen per mitjà d’una resolució de la Secretaria
d’Estat d’Assumptes Penitenciaris.
2. Les institucions, corporacions, fundacions, associacions i empreses, públiques o privades,

i, si escau, els particulars que s’hagin distingit en la seva col·laboració amb l’Administració
penitenciària, en qualsevol de les manifestacions de l’activitat penitenciària, poden ser
recompensades amb les condecoracions següents, que ha d’acreditar l’autoritat que les
concedeixi mitjançant un diploma expedit a nom de l’entitat o persona premiada:
a) Medalla d’Or al Mèrit Social Penitenciari, per la realització de serveis d’una rellevància
extraordinària, creació d’entitats col·laboradores en la reinserció i ressocialització dels
reclusos o per l’extraordinari suport prestat a l’Administració penitenciària en l’acompliment
de les funcions que té assignades, i també per la seva contribució extraordinària a la millora
de l’activitat penitenciària en qualsevol de les seves manifestacions.
La concessió de la Medalla d’Or al Mèrit Social Penitenciari s’efectua per mitjà d’una ordre
del ministre de Justícia i Interior.
b) Medalla de Plata al Mèrit Social Penitenciari, per la realització de serveis importants en
l’àmbit penitenciari, i també per la seva important contribució a la millora de l’activitat
penitenciària en qualsevol de les seves manifestacions.
c) Medalla de Bronze al Mèrit Social Penitenciari, quan hi concorrin mèrits semblants als
establerts als paràgrafs a i b sense els extraordinaris i especials mereixements que s’hi
indiquen.
Les condecoracions dels paràgrafs b i c s’atorguen per resolució de la Secretaria d’Estat
d’Assumptes Penitenciaris.
3. Per mitjà d’una resolució de la Secretaria d’Estat d’Assumptes Penitenciaris es convocarà

anualment el Premi Nacional Victòria Kent. La resolució esmentada ha de determinar les
bases del Premi i designar el jurat encarregat de concedir-lo, que ha de valorar els mèrits
extraordinaris de les entitats o els particulars que hi concorrin en matèria de defensa, en
l’àmbit penitenciari, dels drets humans o de les tasques de reinserció i ressocialització dels
reclusos d’extraordinària rellevància, i també en el foment de la investigació multidisciplinària
penitenciària.
Disposició addicional quarta

Disposicions orgàniques
1. En l’àmbit de l’Administració general de l’Estat, per centre directiu s’entén l’òrgan de

l’Administració penitenciària amb rang igual o superior a una direcció general que tingui
atribuïdes les competències corresponents.
2. El nivell dels òrgans unipersonals regulats al Reglament penitenciari serà el que determini
la relació de llocs de treball corresponent.
3. En la relació de llocs de treball de l’Administració penitenciària general de l’Estat s’ha de

crear el lloc de coordinador territorial, amb el nombre de dotacions, característiques i
contingut que s’hi determini.
7
Disposició transitòria primera

Redempció de penes pel treball i normes de dret transitori
1. S’han de continuar aplicant després de la data d’entrada en vigor del Reglament

penitenciari que aquest Reial decret aprova els articles 65 a 73 del Reglament dels serveis
de presons, aprovat pel Decret de 2 de febrer de 1956, i les disposicions complementàries
dictades fins a la data esmentada per l’Administració penitenciària corresponent en matèria
de redempció de penes pel treball, únicament als efectes únics següents:
a) Per determinar la llei penal més favorable per al reu, d’acord amb el que estableixen les
disposicions transitòries primera, segona, tercera i quarta de la Llei orgànica 10/1995, de 23
de novembre, del Codi penal.
b) Per al compliment de les penes imposades i que s’executin d’acord amb el Codi penal
derogat per la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, en aplicació del
que preveuen les disposicions transitòries esmentades d’aquesta Llei orgànica.
2. Quan en aplicació de les esmentades disposicions transitòries de la Llei orgànica

10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, els jutges o tribunals no hagin disposat la
revisió de la sentència perquè hagin considerat més favorable la liquidació feta d’acord amb
el Codi penal derogat i, com a conseqüència de la pèrdua per part de l’intern del benefici de
la redempció de penes pel treball, resulti que la pena que s’està executant pugui ser de
durada superior a la que li correspondria per l’esmentada Llei orgànica 10/1995, el director
del centre penitenciari, d’ofici o a sol·licitud de l’intern, ho ha de comunicar al jutge o tribunal.
3. En cap cas no són aplicables les disposicions sobre redempció de penes pel treball a
aquells a qui s’apliquin les disposicions de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del
Codi penal.
4. Quan un penat hagi de complir dues o més penes privatives de llibertat, alguna de les
quals s’hagi d’executar d’acord amb les normes del Codi penal derogat i altres d’acord amb
la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, ha de començar el compliment
per les penes l’execució de les quals s’hagi de regir pel Codi derogat, i s’ha d’aplicar, entre
aquestes penes, el criteri de prelació fixat en el seu article 70.1.
Una vegada complertes totes aquestes penes, s’ha d’iniciar l’execució de les penes
imposades o revisades a l’empara de la Llei orgànica 10/ 1995, de 23 de novembre, del Codi
penal. Entre aquestes s’ha d’aplicar el criteri de prelació de l’article 75 del cos legal
esmentat. En cap cas no és aplicable a aquestes penes el benefici de la redempció de
penes pel treball.
Una vegada fixat l’ordre de compliment d’acord amb el que disposen els dos paràgrafs
anteriors, el director del centre n’ha d’assabentar el jutge de vigilància corresponent als
efectes oportuns.
5. Per computar les tres quartes parts de la condemna o altres terminis amb efectes legals,
s’han d’aplicar les regles següents:
1a. Se sumen totes les penes de presó, amb independència que corresponguin a un codi o a
un altre, de tal manera que la suma de les penes sigui considerada com una sola pena. De
la suma parcial de les penes l’execució de les quals es regeixi pel Codi derogat es rebaixen
els dies de redempció concedits a l’intern.
2a. En els casos en què l’intern estigui condemnat a diverses penes, de les quals unes es
regeixin pel Codi derogat i unes altres per la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del
Codi penal, i siguin aplicables les regles penals d’acumulació de condemnes que preveu
l’article 70.2 del Codi derogat o l’article 76.2 de l’esmentada Llei orgànica 10/1995, per a
8
l’execució de la pena resultant cal ajustar-se al que disposi el jutge o tribunal, amb vista a la
submissió de l’execució a les normes d’un codi o l’altre.
Disposició transitòria segona

Adequació de les normes de règim interior
1. En el termini de tres mesos, a partir de la data d’entrada en vigor del Reglament

penitenciari que aquest Reial decret aprova, els consells de direcció dels centres
penitenciaris han d’adequar les normes de règim interior del centre corresponent als
preceptes que conté aquest Reglament penitenciari. Les normes de règim interior anteriors
continuaran en vigor fins que es produeixi la indicada adequació.
2. Les noves normes de règim interior, una vegada adequades pel consell de direcció, s’han
de trametre al centre directiu de l’Administració penitenciària corresponent perquè les aprovi.
Disposició transitòria tercera

Serveis, unitats i llocs de treball dels centres penitenciaris
El contingut dels articles 277 a 324, 328 a 332 i 334 a 343 del Reglament penitenciari
aprovat pel Reial decret 1201/1981, de 8 de maig, es manté vigent, amb rang de resolució
del centre directiu de l’Administració penitenciària corresponent, en tot allò que no s’oposi al
que estableix el Reglament penitenciari aprovat per aquest Reial decret, fins que el centre
directiu corresponent dicti la resolució que estableixi la nova regulació de l’organització dels
serveis i les unitats dels centres penitenciaris, i també les funcions de cada un dels seus
llocs de treball.
Disposició transitòria quarta

Refosa de circulars, instruccions i ordres de servei
1. Cal refondre, harmonitzar i adequar al que disposa el Reglament penitenciari que s’aprova
per mitjà d’aquest Reial decret les circulars, instruccions i ordres de servei dictades pels
òrgans directius de la Secretaria d’Estat d’Assumptes Penitenciaris abans que hagués entrat
en vigor. Les circulars, instruccions i ordres de servei esmentades conservaran la seva
vigència, en tot allò que no s’oposi al que disposa el Reglament esmentat, a partir que entri
en vigor i fins que no es produeixi la refosa esmentada, moment en el qual s’hauran d’aplicar
íntegrament.
2. Les circulars, instruccions i ordres de servei s’han de publicar de manera regular al Butlletí
d’Informació del Ministeri de Justícia i Interior o al butlletí autonòmic equivalent, d’acord amb
el que disposa l’article 37.10 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Disposició transitòria cinquena

Règim transitori dels procediments
1. Els procediments ja iniciats abans de l’entrada en vigor del Reglament penitenciari que
aquest Reial decret aprova es regeixen per la normativa procedimental anterior, i no els són
aplicables les normes procedimentals contingudes en aquest Reglament.
2. En els supòsits de procediments disciplinaris penitenciaris iniciats abans d’entrar en vigor

l’esmentat Reglament en els quals no s’hagi dictat la resolució d’imposició de la sanció en el
9
moment de l’entrada en vigor, l’òrgan competent per imposar-la pot aplicar les normes que
conté el capítol II del títol X d’aquest Reglament quan siguin més favorables a l’infractor.
3. Els preceptes procedimentals continguts en les normes de règim interior i en les circulars,
instruccions i ordres de servei anteriors s’han de continuar aplicant, en tot allò que no s’oposi
al que estableix el Reglament esmentat, fins que no es produeixi l’adequació a què es
refereix la disposició transitòria segona i la refosa, harmonització i adequació indicades en la
disposició transitòria quarta.
4. Els procediments iniciats després de l’entrada en vigor del Reglament penitenciari aprovat
per aquest Reial decret s’han de regir, en tot cas, per les normes procedimentals que conté
i, en tot allò que no sigui incompatible amb les normes esmentades, per les que contenen
les normes de règim interior, circulars, instruccions i ordres de servei anteriors, fins que no
es produeixi l’adequació, refosa i harmonització a què es refereixen les disposicions
transitòries segona i quarta.
Disposició derogatòria única

Derogació normativa
1. Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior en tot allò que contradiguin o
s’oposin al que disposen aquest Reial decret i el Reglament penitenciari que aprova.
2. Queden derogades expressament les disposicions següents:

a) Tots els preceptes del Reglament dels serveis de presons, aprovat pel Decret de 2 de
febrer de 1956, declarats vigents pel Reial decret 1201/1981, de 8 de maig, pel qual
s’aprova el Reglament penitenciari, sens perjudici del que estableix la disposició transitòria
primera.
b) El Reial decret 1201/1981, de 8 de maig, pel qual s’aprova el Reglament penitenciari, i
també el Reial decret 787/1984, de 28 de març, que va modificar l’anterior, llevat dels
preceptes que s’indiquen a l’apartat següent.
c) El Reial decret 2715/1986, de 12 de desembre, sobre dotació de mitjans econòmics als
municipis per mantenir el servei de dipòsit de detinguts a disposició judicial.
d) El Reial decret 319/1988, de 30 de març, sobre assistència hospitalària extrapenitenciària
a interns.
3. No obstant el que disposa el paràgraf b de l’apartat anterior, es manté la vigència dels

articles 108, 109, 110 i 111 i del primer paràgraf de l’article 124 del Reglament penitenciari
aprovat pel Reial decret 1201/1981, de 8 de maig, en la redacció donada pel Reial decret
787/1984, de 28 de març, relatius a les faltes o infraccions dels interns, a les sancions
disciplinàries i als actes d’indisciplina greu la sanció dels quals pot ser executada
immediatament.
Disposició final única

Desplegament i entrada en vigor
1. S’autoritza el ministre de Justícia i Interior a dictar totes les disposicions d’aplicació i

desplegament del Reglament penitenciari que aquest Reial decret aprova que siguin
necessàries, sens perjudici de les habilitacions especifiques de desplegament conferides a
la Secretaria d’Estat d’Assumptes Penitenciaris i al centre directiu corresponent en altres
preceptes d’aquest Reglament.
10
2. Aquest Reial decret i el Reglament penitenciari que aprova entraran en vigor, després que
es publiquin completament al Butlletí Oficial de l’Estat, el dia 25 de maig de 1996.
Reglament penitenciari
TÍTOL I
Disposicions generals
CAPÍTOL I
Àmbit d’aplicació i principis generals
Article 1
Àmbit objectiu i subjectiu d’aplicació
1. Aquest Reglament de desenvolupament de la Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre,

general penitenciària regula l’execució de les penes i mesures de seguretat privatives de
llibertat, i també el règim dels detinguts a disposició judicial i dels presos preventius, i és
d’aplicació directa a tot el territori de l’Estat.
2. No obstant això, a les comunitats autònomes que exerceixin competències d’execució de

la legislació penitenciària estatal, en virtut de la seva potestat d’autoorganització, és
d’aplicació supletòria el que disposen els preceptes dels títols XI i XII que regulin qüestions
organitzatives o relatives al règim economicoadministratiu dels establiments penitenciaris, i
també les disposicions contingudes en altres títols que regulin aspectes de la mateixa
naturalesa.
3. Aquest Reglament s’ha d’aplicar amb caràcter supletori als establiments penitenciaris
militars.
Article 2
Finalitats de l’activitat penitenciària
L’activitat penitenciària té com a finalitat primordial la reeducació i reinserció social dels

sentenciats a penes i mesures de seguretat privatives de llibertat, i també la retenció i
custòdia dels detinguts, presos i penats, i l’assistència social dels interns, alliberats i dels
seus parents.
Article 3
Principis
1. L’activitat penitenciària s’ha de desenvolupar amb les garanties i dins dels límits establerts
per la Constitució i la llei.
2. Els drets dels interns només poden ser restringits quan ho disposin les lleis.
3. Principi inspirador del compliment de les penes i mesures de seguretat privatives de

llibertat és la consideració que l’intern és subjecte de dret i no es troba exclòs de la societat,
sinó que en continua formant part. En conseqüència, la vida a la presó ha de prendre com a
referència la vida en llibertat, reduint al màxim els efectes nocius de l’internament i afavorint
els vincles socials, la col·laboració i participació de les entitats públiques i privades i l’accés
a les prestacions públiques.
11
4. Quan sigui compatible amb la seva situació processal, els presos preventius poden
accedir a les activitats educatives, formatives, esportives i culturals que es duguin a terme al
centre penitenciari, en les mateixes condicions que els penats.
5. Els òrgans directius de l’Administració penitenciària poden dirigir les activitats dels seus
òrgans jeràrquicament dependents mitjançant circulars, instruccions i ordres de servei.
CAPÍTOL II
Dels drets i deures dels interns
Article 4
Drets
1. L’activitat penitenciària s’ha d’exercir respectant la personalitat dels interns i els seus drets
i interessos legítims no afectats per la condemna, i no pot prevaler cap discriminació per raó
de raça, sexe, religió, opinió, nacionalitat o qualsevol altra condició o circumstància personal
o social.
2. En conseqüència, els interns tenen els drets següents:

a) Dret que l’Administració penitenciària vetlli per les seves vides, la seva integritat i la seva
salut; en cap cas poden ser sotmesos a tortures, a maltractaments de paraula o d’obra, ni
ser objecte d’un rigor innecessari en l’aplicació de les normes.
b) Dret que es preservi la seva dignitat, i també la seva intimitat, sens perjudici de les
mesures exigides per l’ordenada vida a la presó. En aquest sentit, tenen dret a ser designats
pel seu propi nom i que la seva condició sigui reservada davant tercers.
c) Dret a l’exercici dels drets civils, polítics, socials, econòmics i culturals, llevat de quan
siguin incompatibles amb l’objectiu de la seva detenció o el compliment de la condemna.
d) Dret dels penats al tractament penitenciari i a les mesures que se’ls programin a fi
d’assegurar-ne l’èxit.
e) Dret a les relacions amb l’exterior previstes per la legislació.
f) Dret a un treball remunerat, dins de les disponibilitats de l’Administració penitenciària.
g) Dret a accedir a les prestacions públiques que els puguin correspondre i a gaudir-ne.
h) Dret als beneficis penitenciaris previstos per la legislació.
i) Dret a participar en les activitats del centre.
j) Dret a formular peticions i queixes davant les autoritats penitenciàries, judicials, el
Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal, i també a adreçar- se a les autoritats competents i a
fer servir els mitjans de defensa dels seus drets i interessos legítims a què es refereix el
capítol V del títol II d’aquest Reglament.
k) Dret a rebre informació personal i actualitzada de la seva situació processal i
penitenciària.
Article 5
Deures
1. L’intern s’incorpora a una comunitat que el vincula de manera especialment estreta, per la
qual cosa se li pot exigir una col·laboració activa i un comportament solidari en el
compliment de les seves obligacions.
2. En conseqüència, l’intern ha de:

a) Romandre a l’establiment fins al moment del seu alliberament, a disposició de l’autoritat
judicial o per complir les condemnes de privació de llibertat que se li imposin.
12
b) Acatar les normes de règim interior i les ordres que rebi del personal penitenciari en
l’exercici legítim de les seves atribucions.
c) Col·laborar activament en la consecució d’una convivència ordenada dins del centre i
mantenir una actitud de respecte i consideració cap a les autoritats, funcionaris, treballadors,
col·laboradors d’institucions penitenciàries, reclusos i altres persones, tant dins com fora de
l’establiment quan n’hagi sortit per causa justificada.
d) Utilitzar adequadament els mitjans materials que es posin a la seva disposició i les
instal·lacions de l’establiment.
e) Observar una adequada higiene i neteja personal, correcció en el vestir, i acatar les
mesures higièniques i sanitàries establertes a aquests efectes.
f) Realitzar les prestacions personals obligatòries imposades per l’Administració
penitenciària per al bon ordre i netedat dels establiments.
g) Participar en les activitats formatives, educatives i laborals definides tenint en compte les
seves mancances per a la preparació de la vida en llibertat.
CAPÍTOL III
Protecció de les dades de caràcter personal dels fitxers penitenciaris
Article 6
Limitació de l’ús de la informàtica penitenciària
1. Cap decisió de l’Administració penitenciària que comporti l’apreciació del comportament

humà dels reclusos no es pot fonamentar, exclusivament, en un tractament automatitzat de
dades o informacions que ofereixin una definició del perfil o de la personalitat de l’intern.
2. La recollida, tractament automatitzat i cessió de les dades de caràcter personal dels

reclusos contingudes en els fitxers s’ha de fer d’acord amb el que estableix la legislació
sobre protecció de dades de caràcter personal i les seves normes de desplegament.1
3. Les autoritats penitenciàries responsables dels fitxers informàtics penitenciaris han

d’adoptar les mesures d’índole tècnica i organitzativa necessàries per garantir la seguretat
de les dades de caràcter personal que contenen aquests fitxers, i també per evitar-ne
l’alteració, la pèrdua, el tractament o l’accés no autoritzat, i estan obligades, juntament amb
els qui intervinguin en qualsevol fase del tractament automatitzat d’aquesta mena de dades,
a guardar-ne secret professional, fins i tot després que hagi finalitzat la seva relació amb
l’Administració penitenciària.
4. L’Administració penitenciària pot establir fitxers d’interns que tinguin com a finalitat
garantir la seguretat i el bon ordre de l’establiment, així com la integritat dels interns. En cap
cas la inclusió en aquest fitxer determina per si mateixa un règim de vida diferent del que
correspon reglamentàriament.2
1
Apartat 2 redactat de conformitat amb l’article únic.1 del Reial decret 419/2011, de 25 de març, pel qual es modifica
el Reglament penitenciari, aprovat pel Reial decret 190/1996, de 9 de febrer (BOE núm. 73, de 26 de març, i
suplement en català de la mateixa data).
2
Apartat 4 afegit per l’article únic.1 del Reial decret 419/2011, de 25 de març, pel qual es modifica el Reglament
penitenciari, aprovat pel Reial decret 190/1996, de 9 de febrer (BOE núm. 73, de 26 de març, i suplement en català
de la mateixa data).
Article 7
Recollida i cessió de dades de caràcter personal dels interns
13
1. Quan les dades de caràcter personal dels reclusos es recullin per a l’exercici de les
funcions pròpies de l’Administració penitenciària no caldrà el consentiment de l’intern afectat,
llevat de les dades relatives a la seva ideologia, religió o creences.
2. Tampoc no cal el consentiment del reclús afectat per cedir a altres administracions
públiques, en l’àmbit de les respectives competències, les dades de caràcter personal
contingudes als fitxers informàtics penitenciaris que siguin necessàries perquè puguin
exercir les seves funcions respecte dels interns en matèria de reclutament per a la prestació
del servei militar, serveis socials, Seguretat Social, custòdia de menors o altres d’anàlogues.
3. També es poden cedir dades de caràcter personal contingudes als fitxers informàtics
penitenciaris sense el consentiment previ de l’afectat quan la cessió tingui per destinataris el
Defensor del Poble o la institució anàloga de les comunitats autònomes que exerceixin
competències executives en matèria penitenciària, el Ministeri Fiscal o els jutges o tribunals,
en l’exercici de les funcions que tenen atribuïdes, i també quan es tracti de cessió de dades
de caràcter personal relatives a la salut dels reclusos per motius d’urgència o per realitzar
estudis epidemiològics.
4. Les transferències internacionals de dades de caràcter personal contingudes als fitxers

informàtics penitenciaris s’han de fer en els supòsits de prestació d’auxili judicial
internacional, d’acord amb el que estableixin els tractats o convenis en els quals Espanya
sigui part.
Article 8
Dades penitenciàries especialment protegides
1. No obstant el que disposa l’article anterior, les dades de caràcter personal dels reclusos
relatives a opinions polítiques, a conviccions religioses o filosòfiques, a l’origen racial i ètnic,
a la salut o a la vida sexual que hagin estat demanades per formular els models
individualitzats d’execució o els programes de tractament penitenciari, només poden ser
cedides o difoses a altres persones amb el consentiment exprés i per escrit del reclús afectat
o quan per raons d’interès general així ho disposi una llei.
2. Quan se sol·liciti de l’Administració penitenciària aquesta mena de dades especialment

protegides per mitjà d’un representant del reclús, s’ha d’exigir, en tot cas, poder especial i
suficient atorgat per l’intern en el qual consti expressament el seu consentiment perquè el
seu representant pugui tenir accés a les esmentades dades personals del reclús.
Article 9
Rectificació i conservació de les dades
1. Els reclusos poden sol·licitar de l’Administració penitenciària la rectificació de les seves

dades de caràcter personal contingudes als fitxers informàtics penitenciaris que siguin
inexactes o incompletes. De la rectificació feta se n’ha d’informar l’interessat en el termini
màxim de dos mesos des de la sol·licitud, així com el cessionari o cessionaris, en el supòsit
que les dades incorrectes hagin estat objecte de cessió prèvia.
2. Les dades de caràcter personal dels reclusos contingudes als fitxers informàtics
penitenciaris no han de ser cancel·lades quan, ponderats els interessos que hi hagi, hi
concorrin raons d’interès públic, de seguretat i de protecció dels drets i les llibertats de
tercers, i també quan tinguin un valor intrínsec de caràcter històric i estadístic envers la
investigació.
14
CAPÍTOL IV
Establiments penitenciaris
Article 10
Concepte
1. Als efectes d’aquest Reglament, per establiment o centre s’entén una entitat
arquitectònica, administrativa i funcional amb organització pròpia.
2. Els establiments han d’estar formats per unitats, mòduls i departaments que facilitin la
distribució i separació dels interns.
Article 11
Dependències i serveis
1. Els establiments penitenciaris han de disposar del conjunt de dependències i serveis que
es considerin necessaris per permetre una convivència ordenada i una adequada separació
dels interns, respectant en tot cas el que disposa l’article 13 de la Llei orgànica general
penitenciària.
2. Igualment, han de disposar de locals adequats per desenvolupar les diferents activitats
encomanades al personal penitenciari de l’establiment.
Article 12
Establiments polivalents
1. S’entén per establiment polivalent aquell que compleix les diverses finalitats previstes pels
articles 7 a 11 de la Llei orgànica general penitenciària.
2. Als establiments polivalents s’ha de tenir cura que cada un dels departaments, els mòduls
o les unitats que els integrin tinguin garantits, en igualtat de condicions, els serveis generals i
les prestacions adequades a les finalitats específiques a què estiguin destinats i a les
generals del sistema penitenciari, i, en especial, la de la separació entre penats i preventius.
Article 13
El principi cel·lular
1. El sistema penitenciari ha d’estar orientat pel principi cel·lular, de manera que cada intern
disposi d’una cel·la, llevat que les seves dimensions i condicions d’habitabilitat permetin,
preservant la intimitat, allotjar-hi més d’una persona, cas en què es pot autoritzar compartir
cel·la a petició de l’intern, sempre que no hi hagi raons de tractament, mèdiques, d’ordre o
de seguretat que ho desaconsellin.
2. Temporalment, quan la població penitenciària superi el nombre de places individuals

disponibles, es pot allotjar més d’un intern per cel·la.
3. Als establiments especials i de règim obert hi pot haver dormitoris col·lectius, després de
seleccionar adequadament els interns que els ocupin.
Article 14
Habitabilitat
15
1. Les cel·les i els dormitoris col·lectius han de tenir l’espai, la llum, la ventilació natural i el
mobiliari suficients per fer-los habitables, i també serveis higiènics.
2. Tot intern ha de disposar de la roba necessària per al seu llit i ús personal i d’un lloc
adequat per guardar-hi les pertinences, encara que comparteixi cel·la amb altres.
3. L’Administració ha de vetllar perquè en la distribució dels espais i en l’ornamentació dels

edificis es compleixin els criteris generals d’habitabilitat i comoditat.
TÍTOL II
De l’organització general
CAPÍTOL I
De l’ingrés en un establiment penitenciari
Article 15
Ingrés
1. L’ingrés d’una persona a la presó en qualitat de detingut, pres o penat s’ha de fer
mitjançant una ordre judicial de detenció, un manament de presó o una sentència ferma de
l’autoritat judicial competent, llevat del que disposen els dos apartats següents.
2. En el supòsit que l’ordre de detenció procedeixi de la Policia Judicial, hi han de constar

expressament els punts següents:
a) Dades identificatives del detingut.
b) Delicte imputat.
c) Que es troba a disposició judicial.
d) Hora i dia de venciment del termini màxim de detenció.
La direcció del centre pot denegar motivadament l’ingrés quan en l’ordre de detenció que es
lliuri no hi constin expressament els punts esmentats.
3. Quan la detenció l’hagi acordada el Ministeri Fiscal, en l’ordre han de constar les dades
d’identificació de les diligències d’investigació i el moment de venciment del termini màxim
de detenció.
4. En els supòsits a què es refereixen els dos apartats anteriors, una vegada admès l’ingrés,
la direcció del centre ha de procedir d’acord amb el que disposa l’article 23.
5. Els interns estrangers tenen dret que es comuniqui a les autoritats diplomàtiques o
consulars corresponents el seu ingrés a la presó. Amb aquesta finalitat, en el moment de
l’ingrés, inclòs el voluntari a què es refereix l’article següent, se’ls ha d’informar de manera
comprensible, si és possible en el seu propi idioma, d’aquest dret, i demanar-los per escrit
l’autorització per fer, si escau, aquesta comunicació.
6. Una vegada admès un reclús dins d’un establiment, s’ha de procurar que el procediment
d’ingrés es dugui a terme amb la màxima intimitat possible, a fi de reduir els efectes negatius
que poden originar els primers moments en una presó.
Article 16
Presentació voluntària en un centre penitenciari
16
1. No obstant el que disposa l’article anterior, pot ser admès en un establiment penitenciari
el qui s’hi presenti voluntàriament.
2. En tot cas, la presentació voluntària de l’intern s’ha de fer constar expressament en el seu
expedient penitenciari personal, i, si ho sol·licita, se li ha de facilitar un certificat acreditatiu
d’aquest fet.
3. En els casos d’ingressos voluntaris, el director del centre ha de demanar al jutge o

tribunal, dins de les vint-i-quatre hores següents a l’ingrés, el corresponent manament, i
també, si escau, el testimoniatge de sentència i la liquidació de condemna. Quan es tracti
d’interns evadits que decideixin voluntàriament reingressar en un establiment diferent de
l’originari, s’ha de sol·licitar de l’establiment d’on s’hagin evadit les dades necessàries del
seu expedient personal, sens perjudici del que es determini pel que fa a la seva destinació o
trasllat.
4. Si, transcorregut el termini de les setanta-dues hores següents a l’ingrés, no s’ha rebut al
centre la documentació que el legalitzi, s’ha d’excarcerar l’ingressat.
Article 17
Internes amb fills menors
1. La direcció de l’establiment ha d’admetre els fills menors de tres anys que acompanyin les
seves mares en el moment de l’ingrés. Quan aquestes sol·licitin mantenir-los en companyia
seva dins de la presó, s’ha d’acreditar degudament la seva filiació i que la situació
esmentada no comporta risc per als menors, i s’ha d’assabentar el Ministeri Fiscal de la
decisió adoptada als efectes oportuns.
2. Les internes que tinguin a l’exterior fills menors de tres anys sota la seva pàtria potestat
poden sol·licitar del consell de direcció autorització perquè romanguin en companyia seva a
l’interior del centre penitenciari, la qual s’ha de concedir sempre que se n’acrediti
degudament la filiació i que aquesta situació no comporti risc per als menors. Amb aquesta
finalitat, s’ha de demanar l’opinió del Ministeri Fiscal, a qui s’ha de notificar la decisió
adoptada.
3. Una vegada admès l’ingrés dels infants a la presó, han de ser reconeguts pel metge de
l’establiment i, si el metge no disposa cap altra cosa, han d’ocupar amb la mare l’habitació
que se’ls assigni dins de la unitat de mares.
4. En els possibles conflictes que sorgeixin entre els drets de l’infant i els de la mare
originats per l’internament en un establiment penitenciari, han de prevaler els drets d’aquell,
que, en tot cas, han de quedar degudament preservats en el model individualitzat
d’intervenció penitenciària que es dissenyi per a la mare.
5. L’Administració penitenciària ha de disposar per als menors i les seves mares d’unitats de
mares, que han de tenir un local habilitat per a guarderia infantil i han d’estar separades
arquitectònicament de la resta dels departaments, a fi de facilitar les especificitats de règim,
medicosanitàries i de sortides que la presència dels menors al centre facin necessàries.
6. L’Administració penitenciària ha de fomentar la col·laboració i participació de les

institucions públiques i privades d’assistència al menor en les unitats de mares o en les
unitats dependents creades a aquest efecte per a internes classificades en tercer grau que
tinguin en companyia seva fills menors de tres anys. Amb aquesta finalitat, ha d’establir els
17
convenis necessaris per potenciar al màxim el desenvolupament de la relació maternofilial i

de la formació de la personalitat dels nens.
Article 18
Identificació
1. Una vegada admès a l’establiment un reclús, cal verificar-ne la identitat personal, fent-ne
la ressenya alfabètica, dactilar i fotogràfica, i també se l’ha d’inscriure al llibre d’ingressos i
se li ha d’obrir un expedient personal relatiu a la seva situació processal i penitenciària, de la
qual té dret a ser informat. Igualment, cal fer-li un escorcoll personal i un dels seus efectes, i
se li han de retirar els estris i objectes no autoritzats.
2. En el moment de l’ingrés s’han d’adoptar les mesures d’higiene personal necessàries, i

s’han de lliurar al reclús les peces de vestir adequades que necessiti; l’intern n’ha de signar
la recepció.
Article 19
Incomunicació
1. Si a l’ordre o el manament d’ingrés es disposa la incomunicació del detingut o pres, una

vegada formalitzat el que estableix l’article anterior, ha d’ocupar una cel·la individual al
departament que el director disposi i ha de ser reconegut pel metge i atès exclusivament
pels funcionaris encarregats del departament. Únicament pot comunicar amb les persones
que tinguin autorització expressa del jutge.
2. Quan l’ordre d’incomunicació no especifiqui res sobre això, el director de l’establiment

penitenciari ha de demanar l’autorització del jutge d’instrucció perquè l’intern incomunicat
pugui disposar d’aparells de ràdio o televisió, premsa escrita o rebre correspondència.
3. Mentre romangui en situació d’incomunicació, el director de l’establiment ha d’adoptar les

mesures necessàries perquè es compleixin les normes contingudes en les lleis processals.
4. Una vegada aixecada judicialment la incomunicació a què es refereixen els apartats

anteriors, s’ha de dur a terme el que estableix l’article següent.
Article 20
Models d’intervenció i programes de tractament
1. Els detinguts i presos han d’ocupar una cel·la al departament d’ingressos, on els ha
d’examinar el metge tan aviat com sigui possible. Igualment, els ha d’entrevistar el
treballador social i l’educador, a fi de detectar les àrees de mancances i necessitats de
l’intern i, si el metge no disposa cap altra cosa, han de passar al departament que els
correspongui. Els professionals esmentats han d’emetre un informe sobre la proposta de
separació interior d’acord amb el que disposa l’article 99, o de trasllat a un altre centre, i
també sobre la planificació educativa, sociocultural i esportiva i d’activitats de
desenvolupament personal. Respectant el principi de presumpció d’innocència, la junta de
tractament, d’acord amb l’informe esmentat, ha de valorar aspectes com ara ocupació
laboral, formació cultural i professional o mesures d’ajuda, a fi d’elaborar el model
individualitzat d’intervenció.
2. Els penats, després de ser reconeguts pel metge si es tracta de nous ingressos, han de
romandre al departament d’ingressos prou temps perquè el psicòleg, el jurista, el treballador
18
social i l’educador formulin una proposta d’inclusió en un dels grups de separació interior i el
director n’ordeni el trasllat al departament que correspongui, amb un informe mèdic previ. La
junta de tractament, amb l’informe previ de l’equip tècnic, ha de contrastar les dades del
protocol i formular un programa individualitzat de tractament sobre aspectes com ara
ocupació laboral, formació cultural i professional, aplicació de mesures d’ajuda, tractament i
les que s’hagin de tenir en compte per al moment de l’alliberament.
3. L’estada de preventius o penats al departament d’ingressos ha de ser, com a màxim, de

cinc dies i només es pot prolongar per motius d’ordre sanitari o per preservar la seva
seguretat. De la prolongació se n’ha de donar compte al jutge de vigilància corresponent.
Article 21
Informació
En ingressar, l’intern ha de ser informat dels seus drets i de les seves obligacions, i també
dels procediments per fer-los efectius, en els termes establerts al capítol V d’aquest títol.
CAPÍTOL II
De la llibertat i excarceració
SECCIÓ PRIMERA
Dels detinguts i presos
Article 22
Llibertat
1. La llibertat dels detinguts i presos només pot ser disposada amb un manament de
l’autoritat competent lliurat al director de l’establiment, sens perjudici del que disposa l’article
següent.
2. Una vegada rebut al centre el manament de llibertat, el director o qui reglamentàriament el

substitueixi ha de donar una ordre escrita i signada al cap de serveis perquè funcionaris a
les seves ordres l’acompleixin.
3. Abans que el director estengui l’ordre de llibertat a què es refereix l’apartat anterior, el
funcionari encarregat de l’oficina de règim ha de fer una revisió completa de l’expedient
personal de l’intern, a fi de comprovar que és procedent la seva llibertat perquè no està
subjecte a altres responsabilitats.
4. El funcionari encarregat del servei o, quan no n’hi hagi, el que designi el cap de serveis ha
d’identificar qui hagi de ser alliberat, confrontant les empremtes dactilars i comprovant les
dades de filiació, i l’ha d’acompanyar, posteriorment, fins a la sortida del centre penitenciari.
5. En l’expedient personal del detingut o del pres s’ha d’estendre la diligència oportuna del
manament de llibertat, i se n’han d’expedir i trametre certificats a l’autoritat judicial de la qual
depengui l’intern.
Article 23
Excarceració de detinguts
1. Quan no s’hagi rebut una ordre o un manament de llibertat o de presó expedit per
l’autoritat competent, els detinguts han de ser excarcerats pel director de l’establiment o per
19
qui reglamentàriament el substitueixi, al venciment del termini màxim de detenció o

