BASES QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATRIA PER LA PROVISI DUNA PLAA DARQUITECTE/A TECNIC/A (A2) EN EL COLLECTIU DE PERSONAL I FUNCIONARI

I EN REGIM DINTERINITAT, ESCALA ADMINISTRACI ESPECIAL, SUBESCALA ARQUITECTE/A TCNIC/A, CLASSE TCNIC MITJ, MITJANANT CONCURS OPOSICI LLIURE SALLENT , GENER 2013

TEMARI GENERAL

PART GENERAL

1. La Constituci espanyola de 1978:estructura, contingut i principis. Els drets fonamentals i les llibertats pbliques. Els deures. I. LA CONSTITUCI ESPANYOLA DE 1978

Norma suprema de lordenament jurdic de la qual deriva la validesa del a resta de normes. 15 de juny 1977 eleccions democrtiques 31 doctubre 1978 aprovaci del projecte de Constituci per Corts Generals 6 desembre 1978 ratificada per referndum 27 desembre 1978 el Rei la sanciona 29 desembre 1978 publicada BOE, adquireix vigncia

La Constituci s la norma fonamental i fonamentadora de lordenament jurdic i se situa en el vrtex suprem dins lordenament jurdic de lEstat. s una norma elaborada i aprovada de manera ms solemne que altres lleis, i per ser reformada necessita uns requisits especials. Cont una declaraci de drets i llibertats i garanteix lexistncia dun sistema de separaci de poders (executiu, legislatiu i judicial) i el principi de legalitat, tb assegura la submissi dels poders pblics a les lleis i la jerarquia normativa entre les lleis. Recull la tradici parlamentria dels sistema bicameral (Congrs i Senat)

a) b)

Caracterstiques: s escrita: els seus preceptes sexterioritzen de forma escrita

s extensa: s la ms llarga de totes les constitucions espanyoles a excepci de la de 1812. Cont: prembul, 169 articles repartits entre un ttol preliminar i 10 ttols ms, disposicions addicionals, transitries, derogatria i una final. s necessria la intervenci del Tribunal Constitucional per a la seva interpretaci i aplicaci. c) s consensuada: per aprovar-la va ser necessari els consens de totes les forces poltiques.

d) f)

s rgida: impossibilitat dsser modificada a travs dels procediments legislatius ordinaris, ja que els mateixos rgans de govern hi estan supeditats. e) s popular: va ser ratificada en referndum pel poble el 6 de desembre del 78 s norma amb doble valor, per una part s font inspiradora dels sistema jurdic, integra els valors i principis fonamentals del sistema, i per laltra s norma integrant del mateix ordenament jurdic, la norma primera, norma en s mateixa, jurdicament aplicable davant la resta de poders pblics (paradigma de la norma Grundnorm). g) Estableix una monarquia parlamentaria com a forma poltica de lEstat h) Configuraci de lEstat com unitari, regional i no federal 1. Estructura i contingut. La CE est organitzada en 169 articles de la segent manera:

Prembul : fora del context normatiu, te un valor de declaraci dels objectius que vol impulsar la Constituci (motius que han portat al text constitucional). Enumera els principis i valors que es desenvolupen en el text, com ara garantir la convivncia democrtica, consolidar un estat de dret, protegir tots els ciutadans i pobles dEspanya en lexercici dels seus drets,...

Part Dogmtica: principis generals que han de regir lorganitzaci poltica i els drets i llibertats reconeguts als ciutadans Ttol preliminar: nou articles que contenen una frmula de poltica general, enuncien una srie de valors i principis normatius que han dimpregnar tota la constituci, lorganitzaci poltica, lordenament jurdic, i lactivitat concreta de lestat. Ttol I, Dels drets i dels deures fonamentals, reconeix i garanteix una srie de drets fonamentals dels ciutadans, i tamb proclama uns principis de poltica social i econmica.

Part orgnica: Regula els principals rgans i institucions de lEstat Ttol II, De la Corona, regula la instituci del cap destat.

PART GENERAL

Ttol III, De les Corts Generals, de les cambres, de lelaboraci de lleis, dels tractats internacionals Ttol IV, Del govern i de lAdministraci, regula la composici i el funcionament del govern: nomenament, cessament, responsabilitats,... Ttol V, De les relacions entre el Govern i les Corts Generals,

Ttol VI, Del poder judicial

Ttol VII, Economia i finances, constituci econmica: regula el procs econmic i preveu q la riquesa de pas, independentment de la seva titularitat, resta subordinada a linters general, iniciativa pblica en lactivitat econmica, Ttol VIII, De lorganitzaci territorial de lEstat, on es recull el model de distribuci territorial del poder, amb la configuraci del les CCAA i dels ens locals. Ttol IX, Del Tribunal Constitucional, on es configura orgnicament i funcionalment el Tribunal Constitucional, rgan encarregat de garantir la supremacia de La Constituci i mxim intrpret de la Constituci. Ttol X, De la reforma constitucional, on sestableixen els dos procediments de modificaci de la Constituci.

4 disposicions addicionals 9 disposicions transitries 1 disposici derogatria de la llei anterior. Deixa sense vigor la Llei de Reforma poltica del gener 1 disposici final. Notifica lentrada en vigor de la CE

del 77

2. Principis Generals Els principis inspiradors de la CE de 1978 es troben al ttol preliminar 2.1. Definici dEstat i valors q linformen. Espanya es defineix com un Estat social i democrtic de dret (art 1.1.)

PART GENERAL

Estat social: igualtat de la societat, lEstat hi interv per aconseguir uns objectius socials i per garantir certs drets i llibertats socials. (seguretat social, prestacions per desocupaci, educaci obligatria), amb lobjecte dassegurar a tots els ciutadans els drets que la Constituci els ha reconegut. Estat democrtic: lEstat es basa en el pluralisme poltic, i es legitima en la sobirania popular. La participaci es concreta en els partits poltics. Larticle 1.2 disposa en mans del poble espanyol la sobirania nacional, s a dir, la titularitat dels poder de lEstat no resideix en el rei, sin en el poble espanyol. El poble els exerceix a travs dels mecanismes de participaci directa (referndum, jurat) i indirecta (delegant en representants i tercers lexercici real, votant en eleccions, participant en partits, sindicats, empreses, associacions,etc.)

Estat de dret: submissi de lEstat i poders pblics a la Llei Principi de legalitat. La separaci de poders, en un poder legislatiu, un poder executiu i un poder judicial El principi de legalitat: els ciutadans i poders pblics estan subjectes a la Constituci i a la resta de lordenament jurdic. El sotmetiment a la llei de tota la societat espanyola s lexpressi mxima de lEstat de dret, de manera que sexclouen arbitrarietats i simposa un lmit jurdic i tic a la capacitat dactuaci dels poders pblics. La mateixa divisi de poders es pot considerar com un principi dautolimitaci (de lEstat respecte als ciutadans) 2.2. Principis dorganitzaci poltica

Monarquia parlamentria, es la forma poltica de lEstat espanyol significa q el rgim poltic s parlamentari i q el cap de lEstat s un monarca, que se sotmet al poble, al Parlament i a la Constituci. Els actes que efectua el rei en relaci amb les funcions executives, legislatives i judicials sn actes deguts, s a dir, ates q tenen un contingut predeterminat per un altre rgan i q el rei es limita a sancionar. Estat autonmic: art. 2 CE expressa la unitat dEspanya i reconeix i garanteix el dret a lautonomia de les nacionalitat i regions q la integren, com tamb la solidaritat entre totes elles

Castell: s la llengua oficial, les altres llenges tamb ho sn en les respectives CCAA. Cooficialitat de les llenges. Art. 3 Es descriu la bandera espanyola i es fixa la capital a la vila de Madrid, art 5 Paper dels partit poltics com a expressi del pluralisme poltic i instrument fonamental per a la participaci poltica, art. 6 Reconeix a sindicats i organitzacions patronals la contribuci a la defensa i promoci dels interessos econmics i socials q els son propis, art 7 Forces armades, lart. 8 diu q estan integrades pels exrcits de terra, mar i aire i ha de diferenciar-se de les Forces i Cossos de Seguretat de lEstat. Aquestes tenen com a missi garantir la seguretat ciutadana i lordre pblic, mentre les forces armades tenen com a funcions: garantir la sobirania i independncia dEspanya, defensar la seva integritat territorial i defensar lordenament constitucional. 2.3. Principis informadors de lordenament jurdic Garanties bsiques en lestructuraci jurdica de lEstat. La CE encomana als poders pblics la promoci de les condicions per a la realitzaci de la llibertat i la igualtat, aix implica eliminar els obstacles que dificultin fer efectiva la llibertat i la igualtat, i tb facilitat la participaci dels ciutadans en la vida poltica, econmica, cultural i social. Alguns daquests preceptes sn: Principi de legalitat: Ciutadans i poders pblics estan subjectes a la CE i a resta de lordenament jurdic Jerarquia normativa: Al capdamunt la Constituci i per sota sestructura un conjunt de normes jerarquitzades i plasmades en forma de pirmide, el fonament de la validesa duna norma o acte es troba en un altre jerrquicament superior, Publicitat de les normes: publicaci al BOE de les normes, abans que entrin en vigor Seguretat jurdica: A partir del moment en qu les lleis consten publicades al BOE pot exigir-se el seu compliment als ciutadans, sense que aquests puguin allegar el seu desconeixement. Irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals: el ciutad no ha de preocupar-se pels fets que en el futur poder ser considerats delictius, sin nicament pels fets que a lactualitat les lleis sancionin. La responsabilitat y la prohibici de la arbitrarietat dels poders pblics, plasmaci directa del principi de legalitat, el sotmetiment de tots els poders pblics i dels ciutadans a la llei i la possibilitat de persecuci de responsabilitats (civils, penals i administratives) contra els actes contraris a aquests drets. II. DRETS I DEURES FONAMENTALS DELS ESPANYOLS

PART GENERAL

Sn molt ms que un simple catleg de llibertats del ciutad, fonamenten tot el sistema constitucional i constitueixen un conjunt de drets que sn valors superiors de tot el sistema jurdic. La regulaci de drets i deures fonamentals es troben al Ttol 1 (articles 10 al 55). Segons larticle 10, introductori de tot el ttol, sn fonament de lordre poltic i la pau social: la dignitat de la persona, els drets inviolables que li sn inherents, el desenvolupament lliure de la personalitat i el respecte a la llei i als drets dels altres. Per a labast i la interpretaci de normes de drets fonamentals i llibertats, la CE remet a la Declaraci universal dels drets humans i a altres tractats i internacionals.

Captol I del Ttol I, Dels espanyols i dels estrangers, sassenyala que cap espanyol dorigen no pot ser privat de la seva nacionalitat (art 1.1), i es fitxa la majoria dedat a 18 anys (art. 12).Larticle 13 remet a lestatut jurdic dels estrangers aqu, lextradici i el dret dasil. Captol II, Drets i llibertats. larticle 14 proclama la igualtat davant la llei i la prohibici de discriminaci per raons de naixement, raa, sexe, religi, opini o qualsevol altra condici o circumstncia personal o social. Secci I - Drets fonamentals i les llibertats pbliques. Tots els drets inclosos en aquesta secci (art. 15 a 29) ms el 14 gaudeixen de sistema de protecci ms ampli i reforat previst a CE. Article 15: dret a la vida i a la integritat fsica i moral, prohibeix laplicaci de tortures i tractes inhumans o degradants. Aboleix tamb la pena de mort en temps de pau, i de fet (reforma Codi penal militar 1996), tamb la pena de mort en temps de guerra ha quedat abolida a Espanya. Article 16: es reconeix la llibertat ideolgica, de religi i de culte, amb lnic lmits del respecte i el manteniment de lordre pblic. Ning no pot ser obligat a declarar sobre la seva ideologia. Cap confessi no t carcter estatal, per b que els poders pblics tenen en compte les creences religioses de la societat espanyola i hi mantenen relacions de cooperaci. - Article 17: dret a la llibertat i a la seguretat, ning no pot ser privat de la seva llibertat si no s amb lobservana dels casos i les formes que preveu la llei. La detenci preventiva dun individu no pot durar ms temps del que sigui estrictament necessari per a lesclariment dels fets, mxim de 72 hores la persona detinguda ha de ser posada en llibertat o a disposici de lautoritat judicial. Tamb es remet a desplegament legal el procediment dhabeas corpus, pel qual es pot exigir que es posi a disposici judicial qui ha estat detingut illegalment Article 18: dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge; inviolabilitat del domicili, el secret de les comunicacions i les limitacions de ls de la informtica. Article 19: reconeix la llibertat de residncia i de circulaci pel territori nacional. Article 20: llibertat dexpressi i difusi lliure de pensaments, idees i opinions; la producci i la creaci cientfiques; la llibertat de ctedra; la comunicaci i la recepci lliure dinformaci vera. Prohibeix la censura.

PART GENERAL

Article 21: dret de reuni pacfica sense autoritzaci prvia, malgrat que quan es desenvolupi en llocs de trnsit pblic ser necessari comunicar-ho a lautoritat. Article 22: dret dassociaci. La mateixa Constituci especifica que la inscripci al registre sefectua amb efectes merament de publicitat. Es consideren illcites les associacions que persegueixen fins illcits i es prohibeixen les associacions secretes i les de carcter paramilitar. Article 23:garanteix sufragi universal i dret daccedir a funci pblica en condicions digualtat Article 24: empara el dret a la tutela judicial efectiva, a laccs a un jutge predeterminat per llei, a la defensa i lassistncia lletrada, a ser informat de lacusaci, a un procs pblic amb garanties, i tamb la presumpci dinnocncia. Article 25: principi de legalitat en lmbit sancionador, ning no pot ser condemnat per accions que en el moment de produir-se no constitueixin infracci administrativa o penal. Obliga a orientar les penes i les mesures privatives de llibertat a la reinserci social i prohibeix els treballs forats. Reconeix al condemnat a pena de pres els drets fonamentals Article 26: prohibeix els tribunals dhonor en lmbit civil i dorganitzacions professionals. Article 27: es garanteix el dret a leducaci i la llibertat densenyana. Article 28: garanteix el dret a la lliure sindicaci i assenyala que per llei es regular lexercici daquest dret per part de les forces armades i les peculiaritats del seu exercici pels funcionaris pblics. Es reconeix tamb el dret de vaga dels treballadors. Article 29: es preveu el dret de petici individual i collectiva. Secci II - Drets i deures dels ciutadans Article 30: dret i deure dels espanyols de defensar Espanya, i regula el servei militar i lobjecci de conscincia. Article 31: deure de contribuir al sosteniment de la despesa pblica dacord amb la capacitat econmica i a travs dun sistema tributari inspirat en el principis digualtat i progressivitat. Article 32: dret de contreure matrimoni amb plena igualtat jurdica per part de lhome i la dona. Article 33: estableix els dret a la propietat privada i a lherncia. Es permet lexpropiaci forosa de la propietat en cas dutilitat pblica o dinters social. Article 34: reconeix el dret de fundaci per a fins dinters social. Article 35: dret i el deure al treball, a la lliure elecci de professi, a la promoci a travs del treball a i una remuneraci suficient. Prohibeix la discriminaci per ra de sexe. Article 36: remet a desplegament legal el rgim jurdic dels collegis professionals. Article 37: dret a la negociaci collectiva laboral entre els representants dels treballadors i els empresaris. Article 38: reconeix la llibertat dempresa en el marc de leconomia de mercat.

Captol III (art. 39 a 52) es preveuen els principis rectors de la poltica social i econmica, entre els quals hi ha la protecci de la famlia (art. 39), el manteniment del rgim pblic de la Seguretat Social (art. 41), el dret de la protecci de la salut (art. 43), laccs a la cultura, la cincia i la investigaci en benefici de linters general (art. 43), el dret de gaudir medi ambient adequat (art. 45), etc.

Captol IV regula les garanties de les llibertats i els drets fonamentals. En aquest sentit, els drets de la secci I del Captol II (art. 15 1 29) i larticle 30.2 sn directament exigibles i han de ser regulats i modificats mitjanant llei orgnica. Gaudeixen, a ms, de protecci jurdica especial i de recursos dempara davant el Tribunal Constitucional.

Captol V regula els supsits en qu determinats aspectes dels drets i les llibertats reconeguts als articles 17, 18, 19, 20, 21, 28 i 37 poden ser sotmesos a suspensi.

PART GENERAL

Classes

Supsits

Declaraci

Durada

Drets i llibertats que es poden suspendre amb no se suspenen els drets, Cap: sin que es limiten

Estat dalarma Govern, donant-ne compte15 dies. Prrroga al Congrs autoritzaci del Congrs

Suspensi general

Estat dexcepci Govern, amb autoritzaci prvia ms de 30 dies, No - inviolabilitat domiciliria del Congrs prorrogables a 30 dies ms - secret de comunicacions - llibertat de circulaci - reuni i manifestaci Congrs, per majoria absoluta a que La assenyali - vaga el Estat de setge proposta del Govern Congrs en cada cas -llibertat dexpressi, excepte producci literria i llibertat de premsa

Suspensi individual

Saplica a terroristes i integrants de bandes armades

- inviolabilitat domiciliria - secret de comunicacions

La declaraci de suspensi de drets, pot dur-se a terme de forma generalitzada, aplicable a un territori de lEstat o de forma individualitzada, aplicable a una o diverses persones individualment. Mesura temporal i excepcional que pretn el ple restabliment de la situaci anterior i sadopta quan les autoritats sn incapaces daconseguir el ple restabliment i garantia dels drets dels ciutadans. Tipus: a) Lestat dalarma. Supsits de catstrofes naturals que excedeixen en molt el risc de tempestes, nevades o incendis localitzats, per molt greus siguin. Declarat pel Govern mitjanant decret per acord Consell de Ministres. Termini mxim de 15 dies i prorrogat amb autoritzaci del Congrs de Diputats. b)Lestat dexcepci. Per fer front a supsits de desordres violents que afecten la seguretat i lordre pblic de tal naturalesa que les forces de seguretat de lEstat es troben desbordades. Supsits de desordres violent prolongats que afectin a les propietats i la seguretat. Declarat pel Govern mitjanant decret acordat pel Consell de Ministres, prvia autoritzaci del Congrs dels Diputats. Max. 30 dies i prorrogable 30 +. Lautoritzaci i la proclamaci haur de determinar els seus efectes, lmbit territorial al qual sestn i la seva durada. c) Lestat de setge. Supsits ms greus de desordre pblic en qu aquests vagin acompanyats de revoltes militars i intents denderrocar les institucions pbliques i poltiques constitucionalment reconegudes. Les autoritats militars assumeixen competncies, el control de lordre pblic, possible implantaci toc de queda o la implantaci de tribunals militars per lenjudiciament dels fets esdevinguts al llarg de la vigncia de lestat. s competent per a la declaraci el Congrs de Diputats, per majoria absoluta, a proposta del Govern, nic rgan constitucional amb potestat per fer la proposta. No t previst un termini determinat i ser el Congrs dels Diputats, quan efectu la declaraci qui determini la vigncia. La declaraci ha de determinar els seus efectes, lmbit territorial al quan sestn i la seva durada.

PART GENERAL

2. La potestat legislativa. La delegaci legislativa a favor del Govern. La iniciativa legislativa. Lleis orgniques. Lleis ordinries. Lleis marc. Lleis dharmonitzaci. Introducci La principal funci de les Corts Generals s la legislativa, s a dir, la discussi i laprovaci de les lleis segons els mecanismes previstos en la Constituci. Aix no obstant, la Constituci preveu la delegaci legislativa en favor del Govern, de manera que faculta les Corts Generals perqu deleguin en el Govern el poder de dictar normes amb rang de llei sobre determinades matries (art. 82.1 CE). Les disposicions del Govern que contenen legislaci delegada reben el nom de decrets legislatius. La Constituci preveu dos tipus de lleis de delegaci: la llei de bases, la finalitat de la qual s la delegaci de la facultat legislativa al Govern perqu formi un text articulat sobre un determinat tema sobre el qual no existeix cap regulaci o b que es vol modificar sota una nova direcci; i la llei ordinria, que permet la delegaci per elaborar textos refosos, cosa que possibilita la unificaci dall preexistent sense modificar ho substancialment, ja que es tracta de refondre, no de canviar. El procediment legislatiu parteix de la iniciativa legislativa, que indica qui est legitimat per iniciar la tramitaci duna llei. Poden iniciar o impulsar la discussi duna llei el Govern, el Congrs, el Senat, les assemblees legislatives de les comunitats autnomes i el poble, mitjanant el mecanisme de la iniciativa popular, que ha de tenir el suport mnim de cinc-centes mil signatures acreditades. Quan s el Govern qui tramet la iniciativa a les cambres, sanomena projecte de llei; en tots els altres casos, sanomena proposici de llei (art. 87 CE). La llei ordinria constitueix el tipus genric i com de totes les disposicions legislatives. Es tracta de la norma bsica de lordenament, que se situa amb carcter general en el nivell jerrquic superior, subordinada nicament a la Constituci, i que t una fora caracterstica. Juntament amb la llei ordinria, lassemblea constituent va incorporar al sistema de fonts la llei orgnica, una categoria nova de llei reforada a la qual sencomana el desenvolupament immediat de la Constituci en un nombre considerable de matries despecial rellevncia, com sn, per exemple, el desenvolupament dels drets i les llibertats fonamentals, el rgim electoral general i la regulaci dels principals rgans constitucionals. Per a la seva aprovaci, modificaci o derogaci, larticle 81.2 CE exigeix la majoria absoluta del Congrs dels Diputats en la votaci final sobre el conjunt del projecte. Tant les lleis marc com les lleis dharmonitzaci impliquen la possibilitat de modificar extraestatutriament les competncies autonmiques. El primer supsit preveu latribuci a una comunitat autnoma de la facultat de dictar normes legislatives, en matries de competncia estatal, en el marc dels principis i les directrius fixats per una llei estatal (art. 150.1 CE). Les lleis dharmonitzaci permeten, en canvi, la interferncia de lEstat en el camp competencial autonmic. s a dir, lEstat pot, quan aix ho exigeixi linters general, establir els principis necessaris per harmonitzar les disposicions normatives de les comunitats autnomes (art. 15 0.3 CE). Esquema I. La potestat legislativa: la titularitat II. La delegaci legislativa a favor del Govern 2.1. Les lleis de bases 2.2. La delegaci per elaborar textos refosos 2.3. El decret legislatiu III. La iniciativa legislativa 3.1. Governamental 3.2. Parlamentria 3.3. Autonmica 3.4. Popular IV. Les lleis orgniques V. Les lleis ordinries VI. Les lleis marc VII. Les lleis dharmonitzaci

PART GENERAL

3. Lorganitzaci territorial de lEstat: lAdministraci local. Ens que integren. La llei de bases del rgim local. La regulaci local a Catalunya. Introducci Dacord amb larticle 137 CE, lAdministraci local sintegra en lorganitzaci territorial de lEstat dissenyada pel text fonamental. Aquesta referncia a lAdministraci local engloba un conjunt dens pblics territorials dotats de competncies i potestats administratives sobre un territori determinat. La Constituci espanyola de 1978 es refereix als municipis, les provncies i les illes i estableix un rgim dautonomia per a la gesti dels seus interessos. La consideraci daquesta autonomia local comporta el trencament de la situaci preconstitucional, presidida pel principi de tutela per part de lAdministraci central de lEstat. La plasmaci jurdica del principi dautonomia local ha estat efectuada per la Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases de rgim local, i pel legislador catal, que ha desplegat els preceptes de la llei bsica de lEstat. La Llei de bases de rgim local de 1985 es fonament a constitucionalment en el ttol competencial de larticle 149.1.18 CE, relatiu al rgim jurdic de les administracions pbliques. Una interpretaci potser massa mplia daquest precepte, efectuada pel Tribunal Constitucional des de les seves primeres sentncies, ha perms la regulaci estatal de lorganitzaci i el rgim competencial dels ens locals garantits (segons la teoria de la garantia institucional, desenvolupada tamb en seu constitucional). El legislador estatal, doncs, assumeix el paper de garant de lautonomia local. La regulaci del rgim local a Catalunya ha estat efectuada mitjanant un conjunt de lleis dictades lany 1987. Entre aquestes, destaquem ara la Llei 8/1987, de 15 dabril, municipal i de rgim local de Catalunya. El fonament estatutari daquesta norma el trobem en larticle 9.8 de lEstatut dautonomia de Catalunya de 1979, referent al rgim local. En tot cas, els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin, integren tamb el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta sorganitza territorialment (art. 2.3 EAC). Catalunya estructura la seva organitzaci territorial bsica en municipis i vegueries, dacord amb larticle 83 EAC. Aquestes dues entitats locals es distingeixen pel fet que una delles, el municipi, s un ens constitucionalment necessari, mentre que laltra neix de lEstatut, com a forma prpia de lestructura territorial de Catalunya. Pel que fa al municipi, cal fixar -se en els seus aspectes organitzatius i competencials, tal com es regulen en el rgim legal vigent. Sha de fer un esment especial de la designaci dels rgans poltics, la qual cosa ha de ser completada amb una referncia succinta a les regles de funcionament. Cal referir -se, igualment, als principis bsics de lorganitzaci i de les competncies municipals. En aquest punt, cal tenir presents les disposicions de la normativa de rgim local, on concorren normes estatals, ja que lEstat t competncia sobre les bases daquesta matria, i normes autonmiques, sobre la base de la competncia autonmica. Aquestes disposicions estableixen un marc organitzatiu essencial, tot i que, en determinats mbits, remeten al legislador sectorial competent per ra de la matria. s primordial el principi de subsidiarietat en latribuci de competncies als municipis, pel qual es procura que aquestes sassignin als rgans ms prxims als ciutadans. Pel que fa a lorganitzaci i el funcionament dels municipis, cal tenir en compte lexistncia de determinats rgims municipals especials, com s el cas del consell obert, que es recull en un epgraf especfic. La Llei orgnica 6/2006, de reforma de lEstatut dautonomia de Catalunya, preveu que lmbit supramunicipal, que ha de regular una llei del Parlament, s constitut, en tot cas, per les comarques. LEstatut configura la comarca com a ens local amb personalitat jurdica prpia i format per municipis per a la gesti de les competncies i els serveis locals. Al seu torn, la vegueria s definida per lEAC ( art. 90) com lmbit territorial especfic per a lexercici del govern intermunicipal de cooperaci local i amb personalitat jurdica prpia, a la vegada que s la divisi territorial adoptada per la Generalitat per a lorganitzaci territorial dels seus serveis. La vegueria, com a govern local, t naturalesa territorial i gaudeix dautonomia per a la gesti dels seus interessos. Esquema I. LAdministraci local 1.1. Concepte, naturalesa i contingut II. Ens que integren lAdministraci local 2.1. Provncia 2.2. Illa 2.3. Municipi 2.4. Altres ens facultatius III. La Llei de bases de rgim local de 1985 i la Llei 8/1987, municipal i de rgim local de Catalunya 3.1. Fonaments competencials 3.2. Trets de les lleis 3.3. Principis bsics sobre organitzaci i rgim competencial Esquema I. Lorganitzaci territorial de lEstat 1. LAdministraci territorial 1.1. LAdministraci central

PART GENERAL

1.2. LAdministraci autonmica 1.3. LAdministraci local 2. LAdministraci institucional II. LAdministraci local: ens que la integren 1. Municipi 2. Provncia 3. Mancomunitats i agrupacions de municipis 4. Entitats locals menors 5. Lorganitzaci comarcal de Catalunya I. Lorganitzaci territorial de lEstat El poder dun estat es distribueix segons la seva estructura territorial. LEstat espanyol sestructura en comunitats autnomes, municipis, provncies i comarques. Les fonts jurdiques daquesta organitzaci territorial les trobem a la Constituci espanyola, la Llei de rgim jurdic de lAdministraci de lEstat i la Llei 6/1997, de 14 dabril, dorganitzaci i funcionament de lAdministraci general de lEstat. Es defineixen dos tipus dAdministraci: lAdministraci territorial integrada per la central, lautonmica i la local i lAdministraci institucional. 1. LAdministraci territorial 1.1. LAdministraci central LAdministraci central s lAdministraci de lEstat i est regulada per la Llei 6/1987, de 14 dabril, dorganitzaci i funcionament de lAdministraci general de lEstat. Els rgans que integren lAdministraci general de lEstat i els organismes pblics corresponents estenen la seva competncia a tot el territori espanyol, excepte en els casos en qu les normes que hi siguin aplicables els limitin expressament a una part daquest territori. LAdministraci general actua amb personalitat jurdica nica i t com a objectiu desenvolupar funcions executives de carcter administratiu. Aix mateix, lAdministraci central actua sota els principis dorganitzaci (jerarquia, descentralitzaci funcional, desconcentraci funcional i territorial, simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans, economia i adequaci dels mitjans als fins institucionals, i coordinaci) i sota els principis de funcionament (eficincia en lacompliment dobjectius i en lassignaci i la utilitzaci dels recursos pblics, responsabilitat per a la gesti pblica, racionalitzaci i agilitat en els procediments, servei efectiu als ciutadans, objectivitat i transparncia, etc.). Dins lAdministraci de lEstat es diferencien els rgans segents: a) rgans centrals. Inclouen els rgans superiors de lAdministraci de lEstat (Consell de Ministres, comissions delegades del Govern, president del Govern i vicepresidents, ministres i secretaris dEstat), els rgans directius de lAdministraci central (subsecretaris, secretaris generals, secretaris generals tcnics, directors i subdirectors generals) i el Consell dEstat, que s un rgan de carcter consultiu. b) rgans perifrics o territorials. Inclouen els delegats del Govern a les comunitats autnomes, els subdelegats del Govern i els directors insulars de lAdministraci general de lEstat. c) Administraci general de lEstat a lexterior. Inclou les missions diplomtiques, les delegacions i les oficines consulars, com tamb les institucions i els organismes pblics de lEstat que desenvolupen la seva actuaci a lexterior. 1.2. LAdministraci autonmica LAdministraci autonmica la integren el Consell de Govern, els consellers, els secretaris generals, els directors generals i els directors de serveis. A ms, compta tamb amb una administraci perifrica que t competncia en una part del territori i que recau en les delegacions territorials del Govern. 1.3. LAdministraci local LAdministraci local est formada pel conjunt de persones jurdiques que administren els interessos duna porci del territori inferior a una comunitat autnoma. Sn entitats locals territorials el municipi, la provncia, lilla, les comarques, les rees metropolitanes, les mancomunitats de municipis, etc. 2. LAdministraci institucional LAdministraci institucional s aquell sector de lAdministraci que est integrat per ens pblics menors de carcter no territorial, i t carcter instrumental. La formen organismes autnoms que poden ser corporatius (quan constitueixen una associaci permanent i obligatria de persones jurdiques per a la defensa dels seus interessos, com ara els collegis professionals, la Cambra de Comer de la Propietat Urbana, etc.) o b institucionals (ens pblics menors per al compliment de finalitats especfiques, com ara lInstitut Catal del Sl). II. LAdministraci local: ens que la integren Integren lAdministraci local els ens pblics menors de carcter territorial. A diferncia de lEstat o de les comunitats autnomes que disposen dun poder legislatiu i dun govern, a ms de la seva prpia administraci pblica, els ens locals sn noms Administraci pblica, ja que les seves opcions poltiques sn molt ms redudes i no tenen poder legislatiu ni poder judicial. Cal precisar, tanmateix, que, tot i estar mancades de poder legislatiu en sentit estricte, s que poden dictar normes mitjanant ordenances (de rang reglamentari) per tal de poder dur a terme els seus propis interessos i latribuci de competncies per a la seva gesti.

PART GENERAL

10

Larticle 142 de la Constituci espanyola estableix que les hisendes locals han de disposar dels mitjans suficients per desenvolupar les funcions que la llei atribueixi a les corporacions respectives, i que shan de nodrir fonamentalment de tributs propis i de participaci en els de lEstat i de les comunitats autnomes. La Constituci reconeix tres tipus dens locals de carcter territorial: el municipi (com a ens pblic menor), la provncia (com a agrupaci de municipis) i lilla. A ms, la Llei de bases del rgim local afegeix entre els ens locals les rees metropolitanes i les mancomunitats de municipis com a ens no territorials, i les comarques i les entitats inframunicipals com a ens territorials. La regulaci daquests ens locals es troba als articles 140 a 142 de la Constituci espanyola, a la Llei 7/1985, de 2 dabril, de bases del rgim local, i tamb a les lleis catalanes 5/1987, 6/1987 i 7/1987, de 4 dabril, i 8/1987, de 14 dabril. 1. Municipi s lens bsic i primari dins lAdministraci local. La Constituci reconeix personalitat jurdica plena al municipi i en garanteix lautonomia. s un ens territorial perqu forma part de lorganitzaci territorial de lEstat i reuneix totes les persones establertes al seu territori. Daltra banda, s un ens primari perqu s el primer ens pblic local en qu sorganitzen els ciutadans per a la persecuci de tots els seus interessos comuns. Sn elements del municipi: a) El territori. s lespai fsic sense el qual el municipi no podria subsistir. Sanomena terme municipal i constitueix el lmit dins el qual sexerceixen les competncies de lAjuntament. El terme municipal pot ser alterat de tal manera que un municipi es pot incorporar al limtrof o b dos o ms municipis es poden fusionar, i tamb s possible la segregaci de part dun municipi per formar-ne un dindependent o per agregar-se a una altre de limtrof. b) La poblaci. La integren totes les persones que es troben al terme municipal, ja siguin vens (els qui resideixen habitualment al terme municipal i figuren inscrits al Padr) o b domiciliats (menors dedat i estrangers que resideixen habitualment al terme municipal i estan inscrits al Padr). c) Lorganitzaci municipal. La formen lalcalde i el Ple de lAjuntament i constitueix lorganitzaci necessria per prendre les decisions adients per governar i dirigir el municipi. LAjuntament el componen lalcalde, que el presideix, i els regidors, que formen part del Ple. Els regidors sn elegits pels vens del municipi per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. Els alcaldes sn escollits pels regidors o pels mateixos vens. Als municipis de ms de 5.000 habitants hi ha tamb una comissi de govern, integrada per lalcalde i un nombre determinat de regidors nomenats per aquest. 2. Provncia s un ens local amb personalitat jurdica prpia, determinada per lagrupaci de municipis i per la divisi territorial per al compliment de les activitats de lEstat. No s un ens primari com el municipi ni una entitat bsica, ja que pot perdre substantivitat prpia en el cas de les comunitats autnomes uniprovincials, com La Rioja, Madrid, Cantbria, etc. La provncia compleix una funci de coordinaci i assistncia als serveis municipals a fi de garantir que es prestin els serveis mnims obligatoris, per tamb li correspon la prestaci de serveis de carcter supramunicipal. Les comunitats autnomes i lEstat tamb poden delegar competncies en les diputacions provincials. El territori provincial s el propi dels municipis que lintegren, i noms pot ser modificat per una llei orgnica (art.141 CE). Lorganitzaci provincial recau en la Diputaci Provincial. El Ple de la Diputaci s elegit entre els regidors escollits prviament en les eleccions dels ajuntaments dels municipis de la provncia. El Ple de la Diputaci s lrgan de control. El president de la Diputaci s elegit pel Ple de la Diputaci. Tamb es poden nomenar vicepresidents, que collaboren amb el president. Finalment, la Comissi de Govern est formada pel president i els membres designats per aquest, i s lrgan de coordinaci de les funcions executives. La Diputaci Provincial coordina els municipis i els assisteix per tal que es duguin a terme els serveis municipals. A ms, presta serveis de carcter supramunicipal o supracomarcal, alhora que fomenta i administra els interessos de la provncia. 3. Mancomunitats i agrupacions de municipis Les mancomunitats sn ens locals de naturalesa no territorial, sin institucional, que es constitueixen per lassociaci voluntria de dos o ms municipis amb lobjectiu de prestar un o ms serveis comuns a tots ells. Tenen plena personalitat jurdica per al compliment dels seus fins, independent de la dels municipis que la formen. Tenen una finalitat especfica per a serveis concrets i no es creen amb fins oberts. Els rgans que els componen no representen la poblaci, sin els municipis. 4. Entitats locals menors Tradicionalment aquest tipus dentitats ha existit amb diferents noms (caseries, parrquies, pedanies, barris, etc.) que es basen en lexistncia de nuclis de poblaci separats. Les comunitats autnomes les poden regular respectant unes regles bsiques: la iniciativa per crear-les correspon a la poblaci daquest nucli o a lAjuntament. Els acords sobre disposicions de bns i expropiaci forosa han de ser ratificats pel Ple de lAjuntament. 5. Lorganitzaci comarcal de Catalunya Els articles 141.3 i 152.3 de la Constituci espanyola preveuen la possibilitat que les comunitats autnomes estableixin circumscripcions territorials prpies, diferents de la provncia, basades en lagrupaci de municipis.

PART GENERAL

11

Daltra banda, lEstatut dautonomia de Catalunya preveu lestructuraci en municipis i comarques, i la Llei estatal de bases del rgim local reconeix les comarques com a ens locals. Lorganitzaci comarcal de Catalunya est regulada a la Llei catalana 6/1987, de 4 dabril, on es defineix la comarca com lens local format per lagrupaci de municipis contigus que t personalitat jurdica prpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins. Lorganitzaci de la comarca correspon al Consell Comarcal. Sn rgans daquest Consell: - El Ple, constitut pel president i altres consellers comarcals, que han de ser tamb regidors dels municipis de la comarca. - El president, elegit pel Ple. - La Comissi Especial de Comptes, que examina i estudia els comptes anuals del Consell Comarcal i nemet un informe. Els membres sn determinats pel Ple. - El gerent, amb funcions executives, nomenat i separat pel Ple. Les competncies de la comarca sn atribudes per les lleis del Parlament, que, en tot cas, li han datribuir competncies en matria dordenaci del territori i urbanisme, sanitat, serveis socials, cultura, esport, ensenyament, salubritat pblica i medi ambient. Tamb pot exercir competncies delegades o assignades per la Generalitat. Finalment, estableix i presta serveis supramunicipals complementaris dels municipis i coordina els serveis municipals. 1. Organitzaci Poltica i Administrativa de lEstat: Tema 7 LAdministraci local. Ens que la integren. La Llei de Bases del Rgim Local. La regulaci del rgim local a Catalunya. El municipi. rgans de representaci poltica i la seva designaci. Lnies generals de lorganitzaci i competncies municipals. Els rgims municipals especials. Lorganitzaci comarcal del Catalunya. 2. Tema 7 1.Ladministaci local. 2.Ens que la integren. 3.La llei de bases del rgim local. 4.La regulaci del rgim local a Catalunya. 5.El municipi. 6.rgans de representaci poltica i la seva designaci. Lnies generals de lorganitzaci. 7.Competncies municipals. 8.Els rgims municipals especials. 9.Lorganitzaci comarcal de Catalunya. 3. 1.LAdministraci local Procs devoluci histrica. -Els municipis han estat habitualment descentralitzacions de lestat unitari. -1833. Javier de Burgos divideix lEstat en 49 provincies. -1877. Elecci censitria dels consellers municipals. -1924. Estatut municipal. -1925. Estatut provincial: administraci local + rgan perifric. -1935. Llei municipal. -1955. Llei de rgim local. 4. 1.LAdministraci local Ladmistraci local s part de ladministraci pblica i es troba integrada per ens poltics menors de carcter territorial. Principals referncies normatives: -CE. Ttol VIII. Captol II. -Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases del rgim local. -Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 dabril, pel qual saprova el text refs de les disposicions legals vigents en matria de rgim local. -Decret legislatiu 2/2003, de 28 dabril, pel qual saprova el text refs de la Llei municipal i de rgim local de Catalunya 5. 1.LAdministraci local Principis constitucionals: -Ens territorials i la seva autonomia. -Solidaritat de nacionalitats i regions. -Igualtat econmica i social. -Carcter democrtic. -Progressiva descentralitzaci i trasps de competncies.

PART GENERAL

12

-Principi de progressivitat. -Principi de sucincia nancera. 6. 2.Ens que integren lAdministraci local Entitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL) -El municipi. -La provncia. -Lilla als arxiplags balear i canari. Altres entitats locals (art. 3.2 LRBRL) -Entitats dmbit inferior al municipi. -Les comarques. -Les rees metropolitanes. -Les mancomunitats de municipals. Distinci entre ens territorials i no territorials. 7. 2.Ens que integren lAdministraci local Distinci entre ens territorials i no territorials. Conceptes de cadascuna de les entitats locals. Capacitat jurdica de les entitats locals (art. 5 LRBRL). 8. 3.Referncies normatives estatals. La Llei de bases del rgim local CE Ttol VIII Captol II. Reconeixement de lautonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142) Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases del rgim local. -Principals aportacions. Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 dabril (desenvolupa la LRBRL). s desplegat en: -Reglament de bns de les entitats locals. -Reglament de poblaci i demarcaci territorial de les entitats locals. -Reglament dorganitzaci, funcionament i rgim jurdic de les entitats locals. Llei dHisendes Locals (text refs aprovat pel Reial decret legislatiu 2568/1986). Llei orgnica 5/1985, de 19 de juny, de rgim electoral general (LOREG) i les seves modicacions. Rgim del sl: Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny. Ordenaci urbanstica: Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, daprovaci del TR de la Llei dUrbanisme de Catalunya. En matria de funcionaris locals: EBEP i altres. Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim jurdic i procediment administratiu com. 9. 4.La regulaci del rgim local a Catalunya Concepci mplia del ttol competencial de la CE -Competncia compartida. -Jurisprudncia del TC. -Concepte dautonomia local. Art. 151 EAC: Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constituci, la competncia exclusiva sobre organitzaci territorial. Art. 2.3 EAC: Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren tamb el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta sorganitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia. Ttol II Captol IV El Govern Local. Art. 83 EAC: -1. Catalunya estructura la seva organitzaci territorial bsica en municipis i vegueries. -2. Lmbit supramunicipal s constitut, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. -3. Els altres ens supramunicipals que cre la Generalitat es fonamenten en la voluntat de collaboraci i associaci dels municipis. 10. 4.La regulaci del rgim local a Catalunya -El desplegament de lEAC demana noves lleis, per de moment: -Text Refs de la Llei Municipal i de Rgim Local de Catalunya(Decret legislatiu 2/2003 de 28 dabril). -Text refs de la Llei dOrganitzaci Comarcal de Catalunya(Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre). 11. 4.La regulaci del rgim local a Catalunya Organitzaci territorial de Catalunya (arts. 1, 2 i 3 LMRLC) -Els municipis i les comarques sn els ens locals en qu s'organitza territorialment la Generalitat de Catalunya. -Tenen tamb la condici dens locals de Catalunya la provncia, les entitats municipals descentralitzades, les entitats metropolitanes i les mancomunitats de municipis.

PART GENERAL

13

-El municipi, la comarca i la provncia tenen naturalesa territorial i gaudeixen dautonomia per a la gesti dels interessos respectius. Registre dens locals (art. 4 LMRLC) Llengua (art. 5 LMRLC) Legislaci sobre rgim local (art. 6 LMRLC) Principis dactuaci administrativa i control de legalitat (art. 7 LMRLC) 12. 4.La regulaci del rgim local a Catalunya Com a administracions pbliques corresponen als ens locals territorials de Catalunya, en lmbit de llurs competncies i en els termes establerts per la legislaci de rgim local, les potestats segents: -La reglamentria i la dautoorganitzaci. -La tributria i la nancera. -La de programaci o de planicaci. -Lexpropiatria. -La dinvestigaci, datermenament i de recuperaci doci de llurs bns. -La dexecuci forosa i la sancionadora. -La de revisi doci de llurs actes i acords. 13. 4.La regulaci del rgim local a Catalunya Prerrogatives dels ens locals territorials de Catalunya: -La de presumpci de legitimitat i la dexecutivitat de llurs actes i acords. -La dinembargabilitat de bns i drets. -La dexempci dels impostos de lEstat i de la Generalitat, en els termes establerts per les lleis. Les potestats i les prerrogatives dels ens locals territorials sn tamb aplicables als altres ens locals no territorials dacord amb el que estableixen llurs estatuts. 14. 4.La regulaci del rgim local a Catalunya Competncies dels ens locals: -Les que les lleis determinen. Aquestes competncies sexerceixen en rgim dautonomia i sota la responsabilitat dels ens locals, sens perjudici de la coordinaci deguda en llurs programaci i execuci amb les altres administracions pbliques, en els termes establerts per les lleis. -La Generalitat pot delegar competncies en els ens locals i atribuir-los la gesti ordinria dels serveis propis de lAdministraci de la Generalitat. -Els ens locals supramunicipals poden delegar competncies en els ens dmbit territorial inferior. -Les competncies municipals poden sser exercides per les comarques i per les entitats metropolitanes. Latribuci de competncies als ens locals sha de fer dacord amb la naturalesa i les caracterstiques daquests ens i les necessitats deccia o deconomia a satisfer, dacord amb el principi de subsidiarietat.

PART GENERAL

14

4.

El municipi. Els rgans de representaci poltica i la seva designaci. rgans necessaris i rgans complementaris. Lnies generals de la organitzaci i competncies municipals. Rgims municipals especials. Lorganitzaci comarcal de Catalunya. 15. 5. El municipi -Art. 137 CE: LEstat sorganitza territorialment en municipis, en provncies i en les comunitats autnomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen dautonomia per a la gesti dels interessos respectius. -Art. 140 CE: La Constituci garanteix lautonomia dels municipis, els quals gaudiran de personalitat jurdica plena. El govern i ladministraci municipal correspon als respectius ajuntaments, integrats pels batlles i els regidors. Els regidors seran elegits pels vens del municipi mitjanant sufragi universal igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per la llei. Els batlles seran elegits pels regidors o pels vens. La llei regular les condicions en qu sigui procedent el rgim de consell obert. -Art. 46 LMRLC: -El municipi s la unitat bsica de lorganitzaci territorial. -El municipi s lelement primari de participaci ciutadana en els afers pblics. -Autonomia local, personalitat jurdica i plena capacitat dactuaci. -Elements necessaris del municipi: territori, poblaci i organitzaci. 16. 6. rgans de representaci poltica i la seva designaci. -Art. 47 LMRLC: El govern i ladministraci municipals corresponen a lajuntament, integrat per lalcalde o batlle i els regidors. -rgans necessaris (art. 48.1 LMRLC): -Lalcalde, els tinents dalcalde i el ple. -Junta de Govern Local (+5.000 hab.) -Comissi especial de comptes. -rgans complementaris (art. 48.2 LMRLC): -Les comissions d'estudi, informe o consulta. -rgans de participaci ciutadana. -Sndic municipals de greuges. -Consell Assessor Urbanstic. -Junta Local de Seguretat. -Altres (art. 49 LMRLC). 17. 6. rgans de representaci poltica i la seva designaci. Grups municipals: -Potestatius (-20mil) o obligatoris (+20mil) -Cada llista electoral > 1 GM -Sha de constituir abans del primer ple ordinari. -Grup mixt. -Regidors no adscrits. 18. 6. rgans de representaci poltica i la seva designaci. Ple: -Format per tots els regidors i presidit per lAlcalde (art. 52 LMRLC) -Atribucions indelegables. -Atribucions delegables en al JGL o lAlcalde. -Afectacions de la Llei de Contractes del Sector Pblic (Llei 30/2007). 19. 6. rgans de representaci poltica i la seva designaci. Alcalde o alcaldessa: -Presidncia de la corporaci. -Atribucions indelegables. -Atribucions delegables en al JGL. -Afectacions de la Llei de Contractes del Sector Pblic (Llei 30/2007). 20. 6. rgans de representaci poltica i la seva designaci. Junta de Govern Local / Comissi de Govern: - Alcalde + mx. 1/3 del nombre legal de regidors del Ple. -Funcions dassistncia a lAlcalde. -Atribucions delegades per lAlcalde o el Ple. Tinncies dalcaldia: -Designats i revocats per lAlcalde dentre els membres de la JGL. -Substitueixen lAlcalde en els casos de vacants, malaltia o absncia. -Funcions delegades.

PART GENERAL

15

21. 6. rgans de representaci poltica i la seva designaci. Comissi Especial de Comptes: -Examina, estudia i informa dels comptes anuals de la corporaci. -Formada per membres de tots els grups municipals, per representaci proporcional o igual amb vot ponderat. 22. 6. rgans de representaci poltica i la seva designaci. rgans complementaris: -Sndic municipal de greuges. -Comissions destudi, dinforme o de consulta: -Obligatries a tots els municipis de +5mil i capitals de comarca. -Estudia i dictamina de forma prvia els assumptes que shan de sotmetre a Ple o a JGL. -El ple determina quantes i quines comissions hi ha. -Sistemes de participaci ciutadana: -rgans territorials de gesti descentralitzada. -rgans de participaci sectorial. Delegaci de funcions. -Nuclis separats de poblaci. 23. 7. Competncies municipals. -Competncies genriques: mbits materials i principis. -Serveis mnims: -Tots els municipis ->5mil habitants ->20mil habitants ->30mil habitants ->50mil habitants -Dispensa de prestaci -Delegaci de competncies -Activitats complementries 24. 8. Rgims municipals especials -Previsions legals. -Art. 72 LMRLC: -Rgim de Consell Obert -Muntanya -Turstics -Historicoartstics -Industrials -Altres previsions: -Lleis sectorials -Carta Municipal de Barcelona -Municipis de gran poblaci (Ttol X, modicaci LRBRL) 25. 8. Rgims municipals especials Consell Obert (art. 73 LMRLC): -<100 habitants. o tradici, -o <250hab. i caracterstiques especials. Cal acord de la majoria de vens, de 2/3 dels membres de lajuntament i acord del Govern. - Alcalde (comissi) i Consell General. 26. 8. Rgims municipals especials Municipis de muntanya (art. 74 LMRLC): -Municipis de comarques de muntanya: Alta Ribagora, Alt Urgell, Bergued, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Juss, Pallars Sobir, Ripolls, Solsons i Conselh Generau dera Val dAran -Tenir com a mnim el 65% del terme per sobre de cota 800m. -Tenir un pendent mitj superior al 29% i ms dun 60% del terme per sobre de cota 700m. -Benecis de legislaci sectorial i en prioritzaci de subvencions i inversions. 27. 8. Rgims municipals especials Municipis turstics (art. 75 LMRLC): -La mitjana ponderada anual de poblaci turstica sigui superior al nombre de vens i el nombre de places dallotjament turstic i de places de segona residncia sigui superior al nombre de vens. -O que el terme municipal inclogui una rea territorial que tingui la qualicaci de recurs turstic essencial.

PART GENERAL

16

-Benecis de legislaci sectorial. 28. 8. Rgims municipals especials Municipis histricoartstics (art. 76 LMRLC): -Siguin declarats conjunt histric. - Tinguin declarat conjunt histric, com a mnim, el 50% dels immobles del municipi. -rgan necessari: rgan especc d'estudi i de proposta en matria de conservaci, de protecci i de vigilncia del patrimoni historicoartstic. -Benecis derivats de convenis especcs amb la Generalitat. 29. 8. Rgims municipals especials Municipis industrials (art. 77 LMRLC): -Aquells en qu lactivitat econmica predominant correspon al sector secundari i la seva implantaci comporta la necessitat d'establir les mesures especials. -Serveis especials de promoci, seguretat i medi ambient. -Es podran establir convenis amb la Generalitat. 30. 8. Rgims municipals especials Rgim especial de Barcelona (art. 78 LMRLC): -Llei de la Carta Municipal de Barcelona (22/1998, de 30 de desembre). -Recurs al TC i sentncia -Llei 1/2006, de 13 de mar, que regula el rgim especial de Barcelona. 31. 8. Rgims municipals especials Rgim especial dels municipis de gran poblaci: -Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures de modernitzaci del govern local; que afegeix el Ttol X a la LRBRL. -Quins sn? -> 250.000 habitants. -Capitals de provncia > 175.000 habitants -Capitals de provncia o autonmiques, a iniciativa del Ple i decisi de lassemblea legislativa de la CA. -Municipis > 75.000 habitants, a iniciativa del Ple i decisi de lassemblea legislativa de la CA. 32. 8. Rgims municipals especials Rgim especial dels municipis de gran poblaci: rgans (art. 130 LRBRL): -rgans superiors: -Alcalde -Membres de la JGL -rgans directius: -Coordinadors grals. drea -Directors generals -Titular de lrgan de suport a la JGL i el regidor-secretari -Titular de lassessoria jurdica Secretari general del Ple Interventor general municipal -Titular de lrgan de gesti tributria, si sescau -Titulars dels mxims rgans de direcci dels OA i les EPELs. 33. 8. Rgims municipals especials Rgim especial dels municipis de gran poblaci: -Ple. -Comissions i secretari general del Ple. -Alcalde i tinents dalcalde. -Junta de Govern Local: membres no electes, regidor-secretari. -Districtes: obligatoris i presidits per un regidor. -Separaci de funcions comptables i de scalitzaci econmica. -rgan de resoluci de reclamacions econmicoadministratives. 34. 9. Lorganitzaci comarcal de Catalunya -Art. 84 LMRLC: la comarca es constitueix com una entitat local formada per lagrupaci de municipis contigus, que t personalitat jurdica prpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus ns. -Art. 85 LMRLC: Correspon a la comarca realitzar activitats i prestar serveis pblics dinters supramunicipal. Li correspon tamb assegurar lestabliment i ladequada prestaci dels serveis municipals en el territori de la

PART GENERAL

17

comarca i lexercici de les competncies municipals, en els termes establerts per la Llei de lorganitzaci comarcal de Catalunya i per la legislaci de rgim local. 35. 9. Lorganitzaci comarcal de Catalunya Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, que aprova el text refs de la Llei de lorganitzaci comarcal de Catalunya. -Criteris de divisi comarcal. -Cap municipi pot estar sense comarca. -Cap municipi pot formar part de ms duna comarca. -Entitat local de carcter territorial formada per lagrupaci de municipis contigus. -Territori i organitzaci: comarca i consell comarcal. 36. 9. Lorganitzaci comarcal de Catalunya -Creaci de noves comarques (art. 8 LOCC): -Lmits. -Modicaci de les demarcacions comarcals (art. 5 i 6 LOCC): -Per llei. Excepcions. -Iniciativa i tramitaci. -Canvi de comarca (art. 7 LOCC): -Canvi de denominaci (art. 9 LOCC). -Canvi de capitalitat (art. 10 LOCC). 37. 9. Lorganitzaci comarcal de Catalunya rgans del consell comarcal: -El ple. -La presidncia. -La vicepresidncia. -El consell dalcaldes. -La comissi especial de comptes. -El gerent. -Potestatius: -La comissi permanent del Ple. -Les comissions destudi, informe o consulta. 38. 9. Lorganitzaci comarcal de Catalunya Elecci del consell comarcal: -Quants membres t cada consell? -Procediment dassignaci. -Designaci dels membres del consell. -Constituci del consell. -Durada del mandat. 39. 9. Lorganitzaci comarcal de Catalunya Competncies comarcals: -Vetllar perqu, en els municipis del seu mbit territorial es duguin a terme, amb nivells de qualitat homogenis, els serveis, les activitats i les prestacions. -Competncies prpies (art. 28 LOCC) -Competncies atribudes per llei del Parlament. -Competncies delegades per altres administracions. 40. 9. Lorganitzaci comarcal de Catalunya -Planicaci: -Programa dactuaci comarcal. -Plans territorials parcials. -Comissi Assessora Comarcal. -Serveis del municipi capital de comarca. -Rgim especial de comarques de muntanya (art. 34 LOCC). -Rgim especial de comarques deprimides (art. 35 LOCC). -Iniciativa legislativa comarcal. -Finanament: -Recursos propis. -Fons de cooperaci local. -Aportacions dels municipis.

PART GENERAL

18

5. Caracterstiques de lordenament jurdic comunitari. Fonts del dret comunitari. Els tractats. Els reglaments. Les directives. Les institucions comunitries. La Comissi. El Consell. El parlament Europeu. El tribunal de justcia. El tribunal de comptes. Introducci El dret comunitari europeu es pot definir, en una primera aproximaci, com el conjunt de normes, o ordenament jurdic, orientat a la tasca comunitria europea. La seva funci ha estat cabdal en el procs dintegraci europea, ja que ni la Uni Europea, ni tampoc les comunitats europees, disposen dels instruments de poder pblic que caracteritzen els estats, per la qual cosa el dret pel qual shan regit o shan creat s lnic mitj que els ha perms desenvolupar aquest procs. Aix ho va expressar grficament el primer president de la Comissi Europea, Walter Hallstein, quan va afirmar que les comunitats europees no tenen ni exrcit ni policia, noms el dret que creen. Dacord amb la jurisprudncia del Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees, el dret comunitari es caracteritza per ser un ordenament jurdic nou i diferent del dret internacional pblic i dels drets dels estats: saplica directament, t el seu propi sistema de fonts, rgans de producci normativa i procediments propis, i disposa dun control jurisdiccional autnom (sentncies del TJCE Van Gend en Loos i Costa vs. ENEL; Dictamen 1/91, creaci de lEspai Econmic Europeu). En aquest context, els tractats constitutius han estat reconeguts com la carta constitucional duna comunitat de dret ( STJCE Les Verts i Dictamen 1/91): la idea de constituci com a creaci de les comunitats se supera i dna llo c a una norma fonamental que incorpora a lordenament jurdic rigidesa formal, supremacia formal i certa intangibilitat. Aquesta idea de comunitat de dret va impulsar la proclamaci de la Carta de drets fonamentals de la Uni Europea, signada pels presidents del Parlament Europeu, el Consell i la Comissi el 7 de desembre de 2000. En el moment present, aquesta carta ha estat substituda per laprovat al desembre de 2007, la qual es preveu que entri en vigor conjuntament amb el Tractat de Lisboa. Dins del sistema de fonts del dret comunitari europeu, cal distingir entre el dret originari o primari i el dret derivat o secundari. El dret primari est integrat pels tractats constitutius de les comunitats i els tractats que els han anat modificant al llarg d el temps: aix inclou, en primer terme, els tractats de la Uni Europea, amb les modificacions establertes pels tractats dAmsterdam i de Nia, i els tractats constitutius de la Comunitat Europea i de lEuratom (el Tractat CECA va expirar al juliol de 2002 ). Cal, per, afegir-hi, duna banda, els tractats dadhesi a les Comunitats Europees dels membres incorporats amb posterioritat a la seva creaci, i, de laltra, els tractats que han desenvolupat lesquema institucional comunitari, com lanomenat Tractat de fusi dels executius del 1965 que va unificar la Comissi i el Consell a les tres comunitats, els tractats pressupostaris del 1975, que van fonamentar el sistema pressupostari de les comunitats i van instituir el Tribunal de Comptes, i lActa relativa a lelecci dels membres del Parlament Europeu per sufragi universal directe del 1976, als quals cal afegir lActa nica europea del 1986 en all que estigui vigent. En el Tractat constitucional europeu estava previst simplificar tot aquest sistema normatiu, de manera que el Tractat seria lnica font de dret primari i derogaria tots els tractats anteriors. El Tractat de Lisboa, actualment en fase de ratificaci, preveu fer desaparixer la dualitat Uni Europea-Comunitat Europea i reordenar el dret originari a partir del Tractat de la Uni Europea i del Tractat de funcionament de la Uni Europea, que substitueix el Tractat de la Comunitat Europea, si b deixa subsistent tot el dret originari anterior. El dret derivat o secundari est integrat pels actes normatius emanats de les mateixes institucions comunitries. Aix inclou, en primer terme, els denominats actes tpics, previstos en larticle 249 del Tractat de la Comunitat Europea: el reglament, la directiva, la decisi i les recomanacions i els dictmens. El reglament s lacte de major intensitat normativa de lordenament jurdic comunitari. s una norma dabast general, obligatria en tots els seus elements i directament aplicable en tots els estats membres a partir de la seva publicaci al Diari Oficial de la Uni Europea. No requereix, per tant, cap acte dintermediaci normativa dels estats per tal de ser efica i generar drets i obligacions per a tots els seus ciutadans i organismes. Aix no exclou, tanmateix, que en determinats casos el mateix reglament atribueixi als estats determinades facultats per al seu desenvolupament. La directiva s una norma dabast general que obliga els estats pel que fa al resultat que sha dobtenir, si b els deixa llibertat quant a la forma i els mitjans que aquest s hagin demprar per assolir aquest objectiu. Per tant, imposa als estats una obligaci de resultat, que comprn la dadoptar les mesures nacionals necessries (s la denominada transposici de les directives als ordenaments nacionals). Els efectes jurdic s de la directiva sassocien, per tant, a la norma nacional de desplegament, si b la jurisprudncia del TJCE ha adms la possibilitat dinvocar directament les directives no transposades dins del termini establert en determinats supsits. La decisi s un acte jurdic individual dirigit a un o diversos destinataris determinats, i s obligatria per a aquests. Finalment, les recomanacions i els dictmens sn actes de carcter no vinculant, que es distingeixen pel fet que les recomanacions indiquen una l nia que sha de seguir i els dictmens es limiten a expressar un parer. Tot i el seu carcter no vinculant, poden ser preceptius en un procediment per a ladopci dun acte obligatori.