transcorregudes les setanta-dues hores següents al moment de l’ingrés.
2. En els supòsits a què es refereixen els apartats 2 i 3 de l’article 15 d’aquest Reglament, el

director de l’establiment o el qui en faci les funcions ha de comunicar l’ingrés, pel mitjà més
ràpid disponible que deixi constància de la recepció de la comunicació, a l’autoritat judicial a
disposició de la qual estigui el detingut, dins de les vint-i-quatre hores següents a l’ingrés.
3. Una vegada tramesa la comunicació a què es refereix l’apartat anterior, si en el termini

màxim de setanta-dues hores des de l’ingrés o des de la detenció no s’ha rebut cap ordre o
manament judicial, s’ha d’excarcerar l’intern, la qual cosa s’ha de comunicar pel mateix mitjà
a l’autoritat que en va ordenar l’ingrés i a l’autoritat judicial a disposició de la qual hagi estat
posat.
SECCIÓ SEGONA
Dels penats
Article 24
Llibertat
1. Per poder alliberar els condemnats a penes privatives de llibertat cal l’aprovació de la
llibertat definitiva pel tribunal sentenciador o de l’expedient de llibertat condicional pel jutge
de vigilància.
2. Amb una antelació mínima de dos mesos al compliment de la condemna, el director de

l’establiment ha de formular al tribunal sentenciador una proposta de llibertat definitiva per al
dia en què previsiblement el condemnat deixi extingida la condemna, d’acord amb la
liquidació feta en la sentència.
3. Si quinze dies abans de la data proposada per a la llibertat definitiva no se n’ha rebut
resposta, el director de l’establiment ha de reiterar la proposta al tribunal sentenciador, i li ha
de significar que, si no es rep una ordre expressa en sentit contrari, s’alliberarà el reclús en
la data proposada.
4. Les propostes de llibertat definitiva dels alliberats condicionals, les ha de formular el

director del centre a què estiguin adscrits, tenint en compte el que disposen els apartats
anteriors.
5. En l’expedient personal del condemnat s’ha d’estendre la diligència oportuna de llibertat

definitiva, tant si l’alliberament té lloc al centre com si l’última part de la condemna s’ha
complert en situació de llibertat condicional, i s’han d’expedir i trametre certificats de llibertat
definitiva al tribunal sentenciador i al jutge de vigilància.
Article 25
Llibertat per aplicació de mesures de gràcia
Quan l’alliberament definitiu dels penats es produeixi per aplicació de mesures de gràcia, el
director del centre s’ha d’abstenir, en tot cas, de posar en llibertat els penats sense haver
rebut una ordre o un manament per escrit del tribunal sentenciador.
20
Article 26
Penats estrangers sotmesos a una mesura d’expulsió posterior al compliment de la
condemna
En el cas que el penat sigui un estranger subjecte a una mesura d’expulsió posterior al
compliment de la condemna, d’acord amb el que disposa la legislació d’estrangeria, el
director ha de notificar, amb una antelació de tres mesos o en el moment de formular la
proposta de llibertat definitiva a què es refereix l’article 24.2, la data previsible d’extinció de
la condemna a l’autoritat competent, perquè proveeixi al que sigui necessari d’acord amb el
que disposa la legislació vigent.
Article 27
Substitució de penes imposades a estrangers per mesures d’expulsió
També cal notificar al Ministeri Fiscal la data previsible d’extinció de la condemna en els
supòsits legals de substitució de la pena per una mesura d’expulsió del territori nacional i, en
tot cas, quan es tracti de penats estrangers que extingeixin condemnes inferiors a sis anys
de privació de llibertat.
Article 28
Execució de l’ordre de llibertat per l’oficina de règim
1. Una vegada rebuda l’ordre de llibertat definitiva o condicional, s’ha de formalitzar de la

mateixa manera, en allò que afecta l’oficina de règim, que la que estableix l’article 22.3 per
als detinguts i presos.
2. Una vegada l’oficina de règim ha comprovat que el penat no està subjecte a altres
responsabilitats, s’ha de procedir tal com indica l’article 22.4 per a detinguts i presos.
Article 29
Retenció de penats amb altres responsabilitats pendents
1. Els directors dels establiments han de retenir els penats que, havent extingit una
condemna, en tinguin alguna altra de pendent de compliment, i els han d’informar de la
causa de la retenció.
2. Quan el motiu de la retenció sigui tenir pendent una altra causa en la qual s’hagi ordenat
presó provisional, el director ho ha de comunicar a l’autoritat judicial competent i al centre
directiu per al trasllat que, si s’escau, sigui procedent.
SECCIÓ TERCERA
Certificació i ajuts a l’excarceració
Article 30
Certificació i ajuts
1. En el moment de l’excarceració de detinguts, presos o penats, s’ha d’expedir i lliurar a

l’alliberat un certificat acreditatiu del temps que ha estat privat de llibertat o de la situació de
llibertat condicional si és el cas, i també, si ho sol·licita l’intern o ha de prosseguir el seu
tractament mèdic, un informe sobre la seva situació sanitària i proposta terapèutica. En
l’informe mèdic esmentat no hi ha de constar cap referència que indiqui que ha estat expedit
en un centre penitenciari.
21
2. Si l’intern està mancat de mitjans econòmics, l’Administració penitenciària li ha de facilitar

els que siguin necessaris per arribar a la seva residència i subvenir a les seves primeres
despeses.
CAPÍTOL III
Conduccions i trasllats
SECCIÓ PRIMERA
Competències
Article 31
Competència per ordenar trasllats i desplaçaments
1. D’acord amb el que estableix l’article 79 de la Llei orgànica general penitenciària, el centre
directiu té competència exclusiva per decidir, amb caràcter ordinari o extraordinari, la
classificació i destinació dels reclusos als diferents establiments penitenciaris, sens perjudici
de les atribucions dels jutges de vigilància en matèria de classificació per mitjà d’un recurs.
2. L’esmentat centre directiu ha d’ordenar els trasllats corresponents partint de les propostes
formulades a aquest efecte per les juntes de tractament o, si s’escau, pel director o el
consell de direcció, i també els desplaçaments dels detinguts i presos que li requereixin les
autoritats competents.
3. Els trasllats s’han de notificar, si es tracta de penats, al jutge de vigilància i, si es tracta de

detinguts i presos, a les autoritats a disposició de les quals estiguin.
Article 32
Competència per realitzar les conduccions
Les ordres de conducció dels reclusos, dictades pel centre directiu, les han de dur a terme
les forces i cossos de seguretat de l’Estat que tinguin a càrrec seu aquesta comesa, sens
perjudici, si és el cas, de les competències dels cossos de policia de les comunitats
autònomes.
SECCIÓ SEGONA
Compliment de les ordres d’autoritats judicials i governatives
Article 33
Desplaçaments d’interns
1. Les sortides dels interns per a la pràctica de diligències o per a la celebració d’un judici
oral s’han de fer amb una ordre prèvia de l’autoritat judicial adreçada al director de
l’establiment.
2. Les autoritats judicials o governatives han de demanar al centre directiu, amb una
antelació mínima de trenta dies, la conducció oportuna de l’intern, si està reclòs en un centre
penitenciari ubicat en una altra província, i al director de l’establiment, si es tracta d’una
mateixa província o localitat.
3. Una vegada rebuda la comunicació a què fa referència l’apartat 2, el centre directiu o, si

és el cas, el director del centre ha de demanar a l’òrgan corresponent que faci la conducció.
22
4. Una vegada hagi assistit a judici o s’hagi dut a terme la diligència judicial, el director de
l’establiment ha de proposar el trasllat de l’intern al lloc de procedència, llevat que estigui
assabentat de l’existència d’altres assenyalaments pendents o que sigui preceptiu
classificar-lo amb destinació previsible al mateix centre.
Article 34
Desplaçaments de penats
En el cas que una autoritat judicial sol·liciti el trasllat d’un penat que no estigui a la seva
disposició per a la pràctica de diligències, la direcció de l’establiment ho ha de comunicar al
jutge de vigilància.
SECCIÓ TERCERA
Desplaçaments a hospitals no penitenciaris
Article 35
Consulta o ingrés en hospitals no penitenciaris
1. La sortida d’interns per a consulta o ingrés, si és el cas, en centres hospitalaris no

penitenciaris ha de ser ordenada pel centre directiu.
2. Una vegada ordenada la conducció, el director de l’establiment ha de sol·licitar al

governador civil o, si s’escau, a l’òrgan autonòmic competent, la força pública que hagi de
dur a terme la conducció i encarregar-se de la custòdia posterior de l’intern al centre
hospitalari no penitenciari, sens perjudici del que disposa l’article 155.4.
3. En cas d’urgència, segons dictamen mèdic, el director ha de procedir a la conducció i

l’ingrés al centre hospitalari, i n’ha de donar compte seguidament al centre directiu.
SECCIÓ QUARTA
Mitjans i forma de la conducció
Article 36
Forma i mitjans
1. Els desplaçaments de detinguts, presos i penats s’han de fer de manera que se’n respecti
la dignitat i els drets i es garanteixi la seguretat de la conducció.
2. S’han de dur a terme amb el mitjà de transport més idoni, generalment per carretera, en
vehicles adequats i sota custòdia de la força pública.
3. Excepcionalment i només en casos d’urgència o necessitat peremptòria, es pot disposar

el trasllat d’interns a càrrec dels funcionaris d’institucions penitenciàries que el director de
l’establiment designi entre els que estiguin de servei.
4. Quan es tracti de trasllats en ambulància, ja sigui per a l’ingrés en un hospital o per trasllat
a un altre establiment, l’intern ha d’anar acompanyat, si és el cas, del personal sanitari
penitenciari necessari que el director designi.
Article 37
Supòsits especials
23
1. Els penats classificats en tercer grau i els classificats en segon grau que gaudeixin de
permisos ordinaris poden fer, amb autorització prèvia del centre directiu, els desplaçaments
pels seus propis mitjans sense vigilància. Quan es tracti de compareixences davant òrgans
judicials, s’ha de demanar l’autorització del jutjat o tribunal requeridor. En aquests casos
l’Administració pot facilitar als interns els bitllets en el mitjà de transport adequat.
2. S’han de lliurar els nens als parents que siguin a l’exterior perquè s’encarreguin de
traslladar-los i, si això no és possible, han de viatjar juntament amb les seves mares en
vehicles idonis i han d’estar acompanyats per personal o col·laboradors d’institucions
penitenciàries. En qualsevol cas, s’ha de procurar no ferir la sensibilitat dels menors.
Article 38
Lliurament a la força pública
1. El lliurament dels interns als efectius de les forces de seguretat s’ha de fer mitjançant una
acta subscrita pel cap de l’escorta, en la qual s’ha d’indicar l’hora de sortida i una referència
a l’ordre que disposi la conducció, i s’ha d’indicar, quan es consideri necessari, el grau de
perillositat de l’intern, de la qual cosa també s’ha de donar compte, si cal, a l’autoritat que
hagi demanat la conducció.
2. El cap de la força conductora, en fer-se càrrec dels interns per traslladar-los a un altre
centre penitenciari, ho ha de fer també mitjançant un rebut dels seus expedients personals i
equipatges, que ha de lliurar, amb les mateixes formalitats, a l’establiment de destinació.
3. L’establiment d’origen ha de proporcionar als interns conduïts un racionament fred.
4. El centre d’origen ha d’adjuntar l’expedient mèdic de l’intern i fer constar, si s’escau,

l’atenció sanitària que ha de rebre.
SECCIÓ CINQUENA
Trànsits i incidències
Article 39
Trànsits
1. Quan els conduïts hagin de pernoctar, en condició de trànsits en un centre penitenciari,

han de ser allotjats, sempre que sigui possible, en cel·les o dependències destinades a
aquest efecte, amb separació de la resta de la població reclusa.
2. De la mateixa manera, quan a causa de força major la conducció no pugui arribar a la

seva destinació, el cap de la força conductora pot instar, mitjançant una petició escrita,
l’admissió dels reclusos al centre penitenciari mes pròxim, el director del qual ha de donar
compte d’aquesta circumstància al centre directiu i a l’autoritat judicial que va demanar el
trasllat del reclús.
Article 40
Incidències
1. Si per raó de malaltia de l’intern o una altra causa justificada no pot fer-se’n càrrec la força
conductora, ni ha estat factible avisar de la incidència amb antelació suficient, l’establiment
24
ha de lliurar un escrit justificatiu al cap de la força, i se n’ha de donar compte seguidament

de la manera expressada en l’article anterior.
2. Una vegada desapareguda la causa que hagi motivat la demora, el director del centre ha
de fer les gestions necessàries perquè es dugui a terme la conducció suspesa.
CAPÍTOL IV
Relacions amb l’exterior
SECCIÓ PRIMERA
Comunicacions i visites
Article 41
Regles generals
1. Els interns tenen dret a comunicar periòdicament, de manera oral i escrita, en la seva
pròpia llengua, amb els seus parents, amics i representants acreditats d’organismes i
institucions de cooperació penitenciària, excepte en els casos d’incomunicació judicial.
2. D’acord amb el que disposa l’article 51 de la Llei orgànica general penitenciària, aquestes
comunicacions s’han de dur a terme de manera que es respecti al màxim la intimitat i no
tenen més restriccions, quant a les persones i a la manera, que les imposades per raons de
seguretat, d’interès del tractament i del bon ordre de l’establiment.
3. Tot intern té dret a comunicar immediatament a la seva família i al seu advocat l’ingrés en
un centre penitenciari, i també el trasllat a un altre establiment en el moment de l’ingrés.
4. Les comunicacions ordinàries i extraordinàries que s’efectuïn durant les visites que rebi
l’intern s’han d’anotar en un llibre de registre, en el qual s’ha de fer constar el dia i l’hora de
la comunicació, el nom de l’intern, i el nom, el domicili i la ressenya del document oficial
d’identitat dels visitants, així com la seva relació amb l’intern.
5. Les visites dels parents a l’intern malalt les regulen els articles 216 i 217 d’aquest
Reglament.
6. A més de les comunicacions ordinàries assenyalades en l’horari d’aquest servei, se’n

poden concedir altres de caràcter extraordinari com a recompensa i per motius urgents i
importants degudament justificats en cada cas.
7. Les comunicacions i visites s’han d’organitzar de manera que satisfacin les necessitats
especials dels reclusos estrangers, als quals s’han d’aplicar, en igualtat de condicions amb
els nacionals, les regles generals establertes en aquest article.
Article 42
Comunicacions orals
Les comunicacions orals dels interns s’han d’ajustar a les normes següents:
1a. El consell de direcció ha de fixar, preferentment durant els caps de setmana, els dies en
què poden comunicar els interns, de manera que tinguin, com a mínim, dues comunicacions
a la setmana, i tantes com permeti l’horari de treball dels penats classificats en tercer grau.
25
2a. L’horari destinat a aquest servei ha de ser suficient per permetre una comunicació de
vint minuts de durada com a mínim, i no poden comunicar més de quatre persones
simultàniament amb el mateix intern.
3a. Si les circumstàncies de l’establiment ho permeten, es pot autoritzar els interns que
acumulin en una sola visita setmanal el temps que hauria correspost normalment a dues
d’aquestes visites.
4a. Les dificultats en els desplaçaments dels parents s’han de tenir en compte en
l’organització de les visites.
5a. Els familiars han d’acreditar el parentiu amb els interns, i els visitants que no siguin
familiars han d’obtenir una autorització del director de l’establiment per poder-hi comunicar.
Article 43
Restriccions i intervencions
1. Quan, d’acord amb el que estableix l’article 51 de la Llei orgànica general penitenciària,
les comunicacions orals hagin de ser restringides quant a les persones, intervingudes o
denegades, el director de l’establiment, amb un informe previ de la junta de tractament si la
restricció, intervenció o denegació es fonamenta en el tractament, ho ha d’ordenar així en
una resolució motivada, que s’ha de notificar a l’intern, i ho ha de comunicar al jutge de
vigilància en el cas de penats o a l’autoritat judicial de la qual depengui si es tracta de
detinguts o presos.
2. En els casos d’intervenció, els comunicants que no s’hagin d’expressar en castellà o en la

llengua cooficial de la respectiva comunitat autònoma ho han d’advertir amb anterioritat al
director del centre, que ha d’adoptar les mesures oportunes perquè la comunicació es pugui
intervenir adequadament.
Article 44
Suspensió de comunicacions orals
1. El cap de serveis pot ordenar la suspensió de les comunicacions orals, per iniciativa
pròpia o a proposta del funcionari encarregat del servei, en els casos següents:
a) Quan hi hagi raons fonamentades per creure que els comunicants poden estar preparant
alguna actuació delictiva o que atempti contra la convivència o la seguretat de l’establiment,
o que estiguin propagant notícies falses que perjudiquin o puguin perjudicar greument la
seguretat o el bon ordre de l’establiment.
b) Quan els comunicants no observin un comportament correcte.
2. El cap de serveis ha d’informar immediatament de la suspensió el director del centre, el

qual, al seu torn, si ratifica la mesura en una resolució motivada, n’ha d’informar el jutge de
vigilància el mateix dia o l’endemà.
Article 45
Comunicacions íntimes, familiars i de convivència
1. Tots els establiments penitenciaris han de disposar de locals especialment adequats per a
les visites familiars o de persones properes dels interns que no gaudeixin de permisos
ordinaris de sortida.
2. Els consells de direcció han d’establir els horaris d’aquestes visites.
26
3. Els parents o persones properes que vagin a visitar els interns en les comunicacions
previstes per aquest article no poden ser portadors de bosses o paquets, ni portar amb ells
menors quan es tracti de comunicacions íntimes.
4. Amb una sol·licitud prèvia de l’intern, s’ha de concedir una comunicació íntima al mes com
a mínim, la durada de la qual no ha de ser superior a tres hores ni inferior a una, llevat que
raons d’ordre o de seguretat de l’establiment ho impedeixin.
5. Amb una sol·licitud prèvia de l’interessat, s’ha de concedir, una vegada al mes com a
mínim, una comunicació amb els seus parents i persones properes, que ha de tenir lloc en
locals adequats i la durada de la qual no ha de ser superior a tres hores ni inferior a una.
6. S’han de concedir, amb una sol·licitud prèvia de l’interessat, visites de convivència als
interns amb el seu cònjuge o persona lligada per una relació semblant d’afectivitat i els fills
que no superin els deu anys d’edat. Aquestes comunicacions, que són compatibles amb les
que preveuen l’article 42 i els apartats 4 i 5 d’aquest article, han de tenir lloc en locals o
recintes adequats i la durada màxima ha de ser de sis hores.
7. En les comunicacions previstes als apartats anteriors s’ha de respectar al màxim la

intimitat dels comunicants. Els escorcolls amb nu integral dels visitants únicament es poden
dur a terme per les raons i de la manera establertes per l’article 68 degudament motivades.
En cas que el visitant es negui a realitzar l’escorcoll, la comunicació no es durà a terme,
sens perjudici de les mesures que es puguin adoptar per si els fets poden ser constitutius de
delicte.
Article 46
Comunicacions escrites
La correspondència dels interns s’ha d’ajustar a les normes següents:

1a. No s’estableixen limitacions quant al nombre de cartes o telegrames que poden rebre i
trametre els interns, llevat de quan hagin de ser intervingudes per les mateixes raons que les
comunicacions orals. En aquest cas, el nombre de les que poden escriure setmanalment és
l’indicat per la norma 1a de l’article 42.
2a. Tota la correspondència que els interns expedeixin, excepte en els supòsits
d’intervenció, s’ha de dipositar en un sobre tancat on consti sempre el nom i els cognoms del
remitent i s’ha de registrar al llibre corresponent.
3a. Les cartes que expedeixin els interns el pes o volum de les quals excedeixi del normal i
que indueixin a sospita poden ser tornades al remitent pel funcionari encarregat del registre
perquè en presència seva siguin introduïdes en un altre sobre, que ha de facilitar
l’Administració. De la mateixa manera s’ha de procedir quan hi hagi dubtes respecte a la
identitat del remitent.
4a. La correspondència que rebin els interns, després de ser registrada al llibre
corresponent, ha de ser lliurada als destinataris pel funcionari encarregat d’aquest servei o
pel de la dependència on estigui l’intern, després d’obrir-la el funcionari en presència del
destinatari a fi de comprovar que no conté objectes prohibits.
5a. En els casos en què, per raons de seguretat, del bon ordre de l’establiment o de l’interès
del tractament, el director ordeni intervenir les comunicacions escrites, aquesta decisió s’ha
de comunicar als interns afectats i també a l’autoritat judicial de qui depengui si es tracta de
detinguts o presos, o al jutge de vigilància si es tracta de penats. Quan l’idioma utilitzat no
pugui ser traduït a l’establiment, s’ha de trametre l’escrit al centre directiu perquè sigui
traduït i segueixi el seu curs posterior.
27
6a. Les comunicacions escrites entre els interns i el seu advocat defensor o procurador
només poden ser intervingudes per ordre de l’autoritat judicial.
No obstant això, quan els interns tinguin intervingudes les comunicacions ordinàries i
s’adrecin per escrit a alguna persona que manifestin que és el seu advocat defensor o
procurador, l’esmentada correspondència es pot intervenir, llevat de quan hi hagi constància
expressa en l’expedient de l’intern que l’esmentada persona és el seu advocat o procurador,
i també de la seva adreça.
7a. La correspondència entre els interns de diferents centres penitenciaris pot ser
intervinguda mitjançant una resolució motivada del director i s’ha de cursar per mitjà de la
direcció de l’establiment d’origen. Una vegada efectuada la intervenció esmentada, s’ha de
notificar a l’intern i s’ha de comunicar al jutge de vigilància. Aquestes intervencions es limiten
exclusivament a la correspondència entre interns, i no afecten la resta de les comunicacions
escrites.
Article 47
Comunicacions telefòniques
1. Es pot autoritzar la comunicació telefònica dels interns en els casos següents:

a) Quan els parents resideixin en localitats allunyades o no puguin desplaçar-se per visitar
l’intern.
b) Quan l’intern hagi de comunicar algun assumpte important als seus parents, a l’advocat
defensor o a altres persones.
2. L’intern que, concorrent-hi els requisits de l’apartat anterior, desitgi comunicar

telefònicament amb una altra persona, ho ha de sol·licitar al director de l’establiment.
3. El director, després de comprovar els requisits esmentats, ha d’autoritzar, si escau, la

comunicació i ha d’assenyalar l’hora en què ha de tenir lloc.
4. Les comunicacions telefòniques, que sempre que les circumstàncies de l’establiment ho

permetin s’han d’efectuar amb una freqüència màxima de cinc trucades per setmana, s’han
de fer en presència d’un funcionari i no han de tenir una durada superior a cinc minuts.
L’import de la trucada l’ha de satisfer l’intern, llevat de quan es tracti de la comunicació que
preveu l’article 41.3 d’aquest Reglament.
5. Llevat de casos excepcionals, lliurement apreciats pel director de l’establiment, no es

permeten trucades des de l’exterior als interns.
6. Les comunicacions telefòniques entre interns de diferents establiments poden ser

intervingudes mitjançant una resolució motivada del director de la manera i amb els efectes
que preveu la norma 7a de l’article 46.
Article 48
Comunicacions amb advocats i procuradors
1. Les comunicacions dels interns amb els seus advocats defensors i amb els procuradors
que els representin s’han de mantenir d’acord amb les regles següents:
1a. S’ha d’identificar el comunicant mitjançant la presentació del document oficial que
l’acrediti com a advocat o procurador en exercici.
2a. El comunicant ha de presentar a més un volant del seu col·legi respectiu, en què consti
expressament la seva condició de defensor o de representant de l’intern en les causes que
se segueixin contra ell o com a conseqüència de les quals compleixi condemna. En els
28
supòsits de terrorisme o d’interns pertanyents a bandes o grups armats, el volant l’ha

d’expedir l’autoritat judicial que conegui de les causes corresponents, sens perjudici del que
disposa l’article 520 de la Llei d’enjudiciament criminal.
3a. Aquestes comunicacions s’han de registrar per ordre cronològic al llibre corresponent, en
el qual s’ha de consignar el nom i els cognoms dels comunicants de l’intern, el número de la
causa i el temps de durada de la visita, i han de tenir lloc en locutoris especials, en els quals
quedi assegurat que el control del funcionari encarregat del servei sigui només visual.
2. En les mateixes condicions assenyalades per l’apartat anterior, s’ha d’autoritzar la

comunicació dels advocats i procuradors quan, abans de personar-se en la causa com a
defensors o representants, hagin estat cridats expressament pels interns per mitjà de la
direcció de l’establiment o pels seus parents; aquest fet s’ha d’acreditar mitjançant la
presentació del volant del col·legi en què consti aquesta circumstància.
3. Les comunicacions dels interns amb l’advocat defensor o amb l’advocat cridat
expressament en relació amb assumptes penals, i també amb els procuradors que els
representin, no poden ser suspeses o intervingudes, en cap cas, per decisió administrativa.
La suspensió o la intervenció d’aquestes comunicacions només es pot fer amb una ordre
expressa prèvia de l’autoritat judicial.
4. Les comunicacions amb altres lletrats que no siguin els esmentats en els apartats
anteriors, la visita dels quals hagi estat requerida per l’intern, s’han de fer als mateixos
locutoris especials i s’han d’ajustar a les normes generals de l’article 41. En el cas que
aquests lletrats presentin una autorització de l’autoritat judicial corresponent si l’intern és un
preventiu o del jutge de vigilància si es tracta d’un penat, la comunicació s’ha de concedir en
les condicions prescrites en els apartats anteriors d’aquest article.
Article 49
Comunicacions amb autoritats o professionals
1. La comunicació de les autoritats judicials o dels membres del Ministeri Fiscal amb els
interns s’ha de fer a l’hora que aquells estimin pertinent i en locals adequats. Per a la
notificació de les resolucions judicials s’ha d’autoritzar la comunicació amb qualsevol
funcionari de l’Administració de justícia, que han d’acreditar la seva condició i que són
enviats per l’autoritat judicial de la qual depenen.
2. Les comunicacions orals i escrites dels interns amb el Defensor del Poble o els seus
adjunts o delegats, o amb institucions anàlogues de les comunitats autònomes, autoritats
judicials i membres del Ministeri Fiscal no poden ser suspeses, ni ser objecte d’intervenció o
restricció administrativa de cap mena.
3. Els interns estrangers poden comunicar, en locals apropiats, amb els representants
diplomàtics o consulars del seu país, o amb les persones que les respectives ambaixades o
consolats indiquin, amb una autorització prèvia del director de l’establiment, i amb aplicació
en tot cas de les normes generals que estableix l’article 41 sobre el nombre i els requisits de
les comunicacions.
4. Als súbdits de països que no tinguin representant diplomàtic o consular, i també als
refugiats i als apàtrides, els han de ser concedides comunicacions en les mateixes
condicions amb el representant de l’Estat que s’hagi fet càrrec dels seus interessos o amb
l’autoritat nacional o internacional que tingui per missió protegir-los, o amb les persones en
qui deleguin.
29
5. Els notaris, metges, ministres de culte i altres professionals acreditats, la presència dels
quals hagi sol·licitat algun intern per mitjà de la direcció de l’establiment per fer les funcions
pròpies de la respectiva professió, poden ser autoritzats per comunicar amb l’intern en un
local apropiat.
SECCIÓ SEGONA
Recepció de paquets i encàrrecs
Article 50
Paquets i encàrrecs
1. A tots els establiments hi ha d’haver una dependència per recollir, controlar i escorcollar
els paquets destinats als interns o que aquests enviïn a l’exterior. El consell de direcció ha
d’acordar els dies i les hores de recepció i de recollida de paquets, tant d’entrada com de
sortida.
2. Tots els paquets han de ser lliurats personalment a la dependència habilitada a aquest
efecte.
3. La recepció de paquets adreçats als interns s’ha de dur a terme després que el funcionari
hagi comprovat el document d’identitat de qui el diposita, a qui s’ha de demanar una relació
detallada del contingut; s’ha de registrar al llibre corresponent tant el nom de l’intern
destinatari com el nom, domicili i número de document d’identitat de qui el lliura. Una vegada
feta l’anotació, s’ha de fer un escorcoll minuciós de tots els elements integrants del seu
contingut, i també s’han de controlar les condicions higièniques dels objectes que rebi
l’intern i altres elements. De la mateixa manera s’ha de controlar el contingut dels paquets
de sortida abans de lliurar-los al destinatari a l’exterior. En ambdós casos, s’ha de procedir,
respecte dels objectes no autoritzats, de la manera que prescriu l’article següent.
4. Una vegada distribuïts en les diferents dependències, el funcionari encarregat d’aquest

servei ha de lliurar els paquets o trameses als interns, que han de signar el rebut
corresponent.
5. El nombre de paquets que poden rebre els interns és de dos al mes, excepte als
establiments o departaments de règim tancat, on és d’un al mes. El pes de cada paquet no
ha de passar de cinc quilograms; no es computa dins del pes màxim esmentat els llibres i
publicacions, ni tampoc la roba.
Article 51
Articles i objectes no autoritzats
1. Es consideren articles o objectes no autoritzats tots els que puguin comportar un perill per
a la seguretat, l’ordenada convivència o la salut, les drogues tòxiques, estupefaents i
substàncies psicotròpiques llevat de prescripció facultativa, els que continguin alcohol i els
productes alimentaris, i també els que exigeixin per controlar-los una manipulació que
impliqui risc de deteriorament i els prohibits expressament per les normes de règim interior
de l’establiment.
2. Els articles o objectes l’entrada dels quals no s’autoritzi han de ser recollits
immediatament pel remitent, llevat que es descobreixin quan aquest ja no es trobi als
voltants de l’establiment, cas en què s’ha de notificar aquesta circumstància al remitent al
30
domicili que consti al llibre corresponent. Els articles o objectes intervinguts han de quedar
emmagatzemats fins que siguin reclamats, i els productes peribles s’han de destruir.
3. Transcorregut un termini de tres mesos des de la recepció s’ha de col·locar una relació
d’aquests articles o objectes al tauler d’anuncis al públic, i s’ha de convidar a retirar-los, amb
l’advertència que, transcorreguts quinze dies des de la publicació, es destruiran, llevat del
que disposa per als objectes de valor l’article 317 d’aquest Reglament.
4. Les drogues tòxiques, els estupefaents i les substàncies psicotròpiques intervingudes

s’han de trametre a l’autoritat sanitària competent, fet que s’ha de notificar a l’autoritat
judicial corresponent.
CAPÍTOL V
Informació, queixes i recursos
Article 52
Informació
1. Els interns han de rebre en ingressar informació escrita sobre els seus drets i deures, el
règim de l’establiment, les normes disciplinàries i els mitjans per formular peticions, queixes i
recursos. Amb aquesta finalitat, se’ls ha de lliurar un exemplar de la cartilla o fullet informatiu
general i de les normes de règim interior del centre penitenciari de què es tracti, que el
centre directiu de l’Administració penitenciària corresponent ha d’editar necessàriament en
castellà i en la llengua cooficial de la comunitat autònoma on estigui situat el centre
penitenciari.
2. Als interns estrangers, se’ls ha d’informar, a més, de la possibilitat de sol·licitar l’aplicació

de tractats o convenis internacionals subscrits per Espanya per al trasllat a altres països de
persones condemnades, i també de la substitució de les penes imposades o les que s’hagin
d’imposar per la mesura d’expulsió del territori nacional, en els casos i amb les condicions
previstos per les lleis. Igualment, se’ls ha de facilitar l’adreça i el número de telèfon de la
representació diplomàtica acreditada a Espanya del país corresponent.
3. A aquests efectes, el centre directiu esmentat ha de procurar editar fullets de referència

en els idiomes de grups significatius d’interns estrangers als establiments espanyols. Als
estrangers que desconeguin els idiomes en què estigui editat el fullet, els funcionaris o
interns que coneguin la llengua de l’interessat els han de fer una traducció oral del contingut
i, si és necessari, s’ha de demanar la col·laboració dels serveis consulars de l’Estat a què
pertanyi.
4. En tot cas, als interns espanyols o estrangers que no puguin entendre la informació
proporcionada per escrit, els ha de ser facilitada per un altre mitjà adequat.
5. Al departament d’ingressos i a la biblioteca de cada establiment hi ha d’haver, a disposició

dels interns, diversos exemplars de la Llei orgànica general penitenciària, del Reglament
penitenciari i de les normes de règim interior del centre. L’Administració ha de procurar
proporcionar als interns estrangers textos de la Llei orgànica general penitenciària i del
reglament que la deplega en la llengua pròpia del seu país d’origen, per a la qual cosa ha de
demanar la col·laboració de les autoritats diplomàtiques corresponents.
Article 53
Peticions i queixes davant l’Administració penitenciària
31
1. Tot intern té dret a formular, verbalment o per escrit, peticions i queixes sobre matèries
que siguin competència de l’Administració penitenciària, que pot presentar, si així ho
prefereix l’interessat, en sobre tancat, que s’ha de lliurar en canvi d’un rebut.
2. Les peticions i queixes esmentades poden ser formulades davant el funcionari encarregat
de la dependència que correspongui a l’intern, davant el cap de serveis o davant el director
del centre o qui legalment el substitueixi. El director o la persona que aquest determini ha
d’adoptar les mesures oportunes o demanar els informes que estimin convenients i, en tot
cas, fer-les arribar a les autoritats o els organismes competents per resoldre- les.
3. Les peticions i queixes que formulin els interns han de quedar registrades, i les
resolucions corresponents que s’adoptin s’han de notificar per escrit als interessats, amb
especificació dels recursos que siguin procedents, terminis per interposar-los i òrgans
davant els quals s’han de presentar.
4. Així mateix, els interns poden adreçar peticions i queixes al Defensor del Poble, que no
poden ser objecte de cap mena de censura.
Article 54
Queixes i recursos davant el jutge de vigilància
1. Amb independència del que disposa l’article anterior, els interns poden formular
directament les peticions o queixes o interposar recursos davant el jutge de vigilància
penitenciària en els supòsits a què es refereix l’article 76 de la Llei orgànica general
penitenciària.
2. S’ha de lliurar a l’intern o al seu representant un rebut o una còpia simple datada i
segellada de les queixes o recursos que formuli.
3. Quan l’escrit de queixa o de recurs es presenti davant de qualsevol oficina de registre de

l’Administració penitenciària, una vegada lliurat a l’intern o al seu representant el
corresponent rebut o còpia simple datada i segellada, s’ha de trametre, sense dilació i en tot
cas en el termini màxim de tres dies, al jutge de vigilància penitenciària corresponent.
CAPÍTOL VI
Participació dels interns en les activitats dels establiments
Article 55
Àrees de participació
1. Els interns han de participar en l’organització de l’horari i de les activitats d’ordre educatiu,
recreatiu, religiós, laboral, cultural o esportiu.
2. També s’ha de procurar la participació dels interns en el desenvolupament dels serveis

alimentaris i de confecció de racionaments, d’acord amb l’article 24 de la Llei orgànica
general penitenciària i del que estableixin les normes de desplegament d’aquest Reglament.
3. El consell de direcció, mitjançant una resolució motivada, pot ampliar la participació dels
interns en altres àrees de règim diferents de les esmentades en l’apartat 1 d’aquest article.
32
4. La participació dels interns en aquestes activitats als establiments de compliment de