PART GENERAL

19

En segon terme hi ha els actes atpics, denominats aix perqu no es tan previstos expressament en els tractats. Aquest tipus dactes es caracteritzen per derivar duna atribuci de competncia a la comunitat europea sense especificar i tenen una naturalesa obscura i uns efectes jurdics indeterminats, de manera que noms queda clar que pertanyen a lordenament jurdic comunitari. El Tribunal de Justcia ha intervingut en el seu control, tot considerant que la seva competncia sestn a qualsevol acte destinat a produir efectes jurdics, amb independncia de la forma o de nominaci que adopti. Dins daquests actes sinclouen els que noms tenen abast intern (estatuts i reglaments interns de les institucions, reglaments financers, actes preparatoris) i els actes sui generis, com ara els que modifiquen les disposicions materials dels tractats o del dret derivat per delimitar-ne lmbit daplicaci, o els actes del Consell daprovaci dels tractats internacionals signats per la Comunitat. Lordenament jurdic comunitari es completa amb lacci convencional comunitria, els actes derivats de les estructures de cooperaci i els principis generals del dret. Pel que fa a lacci convencional, les comunitats europees tenen la capacitat de subscriure acords internacionals, que formen part del dret comunitari des de la seva entrada en vigor (STJCE Haegeman). Aquests acords poden ser subscrits per la Comunitat conjuntament amb els estats membres, supsit que es coneix com a acords mixtes. Pel que fa a les estructures de cooperaci, dins lmbit de la PESC sadopten les estratgies comunes, que identifiquen lmbit material de la PESC a les zones on els estats membres tenen interessos i que es despleguen mitjanant posicions comunes, referents de manera genrica a un assumpte geogrfic o temtic determinat, o accions comunes, refe rides a situacions especfiques. Dins lmbit de la CPJP es distingeixen (art. 34.2 TUE) les posicions comunes, que defineixen la posici de la Uni sobre un assumpte concret; les decisions marc, que tenen per objecte laproximaci de disposicions lega ls i reglamentries entre estats membres; les decisions, obligatries i sense efecte directe, i els convenis complementaris, acords que han dadoptar els estats dacord amb les seves disposicions constitucionals. Finalment, els principis generals del d ret, procedents del dret internacional pblic o dels ordenaments jurdics dels estats membres, han estat utilitzats algunes vegades per la jurisprudncia del Tribunal de Justcia. Esquema I. Caracterstiques del dret comunitari europeu 1.1. Autonomia respecte del dret internacional pblic i dels ordenaments jurdics estatals 1.2. La Uni Europea com a comunitat de dret: el carcter constitucional dels tractats II. Fonts del dret comunitari europeu 2.1. El dret originari 2.1.1. El Tractat de la Uni Europea i les seves modificacions 2.1.2. El Tractat constitutiu de la Comunitat Europea. El Tractat constitutiu de lEuratom 2.1.3. Els tractats dadhesi a les Comunitats Europees 2.1.4. El Tractat de fusi dels executius. Els tractats pressupostaris. L Acta relativa a lelecci dels membres del Parlament Europeu per sufragi universal directe 2.2. El dret derivat 2.2.1. El reglament 2.2.2. La directiva 2.2.3. La decisi 2.2.4. Les recomanacions i els dictmens 2.3. Lactivitat convencional comunitria 2.4. Els actes de les estructures de la cooperaci 2.4.1. En lmbit de la PESC 2.4.2. En lmbit de la CPJP 2.5. Els principis generals del dret Introducci La Uni Europea ha estat el resultat de levoluci del procs dintegraci econmica europea iniciat arran de la Declaraci Schuman, de 9 de maig de 1950, que va donar lloc a la creaci, lany segent, de la Comunitat Europea del Carb i de lAcer (CECA), i, lany 1957, de la Comunitat Econmica Europea (CEE) i la Comunitat Econ mica de lEnergia Atmica (CEEA o Euratom). Aquest procs sha desenvolupat a partir de dues dinmiques complementries: una dinmica daprofundiment en el procs dintegraci(mercat com, moneda nica) i una dinmica dampliaci pel que fa al nombre de membres (dels sis estats fundadors sha passat als actuals vint -i-set membres). El procs dintegraci europea es va rellanar a partir de la Declaraci de Laeken, de desembre de 2001, que va donar lloc al Projecte de tractat constitucional europeu, el qua l no va aconseguir reeixir pel resultat negatiu dels referndums a Frana i Holanda, i al Tractat de Lisboa, actualment en fase de ratificaci. Actualment, la Uni Europea es defineix com una associaci configurada a partir de tres elements o pilars. El primer pilar est configurat a partir de dues organitzacions internacionals dintegraci: la Comunitat Europea (antiga Comunitat Econmica Europea) i la Comunitat Europea de lEnergia Atmica (CEEA o Euratom). El segon i el tercer pilars sn dos instrumen ts de cooperaci: la poltica exterior i de seguretat comuna (PESC) i la cooperaci policial i judicial en matria penal (CPJP). La PESC t per objectiu desplegar la cooperaci poltica entre els estats membres de la Uni Europea en aquells mbits que no e stiguin coberts pel pilar comunitari. La

PART GENERAL

20

CPJP, per la seva banda, t per objectiu garantir als ciutadans de la Uni un alt grau de seguretat en el marc dun espai de llibertat, seguretat i justcia, i en aquest sentit preveu la cooperaci entre cossos poli cials i autoritats judicials en matria penal i, en particular, en la prevenci del racisme i la xenofbia. El Tractat constitucional europeu i, posteriorment, el Tractat de Lisboa han previst la supressi daquesta estructura de pilars. Les institucions comunitries estan determinades en larticle 7 del Tractat de la Comunitat Europea, i sn el Parlament Europeu, el Consell, la Comissi, el Tribunal de Justcia i el Tribunal de Comptes. Dins del sistema comunitari, cadascuna daquestes institucions t atribuda la representaci duna part dels interessos implicats. Aix, el Parlament Europeu representa linters dels pobles reunits en la Comunitat; el Consell representa linters dels estats; la Comissi representa linters de la comunitat mateixa; el Tribunal de Justcia representa el respecte del dret, i el Tribunal de Comptes, el control de lexecuci del pressupost comunitari. A ms daquestes institucions, el Tractat de la Comunitat Europea incorpora tamb altres rgans, com sn el Comit Econmic i Social, el Comit de les Regions, el Banc Europeu dInversions i els rgans de la Uni Econmica i Monetria, s a dir, el Banc Central Europeu i el Sistema Europeu de Bancs Centrals. La relaci entre les diferents institucions es regeix pel principi dequilibri institucional, dacord amb el qual cadascuna daquestes actua dins lmbit de les competncies que t atribudes. El Parlament Europeu, integrat per un nombre mxim de 785 diputats, s elegit per sufragi universal directe entre tots els ciutadans eur opeus cada cinc anys. El seu funcionament s de tipus parlamentari, si b les seves funcions no es corresponen exactament amb les dun parlament, tal com generalment sentn en un estat democrtic. Aix, gaudeix de plenes competncies pel que fa a laprova ci del pressupost i pot fiscalitzar lactuaci de la Comissi mitjanant els procediments parlamentaris habituals dinterpellacions, preguntes orals o escrites i, fins i tot, la presentaci duna moci de censura contra el president de la Comissi. Per, en canvi, i a diferncia dels parlaments estatals, no t reconeguda amb carcter exclusiu la potestad legislativa, sin solament la participaci en el procediment legislatiu, juntament amb el Consell. Ara b, en alguns casos (procediment de codecisi), aq uesta participaci pot arribar, fins i tot, a vetar una proposta del Consell. El Consell (Consell de la Uni Europea, Consell de Ministres) est integrat per un representant de cada estat membre, de rang ministerial i amb capacitat de comprometre internacionalment lestat (ministres dAfers Exteriors o b formacions especialitzades en mbits determinats, com Economia i Finances Ecofin, Agricultura, Transports, etc.). La presidncia s rotatria entre els estats membres, per perodes de sis mesos. Una peculiaritat del funcionament del Consell s ladopci de decisions pel sistema de majoria qualificada, segons el qual cada estat t assignat un nombre de vots en funci de la seva poblaci i la seva extensi territorial. Les competncies del Consell es despleguen en lmbit executiu (s el titular del poder executiu comunitari), normatiu (sel considera el legislador comunitari), pressupostari, de representaci internacional de les comunitats davant dels estats i altres organitzacions internacionals, i tamb t altres competncies reconegudes pels tractats, com les referents a la CPJP (adopci de decisions en aquest mbit) o a la salut pblica. En el desenvolupament de les seves funcions, el Consell actua assistit pel Comit de Representants Permanents (COREPER), integrat per les representacions permanents dels estats membres davant la Comunitat Europea. No sha de confondre el Consell amb el Consell Europeu, que integra els caps destat i de govern dels membres de la Uni Europea i actua preferentment en lmbit de la PESC. La Comissi est integrada, actualment, per vint -i-set membres, denominats comissaris, que sn nomenats en funci de la seva competncia professional i han de desenvolupar les seves funcions amb plena independncia respecte dels estat s dels quals sn nacionals. El president de la Comissi ha de ser proposat pel Consell i ha de ser ratificat pel Parlament. Un cop nomenat, el president ha de proposar la designaci dels comissaris, la qual ha de ser ratificada, al seu torn, pel Parlament. Les funcions de la Comissi es poden classificar en els grups segents: diniciativa (proposta dadopci dactes normatius), de control (s la guardiana dels tractats, vetlla per laplicaci del dret comunitari), dexecuci (dels actes que li atribueix el Consell) i altres, com la representaci davant dels estats i les organitzacions internacionals, la gesti de laparell burocrtic comunitari, la participaci en la PESC i les de carcter normatiu en matria duni duanera i competncia. El seu funcionam ent es basa en el principi de collegialitat: totes les decisions han de ser adoptades per la Comissi conjuntament. El Tribunal de Justcia t la naturalesa dun poder judicial imparcial. Sorganitza en el Tribunal de Justcia, el Tribunal de Primera Ins tncia i les sales jurisdiccionals per a contenciosos en matries especfiques (la primera daquestes sales va ser el Tribunal dela Funci Pblica Comunitria, especialitza en els contenciosos en matria de personal dels funcionaris comunitaris). Actualment integren el Tribunal de Justcia vint -i-set jutges i vuit advocats generals. Els advocats generals tenen la funci dauxiliar el Tribunal mitjanant la presentaci de conclusions motivades i imparcials sobre els assumptes plantejats. Les competncies d el Tribunal de Justcia se centren en el control de les violacions del dret comunitari imputables als estats (recurs dincompliment), el control de la legalitat de lactivitat o la inactivitat de les institucions comunitries (recurs danullaci, recurs per omissi, excepci dillegalitat i qesti prejudicial dapreciaci de validesa), la responsabilitat extracontractual de les comunitats i la interpretaci prejudicial del dret comunitari (qesti prejudicial dinterpretaci).

PART GENERAL

21

El Tribunal de Comptes t per objectiu la fiscalitzaci de les finances de la Uni Europea. Lintegren vint -i-set membres i t atribudes dues classes de competncies: consultives i de control. Les competncies consultives se centren en lemissi de dictmens sobre les decisions amb implicacions financeres. Les competncies de control sexerceixen sobre la totalitat dels ingressos i les despeses de les comunitats europees i de qualsevol organismes creat per aquestes, afecten tant els aspectes de legalitat com les qestions doportunitat i es fan efectives en dos tipus dinformes: els informes anuals obligatoris i els informes especials, emesos a petici duna instituci o per prpia iniciativa del Tribunal sobre un aspecte concret.

Esquema I. La Uni Europea 1.1. Orgens i desenvolupament de la Uni Europea 1.1.1. El Pla Schuman i la CECA 1.1.2. Els tractats de Roma: els tractats constitutius de la CEE i la CEEA 1.1.3. Les dinmiques daprofundiment i dampliaci. Ladhesi a les Comunitats Europees 1.1.4. El Tractat de la Uni Europea. El Tractat de reforma de la Uni Europea o Tractat de Lisboa 1.2. Estructura de la Uni Europea 1.2.1. Estructura de la Uni Europea: els pilars 1.2.2. La poltica exterior i de seguretat comuna. El Consell Europeu 1.2.3. La cooperaci policial i judicial en matria penal 1.2.4. El pilar comunitari: la Comunitat Europea i la Comunitat Europea de lEnergia Atmica II. Les institucions comunitries 2.1. Caracterstiques generals 2.1.1. Base poltica i sociolgica (interessos representats) 2.1.2. El principi dequilibri institucional 2.2. El Parlament Europeu 2.2.1. Organitzaci i funcionament: grups parlamentaris. Ple i comissions. Interpellacions i preguntes. Moci de censura 2.2.2. Competncies: pressupostries, de control, normatives, altre s 2.3. El Consell 2.3.1. Organitzaci i funcionament. La formaci de la voluntat al si del Consell: la majoria qualificada. El COREPER 2.3.2. Competncies i facultats del Consell: normatives i executives. Competncies en lmbit de les relacions exteriors 2.4. La Comissi 2.4.1. Organitzaci i funcionament. Nomenament dels seus membres. La collegialitat 2.4.2. Competncies de la Comissi: diniciativa, de control, altres 2.5. El Tribunal de Justcia 2.5.1. Organitzaci i funcionament: el Tribunal de Just cia, el Tribunal de Primera Instncia i el Tribunal de la Funci Pblica. Els jutges. Els advocats generals 2.5.2. Els recursos davant del Tribunal. Recursos directes (recurs danullaci, excepci dillegalitat, recurs per incompliment, recurs per respon sabilitat extracontractual). La qesti prejudicial dinterpretaci i dapreciaci de validesa 2.6. El Tribunal de Comptes 2.6.1. Organitzaci 2.6.2. Competncies consultives. Competncies de control

PART GENERAL

22

6.

LAdministraci pblica: concepte i principis. El dret administratiu. El reglament: concepte i classes de reglaments. Fonaments i lmits de la potestat reglamentaria. Introducci La complexitat caracterstica de lAdministraci pblica i del dret que la regula, explica que els esforos per definir aquestes institucions hagin arribat a resultats ms aviat modestos. Dacord amb una definici clssica, sent n per dret administratiu aquella part del dret pblic que t per objecte lorganitzaci, els mitjans i lactivitat de les administracions pbliques i les relacions jurdiques entre aquestes i altres subjectes (Zanobini). Com a nota complementria es pot d estacar que es tracta dun dret relativament recent, que va sorgir com a conseqncia de les revolucions constitucionals i, en particular, de la francesa de la fi del segle XVIII i que va crixer i es va desenvolupar a lEuropa continental, a diferncia del sistema anglosax del common law, on no existeix inicialment aquesta branca del dret. El concepte sacaba de perfilar amb lenumeraci de les caracterstiques prpies del dret administratiu (Garca de Enterra). Sassenyala, en aquest sentit, que el dr et administratiu: a) s el dret estatutari de les administracions pbliques, en el sentit que constitueix el conjunt de normes lestatut que saplica a lorganitzaci, els mitjans i lactivitat duna classe molt peculiar de persones jurdiques (les administracions), a les quals sostreu del dret general; b) forma part del dret pblic i presenta una ntima vinculaci amb el dret constitucional (ja que totes les institucions juridicoadministratives estan marcades per la regulaci bsica del poder i la llibertat continguda en la Constituci); c) s, aix mateix, el dret com a les administracions pbliques, en el sentit que ha de resoldre totes les qestions que les afecten, s autosuficient i pot cobrir les seves prpies llacunes basant -se en els principis generals, igualment propis; d) persegueix un equilibri difcil, per possible entre els privilegis de lAdministraci (el conjunt de poders, nombrosos i incisius, que lordenament li atribueix per assolir els interessos generals) i les garanties dels ciutadans (o posicions jurdiques de defensa per assegurar que aquells poders sexerceixen de manera regular i legtima); i e) exigeix, per regla general, la presncia duna administraci pblica com a condici daplicaci, ja sigui de manera allada (normes dorganitzaci), ja sigui en relacions jurdiques diverses amb els ciutadans (relaci juridicoadministrativa prototpica) o amb altres administracions (relacions interadministratives). Lamplitud del dret administratiu, el fet que sigui un dret fuga i canviant (Gamero) i la tendncia a fugir de la seva aplicaci (fugida al dret privat), sn altres elements per aprofundir en el seu coneixement. El concepte dAdministraci pblica encara presenta ms problemes. Tanmateix, s important determinar quan ens trobem amb una entitat que mereix aquest qualificatiu, perqu daix depenen el dret aplicable (el dret administratiu o un altre), els drets dels ciutadans i els rgans jurisdiccionals que els han de garantir (la jurisdicci contenciosa administrativa o una altra). Histricament, shan succet diverses teories, com les que identifiquen lAdministraci amb una funci o amb una organitzaci. La tesi dominant s la que estableix el concepte d Administraci a partir de la nota de la personalitatjurdica pblica (Garca de Enterra), tot subratllant que, per al dret administratiu,lAdministraci pblica s, abans que res, un subjecte de dret, un subjecte que fa declaracions de voluntat, que contracta, que s titular de potestats, drets i obligacions, que s titular dun patrimoni, que est subjecte a responsabilitat jurdica i que pot ser enjudiciat pels tribunals. Aix, podem definir lAdministraci com aquella organitzaci pblica dirigida pel Govern, amb el qual forma el poder executiu, dotada de perso nalitat jurdica i amb carcter servicial. LAdministraci t carcter servicial s vicria, perqu constitueix una organitzaci instrumental subordinada a la direcci del Govern i actua amb plena submissi a la llei i al dret per a la consecuci dels interessos generals (art. 103 CE). Daltra banda, ls del terme Administraci, en singular, sha dentendre com una sntesi convencional, ja que s evident lexistncia dun sistema de pluralitat dadministracions (estatal, autonmica, local) i de diverse s classes dadministracions dins de cada nivell de govern (territorial, institucional, corporativa). Finalment, cal tenir en compte que lequaci entre Administraci pblica i dret administratiu es trenca en determinats casos (aplicaci instrumental del dret administratiu art. 1.3 LJCA, actes poltics o de Govern art. 2a LJCA i fugida del dret administratiu). El principi de legalitat sorgeix amb lestat liberal i constitueix la manifestaci primria i essencial de lestat de dret. A la Constituc i espanyola, que el consagra solemnement, la subjecci a la llei i a lordenament jurdic en general es fa explcita tant per als poders pblics en general com per a lAdministraci en particular (art. 1.1, 9.1, 9.3, 103.1 i 106.1 CE). A diferncia dels c iutadans, aquesta no pot fer tot all que la llei no prohibeix (vinculaci negativa a la llei), sin que requereix apoderaments legals concrets per part daquesta (principi de vinculaci positiva), especialment en el cas dactuacions desfavorables o restri ctives de drets. Aquesta idea sexpressa tcnicament en el concepte de potestat. La potestat administrativa s aquella situaci de poder que habilita el seu titular per imposar conductes a terceres persones, de manera unilateral, mitjanant la constituci , la modificaci o lextinci de relacions jurdiques o mitjanant la modificaci de lestat material de coses existent. Es tracta dun poder efectiu, atribut directament per lordenament, previ i independent de qualsevol relaci jurdica. En qualsevol c as, lexercici daquest poder no es fa en benefici propi, sin en inters daltri (en el cas de lAdministraci, en benefici dels interessos generals), i resta sotms a les condicions establertes per la llei i al control judicial. Les potestats es classif iquen dacord amb el criteri de qui ns el titular (pbliques o privades), dacord amb el seu objecte o contingut (reglamentries, expropiatries, sancionadores, disciplinries, etc.) i dacord amb la seva forma datribuci (la situaci normal consisteix en una atribuci per llei heteroatribuci, de manera expressa i amb un objecte especfic, per tamb es donen els supsits contraris, ms problemtics: atribuci per

PART GENERAL

23

reglament autoatribuci, de manera implcita i amb un contingut ms genric). Aquesta tamb desemboca en una distinci fonamental, en funci que lAdministraci no disposi de marges dactuaci o dapreciaci en lexercici del poder que t conferit (potestats reglades) o s que disposi daquests marges dapreciaci subjectiva, amb la qual cosa ser legtim que opti per diverses solucions, igualment vlides (potestats discrecionals). Aquestes potestats no poden desembocar en ladopci de solucions arbitrries, per signifiquen un risc evident per als drets i interessos dels ciutadans i una major dificultat de control judicial. Per aquest motiu, sha bastit una autntica bateria de mitjans de control de la discrecionalitat administrativa, a partir de la idea bsica que mai no pot existir una potestat plenament discrecional i de la distinci entre aquestes potestats i els anomenats conceptes jurdics indeterminats (bona fe, urgncia, inters pblic, etc.). Aquests conceptes se sost no confereixen una llibertat interpretativa a lAdministraci, sin que remeten a una nica soluci justa en cada cas (o hi ha bona fe o no nhi ha, etc.). El control de la discrecionalitat administrativa sarticula a travs del control dels elements reglats presents en tota potestat (existncia de la potestat, ens i rgan competent, procediment que cal seguir) i, en particular, de la seva finalitat (lexercici de la potestat per a una finalitat diferent de la prevista per la norma atributiva condueix a la desviaci de poder: art. 63 LRJPAC i 70.2 LJ), del control dels fets determinants (realitat material que justif ica lexercici de la potestat) i del control a travs dels principis generals del dret. En lmbit doctrinal continua viva una encesa polmica entre els partidaris dincrementar el control judicial de les potestats discrecionals (Garca de Enterra, Fernn dez) i els qui sostenen que aquest capteniment desembocaria en una substituci illegtima del criteri de lAdministraci pel criteri dels jutges (Parejo, Snchez Morn). Esquema I. El dret administratiu 1.1. Concepte 1.2. Caracterstiques II. LAdministraci pblica 2.1. Concepte 2.2. LAdministraci com a persona jurdica 2.3. Configuraci constitucional 2.3.1. LAdministraci en lestat social i democrtic de dret 2.3.2. La pluralitat dadministracions pbliques III. El principi de legalitat 3.1. Origen histric. Lestat liberal de dret 3.2. La vinculaci positiva de lAdministraci a la llei i al dret IV. Les potestats administratives 4.1. Concepte de potestat administrativa 4.2. Classes de potestats 4.3. Latribuci legal de potestats a lAdminist raci 4.4. Potestats reglades i potestats discrecionals 4.5. El control judicial de la discrecionalitat administrativa 4.5.1. Discrecionalitat i conceptes jurdics indeterminats 4.5.2. El control dels elements reglats. La desviaci de poder 4.5.3. El control dels fets determinants 4.5.4. El control a travs dels principis generals del Dret 4.5.5. La polmica doctrinal sobre el control judicial de la discrecionalitat

PART GENERAL

24

7. La relaci juridicoadministrativa: concepte i elements. La personalitat jurdica de les administracions publiques. El ciutad com a titular de drets davant lAdministraci. Introducci La relaci juridicoadministrativa s la relaci regulada pel dret administratiu entre diversos subjectes, dels quals almenys un s una administraci pblica, que es poden trobar en situacions jurdiques diverses, tant actives (titularitat de potestats, de drets subjectius o dinteressos), com passives (subjecci, obligaci, crrega), o fins i tot mixtes (estatus). La relaci prototpica s la que vincula una a dministraci amb un particular, per lAdministraci tamb es pot relacionar de manera simultnia amb diversos ciutadans amb interessos contraposats (selecci de personal o de contractistes, resoluci de recursos, exercici de funcions arbitrals), en una re laci triangular o multilateral que exigeix que extremi la seva objectivitat, aix com amb altres administracions (relacions interadministratives). La posici jurdica de lAdministraci es fonamenta en la idea de personalitat jurdica. LAdministraci s una persona jurdica, un ens personificat que es configura com el subjecte de tot el conjunt de relacions jurdiques en les quals interv, per damunt de la contingncia dels rgans concrets que la integren i de les seves respectives funcions i competncies. Aquesta idea s la que permet reconduir i fer responsable de lactuaci del conjunt drgans i persones que integren una administraci, aquesta administraci considerada com un tot. Transcendint aquestes primeres afirmacions, cal precisar que la Const ituci espanyola de 1978 estableix un estat organitzat territorialment de manera complexa, la qual cosa implica lexistncia duna pluralitat dadministracions pbliques. Al costat de lAdministraci de lEstat, les comunitats autnomes i els ens locals di sposen igualment de personalitat jurdica prpia, aix com les entitats institucionals o corporatives resultants dulteriors personificacions, efectuades, amb carcter instrumental, per lordenament jurdic. Lexistncia daquestes darreres va fonamentar l a distinci clssica entre ens territorials i ens no territorials (instrumentals o institucionals i corporatius). Els primers, ens poltics primaris, es caracteritzaren per disposar dun territori, per exercir competncies en tot aquest territori, i, per tant, per afectar el conjunt de la poblaci que shi trobi, i per la seva vocaci dexercir competncies generals i atendre tots els problemes que afectin aquesta poblaci, notes que no es donen, contrriament, en els segons. La creaci dens no territorial s obeeix a motivacions diverses, des de la convenincia de segregar determinades unitats de lorganitzaci jerrquica i piramidal de lAdministraci per afavorir una actuaci ms efica o ms neutral, fins al desig de subjectar -les a sectors de lordenament jurdic diferents del dret administratiu. LAdministraci instrumental constitueix una expressi de sntesi que engloba una autntica galxia dentitats dotades de personalitat jurdica, funcions, patrimoni i pressupost propis, amb una denominaci, una naturalesa i un rgim jurdic sensiblementdiversos, per amb la finalitat comuna de servir dinstrument dactuaci de lens pblic territorial del qual depenen o al qual es troben vinculats. En lmbit de lAdministraci estatal i amb la denominaci gene ral dorganismes pblics, es distingeix entre els organismes autnoms, les entitats pbliques empresarials i les agncies estatals. Tots aquests ens instrumentals tenen naturalesa pblica, per els organismes autnoms es regeixen pel dret administratiu, le s entitats pbliques empresarials resten subjectes principalment al dret privat i les agncies ho estan al rgim que es determini en cada cas. En lmbit de la Generalitat de Catalunya, la regulaci fonamental daquests organismes instrumentals es troba en la Llei de finances pbliques de Catalunya i la Llei de lempresa pblica catalana, on trobem denominacions diferents a les anteriors. Tamb cal tenir en compte lexistncia dun seguit dorganismes que escapen daquesta classificaci, com ocorre en el ca s de les administracions independents (o dotades dun rgim dautonomia reforat, vid. la disposici addicional desena de la LOFAGE), les universitats pbliques i les fundacions pbliques. Les administracions territorials tamb exerceixen competncies o intervenen en el mercat a travs de societats mercantils prpies o participades, les quals, tot i que no tenen naturalesa juridicopblica, no diesen de constituir instruments organitzatius del nivell administratiu corresponent. Lanomenada Administraci corporativa integra un seguit dentitats de base asociativa i naturalesa privada que tenen per objectiu principal la defensa dels interessos comuns dels seus membres. Tanmateix, els ens territorials utilitzen aquestes entitats per assolir determinades finalitats pbliques. Aquesta operaci sinstrumenta a partir de lassignaci o la delegaci de competncies administratives a les corporacions privades, per tal que les exerceixin sota el control de lAdministraci i amb subjecci, en aquests casos, al rgim propi daquesta. Entre les entitats que integren aquesta classe dadministraci figuren les cambres agrries, les cambres oficials de comer, indstria i navegaci, les cambres de la propietat urbana, les confraries de pescadors i els collegis professionals. Tots els ens pblics, com a persones jurdiques, tenen capacitat, s a dir, aptitud per intervenir en el trfic jurdic. La capacitat jurdica es regeix pel principi de generalitat, en el cas dels ens territorials o ens pblics primaris, i pel principi despecialitat, en el cas dels ens instrumentals, per en ambds casos ho fa amb els lmits derivats del principi de legalitat i de la distribuci de competncies. Laltre subjecte habitual de la relaci juridicoadministrativa s el ciutad. Fins fa poc temps, en la legislaci, la doctrina i la jurisprudncia era del tot usual el mot administrat, referit a la persona fsica o jurdica privada que es relaciona amb lAdministraci. Per damunt daquest s terminolgic, lindividu no apareix en la teoria de lestat

PART GENERAL

25

de dret com un mer subjecte de relacions passives, com un sbdit que suporta amb resignaci un poder extern i superior contra el qual no disposa de cap eina jurdica. El particular, doncs, esdev titular de drets enfront de lAdministraci, s titul ar de relacions jurdiques actives. Conv no oblidar que el dret administratiu manifesta una tensi constant entre la idea d inters general que presideix lactuaci administrativa i la idea dinteressos privats dels ciutadans. Des daquest punt de vista, cal distingir entre les relacions jurdiques passives i les relacions jurdiques actives. Pel que fa a aquestes darreres, la doctrina ms autoritzada es basa en lafirmaci en favor dels ciutadans dels drets subjectius tpics, ja siguin dretsde naturalesa patrimonial (obligacionals o reals), drets reconeguts o creats per actes administratius, o, finalment, els anomenats drets de llibertat (situacions de llibertat individual construdes tcnicament com a drets). Les posicions actives atpiques sidentifiquen, ms enll dels drets subjectius, com a interessos legtims, els quals sn susceptibles de protecci jurdica i atorguen igualment al ciutad un poder de reacci enfront de lactivitat administrativa, quan aquesta no infringeix drets per saparta de la legalitat en perjudici dels seus interessos. La tutela de les posicions actives dels ciutadans t la mxima garantia jurdica en el reconeixement de laccs a la via judicial. En aquest darrer sentit, s especialment remarcable la incidncia de larticle 24.1 de la Constituci (dret a la tutela judicial efectiva), sobretot pel que fa a leixamplament de la categoria de linters legtim. Finalment, cal referir-se al catleg de drets que larticle 35 LRJPAC reconeix als ciutadans en les seves relacions amb les administracions pbliques. Aquesta relaci de drets abasta des dels drets dinformaci dels ciutadans fins als drets que es refereixen a la relaci personal amb els servidors pblics, passant per diferents drets de tramitaci i documentaci. El dret a ls de les llenges oficials de les comunitats autnomes i el dret a laccs a arxius i registres tenen un tractament especial en els articles 36 i 37 LRJPAC, respectivament. La Llei 11/2007, daccs electrnic dels ciutadans als serveis pblics, ha reforat i ampliat aquests drets des de la perspectiva de les relacions telemtiques amb lAdministraci. Esquema I. La relaci juridicoadministrativa 1.1. Concepte 1.2. Elements II. La posici jurdica de lAdministraci 2.1. Latribuci de personalitat j urdica 2.2. Pluralitat de personificacions juridicopbliques 2.3. Capacitat jurdica dels ens pblics III. Tipologia de les entitats pbliques 3.1. Ens territorials o ens poltics primaris 3.1.1. LAdministraci de lEstat com a persona jurdica nica 3.1.2. LAdministraci de les comunitats autnomes 3.1.3. Els ens que componen lAdministraci local 3.2. Les personificacions instrumentals: lAdministraci institucional i les peculiaritats de les corporacions de dret pblic 3.3. Altres categories dens pblics IV. La posici jurdica del ciutad 4.1. Estat de dret i ciutad 4.2. Capacitat jurdica i capacitat dobrar 4.3. La problemtica distinci entre relacions de subjecci general i relacions de subjecci especial V. Les situacions jurdiques del ciutad 5.1. Les situacions jurdiques actives 5.1.1 Els drets subjectius 5.1.2. Els interessos legtims 5.2. Les situacions jurdiques passives (deures, obligacions, crregues) 5.3. Les situacions jurdiques mixtes (estatus) VI. Els drets dels ciutadans en les seves relacions amb lAdministraci