règim obert i de règim ordinari i als de preventius s’ha de fer per mitjà de comissions
ajustant-se a les normes que desenvolupen els articles següents.
Article 56
Participació en règim obert
1. Als establiments de compliment de règim obert es poden formar tantes comissions com
àrees d’activitats hi hagi en què els consells de direcció acordin que han de participar els
interns. En tot cas s’han de constituir tres comissions: la primera per a la programació i
desenvolupament de les activitats educatives, culturals i religioses; la segona per a les
activitats recreatives i esportives, i la tercera per a les activitats laborals.
2. Cada comissió ha d’estar integrada, almenys, per tres interns; hi actuaran com a president
i secretari els membres que designi la mateixa comissió en la primera reunió.
3. A les reunions que facin les comissions hi ha d’assistir l’educador o l’empleat públic que
tingui a càrrec seu les activitats la programació i el desenvolupament de les quals hagin de
ser objecte d’estudi.
4. L’elecció dels interns que han d’integrar les diferents comissions s’ha de dur a terme
anualment o, si s’escau, quan s’incompleixi el requisit que preveu l’apartat 2 anterior.
5. Poden presentar-s’hi com a candidats i participar-hi com a electors tots els interns
classificats en tercer grau de tractament.
6. La convocatòria i recepció de les candidatures correspon al consell de direcció de

l’establiment.
7. Cada intern ha d’escollir dos dels candidats presentats per a cada un dels òrgans de
participació.
8. La mesa que rebi els vots ha d’estar composta per l’intern de més edat i pel més jove, i
presidida per un dels educadors de l’establiment.
9. Del resultat de la votació se n’ha d’aixecar acta, que s’ha d’exposar al tauler d’anuncis de
l’establiment.
Article 57
Participació en règim ordinari
1. Als establiments de preventius i als de compliment ordinaris, les comissions han de ser
les determinades en aplicació del que disposa l’article 56.1, i han d’estar compostes,
almenys, per un representant de cada una de les unitats de classificació de l’establiment; en
cap cas el nombre de membres no pot ser inferior a tres, i quant a la designació de president
i secretari cal atenir-se al que estableix l’apartat 2 de l’article anterior. A les seves reunions
hi ha d’assistir l’educador o l’empleat públic encarregat de les activitats de les quals hagin de
tractar.
2. El consell de direcció de l’establiment ha d’anunciar la renovació de les comissions

d’interns que participin en les diferents activitats en períodes d’un any o quan una comissió
es quedi amb menys de tres interns membres.
33
3. En cada una de les unitats de classificació s’ha d’instar que els interns que desitgin
participar en el desenvolupament de les activitats previstes ho comuniquin al funcionari
encarregat del departament amb l’antelació deguda.
4. El dia assenyalat pel consell de direcció s’ha de formar la mesa, que ha d’estar composta
per l’intern de més edat i pel més jove, i presidida per un funcionari de la unitat.
5. Els components de la mesa han de passar per les cel·les del departament per recollir els
vots dels interns, i després han de recomptar-los i anunciar els resultats.
6. Tots els interns integrants de cada unitat de classificació poden participar en l’elecció i es
poden presentar per ser-hi escollits sempre que no hagin estat escollits en el termini anterior
d’un any.
7. No poden ser escollits els interns que tinguin sancions disciplinàries per faltes molt greus
o greus sense cancel·lar.
Article 58
Situacions excepcionals
1. Si cap dels interns que desitgen participar en les comissions és escollit per més d’un
quinze per cent dels interns de la unitat, els consells de direcció han de fer un sorteig entre
ells per designar els qui hagin de col·laborar en el desenvolupament de les activitats durant
el període de temps següent fins a una nova convocatòria.
2. En cas d’alteració de l’ordre, els consells de direcció poden acordar suspendre el procés, i
també quan es tingui esment de l’existència d’irregularitats en l’elecció.
Article 59
Comissions sectorials
Quan es tracti d’organitzar la participació dels interns en una activitat sectorial que no afecti
la totalitat de l’establiment, el consell de direcció pot limitar la participació esmentada als
interns afectats per aquesta activitat.
Article 60
Organització d’activitats
Els interns, per mitjà dels seus representants, poden, d’acord amb les normes de règim
interior, organitzar per si mateixos les activitats esmentades o col·laborar a organitzar-les
amb els funcionaris encarregats de l’àrea corresponent.
Article 61
Suggeriments
1. Igualment, els representants dels interns poden presentar tota classe de suggeriments,
que el funcionari receptor ha d’elevar al director de l’establiment.
2. La participació dels interns, mitjançant la comissió corresponent, en la programació i

execució de les activitats laborals s’ha d’ajustar al que preveu el capítol IV del títol V
d’aquest Reglament.
34
CAPÍTOL VII
De la participació i col·laboració de les organitzacions no governamentals
Article 62
Entitats col·laboradores
1. Les institucions i associacions públiques i privades dedicades a l’assistència dels reclusos

han de presentar, perquè l’aprovi el centre directiu, la sol·licitud de col·laboració
corresponent juntament amb el programa concret d’intervenció penitenciària que desitgin
desenvolupar, en el qual han de constar expressament els objectius que volen assolir, la
durada temporal, el col·lectiu de reclusos objecte de la intervenció, la relació nominativa del
voluntariat que participarà en l’execució del programa, i també els mitjans materials i, si
s’escau, personals que caldrà utilitzar i els indicadors i paràmetres d’avaluació de l’impacte i
dels resultats del programa.
2. Una vegada aprovada la sol·licitud i el programa de col·laboració pel centre directiu, amb
un informe previ de la junta de tractament del centre penitenciari corresponent, la institució o
associació col·laboradora s’ha d’inscriure, per poder actuar, al registre especial d’entitats
col·laboradores gestionat pel centre directiu, sens perjudici, si escau, de la prèvia constitució
i inscripció al registre públic d’associacions corresponent. La inscripció al registre especial té
caràcter merament declaratiu.
3. Un vegada finalitzada l’execució del programa de col·laboració, la institució o associació

col·laboradora ha d’elaborar un estudi d’avaluació de l’impacte i els resultats del programa
que, juntament amb l’informe de la junta de tractament de l’establiment, el director ha de
trametre al centre directiu.
4. L’Administració penitenciària ha de fomentar, especialment, la col·laboració de les

institucions i associacions dedicades a la ressocialització i ajuda dels reclusos estrangers, i
ha de facilitar la cooperació de les entitats socials del país d’origen del reclús mitjançant les
autoritats consulars corresponents.
CAPÍTOL VIII
De la seguretat dels establiments
SECCIÓ PRIMERA
Seguretat exterior
Article 63
Competència
1. La seguretat exterior dels establiments correspon a les Forces i Cossos de Seguretat de

l’Estat o, si escau, als cossos de policia de les comunitats autònomes, els quals, sens
perjudici que es regeixin per les normes dels cossos respectius, en matèria de seguretat
exterior dels centres penitenciaris rebran indicacions dels directors d’aquests centres.
2. Una vegada fet el relleu, el cap de la guàrdia exterior s’ha de presentar al director o al
funcionari que el substitueixi per informar-lo de les incidències del servei. De la mateixa
manera ha de procedir quan durant el servei es produeixi algun fet que, per la seva
importància, hagi de ser comunicat immediatament al director de l’establiment.
35
SECCIÓ SEGONA
Seguretat interior
Article 64
Competència
La seguretat interior dels establiments correspon, llevat dels casos que preveu la disposició
final primera de la Llei orgànica general penitenciària, als funcionaris dels cossos
d’institucions penitenciàries, d’acord amb les comeses pròpies de cada un i amb la
distribució dels serveis ordenada pel director de l’establiment.
Article 65
Mesures de seguretat interior
1. Les actuacions encaminades a garantir la seguretat interior dels establiments consisteixen

en l’observació dels interns, els recomptes de població reclusa, els escorcolls3, els escorcolls
personals4, les requises, els controls, els canvis de cel·la, l’assignació adequada de destins i
les activitats i cauteles pròpies de les sortides tant fora dels mòduls com fora de
l’establiment.5
2. La intensitat de les mesures assenyalades a l’apartat anterior s’ha d’ajustar a la perillositat

potencial dels interns als quals s’apliquin, particularment en els supòsits d’interns que
pertanyen a grups terroristes, de delinqüència organitzada o de perillositat extrema,
respectant, en tot cas, els principis a què es refereix l’article 71.6
3. Amb la finalitat assenyalada a l’apartat anterior, l’Administració penitenciària pot constituir

grups especialitzats de funcionaris.7
3
El suplement en català del BOE no coincideix amb el text en castellà i ho tradueix per: «registres».
4
El suplement en català del BOE no coincideix amb el text en castellà i ho tradueix per: «escorcolls».
5
Apartat 1 numerat i redactat de conformitat amb l’article únic.2 del Reial decret 419/2011, de 25 de març, pel qual es
modifica el Reglament penitenciari, aprovat pel Reial decret 190/1996, de 9 de febrer (BOE núm. 73, de 26 de març, i
6
7
Article 66
Observació dels interns
L’observació dels interns està encaminada al coneixement del seu comportament habitual i
de les seves activitats i moviments dins i fora del departament assignat, i també de les seves
relacions amb els altres interns i de l’influx beneficiós o nociu que, si s’escau, exerceixin
sobre ells. Si en l’observació esmentada es detecten fets o circumstàncies que puguin ser
rellevants per a la seguretat de l’establiment o el tractament dels interns, s’han d’elevar els
informes oportuns.
36
Article 67
Recomptes
1. S’han de fer diàriament els recomptes ordinaris de control de la població reclusa en els
moments de la jornada regimental que coincideixin amb els relleus del personal de vigilància
fixats en l’horari aprovat pel consell de direcció de l’establiment penitenciari.
2. També s’han de fer els recomptes extraordinaris que ordeni el cap de serveis, que s’han
de comunicar a la direcció, tenint en compte la situació que hi hagi al centre o departament
en què s’hagi de practicar la mesura, i també el comportament dels reclusos que en resultin
afectats.
3. Els recomptes ordinaris i extraordinaris s’han de fer de manera que se’n garanteixi la
rapidesa i fiabilitat, i els resultats s’han de reflectir en un comunicat escrit subscrit pels
funcionaris que els hagin dut a terme, que s’ha d’adreçar al cap de serveis.
Article 68
Escorcolls, escorcolls personals i requisicions
1. S’han de dur a terme escorcolls personals i escorcolls de la roba i els efectes dels interns,
i requisicions de les portes, finestres, terres, parets i sostres de les cel·les o dormitoris, així
com dels locals i dependències d’ús comú.
2. Per motius de seguretat concrets i específics, quan hi hagi raons individuals i

contrastades que facin pensar que l’intern oculta al seu cos algun objecte perillós o alguna
substància susceptible de causar dany a la salut o integritat física de les persones o d’alterar
la seguretat o convivència ordenada de l’establiment, es pot fer un escorcoll personal amb
nu integral amb autorització del cap de serveis.
3. L’escorcoll personal amb nu integral, l’han de fer funcionaris del mateix sexe que l’intern,
en un lloc tancat, sense la presència d’altres interns i preservant, tant com sigui possible, la
intimitat.
4. Si el resultat de l’escorcoll personal amb nu integral és infructuós i persisteix la sospita, el

director pot sol·licitar a l’autoritat judicial competent l’autorització per aplicar altres mitjans de
control adequats.
5. Dels escorcolls, requisicions, escorcolls personals i controls esmentats, se n’ha de

formular un comunicat escrit, que ha d’especificar els escorcolls personals amb nu integral
efectuats, signat pels funcionaris que l’hagin fet i adreçat al cap de serveis.
Article 69
Altres escorcolls i controls
S’han d’escorcollar i controlar les persones autoritzades a comunicar amb els interns, i
també aquells qui tinguin accés a l’interior dels establiments per fer-hi alguna feina o gestió,
llevat de les visites oficials de les autoritats. Així mateix, s’han d’escorcollar i controlar els
vehicles que entrin o surtin de l’establiment i els paquets i encàrrecs que rebin o trametin els
interns, d’acord amb el que estableix l’article 50 d’aquest Reglament.
Article 70
Intervencions
37
1. S’han d’intervenir els diners, les joies o els objectes de valor no autoritzats, i també els
objectes que hom consideri perillosos per a la seguretat o convivència ordenada o de
procedència il·lícita.
2. Si es tracta d’objectes perillosos o prohibits, s’han de retirar, de la qual cosa s’ha de

deixar constància per escrit, llevat dels casos en què hagin de ser tramesos a l’autoritat
judicial competent, o bé quan es tracti d’objectes de valor, cas en què se’ls ha de donar la
destinació prevista per l’article 317 d’aquest Reglament.
Article 71
Principis generals
1. Les mesures de seguretat s’han de regir pels principis de necessitat i proporcionalitat i

s’han de dur a terme sempre amb el respecte degut a la dignitat i als drets fonamentals,
especialment les que s’apliquin directament sobre les persones. Si hi ha l’opció de fer servir
mitjans de la mateixa eficàcia, s’ha de donar preferència als de caràcter electrònic.
2. Quan els funcionaris, arran de qualsevol de les mesures de seguretat enumerades en els
articles anteriors, detectin alguna anomalia de règim o qualsevol fet o circumstància que
sigui un indici d’una possible pertorbació de la vida normal del centre, ho han de comunicar
immediatament al cap de serveis, sens perjudici que, si escau, facin ús dels mitjans
coercitius a què es refereix l’article següent.
SECCIÓ TERCERA
Mitjans coercitius
Article 72
Mitjans coercitius
1. Són mitjans coercitius, als efectes de l’article 45.1 de la Llei orgànica general
penitenciària, l’aïllament provisional, la força física personal, les defenses flexibles, els
aerosols d’acció adequada i les manilles. L’ús ha de ser proporcional al fi pretès, mai no ha
de comportar una sanció encoberta, i només s’han d’aplicar quan no hi hagi una altra
manera menys carregosa per aconseguir la finalitat perseguida i pel temps estrictament
necessari.
2. Aquests mitjans coercitius no es poden aplicar a les internes esmentades en l’article 254.3
d’aquest Reglament ni als malalts convalescents d’una malaltia greu, llevat dels casos en
què de la seva actuació pugui derivar-ne un perill imminent per a la pròpia integritat o per a
la d’altres persones. Quan s’apliqui la mesura d’aïllament provisional l’intern ha de ser visitat
diàriament pel metge.
3. La utilització dels mitjans coercitius ha de ser autoritzada prèviament pel director, llevat
que raons d’urgència no ho permetin, cas en què se li ha de fer saber immediatament. El
director ha de comunicar immediatament al jutge de vigilància l’adopció i la cessació dels
mitjans coercitius, indicant detalladament els fets que han donat lloc a la utilització
esmentada i les circumstàncies que puguin aconsellar-ne el manteniment.
4. Els mitjans materials coercitius han de ser dipositats al lloc o llocs que el director entengui
que són idonis, i la quantia i l’estat s’ha de reflectir en un llibre oficial.
38
5. En els casos d’alteracions greus de l’ordre amb perill imminent per a les persones o per a
les instal·lacions, el director, amb caràcter provisional, pot demanar l’auxili de les forces de
seguretat de guàrdia a l’establiment, les quals, en cas d’haver d’utilitzar les armes de foc, ho
han de fer pels mateixos motius i amb les mateixes limitacions que estableix la legislació de
Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, sens perjudici del que disposa la disposició final
primera de la Llei orgànica general penitenciària.
TÍTOL III
Del règim dels establiments penitenciaris
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 73
Concepte i finalitats del règim penitenciari
1. Per règim penitenciari s’entén el conjunt de normes o mesures que persegueixen la

consecució d’una convivència ordenada i pacífica que permeti d’assolir l’ambient adequat
per a l’èxit del tractament i la retenció i custòdia dels reclusos.
2. Les funcions regimentals de seguretat, ordre i disciplina són mitjans per assolir les
finalitats indicades, han de ser sempre proporcionades a la finalitat que persegueixen, i no
poden significar un obstacle per a l’execució dels programes de tractament i intervenció dels
reclusos.
3. Les activitats integrants del tractament i del règim, encara que regides per un principi
d’especialització, han d’estar coordinades degudament.
Article 74
Tipus de règim
1. El règim ordinari s’aplica als penats classificats en segon grau, als penats sense
classificar i als detinguts i presos.
2. El règim obert s’aplica als penats classificats en tercer grau que puguin continuar el seu
tractament en règim de semillibertat.
3. El règim tancat s’aplica als penats classificats en primer grau per la seva perillositat
extrema o inadaptació manifesta als règims comuns anteriors i als preventius en els quals
concorrin circumstàncies idèntiques.
Article 75
Limitacions de règim i mesures de protecció personal
1. Els detinguts, presos i penats no tenen altres limitacions de règim que les exigides per
l’assegurament de la seva persona i per la seguretat i el bon ordre dels establiments, i també
les que aconselli el seu tractament o les que provinguin del seu grau de classificació.
2. Si s’escau, a sol·licitud de l’intern o per iniciativa pròpia, el director pot disposar mitjançant
una resolució motivada, quan calgui per salvaguardar la vida o integritat física del reclús,
l’adopció de mesures que impliquin limitacions de règim, i n’ha de donar compte al jutge de
vigilància.
39
3. Mitjançant un acord motivat, el consell de direcció, en el cas dels detinguts i presos, o la

junta de tractament, en el cas de penats, han de proposar al centre directiu el trasllat del
reclús a un altre establiment de característiques similars per possibilitar l’aixecament de les
limitacions de règim exigides per l’assegurament de la seva persona a què es refereix
l’apartat anterior.
4. Els acords de trasllat s’han de comunicar, en el cas dels detinguts i presos, a l’autoritat
judicial de què depenguin i, en el cas dels penats, al jutge de vigilància corresponent.
CAPÍTOL II
Règim ordinari
Article 76
Normes generals
1. Als establiments de règim ordinari els principis de seguretat, ordre i disciplina tenen la
seva raó de ser i el seu límit en la consecució d’una convivència ordenada.
2. La separació interior de la població reclusa, d’acord amb els criteris establerts per l’article
16 de la Llei orgànica general penitenciària, s’ha d’ajustar a les necessitats o exigències del
tractament, als programes d’intervenció i a les condicions generals del centre.
3. El treball i la formació tenen la consideració d’activitat bàsica en la vida del centre.
Article 77
Horaris
1. El consell de direcció ha d’aprovar i donar a conèixer entre la població reclusa l’horari que
ha de regir al centre, i ha d’assenyalar les activitats obligatòries per a tothom i aquelles altres
de caràcter optatiu i de lliure elecció per part dels interns.
2. En qualsevol cas, s’han de garantir vuit hores de descans nocturn, un mínim de dues
hores perquè l’intern pugui dedicar-les a assumptes propis i temps suficient per ocupar-se
de les activitats culturals i terapèutiques i dels contactes amb el món exterior.
3. Igualment, el consell de direcció ha d’aprovar mensualment el calendari d’activitats previst

per al mes següent i ha d’indicar expressament els dies i les hores en què es realitzarà i els
interns que afecti, en el cas que no afecti la totalitat d’interns del centre. Aquest calendari
s’ha de comunicar als interns i ha d’estar exposat permanentment en un lloc on el puguin
veure.
4. L’horari aprovat pel consell de direcció, i també el calendari mensual d’activitats, han de
ser comunicats al centre directiu perquè els ratifiqui o els reformi, abans del dia quinze del
mes anterior al qual es refereixi.
5. Així mateix, està obligat a difondre entre els interns, amb la periodicitat que determinin les
normes de règim interior, les activitats no regulars que s’organitzin a l’establiment.
Article 78
Prestacions personals obligatòries
40
1. Tots els reclusos estan obligats a respectar l’horari del centre, i també a complir i a
col·laborar amb les mesures d’higiene i sanitàries que s’adoptin, procurant que les
instal·lacions siguin sempre netes i fent-ne un bon ús.
2. D’acord amb el que estableix l’article 29.2 de la Llei orgànica general penitenciària, els
interns estan obligats a dur a terme les prestacions personals necessàries per mantenir el
bon ordre, la netedat i la higiene als establiments.
Article 79
Participació dels interns
El consell de direcció ha de fomentar la participació dels interns en els casos i amb les
condicions que estableix el capítol VI del títol II.
CAPÍTOL III
Règim obert
Article 80
Classes d’establiments de règim obert
1. Els establiments de règim obert poden ser dels tipus següents:

a) Centres oberts o d’inserció social.
b) Seccions obertes.
c) Unitats dependents.
2. El centre obert és un establiment penitenciari dedicat a interns classificats en tercer grau

de tractament.
3. La secció oberta depèn administrativament d’un establiment penitenciari polivalent, del

qual constitueix la part destinada a interns classificats en tercer grau de tractament.
4. Les unitats dependents, regulades pels articles 165 a 167 d’aquest Reglament,
consisteixen en instal·lacions residencials situades fora dels recintes penitenciaris i
incorporades funcionalment a l’Administració penitenciària, mitjançant la col·laboració de les
entitats públiques o privades prevista per l’article 62 d’aquest Reglament, per facilitar la
consecució d’objectius específics de tractament penitenciari d’interns classificats en tercer
grau.
Article 81
Criteris de destinació
1. El règim d’aquests establiments ha de ser el necessari per aconseguir una convivència

normal en tota col·lectivitat civil; ha de fomentar la responsabilitat i tenir com a norma
general l’absència de controls rígids que contradiguin la confiança que inspira el seu
funcionament.
2. L’execució del programa individualitzat de tractament determina la destinació concreta de

l’intern als centres o a les seccions obertes o als centres d’inserció social, prenent en
consideració, especialment, les possibilitats de vinculació familiar de l’intern i la possible
repercussió en ell.
41
3. A les unitats dependents el centre directiu hi pot destinar, a proposta de la junta de

tractament, els interns que, amb l’acceptació expressa prèvia de les normes de
funcionament, s’adeqüin als objectius específics del programa establert.
Article 82
Règim obert restringit
1. En els casos de penats classificats en tercer grau amb una peculiar trajectòria delictiva,
personalitat anòmala o condicions personals diverses, i també quan hi hagi impossibilitat
d’exercir una feina a l’exterior o ho aconselli el seu tractament penitenciari, la junta de
tractament pot establir la modalitat de vida en règim obert adequada per a aquests interns i
restringir les sortides a l’exterior, establint les condicions, els controls i els mitjans de tutela
que s’hagin d’observar, si escau, durant aquestes sortides.
2. Als efectes de l’apartat anterior, en el cas de dones penades classificades en tercer grau,
quan s’acrediti que hi ha impossibilitat d’exercir una feina remunerada a l’exterior però
consti, amb un informe previ dels serveis socials corresponents, que exercirà efectivament
les tasques de feina domèstica al seu domicili familiar, aquestes tasques s’han de considerar
com a treball a l’exterior.
3. La modalitat de vida a què es refereix aquest article té com a objectiu ajudar l’intern a
iniciar la recerca d’un mitjà de subsistència per al futur o, a falta d’aquest mitjà, a trobar
alguna associació o institució pública o privada per donar-li suport o acollir-lo en el moment
de la seva sortida en llibertat.
4. Aquesta modalitat de vida s’ha d’assimilar, tant com sigui possible, als principis del règim
obert a què es refereix l’article següent.
Article 83
Objectius i principis del règim obert
1. L’activitat penitenciària en règim obert té com a objectiu potenciar les capacitats d’inserció
social positiva que presenten els penats classificats en tercer grau, realitzant les tasques de
suport i d’assessorament i la cooperació necessària per afavorir-ne la incorporació
progressiva al medi social.
2. L’exercici d’aquestes funcions es regeix pels principis següents:

a) Atenuació de les mesures de control, sens perjudici de l’establiment de programes de
seguiment i avaluació de les activitats dutes a terme pels interns dins i fora de l’establiment.
b) Autoresponsabilitat, mitjançant l’estímul de la participació dels interns en l’organització de
les activitats.
c) Normalització social i integració, proporcionant a l’intern, sempre que sigui possible,
atenció per mitjà dels serveis generals de la comunitat per facilitar la seva participació plena
i responsable en la vida familiar, social i laboral.
d) Prevenció per mirar d’evitar la desestructuració familiar i social.
e) Coordinació amb tots els organismes i les institucions públiques o privades que actuïn en
l’atenció i reinserció dels reclusos, promovent criteris comuns d’actuació per aconseguir la
seva integració en la societat.
Article 84
Modalitats de vida en règim obert
42
1. Les normes d’organització i funcionament dels establiments de règim obert han de ser
elaborades per la junta de tractament i aprovades pel centre directiu.
2. Als establiments de règim obert es poden establir, a proposta de la junta de tractament,

diferents modalitats en el sistema de vida dels interns, segons les característiques
d’aquests, de la seva evolució personal, dels graus de control que s’han de mantenir durant
les sortides a l’exterior i de les mesures d’ajuda que necessitin per atendre les seves
mancances.
3. S’han d’establir modalitats de vida específiques per atendre i ajudar els interns que en el
moment d’accedir al tercer grau no disposin de prou recursos per desenvolupar una activitat
estable a l’exterior o tinguin mancances importants en el suport familiar o social que dificultin
la seva integració.
Article 85
Ingrés en un establiment de règim obert
1. En ingressar l’intern en un establiment de règim obert, ha de mantenir una entrevista amb

un professional del centre, el qual l’ha d’informar de les normes de funcionament que
regeixin a la unitat, de com pot utilitzar els serveis i recursos, dels horaris i de tots els
aspectes que regulin la convivència del centre.
2. Un membre de l’equip tècnic ha de mantenir una entrevista amb l’intern i, en un breu

període de temps, l’equip ha d’adoptar les decisions més adequades per desenvolupar el
que estableix el programa de tractament dissenyat per la junta de tractament.
Article 86
Sortides de l’establiment
1. Els interns poden sortir de l’establiment per desenvolupar les activitats laborals,
formatives, familiars, de tractament o d’una altra mena que facilitin la seva integració social.
2. Aquestes sortides les ha de planificar i regular la junta de tractament, que ha d’assenyalar

els mecanismes de control i seguiment que es considerin necessaris, d’acord amb el que
estableix el programa de tractament.
3. L’horari i la periodicitat de les sortides autoritzades han de ser els que calguin per dur a
terme l’activitat i per als desplaçaments.
4. En general, el temps mínim de permanència al centre és de vuit hores diàries, i s’ha de

pernoctar a l’establiment, llevat de quan, de manera voluntària, l’intern accepti el control de
la seva presència fora del centre mitjançant dispositius telemàtics adequats proporcionats
per l’Administració penitenciària o altres mecanismes de control suficient, cas en què només
han de romandre a l’establiment durant el temps fixat pel seu programa de tractament per a
la realització d’activitats de tractament, entrevistes i controls presencials.
Article 87
Sortides de cap de setmana
1. La junta de tractament ha de regular, de manera individualitzada, d’acord amb la modalitat

de vida establerta per a cada intern, amb la seva evolució en el tractament i amb les
43
garanties de control necessàries, les sortides de cap de setmana dels internats en

establiments de règim obert.
2. Com a norma general, aquests interns gaudeixen de sortides de cap de setmana, com a
màxim, des de les setze hores de divendres fins a les vuit hores de dilluns.
3. També poden gaudir dels dies festius establerts al calendari oficial de la localitat on
estigui situat l’establiment. Quan els dies festius siguin consecutius al cap de setmana, la
sortida s’amplia en vint-i-quatre hores per cada dia festiu.
4. Sens perjudici del que disposen els apartats anteriors, el centre directiu pot aprovar
sortides de cap de setmana amb horaris diferents dels indicats.
Article 88
Assistència sanitària
1. Com a regla general, els interns en règim obert han de rebre l’assistència sanitària que
necessitin per mitjà de la xarxa sanitària pública extrapenitenciària.
2. L’Administració penitenciària ha de vetllar perquè els interns utilitzin correctament aquests

serveis i tinguin cura de la seva salut, com un aspecte molt important en la seva
rehabilitació, i, amb aquesta finalitat, ha de planificar i executar programes de prevenció i
educació per a la salut.
3. Els serveis mèdics de l’establiment n’han de fer el seguiment necessari i han de disposar
la coordinació que calgui dels serveis sanitaris de la institució amb els de l’exterior, en el
marc dels convenis subscrits per l’Administració penitenciària amb aquesta finalitat. Els
treballadors socials del centre han d’ajudar i orientar els interns en la realització dels tràmits
necessaris per utilitzar la xarxa sanitària pública extrapenitenciària.
CAPÍTOL IV
Règim tancat
Article 89
Aplicació
El règim tancat, d’acord amb el que preveu l’article 10 de la Llei orgànica general
penitenciària, és aplicable als penats que, bé inicialment, bé per una involució en la seva
personalitat o conducta, siguin classificats en primer grau perquè és tracta d’interns
extremadament perillosos o manifestament inadaptats als règims ordinari i obert.
Article 90
Característiques
1. El règim penitenciari de vida regulat d’acord amb el que estableix l’article 10 de la Llei
orgànica general penitenciària s’ha de complir en centres o mòduls de règim tancat o en
departaments especials ubicats en centres de règims comuns, amb absoluta separació de la
resta de la població reclusa.
2. En tot cas, s’ha de complir en cel·les individuals, i es caracteritza per una limitació de les
activitats en comú dels interns i per un control i una vigilància sobre ells més gran, i s’hi
exigeix, de manera especial, l’acatament de totes les mesures de seguretat, ordre i disciplina
44
que elabori el consell de direcció, amb un informe previ de la junta de tractament. En cap
cas, el règim de vida per a aquests interns no pot establir limitacions de règim iguals o
superiors a les fixades per al règim de compliment de la sanció d’aïllament en cel·la.
3. En els centres amb mòduls o departaments de règim tancat s’ha de dissenyar un

programa d’intervenció específic que garanteixi l’atenció personalitzada als interns que
estiguin en aquest règim, per equips tècnics, especialitzats i estables.8
8
Article 91
Modalitats de vida
1. Dins del règim tancat s’estableixen dues modalitats en el sistema de vida, segons que els
interns siguin destinats a centres o mòduls de règim tancat o a departaments especials.
2. S’han de destinar a centres o mòduls de règim tancat els penats classificats en primer
grau que mostrin una inadaptació manifesta als règims comuns.
3. S’han de destinar a departaments especials els penats classificats en primer grau que
hagin estat protagonistes o inductors d’alteracions de règim molt greus, que hagin posat en
perill la vida o integritat dels funcionaris, autoritats, altres interns o persones alienes a la
institució, tant dins com fora dels establiments i en les quals s’evidenciï una perillositat
extrema.
Article 92
Reassignació de modalitats
1. L’assignació de les modalitats de vida previstes a l’article anterior, l’ha d’acordar la junta
de tractament, amb un informe previ de l’equip tècnic, i l’ha d’autoritzar el centre directiu.
2. És procedent, en tot cas, la proposta de reassignació de la modalitat en el sistema de vida

dels penats destinats en departaments especials que mostrin una evolució positiva,
ponderant, entre altres, factors com ara:
a) Interès per la participació i col·laboració en les activitats programades.
b) Cancel·lació o absència de sancions durant períodes prolongats de temps.
c) Una relació adequada amb els altres.
3. L’assignació de modalitat de vida s’ha de revisar en el termini màxim de tres mesos, s’ha
de notificar a l’intern i s’ha d’anotar en el seu expedient personal.
4. Quan l’intern sigui menor de vint-i-un anys, tota revisió, tant de modalitat com de grau,
que superi els sis mesos de permanència en el mateix règim de vida s’ha de remetre al
centre directiu per a la seva resolució.
Així mateix, si els acords, ja siguin sobre assignació de modalitat o revisió de grau, no
s’adopten per unanimitat, s’han de remetre al centre directiu per a la seva resolució.9
9
45
Article 93
Modalitat de vida en departaments especials
1. El règim dels departaments especials s’ha d’ajustar a les normes següents:

1a. Els interns han de gaudir, com a mínim, de tres hores diàries de sortida al pati. Aquest
nombre es pot ampliar fins a tres hores més per a la realització d’activitats programades.
2a. Diàriament s’ha de fer un escorcoll de les cel·les i un escorcoll personal dels interns.
Quan hi hagi sospites fonamentades que l’intern posseeix objectes prohibits i raons
d’urgència exigeixin una actuació immediata, es pot recórrer al nu integral per ordre
motivada del cap de serveis, de la qual cosa s’ha de donar compte al director. Aquest
escorcoll s’ha de fer de la manera prevista per l’article 68.
3a. En les sortides al pati no poden romandre, en cap cas, més de dos interns junts. Aquest
nombre es pot augmentar fins a un màxim de cinc per a l’execució d’activitats programades.
4a. Els serveis mèdics han de programar les visites periòdiques a aquests interns, i han
d’informar el director sobre el seu estat de salut.
5a. El consell de direcció ha d’elaborar les normes de règim interior sobre serveis de
barberia, dutxes, perruqueria, economat, distribució d’àpats, neteja de cel·les i dependències
comunes, disposició de llibres, revistes, diaris i aparells de ràdio i televisió i sobre la roba i
els efectes de què poden disposar els interns a les seves cel·les.
6a. Per a aquests departaments especials s’ha de dissenyar un model d’intervenció i
programes genèrics de tractament ajustats a les necessitats de règim, que han d’estar
orientats a aconseguir l’adaptació progressiva de l’intern a la vida en règim ordinari, i també
a incentivar els factors positius de la conducta que puguin servir d’al·licient per a la
reintegració i reinserció social de l’intern, finalitat per a la qual cal designar el personal
necessari.
2. Les normes de règim interior elaborades pel consell de direcció, i també els programes a
què fa referència l’apartat anterior, s’han de trametre al centre directiu perquè les modifiqui o
aprovi.
Article 94
Modalitat de vida en mòduls o centres tancats
El règim dels mòduls o centres tancats s’ha d’ajustar a les normes següents:
1a. Els interns han de gaudir, com a mínim, de quatre hores diàries de vida en comú. Aquest
horari es pot augmentar fins a tres hores més per a la realització d’activitats programades
prèviament.
2a. El nombre d’interns que, de manera conjunta, pot fer activitats en grup, l’ha d’establir el
consell de direcció, amb un informe previ de la junta de tractament, amb un mínim de cinc
interns.
3a. La junta de tractament ha de programar detalladament les diferents activitats culturals,
esportives, recreatives o formatives, laborals o ocupacionals, que se sotmetran a l’aprovació
del consell de direcció. Aquests programes s’han de trametre al centre directiu perquè els
autoritzi i en faci el seguiment.
Article 95
Trasllat de penats a departaments de règim tancat
1. El trasllat d’un penat des d’un establiment de règim ordinari o obert a un establiment de
règim tancat o a un dels departaments especials que preveu aquest capítol és competència
del centre directiu mitjançant una resolució motivada, amb una proposta raonada prèvia de
46
la junta de tractament continguda en l’exemplar de classificació o, si s’escau, en el de

regressió de grau. D’aquest acord, hom n’ha d’assabentar el jutge de vigilància penitenciària
dins de les setanta-dues hores següents a haver-se adoptat.
2. En el mateix termini s’ha de notificar al penat la resolució esmentada, lliurant-li’n una

còpia, i se li ha de comunicar que pot interposar-hi un recurs davant el jutge de vigilància,
d’acord amb el que disposa l’article 76.2 f de la Llei orgànica general penitenciària.
3. Si hi ha motí, agressió física amb arma o objecte perillós, presa d’ostatges o intent violent
d’evasió, el centre directiu pot acordar el trasllat del penat a un establiment de règim tancat,
encara que no s’hagi emès la resolució classificatòria en primer grau, la qual, en tot cas, s’ha
de fer dins dels catorze dies següents; immediatament s’ha de donar compte del trasllat al
jutge de vigilància.
CAPÍTOL V
Règim de preventius
Article 96
Tipus de règim de preventius
1. Amb caràcter general, el règim dels detinguts i presos és el que preveu el capítol II
d’aquest títol.
2. No obstant això, d’acord amb el que estableix l’article 10 de la Llei orgànica general
penitenciària, són aplicables, a proposta de la junta de tractament i amb l’aprovació del
centre directiu, les normes previstes per als establiments de compliment de règim tancat als
detinguts i presos, quan es tracti d’interns extremadament perillosos o manifestament
inadaptats al règim ordinari.
3. La perillositat extrema o la inadaptació manifesta s’aprecien ponderant la concurrència

dels factors a què es refereix l’article 102.5 d’aquest Reglament, en tot allò que siguin
aplicables als interns preventius.
Article 97
Preventius en règim tancat
1. L’acord de la junta de tractament a què es refereix l’apartat 2 de l’article anterior

requereix, almenys, els informes raonats del cap de serveis i de l’equip tècnic i ha de ser
sempre motivat.
2. L’acord s’ha de notificar a l’intern, lliurant-li’n una còpia, dins de les vint-i-quatre hores
següents a haver-lo adoptat, i se li ha de comunicar que té dret de recórrer al jutge de
vigilància, d’acord amb el que estableix l’article 76.2 g de la Llei orgànica general
penitenciària. Igualment, dins de les setanta-dues hores següents a l’adopció de l’acord,
hom n’ha d’assabentar el jutge de vigilància mitjançant la tramesa del contingut literal de
l’acord i dels preceptius informes en què es fonamenta. Si l’acord comporta el trasllat a un
altre establiment penitenciari, s’ha de comunicar aquesta mesura al jutge de vigilància i a
l’autoritat judicial de la qual depengui l’intern, sens perjudici que s’executi immediatament.
3. En els supòsits que preveu l’article 95.3, el centre directiu ha de fer el trasllat com indica
el precepte esmentat, i ho ha de comunicar tant a l’autoritat judicial de què depengui l’intern,
com al jutge de vigilància corresponent.
47
Article 98
Revisió de l’acord
1. La permanència dels detinguts i presos en el règim tancat ha de durar el temps necessari,

fins que desapareguin o disminueixin significativament les raons o circumstàncies que van
servir de fonament per aplicar-lo.
2. En tot cas, la revisió de l’acord a què es refereix l’article anterior no es pot demorar més
de tres mesos, amb l’emissió prèvia dels informes preceptius.
TÍTOL IV
De la separació i classificació dels interns
CAPÍTOL I
Separació dels interns
Article 99
Separació interior
1. D’acord amb el que estableix l’article 16 de la Llei orgànica general penitenciària, els
interns han de ser separats a l’interior dels establiments tenint en compte, amb caràcter
prioritari, els criteris de sexe, edat i antecedents delictius i, respecte dels penats, les
exigències del tractament.
2. Respecte de la separació dels membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i

dels militars que siguin internats en establiments penitenciaris comuns, s’ha d’observar el
que disposa la legislació corresponent.
3. Excepcionalment, homes i dones poden compartir un mateix departament amb el

consentiment previ dels uns i les altres i sempre que compleixin els requisits regulats pel
capítol III del títol VII.
4. Els joves menors de vint-i-un anys només poden ser traslladats als departaments d’adults
quan ho autoritzi la junta de tractament, cosa que s’ha de comunicar al jutge de vigilància.
CAPÍTOL II
Classificació de penats
Article 100
Classificació penitenciària i principi de flexibilitat
1. A més de les separacions assenyalades per l’article anterior, després de l’ingrés els
penats han de ser classificats en graus. Els graus són anomenats correlativament, de
manera que el primer es correspon amb un règim en el qual les mesures de control i
seguretat són més estrictes, el segon amb el règim ordinari i el tercer amb el règim obert.
2. No obstant això, a fi de fer el sistema més flexible, l’equip tècnic pot proposar a la junta de
tractament que, respecte de cada penat, s’adopti un model d’execució en el qual es puguin
combinar aspectes característics de cada un dels graus esmentats, sempre que aquesta
mesura es fonamenti en un programa específic de tractament que altrament no pugui ser
48
executat. Aquesta mesura excepcional necessita l’aprovació ulterior del jutge de vigilància
corresponent, sens perjudici de la seva executivitat immediata.
Article 101
Graus de classificació
1. La classificació en segon grau comporta l’aplicació de les normes corresponents al règim

ordinari dels establiments.
2. El tercer grau determina l’aplicació del règim obert en qualsevol de les seves modalitats.
3. El primer grau determina l’aplicació de les normes del règim tancat.
Article 102
Variables i criteris de classificació
1. Per individualitzar el tractament, després de l’observació adequada de cada penat, se

n’ha de fer la classificació, que determina la destinació a l’establiment el règim del qual sigui
més adequat al tractament que se li hagi assenyalat i, si escau, al grup o la secció més
idònia dins de l’establiment.
2. Per determinar la classificació, les juntes de tractament han de ponderar la personalitat i

l’historial individual, familiar, social i delictiu de l’intern, la durada de les penes, el medi social
a què retorni el reclús, i els recursos, les facilitats i les dificultats que hi hagi en cada cas i
moment per al bon èxit del tractament.
3. S’han de classificar en segon grau els penats en els quals concorrin unes circumstàncies
personals i penitenciàries de convivència normal, però sense capacitat per viure, de
moment, en semillibertat.
4. La classificació en tercer grau s’ha d’aplicar als interns que, per les seves circumstàncies
personals i penitenciàries, estiguin capacitats per dur a terme un règim de vida en
semillibertat.
5. D’acord amb el que disposa l’article 10 de la Llei orgànica general penitenciària, es

classifiquen en primer grau els interns qualificats de perillositat extrema o inadaptació
manifesta i greu a les normes generals de convivència ordenada, ponderant la concurrència
de factors com ara:
a) Naturalesa dels delictes comesos al llarg del seu historial delictiu, que denoti una
personalitat agressiva, violenta i antisocial.
b) Comissió d’actes que atemptin contra la vida o la integritat física de les persones, la
llibertat sexual o la propietat, comesos de maneres o formes especialment violentes.
c) Pertinença a organitzacions delictives o a bandes armades, mentre no mostrin, en
ambdós casos, signes inequívocs d’haver-se sostret a la disciplina interna d’aquestes
organitzacions o bandes.
d) Participació activa en motins, insubordinacions, agressions físiques, amenaces o
coaccions.
e) Comissió d’infraccions disciplinàries qualificades de molt greus o greus, de manera
reiterada i sostinguda en el temps.
f) Introducció o possessió d’armes de foc a l’establiment penitenciari, i també tinença de
drogues tòxiques, estupefaents i substàncies psicotròpiques en quantitat important, que faci
suposar que estan destinades al tràfic.
49
Article 103
Procediment de classificació inicial
1. La proposta de classificació inicial penitenciària, l’han de formular les juntes de

tractament, després de fer un estudi de l’intern.
2. La proposta s’ha de formular a l’imprès normalitzat aprovat pel centre directiu en el termini
màxim de dos mesos des de la recepció a l’establiment del testimoniatge de la sentència.
3. El protocol de classificació penitenciària ha de contenir la proposta raonada de grau i el

programa individualitzat de tractament, en el qual s’han de cobrir les necessitats i
mancances detectades en l’intern en els àmbits que assenyala l’article 20.2 d’aquest
Reglament. Al programa s’han d’assenyalar expressament les destinacions, les activitats, els
programes educatius, el treball i les activitats ocupacionals o d’una altra mena que hagi de
seguir l’intern.
4. La resolució sobre la proposta de classificació penitenciària l’ha de dictar, de manera

escrita i motivada, el centre directiu en el termini màxim de dos mesos des que l’hagi
rebuda.
5. La resolució de classificació inicial s’ha de notificar a l’intern interessat, i a la notificació cal

indicar-hi que, si no hi està d’acord, pot acudir en via de recurs davant el jutge de vigilància.
6. El centre directiu pot ampliar el termini per dictar la resolució de classificació inicial fins a
un màxim de dos mesos més, per observar millor la conducta i la consolidació dels factors
positius de l’intern.
7. Quan es tracti de penats amb condemnes de fins a un any, la proposta de classificació

inicial formulada per la junta de tractament, adoptada per acord unànime dels seus
membres, té la consideració de resolució de classificació inicial a tots els efectes, llevat de
quan s’hagi proposat la classificació en primer grau de tractament, cas en què la resolució
correspon al centre directiu.
8. En aquest supòsit, l’acord unànime de la junta de tractament de classificació inicial en

segon o tercer grau s’ha de notificar a l’intern, que pot exercir la impugnació referida a
l’apartat 5 d’aquest article, i s’ha de trametre al centre directiu.
9. Si la proposta de la junta de tractament de classificació en segon o tercer grau a què es

refereixen els apartats anteriors no és unànime, cal trametre-la al centre directiu per a la
resolució que sigui procedent d’acord amb el que estableixen els altres apartats d’aquest
article.
Article 104
Casos especials
1. Quan un penat tingui, a més, pendent una o diverses causes en situació de preventiu, no
s’ha de formular la proposta de classificació inicial mentre duri aquesta situació processal.
2. Si un penat ja està classificat i se li disposa presó preventiva per una altra o unes altres
causes, queda sense efecte la classificació esmentada, i se n’ha de donar compte al centre
directiu.
50
3. Perquè un intern que no hagi extingit la quarta part de la condemna o condemnes pugui
ser proposat per a tercer grau, ha d’haver transcorregut prou temps d’estudi per obtenir-ne
un coneixement adequat i han de concórrer-hi, qualificades favorablement, les variables que
intervenen en el procés de classificació penitenciària enumerades per l’article 102.2, i s’ha
de valorar, especialment, l’historial delictiu i la integració social del penat.
4. Els penats malalts molt greus amb patiments incurables, segons informe mèdic, amb
independència de les variables que intervenen en el procés de classificació, poden ser
classificats en tercer grau per raons humanitàries i de dignitat personal, tenint en compte la
dificultat per delinquir i la seva escassa perillositat.
Article 105
Revisió de la classificació inicial
1. Cada sis mesos com a màxim, els interns han de ser estudiats individualment per avaluar
i reconsiderar, si escau, tots els aspectes establerts en el model individualitzat de tractament
en formular la proposta de classificació inicial.
2. Quan la junta de tractament no consideri oportú proposar al centre directiu un canvi en el

grau assignat, s’ha de notificar la decisió motivada a l’intern, que pot sol·licitar la tramesa de
l’informe corresponent al centre directiu perquè resolgui el que sigui procedent sobre el
manteniment o el canvi de grau. La resolució del centre directiu s’ha de notificar a l’intern i
se li ha d’indicar que té el dret d’acudir en via de recurs davant el jutge de vigilància.
3. Quan una mateixa junta reiteri per segona vegada la classificació de primer grau, l’intern
pot sol·licitar que la seva pròxima proposta de classificació la faci la central penitenciària
d’observació. El mateix dret li correspon quan, trobant-se en segon grau i concorrent-hi la
mateixa circumstància, hagi assolit la meitat del compliment de la condemna.
Article 106
Progressió i regressió de grau
1. L’evolució en el tractament penitenciari determina una nova classificació de l’intern, amb

la corresponent proposta de trasllat al centre penitenciari adequat o, dins del mateix centre,
a un altre departament amb una modalitat de vida diferent.
2. La progressió en el grau de classificació depèn de la modificació positiva dels factors

directament relacionats amb l’activitat delictiva, es manifesta en la conducta global de l’intern
i comporta un increment de la confiança dipositada en ell, que permetrà l’atribució de
responsabilitats més importants que impliquin un marge de llibertat més gran.
3. La regressió de grau serà procedent quan s’apreciï en l’intern, en relació amb el

tractament, una evolució negativa en el pronòstic d’integració social i en la personalitat o
conducta de l’intern.
4. Quan l’intern no participi en un programa individualitzat de tractament, la valoració de la

seva evolució s’ha de fer de la manera que descriu l’article 112.4, llevat de quan la junta de
tractament hagi pogut fer una valoració de la integració social de l’intern per altres mitjans
legítims.
51
5. Per a la resolució de les propostes de progressió i de regressió de grau s’han d’observar

les mateixes formalitats, termini i possible ampliació d’aquest termini que preveu l’article 103
per a la resolució de la classificació inicial.
Article 107
Notificació al Ministeri Fiscal
Totes les resolucions de classificació o progressió a tercer grau adoptades pel centre
directiu o per acord unànime de la junta de tractament segons el que preveu l’article 103.7
s’han de notificar, juntament amb l’informe de la junta de tractament, al Ministeri Fiscal dins
dels tres dies hàbils següents a la data en què es van adoptar.
Article 108
Regressió provisional
1. Si un intern classificat en tercer grau no torna al centre penitenciari després d’haver gaudit
d’un permís de sortida o de qualsevol altra sortida autoritzada, sens perjudici del que
disposa l’article 157.2, se l’ha de classificar provisionalment en segon grau, en l’espera de
fer la reclassificació corresponent quan torni a ingressar en un centre penitenciari.
2. Una vegada produït el reingrés, el director del centre ha de disposar, com a mesura
cautelar, el pas provisional a règim ordinari fins que es faci la reclassificació corresponent.
3. En els supòsits d’interns classificats en tercer grau que siguin detinguts, ingressats a la
presó, processats o imputats judicialment per presumptes noves responsabilitats, el director
pot suspendre cautelarment qualsevol altra sortida, i també ordenar la separació interior que
sigui procedent i el pas provisional a règim ordinari, i la junta de tractament ha de fer
immediatament la reclassificació corresponent si escau.
Article 109
Central penitenciària d’observació
1. Per a l’assessorament degut en matèria d’observació, classificació i tractament dels

interns, hi ha d’haver una central penitenciària d’observació amb seu als serveis centrals del
centre directiu, on ha d’actuar un grup d’especialistes integrats en equips tècnics amb les
funcions següents:
a) Completar la tasca dels equips tècnics dels establiments en les seves tasques
específiques.
b) Informar sobre qüestions de caràcter tècnic que formuli el centre directiu i també atendre
els requeriments que els jutges, tribunals i membres del Ministeri Fiscal sol·licitin en matèria
pericial de les persones sotmeses a la seva jurisdicció.
c) Realitzar una tasca d’investigació criminològica.
d) Participar en les tasques docents i de formació de funcionaris.
2. La central esmentada ha d’estudiar als diversos centres penitenciaris els interns la

classificació dels quals sigui difícil o dubtosa per a les juntes de tractament dels establiments
o els grups o tipus d’interns amb unes peculiaritats que convingui investigar segons el parer
del centre directiu.
3. No obstant això, el centre directiu pot designar una altra junta de tractament, especialment
qualificada ateses les peculiaritats de l’intern, o quan hi hagi un nombre elevat d’interns en
l’espera de ser estudiats per l’esmentada central.
52
TÍTOL V
Del tractament penitenciari
CAPÍTOL I
Criteris generals
Article 110
Elements del tractament
Per a la consecució de la finalitat ressocialitzadora de la pena privativa de llibertat,

l’Administració penitenciària:
a) Ha de dissenyar programes formatius orientats a desenvolupar les aptituds dels interns,
enriquir els seus coneixements, millorar les seves capacitats tècniques o professionals i
compensar les seves mancances.
b) Ha d’utilitzar els programes i les tècniques de caràcter psicosocial que estiguin orientats a
millorar les capacitats dels interns i a tractar els problemes específics que puguin haver
influït en el seu comportament delictiu anterior.
c) Ha de potenciar i facilitar els contactes de l’intern amb l’exterior comptant, sempre que
sigui possible, amb els recursos de la comunitat com a instruments fonamentals en les
tasques de reinserció.
Article 111
Juntes de tractament i equips tècnics
1. Les tasques d’observació, classificació i tractament penitenciaris les han de dur a terme
les juntes de tractament, i les seves decisions han de ser executades pels equips tècnics, la
composició i les funcions dels quals les determina la secció 2a del capítol II del títol XI
2. Per tal que els equips tècnics executin adequadament aquesta activitat, s’ha de comptar
amb la col·laboració de la resta dels professionals de l’àmbit penitenciari. Amb aquesta
finalitat, l’Administració penitenciària ha de desenvolupar models de gestió que incentivin la
participació de tots els empleats públics per aconseguir programes de tractament eficaços.
3. S’ha de facilitar la col·laboració i participació dels ciutadans i d’institucions o associacions

públiques o privades.
Article 112
Participació de l’intern en el tractament
1. S’ha d’estimular la participació de l’intern en la planificació i l’execució del seu tractament.
2. Amb aquesta finalitat, el professional de l’equip tècnic encarregat del seu seguiment l’ha
d’informar dels objectius que s’han d’assolir durant l’internament i dels mitjans i terminis més
adequats per aconseguir-los.
3. L’intern pot rebutjar lliurement o no col·laborar en la realització de qualsevol tècnica

d’estudi de la seva personalitat, sense que això tingui conseqüències disciplinàries, de règim
ni de regressió de grau.
53
4. En els casos a què es refereix l’apartat anterior, la classificació inicial i les seves revisions
posteriors s’han de dur a terme mitjançant l’observació directa del comportament i els
informes pertinents del personal penitenciari dels equips tècnics que tingui relació amb
l’intern, i també utilitzant les dades documentals existents.
CAPÍTOL II
Programes de tractament
Article 113
Activitats de tractament
1. Les activitats de tractament es duen a terme tant a l’interior com fora dels centres
penitenciaris, tenint en compte, en cada cas concret, les condicions més adequades per a la
consecució de les finalitats constitucionals i legals de la pena privativa de llibertat.
2. En tot cas, l’Administració penitenciària ha de tenir en compte els recursos que hi ha a la

comunitat per a l’execució de les activitats del tractament penitenciari.
Article 114
Sortides programades
1. Per a la realització d’activitats específiques de tractament es poden organitzar sortides

programades destinades als interns que ofereixin garanties de fer-ne un ús correcte i
adequat.
2. En tot cas, els interns han de ser acompanyats per personal del centre penitenciari o
d’altres institucions o per voluntaris que habitualment realitzin activitats relacionades amb el
tractament penitenciari dels reclusos.
3. Els requisits necessaris per concedir sortides programades són els que estableix l’article
154 d’aquest Reglament per als permisos ordinaris de sortida.
4. Les sortides programades les ha de proposar la junta de tractament, que ha de sol·licitar-

ne l’aprovació del centre directiu i l’autorització posterior del jutge de vigilància en els
supòsits en els quals la sortida, per la seva durada i pel grau de classificació de l’intern, sigui
competència d’aquest òrgan judicial.
5. Com a regla general, la durada de les sortides programades no ha de ser superior a dos
dies i, en cap cas, no s’han de computar dins dels límits que estableix l’article 154 per als
permisos ordinaris.
6. En les sortides programades s’han d’adoptar en cada cas les mesures oportunes
referents a la forma i el mitjà de trasllat, i també les mesures de seguretat corresponents.
Article 115
Grups en comunitat terapèutica
1. Per a grups determinats d’interns, el tractament dels quals ho requereixi, es poden

organitzar als centres corresponents programes basats en el principi de comunitat
terapèutica.
54
2. Sempre que el centre directiu autoritzi la constitució d’un d’aquests grups, la junta de
tractament que hi hagi al capdavant ha d’assumir les funcions que tenen atribuïdes el consell
de direcció i la comissió disciplinària del centre penitenciari, excloses les que es refereixin
als aspectes economicoadministratius.
Article 116
Programes d’actuació especialitzada
1. Tot intern amb dependència de substàncies psicoactives que ho desitgi ha de tenir al seu
abast la possibilitat de seguir programes de tractament i deshabituació, amb independència
de la seva situació processal i de les seves vicissituds penals i penitenciàries.
2. Dins del marc establert en el Pla Nacional sobre Drogues, l’Administració penitenciària, en
coordinació amb altres administracions públiques o amb altres organismes i institucions
degudament acreditades, ha de dur a terme als centres penitenciaris els programes
d’atenció especialitzada en drogodependències que necessitin els interns que
voluntàriament ho sol·licitin.
3. Per a la realització de programes permanents relatius a drogodependències, el centre

directiu pot disposar de departaments específics ubicats en diferents àrees geogràfiques per
evitar, en la mesura que sigui possible, el desarrelament social dels interns que hi segueixin
un programa.
4. L’Administració penitenciària pot dur a terme programes específics de tractament per a

interns condemnats per delictes contra la llibertat sexual d’acord amb el seu diagnòstic previ
i tots aquells altres que es consideri oportú establir. El seguiment d’aquests programes és
sempre voluntari i no pot comportar la marginació dels interns afectats als centres
penitenciaris.
Article 117
Mesures de règim per a l’execució de programes especialitzats per a penats classificats en
segon grau
1. Els interns classificats en segon grau de tractament que presentin un perfil de baixa
perillositat social i no ofereixin riscos de trencament de condemna poden acudir regularment
a una institució exterior per a la realització d’un programa concret d’atenció especialitzada,
sempre que aquest programa sigui necessari per al seu tractament i la seva reinserció
social.
2. Aquesta mesura requereix haver estat planificada amb l’intern per la junta de tractament i
està condicionada al fet que l’intern hi doni el consentiment i es comprometi formalment a
observar el règim de vida propi de la institució i les mesures de seguiment i control que
s’estableixin al programa, que no poden consistir en control personal per part de membres
dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.
3. La durada de cada sortida diària no ha de passar de vuit hores, i el programa de què formi
part requereix l’autorització del jutge de vigilància. Si el programa exigeix sortides puntuals o
irregulars, l’autorització correspon al centre directiu.
4. La junta de tractament ha d’establir la coordinació necessària amb la institució per al

seguiment del programa.
55
5. La participació en el programa pot ser revocada per decisió voluntària de l’intern, per
l’incompliment de les condicions establertes o per circumstàncies sobrevingudes que
justifiquin aquesta decisió.
CAPÍTOL III
Formació, cultura i esport
SECCIÓ PRIMERA
Criteris generals
Article 118
Programació de les activitats
1. Les activitats educatives, formatives, socioculturals i esportives, les ha de determinar el

consell de direcció, tenint en compte els plans d’actuació del centre directiu, a partir dels
programes individualitzats elaborats per les juntes de tractament.
2. Els reclusos estrangers tenen les mateixes possibilitats d’accés a la formació i educació
que els nacionals. Amb aquesta finalitat, l’Administració penitenciària ha de procurar facilitar-
los els mitjans adequats per aprendre l’idioma castellà i la llengua cooficial de la comunitat
autònoma on hi hagi el centre penitenciari.
Article 119
Incentius
1. El seguiment amb aprofitament de les activitats educatives i formatives i, en general, de

totes aquelles a què es refereix l’article anterior s’ha d’estimular mitjançant els beneficis
penitenciaris i les recompenses que siguin procedents.
2. S’han d’expedir a sol·licitud de l’intern certificats acreditatius dels ensenyaments, cursos o

activitats desenvolupats, que no han de contenir cap indicació relativa al fet d’haver estat
obtinguts en un establiment penitenciari.
Article 120
Tutories i orientació acadèmica
1. La tutoria i orientació dels interns forma part de la funció docent. Cada grup d’alumnes ha
de tenir un professor tutor.
2. Els serveis educatius han de garantir l’orientació acadèmica, psicopedagògica i

professional dels alumnes, especialment pel que fa a les diverses opcions educatives i a la
transició del sistema educatiu a l’activitat laboral, prestant singular atenció a la superació
d’hàbits socials marginals que condicionen l’accés als diferents estudis i professions.
Article 121
Trasllats per motius educatius
1. El centre directiu pot concedir, amb un informe previ de la junta de tractament, trasllats
d’establiment per motius educatius, sempre que l’intern presenti la sol·licitud amb l’antelació
deguda i no hi hagi raons de seguretat que ho desaconsellin.
56
2. En cas de trasllat d’un reclús a un altre centre penitenciari per qualsevol motiu, s’ha
d’incloure el seu historial escolar en l’expedient personal.
SECCIÓ SEGONA
Ensenyament obligatori
Article 122
Formació bàsica
1. En ingressar a l’establiment, els interns que no tinguin titulacions corresponents als

ensenyaments obligatoris del sistema educatiu han de ser examinats pel mestre per
conèixer el seu nivell d’instrucció i el seu perfil educatiu, i també per determinar el cicle
d’ensenyament obligatori en què han de ser inclosos.
2. Els serveis educatius han de determinar els cursos que hagi de fer l’intern, que tindran
caràcter obligatori només quan els interns estiguin mancats dels coneixements propis de la
formació dels ensenyaments bàsics.
3. En els aspectes acadèmics, l’activitat educativa dels centres penitenciaris s’ha d’ajustar al
que disposin les autoritats educatives sota l’àmbit de les quals estigui l’establiment
penitenciari.
Article 123
Actuacions prioritàries i complementàries
1. La formació bàsica que es doni als analfabets, als joves, als estrangers i a les persones
amb problemes específics per accedir a l’educació té caràcter prioritari.
2. L’educació per a la salut ha de ser objecte d’atenció preferent.
3. La formació bàsica dels interns s’ha de complementar amb les altres activitats que siguin
necessàries per promoure el seu desenvolupament integral.
SECCIÓ TERCERA
Altres ensenyaments
Article 124
Accés
1. L’Administració penitenciària ha de facilitar l’accés dels interns a programes educatius

d’ensenyaments reglats i no reglats que contribueixin al seu desenvolupament personal.
2. Amb aquesta finalitat, l’Administració penitenciària ha de promoure, mitjançant acords

amb institucions públiques i privades, les actuacions necessàries perquè els interns puguin
cursar amb aprofitament els ensenyaments que componen els diferents nivells del sistema
educatiu.
3. Quan la participació en aquests programes educatius comporti modificacions de règim,

s’ha de sol·licitar l’autorització de la direcció de l’establiment, que la pot denegar per raons
de seguretat.
57
Article 125
Educació infantil per a menors
A les unitats de mares, la unitat educativa ha de programar cada any un conjunt d’activitats
de caràcter educatiu per als menors.
SECCIÓ QUARTA
Mitjans personals i materials
Article 126
Unitats educatives
1. A cada centre penitenciari hi ha d’haver una o diverses unitats educatives per al

desenvolupament dels cursos obligatoris de formació bàsica.
2. A cada centre hi ha d’haver mestres responsables de les activitats educatives, que han
d’impartir els ensenyaments que es determinin i que són responsables de l’educació
presencial i a distància que es programi en els diferents nivells educatius.
3. Les instal·lacions educatives han d’estar condicionades i han de disposar dels mitjans
materials necessaris per a la realització de les activitats formatives sota el control de la unitat
educativa.
Article 127
Biblioteques
1. A cada establiment hi ha d’haver una biblioteca i una sala de lectura sota la

responsabilitat del mestre que es determini.
2. Els interns poden col·laborar en la gestió de la biblioteca i proposar les adquisicions que
considerin oportunes, i tenen dret a utilitzar els fons que hi hagi.
3. D’acord amb el nombre d’interns estrangers que hi hagi al centre penitenciari, la biblioteca
pot disposar de publicacions editades en els idiomes estrangers més usuals. Amb aquesta
finalitat, s’ha de sol·licitar la cooperació dels serveis consulars corresponents i de les
organitzacions privades apropiades.
Article 128
Disposició de llibres i diaris
1. Així mateix, els interns tenen dret a disposar de llibres, diaris i revistes de lliure circulació
a l’exterior, amb les limitacions que, en casos concrets, aconsellin les exigències del
tractament individualitzat, amb una resolució motivada prèvia de la junta de tractament de
l’establiment. Contra la resolució esmentada, que ha de ser notificada a l’intern, aquest pot
acudir en queixa davant el jutge de vigilància. També han d’estar informats mitjançant
audicions radiofòniques i televisives.
2. En tot cas, no s’autoritza la tinença a l’interior dels establiments de publicacions que

estiguin mancades de dipòsit legal o peu d’impremta, llevat de les editades al mateix centre
penitenciari, ni tampoc de les que atemptin contra la seguretat i el bon ordre de l’establiment.
Quan, com a conseqüència de la prohibició esmentada, es retiri a algun intern una
58
publicació no autoritzada, la resolució que s’adopti s’ha de notificar a l’intern i s’ha de

comunicar al jutge de vigilància.
Article 129
Disposició d’ordinadors personals
1. Quan raons de caràcter educatiu o cultural ho facin necessari o aconsellable per al

desenvolupament dels programes formatius corresponents, es pot autoritzar que l’intern
disposi d’un ordinador personal. Amb aquesta finalitat, s’ha d’exigir que l’intern presenti una
memòria justificativa de la necessitat avalada pel professor o tutor.
2. L’ús de l’ordinador i del material informàtic s’ha de regular en les normes de règim interior
corresponents i, en tot cas, queda prohibida la transmissió de cintes o disquets i la connexió
a xarxes de comunicació.
3. El consell de direcció pot retirar l’autorització concedida quan hi hagi sospites

fonamentades que se n’està fent un mal ús o quan l’autorització no es correspongui amb
una necessitat real de l’intern. En tot cas, s’entén que hi ha sospites d’un mal ús de
l’ordinador quan l’intern es negui a mostrar el contingut de la totalitat dels arxius, després del
requeriment del consell de direcció.
SECCIÓ CINQUENA
Formació professional, sociocultural i esportiva
Article 130
Formació professional i ocupacional
1. Els interns que tinguin una qualificació professional baixa han de fer els cursos de
formació professional i ocupacional que, d’acord amb les directrius de la junta de tractament,
se’ls assignin.
2. Els cursos s’han d’organitzar d’acord amb els plans existents per a la resta de ciutadans
en matèria de formació professional i ocupacional i d’inserció social i laboral.
3. La formació professional ha de constar de les parts teòrica i pràctica que es fixin en els
plans corresponents.
Article 131
Activitats socioculturals i esportives
1. Segons les directrius marcades pel centre directiu i d’acord amb les necessitats
detectades per les juntes de tractament, s’han de programar les activitats culturals,
esportives i de suport més adequades per aconseguir el desenvolupament integral dels
interns.
2. Els interns poden proposar les activitats socioculturals i esportives que desitgin fer.
3. L’Administració penitenciària ha de promoure la màxima participació dels interns en la

realització de les activitats culturals, esportives i de suport que es programin, que s’han de
destinar al major nombre possible d’interns i que han de tenir continuïtat durant tot l’any.
59
4. Les activitats culturals, esportives i de suport, i també la participació en aquestes activitats

dels interns, els professionals del centre i els col·laboradors socials de l’exterior, han de ser
coordinades per la junta de tractament.
5. S’ha de formar una cartilla on han de figurar totes les actuacions formatives, laborals,
socioculturals i esportives que hagin dut a terme els interns.
CAPÍTOL IV
Relació laboral especial penitenciària
SECCIÓ PRIMERA
Criteris generals
Article 132
Concepte i caràcters
El treball penitenciari de caràcter productiu per compte d’altri no realitzat mitjançant fórmules
cooperatives o similars, al qual es refereix la lletra c de l’article 27.1 de la Llei orgànica
general penitenciària, és un dret i un deure de l’intern, constitueix un element fonamental del
tractament quan resulti de la formulació d’un programa individualitzat i té, a més, la finalitat
de preparar els interns per a l’accés al mercat laboral quan assoleixin la llibertat.
Article 133
El deure de treballar
1. Tots els penats tenen el deure de treballar d’acord amb les seves aptituds, sia
desenvolupant el treball a què es refereix l’article anterior o qualsevol de les altres modalitats
d’ocupació establertes per l’article 27 de la Llei orgànica general penitenciària.
2. Queden exceptuats d’aquesta obligació, sens perjudici que puguin gaudir, si escau, dels
beneficis penitenciaris:
a) Els sotmesos a tractament mèdic a causa d’un accident o una malaltia, fins que siguin
donats d’alta.
b) Els que pateixin incapacitat permanent per a tota classe de feines.
c) Els majors de seixanta-cinc anys d’edat.
d) Els perceptors de prestacions per jubilació.
e) Les dones embarassades, amb motiu del part, durant setze setmanes ininterrompudes
ampliables per part múltiple fins a divuit setmanes, distribuïdes abans i després de
l’infantament a opció de la interessada, sempre que sis setmanes siguin immediatament
posteriors al part.
f) Els interns que no puguin treballar per raó de força major.
3. Els presos preventius poden treballar d’acord amb les seves aptituds i inclinacions; a
aquest efecte, l’Administració penitenciària els ha de facilitar els mitjans d’ocupació de què
disposi. Quan voluntàriament facin feines productives emmarcades en la relació laboral
especial penitenciària han de gaudir, en igualtat de condicions amb els penats, de les
remuneracions establertes per a ells.
Article 13410
Derogat
60
10
Article derogat per la disposició derogatòria única.2.b del Reial decret 782/2001, de 6 de juliol, pel qual es regula la
relació laboral de caràcter especial dels penats que exerceixin activitats laborals en tallers penitenciaris i la protecció
de Seguretat Social dels sotmesos a penes de treball en benefici de la comunitat (BOE núm. 162, de 7 de juliol, i
suplement en català núm. 12, d’1 d’agost).
SECCIÓ SEGONA
Drets i deures laborals en la relació laboral especial penitenciària
Article 13511
Derogat
11
Article 13612
Derogat
12
SECCIÓ TERCERA
Durada de la relació laboral especial penitenciària
Article 13713
Derogat
13
SECCIÓ QUARTA
Organització laboral del treball productiu
Article 13814
Derogat
14
Article 13915
Derogat
15
61
Article 14016
Derogat
16
Article 14117
Derogat
17
Article 14218
Derogat
18
SECCIÓ CINQUENA
Promoció en la relació laboral especial penitenciària
Article 14319
Derogat
19
Article 14420
Derogat
20
Article 14521
Derogat
21
62
Article 14622
Derogat
22
SECCIÓ SISENA
Remuneració del treball productiu
Article 14723
Derogat
23
Article 14824
Derogat
24
SECCIÓ SETENA
Temps de treball productiu
Article 14925
Derogat
25
Article 15026
Derogat
26
SECCIÓ VUITENA
Suspensió i extinció de la relació laboral especial penitenciària
63
Article 15127
Derogat
27
Article 15228
Derogat
28
CAPÍTOL V
Treballs ocupacionals no productius
Article 153
Treball ocupacional
1. Als establiments penitenciaris hi pot haver tallers ocupacionals on treballin els reclusos,
d’acord amb els programes que estableixi l’Administració penitenciària competent o la junta
de tractament del centre.
2. Els reclusos que desenvolupin treballs ocupacionals poden rebre incentius, recompenses
o beneficis penitenciaris per la realització del seu treball.
3. Els beneficis econòmics que hi pugui haver per la venda dels productes elaborats als
tallers ocupacionals s’han de destinar a la reposició dels materials necessaris per elaborar
els productes, i també a pagar incentius als interns.
4. Els treballs fets als tallers ocupacionals no s’emmarquen en la relació laboral de caràcter
especial regulada al capítol anterior, ni gaudeixen de l’acció protectora de la Seguretat
Social.
TÍTOL VI
Dels permisos de sortida
CAPÍTOL I
Classes, durada i requisits dels permisos
Article 154
Permisos ordinaris
1. Es poden concedir, amb l’informe preceptiu previ de l’equip tècnic, permisos de sortida
ordinaris de fins a set dies de durada com a preparació per a la vida en llibertat, fins a un
total de trenta-sis o quaranta-vuit dies per any als condemnats classificats en segon o tercer
grau respectivament, sempre que hagin extingit la quarta part de la condemna o condemnes
i no tinguin mala conducta.
64
2. Els límits màxims anuals de trenta-sis i quaranta-vuit dies de permisos assenyalats abans
es distribueixen, com a regla general, en els dos semestres naturals de cada any, concedint
en cada un fins a divuit i vint-i-quatre dies, respectivament.
3. Dins dels límits indicats no es computen les sortides de cap de setmana pròpies del règim
obert ni les sortides programades que regula l’article 114 d’aquest Reglament, ni els
permisos extraordinaris regulats per l’article següent.
Article 155
Permisos extraordinaris
1. En cas de mort o malaltia greu dels pares, el cònjuge, els fills, els germans i altres
persones vinculades íntimament amb els interns, o d’infantament de l’esposa o persona amb
la qual el reclús estigui lligat per una relació d’afectivitat similar, i també per importants i
comprovats motius de naturalesa anàloga, s’han de concedir, amb les mesures de seguretat
adequades si escau, permisos de sortida extraordinaris, llevat que hi concorrin
circumstàncies excepcionals que ho impedeixin.
2. La durada de cada permís extraordinari és determinada per la seva finalitat i no pot