PART GENERAL

26

8. Lacte administratiu: concepte, elements i classes. La motivacio i la forma. El silenci administratiu. Leficacia de lacte administratiu: principis generals. Executivitat de lacte adminsitratiu. La notificacio i la publicacio. Invalidesa dels actes: nul.litat de ple dret, anul.labilitat. Introducci Lactivitat de lAdministraci es pot analitzar des duna perspectiva material, atenent la seva incidncia sobre els drets i inter essos dels particulars (activitat de limitaci, prestacional, de foment, etc.), o des duna perspectiva formal, centrada en el vehicle o el producte final de lactuaci administrativa. Des daquesta perspectiva, lactivitat jurdica de lAdministraci es c oncreta, en alguns casos, en actuacions de carcter bilateral o multilateral (contractes, convenis) i, la majoria de les vegades, en actuacions de carcter unilateral, que tenen per objecte la creaci de normes (reglaments) o laplicaci de normes de rang legal o reglamentari (actes administratius). En una definici clssica, sentn per acte administratiu tota declaraci de voluntat, de judici, de coneixement o de desig, realitzada per lAdministraci en exercici duna potestat administrativa diferent de la potestat reglamentria (Zanobini). Daquest concepte, cal exclouren, en conseqncia, les activitats que no consisteixin en una declaraci intellectual (com lactivitat material o tcnica), les actuacions administratives subjectes al dret privat, les declaracions o els actes daplicaci que no provinguin de lAdministraci (actes jurdics daltres poders pblics o dels ciutadans), els negocis jurdics bilaterals (convenis i contractes) i els reglaments. Aquests darrers, pel seu carcter normatiu, sinc orporen a lordenament jurdic i sn susceptibles de mltiples aplicacions, mentre que els actes administratius, desprovets de fora normativa, es limiten a aplicar les normes i sexhaureixen amb aquesta aplicaci. Els actes administratius (resolucions p er les quals es realitza un nomenament, satorga una autoritzaci, es concedeix una subvenci, sacorda una expropiaci, simposa una sanci, etc., o declaracions administratives de judici informes, dictmens, de coneixement inscripcions registrals, anotacions, certificacions, aixecaments dactes o de desig peticions dun rgan a un altre) constitueixen el producte jurdic ms abundant en el dret administratiu i sn una de les figures en qu es concreta lactivitat ms caracterstica de les administrac ions pbliques quan exerceixen potestats pbliques. La utilitat daquesta categoria abstracta i sinttica rau en la possibilitat de bastir un rgim jurdic com (principis, elements, requisits, forma de producci i dexterioritzaci, rgim dimpugnaci) i daplicar-lo en bloc a un gran conjunt dactuacions tpiques de lAdministraci. Aquest rgim general es troba establert principalment en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com (LRJPAC). Els actes administratius es poden classificar dacord amb diversos criteris, entre altres, segons ladministraci que els dicta (comunitaris, estatals, autonmics, provincials, municipals, institucionals), segons la manera com sexpressen (expressos, tcits, presumptes), segons el nombre de destinataris (singulars, generals, plurals), segons el contingut (favorables, desfavorables), segons la funci que acompleixen dins delprocediment (resolutoris, de trmit), segons la impugnabilitat en l a via administrativa (esgoten la via administrativa, no esgoten la via administrativa) i segons la possibilitat que tenen de ser impugnats (ferms, no ferms). Lacte administratiu est format per diversos elements: subjectius, materials i formals. Entre aquests darrers, la motivaci t un valor especial (art. 54 LRJPAC), perqu exterioritza les raons que serveixen de fonament a la decisi administrativa i que, per tant, permeten el control de la causa de lacte i del procediment que sha seguit per adoptar-lo. LAdministraci t lobligaci general de dictar una resoluci expressa en tots els procediments i de notificar -la, tant si el procediment sha iniciat dofici com si sha iniciat a sollicitud de la persona interessada (art. 58 LRJPAC). Si transcor re el termini de qu disposa lAdministraci per resoldre i notificar la decisi, i no ho fa, es produeix el silenci administratiu (art. 43 LRJPAC), tcnica que consisteix a atorgar efectes estimatoris (silenci positiu) o desestimatoris (silenci negatiu) a les pretensions dels sollicitants. Actualment, es preveu una clusula general a favor del silenci positiu, per les excepcions legals a aquesta regla sn fora rellevants. El fet que un acte sigui exprs o presumpte (produt per silenci) i, en aquest dar rer cas, estimatori o desestimatori, t conseqncies importants, ja que varien la capacitat de lAdministraci per apartar -sen, la posici del ciutad afectat i els terminis dimpugnaci. Els actes obtinguts per silenci es poden fer valer tant davant lAdministraci com davant de qualsevol altra persona fsica o jurdica, pblica o privada, i es poden acreditar per qualsevol mitj de prova, incloent-hi la certificaci, que la persona interessada pot sollicitar i que lAdministraci ha demetre en un termini mxim de quinze dies. Lordenament parteix de la presumpci de validesa dels actes administratius i de la seva eficcia immediata des que es dicten (art. 57.1 LRJPAC). Tanmateix, la Llei tamb preveu rgims deficcia diferents (eficcia demorada, su spesa, retroactiva). En particular, leficcia sempre resta demorada a la notificaci (personal, postal o electrnica) a les persones interessades de tots aquells actes que afectin llurs drets o interessos, notificaci que en alguns casos es pot substituir per la publicaci oficial de lacte (art. 58-61 LRJPAC). Sobre lexecutivitat, cal tenir en compte que s un dels trets ms significatius de la posici jurdica de lAdministraci. Lacte administratiu es considera ttol suficient per a lexecuci, i lAdministraci la pot dur a terme sense requerir, en principi, lauxili judicial. Lenumeraci i el rgim general dels mitjans dexecuci forosa (constrenyiment sobre el patrimoni, execuci subsidiria, multa coercitiva, compulsi sobre les persones) es

PART GENERAL

27

troben igualment a la LRJPAC (art. 94 -100). Lautoritzaci judicial s necessria, en canvi, quan lexecuci forosa dels actes requereix lentrada en el domicili de les persones interessades. Ladequaci dels actes administratius a lordenament es valora dacord amb la teoria de les nullitats, que determina que els actes que infringeixen lordenament han de ser sancionats amb la prdua de la seva validesa i eficcia. Aquesta teoria distingeix dos tipus de vicis: els determinants de la nullitat de ple dret i els determinants de lanullabilitat (art. 62-67 LRJPAC). Els supsits que determinen la nullitat de ple dret es troben recollits en larticle 62 LRJPAC, que els defineix de manera ms aviat restrictiva. I s que, per regla general, el dret administratiu nicament respon als vicis de legalitat dels actes afirmant la seva anullabilitat. Aix es dedueix del carcter genric que presenta larticle 63 LRJPAC, segons el qual sn anullables els actes de lAdministraci que incorrin en qualsevol infracci de lordenament jurdic, incloent-hi la desviaci de poder (tret que, per la gravetat de la infracci legal, calgui considerar los nuls de ple dret). Les diferncies entre lun i laltre rgims sn notries, particularment pel que fa a les possibilitats de defensa dels particulars. En determinats supsits, lincompliment de terminis o de requisits formals es consideren simples irregularitats o actes invalidants, s a dir, no determinen ni la nullitat ni lanullabilitat de lacte. La nullitat i lanullabilitat dels actes administratius es complementa amb un conjunt de preceptes destinats a garantir una interpretaci restrictiva dels vicis (intransmissibilitat, conversi, conservaci i validaci). La validaci (art. 67 LRJPAC) s lacte administratiu per mitj del qual sesmenen els vicis dun acte administratiu anterior. Com que la nullitat s un vici irreparable, noms poden ser objecte de validaci els actes anullables. Esquema I. Concepte i classes dacte administratiu 1.1. Concepte i diferncies amb altres actes i negocis jurdics 1.2. Classes 1.2.1. Segons ladministraci que els dicta (comunitaris, estatals, autonmics, provincials, municipals, institucionals) 1.2.2. Segons el contingut que inclouen (favorables, desfavorables o de gravamen) 1.2.3. Segons la manera com sexpressen (expressos, tcits, presumptes) 1.2.4. Segons la posici que ocupa lacte en el procediment administratiu (resolutoris, de trmit) 1.2.5. Segons la impugnabilitat en la via administrativa (esgoten la via administrativa , no esgoten la via administrativa) II. Elements de lacte administratiu 2.1. Elements subjectius 2.1.1 Autoritat administrativa 2.1.2. Destinatari de lacte 2.2. Requisits de lacte administratiu 2.2.1. Pressupsit de fet 2.2.2. Finalitat 2.2.3. Motivaci 2.3. Contingut 2.3.1. Elements reglats 2.3.2. Elements discrecionals 2.4. Elements formals 2.4.1. Procediment 2.4.2. Forma de manifestaci de lacte administratiu III. El silenci administratiu 3.1. Obligaci de resoldre i de notificar. Terminis 3.2. El silenci administratiu en els procediments iniciats a instncia de les persones interessades: el silenci positiu com a regla general i els supsits de silenci negatiu 3.3. La vinculaci de lAdministraci al sentit del silenci 3.4. El silenci administratiu en els procediments iniciats dofici 3.5. Acreditaci i certificaci dactes presumptes IV. Eficcia de lacte administratiu: principis generals 4.1. La regla general de leficcia immediata dels actes administratius 4.2. Eficcia demorada i retroactivi tat dels actes 4.3. Suspensi de leficcia 4.4. El requisit de la notificaci o publicaci dels actes 4.4.1. Destinataris 4.4.2. Contingut i termes de la notificaci 4.4.3. Forma en qu sha de realitzar i classes de notificaci 4.4.4. Supsits de publicaci de lacte administratiu V. Executivitat de lacte administratiu 5.1. Concepte dexecutivitat 5.2. Lexecuci forosa dels actes administratius: requisits 5.3. Mitjans dexecuci forosa

PART GENERAL

28

5.3.1. Constrenyiment sobre el patrimoni 5.3.2. Execuci subsidiria 5.3.3. Multa coercitiva 5.3.4. Compulsi sobre les persones VI. Invalidesa dels actes administratius 6.1. La teoria de les nullitats 6.1.1. La nullitat absoluta o de ple dret 6.1.2. La nullitat relativa o anullabilitat 6.1.3. Les irregularitats no invalidants 6.2. Limitaci dels efectes dels vicis dels actes administratius 6.3. Referncia especial a la validaci dels actes anullables CONCEPTE I CLASSES. ELEMENTS. LA MOTIVACI I LA FORMA Esquema I. Lacte administratiu: concepte i classes 1. Concepte 2. Classes II. Elements 1. Element subjectiu 2. Element objectiu 3. Element teleolgic 4. Element formal III. La motivaci i la forma I. Lacte administratiu: concepte i classes 1. Concepte La doctrina defineix lacte administratiu com qualsevol declaraci de voluntat, de judici, de coneixement o de desig realitzada per lAdministraci en lexercici duna potestat administrativa diferent a la potestat reglamentria. De la definici dacte administratiu es poden extreure les notes segents: Lacte administratiu s una declaraci intellectual. Per tant, shan dexcloure les activitats exclusivament materials. El contingut de lacte administratiu pot estar integrat pels tipus de declaraci segents: Una declaraci de voluntat (p. ex., resolucions finals dels procediments). Una declaraci de judici (p. ex., informes, dictmens). Una declaraci de desig (p. ex., propostes o peticions dun rgan administratiu a un altre). Una declaraci de coneixement (p. ex., certificacions, diligncies). La declaraci ha de procedir de lAdministraci. Sexclouen del concepte dacte administratiu els actes dels administrats, tot i que produeixen efectes conforme al dret administratiu (p. ex., la presa de possessi duna plaa per un funcionari nomenat prviament). Est regulat pel dret administratiu. No tots els actes que lAdministraci duu a terme sn actes administratius, els actes administratius shan de diferenciar dels actes de lAdministraci, els quals estan sotmesos a altres branques de lordenament jurdic. La potestat administrativa exercida en lacte ha dsser diferent de la potestat reglamentria: amb els reglaments, lAdministraci dicta actes que innoven lordenament jurdic, mentre que amb la producci dun acte administratiu lAdministraci es limita a aplicar lordenament jurdic. 2. Classes dactes administratius Shan fet classificacions molt diverses dels actes administratius. Les ms significatives sn les segents: a) Actes resolutoris o definitius i actes de trmit. Aquesta distinci es basa en la funci diferent que compleixen els actes en el si dun procediment administratiu. Aix, els actes resolutoris sn els que posen fi a un procediment i resolen sobre el fons de lafer, mentre que els actes de trmit sn tots els que es produeixen al llarg del procediment, per preparar la resoluci final (p. ex., informes, propostes, etc.). La distinci entre actes de trmit i actes resolutoris s molt important, pel que fa a la impugnaci. Els actes resolutoris poden ser impugnats en via administrativa o contenciosa; mentre que els actes de trmit, en general, no sn impugnables separadament, llevat dels anomenats actes de trmit qualificats, que sn els que decideixen directament o indirectament lafer, determinen la impossibilitat de continuar el procediment o produeixen indefensi o perjudici irreparable dels drets o interessos legtims (art. 107.1 LRJAPC). b) Actes favorables i actes de gravamen. Els actes favorables sn els que amplien el patrimoni jurdic de ladministrat, li reconeixen drets o facultats, o lalliberen dun deure o limitaci. Els actes de gravamen, en canvi, restringeixen el patrimoni jurdic de ladministrat, li imposen obligacions o crregues, o li redueixen drets o llibertats.

PART GENERAL

29

c) Actes que posen fi a la via administrativa i actes que no posen fi a la via administrativa. Distinci que serveix per establir quins actes sn susceptibles de recurs dalada davant lrgan superior jerrquic i quins no ho sn, perqu esgoten la via administrativa. Els actes que posen fi a la via administrativa sn els que poden ser impugnats davant de lAdministraci noms mitjanant el recurs potestatiu de reposici i, excepcionalment, amb el recurs extraordinari de revisi, o davant la jurisdicci contenciosa administrativa. Amb carcter general, es preveuen a larticle 109 LRJPAC. En lmbit de la Generalitat, sha de tenir en compte larticle 85 de la Llei 13/1989. Els actes que no posen fi a la via administrativa sn els que almenys sn susceptibles de recurs dalada davant del superior jerrquic de lrgan que els va dictar. d) Actes reglats i actes discrecionals. Els actes discrecionals no han de ser entesos com els actes dictats per lAdministraci amb absoluta i plena llibertat i no subjectes a cap tipus de control per part dels tribunals. La diferncia entre actes reglats i actes discrecionals s que en els actes discrecionals, lAdministraci, a lhora de decidir sobre determinats elements, t un marge de llibertat i de lliure valoraci que no es dna, en canvi, en els actes reglats. En tot cas, determinats elements de qualsevol acte estan reglats i, per tant, almenys, pel que fa a aquests elements, s possible el control judicial. Actes expressos, tcits i presumptes Acte exprs. En lacte exprs hi ha una exterioritzaci clara i inequvoca de la manifestaci de la voluntat, del judici, del desig o del coneixement. Acte tcit: no hi ha una clara manifestaci externa, per davant de la conducta administrativa es presumeix raonablement lexistncia duna voluntat que produeix efectes jurdics. Acte presumpte: no hi ha ni una manifestaci concreta ni una conducta a les quals es pugui atribuir un determinat sentit que respongui a una interpretaci racional. En lacte presumpte, davant lincompliment per part de lAdministraci de lobligaci de resoldre els procediments, el significat de la conducta administrativa el fixa de forma expressa lordenament jurdic, el qual presumeix lexistncia dun acte administratiu. s quan parlem del silenci administratiu II. Elements Dacord amb la regulaci de lacte administratiu que fa la Llei 30/1992 als articles 53 i segents, es pot parlar dels segents grans elements de lacte administratiu: Element subjectiu. Element objectiu. Element teleolgic. Element formal. 1. Element subjectiu Lacte administratiu noms pot ser produt per una administraci pblica, que ha de ser titular de la potestat que permet dictar lacte. La norma de competncia determina quins sn els actes que cada rgan concret pot dictar. Cal, doncs, que lacte emani de lAdministraci i, en concret, de lrgan que sigui competent i, a ms, cal que la persona o les persones que actuen com a titulars de lrgan hagin estat investits vlidament. Cal, tamb, que la persona o les persones que integren lrgan no estiguin afectades en el cas concret per una causa dabstenci o de recusaci i hagin dictat lacte dacord amb les condicions legals prescrites. 2. Element objectiu Com sha fet referncia en parlar de la definici de lacte administratiu, el contingut s una declaraci de voluntat, de judici, de desig, etc. El motiu daquesta declaraci pot ser un comportament (de ladministrat, duna altra administraci, dun altre rgan, etc.), un fet, un b, una situaci jurdica o la mateixa organitzaci administrativa. Lacte administratiu es dicta quan es dna el pressupsit de fet previst a la norma que atorga la potestat per dictar-lo. En el moment que hi ha aquest pressupsit de fet, hi ha la ra justificadora de lacte, la circumstncia que justifica que un acte administratiu es dicti. Cal que el motiu de lacte sigui possible, lcit, determinat o determinable, i idoni per a la consecuci de les finalitats que pretn assolir. Lacte administratiu no s ms que el resultat de lexercici duna potestat. En la mesura que lordenament atribueix a qualsevol potestat una finalitat (la consecuci de linters pblic), lacte administratiu dictat en exercici daquesta potestat ha de permetre satisfer aquesta necessitat. 3. Element teleolgic Lacte sempre ha dintentar aconseguir una finalitat pblica, la que va determinar latorgament de la potestat exercida. Si saparta daquesta finalitat, lacte est viciat de desviaci de poder. 4. Element formal Els elements formals que ha de reunir un acte sn els segents: Quant a la producci de lacte, sha de produir seguint el procediment legalment establert. Pel que fa a la forma externa de manifestaci de lacte, la regla general s que els actes administratius shan de produir o consignar per escrit. Si ms no, la Llei (art. 55.1 LRJPAC) preveu que els actes administratius poden no tenir forma escrita quan la naturalesa exigeixi o permeti una altra forma ms adequada dexpressi i de constncia.

PART GENERAL

30

Finalment, quant al contingut, alguns actes han de ser motivats, s a dir, han dexterioritzar les raons de fet i de dret per les quals shan dictat. III. La motivaci i la forma Pel que fa a la forma dels actes administratius, es remet a lapartat anterior, referent als elements formals de lacte. En aquest punt, cal referir-se a la forma, quant al contingut de lacte, concretament a la motivaci dels actes administratius. Motivar lacte administratiu significa fer pbliques les raons de fet i de dret en les quals es basa una determinada decisi i reconduir la decisi presa a una regla de dret que l'autoritza. La finalitat de la motivaci s fer possible el control o la fiscalitzaci jurisdiccional dels actes de lAdministraci, establint la relaci de causalitat necessria entre els antecedents de fet, la legislaci aplicable i la decisi adoptada. Larticle 54.1 LRJPAC estableix els supsits en qu shan de motivar els actes administratius. Sha de tenir en compte que lacceptaci dinformes o dictmens serveix de motivaci de la resoluci, quan sincorporin al seu text (art. 89.5 LRJPAC). Daltra banda, larticle 79.2 de la Llei 13/1989 estableix la necessitat de motivaci dels actes administratius resolutoris. Els actes que limiten els drets subjectius o interessos legtims. Els actes que resolen procediments de revisi dofici dactes administratius, recursos administratius, reclamacions prvies a la via judicial i procediments darbitratge. Els actes que se separin del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen drgans consultius. Els acords de suspensi dactes i dadopci de mesures provisionals en el procediment. Els acords daplicaci de la tramitaci durgncia o dampliaci de terminis. Els actes dictats en exercici de potestats discrecionals. Els actes que hagin de motivar-se en virtut de disposici legal o reglamentria expressa. LEFICCIA I VALIDESA DELS ACTES ADMINISTRATIUS Esquema Leficcia de lacte administratiu 1. Leficcia dels actes administratius 2. Excepcions a leficcia immediata dels actes administratius i. Eficcia demorada ii. Retroactivitat iii. Cessaci temporal de leficcia: la suspensi II. La notificaci i la publicaci 1. La notificaci i. La notificaci com a condici deficcia ii. Requisits 2. La publicaci III. Invalidesa dels actes administratius 1. Actes nuls de ple dret 2. Actes anullables 3. La convalidaci IV. La utilitzaci de mitjans tcnics en el procediment administratiu

I.

I. Leficcia de lacte administratiu 1. Leficcia dels actes administratius Larticle 57.1 de la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com (LRJPAC) estableix com a regla general que els actes de les administracions pbliques subjectes al dret administratiu es presumeixen vlids i produeixen efectes des de la data en qu es dicten, llevat que shi disposi altrament. Aquest precepte estableix una presumpci de validesa, que permet que lacte desplegui tots els possibles efectes mentre no sen demostri la invalidesa i es trasllada al particular la crrega dimpugnar-ho per la via administrativa o contenciosa administrativa, segons que calgui, si vol obtenir-ne lanullaci i frenar-ne leficcia. Presumpci que noms opera mentre no es demostri i es declari la invalidesa de lacte. Per tant, els actes administratius produeixen efectes, i es considera com si fossin conformes a lordenament jurdic i sn dobligat compliment. Daquesta manera, es trasllada a la persona interessada la crrega dimpugnar lacte en via administrativa o contenciosa administrativa, segons escaigui, si vol obtenir-ne l'anullaci. 2. Excepcions a leficcia immediata dels actes administratius

PART GENERAL

31

La regla general de l'eficcia immediata dels actes administratius admet les excepcions segents: 2.1. Eficcia demorada Supsits en qu leficcia queda demorada: Quan lacte ho estableixi aix (art 57.1 LRJPAC). (Per exemple lacte pot establir un termini per a la seva eficcia: atorgament duna autoritzaci dobertura dun establiment a partir del dia 15 de novembre de 2002.) Quan aix ho exigeixi el contingut de lacte. Es tracta dels supsits en qu lacte, per la naturalesa prpia, no pot produir efectes sense la producci dun requisit posterior. Aix, per exemple, el nomenament dun funcionari no adquireix eficcia fins a lacte de presa de possessi (art. 57.2 LRJPAC). Quan leficcia estigui supeditada a la notificaci o la publicaci (art. 57.2 LRJPAC). Quan leficcia estigui supeditada a laprovaci superior de lacte (art. 57.2 LRJPAC). Quan els actes tinguin carcter sancionador no seran eficaos fins que posin fi a la via administrativa (art. 138.3 LRJPAC). 2.2. Retroactivitat La retroactivitat implica lanticipaci de leficcia de lacte administratiu a un moment anterior al de la seva adopci. Est regulada a larticle 57.3 LRJPAC: Excepcionalment, es pot atorgar eficcia retroactiva als actes quan es dictin en substituci dels actes anullats, i, aix mateix quan produeixin efectes favorables a linteressat, sempre que els supsits de fet necessaris existeixin ja en la data a la qual es retrotregui leficcia de lacte i aquesta no lesioni drets o interessos legtims daltres persones. Aix, dacord amb la regulaci de la LRJPAC, es podr atorgar eficcia retroactiva als actes administratius quan: Un acte administratiu sigui anullat, i en substituci, sen dicti un segon. Aquest segon, que ser de data posterior a la de lacte administratiu anullat, retraur els seus efectes a la data en qu fou dictat el primer dels actes administratius anullats. Aix, per exemple, quan es va denegar lautoritzaci per poder exercir una activitat i posteriorment sestima el recurs interposat contra aquesta denegaci. Un acte administratiu produeix efectes favorables a la persona interessada, sempre que es produeixin els requisits segents: o Que els supsits de fet necessaris existeixin ja en la data a la qual es retregui leficcia de lacte. o Que la retroactivitat no lesioni drets o interessos legtims daltres persones. Per exemple, quan es nomena un funcionari amb efectes econmics retroactius, des del moment en qu aquest nomenament es podia haver produt. 2.3. Cessaci temporal de leficcia: la suspensi La suspensi de lacte, que es pot acordar per via administrativa o via jurisdiccional, s una mesura de carcter cautelar i provisional: si lacte es declara finalment vlid, reapareix leficcia temporalment suspesa; per si lacte finalment s declarat invlid o s revocat, leficcia de l'acte cessa definitivament. La interposici de recursos administratius i del recurs contencis administratiu, llevat dels supsits en qu una disposici estableixi el contrari, no suspn leficcia i lexecuci de lacte impugnat. Es tracta devitar que lactivitat de lAdministraci orientada per principi a satisfer linters general, pugui resultar paralitzada en perjudici daquest inters pblic per la simple oposici dun particular. No obstant aix, lAdministraci i els rgans jurisdiccionals contenciosos en poden acordar la suspensi en determinats supsits. En via administrativa, lAdministraci pot acordar, dofici o a instncia de part, la suspensi dun acte administratiu en els casos segents: En via de recurs administratiu i quan concorren les causes que estableix larticle 111.2 LRJPAC. en el cas que aquesta execuci pugui causar perjudicis dimpossible o difcil reparaci. que la impugnaci es fonamenti en alguna de les causes de nullitat de ple dret establertes per larticle 62.1LRJPAC. Si no es resol expressament la sollicitud de suspensi en els 30 dies segents a lentrada al registre de lrgan amb competncia per decidir, lexecuci de lacte sentn suspesa (art. 111.3 de la LRJPAC). En procediment de revisi dofici, quan sha iniciat el procediment de revisi dofici, lrgan competent per a dictar resoluci podr suspendre lexecuci si lacte pot causar perjudicis de difcil o impossible reparaci (art.104 LRJPAC). Quan ho estableixi lordenament jurdic. En via jurisdiccional els rgans judicials de lordre contencis administratiu podran acordar, com a mesura cautelar, la suspensi de lacte administratiu impugnat (art 130.1LJCA). II. La notificaci i la publicaci 1. La notificaci 1.1. La notificaci com a condici deficcia

PART GENERAL

32

La notificaci i la publicaci constitueixen una condici jurdica per tal que lacte sigui efica. La Llei 30/1992 imposa el deure de comunicar a les persones interessades les resolucions o actes administratius que afectin els seus drets o interessos. La notificaci consisteix en un acte administratiu pel qual sinforma les persones interessades del contingut i de la naturalesa daltre acte que els afecta, i dels mecanismes jurdics de qu disposen per reaccionar contra lacte notificat. Daquesta definici es desprn la naturalesa de la notificaci: aquesta no forma part de lacte notificat sin que el segueix. Per tant, la notificaci o publicaci poden afectar la vinculaci o la subjecci de lAdministraci a lacte, per no a lexistncia o la validesa daquest. La notificaci s un nou acte administratiu que t dos efectes: duna banda, constitueix una condici per a leficcia dels actes administratius que afecten els drets o els interessos dels interessats, i, de laltra, actua com a requisit perqu transcorrin els terminis dimpugnaci de lacte notificat. 1.2. Requisits a) Requisits subjectius Qui practica la notificaci? La LRJPAC no concreta quin subjecte ha de practicar la notificaci; per tant la podr practicar lrgan que va dictar lacte, linferior jerrquic o el funcionari a qui se li encomani. A qui sha de practicar la notificaci? A les persones a les quals les resolucions i els actes administratius notificats nafecten els drets i els interessos (art 58.1 LRJPAC). Les persones interessades podran designar a lefecte de les notificacions un representant, cas en el qual les notificacions que se li facin seran enteses com a fetes En el cas de notificaci telemtica, la persona interessada ha de facilitar ladrea electrnica on vol que es practiqui la notificaci, i aquesta sentendr practicada, a tots els efectes legals, en el moment en qu es produeixi laccs al seu contingut en ladrea electrnica. b) Requisits objectius Els requisits objectius responen a quin s el contingut que ha de tenir la notificaci. Qualsevol notificaci dacord amb larticle 58.2 de la LRJPAC ha de tenir el contingut segent: El text ntegre de la resoluci o acte. La indicaci de si lacte notificat s definitiu o no en via administrativa. Lexpressi de recursos que siguin procedents, sense perjudici que les persones interessades puguin aportar, si sescau, qualsevol altre que estimin procedent. Especificaci de lrgan davant del qual shan de presentar els recursos. El termini per recrrer. Si la notificaci cont el text ntegre de lacte i omet algun dels altres requisits, lefecte es produeix a partir de la data en qu la persona interessada dugui a terme actuacions que impliquin el coneixement del contingut i labast de la resoluci o lacte objecte de la notificaci o resoluci, o interposi qualsevol recurs que sigui procedent. c) Requisits de lactivitat La notificaci sha de tramitar dins del termini de 10 dies a partir de la data en qu lacte sha notificat. Lincompliment daquest termini dacord amb la jurisprudncia s una simple irregularitat que no afecta la validesa de la notificaci. Pel que fa a la manera en qu sha de practicar la notificaci dacord amb larticle 59.1 de la LRJPAC, les notificacions shan de practicar per qualsevol mitj que permeti tenir constncia: De la recepci feta per part de la persona interessada o del seu representant. De la data, identitat i contingut de lacte notificat. A aquest efecte sha de tenir en compte el Reial decret 1829/1999, de 3 de desembre, pel qual es regula la prestaci de serveis postals i en concret els articles 39-44 del reglament esmentat. En aquest apartat cal fer una referncia especial a la Llei 24/2001, de 27 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de lordre social que, afegint un nou apartat 3 a larticle 59, preveu la possibilitat de fer la notificaci a travs de mitjans telemtics. La notificaci sha de lliurar a la persona interessada o al representant que aquesta hagi designat a lefecte. Si la persona interessada no hi s en el moment de lliurar la notificaci i aquesta sefectua en el seu domicili, sen pot fer crrec qualsevol persona que es trobi en el domicili i en faci constar la identitat. Quan la notificaci es practiqui per mitjans telemtics es lliurar a ladrea electrnica facilitada a aquest efecte per la persona interessada Davant la impossibilitat de lliurament, shaur de fer constar aquesta circumstncia en lexpedient, juntament amb el dia i lhora en qu sha intentat la notificaci. La notificaci sha de repetir una sola vegada i en una hora diferent un dels tres dies segents. Si un cop ms no es pot lliurar la notificaci, sen fa la publicaci. d) Rebuig de la notificaci Si la persona interessada o el seu representant rebutja la notificaci duna actuaci administrativa, sha de fer constar en lexpedient, i shan despecificar les circumstncies de lintent de notificaci; el trmit es considera efectuat i se segueix el procediment.

PART GENERAL

33

Pel que fa a la notificaci per mitjans telemtics que introdueix la Llei 24/2001, la notificaci sentn practicada en el moment en qu saccedeix al contingut a ladrea electrnica designada per la persona interessada. La notificaci sentendr rebutjada, amb els efectes indicats en lapartat anterior, quan hi ha constncia de la recepci de la notificaci a ladrea electrnica i transcorrin 10 dies naturals sense que saccedeixi al contingut. 2. La publicaci La publicaci dels actes administratius substitueix la notificaci i t els mateixos efectes en els casos segents: Quan els actes tinguin com a destinataris una pluralitat indeterminada de persones. Quan lAdministraci consideri que la notificaci efectuada a una sola persona interessada s insuficient per garantir la notificaci a tots, o quan ho aconsellin raons dinters pblic. En aquest cas, la publicaci, ms que substituir, complementa la notificaci, que haur de fer-se en tot cas. Quan es tracta dactes integrants dun procediment selectiu o de concurrncia competitiva de qualsevol tipus. Quan aix ho estableixin les normes reguladores de cada procediment o quan ho aconsellin raons dinters pblic apreciats per lrgan competent. III. Invalidesa dels actes: actes nuls i actes anullables Un acte administratiu s invlid quan infringeix lordenament jurdic. Segons la importncia i la transcendncia del vici de qu es tracti, es pot parlar de graus dinvalidesa diferent: nullitat de ple dret i anullabilitat. Aix doncs, en el dret administratiu es distingeixen dues classes dinvalidesa: la nullitat de ple dret (art. 62 LRJPAC) i lanullabilitat (art. 63.1 LRJPAC). Daltra banda, hi ha infraccions simples que no gaudeixen de transcendncia invalidatria, com per exemple lactuaci de lAdministraci fora del termini establert, llevat que el termini establert sigui essencial (art. 63.3 LRJPAC). 1. Actes nuls de ple dret Els supsits dactes administratius nuls de ple dret es troben taxativament enumerats a larticle 62.1 de la LRJPAC. Es pot dir que constitueixen un numerus clausus: 1. Els actes de les administracions pbliques sn nuls de ple dret en els casos segents: Els que lesionen els drets i les llibertats susceptibles dempara constitucional. Aquests drets sn els que recullen els articles 14-29 CE, i tamb el dret a lobjecci de conscincia (art.30.2 CE). Els dictats per un rgan manifestament incompetent per ra de la matria o del territori. Els que tenen un contingut impossible. Els que sn constitutius dinfracci penal o que es dicten a conseqncia daquesta. Els dictats prescindint totalment i absolutament del procediment establert legalment o de les normes que contenen les regles essencials per a la formaci de la voluntat dels rgans collegiats. Els actes expressos o presumptes contraris a lordenament jurdic pels quals sadquireixen facultats o drets quan no es tenen els requisits essencials per adquirir-los. Qualsevol altre que sestableixi expressament en una disposici amb rang de llei. 2. Tamb sn nulles de ple dret les disposicions administratives que vulneren la Constituci, les lleis o altres disposicions administratives de rang superior, les que regulen matries reservades a la llei, i les que estableixen la retroactivitat de disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals. Lacte nul de ple dret no es pot convalidar, s a dir, no es pot corregir el defecte per fer-lo efica. La convalidaci noms s operant en els actes anullables. El consentiment de la persona afectada tampoc no pot reparar o convalidar lacte nul. La falta dimpugnaci de lacte nul dins del termini establert no el fa inatacable. Larticle 102.1 LPC confirma el que sacaba de dir. Segons aquest precepte: Les administracions pbliques, en qualsevol moment, per iniciativa prpia o a sollicitud de linteressat (...) declararan dofici la nullitat de ple dret dels actes administratius que hagin posat fi a la via administrativa o que no hagin estat recorreguts en termini, en els supsits previstos en larticle 62.1. (s a dir, els actes nuls de ple dret.) Aquest precepte consagra el carcter imprescriptible de lacci de nullitat que la persona interessada pot exercir en qualsevol moment, amb posterioritat, per tant, a lacabament dels terminis normals del recurs (vegeu el tema 27, Revisi dofici). Larticle 102 LPC destaca un altre dels efectes de la nullitat de ple dret en permetre que pugui ser declarada, fins i tot, dofici; s a dir, sense necessitat de petici per part interessada. En efecte, lessncia de la nullitat de ple dret consisteix en la transcendncia general. La gravetat dels vicis que la determinen va ms enll del pur inters de la persona a la qual afecta, i repercuteix sobre lordre general. Per aix precisament, el consentiment de la persona interessada no convalida lacte nul, ja que ning no pot consentir eficament un aspecte que sobrepassa lesfera individual prpia i sinclou en lmbit de linters general. 2. Actes anullables En tots els altres casos en qu els actes administratius infringeixin lordenament jurdic, els actes administratius seran anullables.