passar del límit que fixa l’article anterior per als permisos ordinaris.
3. Quan es tracti d’interns classificats en primer grau caldrà l’autorització expressa del jutge
de vigilància.
4. Es poden concedir, amb les mesures de seguretat adequades si escau i amb l’informe
mèdic previ, permisos extraordinaris de sortida de fins a dotze hores de durada per a una
consulta ambulatòria extrapenitenciària dels penats classificats en segon o tercer grau, i
també permisos extraordinaris de fins a dos dies de durada quan hagin d’ingressar en un
hospital extrapenitenciari. En aquest últim cas, si l’intern ha de romandre ingressat més de
dos dies, la prolongació del permís pel temps necessari ha de ser autoritzada pel jutge de
vigilància quan es tracti de penats classificats en segon grau o pel centre directiu per als
classificats en tercer grau.
5. Els permisos als quals es refereix l’apartat anterior no estan sotmesos, en general, a
control ni custòdia de l’intern quan es tracti de penats classificats en tercer grau, i es poden
concedir en règim d’autogovern per als penats classificats en segon grau que gaudeixin
habitualment de permisos ordinaris de sortida.
Article 156
Informe de l’equip tècnic
1. L’informe preceptiu de l’equip tècnic ha de ser desfavorable quan, per la trajectòria

delictiva peculiar, la personalitat anòmala de l’intern o per l’existència de variables
qualitatives desfavorables, sigui probable el trencament de la condemna, la comissió de
nous delictes o una repercussió negativa de la sortida sobre l’intern des de la perspectiva de
la seva preparació per a la vida en llibertat o del seu programa individualitzat de tractament.
2. L’equip tècnic ha d’establir, en el seu informe, les condicions i els controls que s’hagin
d’observar, si s’escau, durant el gaudiment del permís de sortida, el compliment del qual ha
de ser valorat per a la concessió de nous permisos.
65
Article 157
Suspensió i revocació de permisos de sortida
1. Quan abans d’iniciar-se el gaudiment d’un permís ordinari o extraordinari es produeixin

fets que modifiquin les circumstàncies que en van propiciar la concessió, la direcció pot
suspendre motivadament amb caràcter provisional el permís, i se n’ha d’assabentar
l’autoritat administrativa o judicial competent perquè resolgui el que sigui procedent.
2. Si l’intern aprofita el gaudiment de qualsevol classe de permís per escapar-se o comet un

nou delicte durant el permís, quedarà sense efecte el permís concedit, sens perjudici de les
conseqüències que es puguin derivar de la seva conducta en l’ordre penal i penitenciari i
que les circumstàncies esmentades hagin de ser valorades negativament per l’equip tècnic a
l’hora de concedir futurs permisos ordinaris.
Article 158
Compatibilitat de permisos ordinaris i extraordinaris
1. La concessió d’un permís extraordinari no exclou la dels ordinaris dels interns classificats
en segon o tercer grau de tractament.
2. En cap cas no s’ha de concedir un permís extraordinari quan el supòsit de fet o les
circumstàncies concurrents permetin tramitar-lo com a permís ordinari.
Article 159
Permisos de sortida de preventius
Els permisos de sortida que regula aquest capítol poden concedir-se a interns preventius,
amb l’aprovació prèvia, en cada cas, de l’autoritat judicial corresponent.
CAPÍTOL II
Procediment de concessió
Article 160
Iniciació i instrucció
1. L’equip tècnic ha de fer un informe sobre la sol·licitud de permisos de sortida ordinaris o

extraordinaris que formuli l’intern, i també ha de comprovar que hi concorrin els requisits
objectius exigits per gaudir del permís, ha de valorar les circumstàncies peculiars
determinants de la seva finalitat i ha d’establir, quan sigui procedent, les condicions i els
controls a què es refereix l’article 156.
2. En vista de l’informe preceptiu esmentat, la junta de tractament ha d’acordar la concessió

o denegació del permís sol·licitat per l’intern.
Article 161
Concessió
1. Si la junta de tractament acorda concedir el permís sol·licitat per l’intern, ha d’elevar

l’acord esmentat, juntament amb l’informe de l’equip tècnic, al jutge de vigilància o al centre
directiu, segons que es tracti d’interns classificats en segon o tercer grau de tractament,
respectivament, per a l’autorització corresponent.
66
2. Els permisos ordinaris a penats de fins a dos dies de durada els ha d’autoritzar el centre
directiu.
3. Quan es tracti d’interns preventius caldrà, en tot cas, l’autorització expressa de l’autoritat
judicial a disposició de la qual estigui l’intern.
4. En els supòsits d’urgència, el permís extraordinari pot ser autoritzat pel director de
l’establiment, amb la consulta prèvia al centre directiu si és el cas, i sens perjudici que es
comuniqui a la junta de tractament l’autorització concedida.
Article 162
Denegació
Quan la junta de tractament acordi denegar el permís sol·licitat per l’intern, se li ha de

notificar la decisió motivada amb indicació expressa del seu dret a acudir en via de queixa al
jutge de vigilància penitenciària.
TÍTOL VII
Formes especials d’execució
CAPÍTOL I
Internament en un centre d’inserció social
Article 163
Concepte
1. Els centres d’inserció social són establiments penitenciaris destinats al compliment de

penes privatives de llibertat en règim obert i de les penes d’arrest de cap de setmana, i
també al seguiment de totes les penes no privatives de llibertat que estableixi la legislació
penal i l’execució de les quals s’atribueixi als serveis corresponents del Ministeri de Justícia i
Interior o l’òrgan autonòmic competent. També s’han de dedicar al seguiment dels alliberats
condicionals que tinguin adscrits.
2. L’activitat penitenciària en aquests centres té com a objecte essencial potenciar les

capacitats d’inserció social positiva que presentin les persones que hi ha internades
mitjançant el desenvolupament d’activitats i programes de tractament destinats a afavorir la
seva incorporació al medi social.
Article 164
Funcionament
1. El funcionament d’aquests centres està basat en el principi de confiança en l’intern i en

l’acceptació voluntària per part d’ell dels programes de tractament.
2. Són principis rectors de la seva activitat:

a) Integració, facilitant la participació plena de l’intern en la vida familiar, social i laboral i
proporcionant l’atenció que necessiti mitjançant els serveis generals per buscar la seva
inserció en l’entorn familiar i social adequat.
b) Coordinació, amb tots els organismes i les institucions públiques i privades que actuïn en
l’atenció i reinserció dels interns, prestant una atenció especial a la utilització dels recursos
socials externs, particularment en matèria de sanitat, educació, acció formativa i treball.
67
3. Per complir les seves finalitats, els centres d’inserció social han de disposar dels òrgans i
l’equip de professionals que determinin les normes de desplegament d’aquest Reglament.
4. Els principis anteriors, com a inspiradors dels centres d’inserció social, configuren un
funcionament específic d’aquests centres dins del sistema penitenciari amb finalitats,
objectius i normes pròpies. Aquestes normes han de ser promulgades pel Ministeri de
Justícia i Interior o l’òrgan autonòmic competent com a complement d’aquest Reglament, el
qual s’ha d’aplicar supletòriament a les normes.
CAPÍTOL II
Unitats dependents
Article 165
Concepte
1. Les unitats dependents són unitats arquitectònicament ubicades fora del recinte dels
centres penitenciaris, preferentment en habitatges ordinaris de l’entorn comunitari, sense
cap signe de distinció externa relatiu a la seva dedicació.
2. Els serveis i les prestacions de caràcter formatiu, laboral i de tractament que hi reben els
interns són gestionats de manera directa i preferent per associacions o organismes no
penitenciaris. No obstant això, l’Administració penitenciària pot participar també en aquestes
tasques amb personal que en depengui, sens perjudici de les funcions de control i
coordinació que li competeixen.
3. Administrativament han de dependre sempre d’un centre penitenciari, i els seus òrgans
col·legiats i unipersonals han de conservar les competències i responsabilitats respecte als
interns que hi hagi destinats recollides per la legislació vigent, amb el major respecte
possible als principis d’especificitat i autonomia que confereixen la seva raó de ser a
aquestes unitats.
4. Els directors dels centres penitenciaris han de comunicar puntualment a la Secretaria

d’Estat o l’òrgan autonòmic equivalent qualsevol modificació que es produeixi o estigui
prevista relativa a qualsevol de les dades corresponents a les unitats dependents dels seus
centres penitenciaris.
5. Els penats que hi hagi destinats han d’estar classificats en tercer grau de tractament i han
de complir els requisits establerts per la legislació general.
Article 166
Creació
1. La creació de noves unitats dependents s’ha de dur a terme mitjançant una ordre
ministerial o una resolució autonòmica equivalent, i aquestes actuacions poden ser
propiciades per la subscripció d’acords o convenis de col·laboració entre l’Administració
penitenciària corresponent i altres institucions dedicades a la ressocialització dels interns.
2. Totes les unitats dependents han de tenir unes normes de funcionament intern, que han
de recollir les obligacions i els drets específics dels residents, l’horari general, com també les
normes de convivència i les comunicacions internes. Aquestes normes han de ser fixades,
amb l’adequació a les previstes a l’apartat següent, pels responsables de la unitat i han
68
d’obtenir l’aprovació del consell de direcció del centre penitenciari, amb l’informe previ de la
junta de tractament.
3. Hi ha d’haver igualment unes normes d’organització i seguiment, que han de recollir, entre
altres aspectes, els objectius específics de la unitat, els perfils preferents dels interns que hi
ha destinats, la composició dels òrgans mixtos integrats per l’Administració penitenciària i la
institució corresponent per al seguiment del funcionament de la unitat, el règim ordinari de
reunions, les pautes concretes d’actuació i el servei que hi hagin de prestar funcionaris
penitenciaris. Aquestes normes les ha de preparar la junta de tractament del centre
penitenciari de manera coordinada amb la institució no penitenciària i les ha d’aprovar el
centre directiu.
Article 167
Selecció i destinació
1. La selecció dels interns que hagin de ser destinats a una unitat dependent, l’ha de dur a
terme la junta de tractament, tenint en compte els criteris generals per a la classificació en
tercer grau i els perfils preferents que hi hagi en cada una d’aquestes unitats.
2. La destinació d’un intern a una unitat dependent requereix la seva prèvia i expressa
acceptació de la normativa pròpia de la unitat, d’acord amb els principis de mútua confiança i
autoresponsabilitat que informen el règim obert.
3. El director de l’establiment ha de donar compte al jutge de vigilància penitenciària de la

destinació de cada intern a la unitat dependent, i també dels possibles canvis de destinació
que es produeixin.
CAPÍTOL III
Internament en un establiment o departament mixt
Article 168
Centres o departaments mixtos
Amb caràcter excepcional, el centre directiu, d’acord amb el que disposa l’article 16 a de la
Llei orgànica general penitenciària pot, per executar programes específics de tractament o
per evitar la desestructuració familiar, establir, per a grups determinats de població
penitenciària, centres o departaments mixtos on indistintament puguin ser destinats homes i
dones.
Article 169
Voluntarietat
1. Quan les juntes de tractament, tenint el consentiment dels seleccionats que exigeix
l’article 99.3 d’aquest Reglament, formulin propostes de destinació a un establiment d’aquest
tipus, han de valorar ponderadament totes les circumstàncies personals i penitenciàries
concurrents i, especialment, les variables d’autocontrol individual dels interns.
2. No poden ser destinats a aquests departaments mixtos els interns condemnats per
delictes contra la llibertat sexual.
Article 170
Comunitat terapèutica
69
El centre directiu pot autoritzar que s’organitzin en aquests establiments grups de comunitat
terapèutica de la manera i amb les condicions establertes a l’article 115 d’aquest Reglament.
Article 171
Activitats en comú
D’acord amb la diferenciació sexual dels residents, els consells de direcció o la junta de
tractament responsable en els supòsits de comunitat terapèutica de l’article anterior, han de
sotmetre al centre directiu les normes de règim interior perquè les aprovin, en les quals s’ha
de detallar quin tipus d’activitats poden ser fetes en comú i aquelles altres per a les quals el
criteri general de separació de la Llei orgànica general penitenciària ha de continuar
presidint el règim de vida.
Article 172
Cònjuges
En tot cas, i llevat que raons de tractament, classificació, seguretat o bon ordre de
l’establiment ho facin desaconsellable, s’ha de fomentar la plena convivència dels cònjuges
que estiguin privats de llibertat.
CAPÍTOL IV
Internament en departaments per a joves
Article 173
Principis generals
1. El règim de vida dels departaments per a joves s’ha de caracteritzar per una acció
educativa intensa. Es consideren joves els interns menors de vint-i-un anys i,
excepcionalment, els que no hagin arribat als vint-i-cinc anys d’edat.
2. El personal adscrit als departaments per a joves ha de dirigir les seves actuacions a la
formació integral dels interns, potenciant i desenvolupant les seves capacitats per mitjà de
tècniques compensatòries que els ajudin a millorar els seus coneixements i capacitats, de
manera que s’incrementin les seves oportunitats de reinserció en la societat.
3. S’ha de fomentar, en la mesura que sigui possible, el contacte de l’intern amb el seu
entorn social, utilitzant al màxim els recursos existents i procurant la participació de les
institucions comunitàries en la vida del departament.
Article 174
Mitjans i programes
1. Com a conseqüència del que disposa l’article anterior, tots els mitjans educatius d’atenció
especialitzada i tots els altres mitjans apropiats han d’estar disponibles i ser utilitzats per
respondre a les necessitats del tractament personalitzat de l’intern.
2. Les condicions arquitectòniques i ambientals, el sistema de convivència i l’organització de

la vida del departament s’han d’estructurar de manera que es garanteixi el desenvolupament
de cinc programes fonamentals:
a) Un programa de formació instrumental i formació bàsica, entesa com una formació
general i compensadora d’una educació deficitària en relació amb el desenvolupament i les
70
exigències de la societat actual. Aquest àmbit ha de permetre l’accés de l’intern a tots els
nivells d’ensenyament establerts per l’ordenació del sistema educatiu.
b) Un programa de formació laboral que comprengui tant l’aprenentatge inicial per poder
incorporar-se al mercat de treball, com l’actualització, la reconversió i el perfeccionament de
coneixements i habilitats per exercir una professió o un ofici segons les exigències del
desenvolupament social i del canvi constant del sistema productiu.
c) Un programa de formació per al lleure i la cultura que pretengui l’aprofitament del temps
lliure amb finalitats formatives i l’aprofundiment en els valors cívics.
d) Un programa adreçat a l’educació física i l’esport que permeti, a més a més de millorar
l’estat del seu organisme, alliberar tensions tant físiques com psicològiques.
e) Un programa d’intervenció adreçat als problemes de tipus psicosocial, de
drogodependències o d’una altra mena que dificultin la integració social normalitzada dels
interns.
Article 175
Educació
1. En dissenyar el model individualitzat d’intervenció o el programa de tractament, s’ha

d’establir un projecte educatiu d’acord amb les característiques personals de cada jove
internat.
2. El projecte educatiu del jove ha de ser objecte de seguiment i d’avaluació periòdica, i en la

seva execució hi han de participar tots els professionals que atenguin l’intern.
Article 176
Règim
Tenint en compte el règim, els mòduls o departaments de joves s’han de diversificar en

diferents tipus segons que els interns que hi hagi destinats estiguin classificats en primer,
segon o tercer grau de tractament.
Article 177
Modalitats de vida
Per assolir els objectius establerts a cada programa individualitzat d’execució i potenciar
l’interès, la col·laboració i la participació dels interns en el tractament, cal posar en pràctica
un sistema flexible de separació, per a la qual cosa a cada departament s’han d’establir
diverses modalitats de vida, caracteritzades per marges progressius de confiança i llibertat.
CAPÍTOL V
Internament en unitats de mares
Article 178
Normes de funcionament
D’acord amb el que estableix l’article 17, l’Administració penitenciària ha de disposar per als
menors i les seves mares d’unitats de mares, que s’han de regir, en els aspectes essencials,
per les normes següents:
1a. La junta de tractament ha de programar les activitats formatives i lúdiques, i també les
sortides programades a l’exterior dels menors, amb una atenció especial a la seva integració
social en la comunitat on sigui situat l’establiment, per a la qual cosa ha de comptar amb la
71
col·laboració dels especialistes a qui es refereixen les normes 2a i 3a i dels serveis socials
del centre corresponent.
2a. En aquestes unitats hi ha d’haver un especialista d’educació infantil que ha d’orientar la
programació d’educació i lúdica de les activitats dels menors.
3a. Els menors han de tenir coberta l’assistència mèdica a l’establiment per un especialista
en pediatria.
4a. L’Administració ha de garantir als menors les hores de descans i de joc que necessitin,
per a la qual cosa s’ha de dedicar un espai suficient d’acció formativa amb elements de joc i
d’entreteniment.
5a. El règim de visites del menor només es pot restringir de manera transitòria per raons
d’ordre i de seguretat de l’establiment.
6a. En el cas de mares que no tinguin mitjans econòmics suficients, l’Administració ha de
proveir del que sigui necessari per a la cura infantil dels fills amb qui comparteixin
l’internament.
Article 179
Horari flexible
Amb relació a les internes amb fills menors classificades en tercer grau, la junta de
tractament pot aprovar un horari adequat a les seves necessitats familiars a fi de fomentar el
contacte amb els fills en l’ambient familiar, de manera que puguin pernoctar al domicili i
ingressar a l’establiment durant les hores diürnes que es determinin.
Article 180
Unitats dependents
El centre directiu pot autoritzar, a proposta de la junta de tractament, que les internes
classificades en tercer grau de tractament amb fills menors siguin destinades a unitats
dependents exteriors, on aquests fills es podran integrar plenament en l’àmbit laboral i
escolar.
Article 181
Adopció de mesures excepcionals
Quan es detecti que un menor és objecte de maltractaments, físics o psíquics, o és utilitzat

per la seva mare o els parents per introduir o extreure de l’establiment substàncies o
objectes no autoritzats, el consell de direcció, amb l’informe previ de la junta de tractament,
ho ha de comunicar a l’autoritat competent en matèria de menors perquè decideixi el que
cregui procedent.
CAPÍTOL VI
Compliment en unitats extrapenitenciàries
Article 182
Internament en un centre de deshabituació i en un centre educatiu especial
1. El centre directiu pot autoritzar l’assistència en institucions extrapenitenciàries adequades,

públiques o privades, de penats classificats en tercer grau que necessitin un tractament
específic per a la deshabituació de drogodependències i altres addiccions, i n’ha de donar
compte al jutge de vigilància.
72
2. L’autorització ha d’estar sotmesa a les condicions següents, que s’han de constatar en el

protocol de l’intern instruït a aquest efecte:
a) Programa de deshabituació aprovat per la institució d’acolliment, que ha de contenir el
compromís exprés de la institució d’acollir l’intern i de comunicar al centre penitenciari les
incidències que sorgeixin en el tractament.
b) Consentiment i compromís expressos de l’intern per observar el règim de vida propi de la
institució d’acollida.
c) Programa de seguiment de l’intern, aprovat conjuntament pel centre penitenciari i la
institució d’acolliment, que ha de contenir els controls oportuns establerts pel centre;
l’acceptació prèvia i expressa del programa per part de l’intern és un requisit imprescindible
per poder concedir l’autorització.
3. L’Administració penitenciària corresponent ha d’establir els convenis necessaris amb

altres administracions públiques o amb entitats col·laboradores per a l’execució de les
mesures de seguretat privatives de llibertat previstes pel Codi penal.
CAPÍTOL VII
Internament en un establiment o en unitats psiquiàtriques penitenciàries
Article 183
Objecte
Els establiments o unitats psiquiàtriques penitenciàries són els centres especials destinats al
compliment de les mesures de seguretat privatives de llibertat aplicades pels tribunals
corresponents.
Article 184
Ingrés
L’ingrés en aquests establiments o unitats psiquiàtriques penitenciàries s’ha de dur a terme

en els casos següents:
a) Els detinguts o presos amb patologia psiquiàtrica, quan l’autoritat judicial en decideixi
l’ingrés per a observació, d’acord amb el que estableix la Llei d’enjudiciament criminal,
durant el temps que requereixi aquesta observació i l’emissió de l’informe oportú.
Una vegada emès l’informe, si l’autoritat judicial no decideix la llibertat de l’intern, el centre
directiu pot decidir traslladar-lo al centre que li correspongui.
b) Persones a les quals per aplicació de les circumstàncies eximents establertes al Codi
penal hagi estat aplicada una mesura de seguretat d’internament en un centre psiquiàtric
penitenciari.
c) Penats als quals, per malaltia mental sobrevinguda, el tribunal sentenciador hagi imposat
una mesura de seguretat en aplicació del que disposa el Codi penal i la Llei d’enjudiciament
criminal que hagi de ser complerta en un establiment o unitat psiquiàtrica penitenciària.
Article 185
Equip multidisciplinari
1. Per garantir un nivell d’assistència adequat, els establiments o les unitats psiquiàtriques
penitenciàries han de disposar, almenys, d’un equip multidisciplinari, integrat pels
psiquiatres, psicòlegs, metges generals, infermers i treballadors socials que siguin
necessaris per prestar l’assistència especialitzada que necessitin els pacients que hi ha
internats. També han de disposar dels professionals i el personal auxiliar necessari per
executar els programes de rehabilitació.
73
2. L’Administració penitenciària ha de sol·licitar la col·laboració necessària d’altres

administracions públiques amb competència en la matèria perquè el tractament psiquiàtric
dels interns continuï, si és necessari, després de la seva posada en llibertat i perquè es
garanteixi una assistència social postpenitenciària de caràcter psiquiàtric, i també perquè els
malalts la situació personal i processal dels quals ho permeti puguin ser integrats en els
programes de rehabilitació i en les estructures intermèdies existents en el model comunitari
d’atenció a la salut mental.
Article 186
Atenció, destinació i informe a l’autoritat judicial en el moment de l’ingrés
1. En el moment d’ingressar, el pacient ha de ser atès pel facultatiu de guàrdia, el qual, en

vista dels informes del centre de procedència i del resultat del seu reconeixement, ha de
disposar el que sigui convenient respecte a la destinació del pacient a la dependència més
adequada i al tractament que cal seguir fins que sigui reconegut pel psiquiatre.
2. L’equip que atengui el pacient ha de presentar un informe a l’autoritat judicial

corresponent, en què es faci constar la proposta que es formula sobre qüestions com el
diagnòstic i l’evolució observada amb el tractament, el judici pronòstic que es formula, la
necessitat del manteniment, cessació o substitució de l’internament, la separació, el trasllat a
un altre establiment o unitat psiquiàtrica, el programa de rehabilitació, l’aplicació de mesures
especials d’ajuda o tractament, i també les que s’hagin de tenir en compte per al moment de
la sortida del pacient del centre.
Article 187
Revisió
1. La peculiaritat de l’internament dels alienats reclama una informació periòdica per al degut
control judicial, per a la qual cosa la situació personal del pacient ha de ser revisada,
almenys, cada sis mesos per l’equip multidisciplinari, que ha d’emetre un informe sobre el
seu estat i evolució.
2. L’informe a què fa referència l’apartat anterior, i també el que preveu l’article 186 han de
ser tramesos al Ministeri Fiscal als efectes procedents.
Article 188
Règim dels establiments o unitats psiquiàtriques
1. La separació en els diferents departaments de què constin els establiments o unitats s’ha
de fer segons les necessitats assistencials de cada pacient.
2. Les restriccions a la llibertat personal del pacient s’han de limitar a les que siguin
necessàries d’acord amb el seu estat de salut o l’èxit del tractament.
3. L’ús de mitjans coercitius és una mesura excepcional, que només pot ser admesa per
indicació del facultatiu i durant el temps mínim imprescindible previ a l’efecte del tractament
farmacològic que estigui indicat, però cal respectar, en tot moment, la dignitat de la persona.
Fins i tot en els supòsits que mèdicament es consideri que no hi ha cap alternativa a
l’aplicació dels mitjans expressats, la mesura ha de ser comunicada puntualment a l’autoritat
judicial de què depengui el pacient, traslladant documentalment la prescripció mèdica de la
mesura.
74
4. Les disposicions de règim disciplinari contingudes en aquest Reglament no són aplicables

als pacients internats en aquestes institucions.
Article 189
Activitats rehabilitadores
Amb la finalitat d’incrementar les possibilitats de desinstitucionalització de la població

internada i de facilitar-ne el retorn al medi social i familiar, i també la integració en els
recursos sanitaris externs, als establiments o les unitats s’ha d’establir, amb suport escrit,
una programació general d’activitats rehabilitadores, i també programes individuals de
rehabilitació per a cada pacient; l’aplicació d’aquestes mesures no s’ha de limitar als qui
presentin més possibilitats de reinserció laboral o social, sinó que s’hi han d’incloure també
aquells qui, fins i tot tenint més dificultats per a la reinserció, puguin, no obstant això,
millorar, mitjançant l’aplicació dels tractaments corresponents, aspectes com l’autonomia
personal i la integració social.
Article 190
Relacions amb l’exterior
Les comunicacions amb l’exterior dels pacients s’han de fixar en el marc del programa
individual de rehabilitació de cada un, indicant-hi el nombre de comunicacions i sortides, la
durada, les persones amb qui els pacients poden comunicar i les condicions en què han de
tenir lloc aquestes comunicacions.
Article 191
Criteris de localització i disseny
1. Per fixar la ubicació i el disseny de les instal·lacions psiquiàtriques, s’han de tenir en

compte, com a elements determinants, factors com ara els criteris terapèutics, la necessitat
d’afavorir l’esbargiment i la utilització del lleure per part dels pacients internats, i també la
disposició d’espai suficient per al desenvolupament adequat de les activitats terapèutiques i
rehabilitadores.
2. L’Administració penitenciària ha de procurar que la distribució territorial de les

instal·lacions psiquiàtriques penitenciàries afavoreixi la rehabilitació dels malalts per mitjà de
l’arrelament al seu entorn familiar, mitjançant els acords i convenis corresponents amb les
administracions sanitàries competents.
TÍTOL VIII
De la llibertat condicional i dels beneficis penitenciaris
CAPÍTOL I
Llibertat condicional
Article 192
Llibertat condicional
Els penats classificats en tercer grau que compleixin els altres requisits establerts a aquest
efecte al Codi penal han de complir la resta de la seva condemna en situació de llibertat
condicional, d’acord amb el que disposa el Codi esmentat.
75
Article 193
Còmput del temps complert
Per al còmput de les tres quartes parts o, si s’escau, dues terceres parts de la pena, s’han
de tenir en compte les normes següents:
1a. El temps de condemna que sigui objecte d’indult s’ha de rebaixar al penat del total de la
pena imposada, a l’efecte d’aplicar la llibertat condicional, i s’ha de procedir com si es tractés
d’una pena nova de durada inferior.
2a. Quan el penat pateixi dues o més condemnes de privació de llibertat, la suma d’aquestes
penes ha de ser considerada com una sola condemna a l’efecte d’aplicar la llibertat
condicional. Si el penat esmentat ha estat objecte d’indult, cal sumar igualment el temps
indultat a cada una per rebaixar-lo de la suma total.
Article 194
Iniciació de l’expedient
La junta de tractament ha d’iniciar la tramitació de l’expedient corresponent amb l’antelació

necessària perquè no hi hagi cap retard en la concessió d’aquest benefici.
Article 195
Expedient de llibertat condicional
L’expedient de llibertat condicional ha de contenir, si s’escau, els documents següents:

a) Testimoniatge de sentència o sentències recaigudes i de la liquidació de condemna
corresponent.
b) Certificat acreditatiu dels beneficis penitenciaris i de la classificació en tercer grau.
c) Informe pronòstic d’integració social, emès per la junta de tractament d’acord amb el que
estableix l’article 67 de la Llei orgànica general penitenciària.
d) Resum de la seva situació penal i penitenciària, amb indicació de les dates de presó
continuada i de les de compliment de les dues terceres parts i tres quartes parts de la
condemna, i també de la data de llibertat definitiva. Igualment, cal indicar els permisos de
sortida de què ha gaudit i les seves incidències, i també les sancions i les seves
cancel·lacions, per a la qual cosa es pot aportar una còpia dels fitxers informàtics
penitenciaris.
e) Programa individual de llibertat condicional i pla de seguiment.
f) Acta de compromís d’acolliment per part de la seva família, d’una persona propera o de
les institucions socials extrapenitenciàries.
g) Manifestació de l’interessat sobre la localitat en què pensa fixar la seva residència i sobre
si accepta la tutela i el control d’un membre dels serveis socials del centre, que han
d’informar sobre les possibilitats de control de l’intern. En la fixació de la residència s’ha de
tenir en compte la prohibició de residir en un lloc determinat o de tornar a determinats llocs
que, si s’escau, hagi imposat el tribunal.
h) Manifestació de l’interessat sobre la feina o el mitjà de vida de què disposarà quan surti
en llibertat o, en el supòsit que no en disposi, informe dels serveis socials sobre la
possibilitat de feina a l’exterior.
i) Certificat literal de l’acta de la junta de tractament de l’establiment en el qual es reculli
l’acord d’iniciació de l’expedient al qual es refereix l’article anterior, on, si escau, s’ha de
proposar al jutge de vigilància l’aplicació d’una o diverses de les regles de conducta
previstes per l’article 105 del Codi penal.
Article 196
Llibertat condicional de septuagenaris i malalts terminals
76
1. S’ha d’elevar al jutge de vigilància l’expedient de llibertat condicional dels penats que
hagin complert setanta anys o els compleixin durant l’extinció de la condemna. En
l’expedient cal acreditar el compliment dels requisits que estableix el Codi penal, llevat el
d’haver extingit les tres quartes parts o, si s’escau, les dues terceres parts de la condemna o
condemnes.
2. El mateix sistema s’ha de seguir quan, segons informe mèdic, es tracti de malalts molt
greus amb patiments incurables. Quan els serveis mèdics del centre considerin que hi
concorren les condicions per concedir la llibertat condicional per aquesta causa, ho han de
comunicar a la junta de tractament, mitjançant l’elaboració de l’informe mèdic oportú.
3. En ambdós supòsits, l’expedient ha de contenir els documents a què es refereix l’article

anterior, llevat dels relatius a la lletra h, juntament amb un informe social en el qual ha de
constar, si s’escau, l’admissió de l’intern per part d’alguna institució o associació quan no
tingui una vinculació o un suport familiar a l’exterior. Quan es tracti de malalts molt greus
amb patiments incurables s’ha d’incloure en l’expedient l’informe mèdic acreditatiu de la
malaltia, com també de la gravetat i irreversibilitat d’aquesta malaltia. En el cas de
septuagenaris, cal acreditar l’edat de l’intern mitjançant el certificat de naixement o, a falta
d’aquest, per qualsevol mitjà de prova admès en dret.
4. L’Administració ha de vetllar per facilitar al penat el suport social extern quan n’estigui
mancat.
Article 197
Llibertat condicional d’estrangers
1. En el cas d’interns estrangers no residents legalment a Espanya o d’espanyols residents a

l’estranger, amb la conformitat documentada prèvia de l’intern, s’ha d’elevar al jutge de
vigilància el seu expedient de llibertat condicional i demanar autorització perquè pugui gaudir
d’aquesta situació al seu país de residència, i també les cauteles que s’hagin d’adoptar, si
escau, amb la finalitat que es gaudeixi efectivament de la llibertat esmentada al país fixat. A
aquests efectes, i sempre que les normes de dret internacional ho permetin, es pot sol·licitar
a les autoritats competents de l’estat del país fixat l’aplicació de les mesures de seguiment i
control de la llibertat condicional previstes per la seva legislació interna.
2. A fi de poder complir la mesura d’expulsió prevista per l’article 89 del Codi penal, amb
antelació suficient, s’han de comunicar al Ministeri Fiscal les propostes de llibertat
condicional de penats estrangers juntament amb un breu resum de la seva situació penal i
penitenciària, en què s’han de fer constar expressament les dates de compliment de les
dues terceres parts i de les tres quartes parts de la condemna o condemnes.
Article 198
Remissió al jutjat de vigilància
1. Una vegada conclòs l’expedient, la junta de tractament l’ha d’elevar al jutge de vigilància,
en què ha de fer constar els certificats i informes necessaris per acreditar l’existència dels
requisits legals i, si escau, la proposta raonada d’autorització de la llibertat condicional.
2. En tot cas, l’expedient de llibertat condicional ha d’haver entrat al jutjat de vigilància abans
del compliment del temps requerit de condemna; en cas contrari, cal justificar el retard de la
tramesa.
77
Article 199
Excarceració
1. Una vegada rebuda a l’establiment la resolució judicial de posar en llibertat condicional un

penat, el director l’ha d’acomplir seguidament, n’ha de trametre una còpia al centre directiu i
n’ha d’informar la junta de tractament en la primera sessió que faci.
2. El director de l’establiment ha d’expedir a l’alliberat condicional el certificat acreditatiu de

la seva situació.
3. Si la interlocutòria de llibertat condicional es rep abans de la data de compliment prevista,

no s’ha de procedir a executar la llibertat fins al mateix dia del compliment.
4. Si en el temps que hi hagi entre l’elevació i la data de compliment el penat observa mala
conducta, es modifica el seu pronòstic o es descobreix algun error o inexactitud en els
informes aportats a l’expedient, el director n’ha d’informar immediatament el jutge de
vigilància a fi que adopti la resolució que sigui procedent.
Article 200
Control de l’alliberat condicional
1. Per al seu seguiment i control adequats, els alliberats condicionals s’han d’adscriure al
centre penitenciari o al centre d’inserció social més pròxim al domicili en què hagin de
residir.
2. El seguiment i control dels alliberats condicionals, fins al compliment total de la condemna

o, si s’escau, fins a la revocació de la llibertat condicional, l’han de fer els serveis socials
penitenciaris del centre al qual hagin estat adscrits, d’acord amb les directrius marcades per
la junta de tractament corresponent.
3. Amb aquesta finalitat, la junta de tractament, com a continuació del model d’intervenció
dels penats, ha d’elaborar un programa individualitzat per al seguiment dels alliberats
condicionals que s’adscriguin al centre penitenciari, que ha de ser executat pels serveis
socials del centre.
4. Les regles de conducta que imposi, si s’escau, el jutge de vigilància s’han d’incorporar al
programa al qual es refereix l’apartat anterior.
5. Els informes que sol·licitin les autoritats judicials i els òrgans responsables del seguiment i
control dels alliberats condicionals, els han de fer els serveis socials penitenciaris del centre
corresponent.
Article 201
Causes de revocació
1. El període de llibertat condicional dura tot el temps que falti a l’alliberat per complir la seva
condemna sempre que durant aquest període tingui un comportament que no doni lloc a la
revocació del benefici i al reingrés en un establiment penitenciari.
2. Si en l’esmentat període l’alliberat torna a delinquir o no observa les regles de conducta