PART GENERAL

34

Lanullabilitat sestableix per lordenament en benefici exclusiu del particular afectat per lacte viciat. Per aix, es reconeix al particular la possibilitat de reaccionar contra aquest i de sollicitar la declaraci de nullitat de lacte. Si no es produeix aquesta reacci del particular, lordenament es desentn del vici, que daquesta manera es considera purgat dacord amb el principi de seguretat jurdica amb el qual es considera incompatible el manteniment duna situaci de provisionalitat perllongada. Per les mateixes raons, la mateixa Llei permet la convalidaci dels actes anullables si es corregeixen els vicis que tenen. La convalidaci produir efectes a partir de la data en qu aquesta es produeixi (art. 67 LRJPAC). Els actes anullables es poden impugnar mitjanant recurs administratiu dalada en el termini dun mes, si no posen fi a la via administrativa, o b mitjanant el recurs administratiu de reposici en el termini dun mes, o el recurs contencis administratiu, en el termini de dos mesos, si posen fi a la via administrativa. Contrriament al que estableix larticle 102 respecte dels actes nuls de ple dret, els actes anullables no poden ser revisats dofici per lAdministraci, que noms podr declarar-los lesius per a linters pblic i acudir als jutges i tribunals contenciosos perqu els revisi (art. 103 de la Llei 30/1992, modificat per la Llei 4/1999. Vegeu el tema 27: Revisi dofici). El que s que pot fer sempre lAdministraci s revocar en qualsevol moment els seus actes no declaratius de drets i els de gravamen, en els termes de larticle 105 de la Llei 30/1992. Els actes anullables es defineixen a larticle 63 LRJPAC amb una formulaci general: Sn anullables els actes de lAdministraci que incorrin en qualsevol infracci de lordenament jurdic. Lanullabilitat dels actes administratius queda limitada entre dos nivells: per dalt, els vicis que determinen la nullitat de ple dret de larticle 62; per sota, les irregularitats no invalidants a qu es refereixen els nmeros 2 i 3 de larticle 63. 3. La convalidaci La presumpci de validesa dels actes administratius es tradueix en un principi favorable a la conservaci daquests que dna lloc a la tcnica de la convalidaci. Aix significa que els actes administratius anullables poden ser convalidats per lAdministraci, si sesmenen els vicis que tenen (art. 67.1 LRLPAC). Per exemple: la consolidaci de la incompetncia jerrquica perqu ha estat ratificat per lrgan superior, i la consolidaci de la manca dautoritzaci per a latorgament daquesta per part de lrgan competent (art. 67. 3 i 4). Els actes de consolidaci noms produeixen efectes des de la seva data, si no s que es donen els supsits que justifiquen latorgament duna eficcia retroactiva en els termes de larticle 57.3 (actes favorables).

PART GENERAL

35

9.

Lorganitzaci administrativa: principis. Lrgan administratiu: concepte elements i naturalesa. Classes drgans. Els rgans collegiats Introducci Larticle 2 de la Constituci reconeix el dret a lautonomia de les nacionalitats i regions i larticle 150 de lEstatut dautonomia de Catalunya (EAC) disposa que correspon a la Generalitat, en matria dorganitzaci de la seva administraci, la competencia exclusiva sobre lestructura, la regulaci dels r gans i directius pblics, elfuncionament, larticulaci territorial i les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a lactuaci administrativa. LAdministraci de la Generalitat s lorganitzaci que exerceix les funcions executives atribudes per lEAC a la Generalitat. T la condici dadministraci ordinria dacord amb el que estableixen lEstatut i les lleis, sens perjudici de les competncies que corresponen a lAdministraci local. La Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, regula lorganitzaci de lAdministraci de la Generalitat. LAdministraci de la Generalitat est integrada per les conselleries o departaments en qu sorganitza el Govern, funciona amb personalitat jurdica nica i t la capacitat necessria per al compliment de les seves finalitats. La Llei 1/2000, de 30 de mar, que modifica larticle 9 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de l Administraci de la Generalitat de Catalunya, faculta la presidncia de la Generalitat per, mitjanant decret, crear i determinar el nombre, la denominaci i la competncia dels departaments de la Generalitat. Finalment cal tenir en compte la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la Presidncia de la Generalitat i del Govern, ats que mitjanant aquesta norma es regula la composici del Govern, lestatut dels consellers i lorganitzaci dels departaments. Al capdavant de cada departament hi ha un consell er. Els consellers, duna banda, sn titulars i caps superiors del seu respectiu departament i, de laltra, sn membres del Consell Executiu o Govern. Lestructura orgnica de cada departament es fixa per decret del Govern fins al nivell de la secci. Els negociats es creen, es modifiquen i se suprimeixen per ordre del conseller competent. A cada departament hi ha una secretaria general i les direccions generals que siguin necessries. El secretari general s la segona autoritat del departament. Igualment, p er decret del Govern es poden crear una direcci de serveis dins la secretaria general, secretaries sectorials i comissionats. LAdministraci de la Generalitat actua dacord amb els principis de coordinaci i transversalitat amb la finalitat de garantir la integraci de les poltiques pbliques. LAdministraci de la Generalitat, dacord amb el principi de transparncia, ha de fer pblica la informaci necessria perqu els ciutadans puguin avaluar la seva gesti. LAdministraci de la Generalitat exerceix les seves funcions al territori dacord amb els principis de desconcentraci i de descentralitzaci. LAdministraci de la Generalitat exerceix la potestat dautoorganitzaci mitjanant els rgans i dins els lmits establerts per la Constituci, per lEstatut dautonomia de Catalunya i per la resta de lordenament jurdic. Quant als rgans administratius, la llei de referncia identifica els segents: rgans centrals: aquells la competncia dels quals sestn a tot el territori de Catalunya. rgans territorials: lorganitzaci territorial de la Generalitat sestructura en delegacions territorials del Govern, dacord amb la delimitaci que sestableixi legalment. rgans consultius: tenen assignades expressament les funcions dinforme, consulta, assessorament o proposta. La Comissi Jurdica Assessora s lalt rgan consultiu del Govern. Exerceix les seves funcions en els termes assenyalats per la seva normativa especfica. rgans actius: llevat dels rgans superiors i els alts crrecs, sn rgans actius de lAdministraci de la Generalitat les subdireccions generals, els serveis, les seccions i els negociats. Qualsevol rgan actiu sha dassimilar a algun dels anteriors. rgans collegiats: estan integrats per diversos membres. La norma de creaci pot regular les seves funcions, la seva composici i el seu funcionament. Si no s aix, la Llei 13/1989, de 14 de desembre, cont previsions sobre la composici, el funcionament i altres aspectes relatius a aquests tipus drgans. Esquema I. Lorganitzaci administrativa de la Generalitat de Catalunya II. Principis generals III. Organitzaci i serveis IV. rgans administratius: 4.1. Centrals 4.2. Territorials 4.3. Consultius 4.4. Actius 4.5. Collegiats

PART GENERAL

36

10. El procediment administratiu; concepte, principis i importncia. El procediment administratiu com: regulaci. Lestructura del procediment administratiu: iniciaci, ordenaci, instrucci i finalitzaci. Els terminis administratius: regulaci i jurisprudncia. Introducci El procediment administratiu s la via (el conjunt dactuacions i trmits formals) que sha de seguir per elaborar i produir els actes i les normes de les administracions pbliques. LAdministraci desenvolupa la seva activitat per mitj de procediments, i els procediments sn alhora la garantia qu e lactivitat de lAdministraci se sotmet al dret. Els procediments sn necessaris per legitimar lactivitat de lAdministraci, per garantir els drets i interessos que es puguin veure afectats per lactivitat administrativa, i per assegurar la racionalitat i lencert de la decisi administrativa. En els darrers temps, el procediment administratiu sha comenat a considerar una expressi del dret constitucional de participaci directa dels ciutadans en els afers pblics (art. 23 CE). En aquest sentit, el procediment es converteix en un dels canals de participaci ciutadana i contribueix a la democratitzaci dels mecanismes pblics de decisi. Per tot aix, el procediment no es concep com una simple tramitaci burocrtica, sin com una autntica garantia d els ciutadans. De fet, constitueix la primera garantia daquests en les seves relacions amb les administracions pbliques (la segona, la representen els recursos administratius i la tercera, la garantia judicial dels seus drets i interessos). Per aquest mo tiu i perqu lexigncia del procediment deriva de la Llei, les actuacions administratives que se naparten pateixen un vici de legalitat (nullitat de ple dret o anullabilitat). La legislaci sobre el procediment administratiu t el seu primer referen t en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com (LRJPAC), norma en qu lEstat ha concretat la seva competncia exclusiva per fixar el procediment administratiu com a totes le s administracions pbliques. Tot i aquest marc de referncia, cal tenir en compte que, de procediments administratius, nhi ha diversos, regulats per normes tamb diverses. La LRJPAC es limita a establir unes disposicions generals sobre els procediments administratius (com ara els conceptes de persona interessada, rgan, fase i trmit del procediment, etc.) i en regula algun despecial (com ara el procediment sancionador). A tots els procediments especials, per, els sn daplicaci els conceptes bsics de la Llei 30/1992. El procediment administratiu que es reflecteix en la Llei 30/1992 es regeix per una srie de principis ms generals o ms operatius. Diversos autors han enunciat els principis generals (oficialitat, contradicci, publicitat, pro actione, gratutat). Amb independencia de les possibles enumeracions, hi ha acord a considerar que per damunt de tots els principis destaquen lantiformalista i el de publicitat del procediment. Per mitj del primer es pretn que el particular no quedi perjudicat o apartat en el procediment per qestions exclusivament formals. Per mitj del segon es garanteixen els trmits daudincia, informaci pblica i accs a la informaci que es troba en poder de lAdministraci. Al costat dels principis, la Llei preveu els d rets i les garanties de les persones interessades en el procediment (entre altres, els drets a la informaci, a nopresentar documents que lAdministraci ja t, a escollir la llengua del procediment i a formular queixes i suggeriments). Per tot aix, s i mportant conixer la regulaci del responsable del procediment (concepte, identificaci, abstenci i recusaci) i de les persones interessades que poden intervenir en el procediment (concepte de persona interessada, representaci, drets..). El procediment com es desenvolupa en diverses fases, que, habitualment, es concreten en la iniciaci (art. 6873 LRJPAC), lordenaci (art. 74 -77 LRJPAC), la instrucci (art. 78-86 LRJPAC) i la finalitzaci (art. 87 -92 LRJPAC). La iniciaci pot ser dofici o a sollicitud de la persona interessada. La Llei regula el contingut, els efectes i la possibilitat desmenar o millorar la sollicitud. Lactivitat dordenaci correspon a lAdministraci. Es tracta, ms que duna fase, dun conjunt de normes i principis aplicables a tot el procediment. La instrucci s la fase central i decisiva del procediment, en la qual es forma la voluntat i es predisposa la decisi. La instrucci pot abastar els trmits daudincia, informaci pblica, allegacions, prova i informes de perits. En aquesta fase, la participaci de les persones interessades pot adoptar dues modalitats: el trmit daudincia i el trmit dinformaci pblica. El procediment finalitza per mitj duna resoluci, normalment expressa (resoluci que decideix sobre les qestions plantejades per la persona interessada i les que es deriven del procediment), per desistiment o renncia, i per caducitat. Cal tenir en compte tamb la regulaci dels terminis administratius, tot i que la LRJPAC no recull aquesta qesti sota le pgraf corresponent al procediment administratiu, sin en el captol II del ttol IV (Activitat de les administracions pbliques). El comput dels terminis, que ha estat objecte duna notable jurisprudncia, s fonamental en el desenvolupament del procediment. Sobre la finalitzaci del procediment, tamb cal tenir en compte que les administracions pbliques poden finalitzar -lo de manera convencional, s a dir, poden subscriure pactes, convenis i contractes, en matries en les quals sigui possible la trans acci (art. 88 LRJPAC). Una de les novetats que introdueix la LRJPAC amb relaci a la legislaci anterior s la tramitaci del procediment en suport informtic o per mitjans telemtics. A partir daquesta primera regulaci, la Llei 11/2007, de 22 de juny, daccs electrnic dels ciutadans als serveis pblics, ha reconegut el dret dels ciutadans a relacionar se electrnicament amb lAdministraci per a qualsevol trmit, dacord amb els requisits i les previsions temporals establertes en aquesta llei.

PART GENERAL

37

Al costat del procediment administratiu com cal tenir en compte el procediment derivat de lorganitzaci prpia de la Generalitat de Catalunya. El regula la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat. La tramitaci administrativa es regula en els articles 74 -78, i els articles 79 i segents regulen la finalitzaci del procediment. La llei catalana va suscitar un gran nombre de comentaris entre la doctrina, tenint en compte que la competncia estatal per a la regulaci del procediment administratiu com apareix, en la dicci literal de larticle 149.1.18 CE, com una competencia exclusiva i plena. Des daquesta primera afirmaci, la competncia de lEstat no tindriacarcter bsic, i aix afectaria la totalitat de la legislaci en matria de procediment. Des de lptica autonmica, la Generalitat noms podria dictar normes dadaptaci de la regulaci substantiva estatal del procediment, fonamentades sempre en raons despecialitat organitzativa . Segons, per, la interpretaci ms plausible, quan la Constituci utilitza lexpressi procediment com, est reservant a lEstat la fixaci de les regles i els principis generals del procediment administratiu amb la intenci destablir un rgim garantista per a tots els ciutadans. En conseqncia, la Generalitat de Catalunya (com els governs de la resta de comunitats autnomes) pot establir regles procedimentals prpies, en lexercici de les seves competncies sectorials sobre matries substantives, i transcendir aix el mer dictat de les normes procedimentals adjectives que derivin despecialitats organitzatives. Daltra banda, la competencia estatal tindria carcter bsic pel que fa a la regulaci del rgim jurdic de les administracions pbliques ( art. 149.1.18 CE), ttol molt relacionat amb el procediment com i que tamb justifica laprovaci de la LRJPAC. En aquesta lnia, lEstatut dautonomia de 2006 atribueix a la Generalitat la competncia exclusiva sobre les normes de procediment administr atiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de lorganitzaci de la Generalitat (art. 159.1c EAC). Esquema I. El procediment administratiu 1.1. Concepte i classes 1.2. Funcions del procediment 1.2.1. La funci legitimadora del procediment 1.2.2. La funci garant del procediment 1.2.3. La funci racionalitzadora del procediment 1.3. Principis generals del procediment: oficialitat, contradicci, publicitat, gratutat II. El procediment administratiu com 2.1. Lelement subjectiu del procediment 2.1.1. El responsable del procediment 2.1.2. La persona interessada 2.2. Fases del procediment 2.2.1. Iniciaci: dofici o a sollicitud de la part interessada 2.2.2. Ordenaci: principis daplicaci 2.2.3. Instrucci: allegacions, prova, informes, participaci de les persones interessades 2.2.4. Finalitzaci: resoluci, desistiment, renncia, caducitat, acabament convencional 2.3. Terminis 2.4. Tramitaci electrnica del procediment III. El procediment administratiu derivat de lorganitzaci prpia de la Generalitat de Catalunya 3.1. La competncia autonmica en matria de procediment administratiu 3.2. La Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya 3.2.1. Estructura 3.2.2. Contingut 3.2.3. Trets ms significatius Normativa i jurisprudncia Art. 23, 105c i 149.1 CE. Art. 29-31 i 159.1c EAC. Art. 68-92, 28-29, 30-34 i art. 35-42 LRJPAC. Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat. Llei 11/2007, de 22 de juny, daccs electrnic dels ciutadans als serveis pblics. Llei 2/1994, de 24 de mar, de bases de delegaci en el Govern per a ladequaci de les lleis de Catalunya a la Llei de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. STC 76/1983, de 5 dagost. STC 227/1988, de 29 de novembre (delimitaci de les competncies Estat - comunitats autnomes). STC 50/1999, de 6 dabril. STC 32/1981, de 28 de juliol. STC 15/1989, de 26 de gener. STC 26/1994, de 27 de gener (lmit al principi dabsncia de dilaci).

PART GENERAL

38

 STC 119/1995, de 17 de juliol (garanties del procediment). STC 50/1999, de 6 dabril (ttol competencial, constitucionalitat de la LRJPAC). STC 101/2006, de 30 de mar (procediments administratius especials). STS de 26 de mar de 1981 (principis generals del proc ediment). STS de 7 doctubre de 1981. STS de 25 de juny de 1984 (principis constitucionals i legals del procediment). STS de 8 de maig de 1985. STS de 8 de maig de 1998. STS de 21 de novembre de 1990 (garanties del procediment). STS de 25 de novembre de 1993 (elaboraci de disposicions). STS de 8 de maig de 1998 (procediments administratius especials). STS de 10 de mar de 1999. STS de 3 dabril de 2000. STS de 20 de novembre de 2007 (protecci de dades, notificacions). Esquema I. El procediment administratiu 1. Concepte 2. Principis generals II. Fases 1. Iniciaci 1.1. Iniciaci dofici 1.2. Iniciaci a instncia duna persona interessada 2. Ordenaci 3. Instrucci 3.1. Allegacions 3.2. Prova 3.3. Informes 3.4. Audincia de les persones interessades 3.5. Informaci pblica 4. Terminaci 4.1. La resoluci 4.2. Desistiment, renncia, caducitat, impossibilitat material de continuar el procediment per causes sobrevingudes i terminaci convencional III. Terminis 1. Obligatorietat 2. Cmput I. El procediment administratiu 1. Concepte El procediment administratiu es pot definir com la srie dactes de lAdministraci i dels administrats dirigits a la producci dun acte administratiu i a lefectivitat daquest acte. El procediment s el cam formal de la srie dactes en qu es concreta lactuaci administrativa per a la consecuci dun fi. Lexigncia que lAdministraci segueixi un procediment a lhora de portar a terme la seva actuaci respon a una doble idea: constitueix una garantia per als drets i interessos dels administrats i constitueix tamb una garantia per a la consecuci de linters pblic. La Constituci espanyola (CE) estableix, a larticle 105.c, que la Llei regular el procediment a travs del qual shan de produir els actes administratius, garantint quan sigui procedent laudincia de les persones interessades. Per la seva banda, larticle 149.1.18 de la Constituci disposa la competncia exclusiva de lEstat per establir la legislaci sobre el procediment administratiu com sens perjudici de les especialitats derivades de lorganitzaci prpia de les comunitats autnomes. Dacord amb la competncia atribuda per larticle 149.1.18 de la Constituci, es va dictar la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com (en endavant, LRJPAC), que estableix, entre daltres, el procediment administratiu com per a totes les administracions pbliques. Aquesta Llei va patir una modificaci important a partir de la Llei 4/1999, de 14 de gener. Desprs, altres modificacions dabast menor; a ttol dexemple cal posar en relleu que alguns dels seus preceptes van ser derogats per la Llei 11/2007, del 22 de juny, daccs electrnic dels ciutadans als serveis pblics (art. 38.9, 45.2, 3 i 4, 59.3 i disposici addicional divuitena); tamb farem una remissi especfica a les modificacions introdudes a partir de la Llei 25/2009, del 22 de desembre, que va modificar diverses lleis per adaptar-les a la Llei sobre el lliure accs a les activitats de serveis i el seu exercici. Finalment, en aquest moment caldr fer una referncia a les previsions del nou Estatut dautonomia de Catalunya sobre la competncia de la Generalitat de Catalunya en relaci amb la matria procediment administratiu. Sobre aix, larticle 159, als apartats 1 i 2, determina que:

PART GENERAL

39

- Apartat 1: correspon a la Generalitat, en matria de rgim jurdic i procediment de les administracions pbliques catalanes, la competncia exclusiva en all que no estigui afectat per larticle 149.1.18 de la Constituci. Aquesta competncia inclou: a) Els mitjans necessaris per exercir les funcions administratives, incloent-hi el rgim dels bns de domini pblic i patrimonials. b) Les potestats de control, inspecci i sanci en tots els mbits materials de competncia de la Generalitat. c) Les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de lorganitzaci de la Generalitat. - Apartat 2: correspon a la Generalitat la competncia compartida en tot all relatiu al rgim jurdic i el procediment de les administracions pbliques catalanes en all que no queda incls a lapartat 1. I a lempara daquest ttol competencial sha dictat la Llei 26/2010, del 3 dagost, de rgim jurdic i de procediment de les administracions pbliques de Catalunya (en endavant, Llei 26/2010), que regula el rgim jurdic de les administracions pbliques de Catalunya i les especificitats del procediment administratiu que els sn prpies, aix com el procediment delaboraci de disposicions reglamentries en lmbit de lAdministraci de la Generalitat. 2. Principis generals Amb la finalitat que el procediment sigui una garantia de leficcia de lactuaci administrativa i dels drets dels administrats, sestableixen una srie de principis que han dinspirar el procediment. Podem distingir uns principis constitucionals i uns principis procedimentals. 2.1. Principis constitucionals Els principis constitucionals els trobem fonamentalment a larticle 103.1 de la Constituci, quan assenyala el segent: LAdministraci pblica serveix amb objectivitat els interessos generals i actua dacord amb els principis deficcia, jerarquia, descentralitzaci, desconcentraci i coordinaci, amb submissi plena a la llei i al dret. Caldr dir que, en relaci directa amb les previsions constitucionals, larticle 3 de la LRJPAC afegeix que les administracions pbliques [...] han de respectar en la seva actuaci els principis de bona fe i de confiana legtima, i que les administracions pbliques, en les seves relacions, es regeixen pel principi de cooperaci i collaboraci, i en la seva actuaci, pels criteris deficincia i servei als ciutadans. Per la seva banda, larticle 31 de la Llei 26/2010 recull com a principis que han de regir lactuaci administrativa els deficcia i eficincia, bona fe i confiana legtima, proximitat, imparcialitat, proporcionalitat, simplificaci i racionalitat administrativa, transparncia i accessibilitat, participaci ciutadana, lleialtat institucional, i els principis de collaboraci i cooperaci interadministratives. 2.2. Principis procedimentals Seguint essencialment Garca de Enterra, podem distingir els principis procedimentals segents: a) Principi de contradicci. Significa que lAdministraci arriba a la resoluci final no noms sobre la base dels seus informes, sin tamb analitzant el resultat de laudincia, de les allegacions i de les proves provinents de les parts. Aquest principi el recull larticle 85.3 de la LRJPAC: En qualsevol cas, lrgan instructor ha dadoptar les mesures necessries per a obtenir el ple respecte dels principis de contradicci i digualtat de les persones interessades en el procediment. b) Principi deconomia processal. Aquest principi s conseqncia del principi deficcia que consagra larticle 103 de la Constituci. Aix, sn diversos els preceptes de la LRJPAC que intenten accelerar el procediment i evitar trmits superflus. Per exemple, diu larticle 75.1 de la LRJPAC: Shan dacordar en un sol acte tots els trmits que, per la seva naturalesa, admetin una impulsi simultnia i no en sigui obligatori el compliment successiu. c) Principi in dubio pro actione. Aquest principi postula, en favor de la major garantia dels administrats, la interpretaci ms favorable a lexercici de lacci. El trobem a larticle 110.2 de la LRJPAC: Lerror en la qualificaci del recurs per part del recurrent no s obstacle per a la seva tramitaci, sempre que sen dedueixi el carcter veritable. d) Principi doficialitat. Significa que lAdministraci ha dimpulsar el procediment dofici, sense necessitat que les persones interessades hagin dinstar cada trmit. Es recull a larticle 74.1 de la LRJPAC: El procediment, sotms al criteri de celeritat, sha dimpulsar dofici en tots els trmits. e) Legitimaci. Significa que, per tal de poder promoure un nou procediment o participar en un que ja estigui iniciat, sexigeix que el particular tingui una relaci especial amb lobjecte del procediment, la qual cosa es concreta en la necessitat que el particular sigui titular dun dret o inters legtim que pugui resultar afectat per la resoluci que es dicti. Tot aix, sens perjudici daquells casos en qu la llei reconeix lacci pblica (vegeu essencialment larticle 31 de la LRJPAC). f) Principi dimparcialitat. Aquest principi deriva de lexigncia que lAdministraci ha de servir amb objectivitat els interessos generals. En el procediment sancionador, larticle 134 de la LRJPAC intenta consagrar aquest principi separant formalment la

PART GENERAL

40

instrucci i la resoluci del procediment sancionador (vegeu tamb lart. 103.2 de la Llei 26/2010). Aix mateix, aquest principi tamb es manifesta en les causes dabstenci i recusaci que recull larticle 28 de la LRJPAC. g) Principi de publicitat. Aquest principi garanteix que les persones interessades puguin conixer en qualsevol moment lestat de la tramitaci dels procediments en els quals tenen la condici de persones interessades i puguin obtenir cpies dels documents que contenen, tal com reconeix larticle 35 de la LRJPAC i, en aquest moment, lart. 22.1 f) de la Llei 26/2010. Al marge de lanterior, tamb es manifesta aquest principi a larticle 86 de la LRJPAC: Lrgan al qual correspongui la resoluci del procediment, quan la naturalesa daquest ho requereixi, pot establir un perode dinformaci pblica (vegeu tamb lart. 52 de la Llei 26/2010). h) Principi de gratutat. Tot i que la llei no estableix expressament la gratutat del procediment, aquesta sen desprn com a regla general, ats el seu carcter inquisitiu. nicament la disposici addicional quarta de la LRJPAC estableix que: Les taxes que generin les actuacions del procediment administratiu shan dexigir dacord amb el que disposi la norma que les reguli. Vegeu, tamb, les previsions de larticle 81.3 de la LRJPAC. II. Fases En el ttol VI, De les disposicions generals sobre els procediments administratius, la LRJPAC es limita a la previsi dun conjunt de disposicions generals sobre els procediments administratius, referides a lestructura general del procediment i a les seves fases. Amb el benents que es tracta de la configuraci bsica del procediment administratiu com, al marge de la LRJPAC caldr parar atenci, duna banda, als diversos procediments administratius existents, amb les seves especialitats i especificitats; daltra banda, cal recordar els preceptes que regulen la matria continguts a la Llei 26/2010, del 3 dagost, de rgim jurdic i de procediment de les administracions pbliques de Catalunya i, especficament, els articles 48 a 55. Amb remissi al contingut ntegre de les disposicions estatal i autonmica esmentades, a continuaci farem una referncia, sense nim dexhaustivitat, a les diferents fases del procediment administratiu. 1. Iniciaci El procediment es podr iniciar dofici o a instncia duna persona interessada. 1.1. Iniciaci dofici (art. 69 LRJPAC i art. 48 de la Llei 26/2010) Quan el procediment sinicia dofici, sinicia mitjanant acord o resoluci de lrgan competent, b per iniciativa prpia, com a conseqncia duna ordre dun rgan superior, a petici raonada daltres rgans o per denncia. Abans de lacord diniciaci, lrgan competent pot obrir un perode dinformaci prvia amb la finalitat de conixer les circumstncies del cas concret i la convenincia diniciar o no el procediment. 1.2. Iniciaci a instncia duna persona interessada (art. 70 LRJPAC i art. 49 de la Llei 26/2010) Quan la iniciaci es fa a instncia de la persona interessada, la sollicitud corresponent t la virtualitat dimpulsar lAdministraci a desenvolupar un procediment. Pel que fa a la forma de les sollicituds que formulin les persones interessades, larticle 49 de la Llei 26/2010 determina que les sollicituds es poden presentar en qualsevol suport i que sempre han de tenir, almenys, el contingut segent: a) Les dades personals i, si escau, lacreditaci de la representaci. b) La determinaci del mitj preferent i de ladrea, postal o electrnica, als efectes de les notificacions. c) Els fets, les raons i la petici en qu es concreta la sollicitud. d) El lloc i la data. e) Lrgan, organisme o entitat pblica al qual sadrea la sollicitud. f) La signatura de la persona interessada o del representant o la representant daquesta, que ha dsser electrnica si el mitj diniciaci escollit s electrnic. Finalment, el nmero 2 del precepte estableix que les persones sollicitants poden acompanyar la sollicitud amb els documents i les dades, en qualsevol suport, que considerin necessaris per completar-la o justificar els fets, les raons i les peticions que shi contenen. Dacord amb larticle 71 de la LRJPAC, si la sollicitud diniciaci no reuneix els requisits necessaris, lAdministraci ha de requerir la persona interessada perqu, en el termini de deu dies, nesmeni les mancances, amb ladvertiment que si no ho fa es considerar que desisteix de la seva petici. Aquest termini es podria ampliar fins a cinc dies ms en els termes de larticle 71.2, sempre que no es tracti de procediments selectius o de concurrncia competitiva. Esdev dinters recordar que quan una persona presenta una sollicitud en els registres normativament previstos, pot exigir el rebut corresponent, que nacredita la data de presentaci; a aquest efecte, sadmet una cpia en qu figuri la data de presentaci anotada per loficina (art. 70.3 LRJPAC). Daltra banda, tamb esdev dinters recordar en aquest punt en quins llocs es pot presentar la sollicitud adreada a les administracions pbliques. Pel que fa al lloc de presentaci, la LRJPAC va determinar que les sollicituds, escrits i comunicacions que els ciutadans adrecin als rgans de les administracions pbliques es poden presentar (art. 38.4 LRJPAC): a) Al registre de lrgan administratiu al qual sadrecen. b) Als registres de qualsevol rgan administratiu que pertanyi a lAdministraci general de lEstat, a la de qualsevol Administraci autonmica o a la dalguna de les entitats que integren lAdministraci local, si, en

PART GENERAL

41

aquest ltim cas, sha subscrit el conveni oport. c) A les oficines de correus, en la forma establerta per reglament (presentant la sollicitud en un sobre obert, perqu sigui datada i segellada pel funcionari o funcionria de correus). d) A les representacions diplomtiques o a les oficines consulars dEspanya a lestranger. e) En qualsevol altre lloc que estableixin les disposicions vigents. En aquest moment tamb caldria tenir en compte les previsions de larticle 25 de la Llei 26/2010, en aquest cas relatives als documents adreats a les administracions pbliques catalanes. Com sha comentat en anteriors apartats del temari, larticle 25 regula el dret a la presentaci de sollicituds, comunicacions i altres documents, i estableix especficament el segent: - Els ciutadans tenen dret a presentar els documents que adrecen a les administracions pbliques catalanes per qualsevol mitj, en qualsevol registre de ladministraci destinatria o en els altres llocs establerts per la legislaci bsica (25.1). - Es poden presentar als registres de lAdministraci de la Generalitat, dels organismes i de les entitats pbliques vinculats o que en depenen documents adreats a una altra administraci (25.2). - Les administracions pbliques de Catalunya altres que les esmentades a lapartat 2 han dinformar, en llur seu electrnica i a les persones que ho sollicitin, sobre els convenis subscrits amb altres administracions pbliques a lefecte del registre de sollicituds, escrits i comunicacions (25.3). Finalment, tamb cal tenir present la Llei estatal 11/2007, de 22 de juny, daccs electrnic dels ciutadans als serveis pblics, que regula la creaci i el funcionament dels registres electrnics i larticle 41 de la Llei 26/2010, que preveu la presentaci de sollicituds en registres electrnics. La conseqncia ms important de la presentaci de la sollicitud s la de provocar la iniciaci del procediment. Des daquell moment, lAdministraci queda obligada a dictar resoluci expressa en el termini que estableixin les normes, o, si no nhi ha, en el termini de tres mesos, de conformitat amb larticle 42.3 de la LRJPAC. 2. Ordenaci La LRJPAC dedica el captol II del ttol VI a lanomenada ordenaci del procediment, que no s una fase en sentit estricte, sin un conjunt de regles o principis aplicables a la tramitaci dels procediments. Tanmateix, cal recordar que noms una part dels actes dordenaci sinclouen en aquest captol, i que la resta els trobem dispersos en altres apartats de la Llei (per exemple, lacumulaci o la notificaci). El procediment sha dimpulsar dofici en tots els trmits. La tramitaci sha de dur a terme dacord amb els principis de celeritat, eficcia i eficincia, simplificant al mxim els trmits, tot preservant, en qualsevol cas, les garanties i els drets de defensa dels administrats. Es faran en un nic acte els trmits que admetin una impulsi simultnia el compliment successiu dels quals no sigui obligat. El despatx dels expedients seguir lordre rigors dincoaci dafers de naturalesa homognia, llevat que la persona titular de la unitat administrativa resolgui una altra cosa, motivadament i deixant-ne constncia. Els trmits que hagin de ser formalitzats per les persones interessades shan de fer en el termini de deu dies a partir de la notificaci de lacte corresponent, si la norma aplicable no estableix un altre termini. 3. Instrucci La instrucci s la fase en qu shan de fer els actes que han de proporcionar a lrgan decisori els elements de judici necessaris per a una resoluci adequada (elements de fet, fonamentaci jurdica, consideracions tcniques, econmiques, etc.). La LRJPAC regula el procediment duna manera oberta en la qual les fases o els trmits poden ser articulats per lrgan instructor, adaptant-los a les circumstncies de cada cas, respectant sempre el dret de les persones interessades a sollicitar determinats trmits i garantint-ne en tot cas laudincia. Tamb la Llei 26/2010 cont previsions sobre la instrucci del procediment, en els articles 50 a 52. 3.1. Allegacions (art. 79 LRJPAC) Amb independncia del fet que les persones interessades hagin iniciat el procediment (o shagi iniciat dofici), podran fer les allegacions que considerin convenients i aportar documents i altres elements de judici en qualsevol moment anterior al trmit daudincia. Daltra banda, les persones interessades poden allegar els defectes de tramitaci en qualsevol moment. 3.2. Prova (art. 80 i 81 LRJPAC) Aquesta fase es desenvolupa per poder acreditar, per qualsevol dels mitjans admesos en dret (testimonis, documents, prits, etc.), la realitat dels fets i de les circumstncies que shan de tenir en compte per resoldre el procediment. El perode per dur a terme les proves proposades per la persona interessada o per la mateixa Administraci ha de tenir un termini no superior a trenta dies ni inferior a deu. En tot cas, les proves proposades per les persones interessades noms es poden rebutjar si sn manifestament improcedents o innecessries, mitjanant una resoluci motivada. 3.3. Informes (art. 82 i 83 LRJPAC) Shan de demanar els informes que siguin preceptius (obligatoris) per disposicions legals i els que es jutgin necessaris per resoldre. Si no hi ha disposici expressa en contra, els informes sn facultatius (es poden demanar o no) i no vinculants (no condicionen la resoluci final). Si linforme no semet en el termini previst (amb carcter general, deu dies), poden prosseguir les actuacions, excepte en els supsits dinformes preceptius determinants per a la resoluci del procediment, cas en qu es pot interrompre el termini dels trmits successius. Si linforme ha de ser ems per una administraci pblica diferent de la que tramita el procediment, es poden prosseguir les actuacions i linforme ems fora de termini pot no ser tingut en compte.