imposades, si s’escau, pel jutge de vigilància, el responsable dels serveis socials li ho ha de
78
comunicar, i li ha de trametre totes les dades que li puguin ser útils perquè adopti la
resolució que sigui procedent respecte a la revocació de la llibertat condicional.
3. En cas de revocació, quan l’intern reingressi a la presó se li ha d’aplicar el règim ordinari,

fins que la junta de tractament no torni a classificar-lo.
CAPÍTOL II
Beneficis penitenciaris
Article 202
Concepte i classes
1. Als efectes d’aquest Reglament, s’entén per beneficis penitenciaris les mesures que
permeten la reducció de la durada de la condemna imposada en sentència ferma o de la del
temps efectiu d’internament.
2. Constitueixen, per tant, beneficis penitenciaris l’avançament de la llibertat condicional i

l’indult particular.
Article 203
Finalitat
Els beneficis penitenciaris responen a les exigències de la individualització de la pena en

consideració a la concurrència de factors positius en l’evolució de l’intern, encaminats a
aconseguir la seva reeducació i reinserció social com a finalitat principal de la pena privativa
de llibertat.
Article 204
Proposta
La proposta dels beneficis penitenciaris requereix, en tot cas, la ponderació raonada dels
factors que la motiven, i també l’acreditació de la concurrència de bona conducta, el treball,
la participació de l’interessat en les activitats de reeducació i reinserció social i l’evolució
positiva en el procés de reinserció.
Article 205
Avançament de la llibertat condicional
Les juntes de tractament dels centres penitenciaris, després d’emetre un pronòstic

individualitzat i favorable de reinserció social, poden proposar al jutge de vigilància
competent l’avançament de la llibertat condicional per als penats classificats en tercer grau,
sempre que hagin extingit les dues terceres parts de la condemna o condemnes i que
mereixin el benefici esmentat per tenir una bona conducta i per haver desenvolupat
continuadament activitats laborals, culturals o ocupacionals, d’acord amb el que estableix el
Codi penal.
Article 206
Indult particular
1. La junta de tractament, amb la proposta prèvia de l’equip tècnic, pot sol·licitar al jutge de
vigilància penitenciària la tramitació d’un indult particular, en la quantia que aconsellin les
circumstàncies, per als penats en els quals concorrin, de manera continuada durant un
79
temps mínim de dos anys i en un grau que es pugui qualificar d’extraordinari, totes i cada
una de les circumstàncies següents:
a) Bona conducta.
b) Acompliment d’una activitat laboral normal, bé a l’establiment o a l’exterior, que es pugui
considerar útil per preparar-se per a la vida en llibertat.
c) Participació en les activitats de reeducació i reinserció social.
2. La tramitació de l’indult a què es refereix el paràgraf anterior es regula segons el que

disposa la legislació vigent sobre l’exercici del dret de gràcia i les disposicions que la
complementin o modifiquin.
TÍTOL IX
De les prestacions de l’Administració penitenciària
CAPÍTOL I
Assistència sanitària i higiene
SECCIÓ PRIMERA
Assistència sanitària
Article 207
Assistència integral
1. L’assistència sanitària ha de tenir un caràcter integral i estar orientada tant a la prevenció

com a la curació i la rehabilitació. Una atenció especial ha de merèixer la prevenció de les
malalties transmissibles.
2. A aquest efecte, l’Administració penitenciària i les administracions sanitàries han de

formalitzar els convenis de col·laboració corresponents en matèria de salut pública i
assistència sanitària, en els quals cal definir els criteris generals de coordinació, protocols,
plans i procediments, i també el finançament a càrrec de l’Administració penitenciària de
l’assistència, mitjançant el pagament de la part proporcional, segons la població reclusa,
dels crèdits fixats per a aquestes atencions, per al càlcul dels quals cal tenir en compte el
nombre d’interns que estiguin afiliats a la Seguretat Social o que tinguin dret a l’assistència
sanitària gratuïta.
3. L’Administració penitenciària ha d’abonar a les administracions sanitàries competents les

despeses originades per les inversions necessàries per adequar les plantes d’hospitalització
o consultes dels centres hospitalaris extrapenitenciaris per motius de seguretat.
Article 208
Prestacions sanitàries
1. A tots els interns sense excepció se’ls ha de garantir una atenció medicosanitària
equivalent a la que es dispensa al conjunt de la població. També tenen dret a la prestació
farmacèutica i a les prestacions complementàries bàsiques que es derivin d’aquesta atenció.
2. Les prestacions sanitàries s’han de garantir amb mitjans propis o aliens concertats per
l’Administració penitenciària competent i les administracions sanitàries corresponents.
Article 209
Model d’atenció sanitària
80
1. Atenció primària:
1.1. L’atenció primària s’ha de dispensar amb mitjans propis de l’Administració penitenciària
o aliens concertats per aquesta Administració. Els establiments penitenciaris han de
disposar d’un equip sanitari d’atenció primària que ha d’estar integrat, almenys, per un
metge general, un diplomat en infermeria i un auxiliar d’infermeria. Cal disposar també, de
manera periòdica, d’un psiquiatre i un metge estomatòleg o odontòleg.
1.2. Els centres de dones han de disposar a més dels serveis periòdics d’un ginecòleg i,
quan hi convisquin nens amb les mares, d’un pediatre.
2. Assistència especialitzada:
2.1. L’assistència especialitzada s’ha d’assegurar, preferentment, per mitjà del Sistema
Nacional de Salut. S’ha de procurar que les consultes que tinguin una demanda més
elevada es prestin a l’interior dels establiments, a fi d’evitar l’excarceració dels interns.
2.2. L’assistència especialitzada en règim d’hospitalització s’ha de dur a terme en els
hospitals que l’autoritat sanitària designi, llevat dels casos d’urgència justificada, que s’ha de
dur a terme en l’hospital més pròxim al centre penitenciari.
2.3. Els convenis i protocols que es formalitzin, d’acord amb el que preveu l’article 207.2,
han d’establir, almenys, les condicions d’accés a l’assistència de consultes externes,
hospitalització i urgència, i han de reflectir la programació de dies i horaris d’atenció
ambulatòria i els procediments que cal seguir per a les proves diagnòstiques.
3. La dispensació farmacèutica i les prestacions complementàries bàsiques, les ha de fer

efectives l’Administració penitenciària, excepte en el cas dels medicaments d’ús hospitalari i
els productes farmacèutics que no estiguin comercialitzats a Espanya.
Article 210
Assistència obligatòria en casos d’urgència vital
1. El tractament medicosanitari s’ha de dur a terme sempre amb el consentiment informat de

l’intern. Només quan hi hagi perill imminent per a la seva vida es pot imposar un tractament
contra la voluntat de l’interessat, amb la intervenció mèdica estrictament necessària per
intentar salvar la vida del pacient i sens perjudici de sol·licitar l’autorització judicial
corresponent quan sigui necessari. D’aquestes actuacions se n’ha d’informar l’autoritat
judicial.
2. La intervenció medicosanitària també es pot dur a terme sense el consentiment del

pacient quan no fer-ho comporti un perill evident per a la salut o la vida de terceres
persones. D’aquestes actuacions se n’ha d’informar l’autoritat judicial.
3. Quan per criteri facultatiu es necessiti ingressar l’intern en un centre hospitalari i no es

tingui l’autorització del pacient, l’Administració penitenciària ha de sol·licitar a l’autoritat
judicial competent l’autorització de l’ingrés de detinguts, presos o penats en un centre
hospitalari, excepte en cas d’urgència, en què la comunicació a l’autoritat esmentada s’ha de
fer posteriorment de manera immediata.
Article 211
Investigacions mèdiques
1. Els interns només poden ser objecte d’investigacions mèdiques quan aquestes
investigacions permetin esperar un benefici directe i significatiu per a la seva salut i amb
garanties idèntiques que les persones en llibertat.
81
2. Els principis ètics en matèria d’investigació sobre els éssers humans s’han d’aplicar de
manera estricta i, en particular, pel que fa al consentiment informat i a la confidencialitat.
Tota investigació duta a terme a la presó ha d’estar sotmesa a l’aprovació d’una comissió
d’ètica o a qualsevol altre procediment que garanteixi el respecte a aquests principis.
3. Els interns han de ser informats de l’existència dels estudis epidemiològics que els afectin
que es duguin a terme a la presó en què estiguin.
Article 212
Equip sanitari
1. Al capdavant de l’equip sanitari hi ha d’haver un subdirector mèdic o un cap dels serveis

mèdics, que ha d’estar a les ordres immediates del director de l’establiment.
2. La vinculació a les institucions penitenciàries del personal sanitari aliè es pot fer tant per
mitjà de convenis amb altres administracions públiques com de concerts amb entitats
privades o contractes de prestació de serveis, treballs específics i concrets no habituals o
qualsevol altra modalitat de contractació administrativa. La seva dedicació dependrà de les
necessitats assistencials de cada establiment.
3. Els interns poden sol·licitar a costa seva serveis mèdics privats de professionals aliens a
les institucions penitenciàries. La sol·licitud ha de ser aprovada pel centre directiu, llevat que
raons de seguretat aconsellin de limitar aquest dret.
Article 213
Infermeries i altres dependències sanitàries
1. Als establiments hi ha d’haver un local destinat a infermeria, dotat dels mitjans materials
necessaris per cobrir l’assistència mèdica general i amb una capacitat proporcional al
nombre real d’interns al centre. La infermeria ha de disposar també de l’instrumental
necessari per a l’assistència de les especialitats requerides més sovint. A més, als
departaments de dones hi ha d’haver una dependència amb instrumental d’obstetrícia per
atendre, excepcionalment, les dones en els supòsits de part. Igualment, han de disposar
d’habitacions destinades a l’aïllament sanitari dels pacients que ho necessitin.
2. Totes les instal·lacions indicades s’han de regir per les normes específiques que elabori el
consell de direcció i aprovi el centre directiu, a proposta de la unitat sanitària de
l’establiment, amb criteris exclusivament mèdics. L’Administració penitenciària ha de
demanar a les administracions sanitàries competents les autoritzacions preceptives per al
funcionament de les unitats, els serveis o les dependències sanitàries que així ho
requereixin.
3. Els serveis sanitaris penitenciaris són responsables del control de la higiene de les
dependències sanitàries dels centres penitenciaris.
4. La custòdia de medicaments la ingestió sense control mèdic dels quals representi un risc
per a la salut és responsabilitat dels serveis sanitaris penitenciaris; els dipòsits de
medicaments han de complir els requeriments legals.29
82
29
Apartat 4 declarat nul de ple dret per la Sentència de la Secció 6a de la Sala Contenciosa Administrativa del
Tribunal Suprem núm. 6186/1997, de 18 d’octubre de 1997, que resol el recurs contenciós administratiu núm.
336/1996.
Article 214
Obertura de la història clínica
1. Tots els interns, quan ingressen a l’establiment, han de ser examinats per un metge. El
reconeixement s’ha de dur a terme durant les primeres vint-i-quatre hores a partir de l’ingrés.
2. Del resultat se n’ha de deixar constància en el llibre d’ingressos i en la història clínica

individual que s’ha d’obrir a tots els interns.
Article 215
Confidencialitat de les dades clíniques i informació sanitària
1. Les dades integrades en la història clínica individual tenen caràcter confidencial, han de
quedar arxivades i custodiades correctament i han de ser accessibles únicament per al
personal autoritzat.
2. Els interns tenen en qualsevol cas dret a ser informats de manera clara i comprensible
sobre tot el que faci referència al seu estat de salut, i també a l’expedició dels informes que
sol·licitin.
Article 216
Comunicacions amb parents
1. Quan un intern estigui greument malalt, cal informar-ne immediatament els seus familiars
o persones properes i, per a les visites, si no es pot desplaçar als locutoris, s’ha d’autoritzar
que un o dos familiars o persones properes hi puguin comunicar a la infermeria del centre.
Quan raons de seguretat ho aconsellin, la visita pot estar sotmesa a vigilància. El règim de
les visites esmentades ha de ser disposat pel director a proposta del metge responsable.
2. Si un intern mor, se n’ha d’informar immediatament la família, a la qual s’ha d’indicar el

moment i les circumstàncies de la mort. La defunció s’ha de comunicar igualment al centre
directiu i a l’autoritat judicial competent, i s’ha de trametre com més aviat millor l’informe
mèdic, i també, si s’ha fet, l’informe del forense o de l’autòpsia.
Article 217
Visites en hospitals extrapenitenciaris
Les visites dels parents o persones properes als reclusos internats en un hospital
extrapenitenciari s’han de regir per les normes de funcionament del centre hospitalari
corresponent, i s’han de fer en les condicions i amb les mesures de seguretat que
estableixin els responsables de la seva custòdia, els quals han de ser informats pel centre
penitenciari del grau de perillositat del malalt.
Article 218
Consulta o ingrés en hospitals extrapenitenciaris i custòdia dels interns
83
1. Quan un intern requereixi un ingrés hospitalari, el metge responsable de la seva

assistència ho ha de comunicar raonadament al director de l’establiment, el qual, amb
l’autorització prèvia del centre directiu, ha de disposar el que sigui necessari per efectuar el
trasllat. En tot cas, s’hi ha d’adjuntar un informe mèdic.
2. Tant de l’ingrés en centres hospitalaris com del trasllat dels detinguts i presos per raons
sanitàries a un altre establiment penitenciari, se n’ha d’informar l’autoritat judicial de qui
depenguin o el jutge de vigilància penitenciària en el cas dels penats.
3. Quan un intern necessiti una consulta mèdica o una prova diagnòstica en centres sanitaris
externs, el servei mèdic ho ha de comunicar al director perquè disposi el que calgui.
4. En els casos en què el trasllat s’hagi de fer a consultes o centres privats, com a
conseqüència del que disposa l’article 212.3, o en aquells altres que determini el centre
directiu, és preceptiva la comunicació prèvia a aquest.
5. La vigilància i custòdia dels detinguts, presos o penats en centres sanitaris no

penitenciaris va a càrrec exclusivament de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat
competents.
6. Correspon a les autoritats de les Forces i Cossos esmentats establir les condicions en les
quals s’ha de dur a terme la vigilància i custòdia i, en especial, la identificació de les
persones que han d’accedir a la dependència on sigui l’intern, tenint en compte el que
disposa aquest Reglament i les normes de funcionament del centre hospitalari, sens
perjudici de la intimitat que requereix l’assistència sanitària.
7. No es pot exigir cap responsabilitat en matèria de custòdia dels interns al personal dels
centres hospitalaris, que ha d’assumir exclusivament les responsabilitats pròpies de
l’assistència sanitària.
Article 219
Mesures epidemiològiques
1. Per tal de possibilitar un control adequat de la incidència i prevalença de malalties

transmissibles en l’àmbit penitenciari, els convenis de col·laboració entre l’Administració
penitenciària i les administracions sanitàries han de preveure que es facin plans i programes
d’actuació sobre les malalties més prevalents.
2. Quan en algun centre penitenciari es detecti un brot de malaltia transmissible, s’ha de

comunicar de manera immediata a les autoritats sanitàries competents i al centre directiu.
Paral·lelament, s’han d’iniciar les mesures oportunes per evitar la propagació del brot
esmentat i per al tractament dels afectats.
3. De conformitat amb el que disposa la Llei general de sanitat, quan un reclús amb
malalties infectocontagioses assoleixi la llibertat definitiva, l’Administració penitenciària ho ha
de comunicar a les autoritats sanitàries corresponents.
4. Quan l’alliberat definitiu sigui un malalt mental, s’ha de comunicar al Ministeri Fiscal als
efectes procedents.
Article 220
Sistemes d’informació sanitària i epidemiològica
84
1. L’Administració penitenciària ha de disposar de sistemes d’informació sanitària i de

vigilància epidemiològica que li permetin saber quines són les malalties prevalents entre la
població penitenciària i els grups de major risc amb la finalitat d’adequar aquells i
l’assistència a les necessitats reals detectades.
2. L’Administració penitenciària i les administracions sanitàries competents han de fixar els

protocols que garanteixin la coordinació amb els sistemes d’informació i vigilància
epidemiològica del Sistema Nacional de Salut.
SECCIÓ SEGONA
Higiene i alimentació
Article 221
Mesures higièniques
Per garantir el manteniment i la millora de la salut als establiments penitenciaris cal observar
les normes de netedat i higiene que estableixi el centre directiu.
Article 222
Lots higiènics
En el moment de l’ingrés cada intern ha de rebre els articles i productes necessaris per a la
higiene personal diària, i també preservatius i la roba d’ús personal i de llit. Aquests articles
s’han de reposar periòdicament.
Article 223
Prohibició d’entrada d’aliments peribles
Per raons de salut pública no es permet l’entrada d’aliments peribles per mitjà dels
conductes que en puguin alterar les característiques i comprometre la salut dels
consumidors.
Article 224
Bugaderia
En tots els establiments penitenciaris hi ha d’haver un servei de bugaderia al qual han

d’accedir tots els interns.
Article 225
Desinfecció d’instal·lacions penitenciàries
1. Amb la periodicitat que determini el servei sanitari, d’acord amb les normes establertes pel
centre directiu, cal fer una completa desinfecció, desinsectació i desratització de les diferents
dependències de cada establiment. Correspon als serveis sanitaris el seguiment i l’avaluació
de les campanyes que es duguin a terme.
2. Com a regla general, per raons higièniques no s’ha d’autoritzar la presència d’animals als
establiments penitenciaris i, en cap cas, a les cel·les.
Article 226
Alimentació
85
1. En tots els centres penitenciaris s’ha de proporcionar als interns una alimentació
preparada convenientment, que ha de respondre a les exigències dietètiques de la població
penitenciària i a les especificitats d’edat, salut, feina, clima, costums i, en la mesura que
sigui possible, conviccions personals i religioses.
2. L’alimentació dels malalts s’ha de sotmetre al control facultatiu.
3. Als centres on hi hagi infants que acompanyin les seves mares cal disposar els mitjans
necessaris per alimentar cada menor segons les seves necessitats, d’acord amb les
indicacions del servei mèdic.
CAPÍTOL II
Acció social penitenciària
Article 227
Objectius
L’acció social s’ha de dirigir a solucionar els problemes sorgits als interns i a les seves
famílies com a conseqüència de l’ingrés a la presó i ha de contribuir al seu desenvolupament
integral.
Article 228
Prestacions de les administracions públiques
L’Administració penitenciària ha de promoure la coordinació dels serveis socials

penitenciaris amb les xarxes públiques d’assistència social i ha de fomentar l’accés dels
penats classificats en tercer grau i dels alliberats condicionals i definitius i dels seus parents
a les rendes d’inserció establertes per les diferents comunitats autònomes, i també als
serveis socials restants i prestacions de les administracions públiques.
Article 229
Serveis socials penitenciaris
1. Els serveis socials penitenciaris han d’assistir les persones que ingressin a la presó i han
d’elaborar una fitxa social per a cada intern, que ha de formar part del seu protocol personal.
2. Els treballadors socials, que han de prestar els seus serveis a l’interior i a l’exterior del
centre penitenciari indistintament, han d’atendre les sol·licituds que els formulin els interns,
els alliberats condicionals adscrits a l’establiment i les famílies dels uns i dels altres.
3. Els serveis socials han de vetllar per mantenir al dia la documentació dels interns que
estiguin afiliats a la Seguretat Social i han de fer les gestions oportunes perquè els
organismes competents reconeguin el dret a l’assistència sanitària gratuïta als interns que
compleixin els requisits exigits.
4. El centre directiu ha de regular el funcionament dels serveis socials penitenciaris i les

seves relacions amb la junta de tractament.
CAPÍTOL III
Assistència religiosa
86
Article 230
Llibertat religiosa
1. Tots els interns tenen dret a adreçar-se a una confessió religiosa registrada per sol·licitar-
ne l’assistència sempre que aquesta assistència es presti amb respecte als drets de la resta
de les persones. Als centres es pot habilitar un espai per a la pràctica dels ritus religiosos.
2. Cap intern no pot ser obligat a assistir als actes d’una confessió religiosa o a participar-hi.
3. L’autoritat penitenciària ha de facilitar que els fidels puguin respectar l’alimentació, els
ritus i els dies de festa de la confessió respectiva, sempre que ho permetin les disponibilitats
pressupostàries, la seguretat i vida del centre i els drets fonamentals de la resta d’interns.
4. En tot el que faci referència a l’assistència religiosa dels interns cal seguir el que
estableixin els acords signats per l’Estat espanyol amb les diferents confessions religioses.
TÍTOL X
Del règim disciplinari i de les recompenses
CAPÍTOL I
Àmbit d’aplicació i principis
Article 231
Fonament i àmbit d’aplicació
1. El règim disciplinari dels reclusos s’ha de dirigir a garantir la seguretat i el bon ordre de
règim i a aconseguir una convivència ordenada, de manera que s’estimuli el sentit de
responsabilitat i la capacitat d’autocontrol, com a pressupòsits necessaris per a la realització
de les finalitats de l’activitat penitenciària.
2. El règim disciplinari s’ha d’aplicar a tots els interns, amb l’excepció establerta per l’article
188.4 d’aquest Reglament, amb independència de la seva situació processal i penitenciària,
tant dins dels centres penitenciaris com durant els trasllats, les conduccions o les sortides
autoritzades que es duguin a terme.
Article 232
Principis de la potestat disciplinària
1. La potestat disciplinària l’exerceix la comissió disciplinària, sens perjudici de les

atribucions del director per imposar sancions per faltes lleus, d’acord amb els principis
establerts a la Constitució i a la Llei orgànica general penitenciària, i també al títol IX de la
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del
procediment administratiu comú i a aquest Reglament.
2. En els termes establerts per aquest Reglament, les sancions imposades poden ser
reduïdes o revocades i, si es tracta de sancions d’aïllament, se’n pot suspendre l’efectivitat o
ajornar-ne l’execució.
3. Queda prohibida l’aplicació analògica.
4. Els fets que puguin ser constitutius de delicte també poden ser sancionats
disciplinàriament quan el fonament de la sanció sigui la seguretat i el bon ordre de règim. En
87
aquests casos, d’acord amb el que disposa l’article 284 de la Llei d’enjudiciament criminal,
els fets s’han de comunicar al Ministeri Fiscal i a l’autoritat judicial competent, amb la
realització prèvia, si escau, de les diligències de prevenció que es considerin necessàries.
CAPÍTOL II
Determinació de les sancions
Article 233
Correlació d’infraccions i sancions
1. Per la comissió de les faltes molt greus, tipificades per l’article 108 del Reglament
penitenciari aprovat pel Reial decret 1201/1981, de 8 de maig, es poden imposar les
sancions següents:
a) Sanció d’aïllament en cel·la de sis a catorze dies de durada, sempre que l’intern hagi
manifestat una agressivitat o violència evidents o quan l’intern alteri reiteradament i
greument la convivència normal del centre.
b) Sanció d’aïllament de fins a set caps de setmana.
2. Per la comissió de les faltes greus, tipificades per l’article 109 del Reglament penitenciari
aprovat pel Reial decret 1201/1981, de 8 de maig, es poden imposar les sancions següents:
a) Sanció d’aïllament en cel·la de dilluns a divendres per un temps igual o inferior a cinc
dies, sempre que hi concorrin els requisits de la lletra a de l’apartat anterior.
b) Les faltes greus restants s’han de sancionar amb privació de permisos de sortida per un
temps igual o inferior a dos mesos, limitació de les comunicacions orals al mínim temps
previst reglamentàriament durant un mes com a màxim o privació de passeigs i actes
recreatius comuns des de tres dies fins a un mes com a màxim.
3. Les faltes lleus tipificades per l’article 110 del Reglament penitenciari aprovat pel Reial
decret 1201/1981, de 8 de maig, només es poden corregir amb privació de passeigs i actes
recreatius comuns de fins a tres dies de durada i amb amonestació.
Article 234
Graduació de les sancions
En cada cas concret, la determinació de la sanció i de la seva durada s’ha de fer tenint en
compte la naturalesa de la infracció, la gravetat dels danys i perjudicis ocasionats, el grau
d’execució dels fets, la culpabilitat dels responsables i el grau de la seva participació en
aquells, i també les altres circumstàncies concurrents.
Article 235
Repetició de la infracció
1. D’acord amb el que estableix l’article 42.3 de la Llei orgànica general penitenciària, en els
casos de repetició de la infracció, les sancions es poden incrementar en la meitat del seu
màxim.
2. A aquests efectes, hi ha repetició de la infracció quan amb anterioritat s’hagi imposat a

l’intern responsable de la falta disciplinària una altra sanció o unes altres sancions fermes
per infraccions greus o molt greus i les corresponents anotacions en el seu expedient no
hagin estat cancel·lades.
88
Article 236
Concurs d’infraccions
1. Al culpable de dues o més faltes enjudiciades en el mateix expedient, se li han d’imposar

les sancions corresponents a totes aquestes faltes perquè les compleixi simultàniament si és
possible i, si no ho és, s’han de complir per l’ordre de la respectiva gravetat o durada.
2. En aquest últim supòsit, el màxim de compliment no pot excedir mai el triple del temps
corresponent a la sanció més greu, ni quaranta-dos dies consecutius en cas d’aïllament en
cel·la.
3. Quan en els supòsits de compliment successiu de sancions d’aïllament en cel·la,

aquestes sancions superin, en conjunt, els catorze dies d’aïllament, han de ser aprovades
totes pel jutge de vigilància penitenciària, segons el que disposa l’article 76.2 d de la Llei
orgànica general penitenciària.
4. Quan un mateix fet sigui constitutiu de dues faltes o més o quan una d’aquestes faltes
sigui el mitjà necessari per a la comissió d’una altra, cal aplicar, en el límit màxim, la sanció
corresponent a la falta més greu, llevat que la suma de les sancions que siguin procedents
castigant independentment les infraccions comeses resulti de menys gravetat, cas en el qual
cal aplicar aquestes.
Article 237
Infracció continuada
1. És sancionable com a infracció continuada la realització d’una pluralitat d’accions o

omissions que infringeixin el mateix precepte o un de semblant, executant un pla
preconcebut o aprofitant una ocasió idèntica.
2. En aquests casos, cal imposar la sanció corresponent a la infracció més greu en el límit
màxim.
Article 238
Dipòsit d’objectes i substàncies prohibits
Respecte de les substàncies i els objectes prohibits que facin servir els responsables de les
infraccions disciplinàries en la comissió de faltes, cal procedir com indiquen els articles 51 i
70 d’aquest Reglament.
Article 239
Reparació dels danys materials causats
La reparació dels danys o deterioraments materials causats pels responsables de les

infraccions disciplinàries, i també la indemnització a les persones perjudicades, es pot exigir
als responsables utilitzant el procediment legal corresponent.
CAPÍTOL III
Procediment
Article 240
Procediment
89
Els procediments per imposar sancions per faltes disciplinàries s’han d’ajustar al que
disposen els articles següents.
SECCIÓ PRIMERA
Iniciació
Article 241
Formes d’iniciació i informació prèvia
1. Quan apreciï indicis de conductes que puguin donar lloc a responsabilitat disciplinària, el
director de l’establiment ha d’ordenar d’ofici i motivadament la iniciació del procediment
sancionador d’alguna de les maneres següents:
a) Per iniciativa pròpia, quan estigui assabentat que hi ha conductes o fets susceptibles de
constituir una infracció disciplinària mitjançant un comunicat d’un funcionari completat amb
un informe del cap de serveis o per qualsevol altre mitjà.
b) Per una petició raonada feta per un altre òrgan administratiu que no sigui superior
jeràrquic.
c) Per una denúncia escrita d’una persona identificada que expressi el relat dels fets que
puguin constituir infracció, data en què es van cometre i tot el que sigui possible per
identificar-ne els presumptes responsables.
2. El director també ha d’ordenar d’ofici la iniciació del procediment com a conseqüència

d’una ordre emesa per un òrgan administratiu superior jeràrquic.
3. Per a l’esclariment oportú dels fets que puguin ser determinants de responsabilitat
disciplinària, el director pot ordenar obrir una informació prèvia, que ha de practicar un
funcionari de l’establiment designat pel director, el qual li n’ha d’elevar un informe amb el
resultat i la valoració de les diligències practicades. La informació prèvia esmentada s’ha
d’ordenar sempre que un intern formuli una denúncia de fets susceptibles de sanció
disciplinària, llevat que aquesta denúncia manqui manifestament de fonament.
SECCIÓ SEGONA
Instrucció
Article 242
Nomenament d’instructor i plec de càrrecs
1. El director ha de nomenar instructor el funcionari que cregui convenient, excloent-ne el

que hagi practicat la informació prèvia i els que puguin estar implicats en els fets.
2. L’instructor de l’expedient disciplinari, en vista dels indicis que es desprenguin dels escrits
esmentats per l’article anterior, ha de formular el plec de càrrecs adreçat a l’intern la
conducta del qual sigui presumptivament constitutiva de falta disciplinària, en el qual s’ha de
fer constar el següent:
a) Identificació de la persona imputada.
b) Forma d’iniciació del procediment.
c) Número d’identificació de l’instructor i lloc de treball que ocupa.
d) Òrgan competent per resoldre l’expedient i norma que li atribueix aquesta competència.
e) Relació circumstanciada dels fets imputats.
f) Qualificació jurídica d’aquests fets, amb indicació de l’apartat concret de l’article del
Reglament penitenciari aprovat pel Reial decret 1201/1981, de 8 de maig, en el qual puguin
90
estar compresos, i també les sancions que, si s’escau, es podrien imposar amb la mateixa
indicació del precepte aplicable del Reglament esmentat.
g) Mesures cautelars que s’hagin ordenat, sens perjudici de les que es puguin adoptar
durant el procediment de conformitat amb el que disposa l’article 243.
h) Indicació que l’intern disposa de tres dies hàbils des del moment en què el rebi per
presentar un plec de descàrrecs per escrit o per comparèixer davant l’instructor i al·legar
verbalment, sens perjudici del dret que té a presentar al·legacions i aportar documents i
altres elements de judici en qualsevol moment del procediment anterior al tràmit d’audiència.
L’intern pot al·legar tot allò que consideri oportú sobre els càrrecs formulats, i proposar les
proves que cregui convenients per a la seva defensa.
i) Indicació que l’intern es pot assessorar per mitjà d’un lletrat, d’un funcionari o de qualsevol
persona que designi durant la tramitació de l’expedient i per a la redacció del plec de
descàrrecs.
j) Possibilitat que l’assisteixi un funcionari o un intern com a intèrpret si es tracta d’un intern
estranger que desconeix el castellà.
k) Data i signatura de l’instructor de l’expedient.
Article 243
Mesures cautelars
1. El director, en l’àmbit de les facultats que li atribueix aquest Reglament, per si mateix oa
proposta de l’instructor de l’expedient disciplinari, pot ordenar en qualsevol moment del
procediment, mitjançant un acord motivat, les mesures cautelars que siguin necessàries per
assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure i el bon fi del procediment, i també per
evitar la persistència dels efectes de la infracció.
2. Aquestes mesures han de quedar reflectides en l’expedient de l’intern i s’han d’ajustar a la

intensitat, proporcionalitat i necessitats dels objectius que es pretenguin garantir en cada
supòsit concret; l’adopció de les mesures ha de ser notificada a l’intern i comunicada al jutge
de vigilància penitenciària.
3. També cal adoptar, si escau, les mesures de protecció que exigeixin l’assegurament de la
persona de l’imputat o dels altres interns.
4. Quan la sanció que recaigui, si s’escau, coincideixi en naturalesa amb la mesura cautelar
imposada, aquesta s’ha d’abonar per al compliment de la sanció.
Article 244
Tramitació
1. Una vegada cursada la notificació del plec de càrrecs a què es refereix l’article 242,
l’instructor ha de fer d’ofici totes les actuacions que siguin necessàries per a l’examen dels
fets i ha de demanar les dades i els informes que consideri necessaris.
2. Dins dels deu dies següents a la presentació del plec de descàrrecs o a la formalització
verbal d’al·legacions, o transcorregut el termini que preveu l’article 242.2 h, si l’intern no ha
exercit el seu dret, s’han de practicar les proves pertinents proposades per ell i les que
l’instructor consideri convenients.
3. Si alguna prova proposada per l’intern és estimada improcedent o innecessària l’instructor

ho ha de fer constar així expressament, en un acord motivat. Només es poden declarar
91
improcedents les proves que no puguin alterar la resolució final del procediment o que siguin
impossibles de dur a terme.
4. Una vegada instruït el procediment, i immediatament abans de redactar la proposta de

resolució, s’ha de posar de manifest a l’interessat perquè, en un termini de deu dies, al·legui
o presenti els documents i les justificacions que cregui pertinents. Es considera realitzat el
tràmit d’audiència si abans del venciment del termini l’intern manifesta la seva decisió de no
fer al·legacions ni aportar nous documents o justificacions.
Article 245
Proposta de l’instructor
Una vegada conclosa la tramitació de l’expedient, l’instructor ha de formular la proposta de

resolució i l’ha d’elevar, juntament amb l’expedient, a la comissió disciplinària perquè acordi
el que sigui procedent, i ha de notificar la proposta a l’intern amb la indicació que té dret a
al·legar verbalment davant la comissió en la primera sessió que realitzi.
SECCIÓ TERCERA
Resolució
Article 246
Resolució
1. La comissió disciplinària, en la primera sessió ordinària que realitzi o en una sessió

extraordinària convocada a aquest efecte, ha d’escoltar les al·legacions verbals que, si
s’escau, pugui formular l’intern i, tot seguit, ha de declarar que no hi ha infracció o
responsabilitat, o ha d’imposar motivadament la sanció corresponent als fets declarats
provats.
2. L’acord s’ha de dictar en el termini màxim de tres mesos des de la iniciació del
procediment disciplinari. S’entén caducat el procediment disciplinari i se n’han d’arxivar les
actuacions, d’ofici o a sol·licitud de l’interessat, quan, un cop vençut el termini assenyalat en
aquest apartat per dictar resolució o, en el supòsit del procediment abreujat, el que
assenyala l’article 251.1, aquesta resolució no s’adopti en el termini dels trenta dies
següents, sempre que la demora no sigui imputable a l’interessat, i també quan durant la
tramitació es produeixi l’excarceració per la llibertat definitiva o provisional del presumpte
infractor.
3. L’instructor de l’expedient no pot participar en les deliberacions de la comissió disciplinària

ni pot prendre part en les votacions sobre els expedients que hagi instruït. També en queden
exclosos els membres de l’òrgan esmentat que, si s’escau, hagin participat en els fets o
hagin practicat actuacions determinants per a la iniciació de l’expedient disciplinari.
4. Abans de dictar la resolució, la comissió disciplinària pot decidir que l’instructor dugui a
terme les actuacions i proves complementàries indispensables per resoldre el procediment.
En aquest cas, abans d’elevar una altra vegada l’expedient a la comissió disciplinària,
l’instructor ha de mostrar a l’intern les actuacions i li ha de lliurar una còpia de la nova
proposta, amb indicació del dret a al·legar a què es refereix l’article 245.
Article 247
Acord sancionador
92
L’acord sancionador ha de contenir:

a) El lloc i la data de l’acord.
b) Òrgan que l’adopta.
c) El número de l’expedient disciplinari i un resum breu dels actes procedimentals bàsics que
l’hagin precedit. En el supòsit que s’hagi desestimat la pràctica d’alguna prova s’ha
d’expressar la motivació formulada per l’instructor quan pertocava.
d) Relació circumstanciada dels fets imputats a l’intern, que no poden ser diferents dels
consignats al plec de càrrecs formulat per l’instructor, amb independència que pugui variar-
ne la qualificació jurídica. Si la comissió disciplinària constata que s’ha qualificat erròniament
la conducta del presumpte infractor i això comporta la imposició d’una sanció per una falta
més greu que la que se li havia imputat al plec de càrrecs, ha d’ordenar a l’instructor que
formuli un plec de càrrecs nou amb la qualificació determinada per la comissió disciplinària, i
s’ha de concedir a l’intern el tràmit previst per l’article 244.4. Excepcionalment, l’instructor
pot disposar la pràctica de proves noves quan sigui imprescindible per a la defensa de
l’intern en vista de la nova qualificació feta.
e) Article i apartat del Reglament penitenciari aprovat pel Reial decret 1201/1981, de 8 de
maig, en què es considera compresa la falta comesa.
f) Sanció imposada i article del Reglament penitenciari aprovat pel Reial decret 1201/1981,
de 8 de maig, que la preveu, i si és d’execució immediata segons el que disposa el primer
paràgraf de l’article 124 del Reglament esmentat.
g) Indicació de si l’execució de la sanció d’aïllament ha estat ajornada per motius mèdics o
se n’ha suspès l’efectivitat.
h) Indicació de si l’acord sancionador s’ha adoptat per unanimitat o per majoria; en aquest
últim cas cal indicar si hi ha hagut o no vots particulars.
i) Menció del recurs que s’hi pot interposar de la manera expressada per la lletra b de
l’article següent.
j) La signatura del secretari de la comissió disciplinària amb el vistiplau del director.
Article 248
Notificació
La notificació de l’acord sancionador s’ha de cursar el mateix dia o l’endemà de ser adoptat;
s’ha de llegir íntegrament i lliurar-ne una còpia a l’intern sancionat que ha de contenir els
aspectes següents:
a) Text íntegre de l’acord.
b) Indicació que s’hi pot interposar un recurs davant el jutge de vigilància, verbalment en el
mateix acte de la notificació o per escrit dins dels cinc dies hàbils següents; el recurrent hi
pot reproduir, si s’escau, la proposició de les proves la pràctica de les quals se li hagi
denegat.
c) Data de la notificació i del seu lliurament a l’intern.
Article 249
Recursos
El mateix dia, bé de la notificació de l’acord sancionador si s’ha interposat el recurs en

aquest moment procedimental, bé del lliurament de l’escrit de recurs a un funcionari de
l’establiment si ha estat dins de l’horari d’oficina, o l’endemà si s’ha fet fora de l’horari
esmentat, el director de l’establiment ha de trametre l’expedient disciplinari al jutge de
vigilància, tenint en compte el que disposa l’article següent. Si el recurs ha estat interposat
directament davant el jutjat de vigilància, el director ha d’acomplir el que s’ha dit
anteriorment el mateix dia en què sigui requerit a fer-ho pel titular de l’òrgan jurisdiccional
esmentat.
93
Article 250
Anotació
1. La iniciació del procediment i la sanció imposada s’han d’anotar a l’expedient personal

dels interns sancionats.
2. També cal anotar la reducció o revocació de la sanció, així com la suspensió de

l’efectivitat o l’ajornament de l’execució de les sancions d’aïllament.
SECCIÓ QUARTA
Procediment per a faltes lleus
Article 251
Procediment abreujat
1. Quan el director consideri que hi ha elements de judici suficients per qualificar la infracció
com a falta lleu, cal tramitar el procediment abreujat, que s’ha de resoldre en el termini
màxim d’un mes des que es va iniciar, d’acord amb les normes següents:
a) El comunicat del funcionari, que actua com a plec de càrrecs, s’ha de comunicar al cap de
serveis i, simultàniament, s’ha de notificar al presumpte infractor.
b) En el termini de deu dies a partir de la comunicació i notificació del plec de càrrecs, el cap
de serveis i l’intern expedientat han d’efectuar, respectivament, l’aportació de totes les
al·legacions, els documents o les informacions que creguin convenients i, si s’escau, la
proposició i pràctica de la prova.
c) Una vegada transcorregut el termini esmentat, el director ha de dictar una resolució, amb
el contingut expressat per l’article 247, en què s’imposi, si escau, la sanció que sigui
procedent.
2. Quan el cap de serveis apreciï que els fets poden ser constitutius d’una infracció molt greu
o greu, ha d’ordenar que l’expedient es continuï tramitant pel procediment general, i ha de
promoure que es compleixi el que disposen els articles 242 a 245.
3. L’acord a què es refereix l’apartat anterior s’ha de notificar als interessats perquè, en el
termini de cinc dies hàbils, al·leguin i proposin proves addicionals si ho consideren
convenient.
CAPÍTOL IV
Execució i compliment de les sancions
Article 252
Efectes de l’acord sancionador
1. Els acords sancionadors no són executius mentre no es resolgui el recurs interposat per
l’intern davant el jutge de vigilància o, en cas que no s’hagi interposat, fins que no hagi
transcorregut el termini per impugnar-los.
2. No obstant això, d’acord amb el que estableix l’article 44.3 de la Llei orgànica general
penitenciària, quan es tracti d’actes d’indisciplina greu i la comissió disciplinària consideri
que el compliment de la sanció no es pot demorar, les sancions imposades han de ser
executades immediatament, sempre que corresponguin als actes d’indisciplina greu tipificats
94
en les lletres a, b, c, d, e i f de l’article 108 del Reglament penitenciari aprovat pel Reial
decret 1201/1981, de 8 de maig.
3. Contra l’acord d’execució immediata de la sanció, l’intern pot acudir en queixa davant el
jutge de vigilància, amb independència de la tramitació del recurs interposat. La tramitació
de la queixa i del recurs té caràcter urgent i preferent quan la sanció d’execució immediata
imposada sigui la d’aïllament en cel·la, cas en què cal notificar-la immediatament al jutge de
vigilància.
Article 253
Execució de les sancions d’aïllament en cel·la
1. Les sancions d’aïllament en cel·la de durada superior a catorze dies no són en cap cas
executives fins que les aprova el jutge de vigilància.
2. No obstant això, en els supòsits previstos per l’article 236.3, la comissió disciplinària pot
acordar l’execució immediata de les sancions d’aïllament en cel·la, la durada acumulada de
les quals no superi els catorze dies, sempre que hi concorrin els requisits establerts per
l’apartat 2 de l’article anterior i sens perjudici que totes les sancions imposades hagin de ser
aprovades pel jutge de vigilància.
Article 254
Compliment de les sancions d’aïllament
1. Les sancions d’aïllament s’han de complir amb un informe previ i un reconeixement del
metge de l’establiment, el qual ha de vigilar diàriament l’intern mentre romangui en aquesta
situació, i ha d’informar el director sobre el seu estat de salut física i mental i, si s’escau,
sobre la necessitat de suspendre o modificar la sanció imposada.
2. En els casos de malaltia del sancionat s’ha d’ajornar l’efectivitat de la sanció d’aïllament
fins que l’intern sigui donat d’alta.
3. No s’ha d’aplicar aquesta sanció a les dones gestants, a les dones l’embaràs de les quals
faci menys de sis mesos que hagi acabat, a les mares lactants ni a les que tinguin fills amb
elles.
4. L’aïllament s’ha de complir en el compartiment que ocupi l’intern habitualment i, en els

supòsits que el comparteixi amb altres interns o per la seva pròpia seguretat o pel bon ordre
de l’establiment, ha de passar a un d’individual de mides i condicions semblants.
5. El reclús internat a la cel·la ha de gaudir de dues hores diàries de passeig en solitari i,

durant el compliment de la sanció, no pot rebre paquets de l’exterior ni adquirir productes de
l’economat, llevat dels autoritzats expressament pel director.
Article 255
Suspensió de l’efectivitat de les sancions d’aïllament
1. A l’empara del que disposa l’article 43.2 de la Llei orgànica general penitenciària, sempre
que les circumstàncies ho aconsellin, la comissió disciplinària, d’ofici o a proposta de la junta
de tractament, pot acordar motivadament la suspensió de l’efectivitat de les sancions
d’aïllament imposades.
95
2. Si la comissió disciplinària, en consideració a les finalitats de reeducació i reinserció social

o a les circumstàncies personals de l’intern, no considera oportú aixecar la suspensió de
l’efectivitat durant el termini de tres mesos, d’ofici o a sol·licitud de l’intern, ha d’aplicar la
reducció de la sanció prevista per l’apartat 1 de l’article següent. El temps de suspensió de
l’efectivitat de la sanció d’aïllament s’ha de computar a efectes de cancel·lació de la sanció
reduïda.
3. La suspensió de l’efectivitat de les sancions d’aïllament que hagin estat confirmades

totalment o parcialment, directament o en via de recurs, pel jutge de vigilància requereix que
ell mateix l’autoritzi.
Article 256
Reducció i revocació de sancions
1. D’acord amb el que disposa l’article 42.6 de la Llei orgànica general penitenciària, les
sancions imposades i els terminis de cancel·lació es poden reduir, tenint en compte les
finalitats de reeducació i de reinserció social, per una decisió motivada de la comissió
disciplinària, d’ofici o a proposta de la junta de tractament. La reducció consisteix en la
minoració de la gravetat de la sanció imposada.
2. Quan s’adverteixi un error en l’aplicació d’una sanció contra la qual no s’hagi recorregut
davant el jutge de vigilància, la comissió disciplinària ha de fer una nova qualificació de la
infracció, sempre que no impliqui una sanció superior a la imposada, i l’ha de reduir o
substituir o, en cas que no sigui procedent cap sanció, l’ha de revocar, aixecar
immediatament el càstig i cancel·lar automàticament l’anotació.
3. La revocació o reducció de sancions no es pot fer sense autorització del jutge de

vigilància quan hagi intervingut en la imposició, directament o en via de recurs.
Article 257
Abonament del temps de sancions complertes indegudament
El temps complert d’una sanció revocada o reduïda posteriorment en els casos que preveu
l’apartat 2 de l’article anterior o com a conseqüència d’un recurs estimat totalment o
parcialment, es pot tenir en compte per al compliment posterior d’altres sancions, sempre
que aquestes sancions hagin estat imposades per accions o omissions també anteriors a la
revocació o reducció esmentades.
CAPÍTOL V
Prescripció i cancel·lació
Article 258
Terminis de prescripció d’infraccions i sancions
1. Les faltes disciplinàries molt greus prescriuen al cap de tres anys, les greus al cap de dos
anys i les lleus al cap de sis mesos, des de la data en què s’hagi comès la infracció.
2. La prescripció de les faltes s’interromp des que s’hagi iniciat, amb coneixement de
l’interessat, el procediment sancionador, i es reprèn el còmput dels terminis de prescripció si
l’expedient disciplinari està paralitzat durant més d’un mes per una causa no imputable al
presumpte infractor.
96
3. Les sancions imposades per faltes molt greus i greus prescriuen en els mateixos terminis
assenyalats a l’apartat 1, i les imposades per faltes lleus, en el termini d’un any, que
comencen a córrer des de l’endemà del dia en què adquireixi fermesa administrativa l’acord
sancionador o, si s’escau, des que s’aixequi l’ajornament de l’execució o la suspensió de
l’efectivitat o des que s’interrompi el compliment de la sanció si ja ha començat.
Article 259
Extinció automàtica de sancions
Quan un intern reingressi en un centre penitenciari s’han de declarar extingides

automàticament la sanció o les sancions que li hagin estat imposades en un ingrés anterior i
que hagin quedat incomplertes totalment o parcialment per la llibertat provisional o definitiva
de l’intern, encara que no hagin transcorregut els terminis establerts per a la prescripció.
Article 260
Cancel·lació d’anotacions relatives a sancions
1. Han de ser cancel·lades, d’ofici o a instància de part, les anotacions de les sancions
disciplinàries que hi hagi a l’expedient personal dels interns, quan hi concorrin els requisits
següents:
a) Transcurs de sis mesos per a les faltes molt greus, tres mesos per a les greus i un mes
per a les lleus, a comptar des del compliment de la sanció.
b) Que durant els terminis esmentats l’intern no hagi incorregut en una altra falta disciplinària
molt greu o greu.
2. També cal cancel·lar, d’ofici o a instància de part, en el moment en què es produeixi

l’excarceració per la llibertat provisional o definitiva de l’intern, les anotacions de sancions
disciplinàries extingides automàticament a què es refereix l’article anterior.
3. Quan siguin dues o més les faltes sancionades en un mateix acte administratiu o els
terminis de cancel·lació corrin simultàniament, el còmput s’ha de fer de manera conjunta, i
s’ha de fixar com a data d’inici la del compliment de la sanció més recent i prendre com a
durada del termini el que correspongui a la infracció més greu de les que s’han de cancel·lar;
una vegada transcorregut aquest termini, cal cancel·lar totes les anotacions pendents en un
sol acte.
4. En els casos de no-compliment de la sanció per raons mèdiques o d’una altra mena no
imputables a l’intern, els terminis de cancel·lació es comencen a comptar des de la data en
què es podia haver complert. Així mateix, en els casos de l’article 257, el termini de
cancel·lació es comença a computar des de la data en què la sanció va quedar complerta,
per l’abonament de sancions rectificades en via de recurs o reduïdes o revocades d’acord
amb el que estableix aquest Reglament.
5. Els terminis esmentats no s’interrompen per la interposició d’un recurs contra una sanció
disciplinària nova, i s’han de cancel·lar les anteriors si transcorren els terminis de
cancel·lació abans que la sanció contra la qual s’ha recorregut esdevingui ferma.
Article 261
Reducció dels terminis de cancel·lació
97
Els terminis de cancel·lació poden ser escurçats fins a la meitat de la durada si, amb
posterioritat a la sanció i abans que s’acabin aquests terminis, l’intern obté alguna
recompensa de les previstes per l’article 263 d’aquest Reglament.
Article 262
Efectes de la cancel·lació
La cancel·lació de l’anotació de les sancions comporta la de les faltes per les quals es van
imposar i situa l’intern, des del punt de vista disciplinari, en la mateixa situació que si no les
hagués comeses.
CAPÍTOL VI
Recompenses
Article 263
Recompenses
Els actes que palesin bona conducta, esperit de treball i sentit de la responsabilitat en el
comportament dels interns, i també la participació positiva en les activitats associatives
reglamentàries o d’una altra mena que s’organitzin a l’establiment, han de ser estimulats
amb alguna de les recompenses següents:
a) Comunicacions especials i extraordinàries addicionals.
b) Beques d’estudi, donació de llibres i altres instruments de participació en les activitats
culturals i recreatives del centre.
c) Prioritat en la participació en sortides programades per a la realització d’activitats
culturals.
d) Reduccions de les sancions imposades.
e) Premis en metàl·lic.
f) Notes meritòries.
g) Qualsevol altra recompensa de caràcter anàleg a les anteriors que no sigui incompatible
amb els preceptes reglamentaris.
Article 264
Concessió i anotació
1. En cada cas concret, la recompensa concedida i la quantia, si s’escau, ha de ser

determinada per la comissió disciplinària del centre, tenint en compte la naturalesa dels
mèrits contrets i qualsevol altra circumstància objectiva o subjectiva que palesi el caràcter
exemplar de la conducta recompensada.
2. La concessió de recompenses s’ha d’anotar en l’expedient personal de l’intern, amb

indicació dels fets que la van motivar, i se li ha d’expedir un certificat acreditatiu de la
recompensa si el sol·licita.
TÍTOL XI
De l’organització dels centres penitenciaris
CAPÍTOL I
Model organitzatiu de centre penitenciari
Article 265
Estructura
98
1. A cada establiment penitenciari hi ha d’haver els òrgans col·legiats següents:

a) Consell de direcció.
b) Junta de tractament, que ha de tenir a la seva disposició, com a unitats d’estudi, proposta
i execució, l’equip o els equips tècnics necessaris.
c) Comissió disciplinària.
d) Junta economicoadministrativa.
2. Les funcions de coordinació entre els diferents òrgans col·legiats corresponen al director
de l’establiment.
3. Les comunitats autònomes amb competències executives en matèria penitenciària, en

virtut de la seva potestat d’autoorganització, poden establir els òrgans col·legiats i
unipersonals que considerin convenients per ordenar la gestió dels centres penitenciaris que
en depenguin.
4. Als hospitals psiquiàtrics penitenciaris només hi ha d’haver el consell de direcció, la

composició del qual s’ha de ser determinar per mitjà de les normes de desplegament
d’aquest Reglament, la junta economicoadministrativa i els equips multidisciplinaris
necessaris.
5. Quan en algun centre penitenciari les necessitats o la cobertura de llocs de treball que hi
hagi no permetin assolir la composició dels diferents òrgans col·legiats que determina el
capítol següent, se n’ha d’adaptar la composició a les necessitats o als llocs de treball que hi
hagi a l’establiment d’acord amb el que determinin les normes de desplegament d’aquest
Reglament.
6. Els centres d’inserció social es poden integrar orgànicament i funcionalment en un centre

penitenciari o tenir la consideració de centre penitenciari autònom. L’Administració
penitenciària ha de determinar en l’ordre de creació de cada centre d’inserció social que
s’integri en un centre penitenciari o que es consideri com a centre penitenciari autònom, i
també els òrgans corresponents.
Article 266
Eficàcia dels acords
1. L’eficàcia dels acords dels òrgans col·legiats de l’establiment, amb l’excepció dels
adoptats per la comissió disciplinària, queda demorada fins que el director del centre els
aprovi. En el cas que la seva valoració sigui negativa perquè consideri que els acords
adoptats perjudiquen greument el règim del centre o conculquen la legislació, el Reglament
penitenciari o les circulars, instruccions o ordres de servei dictades pels òrgans directius de
l’Administració penitenciària corresponent continuaran sense produir efectes fins a
l’aprovació superior, si s’escau, del centre directiu.
2. Els acords dels òrgans col·legiats que hagin estat confirmats totalment o parcialment pel
jutge de vigilància penitenciària, directament o en via de recurs, no poden demorar la seva
eficàcia, ni ser revocats o anul·lats per una decisió administrativa.
Article 267
Règim jurídic dels òrgans col·legiats
99
1. Les normes de funcionament dels òrgans col·legiats s’han d’ajustar al que estableix el
capítol II del títol II de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment administratiu comú, sens perjudici de les
peculiaritats organitzatives de les comunitats autònomes amb competències executives en
matèria penitenciària.
2. Els òrgans col·legiats dels centres penitenciaris s’han d’integrar a l’estructura jeràrquica
de l’Administració penitenciària corresponent, i poden ser objecte de recurs ordinari davant
el centre directiu els acords definitius adoptats per aquests òrgans, exclosos els que hagin
adquirit eficàcia per l’aprovació superior del centre directiu, llevat que, d’acord amb el que
estableix la Llei orgànica general penitenciària, es tracti de propostes la resolució o
l’aprovació de les quals correspongui al jutge de vigilància o que versin sobre sancions
disciplinàries dels interns, la impugnació de les quals s’ha de fer directament davant el jutge
de vigilància penitenciària.
3. Els membres dels òrgans col·legiats dels establiments penitenciaris no es poden abstenir
en les votacions, encara que poden formular vots particulars que s’han d’incorporar a l’acord
adoptat.
4. Els vots del president, que són diriments en cas d’empat, i dels membres dels òrgans
col·legiats dels centres penitenciaris tenen caràcter personal i indelegable.
5. Els membres dels òrgans col·legiats no poden participar en les deliberacions ni en les
votacions en els supòsits legals o reglamentaris d’abstenció o, si s’escau, de recusació.
6. Per quedar, si s’escau, exempts de responsabilitat, els membres dels òrgans col·legiats
han de votar en contra de l’acord majoritari.
Article 268
Sessions
1. El consell de direcció s’ha de reunir en sessió ordinària una vegada al mes i en sessió
extraordinària cada vegada que ho consideri necessari el seu president o el centre directiu.
2. Les juntes de tractament o l’òrgan col·legiat equivalent s’han de reunir en sessió ordinària
una vegada al mes, llevat que ho facin amb una periodicitat superior en funció de les
característiques de l’establiment i de l’ordre dels assumptes a tractar, prèvia aprovació del
consell de direcció del centre i comunicació al centre directiu. Les juntes de tractament o
l’òrgan col·legiat equivalent s’han de reunir en sessió extraordinària tantes vegades com ho
consideri necessari el seu president.30
3. La comissió disciplinària s’ha de reunir en sessió ordinària quatre vegades al mes i en

sessió extraordinària cada vegada que ho consideri necessari el seu president.
4. La junta economicoadministrativa s’ha de reunir en sessió ordinària una vegada al

trimestre i en sessió extraordinària cada vegada que ho consideri necessari el seu president.
5. L’assistència a les sessions de tots els òrgans col·legiats del centre penitenciari té
caràcter obligatori.
6. Quan no s’arribi al quòrum exigit, el president ha de fer una altra convocatòria en el

termini de quaranta-vuit hores.
100
30
Article 269
Substitucions
1. D’acord amb el que estableix el capítol II del títol II de la Llei 30/1992, en cas de vacant,
absència o malaltia i, en general, quan hi concorri alguna causa justificada, el règim de
substitucions del president, del secretari i dels membres dels òrgans col·legiats dels centres
penitenciaris s’ha de regir per les regles següents:
1a. El president ha de ser substituït pel membre de l’òrgan col·legiat de major jerarquia,
antiguitat i edat, per aquest ordre, d’entre els seus components, sens perjudici del que
estableix l’apartat següent i del que disposa per a la junta economicoadministrativa l’article
278.3.
2a. La substitució del secretari s’ha de fer per designació del president entre els funcionaris
destinats a l’establiment.
2. Quan concorrin en algun dels òrgans col·legiats establerts en aquest capítol els titulars
dels òrgans directius de l’Administració penitenciària o un funcionari designat amb aquesta
finalitat per la Secretaria d’Estat d’Assumptes Penitenciaris, n’han d’assumir la presidència.
CAPÍTOL II
Òrgans col·legiats
SECCIÓ PRIMERA
Consell de direcció
Article 270
Composició
1. El consell de direcció de cada establiment penitenciari ha d’estar presidit pel director del
centre penitenciari i compost pels membres següents:
a) El subdirector de règim.
b) El subdirector de seguretat.
c) El subdirector de tractament.
d) El subdirector mèdic o el cap dels serveis mèdics.
e) El subdirector de personal, si n’hi ha.
f) L’administrador.
g) El subdirector o subdirectors de centres d’inserció social.31
2. Com a secretari del consell de direcció ha d’actuar, amb veu però sense vot, el funcionari
que el director designi entre els funcionaris destinats a l’establiment.
31
Apartat 1, lletra g, afegida per l’article únic.6 del Reial decret 419/2011, de 25 de març, pel qual es modifica el
Reglament penitenciari, aprovat pel Reial decret 190/1996, de 9 de febrer (BOE núm. 73, de 26 de març, i suplement
en català de la mateixa data).
Article 271
Funcions
101
1. Al consell de direcció, sens perjudici de les atribucions del centre directiu i del director de
l’establiment, correspon impulsar i supervisar les actuacions dels òrgans del centre
penitenciari restants i té les funcions següents:
a) Supervisar i impulsar l’activitat general del centre penitenciari.
b) Elaborar les normes de règim interior del centre penitenciari perquè siguin aprovades pel
centre directiu.
c) Adoptar totes les mesures generals que siguin necessàries en els casos d’alteració de
l’ordre del centre, i informar-ne immediatament el centre directiu.
d) Fixar el nombre d’equips tècnics del centre penitenciari i determinar-ne l’organització, el
funcionament i la composició d’acord amb les normes de desplegament d’aquest Reglament.
e) Determinar els llocs auxiliars que requereixin les necessitats de l’establiment d’acord amb
les normes de desenvolupament d’aquest Reglament.
f) Fixar els dies en què poden comunicar els interns i establir els horaris de les
comunicacions especials i de recepció i recollida de paquets i encàrrecs, i també dels
recomptes ordinaris.
g) Determinar les àrees regimentals de participació dels interns en les activitats del centre i
exercir les competències que li atribueix aquest Reglament en el procés d’elecció de
representants dels interns, i també suspendre o deixar sense efecte la participació en els
supòsits d’alteracions del règim previstos per aquest Reglament.
h) Exercir les altres competències que li atribueix aquest Reglament i les seves normes de
desenvolupament i, en general, totes aquelles que afectin el règim de l’establiment que no
estiguin atribuïdes a altres òrgans.
2. El secretari del consell de direcció ha de trametre al centre directiu mensualment una

còpia de les actes de les sessions fetes el mes anterior.
SECCIÓ SEGONA
Junta de tractament i equips tècnics
Article 272
Composició
1. La junta de tractament o l’òrgan col·legiat equivalent està presidida pel director del centre
penitenciari i composta pels membres següents:
a) El subdirector de tractament o subdirector en cap d’equip de tractament en els centres
d’inserció social independents.
b) El subdirector mèdic o cap dels serveis mèdics.
c) El subdirector del centre d’inserció social, en els centres d’inserció social dependents.
d) Els tècnics d’institucions penitenciàries que hagin intervingut, si s’escau, en les propostes
sobre les quals es deliberi.
e) Un treballador social, que hagi intervingut en les propostes sobre les quals es deliberi.
f) Un educador o coordinador del centre d’inserció social que hagi intervingut en les
propostes.
g) Un cap de serveis, preferentment el que hagi intervingut en les propostes.32
2. Com a secretari de la junta de tractament i de l’equip tècnic ha d’actuar, amb veu però
sense vot, un funcionari del centre designat pel subdirector de tractament.
3. Amb caràcter general, els acords de la junta de tractament s’han d’adoptar sobre les
propostes elevades pels equips tècnics per a l’adopció de les mesures necessàries per
executar els programes de tractament o els programes individualitzats d’execució, i han de
102
ser executats pels equips tècnics, sota el control immediat i directe dels caps dels equips
esmentats.
4. Les deliberacions de la junta de tractament tenen caràcter reservat, i els components

n’han de guardar secret.
5. Dins dels cinc primers dies de cada mes s’ha de trametre al centre directiu una còpia de
les actes de les sessions fetes el mes anterior per la junta de tractament.
32
Article 273
Funcions
La junta de tractament, sens perjudici de les funcions del centre directiu i de l’equip tècnic,
ha d’exercir les funcions següents:
a) Establir els programes de tractament o els models individualitzats d’execució penitenciaris
per a cada intern del centre, definint les activitats que ha de dur a terme d’acord amb les
peculiaritats de la seva personalitat i el temps aproximat de durada de la condemna o les
condemnes.
b) Supervisar l’execució de les activitats programades per l’equip tècnic, i distribuir-les,
segons la seva naturalesa, entre els membres de l’equip, que les han d’executar d’acord
amb les tècniques pròpies de la seva especialitat i sota el control immediat del cap de
l’equip.
c) Proposar al centre directiu l’aplicació del que disposa l’article 10 de la Llei orgànica
general penitenciària als penats i preventius en els quals concorrin les circumstàncies
previstes per aquest Reglament, amb els informes preceptius previs del cap de serveis i de
l’equip tècnic.
d) Formular, d’acord amb l’estudi científic de la personalitat dels penats i de les dades i
informacions de què es disposi, les propostes raonades de grau inicial de classificació i de
destinació a l’establiment que correspongui, que s’han de trametre al centre directiu en el
termini de deu dies.
e) Proposar al centre directiu, en un informe raonat, la progressió o regressió de grau i, amb
caràcter excepcional, el trasllat a un altre centre penitenciari. També es pot proposar
raonadament el trasllat quan hi hagi raons de tractament que ho aconsellin.
f) Adoptar els acords que cregui pertinents sobre les peticions i queixes que formulin els
interns als equips tècnics sobre la seva classificació, tractament o programa d’intervenció.
g) Concedir els permisos penitenciaris de sortida, amb l’informe previ de l’equip tècnic, i
sol·licitar l’autorització del jutge de vigilància o del centre directiu, segons correspongui.
h) Elevar les propostes que, respecte als beneficis penitenciaris i a la llibertat condicional,
tinguin atribuïdes.
i) Organitzar l’execució de les prestacions de caràcter assistencial que necessitin els interns
o els seus parents, fomentar les activitats laborals dels interns, tenint cura que es
desenvolupin d’acord amb les normes vigents, i també organitzar, per unitats de separació
interior, els procediments de designació dels interns que hagin de participar en activitats o
responsabilitats de tipus educatiu, formatiu, laboral, sociocultural, recreatiu, esportiu o
religiós.
j) Facilitar a la unitat docent les valoracions de les aptituds dels interns que facin cursos de
formació, com també les altres informacions contingudes al protocol que li puguin ser-li útils
en la programació i execució de les tasques formatives o educatives.
103
k) Designar els interns que hagin d’exercir les prestacions personals en serveis auxiliars
comuns de l’establiment.
l) Suggerir a la comissió disciplinària la reducció, ajornament de l’execució o suspensió de
l’efectivitat de les sancions disciplinàries que puguin pertorbar el tractament o l’estudi de la
personalitat del sancionat, i també la reducció dels terminis de cancel·lació quan hi hagi
motius fonamentats per esperar que aquesta mesura pugui influir favorablement en el
tractament.
m) Trametre els informes a què fa referència l’article 39 de la Llei orgànica general
penitenciària.
n) Formar i custodiar el protocol corresponent a cada intern, i incorporar-hi les informacions i
documents a què es refereixen els diferents apartats d’aquest article.
o) Exercir totes les altres competències que li atribueix aquest Reglament o les seves
normes de desplegament i, en general, les relatives a l’observació, classificació i tractament
dels interns que no estiguin atribuïdes a altres òrgans.
Article 274
Composició de l’equip tècnic
1. L’equip tècnic ha d’actuar sota la direcció immediata del subdirector de tractament.
2. Poden formar part de l’equip tècnic:

a) Un jurista.
b) Un psicòleg.
c) Un pedagog.
d) Un sociòleg.
e) Un metge.
f) Un ajudant tècnic sanitari/diplomat universitari en infermeria.
g) Derogada33
h) Un mestre o encarregat de taller.
i) Un educador.
j) Un treballador social.
k) Un monitor sociocultural o esportiu.
l) Un encarregat de departament.
3. D’acord amb les característiques de l’establiment, del nombre d’interns i dels empleats
públics penitenciaris que hi hagi, el consell de direcció del centre ha de fixar el nombre
d’equips tècnics de l’establiment penitenciari i n’ha de determinar l’organització, el
funcionament i la composició d’acord amb les normes de desplegament d’aquest Reglament.
4. Els equips tècnics han d’adoptar diferents composicions segons els assumptes que
s’hagin de tractar, i han d’observar que, a les reunions informals que facin, hi siguin sempre
presents els professionals penitenciaris que, formant part de l’equip, treballin en contacte
directe amb els interns afectats.
33
Apartat 2, lletra g, derogada per la disposició derogatòria única.2.b del Reial decret 1203/1999, de 9 de juliol, pel
qual s’integren en el cos de mestres els funcionaris que pertanyen al cos de professors d’educació general bàsica
d’institucions penitenciàries i es disposen normes de funcionament de les unitats educatives dels establiments
penitenciaris (BOE núm. 173, de 21 de juliol).
Article 275
Funcions
104
L’equip tècnic ha d’exercir les funcions següents:

a) Executar els programes de tractament o els models individualitzats d’intervenció
penitenciaris establerts per a cada intern per la junta de tractament.
b) El coneixement directe dels problemes i de les demandes que formulin els interns.
c) Proposar a la junta de tractament l’adopció de les mesures necessàries per superar les
mancances que tinguin els interns.
d) Atendre les peticions i queixes que li formulin els interns respecte de la seva classificació,
tractament o programa d’intervenció.
e) Avaluar els objectius assolits en l’execució dels programes de tractament o dels models
d’intervenció penitenciaris i informar dels resultats de l’avaluació la junta de tractament.
f) Executar totes les accions concretes que els encomani la junta de tractament o el director
del centre.
g) Quan al centre penitenciari hi hagi tallers o escoles de formació professional, dur a terme
les tasques d’orientació i selecció professional, l’assessorament pedagògic o psicològic de la
formació professional, i també procurar, mitjançant les tècniques adequades, la integració
personal i col·lectiva dels interns en la feina i en l’orientació laboral.
h) Exercir les altres competències que li atribueix aquest Reglament i les seves normes de
desplegament.
SECCIÓ TERCERA
Comissió disciplinària
Article 276
Composició
1. La comissió disciplinària ha d’estar presidida pel director del centre i composta pels
membres següents:
a) El subdirector de règim.
b) El subdirector de seguretat.
c) Un jurista de l’establiment.
d) Un cap de serveis.
e) Un funcionari de la plantilla del centre penitenciari.
2. Els membres dels paràgrafs d i e han de ser escollits anualment pels empleats públics del
centre penitenciari, de la manera que es determini per resolució del centre directiu.
3. Com a secretari de la comissió disciplinària ha d’actuar, amb veu però sense vot, un
funcionari designat pel director d’entre els destinats al centre penitenciari.
Article 277
Funcions
1. Correspon a la comissió disciplinària exercir la potestat disciplinària penitenciària de la

manera que regula el títol X d’aquest Reglament i acordar la concessió als interns de les
recompenses que siguin procedents, sens perjudici de la competència del director per a la
imposició de sancions per faltes lleus i de les atribucions dels jutges de vigilància.
2. Les funcions de la comissió disciplinària són les següents:

a) Resoldre els expedients disciplinaris instruïts als interns per la comissió de les infraccions
molt greus o greus, i també ordenar, quan ho consideri necessari, l’instructor realitzi
actuacions i proves complementàries.
105
b) Ordenar al secretari de la comissió la notificació dels acords sancionadors en la forma i

els terminis establerts per aquest Reglament.
c) Ordenar que s’anoti la iniciació dels procediments disciplinaris en els expedients
personals dels interns expedientats i, si s’escau, les sancions imposades, com també que es
cancel·lin les anotacions quan hi concorrin els requisits exigits per aquest Reglament.
d) Acordar l’execució immediata de les sancions imposades per la comissió de faltes molt
greus en les condicions establertes per aquest Reglament.
e) Suspendre, quan les circumstàncies ho aconsellin, l’efectivitat de les sancions d’aïllament
imposades, així com, en casos de malaltia del sancionat, ajornar el compliment de les
sancions d’aïllament i aixecar la suspensió quan l’intern sigui donat d’alta o es consideri
oportú.
f) Reduir o revocar les sancions imposades en les condicions i amb els requisits establerts
en aquest Reglament, sens perjudici de l’autorització del jutge de vigilància en els supòsits
en els quals aquest hagi intervingut en la imposició de la sanció, directament o en via de
recurs.
g) Atorgar les recompenses previstes per aquest Reglament, determinar-ne, si s’escau, la
quantia i ordenar l’anotació de la concessió en l’expedient personal de l’intern recompensat.
h) Exercir les competències restants establertes pel títol X d’aquest Reglament que no
estiguin atribuïdes expressament al director de l’establiment o a l’instructor de l’expedient
disciplinari.
SECCIÓ QUARTA
Junta economicoadministrativa
Article 278
Composició
1. La junta economicoadministrativa ha d’estar presidida pel director del centre i es compon

dels membres següents:
a) L’administrador.
b) El subdirector mèdic o el cap dels serveis mèdics.
c) El subdirector de personal, si n’hi ha.
d) El coordinador de formació ocupacional i producció o el coordinador dels serveis socials,
quan siguin convocats pel director.
e) Un jurista del centre.
2. Com a secretari de la junta economicoadministrativa ha d’actuar, amb veu però sense vot,
el funcionari que designi el director entre els destinats a l’establiment.
3. El substitut del director en la presidència de la junta economicoadministrativa és

l’administrador del centre penitenciari.
Article 279
Funcions
La junta economicoadministrativa, sens perjudici de les atribucions del centre directiu i del
director de l’establiment, és l’òrgan col·legiat encarregat de la supervisió de la gestió de
personal, economicoadministrativa, pressupostària i comptable de l’establiment i exerceix les
funcions següents:
a) L’anàlisi i l’aprovació de la proposta de necessitats de mitjans per al funcionament del
centre penitenciari.
b) El seguiment i control del sistema comptable.
106
c) Emetre informes sobre els comptes que s’hagin de retre al centre directiu.
d) L’adopció de les decisions en matèria econòmica i de gestió pressupostària establertes en
aquest Reglament i en les seves normes de desplegament.
e) L’adopció de les decisions per delegació del centre directiu en matèria de personal, i
també les relatives a la gestió economicoadministrativa de l’organisme autònom Treball i
Prestacions Penitenciàries que li pugui delegar aquest organisme.
f) El seguiment i control de les despeses i de l’execució pressupostària del centre
penitenciari de la manera que determini el centre directiu.
g) Exercir les altres competències que li atribueix aquest Reglament i les seves normes de
desplegament i, en general, totes les que afectin el règim economicoadministratiu del centre
penitenciari que no estiguin atribuïdes a altres òrgans.
CAPÍTOL III
Òrgans unipersonals
Article 280
El director
1. El director d’un centre penitenciari té la representació del centre directiu i dels òrgans
col·legiats de l’establiment que presideixi, i és la persona obligada, en primer terme, a
complir i fer complir les lleis, els reglaments i les disposicions en general i especialment les
que fan referència al servei.
2. Corresponen al director les atribucions següents:

1a. Dirigir, coordinar i supervisar l’execució de les directrius del centre directiu relatives a
l’organització dels diferents serveis de tractament, règim, sanitat, personal i gestió
economicoadministrativa, i també inspeccionar-los i corregir qualsevol falta que hi observi.
2a. Representar el centre penitenciari en les seves relacions amb autoritats, centres, entitats
o persones, signant la documentació que en surti i donant el vistiplau o la conformitat a tants
documents com hagin d’expedir els altres funcionaris, llevat de quan, amb l’autorització
prèvia del centre directiu, pugui delegar aquesta funció als subdirectors i l’administrador.
3a. Convocar i presidir els òrgans col·legiats regulats pel capítol II d’aquest títol, aprovar-ne
els acords perquè siguin eficaços i executar-los, i també demorar-ne l’eficàcia fins a
l’aprovació superior, si escau, del centre directiu, en els termes que preveu l’article 266
4a. En relació amb els empleats públics destinats al centre:
a) Organitzar i assignar la realització dels diferents serveis.
b) Informar de totes les disposicions o resolucions que afectin el servei.
c) Expedir els certificats i emetre els informes que sigui procedent en relació amb l’actuació
professional dels empleats públics destinats al centre penitenciari.
d) Vetllar pel compliment de les seves obligacions i comunicar al centre directiu tots els fets
o les actuacions que puguin ser mereixedors de recompensa o constitutius de falta
disciplinària.
e) Agrupar en un lloc de treball, exercit per un sol funcionari, tasques o comeses atribuïdes a
dues o més unitats o llocs de treball, o bé agregar alguna tasca específica a les pròpies de
la unitat o llocs de treball, i, en casos de necessitat, assignar provisionalment dues o més
unitats a un sol funcionari, tenint en compte les necessitats de coordinació dels diferents
llocs de treball o unitats i les càrregues reals de feina que tinguin assignades.
5a. Adoptar les mesures de règim urgents necessàries per prevenir i, si s’escau, resoldre
qualsevol alteració individual o col·lectiva de l’ordre al centre, i donar-ne compte
immediatament al centre directiu.
107
6a. Adoptar, en cas de fets o actuacions dels interns que es presumeixi que són faltes
disciplinàries, les mesures cautelars que escaigui fins que hi recaigui un acord definitiu.
7a. Disposar, amb l’aprovació o el manament previs de l’autoritat judicial i d’acord amb el
que estableix el capítol II del títol II d’aquest Reglament, l’excarceració dels detinguts, presos
i penats a càrrec seu.
8a. Supervisar els llibres de comptabilitat, autoritzar els pagaments de caixa i l’extracció de
fons del banc.
9a. Decidir la separació interior dels interns tenint en compte els antecedents i
circumstàncies de cada un d’acord amb el que disposa l’article 99 d’aquest Reglament.
10a. Autoritzar, de manera reglamentària, les comunicacions, visites, sortides a l’exterior i
conduccions dels interns.
11a. Disposar el que calgui per comunicar immediatament amb el familiar més pròxim o a la
persona designada per l’intern, en els casos de mort, malaltia o accident greu de l’intern.
12a. Autoritzar, amb l’aprovació prèvia de l’autoritat judicial o del centre directiu, la sortida i
desplaçaments dels interns al domicili familiar o centre hospitalari en els supòsits previstos
per l’article 47 de la Llei orgànica general penitenciària, sens perjudici de les funcions que
corresponen a la junta de tractament.
13a. Assumir la representació de l’organisme autònom Treball i Prestacions Penitenciàries,
amb la funció de dirigir-ne i supervisar-ne les activitats al centre d’acord amb les instruccions
emeses pels òrgans directius de l’organisme autònom esmentat.
14a. Vetllar per la difusió al centre penitenciari de les circulars, instruccions i ordres de
servei dictades pel centre directiu.
15a. Dur a terme totes les tasques o comeses que li atribueixi el centre directiu en relació
amb les seves funcions com a responsable del centre penitenciari.
Article 281
Subdirectors
Els subdirectors i l’administrador són els responsables de l’organització i la gestió ordinària

dels serveis que tingui atribuïts el seu lloc de treball, sota la direcció i supervisió del director,
i també han de fer les funcions que aquest els encomani, d’acord amb les seves
instruccions.
Article 282
Administrador
L’administrador té rang de subdirector, amb els drets i les obligacions que hi són inherents, i
té, entre altres, les funcions següents:
a) Dirigir els serveis administratius de l’establiment, sens perjudici de la supervisió del
director.
b) Estendre els talons dels comptes bancaris del centre penitenciari juntament amb la
signatura mancomunada del director o del seu suplent.
c) Tenir cura, juntament amb el director, dels nivells de qualitat i cost dels béns i serveis
destinats al centre penitenciari, d’acord amb les instruccions del centre directiu.
d) Efectuar les transferències dels saldos de peculi en els supòsits establerts.
e) Retre els comptes davant els òrgans competents amb el visat del director i l’informe de la
junta economicoadministrativa.
Article 283
Cap de serveis
108
El cap de serveis és l’encarregat de la coordinació dels serveis de l’àrea de vigilància sota la

direcció i supervisió dels comandaments del centre i, en conseqüència, ha d’adoptar
provisionalment les mesures indispensables per mantenir l’ordre i el bon funcionament dels
serveis, i n’ha de donar compte al director.
Article 284
Suplència
1. En els supòsits de vacant, absència o malaltia del director, el centre directiu, mitjançant
una resolució motivada, ha de designar el seu suplent entre els subdirectors del centre
penitenciari.
2. En els supòsits de vacant, absència o malaltia de l’administrador, i quan l’òrgan

competent per al nomenament no designi cap suplent, el director ha de dictar una resolució
expressa per designar-ne el suplent entre els funcionaris destinats al centre, que ha d’exercir
totes les seves funcions excepte les de l’article següent.
Article 285
Incidències
1. Els directors, subdirectors i administradors, sens perjudici de la jornada de treball que els
correspongui, han de fer torns d’incidències tots els dies de l’any, inclosos diumenges i dies
festius.
2. Els subdirectors i administradors que facin el torn d’incidències han d’assumir totes les
atribucions del director regulades pel primer article d’aquest capítol, en absència seva, i li
han de donar compte tan aviat com sigui possible de les actuacions dutes a terme en
exercici de les atribucions esmentades.
Article 286
Horaris de personal
1. Els funcionaris penitenciaris, atesa la naturalesa de les seves funcions, han de prestar els
seus serveis en un règim horari específic.
2. Per necessitats excepcionals i justificades es pot exigir als funcionaris penitenciaris un

nombre major d’hores de servei que les establertes amb caràcter general als altres
funcionaris, i, en aquest cas, han de ser compensats amb el mateix nombre d’hores lliures
tan aviat com les necessitats del servei ho permetin, o bé retribuïts mitjançant els
complements establerts legalment.
TÍTOL XII
Del règim econòmic i administratiu dels establiments penitenciaris
CAPÍTOL I
Principis generals
Article 287
Àmbit d’aplicació
Les normes relatives a la gestió economicoadministrativa dels establiments penitenciaris que

conté aquest títol només són aplicables a les comunitats autònomes amb competències
109
d’execució de la legislació penitenciària estatal en concepte de dret supletori, sens perjudici

de la legislació bàsica estatal que, per altres títols competencials, sigui aplicable sobre
l’esmentada matèria.
Article 288
Finalitat de la gestió economicoadministrativa
La finalitat de la gestió economicoadministrativa a tots els establiments penitenciaris

consisteix en l’optimització dels recursos financers i materials posats a disposició de
l’Administració penitenciària per a l’assoliment eficaç i eficient de les funcions assignades en
aquest Reglament per desenvolupar l’activitat penitenciària.
Article 289
Situacions especials
El director de l’establiment penitenciari, tan aviat com s’assabenti d’una decisió adoptada
que vulneri la normativa vigent, ha de procedir d’acord amb el que disposa l’article 266.1
d’aquest Reglament, ha d’adoptar les mesures necessàries per minimitzar el perjudici als
interessos públics i n’ha de donar compte al centre directiu.
Article 290
Obligacions de despesa
Cap establiment penitenciari no pot adoptar una decisió que comporti compromisos de
despesa per sobre dels crèdits que té assignats o que modifiquin la imputació de la despesa
o el procediment establert per executar-la.
Article 291
Previsió de necessitats
El director del centre penitenciari, una vegada la junta economicoadministrativa hagi

informat, ha de trametre a la Secretaria d’Estat d’Assumptes Penitenciaris, abans de l’1
d’abril de cada any natural, la previsió de necessitats pressupostàries per al següent
exercici, les quals s’han de justificar degudament seguint els criteris que marqui l’esmentada
Secretaria d’Estat, sobre la base de les directrius emanades del Ministeri d’Economia i
Hisenda.
Article 292
Naturalesa dels recursos i legislació aplicable
Els recursos econòmics assignats i gestionats pels establiments penitenciaris tenen la

naturalesa de recursos públics, als quals és aplicable la normativa pressupostària,
contractual, comptable o patrimonial vigent per a les administracions públiques.
Article 293
Serveis administratius
1. Els serveis administratius dels establiments penitenciaris depenen directament de

l’administrador del centre.
2. Tot acte o decisió economicoadministrativa d’un establiment penitenciari ha de ser

proposat per l’administrador i autoritzat pel director del centre, excepte en aquells casos en
110
què aquest Reglament o les seves normes de desplegament estableixin expressament un

altre procediment.
Article 294
Comptes bancaris
1. El moviment de fons dels comptes bancaris oberts a nom dels establiments penitenciaris
requereix el compliment de la normativa dictada per la Direcció General del Tresor i Política
Financera del Ministeri d’Economia i Hisenda, i s’exigeix, en tot cas, la signatura
mancomunada del director i de l’administrador de l’establiment o, si s’escau, del suplent de
l’un o de l’altre.
2. La facultat per tramitar a la Direcció General del Tresor i Política Financera l’autorització
d’obertura d’aquests comptes correspon a la Direcció General d’Administració Penitenciària.
CAPÍTOL II
Règim patrimonial
Article 295
Inventaris d’establiments penitenciaris
1. Els establiments penitenciaris han de portar un sistema d’inventaris que permeti de

disposar en tot moment d’informació fidel i actualitzada sobre els béns mobles assignats per
al desenvolupament de les seves funcions. L’òrgan competent, per mitjà de les actes de
recepció o alienació corresponents, ha de consignar a l’inventari les respectives altes o
baixes de béns mobles que es produeixin.
2. El centre directiu ha de determinar els tipus d’inventari que de manera obligatòria tot
establiment penitenciari ha de tenir contínuament actualitzats, i també els documents i la
periodicitat amb què s’han de trametre per elaborar l’inventari general de béns mobles de la
Secretaria d’Estat d’Assumptes Penitenciaris.
3. La Direcció General d’Administració Penitenciària és l’òrgan competent per tramitar el

procediment de donacions de béns fetes per administracions públiques o per institucions
públiques o privades a establiments penitenciaris, que no poden ser acceptades sense
l’autorització prèvia i expressa del centre directiu.
4. Quan sigui necessària l’alienació de béns mobles, el director de l’establiment penitenciari

ha de sol·licitar a la Direcció General d’Administració Penitenciària l’autorització oportuna.
Article 296
Casos especials per obertura o tancament d’establiments penitenciaris
En els casos especials d’obertura o tancament d’establiments penitenciaris s’han d’iniciar els
procediments posteriors de gestió patrimonial a partir dels inventaris d’obertura o clausura
respectius signats pel director i l’administrador de l’establiment.
Article 297
Establiments penitenciaris de distribució
111
Quan un establiment penitenciari tingui el caràcter de dipòsit de subministraments ha de

portar un sistema especial d’inventari que permeti en tot moment de conèixer la distribució
de productes feta a altres establiments i els nivells de producte en reserva.
CAPÍTOL III
Gestió d’economats, cafeteries i cuines
Article 298
Servei d’economat
Els economats dels establiments penitenciaris són un servei prestat per la institució
penitenciària als interns que permet de disposar d’un sistema d’adquisició de productes de
naturalesa complementària als facilitats per la mateixa Administració penitenciària.
Article 299
Servei de cafeteria
El servei de cafeteria es pot prestar als establiments penitenciaris tant al personal propi de
l’establiment, com al personal de guàrdia exterior, al que presti algun servei relacionat amb
el centre penitenciari i a les visites de qualsevol naturalesa.
Article 300
Sistemes de gestió
1. Els serveis d’economat, de cuina i de cafeteria poden ser gestionats per:

a) La mateixa Administració penitenciària.
b) L’organisme autònom Treball i Prestacions Penitenciàries, mitjançant la fórmula de taller
productiu.
c) Empreses externes adjudicatàries per contracte administratiu de serveis.
2. Quan la gestió dels serveis d’economat o cafeteria la faci l’organisme autònom Treball i
Prestacions Penitenciàries, aquests han d’adoptar la naturalesa de taller productiu. Els
beneficis obtinguts corresponen a l’organisme autònom esmentat.
3. En el supòsit que l’organisme autònom Treball i Prestacions Penitenciàries gestioni el

servei de cuina mitjançant la fórmula de taller productiu, la provisió de queviures per elaborar
els racionaments s’ha de fer sota la responsabilitat de l’esmentat organisme.
4. Quan els serveis d’economat o cafeteria siguin gestionats per la mateixa Administració
penitenciària o per una empresa externa, els beneficis generats per a l’Administració
penitenciària s’han d’ingressar al Tresor Públic per incorporar-los posteriorment, mitjançant
generacions de crèdit, als conceptes pressupostaris del pressupost de despeses de
l’Administració penitenciària que contribueixin millor al compliment de les finalitats de
l’activitat penitenciària establertes a l’article 2 d’aquest Reglament. En el supòsit de gestió
per part de la mateixa Administració penitenciària, s’entén per beneficis els obtinguts una
vegada sufragades les despeses corresponents a la compra de gèneres, les recompenses a
interns i la depreciació d’existències.
Article 301
Sistemes de pagament a l’economat
112
1. Queda prohibit als interns l’ús de diners de curs legal, excepte als establiments de règim
obert o en situacions excepcionals degudament autoritzades pel centre directiu. Les normes
de règim interior de cada centre penitenciari han d’establir l’obligatorietat per als interns de
comprar als establiments mitjançant una targeta valor, una targeta magnètica, una targeta
amb microxip o un altre sistema anàleg.
2. Les prescripcions tècniques del sistema establert per a les compres, les ha de fixar el
centre directiu.
3. El centre directiu ha d’establir les normes reguladores per a cada un dels sistemes de
compra indicats.
4. Quan l’intern sigui excarcerat, gaudeixi de permís de sortida o sigui traslladat a un altre
establiment penitenciari s’ha de bescanviar la targeta de compres de què sigui titular pel seu
import en metàl·lic.
Article 302
Normes reguladores dels serveis
1. El centre directiu ha d’establir les normes reguladores de cada un dels sistemes de gestió
previstos.
2. La llista actualitzada de productes i preus d’economat s’ha d’exposar a la població reclusa

al costat de la finestreta del despatx on es dispensin.
3. La llista actualitzada de productes i preus de la cafeteria s’ha d’exposar, dins del lloc que
aquesta utilitzi, en un lloc visible per als usuaris.
Article 303
Productes autoritzats per a la venda en economats
1. A l’economat es poden expendre els productes següents:

a) Queviures que no calgui cuinar.
b) Tabac.
c) Roba d’ús interior i exterior.
d) Productes de neteja personal.
e) Tots aquells altres béns o productes que necessitin els reclusos, sempre que no estiguin
prohibits per les normes de règim interior del centre i, en general, sempre que el seu ús i
consum no comporti risc per al correcte funcionament de règim de l’establiment.
2. En cap cas no es pot vendre a l’economat cap mena de beguda alcohòlica ni de producte
farmacèutic.
Article 304
Altres serveis a favor de l’intern
En cas de necessitat, apreciada per la direcció del centre, es pot autoritzar, amb una
sol·licitud prèvia de l’intern, la compra a l’exterior a càrrec del reclús d’algun producte
autoritzat no disponible a l’economat. El procediment d’aquestes adquisicions l’ha de
determinar la Secretaria d’Estat d’Assumptes Penitenciaris.
113
Article 305
Naturalesa dels serveis d’economat, cafeteria i cuina
1. Quan l’economat, la cafeteria o la cuina siguin gestionats per la mateixa Administració

penitenciària, les prestacions que hagin de realitzar els interns en serveis auxiliars o
mecànics no han de tenir, en cap cas, la naturalesa de relació laboral especial penitenciària,
sens perjudici de les recompenses i els beneficis penitenciaris que se’ls puguin concedir.
2. Quan l’economat, la cafeteria o la cuina siguin gestionats per l’organisme autònom Treball
i Prestacions Penitenciàries mitjançant la fórmula de taller productiu, els serveis auxiliars o
mecànics que hi exerceixin els interns han de tenir la naturalesa de relació laboral especial
penitenciària.
3. Quan l’economat, la cafeteria o la cuina siguin gestionats per una empresa externa
adjudicatària del servei cap intern no hi pot exercir serveis auxiliars o mecànics, llevat de
quan la proposició econòmica de l’empresa adjudicatària contingui expressament la previsió
de la contractació laboral comuna d’interns, cas en què totes les obligacions empresarials
derivades del contracte de treball han de ser satisfetes per l’empresa adjudicatària.
Article 306
Accions contra els interessos de l’economat, la cafeteria i la cuina
Quan algun intern sostregui fons o efectes de l’economat, la cafeteria o la cuina o provoqui
intencionadament el deteriorament dels seus productes, ha de ser separat dels serveis
esmentats i se li ha d’exigir la responsabilitat pecuniària que sigui procedent, sens perjudici
de les responsabilitats disciplinàries i penals en què hagi pogut incórrer.
CAPÍTOL IV
Gestió economicoadministrativa de les despeses d’alimentació
Article 307
Justificació de racionaments
1. Els interns meriten la ració segons la seva hora d’ingrés i sortida de l’establiment
penitenciari. S’ha de procurar en tot moment que la imputació de la despesa quedi clarament
individualitzada per a cada establiment penitenciari, i en els supòsits de trasllat no es pot fer
la doble imputació de racionaments en cap cas.
2. Les racions d’infermeria que comportin increment del racionament comú s’han d’acreditar
mitjançant un informe del metge i de l’administrador de l’establiment penitenciari.
3. Les despeses d’alimentació, estada i tractament originades pels interns destinats en

unitats dependents o en unitats extrapenitenciàries poden ser compensades per
l’Administració penitenciària de la manera que determinin les normes de desplegament
Article 308
Valors dels racionaments i dels lots higiènics
1. Per mitjà d’una resolució de la Secretaria d’Estat d’Assumptes Penitenciaris s’han de fixar
anualment els valors de les racions alimentàries per dia i plaça d’intern, distingint, almenys,
les categories següents:
114
a) Interns sans.
b) Interns joves.
c) Ració d’infermeria.
Aquests valors poden ser diferents per als diversos centres penitenciaris tenint en compte
l’agrupació que s’estableixi exclusivament per a aquesta finalitat.
2. Així mateix, anualment i per resolució de la Secretaria d’Estat, s’ha de fixar la composició
de les dotacions per a higiene personal que es faciliten als interns als establiments
penitenciaris.
Article 309
Seguiment comptable de les despeses d’alimentació
Les despeses d’alimentació han de ser objecte d’un seguiment comptable especial, amb els
formats i la periodicitat que el centre directiu determini. Les despeses esmentades s’han
d’elevar a la junta economicoadministrativa de l’establiment perquè les examini i en faci un
informe.
Article 310
Recepció de mercaderies per a la preparació del racionament
1. En el supòsit que l’Administració penitenciària realitzi directament la gestió de cuina,

diàriament, el funcionari del servei d’alimentació ha de fer la recepció de les mercaderies per
a la preparació dels àpats segons els racionaments, i ha de comprovar la qualitat i el pes
dels articles.
2. El metge de l’establiment ha de comprovar l’estat sanitari dels articles subministrats i ha

de dictaminar els que per la raó esmentada hagin de ser rebutjats.
Article 311
Renúncia a ració alimentària
Si algun intern renuncia a la seva ració, aquesta ració ha de quedar en benefici dels altres,
no de cap persona determinada, i per aquesta renúncia no se li deu cap indemnització.
Article 312
Sistemes de gestió de les despeses d’alimentació
Quan l’Administració penitenciària realitzi directament la gestió de cuina, l’adquisició de

productes d’alimentació la pot dur a terme l’establiment penitenciari o els serveis centrals,
utilitzant proveïdors aliens a l’Administració, per mitjà de pagaments que cal justificar,
bestretes de caixa fixa o expedients de contractació administrativa de subministraments.
CAPÍTOL V
Gestió econòmica del vestuari, l’equip i els utensilis dels interns
Article 313
Dotació
1. El centre directiu de l’Administració penitenciària corresponent ha de proveir, dins de les

seves disponibilitats pressupostàries, tots els centres penitenciaris que en depenguin, del
vestuari, l’equip i els utensilis que necessitin els reclusos d’ambdós sexes. La composició del
115
vestuari s’ha de determinar per mitjà d’una resolució del centre directiu corresponent, tenint
en compte les condicions climatològiques de les diferents estacions de l’any i les diferents
tipologies i ubicacions geogràfiques dels establiments.
2. Els interns treballadors d’ambdós sexes han de disposar, a més, de la roba apropiada per
desenvolupar les activitats laborals.
3. Els nens internats amb les mares també han de disposar del vestuari adequat.
4. L’equip per als llits, la neteja personal i la higiene íntima i els utensilis per als àpats s’han
de determinar per mitjà d’una resolució de la Secretaria d’Estat d’Assumptes Penitenciaris o
l’òrgan autonòmic equivalent.
Article 314
Períodes de reposició
1. La durada mínima de cada una de les peces, el calçat i l’equip, l’ha de determinar el
centre directiu corresponent.
2. Els establiments han de justificar en els estats de vestuari les altes i baixes de les peces.
3. No es fixen terminis mínims de durada per a l’utensili, sinó que els directors dels centres
penitenciaris han de sol·licitar en cada cas l’autorització corresponent del centre directiu per
donar de baixa els efectes que quedin inutilitzats per l’ús i poder fer les reposicions de
material corresponents.
Article 315
Alienació de material no inventariable
Els utensilis i efectes donats de baixa han de ser alienats d’acord amb les normes dictades
pel centre directiu corresponent. La venda ha de constar en acta i el seu producte s’ha
d’ingressar al Tresor Públic.
Article 316
Lots higiènics
1. Els establiments penitenciaris han de sol·licitar mensualment, d’acord amb la previsió de

població interna que hi hagi i amb les seves característiques personals i penitenciàries, les
necessitats de dotació en lots higiènics.
2. Mensualment, s’ha de trametre un inventari d’aquests productes al centre directiu on

quedi recollit el nombre de lots higiènics distribuïts entre la població interna i els romanents
pendents de distribució del mes anterior.
CAPÍTOL VI
Custòdia dels objectes de valor dels interns
Article 317
Custòdia de diners, joiells, joies i altres objectes de valor
116
Excepte als establiments de règim obert, els interns no poden tenir en poder seu diners o
títols que en representin ni objectes de valor. Tot això els ha de ser intervingut en ingressar
d’acord amb les normes següents:
1a. Els objectes de valor els ha de custodiar el subdirector de seguretat a la caixa de
l’establiment o en un lloc segur i els diners han de ser custodiats per l’administrador. A
l’intern se li ha de lliurar un full individual de compte de peculi, iniciat amb les quantitats que
li hagin estat recollides, i se li han d’expedir els resguards que acreditin el dipòsit dels
objectes de valor.
2a. Els interns poden autoritzar que alguna persona es faci càrrec del que s’hagi intervingut
i, en aquest cas, el lliurament s’ha de fer mitjançant la justificació de la seva personalitat; el
subdirector de seguretat o l’administrador, segons el que sigui procedent, han de signar la
diligència del lliurament. També poden autoritzar la realització, si s’escau, dels títols legítims
representatius de diners.
3a. No s’ha de complir el que estableix la norma anterior quan hi hagi dubtes sobre la
legítima procedència dels diners o objectes de valor intervinguts i s’ha de comunicar la
retenció a l’autoritat competent perquè resolgui el que escaigui.
4a. Quan els diners consisteixin en moneda o bitllets que puguin o hagin de ser objecte
d’intervenció oficial, s’ha de complir el que determini sobre això la legislació corresponent,
sens perjudici d’assegurar-los a la caixa com un altre valor qualsevol i de lliurar al reclús un
resguard prou expressiu de les quantitats i els efectes dipositats, però no se li ha d’ingressar
al peculi de lliure disposició.
5a. Quan l’autoritat judicial disposi la intervenció de tots o part dels diners d’un intern, s’han
d’immobilitzar les quantitats indicades en l’ordre corresponent, que han de quedar a
disposició de l’autoritat esmentada per a la destinació que sigui procedent; de tot això, hom
n’ha d’assabentar l’interessat.
Article 318
Trasllat de material
1. Tot intern que sigui traslladat a un altre establiment penitenciari té dret que l’Administració
penitenciària faci el trasllat de les seves pertinences personals per un pes que mai no pot
ser superior als 25 quilograms; el trasllat de tot el material que superi el pes indicat és a
càrrec de l’intern.
2. Per als casos excepcionals d’interns sense mitjans econòmics, la junta

economicoadministrativa de l’establiment penitenciari ha d’estudiar les possibles mesures
que calgui adoptar, que han de ser aprovades pel centre directiu.
CAPÍTOL VII
Peculi de reclusos
Article 319
Constitució del fons o els comptes individuals de peculi
1. El fons de peculi es constitueix amb les quantitats que els reclusos tinguin en poder seu
en ingressar a l’establiment i amb les que rebin posteriorment per qualsevol concepte de
procedència legítima.
2. Aquests fons poden ser gestionats per l’Administració penitenciària o per entitats
financeres col·laboradores, mitjançant un conveni subscrit amb l’Administració penitenciària,
com a comptes bancaris individuals de peculi oberts per a cada intern.
117
3. El centre directiu ha d’establir les normes reguladores de la informació comptable del fons
de peculi que han de subministrar els establiments penitenciaris i la seva periodicitat, i
també de la comptabilitat que hagin de retre les entitats financeres col·laboradores.
Article 320
Seguiment comptable
1. Si la gestió del fons de peculi la duu a terme l’Administració penitenciària, ha de proveir

cada partícip del fons d’un full personal en el qual s’han d’inscriure els ingressos a nom seu i
les extraccions autoritzades setmanalment, amb indicació del saldo, dades que han d’estar
d’acord amb les partides corresponents en el llibre general de peculi que porti
l’Administració.
2. Si la gestió de peculi la duu a terme una entitat financera, cada reclús ha de tenir una
cartilla o similar que contingui les dades indicades a l’apartat anterior.
3. El centre directiu ha d’establir les normes que permetin fer un seguiment mensual dels
saldos del fons de peculi a cada establiment penitenciari i els seus corresponents saldos
d’interessos.
Article 321
Utilització del peculi de lliure disposició
Amb el peculi de lliure disposició els interns poden:

a) Atendre les despeses que els estiguin permeses, sol·licitant i rebent de l’Administració
una quantitat prudencial que ha de fixar el centre directiu tenint en compte criteris de
seguretat i ordre de l’establiment.
b) Ordenar transferències a la seva família o a altres persones, amb l’autorització prèvia de
l’administrador de l’establiment.
Article 322
Transferències del fons de peculi
1. En ser posat en llibertat un intern, s’ha de fer la liquidació del seu peculi i se li ha de lliurar
el saldo que en resulti o la cartilla bancària, i també els objectes de valor que l’Administració
tingui en dipòsit, amb la presentació prèvia dels resguards oportuns.
2. En cas de trasllat de l’intern a un altre establiment, se li ha de lliurar en metàl·lic, del seu

peculi, una quantitat prudencial per a les seves despeses. La resta l’ha de trametre
l’administrador de l’establiment d’origen al de destinació o, si el peculi el gestiona una entitat
financera, s’ha de traslladar el compte a la localitat de destinació. Els objectes de valor
dipositats a l’Administració li han de ser lliurats amb la presentació del resguard
corresponent.
Article 323
Peculi de morts
El peculi de reclusos morts s’ha de lliurar al primer hereu del reclús que ho sol·liciti, contra el
qual poden fer una repetició, si s’escau, els membres restants de la comunitat hereditària.
Article 324
Interessos dels fons de peculi
118
1. En els supòsits de comptes bancaris individuals de peculi oberts per a cada intern, els
interessos i les despeses generades, segons la normativa aplicable a aquests comptes,
s’han de repercutir sobre aquests comptes.
2. Si els fons de peculi són gestionats per l’Administració penitenciària, els interessos que
generi el compte fons de peculi s’han d’ingressar al Tresor Públic perquè siguin incorporats
posteriorment, mitjançant generacions de crèdit, als conceptes pressupostaris del
pressupost de despeses de l’Administració penitenciària que contribueixin millor al
compliment de les finalitats de l’activitat penitenciària que estableix l’article 2 d’aquest
Reglament.
CAPÍTOL VIII
Normes relatives a l’organisme autònom Treball i Prestacions Penitenciàries
Article 325
Gestió economicoadministrativa de l’organisme autònom Treball i Prestacions Penitenciàries
1. La gestió econòmica, administrativa i patrimonial desenvolupada als centres penitenciaris

relativa a l’organisme autònom Treball i Prestacions Penitenciàries s’ha de regir per la seva
normativa pròpia i, si no n’hi ha, per les disposicions d’aquest Reglament i de les seves
normes de desplegament que hi siguin aplicables directament.
2. Les despeses i els pagaments derivats d’obligacions de l’organisme autònom que s’hagin
de fer als centres penitenciaris, els ha de satisfer qui tingui reconeguda a cada centre la
competència per dur-los a terme.
119

Reglament Penitenciari 190 1996

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Reglament Penitenciari 190 1996

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Reglament penitenciari

Aquest Reial decret aprova el Reglament penitenciari de desenvolupament i execució de la

És en l’aspecte de l’execució del tractament –d’acord amb el principi d’individualització

Així mateix, la recent reforma de la nostra legislació penal mitjançant la promulgació de la

les variacions substancials produïdes en la seva composició (major presència de dones i de

L’aparició de noves patologies amb especial incidència entre la població reclusa

D’altra banda, la important exegesi jurisprudencial de la LOGP constitueix un valuosíssim

El desenvolupament de les noves tecnologies i la progressiva socialització del seu ús

El canvi progressiu de mentalitat, hàbits i costums de la societat espanyola també ha

En aquest camp també s’incorporen al Reglament les experiències de tractament generades

a) Aprofundir el principi d’individualització científica en l’execució del tractament penitenciari.

El desenvolupament de les unitats de mares i dels departaments mixtos –aquests últims

b) La utilització generalitzada dels instruments de disseny i execució del tractament

c) Obertura de les presons a la societat –que formula demandes creixents de participació i

El Reglament no solament conté un elenc variat de contactes amb l’exterior (permisos de

sinó que afavoreix decididament la col·laboració d’entitats públiques i privades dedicades a

En qualsevol cas, en ambdues modalitats de vida es duen a terme activitats programades

Quant al control de l’activitat penitenciària, destaca la intervenció del Ministeri Fiscal en

Amb aquest mateix objectiu d’optimitzar la utilització dels recursos extrapenitenciaris, es

S’aprova el Reglament penitenciari, en desplegament i execució de la Llei orgànica 1/1979,

Disposició addicional primera

1. L’Administració penitenciària competent ha de lliurar als ajuntaments dels municipis cap

Disposició addicional segona

2. D’acord amb les necessitats de l’Administració penitenciària, aquests béns immobles

Disposició addicional tercera

1. Els empleats públics destinats a l’àmbit de l’Administració penitenciària poden ser

c) Medalla de Plata al Mèrit Penitenciari, per la prestació de serveis de rellevància especial

2. Les institucions, corporacions, fundacions, associacions i empreses, públiques o privades,

3. Per mitjà d’una resolució de la Secretaria d’Estat d’Assumptes Penitenciaris es convocarà

Disposició addicional quarta

1. En l’àmbit de l’Administració general de l’Estat, per centre directiu s’entén l’òrgan de

3. En la relació de llocs de treball de l’Administració penitenciària general de l’Estat s’ha de

Disposició transitòria primera

1. S’han de continuar aplicant després de la data d’entrada en vigor del Reglament

2. Quan en aplicació de les esmentades disposicions transitòries de la Llei orgànica

Disposició transitòria segona

1. En el termini de tres mesos, a partir de la data d’entrada en vigor del Reglament

Disposició transitòria tercera

Disposició transitòria quarta

Disposició transitòria cinquena

2. En els supòsits de procediments disciplinaris penitenciaris iniciats abans d’entrar en vigor

Disposició derogatòria única

2. Queden derogades expressament les disposicions següents:

3. No obstant el que disposa el paràgraf b de l’apartat anterior, es manté la vigència dels

Disposició final única

1. S’autoritza el ministre de Justícia i Interior a dictar totes les disposicions d’aplicació i

1. Aquest Reglament de desenvolupament de la Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre,

2. No obstant això, a les comunitats autònomes que exerceixin competències d’execució de

L’activitat penitenciària té com a finalitat primordial la reeducació i reinserció social dels

3. Principi inspirador del compliment de les penes i mesures de seguretat privatives de

2. En conseqüència, els interns tenen els drets següents:

2. En conseqüència, l’intern ha de:

1. Cap decisió de l’Administració penitenciària que comporti l’apreciació del comportament

2. La recollida, tractament automatitzat i cessió de les dades de caràcter personal dels

3. Les autoritats penitenciàries responsables dels fitxers informàtics penitenciaris han

4. Les transferències internacionals de dades de caràcter personal contingudes als fitxers

2. Quan se sol·liciti de l’Administració penitenciària aquesta mena de dades especialment

1. Els reclusos poden sol·licitar de l’Administració penitenciària la rectificació de les seves

2. Temporalment, quan la població penitenciària superi el nombre de places individuals

3. L’Administració ha de vetllar perquè en la distribució dels espais i en l’ornamentació dels

2. En el supòsit que l’ordre de detenció procedeixi de la Policia Judicial, hi han de constar

3. En els casos d’ingressos voluntaris, el director del centre ha de demanar al jutge o

6. L’Administració penitenciària ha de fomentar la col·laboració i participació de les

convenis necessaris per potenciar al màxim el desenvolupament de la relació maternofilial i