PART GENERAL

42

3.4. Audincia de les persones interessades (art. 84 LRJPAC i 51 de la Llei 26/2010) Aquest trmit est garantit constitucionalment (art. 105 CE) i implica la necessitat de donar participaci a les persones interessades en el procediment abans que es redacti la proposta de resoluci, de manera que sels ofereix loportunitat dexaminar lexpedient complet, formular allegacions i presentar els documents que considerin oportuns, en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze. Cridem especficament latenci sobre les previsions de larticle 51 de la Llei 26/2010, amb el ttol Audincia a les persones interessades: - En el mateix sentit que la LRJPAC, el precepte determina que un cop sha instrut el procediment i immediatament abans de redactar la proposta de resoluci, sha de posar lexpedient, llevat de les dades excloses del dret daccs, en coneixement de les persones interessades, o de llurs representants, perqu puguin formular les allegacions i aportar els documents que considerin procedents en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze dies, llevat que sen fixi un altre a la normativa corresponent. - Cridem especficament latenci sobre la determinaci de la Llei que laudincia es pot fer per escrit, oralment mitjanant la compareixena de la persona interessada, o per mitjans electrnics i a distncia, en els termes fixats per reglament. Precisa que si laudincia s duu a terme per mitjans electrnics, se nha destendre una acta signada electrnicament per la persona interessada i per linstructor o instructora del procediment. - Daltra banda, en el mateix sentit que ja establia la LRJPAC, estableix que es pot prescindir del trmit daudincia si no figuren en el procediment ni shan de tenir en compte a la resoluci altres fets ni altres allegacions i proves que les addudes per la persona interessada. 3.5. Informaci pblica (art. 86 LRJPAC i 52 de la Llei 26/2010) Quan la naturalesa del procediment ho requereixi, la legislaci pot imposar o lrgan competent pot acordar lobertura dun perode dinformaci pblica. Aquest trmit sha danunciar al butllet oficial corresponent. En un termini fixat, que no pot ser inferior a vint dies, tothom qui tingui interessos de qualsevol naturalesa sobre lafer, i no sols els qui tenen el carcter legal de persones interessades, podr examinar lexpedient i presentar les allegacions que cregui convenients. Qui presenti allegacions o observacions en aquest trmit t, com a mnim, el dret a obtenir una resposta raonada de lAdministraci. Fem una referncia especfica a les previsions de la Llei 26/2010 en relaci amb aquesta qesti (art. 52): - Es preveu, en primer terme, que sha de fer el trmit dinformaci pblica en els supsits segents: a) Si la normativa reguladora dels procediments administratius corresponents ho preveu. b) Si lrgan competent per a la resoluci ho acorda perqu la naturalesa del procediment ho aconsella. - Es determina que el trmit dinformaci pblica, que no pot ser inferior a vint dies, es realitza, en tots els casos, mitjanant lanunci publicat en el diari o butllet oficial corresponent, i tamb per mitjans electrnics amb la publicaci a la seu electrnica, llevat que el procediment especfic determini una altra cosa. - Es preveu que durant el trmit dinformaci pblica qualsevol persona pot consultar lexpedient, llevat de les dades excloses del dret daccs i que aquesta consulta es pot fer directament, en el lloc indicat per lanunci, o a distncia, per mitj de la seu electrnica de ladministraci corresponent. - Sestableix que mentre estigui obert el termini dinformaci pblica, qualsevol persona pot formular allegacions per escrit, per qualsevol mitj, i que les allegacions formulades sintegren en lexpedient administratiu, han de ser valorades expressament i singularment per linstructor o instructora i, si escau, per lrgan tcnic competent, i poden ser incorporades a la resoluci del procediment. Tamb que les persones que formulen allegacions tenen dret a conixer la valoraci de qu han estat objecte, mitjanant una resposta raonada, que pot ser comuna per a totes les allegacions que plantegin qestions substancialment iguals. - Finalment, sespecifica que les persones que formulen allegacions en el trmit dinformaci pblica no adquireixen, per aquest fet, la condici dinteressades. 4. Terminaci 4.1. La resoluci La terminaci o acabament normal del procediment es produeix amb la resoluci (art. 89 LRJPAC). Seguint Garca de Enterra, podem afirmar que la resoluci s aqu la decisi de les qestions plantejades en el decurs de la tramitaci procedimental, ja que tamb en els casos de desistiment, renncia, impossibilitat material de continuar el procediment per causes sobrevingudes o caducitat hi ha una resoluci administrativa, s a dir, un acte que en declarar la impossibilitat legal de continuar el procediment o la caducitat o en acceptar la renncia o el desistiment declara concls, alhora, el procediment en qu es produeixen. Vegeu, en aquest sentit, larticle 42.1 LRJPAC i larticle 53.2 de la Llei 26/2010. La resoluci que posi fi al procediment ha de decidir sobre totes les qestions que es dedueixen de lexpedient, hagin estat o no plantejades per les persones interessades. En tot cas, quan es decideixi sobre qestions no plantejades per les persones interessades, sels haur de comunicar aquesta circumstncia i sels haur de donar un termini no superior a quinze dies perqu hi formulin allegacions i aportin, si sescau, els mitjans de prova. Aix es fa per complir amb el requisit de laudincia a la persona interessada. Si el procediment sha iniciat a sollicitud de la persona interessada, la resoluci ha de ser congruent amb les peticions que aquesta persona hagi formulat. Dacord amb larticle 89.3 de la LRJPAC, la resoluci ha de contenir la decisi, que ha de ser motivada en els casos a qu es refereix larticle 54 de la LRJPAC. A ms de la decisi, les resolucions han dexpressar:

PART GENERAL

43

1 Els recursos que escaiguin contra la resoluci. 2 Lrgan administratiu o judicial davant el qual shagin de presentar aquests recursos. 3 El termini per interposar els recursos. Com diu la LRJPAC, tot aix, sens perjudici que les persones interessades puguin exercitar qualsevol altre recurs que estimin oport. 4.2. Desistiment, renncia, caducitat, impossibilitat material de continuar el procediment per causes sobrevingudes i terminaci convencional Dacord amb els articles 87 i segents de la LRJPAC, la terminaci del procediment tamb es podria produir a partir de desistiment, renncia al dret en qu es fonamenti la sollicitud, caducitat i impossibilitat material de continuar el procediment per causes sobrevingudes. Com hem assenyalat abans, dacord amb larticle 42.1 de la LRJPAC, en aquests casos la resoluci ha de consistir en la declaraci de la circumstncia que concorre en cada cas, amb indicaci dels fets produts i les normes aplicables (el precepte esmentat inclou tamb en aquesta previsi els casos de prescripci, igual que lart. 53.2 de la Llei 26/2010). El desistiment (de la petici o instncia) i la renncia (al dret) es distingeixen pel fet que el primer deixaria oberta la possibilitat que es pugui iniciar un nou procediment, mentre que la renncia implica que el procediment no es repetir per voluntat del particular. La renncia noms s admissible quan la renncia del dret no estigui prohibida per lordenament jurdic. La caducitat, regulada per larticle 92 de la LRJPAC, implica la conclusi del procediment iniciat a sollicitud de la persona interessada quan sha paralitzat per causes imputables a aquesta persona. La caducitat no es produeix automticament pel transcurs dun termini; s necessari que lAdministraci avisi la persona interessada que si passen tres mesos sense que dugui a terme lactuaci que calgui, lAdministraci declarar la caducitat i arxivar lexpedient. Tanmateix, si la qesti plantejada afecta linters general, es podr prosseguir el procediment. La caducitat tamb es produir en els procediments iniciats dofici (art. 44 LRJPAC i 55 de la Llei 26/2010) en aquest cas, sense necessitat dadvertiment quan hagi transcorregut el termini mxim per resoldre el procediment sense que se nhagi dictat i notificat la resoluci (sempre que la paralitzaci del procediment no sigui imputable a la persona interessada). La terminaci del procediment per impossibilitat de continuar-lo per causes sobrevingudes haur dacordar-se mitjanant resoluci motivada. Per acabar, larticle 88 de la LRJPAC preveu la terminaci convencional del procediment, que s aquella en qu lAdministraci, mitjanant acords, pactes, convenis o contractes, satisf linters pblic implicat. Aquesta via noms s procedent quan les disposicions ho prevegin expressament, i sempre que els acords no siguin contraris a lordenament jurdic ni versin sobre matries no susceptibles de transacci i tinguin per objecte satisfer linters pblic que tenen encomanat. III. Terminis Tot i que la LRJPAC no recull aquesta qesti sota lepgraf corresponent al procediment administratiu, sin al captol II (Termes i terminis) del ttol IV (De lactivitat de les administracions pbliques), als articles 47 a 50 de la Llei, cal tenir present que el cmput dels terminis, que ha estat objecte duna jurisprudncia notable, s fonamental en el desenvolupament del procediment. Respecte als terminis, destacarem dues qestions: lobligatorietat i el cmput. 1. Obligatorietat Dacord amb larticle 47 de la LRJPAC, els termes i terminis establerts en aquesta Llei i en daltres obliguen les autoritats i el personal al servei de les administracions pbliques competents pel que fa a la tramitaci dels assumptes, aix com les persones interessades en els afers corresponents. No obstant aix, cal tenir en compte dues circumstncies: la primera s que els terminis es poden ampliar mitjanant la prrroga (art. 49 LRJPAC); la segona, que tamb s possible que els terminis assenyalats legalment es redueixin, cosa que dna lloc a la tramitaci durgncia (art. 50 LRJPAC). Larticle 49 assenyala, respecte a la prrroga, que lAdministraci, tret de precepte en contra, dofici o a petici de les persones interessades, podr concedir una ampliaci dels terminis establerts que no excedeixi la meitat de la durada daquests terminis, sempre que les circumstncies ho aconsellin i si no es perjudiquen els drets de terceres persones. En tot cas, tant la petici dampliaci del termini com la decisi sobre lampliaci shan de produir abans que venci el termini de qu es tracta. Un termini ja venut no es pot ampliar en cap cas, i lacord sobre ampliaci de terminis o sobre la seva denegaci no pot ser objecte de recurs en cap cas. Per la seva banda, larticle 50 manifesta que quan raons dinters pblic ho aconsellin es podr acordar, dofici o a petici de la persona interessada, laplicaci al procediment administratiu de la tramitaci durgncia. Aix comportar la reducci a la meitat dels terminis establerts per al procediment ordinari. Se nexceptuen els terminis relatius a la presentaci de sollicituds i recursos. Contra lacord que declari laplicaci de la tramitaci durgncia no escaur cap recurs. 2. Cmput En relaci amb el cmput de terminis, cal destacar les regles que determina larticle 48 de la LRJPAC, i especficament les segents:

PART GENERAL

44

a)Terminis expressats en dies. Sempre que per llei o per normativa comunitria europea no es determini el contrari, quan els terminis sassenyalin per dies sentn que es tracta de dies hbils; en aquest cas, sexclouen del cmput els diumenges i els dies declarats festius. En cas que els terminis sassenyalin per dies naturals, sha de fer constar aquesta circumstncia en les notificacions corresponents. Pel que fa al dia inicial del termini o dies a quo, larticle 48.4 estableix que els terminis expressats en dies es computen a partir de lendem del dia que tingui lloc la notificaci o la publicaci de lacte de qu es tracti, o des de lendem del dia en qu es produeixi lestimaci o la desestimaci per silenci administratiu. b) Terminis fixats en mesos o en anys. Si el termini es fixa en mesos o en anys, aquests shan de computar a partir de lendem del dia en qu tingui lloc la notificaci o la publicaci de lacte de qu es tracti, o des de lendem del dia en qu es produeixi lestimaci o la desestimaci per silenci administratiu (art. 48.2 LRJPAC). A partir daquesta previsi, seguint la jurisprudncia podem dir que el cmput del termini sinicia lendem de la notificaci (o a partir de lendem del dia en qu es produeixi lestimaci o la desestimaci per silenci administratiu) i t com a darrer dia hbil el del mes (o lany) corresponent que coincideixi amb aquell en qu es va fer la notificaci (o en qu es va produir lestimaci o la desestimaci per silenci administratiu). Aix, si la notificaci es va produir el dia 2 de febrer i hi havia un termini dun mes per dur a terme una actuaci determinada, el termini dun mes es comenaria a comptar el dia 3 de febrer i acabaria el dia 2 de mar (incls). Larticle 48.2 de la LRJPAC determina que si en el mes de venciment no hi hagus dia equivalent a aquell en qu es va comenar a comptar el termini, sentn que aquest acaba lltim dia del mes. c) Prrroga de terminis si el darrer dia del termini s inhbil. Dacord amb larticle 48.3 de la LRJPAC, si el darrer dia del termini s inhbil, sentn prorrogat el termini al primer dia hbil segent. d) Dies inhbils noms en una part del territori de lEstat. Segons les previsions de larticle 48.5 de la LRJPAC, quan un dia fos hbil al municipi o la comunitat autnoma en qu resids la persona interessada i inhbil a la seu de lrgan administratiu, o a la inversa, es considera inhbil en tot cas. e) Calendari de dies inhbils. LAdministraci general de lEstat i les administracions de les comunitats autnomes fixaran, en el seu mbit respectiu, amb subjecci al calendari laboral, el calendari de dies inhbils a lefecte de computar terminis. Aquests calendaris es publiquen abans de linici de cada any al diari oficial que correspongui i en altres mitjans de difusi que en garanteixin el coneixement per part dels ciutadans i ciutadanes.

PART GENERAL

45

11. Revisi dels actes en via administrativa. Revisi dofici. Revocaci dels actes administratius: objectes i classes. Les reclamacions prvies a lexercici daccions civils i laborals. Introducci La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com (LRJPAC) regula en el ttol VII la revisi dels actes en via administrativa i en el ttol VIII, les reclama cions prvies a lexercici de les accions civils i laborals. El contingut dambds ttols s una mostra ms del privilegi dautotutela de lAdministraci, concretada en la capacitat de revisar els propis actes amb carcter previ a la via jurisdiccional. Quant a la revisi dels actes en via administrativa, inclou els procediments de revisi dofici i el sistema de recursos administratius. Els procediments de revisi dofici preveuen (art. 102 LRJPAC) la revisi, fonamentada en motius de nullitat de ple dret, per una banda, de disposicions administratives i, per laltra, dactes administratius que hagin posat fi a la via administrativa o contra els quals no shagi presentat recurs. La revisi es pot portar a terme en qualsevol moment, per iniciativa prpia de les administracions pbliques o a sollicitud duna persona interessada (coneguda com a acci de nullitat), i amb el dictamen favorable previ del Consell dEstat o lrgan consultiu equivalent de la comunitat autnoma. En lmbit catal, lemissi daquest dictamen, amb carcter preceptiu i quasivinculant, correspon a la Comissi Jurdica Assessora. Aix mateix, es preveu (art. 103 LRJPAC) la possibilitat que les administracions pbliques, en el termini de quatre anys des que shagi dictat lacte a dministratiu, puguin declarar lesius per a linters pblic els actes favorables per als interessats que siguin anullables, a fi de procedir a la seva ulterior impugnaci davant lordre jurisdiccional contencis administratiu. s a dir, lAdministraci no pot, per si mateixa, revocar els actes anullables favorables. Finalment, es preveu la possibilitat que les administracions pbliques puguin revocar en qualsevol moment els seus actes de gravamen o desfavorables, sempre que la revocaci no constitueixi una dispensa o exempci no permesa per les lleis o sigui contrria al principi digualtat, a linters pblic o a lordenament jurdic. Igualment, les administracions poden rectificar en qualsevol moment els errors materials, de fet o aritmtics que existeixin en els seus actes (art. 105 LRJPAC). La revisi dofici planteja una clara tensi entre el principi de legalitat (al qual pretn servir normalment, cercant lanullaci dactes illegals) i el principi de seguretat jurdica (al qual pot afectar, perqu lactuaci de lAdministraci implica tornar sobre un acte ja dictat que podia haver afavorit el particular afectat). La regulaci daquesta potestat tracta de conciliar lun i laltre bns jurdics i atn, entre altres criteris, la gravetat de la illegalitat (nullitat de ple dret o anullabilitat), el carcter de lacte (favorable o desfavorable per als particulars) i el temps transcorregut. De maneracomplementria, larticle 106 LRJPAC estableix els lmits generals de la revisi, i en prohibeix lexercici que resulti contrari a lequitat, a la bona fe, al dret dels particulars o a les lleis. Per altra banda, quant al sistema de recursos, la LRJPAC estableix dos recursos ordinaris, el dalada i el potestatiu de reposici, en funci de si lacte exhau reix o no la via administrativa. Els actes que posen fi a la via administrativa sn els establerts per la LRJPAC amb carcter general (art. 109 LRJPAC) i per a cadascuna de les administracions per la seva normativa especfica (LOFAGE, disposici adicional quinzena; art. 85 Llei 13/1989; art. 52 de la Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases del rgim local [LRBRL]). Aix mateix, preveu un recurs extraordinari de revisi contra els actes ferms en via administrativa que noms ser procedent si conc orre alguna de les circumstncies excepcionals que recull la mateixa Llei (art. 118 LRJPAC). Pel que fa a les disposicions administratives de carcter general, no admeten la interposici dun recurs directe en via administrativa. En canvi, es poden impugna r els actes daplicaci daquestes disposicions (recurs indirecte). Si aquesta impugnaci es basa nicament en la nullitat de la disposici aplicada, el recurs es pot interpolar directament davant lrgan que la va dictar (art. 107.3 LRJPAC). Ms en concret, el recurs dalada es pot interposar contra els actes que no exhaureixen la via administrativa i el resol el superior jerrquic de lrgan que va dictar lacte. Per presentar el recurs es disposa dun termini dun mes, si lacte fos exprs, o de tre s mesos, en el cas que no ho fos (art. 114 -115 LRJPAC). El recurs potestatiu de revisi es pot interposar contra els actes que esgoten la via administrativa i lha de resoldre el mateix rgan que va dictar lacte impugnat. T establerts els mateixos termin is dinterposici que el recurs dalada, per el termini per resoldre i notificar s ms breu: un mes (art. 116-117 LRJPAC). Finalment, el recurs extraordinari de revisi noms es pot interposar en casos taxats (previstos per lart. 118 LRJPAC) i contra actes ferms, s a dir, en principi inatacables. La Llei de procediment administratiu dedica el ttol VIII a la reclamaci prvia a la via judicial civil i a la via judicial laboral, que s el tercer tipus de procediments dedicats a la revisi dels actes administratius. Aquests procediments semmarquen en les relacions civils i laborals que pot establir lAdministraci (per exemple, la compravenda o el lloguer de bns immobles, o la contractaci de personal). En tots aquests casos, els conflictes es dirimeixen davant dels mateixos tribunals que jutgen els particulars i, per tant, quan es produeix un conflicte, s la jurisdicci civil o laboral qui ha de resoldre el conflicte. En aquest context encaixen les reclamacions administratives prvies, que preveuen que, abans demprendre una acci judicial en aquestes matries, el particular ha de concedir a lAdministraci la possibilitat de pronunciar -se sobre lassumpte i daccedir o no a la pretensi del reclamant. Per aquest motiu, la LRJPAC estableix que, abans dinterposar un recurs judicial, cal

PART GENERAL

46

plantejar una reclamaci prvia davant de lAdministraci (art. 122-126 LRJPAC i art. 69-73 de la Llei de procediment laboral). Sovint la doctrina sha referit a una doble caracteritzaci dels recursos administratius, com a garantia per al particular (finalitat impugnatria) i com a prerrogativa de lAdministraci, sempre que sarticulin com a pressupsit que la persona interessada ha de satisfer si vol accedir a la jurisdicci contenciosa administrativa (idea de crrega). Engeneral, aquesta doctrina advoca pel manteniment dels recursos administratius, per no amb carcter preceptiu, sin potestatiu. Esquema I. El sistema de revisi dels actes en via administrativa 1.1. Revisi dofici 1.2. Recursos administratius 1.3. Reclamacions administratives prvies II. La revisi dofici dels actes administratius 2.1. Revisi de disposicions i actes nuls. Lacci de nullitat 2.2. Declaraci de lesivitat dels actes anullables 2.3. Revocaci dofici i rectificaci derrors 2.4. Lmits de la revisi III. Els recursos administratius 3.1. Concepte i finalitat 3.2. Objecte i classes 3.3. Recursos ordinaris 3.3.1. Recurs dalada: concepte, objecte, terminis i procediment 3.3.2. Recurs potestatiu de revisi: concepte, objecte, ter minis i procediment 3.4. Recursos extraordinaris 3.4.1. Recurs extraordinari de revisi: concepte, requisits i procediment IV. Les reclamacions prvies a lexercici daccions civils i laborals 4.1. Naturalesa i efectes 4.2. mbits daplicaci (via judicia l civil i via judicial laboral) 4.3. Procediment

PART GENERAL

47

12. La responsabilitat de les administracions publiques. Responsabilitat patrimonial. Lacci de responsabilitat. LA responsabilitat de les autoritats del personal al servei de les administracions publiques. Introducci Larticle 106 CE consagra el principi de la responsabilitat patrimonial extracontractual de les administracions pbliques per les lesions que pateixin els particulars en qualsevol dels seus bns i drets, sempre que la lesi sigui conseqncia del funcionament dels serveis pblics. El ttol X de la LRJPAC desenvolupa aquest precepte constitucional i el RD 429/1993, de 26 de mar, en concreta els procediments. El sistema de responsabilitat patrimonial es pot caracteritzar, en primer lloc, com un sistema unitari i general, s a dir, que saplica a totes les administracions pbliques sense excepci, tant si actuen amb subjecci al dret pblic com si actuen amb subjecci al dret privat. La unicitat del sistema tamb deriva de labast general de la responsabilitat de lAdministraci pel fun cionament dels serveis pblics, abast que inclou qualsevol tipus dactivitat extracontractual de lAdministraci, ja siguin actuacions normatives, jurdiques o materials, ja siguin inactivitats o omissions. En segon lloc, aquest sistema es pot qualificar com un sistema de responsabilitat directa, s a dir, que lens titular del servei o de lactivitat causant del dany ha de respondre directament davant del perjudicat, sense que sigui necessari que aquest reclami prviament a lautoritat, el funcionari o l agent la conducta del qual hagi causat el dany. El principi de la responsabilitat patrimonial extracontractual no actua en el supsit de danys derivats dun delicte o una falta de les autoritats, els agents o els funcionaris pblics, comesos en lexercici de les seves funcions. En tercer lloc, el sistema de responsabilitat patrimonial de lAdministraci pblica ha estat definit com a objectiu, en el sentit que lAdministraci no ha de respondre nicament pels danys comesos pels seus agents, funcionaris o autoritats per una acci culposa o negligent, sin que ha de respondre, tamb, pels danys que el personal al seu servei hagi originat en el desenvolupament daccions o activitats lcites. s objectiu perqu la dada rellevant s lexistncia dun dany. El sistema de responsabilitat patrimonial no tracta de la licitud o illicitud de la conducta que provoca el dany, sin que sha danalitzar en funci de la juridicitat o antijuridicitat del dany. s a dir, en principi, s indemnitzable qualsevol lesi provocad a en el patrimoni dun individu pel funcionament normal o anormal dels serveis pblics, sempre que aquest no tingui el deure jurdic de suportar -la. En fi, el sistema exigeix la reparaci integral del dany, s a dir, que la vctima ha de resultar indemne. Es preveu lexistncia de diversos ttols indemnitzatoris destinats a obtenir una reparaci integral del dany produt, amb el lmit que no es produeixi un enriquiment injust. Una vegada examinades les caracterstiques del sistema, cal analitzar els requis its o pressupsits de la responsabilitat. Aquests pressupsits poden ser examinats des dun punt de vista subjectiu i des dun punt vista objectiu. Quan ens referim al punt de vista subjectiu, tractem, duna banda, les persones (fsiques o jurdiques, pbl iques o privades) que resulten perjudicades per lacci o lomissi de lAdministraci pblica, i, de laltra, tractem el causant del dany. LAdministraci ha de respondre pels danys que causin els agents pblics que formen part de la seva organitzaci, am b independncia de la naturalesa jurdica del vincle que els uneixi. LAdministraci no ha de respondre, lgicament, per les activitats privades danyoses que desenvolupin els seus agents, ni tampoc pels danys provocats pels seus collaboradors externs. Quan examinem els pressupsits de la responsabilitat des dun punt de vista objectiu, fem referncia: a) al dany, en concret als seus requisits; b) a la clusula general del funcionament dels serveis pblics; c) als criteris dimputaci de lactivitat da nyosa, i d) a la relaci de causalitat i la concurrncia de causes. El sistema de responsabilitat pivota sobre el concepte de dany. Aquest dany, per tal que sigui indemnitzat, ha de reunir una srie de caracterstiques, dacord amb el que estableix lartic le 139.2 LRJPAC. Aix, el dany ha de ser efectiu, avaluable econmicament i individualitzable en relaci amb una persona o un grup de persones. Larticle 141.1 LRJPAC afegeix a aquests requisits el de lantijuridicitat, s a dir, que el particular que veu lesionat qualsevol dels seu bns o drets no tingui el deure jurdic de suportar aquest dany. Daltra banda, cal tenir present que la clusula general que postula la responsabilitat de lAdministraci pel funcionament dels serveis pblics sha interpret at no el sentit estricte o tcnic de servei pblic, sin que sha considerat que aquesta expressi s sinnima en lmbit de la responsabilitat del concepte ms ampli d actvitat administrativa. En tractar els criteris dimputaci de lactivitat danyosa, fem referncia a la declaraci de responsabilitat patrimonial de lAdministraci per funcionament anormal i per funcionament normal dels serveis pblics. El funcionament anormal dels serveis pblics es pot derivar o b duna conducta dolosa o negligent du n agent pblic que causa un dany, o b simplement de la illegalitat de lactivitat administrativa, sense que en la comissi daquesta illegalitat es pugui observar culpa o dol. Aix mateix, el dany antijurdic pot derivar duna activitat administrativa l cita, en el desenvolupament de la qual no existeix dol o culpa per que, malgrat tot, esdev danyosa. Aquesta situaci es pot produir en els casos en qu lactivitat desenvolupada per lAdministraci de manera lcita genera riscos, els quals, en verificar -se, produeixen danys patrimonials imputables a aquesta. Sovint, en aquests supsits, ens trobarem en la situaci definida com a cas fortut. El cas fortut abasta els danys derivats de fets imprevisibles o inevitables inherents a la prestaci del servei. Hem de distingir, per, la figura del cas fortut daquells casos en qu la lesi deriva de la concurrncia duna causa de

PART GENERAL

48

fora major. En aquest darrer cas, la fora major es refereix a fets imprevisibles o extraordinaris i inevitables que sn del tot ali ens a la prestaci del servei o a lorganitzaci administrativa, i, per tant, en aquests casos lAdministraci no ha de respondre pels danys causats. Finalment, per tal de poder imputar el dany a lAdministraci pblica cal que existeixi un nexe causal ent re el dany i lactivitat administrativa que es pressuposa generadora daquell. Existeixen tres teories que expliquen la relaci de causalitat: la de la causalitat exclusiva, la de lequivalncia de condicions i, finalment, la de la causalitat adequada, que s la que sha acabat imposant en la jurisprudncia. Quant a lacci de responsabilitat, la LRJPAC i la norma de desplegament corresponent han recollit la jurisprudncia sobre algunes qestions especialment polmiques a la claror de la normativa anterior, com el carcter de prescripci del termini dexercici de lacci o algunes precisions sobre el cmput del termini. Cal destacar de manera especial la unificaci jurisdiccional en matria de responsabilitat patrimonial practicada per la LRJPAC, la qual, en la mesura que trenca el dualisme jurisdiccional anterior, constitueix una de les novetats principals en la matria. Les autoritats i el personal al servei de lAdministraci tamb poden ser responsables des de perspectives diverses (poltica, penal, com ptable, disciplinria), incloent hi lobligaci de compensar lAdministraci per les indemnitzacions que aquesta hagi hagut de satisfer als ciutadans per actuacions individuals, en determinats casos. Esquema I. La responsabilitat patrimonial de lAdmini straci pblica 1.1. Orgens i evoluci histrica 1.2. Caracterstiques del sistema 1.2.1. Unicitat i generalitat 1.2.2. Responsabilitat directa 1.2.3. Responsabilitat objectiva 1.2.4. Reparaci integral 1.3. Requisits o pressupsits de la responsabilitat 1.3.1. mbit subjectiu a) El perjudicat b) El causant del dany: la responsabilitat de les autoritats i del personal al Server de lAdministraci pblica 1.3.2. mbit objectiu a) El dany i les seves caracterstiques: dany antijurdic, avaluable econmicament i individualitzable b) La clusula general del funcionament dels serveis pblics: significat i tipus dactivitats potencialment danyoses (normativa, material, acte administratiu, inactivitat) 1.4. Criteris dimputaci del dany 1.4.1. Funcionament normal, cas fortut i fora major 1.4.2. Funcionament anormal 1.5. La relaci de causalitat i la concurrncia de causes 1.5.1. Les teories sobre el nexe causal: causalitat exclusiva, equivalncia de les condicions i causa adequada 1.5.2. La concurrncia de causes 1.6. La indemnitzaci 1.6.1. Criteris per al clcul de la indemnitzaci 1.6.2. Data de referncia per al clcul de la indemnitzaci 1.6.3. Modalitats indemnitzatries i compatibilitat de la indemnitzaci amb altres prestacions econmiques II. Lacci de responsabilitat 2.1. Terminis i prescripci 2.2. Els procediments administratius de reclamaci: general i abreujat 2.3. La unitat jurisdiccional III. La responsabilitat de les autoritats i el personal al servei de lAdministraci 3.1. En general 3.2. El dret dels ciutadans a exigir la responsabilitat 3.3. Responsabilitat poltica de les autoritats administratives 3.4. Responsabilitat comptable 3.5. Responsabilitat penal i civil 3.6. Responsabilitat disciplinria del personal al servei de lAdmini straci 3.7. Lacci de retorn de lAdministraci (art. 145.2 LRJPAC)

PART GENERAL

49

13. Patrimoni de les administracions pbliques: concepte, naturalesa i classificaci. Les prerrogatives de lAdministraci: afectaci, mutaci i adscripci. Adquisici i defensa del patrimoni. Us i explotaci; els negocis jurdics patrimonials. El marc normatiu del domini pblic i privat de lAdministraci La regulaci jurdica dels bns pblics parteix de la mateixa Constituci espanyola, concretament de larticle 132, en qu sestableix que la llei regula el rgim jurdic dels bns de domini pblic inspirant-se en els principis dinalienabilitat, imprescriptibilitat i inembargabilitat. Aix mateix, sestableix que es consideren bns de domini pblic estatal aquells que determini la llei i, en tot cas, la zona martima-terrestre, les platges, la mar territorial i els recursos naturals de la zona econmica i la plataforma continental. Fora daquesta previsi, la Constituci no preveu cap ttol especfic on poder ancorar el repartiment competencial entre lEstat i les comunitats autnomes quant a la regulaci dels bns pblics. No obstant aix, lEstat aprov lany 2003 la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions pbliques (LPAP), larticulat de la qual, en bona part, t carcter bsic i s tamb aplicable, per tant, a les comunitats autnomes. En relaci amb els aspectes no bsics, la regulaci dels bns pblics de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya es troba al Decret legislatiu 1/2002, de 24 de desembre, pel qual saprova el Text refs de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Per als bns de les entitats locals sha de tenir en compte, a ms, el que preveu la legislaci sobre rgim local. s important destacar, per acabar, que certs bns pblics tenen una regulaci especfica que se suma a la regulaci general que acabem desmentar. s el cas, entre daltres, de les aiges (Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol), les costes (Llei 22/1988, de 28 de juliol) o les carreteres (Llei 25/1988, de 29 de juliol). LLEI 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions pbliques. (BOE 264, de 4-11-2003.) CAPTOL II Patrimoni de les administracions pbliques Article 3. Concepte. 1. El patrimoni de les administracions pbliques est constitut pel conjunt dels seus bns i drets, sigui quina sigui la seva naturalesa i el ttol de la seva adquisici o aquell en virtut del qual els hi hagin atribut. 2. No es consideren inclosos en el patrimoni de les administracions pbliques els diners, els valors, els crdits i els altres recursos financers de la seva hisenda ni, en el cas de les entitats pbliques empresarials i entitats anlogues dependents de les comunitats autnomes o corporacions locals, els recursos que constitueixen la seva tresoreria. Article 4. Classificaci. Per ra del rgim jurdic a qu estan subjectes, els bns i drets que integren el patrimoni de les administracions pbliques poden ser de domini pblic o demanials i de domini privat o patrimonials. Article 5. Bns i drets de domini pblic o demanials. 1. Sn bns i drets de domini pblic els que, sent de titularitat pblica, estan afectats a l's general o al servei pblic, aix com aquells als quals una llei atorgui expressament el carcter de demanials. 2. Sn bns de domini pblic estatal, en tot cas, els que esmenta l'article 132.2 de la Constituci. 3. Els immobles de titularitat de l'Administraci General de l'Estat o dels organismes pblics que hi estan vinculats o en depenen on s'allotgin serveis, oficines o dependncies dels seus rgans o dels rgans constitucionals de l'Estat es consideren, en tot cas, bns de domini pblic. 4. Els bns i drets de domini pblic es regeixen per les lleis i disposicions especials que els siguin aplicables i, a falta de normes especials, per aquesta Llei i les disposicions que la despleguin o la complementin. Les normes generals del dret administratiu i, si no n'hi ha, les normes del dret privat, s'apliquen com a dret supletori. Article 6. Principis relatius als bns i drets de domini pblic. La gesti i administraci dels bns i drets demanials per les administracions pbliques s'ajusten als principis segents: a) Inalienabilitat, inembargabilitat i imprescriptibilitat. b) Adequaci i suficincia dels bns per servir a l's general o al servei pblic a qu estiguin destinats. c) Aplicaci efectiva a l's general o al servei pblic, sense ms excepcions que les derivades de raons d'inters pblic degudament justificades. d) Dedicaci preferent a l's com davant el seu s privatiu. e) Exercici diligent de les prerrogatives que aquesta Llei o altres d'especials atorguin a les administracions pbliques, i garantia de la seva conservaci i integritat. f) Identificaci i control a travs d'inventaris o registres adequats. g) Cooperaci i collaboraci entre les administracions pbliques en l'exercici de les seves competncies sobre el domini pblic. Article 7. Bns i drets de domini privat o patrimonials. 1. Sn bns i drets de domini privat o patrimonials els que, sent de titularitat de les administracions pbliques, no tinguin el carcter de demanials. 2. En tot cas, tenen la consideraci de patrimonials de l'Administraci General de l'Estat i els seus organismes pblics els drets d'arrendament, els valors i ttols representatius d'accions i participacions en el capital de societats mercantils o d'obligacions emeses per aquestes, aix com contractes de futurs i opcions l'actiu

PART GENERAL

50

subjacent dels quals estigui constitut per accions o participacions en entitats mercantils, els drets de propietat incorporal, i els drets de qualsevol naturalesa que derivin de la titularitat dels bns i drets patrimonials. 3. El rgim d'adquisici, administraci, defensa i alienaci dels bns i drets patrimonials s el que preveu aquesta Llei i les disposicions que la despleguin o la complementin. Supletriament, s'apliquen les normes del dret administratiu, en totes les qestions relatives a la competncia per adoptar els actes corresponents i al procediment que s'ha de seguir per fer-ho, i les normes del dret privat en el que afecti la resta d'aspectes del seu rgim jurdic. Article 8. Principis relatius als bns i drets patrimonials. 1. La gesti i administraci dels bns i drets patrimonials per les administracions pbliques s'ajusten als principis segents: a) Eficincia i economia en la gesti. b) Eficcia i rendibilitat en l'explotaci d'aquests bns i drets. c) Publicitat, transparncia, concurrncia i objectivitat en l'adquisici, explotaci i alienaci d'aquests bns. d) Identificaci i control a travs d'inventaris o registres adequats. e) Collaboraci i coordinaci entre les diferents administracions pbliques, a fi d'optimitzar la utilitzaci i el rendiment dels seus bns. 2. En tot cas, la gesti dels bns patrimonials ha de coadjuvar al desenvolupament i l'execuci de les diferents poltiques pbliques en vigor i, en particular, al de la poltica d'habitatge, en coordinaci amb les administracions competents. TTOL I Adquisici de bns i drets CAPTOL NIC 1.3. ADQUISICIN Y ENAJENACIN DE BIENES Y DERECHOS. 1.3.1. Adquisicin de los bienes y derechos. Segn el artculo 15 de la Ley, las Administraciones Pblicas podrn adquirir bienes y derechos: a) Por atribucin de la Ley: dos supuestos: 1. Bienes patrimoniales vacantes y sin dueo conocido: es lo que se conoce con el nombre de bienes mostrencos. En este sentido, el artculo 17 de la Ley seala que pertenecen a la Administracin General del Estado, los inmuebles que careciesen de dueo. 2. Saldos y depsitos abandonados: respecto de los cuales no se haya practicado gestin alguna por los interesados que implique el ejercicio de su derecho de propiedad en el plazo de veinte aos. b) A Ttulo oneroso: 1. De carcter voluntario: a) Adquisicin de bienes inmuebles (art. 116 a 119): que habr de ser acordada por el Ministerio de Economa y Hacienda en el mbito de la Administracin General del Estado o por el presidente o director del ente pblico, previo informe favorable del Ministerio de Economa y Hacienda y cuya adquisicin tendr lugar normalmente mediante concurso pblico. b) La adquisicin de bienes muebles por la Administracin General del Estado o sus organismos autnomos se regir por la legislacin que regula la contratacin de las Administraciones pblicas, mientras que las realizadas por las entidades pblicas empresariales y las Agencias Estatales vinculadas a la Administracin General del Estado, se regirn por la legislacin que regula la contratacin de las Administraciones pblicas en los supuestos en que sta resulte de aplicacin, y en su defecto, por lo establecido en sus normas de creacin o en sus estatutos. c) Adquisicin de derechos de propiedad incorporal: en cuanto no sea incompatible con estos derechos, ser de aplicacin a estas adquisiciones lo establecido en esta ley para la adquisicin de inmuebles y derechos sobre los mismos. 2. Mediante el ejercicio de la facultad expropiatoria: se regirn por la ley y el reglamento de expropiacin forzosa y por la Ley 6/98 sobre Rgimen del Suelo y Valoraciones u otras normas especiales. En estos casos, la afectacin del bien o derecho al uso general, al servicio pblico, o a fines y funciones de carcter pblico se entender implcita en la expropiacin. c) Adquisicin de ttulos valores. La adquisicin por la Administracin General del Estado de ttulos representativos del capital de sociedades mercantiles, se acordar por el Ministro de Economa y Hacienda o los directores o presidentes de organismos autnomos, previa autorizacin, en su caso, del Consejo de Ministros, con informe previo de la Direccin General del Patrimonio del Estado. d) Por herencia, legado o donacin. El rgimen de adquisicin a ttulo gratuito se encuentra recogido en los artculos 20 y 21 de la L.P.A.P. pudiendo destacarse que la aceptacin de las herencias, se entender hecha siempre a beneficio de inventario. e) Prescripcin y ocupacin. El artculo 22 de la ley establece que las Administraciones pblicas podrn adquirir bienes por prescripcin con arreglo a lo establecido en el Cdigo Civil y en las leyes especiales, mientras que el artculo 23 afirma que la

PART GENERAL

51

ocupacin de bienes muebles por las Administraciones pblicas se regular por lo establecido en el Cdigo Civil y en las leyes especiales. f) Otros supuestos de adquisicin. 1. Adjudicacin de bienes y derechos en procedimientos de ejecucin: que se regirn por lo dispuesto en la Ley General Tributaria y en el Reglamento de Recaudacin. 2. Adjudicaciones de bienes y derechos en otros procedimientos judiciales o administrativos: que se regirn por lo establecido en las disposiciones que las prevean y en la propia L.P.A.P. TTOL II Protecci i defensa del patrimoni CAPTOL I De l'obligaci de protegir i defensar el patrimoni Article 28. Extensi. Les administracions pbliques estan obligades a protegir i defensar el seu patrimoni. Amb aquesta finalitat, han de protegir adequadament els bns i els drets que l'integren, procurar la seva inscripci registral, i exercir les potestats administratives i les accions judicials que siguin procedents. Article 29. Deure de custdia. 1. Els titulars dels rgans competents que tinguin a crrec seu bns o drets del patrimoni de l'Estat estan obligats a vetllar per la seva custdia i defensa, en els termes que estableix aquest ttol. 2. Les mateixes obligacions competeixen als titulars de concessions i altres drets sobre els bns de domini pblic. CAPTOL V De les facultats i prerrogatives per a la defensa dels patrimonis pblics SECCI 1a NORMES GENERALS Article 41. Facultats i prerrogatives. 1. Per a la defensa del seu patrimoni, les administracions pbliques tenen les facultats i prerrogatives segents: a) Investigar la situaci dels bns i drets que presumiblement pertanyin al seu patrimoni. b) Partionar en via administrativa els immobles de la seva titularitat. c) Recuperar d'ofici la possessi indegudament perduda sobre els seus bns i drets. d) Desnonar en via administrativa els possedors dels immobles demanials, una vegada extingit el ttol que emparava la tinena. 2. El coneixement de les qestions de naturalesa civil que se suscitin en ocasi de l'exercici per l'Administraci d'aquestes potestats correspon als rgans d'aquest ordre jurisdiccional. 3. Les entitats pbliques empresarials que depenen de l'Administraci General de l'Estat o hi estan vinculades i les entitats assimilables a les anteriors vinculades a les administracions de les comunitats autnomes i corporacions locals noms poden exercir les potestats esmentades a l'apartat 1 d'aquest article per a la defensa de bns que tinguin el carcter de demanials. Article 42. Adopci de mesures cautelars. 1. Iniciat el procediment per a l'exercici de les facultats i potestats que expressa l'article anterior, l'rgan competent per resoldre-ho, d'acord amb el que preveu l'article 72 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, pot adoptar les mesures provisionals que consideri necessries per assegurarl'eficcia de l'acte que en el seu moment es pugui dictar. 2. En els casos en qu hi hagi un perill imminent de prdua o deteriorament del b, aquestes mesures provisionals es poden adoptar, amb els requisits que assenyala l'article 72.2 de la Llei esmentada, abans de la iniciaci del procediment. Article 43. Rgim de control judicial. 1. Davant les actuacions que, en exercici de les facultats i potestats que esmenta l'article 41 d'aquesta Llei i d'acord amb el procediment establert, realitzin les administracions pbliques, no es pot exercir l'acci per a la tutela sumria de la possessi que preveu l'article 250.4t de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil. Les demandes en qu s'exerceixi aquesta pretensi no s'admeten a trmit. 2. Contra els actes administratius dictats en els procediments que se segueixin per a l'exercici d'aquestes facultats i potestats que afectin titularitats i drets de carcter civil noms es pot recrrer davant la jurisdicci contenciosa administrativa per infracci de les normes sobre competncia i procediment, un cop esgotada la via administrativa. Els qui es considerin perjudicats amb relaci al seu dret de propietat o altres de naturalesa civil pels actes esmentats poden exercir les accions pertinents davant dels rgans de l'ordre jurisdiccional civil, amb la reclamaci prvia en via administrativa de conformitat amb les normes del ttol VIII de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. Article 44. Comunicaci de fets punibles. Si en ocasi de la instrucci d'aquests procediments es descobreixen indicis de delicte o falta penal, i amb l'informe previ de l'Advocacia de l'Estat o de l'rgan al qual correspongui l'assessorament jurdic a les entitats pbliques, s'han de posar els fets en coneixement del ministeri fiscal, sense perjudici de continuar la tramitaci dels procediments. SECCI 2a DE LA INVESTIGACI DE BNS I DRETS Article 45. Facultat d'investigaci. Les administracions pbliques tenen la facultat d'investigar la situaci dels bns i drets que presumiblement formin part del seu patrimoni, per tal de determinar la seva titularitat quan aquesta no els consti de manera certa.

PART GENERAL

52

Article 46. rgans competents. 1. Respecte dels bns i drets que presumiblement siguin de la titularitat de l'Administraci General de l'Estat, l'rgan competent per acordar la incoaci del procediment d'investigaci i resoldre'l s el director general del Patrimoni de l'Estat. 2. Quan es tracti de bns presumptament pertanyents al patrimoni dels organismes pblics que depenen de l'Administraci General de l'Estat o hi estan vinculats, aquestes competncies corresponen als seus presidents o directors. 3. En els expedients d'investigaci de bns o drets de titularitat de l'Administraci General de l'Estat o els seus organismes autnoms, s preceptiu l'informe de l'Advocacia General de l'Estat- Direcci del Servei Jurdic de l'Estat abans d'adoptar la resoluci que sigui procedent, excepte si aquesta s la d'arxivar l'expedient. Si els expedients d'investigaci es refereixen a bns o drets de titularitat d'altres entitats pbliques dependents de l'Administraci General de l'Estat, s necessari l'informe previ de l'rgan al qual correspongui el seu assessorament jurdic. Article 47. Procediment d'investigaci. S'ha de regular per reglament el procediment que s'ha de seguir per a la investigaci dels bns i drets, amb subjecci a les normes segents: a) El procediment s'inicia d'ofici, per iniciativa prpia o per denncia de particulars. En el cas de denncia, la Direcci General del Patrimoni de l'Estat resol sobre la seva admissibilitat i ordena, si s'escau, l'inici del procediment d'investigaci. b) L'acord d'incoaci del procediment d'investigaci es publica gratutament en el Butllet Oficial de l'Estat, sense perjudici de la possibilitat d'utilitzar addicionalment altres mitjans de difusi. Una cpia de l'acord es remet a l'ajuntament en el terme del qual radiqui el b, perqu l'exposi al pblic al tauler d'edictes. c) L'Advocacia de l'Estat o els rgans als quals correspongui l'assessorament jurdic de les entitats pbliques dependents de l'Administraci General de l'Estat han d'emetre informe sobre l'admissibilitat de les proves proposades pels interessats. d) Quan es consideri prou acreditada la titularitat de l'Administraci General de l'Estat sobre el b o dret, s'ha de declarar aix en la resoluci que posi fi al procediment i s'ha de procedir a taxarlo, a incloure'l a l'Inventari general de bns i drets de l'Estat i a inscriure'l al Registre de la Propietat, aix com a adoptar, si s'escau, totes les mesures que siguin procedents per obtenir-ne la possessi. e) Si l'expedient d'investigaci no es resol en el termini de dos anys comptats des de l'endem de la publicaci que preveu el pargraf b) d'aquest article, l'rgan instructor ha d'acordar sense cap ms trmit l'arxivament de les actuacions. Article 48. Premi per denncia. A les persones que, sense estar-hi obligades per ra del seu crrec o de les seves funcions, promoguin la investigaci i denuncin l'existncia de bns i drets que presumiblement siguin de titularitat pblica, se'ls ha d'abonar com a premi i indemnitzaci de totes les despeses el deu per cent de l'import pel qual hagin estat taxats en la forma que preveu aquesta Llei. La resoluci de l'expedient decideix el que sigui procedent respecte del dret i l'abonament dels premis corresponents. El dret al premi, si s'escau, es merita una vegada que el b o dret s'hagi incorporat al patrimoni de l'Estat. Article 49. Assignaci de finques de reemplaament en procediments de concentraci parcellria. No s necessari tramitar el procediment d'investigaci quan amb motiu de concentracions parcellries s'assignin a l'Administraci General de l'Estat finques de reemplaament sense titular. L'acte o acord d'assignaci constitueix ttol suficient per a la presa de possessi i inscripci de les finques a favor de l'Administraci. SECCI 3a DE LA DELIMITACI Article 50. Potestat de delimitaci. 1. Les administracions pbliques poden delimitar els bns immobles del seu patrimoni d'altres que pertanyin a tercers quan els lmits entre ells siguin imprecisos o hi hagi indicis d'usurpaci. 2. Una vegada iniciat el procediment administratiu de delimitaci, i mentre duri la tramitaci, no es pot instar procediment judicial amb la mateixa pretensi. Article 51. rgans competents. 1. La incoaci del procediment per delimitar els bns patrimonials de l'Administraci General de l'Estat l'acorda el director general del Patrimoni de l'Estat, i la resoluci correspon al ministre d'Hisenda. La instrucci del procediment correspon als delegats d'Economia i Hisenda. 2. En el cas de bns demanials de l'Administraci General de l'Estat, la incoaci del procediment l'acorda el titular del departament ministerial que els tingui afectats o al qual correspongui la seva gesti o administraci. 3. Respecte dels bns propis dels organismes pblics o adscrits a aquests, la competencia l'exerceixen els seus presidents o directors. Article 52. Procediment de delimitaci. S'ha de regular per reglament el procediment que s'ha de seguir per a l'exercici de la potestad de delimitaci, amb subjecci a les normes segents:

PART GENERAL

53

a) El procediment s'inicia d'ofici, per iniciativa prpia o a petici dels limtrofs. En aquest cas, sn a crrec seu les despeses generades, i ha de constar en l'expedient la seva conformitat expressa amb aquestes. Per al cobrament d'aquestes despeses es pot seguir la via de constrenyiment. b) L'acord d'iniciaci del procediment es comunica al Registre de la Propietat corresponent per tal que, per mitj d'una indicaci al marge de la inscripci de domini, es prengui nota de la seva incoaci. c) L'inici del procediment es publica gratutament en el Butllet Oficial de l'Estat i al tauler d'edictes de l'ajuntament en el terme del qual radiqui l'immoble que s'ha de partionar, sense perjudici de la possibilitat d'utilitzar addicionalment altres mitjans de difusi. Igualment, l'acord d'iniciaci s'ha de notificar a totes les persones que es conegui que tenen drets sobre les finques limtrofes que es puguin veure afectades per la delimitaci. d) La resoluci per la qual s'aprovi la delimitaci es dicta amb l'informe previ de l'Advocacia de l'Estat o de l'rgan al qual correspongui l'assessorament jurdic de les entitats pbliques vinculades a l'Administraci General de l'Estat, i ha de notificar-se als afectats pel procediment de delimitaci i publicar-se en la forma que preveu l'apartat anterior. Una vegada sigui ferm l'acord resolutori de la delimitaci, i si s necessari, es procedeix a l'amollonament, amb la intervenci dels interessats que ho sollicitin, i s'inscriu al Registre de la Propietat corresponent. e) El termini mxim per resoldre el procediment de delimitaci s de 18 mesos, comptats des de la data de l'acord d'iniciaci. Transcorregut el termini sense que s'hagi dictat i notificat la resoluci corresponent, el procediment caduca i s'acorda l'arxivament de les actuacions. Article 53. Inscripci. 1. Si la finca delimitada est inscrita en el Registre de la Propietat, s'inscriu igualment la delimitaci administrativa corresponent, una vegada sigui ferma. 2. En tot cas, la resoluci aprovatria de la delimitaci s ttol suficient perqu l'Administraci procedeixi a la immatriculaci dels bns sempre que contingui els altres punts exigits per l'article 206 de la Llei hipotecria. Article 54. Sobrants de delimitacions de domini pblic. 1. Els terrenys sobrants de les delimitacions d'immobles demanials es poden desafectar de la manera que preveu el captol I del ttol III d'aquesta Llei. 2. A aquestes delimitacions hi assisteix un representant del Ministeri d'Hisenda, si la competncia per efectuarles no correspon a aquest departament, i a aquest efecte l'rgan competent per a la delimitaci cursa l'oportuna citaci a la Delegaci d'Economia i Hisenda a la demarcaci de la qual radiquin els bns de qu es tracti. 3. El director general del Patrimoni de l'Estat pot instar dels departaments ministerials i organismes pblics competents la delimitaci dels immobles demanials, a l'efecte de determinarne amb precisi l'extensi i l'eventual existncia de terrenys sobrants. SECCI 4a DE LA RECUPERACI DE LA POSSESSI DELS BNS I DRETS DEL PATRIMONI Article 55. Potestat de recuperaci possessria. 1. Les administracions pbliques poden recuperar per si mateixes la possessi indegudament perduda sobre els bns i drets del seu patrimoni. 2. Si els bns i drets la possessi dels quals es tracta de recuperar tenen la condici de demanials, la potestat de recuperaci es pot exercir en qualsevol temps. 3. Si es tracta de bns i drets patrimonials, la recuperaci de la possessi en via administrativa requereix que la iniciaci del procediment hagi estat notificada abans que transcorri el termini d'un any, comptat des de l'endem de la usurpaci. Passat el termini, per recuperar la possessi d'aquests bns s'han d'exercir les accions corresponents davant els rgans de l'ordre jurisdiccional civil. Article 56. Exercici de la potestat de recuperaci. S'ha de regular per reglament el procediment per a l'exercici de potestat de recuperaci, amb subjecci a les normes segents: a) Prvia audincia a l'interessat i una vegada comprovat el fet de la usurpaci possessria i la data en la qual aquesta es va iniciar, es requereix l'ocupant perqu cessi en la seva actuaci, i se li assenyala un termini no superior a vuit dies per fer-ho, amb la prevenci d'actuar com assenyalen els apartats segents si no atn voluntriament el requeriment. b) En cas de resistncia al desallotjament, s'han d'adoptar totes les mesures que condueixin a la recuperaci de la possessi del b o del dret, de conformitat amb el que disposa el captol V del ttol VI de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. Per al llanament es pot sollicitar l'auxili de les forces i els cossos de seguretat, o es poden imposar multes coercitives de fins a un cinc per 100 del valor dels bns ocupats, reiterades per perodes de vuit dies fins que es produeixi el desallotjament. En aquests casos, sn a compte de l'usurpador les despeses derivades de la tramitaci del procediment de recuperaci, l'import de les quals, juntament amb el dels danys i perjudicis que s'hagin ocasionat als bns usurpats, es pot fer efectiu pel procediment de constrenyiment. Article 57. rgans competents. 1. Respecte dels bns i drets de l'Administraci General de l'Estat, les mesures que indica l'article anterior les acorda el delegat d'Economia i Hisenda del lloc on radiquin i en dna compte al director general del Patrimoni de l'Estat, o ho fa directament aquest mateix. Si els bns o drets estan adscrits a un organisme pblic, o afectats a

PART GENERAL

54

un departament ministerial, la competncia correspon al president o director d'aquell o al ministre titular d'aquest, si b s'ha de donar compte de les mesures adoptades a l'esmentada Direcci General. 2. En relaci amb els bns dels organismes pblics que estan vinculats a l'Administraci General de l'Estat o en depenen, la competncia per adoptar les mesures esmentades correspon als seus directors o presidents. SECCI 5a DEL DESNONAMENT ADMINISTRATIU Article 58. Potestat de desnonament. Les administracions pbliques poden recuperar en via administrativa la possessi dels seus bns demanials quan decaiguin o desapareguin el ttol, les condicions o les circumstncies que legitimaven la seva ocupaci per tercers. Article 59. Exercici de la potestat de desnonament. 1. Per a l'exercici de la potestat de desnonament s necessria la declaraci prvia d'extinci o caducitat del ttol que atorgava el dret d'utilitzaci dels bns de domini pblic. 2. Aquesta declaraci, aix com els pronunciaments que siguin pertinents en relaci amb la liquidaci de la situaci possessria corresponent i la determinaci de la indemnitzaci que, si s'escau, sigui procedent, s'efectuen en via administrativa, amb la instrucci prvia del procediment pertinent, en qu s'ha de donar audincia a l'interessat. 3. La resoluci que es dicti, que s executiva sense perjudici dels recursos que siguin procedents, es notifica al detenidor, i se'l requereix perqu desocupi el b, i amb aquesta finalitat se li concedeix un termini no superior a vuit dies perqu procedeixi a fer-ho. 4. Si el tenidor no atn el requeriment, es procedeix tal com preveu el captol V del ttol VI de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. Per al llanament es pot sollicitar l'auxili de les forces i els cossos de seguretat, o imposar multes coercitives de fins a un cinc per 100 del valor dels bns ocupats, reiterades per perodes de vuit dies fins que es produeixi el desallotjament. 5. Les despeses que ocasioni el desallotjament sn a crrec del detenidor, i l'import es pot fer efectiu per la via de constrenyiment. Article 60. rgans competents. La competncia per al desnonament correspon al ministre titular del departament o al president o director de l'organisme pblic que tingui afectats o adscrits els bns. TTOL III Dels bns i drets pblics CAPTOL I Afectaci, desafectaci i mutaci de destinaci dels bns i drets 1.3.3. Afectacin, desafectacin y mutacin demanial. 1.3.3.1. Afectacin. Se trata de un elemento determinante del dominio pblico. La simple propiedad se convierte en demanialidad por medio de la afectacin, que consiste en destinar el bien al cumplimiento de una funcin pblica.: 1. Afectacin natural: La afectacin viene determinada por una ley (el demanio hidrulico, el minero, etc.). 2. Afectacin artificial: La afectacin se produce por un concreto acto administrativo; en este sentido, se distingue entre: - Afectacin expresa: Compete al Ministerio de Economa y Hacienda. - Afectacin implcita: en virtud de expropiacin forzosa. 1.3.3.2. Desafectacin. La demanialidad cesa cuando cesa la afectacin. As viene proclamado en el art. 341 del C.c. en cuanto establece que: Los bienes de dominio pblico, cuando dejen de estar destinados al uso general o a las necesidades de defensa del territorio, pasan a formar parte de los bienes de propiedad del Estado. Para determinar cundo se produce la desafectacin, distinguiremos: Desafectacin natural: El demanio natural cesa, bien por cambio de ley (degradacin) o bien por cambio de las condiciones naturales (desnaturalizacin; p.e.: el mar que se retira). Desafectacin artifical: El artculo 69 de La L.P.A.P. establece que los bienes y derechos demaniales perdern esta condicin, adquiriendo la de patrimoniales, en los casos en que se produzca su desafectacin, por dejar de destinarse al uso general o al servicio pblico. 1.3.3.3. Mutaciones demaniales. La mutuacin demanial es el acto en virtud del cual se efecta la desafectacin de un bien o derecho del Patrimonio del Estado, con simultnea afectacin a otro uso general, fin o servicio pblico de la Administracin General del Estado o de los organismos pblicos vinculados o dependientes de ella, efectundose de forma expresa, salvo para el caso de reestructuracin de rganos. 1.3.4. Adscripcin y desadcripcin de bienes y derechos. Los bienes y derechos patrimoniales de la Administracin General del Estado podrn ser adscritos a los organismos pblicos dependientes de aqulla para su vinculacin directa a un servicio de su competencia, o para el cumplimiento de sus fines propios. En ambos casos, la adscripcin llevar implcita la afectacin del bien o derecho, que pasar a integrarse en el dominio pblico. En caso contrario, proceder la desadscripcin del bien por incumplimiento del fin. Cuando los bienes o derechos adscritos dejen de ser necesarios para el cumplimiento de sus fines se proceder, asimismo, a su desadscripcin por innecesariedad de los bienes.

PART GENERAL

55

TTOL IV s i explotaci dels bns i drets CAPTOL I Utilitzaci dels bns i drets de domini pblic SECCI 1a DISPOSICI GENERAL Article 84. Necessitat de ttol habilitador. 1. Sense ttol que ho autoritzi atorgat per l'autoritat competent, ning pot ocupar bns de domini pblic o utilitzarlos en forma que excedeixi el dret d's que, si s'escau, correspon a tots. 2. Les autoritats responsables de la tutela i defensa del domini pblic han de vigilar el compliment del que estableix l'apartat anterior i, si s'escau, actuen contra els qui, no tenint ttol, ocupin bns de domini pblic o es beneficin d'un aprofitament especial sobre ells, i amb aquesta finalitat han d'exercir les facultats i prerrogatives que preveu l'article 41 d'aquesta Llei. 3. Les concessions i autoritzacions sobre bns de domini pblic es regeixen en primer terme per la legislaci especial que les regula i, a falta de normes especials o en cas d'insuficincia d'aquestes, per les disposicions d'aquesta Llei. SECCI 2a UTILITZACI DELS BNS DESTINATS A L'S GENERAL Article 85. Tipus d's dels bns de domini pblic. 1. Es considera s com dels bns de domini pblic el que correspon igualment i de forma indistinta a tots els ciutadans, de manera que l's d'uns no impedeix el dels altres interessats. 2. s s que implica un aprofitament especial del domini pblic el que, sense impedir l's com, suposa la concurrncia de circumstncies com la seva perillositat o intensitat, la preferncia en casos d'escassetat, l'obtenci d'una rendibilitat singular o altres de similars, que determinen un excs d'utilitzaci sobre l's que correspon a tots o un menyscapte d'aquest. 3. s s privatiu el que determina l'ocupaci d'una porci del domini pblic, de manera que es limita o s'exclou la utilitzaci d'aquest per altres interessats. Article 86. Ttols habilitadors. 1. L's com dels bns de domini pblic es pot realitzar lliurement, sense ms limitacions que les derivades de la seva naturalesa, el que estableixen els actes d'afectaci o adscripci i les disposicions que siguin aplicables. 2. L'aprofitament especial dels bns de domini pblic, aix com el seu s privatiu, quan l'ocupaci s'efectu nicament amb installacions desmuntables o bns mobles, estan subjectes a autoritzaci o, si la durada de l'aprofitament o s passa de quatre anys, a concessi. 3. L's privatiu dels bns de domini pblic que determini la seva ocupaci amb obres o installacions fixes ha d'estar emparat per la corresponent concessi administrativa. SECCI 3a UTILITZACI DELS BNS I DRETS DESTINATS A UN SERVEI PBLIC Article 87. Bns destinats a la prestaci de serveis pblics reglats. La utilitzaci dels bns i drets destinats a la prestaci d'un servei pblic se supedita al que disposen les seves normes reguladores i, subsidiriament, es regeix per aquesta Llei. Article 88. Bns destinats a altres serveis pblics. Els bns destinats a altres serveis pblics s'utilizen de conformitat amb el que preveu l'acte d'afectaci o adscripci i, si no n'hi ha, el que estableixen aquesta Llei i les seves disposicions de desplegament. Article 89. Ocupaci d'espais en edificis administratius. L'ocupaci d'espais per tercers en els edificis administratius del patrimoni de l'Estat es pot admetre, amb carcter excepcional, quan s'efectu per donar suport a serveis dirigits al personal que hi est destinat o al pblic visitant, com cafeteries, oficines bancries, caixers automtics, oficines postals o altres d'anlegs, o per a l'explotaci marginal d'espais no necessaris per als serveis administratius. Aquesta ocupaci no pot entorpir o menyscabar la utilitzaci de l'immoble pels rgans o les unitats que s'hi allotgen, i ha d'estar emparada per l'autoritzaci corresponent, si s'efectua amb bns mobles o installacions desmuntables, o concessi, si es produeix per mitj d'installacions fixes, o per un contracte que permeti l'ocupaci, formalitzat d'acord amb el que preveu el Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refs de la Llei de contractes de les administracions pbliques. Article 90. Autoritzacions especials d's sobre bns afectats o adscrits. 1. El ministre titular del departament o el president o director de l'organisme que tingui afectats o adscrits bns del patrimoni de l'Estat, pot autoritzar el seu s per persones fsiques o jurdiques, pbliques o privades per al compliment espordic o temporal de finalitats o funcions pbliques, amb l'informe favorable previ de la Direcci General del Patrimoni de l'Estat, per quatre anys, prorrogables pel mateix termini. 2. Les esmentades autoritzacions les atorga el Consell de Ministres, a proposta del ministre d'Hisenda, quan es tracti de fundacions estatals i organismes internacionals, sense subjecci a les limitacions de termini i destinaci expressades a l'apartat anterior. 3. Igualment, no se subjecten als requisits previstos a l'apartat 1 d'aquest article les autoritzacions d's per un termini inferior a 30 dies, o per a l'organitzaci de conferncies, seminaris, presentacions o altres esdeveniments. L'rgan competent ha de fixar en l'acte d'autoritzaci tant les condicions d'utilitzaci de l'immoble, establint el que calgui perqu aquesta no interfereixi el seu s pels rgans administratius que el tinguin afectat o adscrit, com la contraprestaci que ha de satisfer el sollicitant, d'acord amb el que assenyala l'apartat 5 de l'article 92 d'aquesta Llei.

PART GENERAL

56

TTOL V Gesti patrimonial CAPTOL I Disposicions generals Article 110. Rgim jurdic dels negocis patrimonials. 1. Els contractes, convenis i altres negocis jurdics sobre bns i drets patrimonials es regeixen, quant a la seva preparaci i adjudicaci, per aquesta Llei i les seves disposicions de desplegament i, en el que no preveuen aquestes normes, per la legislaci de contractes de les administracions pbliques. Els seus efectes i la seva extinci es regeixen per aquesta Llei i les normes de dret privat. 2. A les entitats pbliques empresarials i en els organismes pblics Ports de l'Estat i Autoritats Porturies, la preparaci i adjudicaci d'aquests negocis, aix com la competncia per adoptar els actes corresponents, es regeixen, en primer terme, pel que estableixen les seves normes de creaci o els seus estatuts, amb aplicaci, en tot cas, de les previsions que recull l'article 147 d'aquesta Llei. 3. L'ordre jurisdiccional civil s el competent per resoldre les controvrsies que sorgeixin sobre aquests contractes entre les parts. Aix no obstant, es consideren actes jurdics separables els que es dictin en relaci amb la seva preparaci i adjudicaci i, en conseqncia, poden ser impugnats davant de l'ordre jurisdiccional contencis administratiu d'acord amb la seva normativa reguladora. Article 111. Llibertat de pactes. 1. Els contractes, convenis i altres negocis jurdics sobre els bns i drets patrimonials estan subjectes al principi de llibertat de pactes. L'Administraci pblica, per a la consecuci de l'inters pblic, pot concertar les clusules i condicions que consideri convenient, sempre que no siguin contrries a l'ordenament jurdic, o als principis de bona administraci. 2. En particular, els negocis jurdics dirigits a l'adquisici, explotaci, alienaci, cessi o permuta de bns o drets patrimonials poden contenir la realitzaci per les parts de prestacions accessries relatives als bns o drets objecte d'aquests, o a altres integrats en el patrimoni de l'Administraci contractant, sempre que el compliment d'aquestes obligacions estigui prou garantit. Aquests negocis complexos es tramiten en expedient nic, i es regeixen per les normes corresponents al negoci jurdic patrimonial que constitueixi el seu objecte principal. Article 112. Expedient patrimonial. 1. Es poden establir plecs generals de pactes i condicions per a determinades categories de contractes que han de rebre l'informe, amb carcter previ a la seva aprovaci, de l'Advocacia de l'Estat o de l'rgan al qual correspongui l'assessorament jurdic de les entitats pbliques vinculades a l'Administraci General de l'Estat. 2. En tot cas, els actes aprovatoris dels negocis patrimonials han d'incorporar els pactes i les condicions reguladors dels drets i les obligacions de les parts, que prviament han de rebre l'informe de l'Advocacia de l'Estat o de l'rgan al qual correspongui l'assessorament jurdic de les entitats pbliques vinculades a l'Administraci General de l'Estat. 3. La Intervenci General de l'Administraci de l'Estat ha d'emetre informe previ en els procediments d'alienaci directa i permuta de bns o drets el valor dels quals superi 1.000.000 d'euros, en els d'explotaci la renda anual dels quals superi la quantia esmentada, i en els de cessi gratuta que hagin de ser autoritzats pel Consell de Ministres. Aquest informe ha d'examinar especialment les implicacions pressupostries i economicofinanceres de l'operaci. 4. Quan el contracte origini despeses per a l'Administraci General de l'Estat o els seus organismes autnoms, ha de constar en l'expedient el certificat d'existncia de crdit o document que legalment el substitueixi i, si s'escau, ser objecte de fiscalitzaci prvia d'acord amb el Reial decret legislatiu 1091/1988, de 23 de setembre, pel qual s'aprova el text refs de la Llei general pressupostria, i les seves disposicions de desplegament. 5. Els informes que preveuen els apartats anteriors s'han d'emetre en el termini de 10 dies. Article 113. Formalitzaci. 1. Els negocis jurdics d'adquisici o alienaci de bns immobles i drets reals es formalitzen en escriptura pblica. Els arrendaments i altres negocis jurdics d'explotaci d'immobles, quan siguin susceptibles d'inscripci al Registre de la Propietat, s'han de formalitzar en escriptura pblica, per poder ser inscrits. Les despeses generades per aix sn a costa de la part que hagi sollicitat la formalitzaci. 2. Les cessions gratutes de bns immobles o drets reals sobre aquests es formalitzen en document administratiu, que s ttol suficient per a la seva inscripci al Registre de la Propietat, quan el cessionari sigui una altra administraci pblica, organisme o entitat vinculada o dependent. 3. Competeix a la Direcci General del Patrimoni de l'Estat realitzar els trmits conduents a la formalitzaci notarial dels contractes i altres negocis jurdics sobre bns i drets de l'Administraci General de l'Estat a qu es refereix aquest ttol. En l'atorgament de les escriptures t la representaci de l'Administraci General de l'Estat el director general del Patrimoni de l'Estat o funcionari en qui delegui. 4. Els actes de formalitzaci que, si s'escau, es requereixin en les adquisicions derivades de l'exercici de la potestat d'expropiaci i del dret de reversi, els efectua el ministeri o l'organisme que els insti. 5. L'aranzel notarial que hagi de satisfer l'Administraci pblica per la formalitzaci dels negocis patrimonials es redueix en el percentatge que preveu la normativa aranzelria notarial. Article 114. Taxacions pericials i informes tcnics. 1. Les valoracions, les taxacions, els informes tcnics i altres actuacions pericials que s'hagin de realitzar per al compliment del que disposa aquesta Llei han d'explicitar els parmetres en els quals es fonamenten, i poden ser efectuats per personal tcnic dependent del departament o organisme que administri els bns o drets o que hagi

PART GENERAL

57

sollicitat la seva adquisici o arrendament, o per tcnics facultatius del Ministeri d'Hisenda. Aquestes actuacions tamb es poden encarregar a societats de taxaci degudament inscrites al Registre de societats de taxaci del Banc d'Espanya i empreses legalment habilitades, amb subjecci al que estableix la legislaci de contractes. 2. En tot cas, les taxacions pericials i els informes tcnics requerits per a l'adquisici o l'arrendament d'immobles els ha d'aportar el departament interessat en l'obertura del procediment corresponent, sense perjudici que la Direcci General del Patrimoni de l'Estat pugui revisar les valoracions efectuades. 3. La taxaci ha de ser aprovada pel director general del Patrimoni de l'Estat, o en el cas d'organismes pblics, per l'rgan competent per concloure el negoci corresponent. Quan en un expedient constin taxacions discrepants, l'aprovaci recau sobre la que es consideri ms ajustada al valor del b. 4. La taxaci es pot modificar de forma motivada quan aquesta no justifiqui adequadament la valoraci d'alguns elements determinants, quan raons d'especial idonetat de l'immoble li atorguin un valor per a l'Administraci diferent del valor de mercat, o quan es donin fets o circumstncies no apreciats en la taxaci. 5. Les taxacions tenen un termini de validesa d'un any, comptat des de la seva aprovaci.

PART GENERAL

58

14.

La contractaci administrativa; concepte i fonts. Incidncia del dret comunitari europeu. Principis bsics de la llei de contractes de les administracions publiques. Classificaci del contractes i regim jurdic. La selecci del contractistes. Drets i obligacions del contractista i de lAdministraci. Esquema I. Els contractes del sector pblic: tipologia i caracterstiques essencials 1. Els contractes del sector pblic 1.1. Marc jurdic 1.1.1. Normativa de la Uni Europea i internacional 1.1.2. Normativa espanyola 1.2. Concepte legal dels contractes del sector pblic 2. Tipologia i caracterstiques essencials del contractes del sector pblic 2.1. Delimitaci dels tipus contractuals 2.1.1. Contracte dobres 2.1.2. Contracte de concessi dobres pbliques 2.1.3. Contracte de gesti de serveis pblics 2.1.4. Contracte de subministraments 2.1.5. Contracte de serveis 2.1.6. Contracte de collaboraci entre el sector pblic i el sector privat 2.2. Contractes subjectes a regulaci harmonitzada i contractes que no shi subjecten 2.3. Contractes administratius i contractes privats 3. Selecci del contractista i adjudicaci dels contractes 3.1. Els procediments de selecci de contractistes 3.1.1. Procediment obert 3.1.2. Procediment restringit 3.1.3. Procediment negociat 3.1.4. El dileg competitiu i altres procediments de la LCSP 3.2. Les formes dadjudicaci 3.2.1. La subhasta 3.2.2. El concurs 3.2.3. Altres formes dadjudicaci 4. Drets i obligacions del contractista i de lAdministraci. El Procediment de la contractaci administrativa a Espanya s el procediment pel qual es fa la contractaci del sector pblic espanyol de conformitat amb la Llei 30/2007, de 30 doctubre, de contractes del sector pblic. 1.2. Concepte legal dels contractes del sector pblic La definici de contracte com a instituci jurdica pertany a la teoria general del dret i s comuna a totes les disciplines jurdiques. Aqu el definim com lacord de voluntats entre dues persones o ms que produeix drets i deures jurdics (obligacions). Lobligaci s definida com la relaci jurdica en virtut de la qual una persona (deutor) t el deure jurdic de realitzar una prestaci a favor duna altra persona (creditor), la qual t el poder o dret dexigir-la al deutor. La contractaci del sector pblic fa referncia a lactivitat desenvolupada per parts dels ens, els organismes o les entitats que, de conformitat amb la LCSP, en formen part i subscriuen contractes onerosos, qualsevol que sigui la seva naturalesa, amb terceres persones (art. 2.1 LCSP), per a la consecuci de determinades finalitats dinters general. Aquests contractes se subjecten a la LCSP en els termes que disposa. Per tamb estan subjectes a la LCSP: (1) els contractes anomenats subvencionats, que sn adjudicats per persones fsiques o jurdiques diferents per finanats en determinades condicions pels ens, els organismes i les entitats del sector pblic; i (2) els contractes dobres que subscriuen els concessionaris dobres pbliques en determinats supsits. La contractaci del sector pblic sha dajustar a un seguit de principis rectors (art. 1 LCSP), que admeten, no obstant aix, excepcions en determinats supsits: a) Llibertat daccs a les licitacions (lliure concurrncia). b) Publicitat dels procediments. c) Transparncia dels procediments, per tamb confidencialitat de les informacions subministrades pels empresaris (art. 124 LCSP). d) No-discriminaci i igualtat de tracte entre els candidats. e) Llibertat de pactes (art. 25 LCSP) f) Formalitat (art. 28 LCSP) g) Execuci dels contractes administratius a risc i ventura del contractista (art. 199 LCSP). Normativa Europea i Internacional Per la influncia que tenen els contractes pblics en la construcci del mercat interior, les legislacions dels estats membres de la Uni Europea shan dadaptar a la legislaci comunitria. En primer lloc, al dret originari o tractats constitutius, ja que els tractats contenen diversos principis daplicaci directa a la contractaci:

PART GENERAL

59

 la llibertat de circulaci de mercaderies la llibertat destabliment la lliure prestaci de serveis i els principis generals que es concreten, en matria de contractaci, en els principis digualtat, no-discriminaci, publicitat, reconeixement mutu, proporcionalitat, objectivitat i transparncia. En segon terme, al dret derivat (Reglaments comunitaris , directives), que ha esdevingut complet i sha instrumentat a travs de diverses normes que regulen els procediments dadjudicaci dels contractes pblics. Les ms rellevants sn les segents: Directiva 2004/18/CE, de 31 de mar, que regula la coordinaci dels procediments dadjudicaci dels contractes pblics dobres, de subministraments i de serveis, i que ha refs i unificat les directives anteriors (la Directiva 92/50/CEE, sobre contractes de serveis; la Directiva 93/37/CEE, sobre contractes de subministrament, i la Directiva 93/36/CEE, sobre contractes dobres). Directiva 89/665/CEE i Directiva 92/13/CEE, relatives a garanties dels contractistes i rgim de recursos en ladjudicaci de contractes pblics de subministraments i dobres. Directiva 2004/17/CE, de 31 de mar, que regula la coordinaci dels procediments dadjudicaci de contractes en els sectors de laigua, lenergia, els transports i els serveis postals Cal remarcar que la normativa de contractaci comunitria sestableix des de la perspectiva de les fases de preparaci del contracte i, sobretot, de ladjudicaci, i aix sempre a partir dun llindar econmic determinat, normalment de quantia elevada. No shi contenen disposicions relatives al rgim jurdic substantiu (drets i obligacions) dels contractes, que es recullen a la normativa de cada estat membre. Tamb hi sn aplicables diverses normes de dret internacional, com ara lAcord sobre lespai econmic europeu, lAcord sobre compres del sector pblic (GATT), lAcord sobre contractaci pblica de lOrganitzaci Mundial del Comer, i els altres acords o tractats internacionals subscrits per Espanya i que es troben en vigor. 2.1.1. Contracte dobres T per objecte la realitzaci duna obra o lexecuci dalgun dels treballs enumerats a lannex I de la LCSP, o la realitzaci per qualsevol mitj duna obra que respongui a les necessitats especificades per lentitat del sector pblic contractant. A ms daquestes prestacions, el contracte pot comprendre, si escau, la redacci del projecte corresponent. Per obra sentn el resultat dun conjunt de treballs de construcci o denginyeria civil, destinat a complir per si mateix una funci econmica o tcnica, que tingui per objecte un b immoble (art. 6 LCSP). 2.1.2. Contracte de concessi dobres pbliques Temari del cos administratiu II. Administraci pblica. El dret administratiu Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 7 T per objecte la realitzaci dalgunes de les prestacions del contracte dobres, incloent-hi les de restauraci i reparaci de construccions existents, i tamb la conservaci i el manteniment dels elements construts, i en qu la contraprestaci a favor del concessionari consisteix b nicament en el dret a explotar lobra, b en el dret esmentat acompanyat de la percepci dun preu. Aquest contracte pot comprendre, a ms, altres continguts, com ara ladequaci, reforma i modernitzaci de lobra per adaptar-la a les caracterstiques tcniques i funcionals requerides per a la correcta prestaci dels serveis o la realitzaci de les activitats econmiques, o les actuacions de reposici i gran reparaci que siguin exigibles en relaci amb els elements que ha de reunir cadascuna de les obres per mantenir-se aptes a les finalitats que els sn prpies. El contracte tamb pot preveure que el concessionari estigui obligat a projectar, executar, conservar i reposar les obres que siguin accessries o que estiguin vinculades amb la principal i que siguin necessries per tal que aquesta compleixi la finalitat determinant de la seva construcci. Si aquestes obres vinculades o accessries poden ser objecte dexplotaci o aprofitament econmic, aquests corresponen al concessionari conjuntament amb lexplotaci de lobra principal (art. 7 LCSP). 2.1.3. Contracte de gesti de serveis pblics s el contracte en virtut del qual una administraci pblica encomana a una persona, natural o jurdica, la gesti dun servei la prestaci del qual ha estat assumida com a prpia de la seva competncia. No constitueixen contractes de gesti de serveis i, per tant, no els sn aplicables les disposicions de la LCSP, els supsits en els quals la gesti del servei pblic sefectua mitjanant la creaci dentitats de dret pblic destinades a aquesta finalitat, ni els supsits en els quals la gesti satribueix a una societat de dret privat el capital social de la qual s, en la seva totalitat, de titularitat pblica (art. 8 LCSP). 2.1.4. Contracte de subministraments Tenen per objecte ladquisici, larrendament financer o larrendament, amb opci de compra o sense, de productes o bns mobles. Sense perjudici de les disposicions sobre programes dordinador, no tenen la consideraci de contracte de subministraments els contractes relatius a propietats incorporals o valors negociables. En tot cas, es consideren contractes de subministrament: a) Els contractes en els quals lempresari sobliga a lliurar una pluralitat de bns de forma successiva i per preu unitari sense que la quantia total es defineixi amb exactitud al temps de subscriure el contracte, en estar subordinats els lliuraments a les necessitats de ladquirent. Ladjudicaci daquests contractes sefectua dacord amb les normes dels acords marc celebrats amb un nic empresari.

PART GENERAL

60

b) Els contractes que tenen per objecte ladquisici i larrendament dequips i sistemes de telecomunicacions o per al tractament de la informaci, els dispositius i programes, i Temari del cos administratiu II. Administraci pblica. El dret administratiu Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 8 la cessi del dret ds dels programes, excepte els contractes dadquisici de programes dordinador desenvolupats a mida, que es consideren contractes de serveis. c) Els contractes de fabricaci, en virtut dels quals les coses que han de ser lliurades per lempresari han de ser elaborades de conformitat amb les caracterstiques peculiars que lentitat contractant ha fixat prviament (art. 9 LCSP). 2.1.5. Contracte de serveis Tenen per objecte prestacions de fer que consisteixen en el desenvolupament duna activitat o que estan dirigides a lobtenci dun resultat diferent duna obra o dun subministrament. A efectes legals, els contractes de serveis es divideixen en les categories enumerades a lannex II de la LCSP (art. 10 LCSP). 2.1.6. Contracte de collaboraci entre el sector pblic i el sector privat s el contracte en virtut del qual una administraci pblica encarrega a una entitat de dret privat, per un perode determinant en funci de lamortitzaci de les inversions o de les frmules de finanament que shan previst, la realitzaci duna actuaci global i integrada que, a ms, del finanament de determinats objectius de servei pblic o relacionats amb actuacions dinters general, comprn alguna de les prestacions segents: a) La construcci, installaci o transformaci dobres, equips, sistemes i productes o bns complexos, i tamb el manteniment, lactualitzaci o renovaci, explotaci o gesti. b) La gesti integral del manteniment dinstallacions complexes. c) La fabricaci de bns i la prestaci de serveis que incorporen tecnologia especficament desenvolupada amb el propsit daportar solucions ms avanades i econmicament ms avantatjoses que les existents en el mercat. d) Altres prestacions de serveis lligades amb el desenvolupament per part de lAdministraci del servei pblic o actuaci dinters general que li hagi estat encomanada. Noms es pot subscriure aquest contracte si prviament sha posat de manifest que altres frmules alternatives de contractaci no permeten la satisfacci de les finalitats pbliques. El contractista collaborador de lAdministraci pot assumir la direcci de les obres que siguin necessries, i tamb realitzar, totalment o parcialment, els projectes per a lexecuci i contractar els serveis que calguin. La contraprestaci que ha de percebre el contractista collaborador consisteix en un preu que se satisf durant tota la durada del contracte i que pot estar vinculat al compliment de determinats objectius de rendiment (art. 11 LCSP). 2.2. Contractes subjectes a regulaci harmonitzada i contractes que no shi subjecten Sn contractes subjectes a una regulaci harmonitzada (art. 13.1 LCSP): Temari del cos administratiu II. Administraci pblica. El dret administratiu Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 9 a) Els contractes que adjudica un poder adjudicador, quan es tracta de: - Contractes de collaboraci entre el sector pblic i el sector privat, en tot cas; o de - Contractes dobres, de concessi dobres pbliques, de subministraments i els de serveis compresos en les categories 1 a 16 de lannex II de la LCSP, el valor estimat dels quals sigui igual o superior a les quanties legalment establertes, que en lactualitat sn de 4.845.000 euros, per als contractes dobres i de concessi dobres pbliques, i de 193.000 euros, per als contractes de subministrament i de serveis si sn adjudicats per entitats no integrades en el sector pblic de lEstat, o de 125.000 euros si estan integrades en aquest sector. b) Els contractes subvencionats, de forma directa i en ms dun 50%, per un poder adjudicador, quan es tracta de (art. 17 LCSP): - Determinats tipus de contractes dobres, el valor estimat del quals sigui igual o superior a la quantia legalment establerta, que en lactualitat s de 4.845.000 euros; o de - Contractes de serveis vinculats amb els anteriors contractes dobres, quan el seu valor estimat s igual o superior a la quantia legalment establerta, que en lactualitat s de 193.000 euros. En les quanties abans esmentades est excls limpost sobre el valor afegit. 2.3. Contractes administratius i contractes privats Els contractes del sector pblic poden tenir carcter administratiu o carcter privat. Tenen carcter administratiu els contractes que una administraci pblica subscriu, compresos en alguna de les categories segents (art. 19 LCSP): a) Els contractes dobres, de concessi dobres pbliques, de gesti de serveis pblics, de subministraments, de serveis excepte algunes prestacions i de collaboraci entre el sector pblic i el sector privat. b) Els contractes dobjecte diferent als esmentats a la lletra a) anterior, si tenen naturalesa administrativa especial per estar vinculats al gir o trfic especfic de lAdministraci contractant o per satisfer de forma directa i immediata una finalitat pblica de la seva especfica competncia, si no tenen expressament atribut el carcter de contractes privats. Els contractes administratius es regeixen, pel que fa a la preparaci, ladjudicaci, els efectes i lextinci, per les disposicions de la LCSP i les normes que la desenvolupen; si no sen tenen, de forma supletria shan daplicar les altres normes del dret administratiu i, si no nhi ha, les normes del dret privat. Tot i aix, els contractes administratius especials es regeixen, en primer terme, per llurs normes especfiques (art. 19.2 LCSP). Temari

PART GENERAL

61

del cos administratiu II. Administraci pblica. El dret administratiu Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 10 Lordre jurisdiccional contencis administratiu s el competent per a la resoluci de les qestions litigioses relatives a la preparaci, ladjudicaci, els efectes, el compliment i lextinci dels contractes administratius (art. 21.1 LCSP). Malgrat que una doctrina jurdica antiga havia mantingut que els contractes administratius no gaudeixen de veritable naturalesa contractual, avui dia sadmet sense discussi, tant en lmbit de la doctrina com en el de la jurisprudncia, que tots els contractes de lAdministraci, fins i tot els administratius, tenen una naturalesa substancialment idntica a la dels contractes privats, per que resulta modulada pel dret administratiu atenent a les finalitats pbliques que persegueix en tot cas una de les parts (la mateixa administraci). Tenen la consideraci de contractes privats (art. 20.1 LCSP): a) Els contractes subscrits per part dels ens, els organismes i les entitats del sector pblic que no reuneixen la condici dadministraci pblica. b) Els contractes subscrits per una administraci pblica si tenen per objecte serveis compresos en la categoria 6 de lannex II de la LCSP (financers), la creaci i interpretaci artstica i literria o els espectacles compresos en la categoria 26, i la subscripci a revistes, publicacions peridiques i bases de dades, i tamb qualssevol contractes diferents dels contractes administratius. Els contractes privats es regeixen, pel que fa a la preparaci i ladjudicaci, si no tenen normes especfiques, per la LCSP i les disposicions de desenvolupament; si no sen tenen, sapliquen de forma supletria la resta de normes del dret administratiu o, si escau, les normes del dret privat, segons correspongui per ra del subjecte o lentitat contractant. Pel que fa als efectes i lextinci, es regeixen per les normes del dret privat (art. 20.2 LCSP). Correspon a lordre jurisdiccional contencis administratiu el coneixement de les qestions suscitades en relaci amb la preparaci i ladjudicaci dels contractes privats de les administracions pbliques; dels contractes subjectes a regulaci harmonitzada i dels contractes subvencionats; i tamb dels contractes de serveis compresos en les categories 16 a 27 de lannex II de la LCSP, el valor estimat dels quals sigui igual o superior a la quantia legalment establerta, que en lactualitat s de 193.000 euros, IVA excls, que pretenguin concertar les entitats que tinguin la consideraci de poders adjudicadors no administracions pbliques. Correspon a lordre jurisdiccional civil la resoluci de les controvrsies aparegudes entre les parts en relaci amb els efectes, el compliment i lextinci dels contractes privats. Tamb coneix lordre civil de les qestions litigioses que afectin la preparaci i ladjudicaci dels contractes privats subscrits pels ens, els organismes i les entitats sotmeses a la LCSP que no tinguin el carcter dadministraci pblica, sempre que no estiguin subjectes a una regulaci harmonitzada (art. 21.2 LCSP). 3. Els procediments de selecci del contractista 1. Els procediments de selecci en general De la regulaci continguda en els articles 122 i segents de la LCSP es poden distingir els segents sistemes de selecci del contractista: ordinaris, especials i per a contractes massius. a) Ordinaris: procediment obert i procediment restringit. b) Especials: procediment negociat, dileg competitiu i concurs de projectes amb jurat. c) Per a contractes massius: acord marc, sistema dinmic i sistema centralitzat. Aquests procediments es poden agrupar sota el concepte genric de racionalitzaci tcnica de la contractaci, i la seva finalitat s establir procediments que agilitin tots els supsits en els quals lAdministraci realitza contractes dadquisici massiva de bns o serveis que sn necessaris per al seu funcionament ordinari. Pel que fa a lmbit subjectiu daplicaci daquests procediments, i de conformitat amb la regulaci continguda als articles 122 a 172 LCSP, el procediment obert, el restringit, el negociat i el dileg competitiu sn aplicables en tot cas als ens, els organismes i les entitats que tenen la consideraci dadministracions pbliques als efectes de la LCSP. Daltra banda, hem de tenir en compte que no existeix discrecionalitat per triar lliurement el sistema de selecci del contractista, sin que per regla general shan de seguir els procediments ordinaris de selecci, ja que els procediments especials noms poden ser utilitzats en els casos especficament previstos per la LCSP. Sens perjudici de lanterior, tamb sapliquen els procediments obert, restringit, negociat i de dileg competitiu als contractes adjudicats per poders adjudicadors que no tenen el carcter dadministraci pblica si tenen el carcter de contractes subjectes a regulaci harmonitzada, tot i que amb un seguit dadaptacions (art. 174 LCSP), i tamb als contractes subvencionats subjectes a regulaci harmonitzada (art. 177 LCSP). En canvi, els procediments enunciats no sapliquen o no sn dobligada aplicaci en els casos segents: a) Contractes que no estiguin subjectes a regulaci harmonitzada i que siguin formalitzats per poders adjudicadors que no tinguin la consideraci dadministraci pblica (art. 175 LCSP). b) Contractes formalitzats per subjectes del sector pblic que no tenen la consideraci de poders adjudicadors (art. 176 LCSP). c) Contractes subvencionats no subjectes a regulaci harmonitzada (art. 177, a contrario sensu, amb relaci a lart. 17, LCSP). Pel que fa als procediments establerts amb la finalitat de racionalitzar la contractaci en massa (acords marc, sistemes dinmics i contractaci centralitzada) sn ds potestatiu per a les administracions pbliques en sentit

PART GENERAL

62

estricte. I tamb poden ser utilitzats per la resta de subjectes del sector pblic que no siguin administraci pblica quan formalitzin contractes subjectes a regulaci harmonitzada. 2. Procediment obert El procediment obert est regulat en els articles 141 a 145 LCSP, i la seva caracterstica essencial s que tot empresari interessat pot presentar una proposici, restant exclosa tota negociaci dels termes del contracte amb els licitadors. 3. Procediment restringit s un procediment regulat en els articles 146 i segents LCSP, i es caracteritza perqu est estructurat en dues fases. En la primera fase lrgan de contractaci selecciona als participants en el procediment que seran els nics que podran presentar proposicions, i en la segona fase el mateix rgan de contractaci adjudica el contracte a un dels participants en el procediment sobre la base de la proposici que ha presentat. Per tant, en el procediment restringit noms poden participar els licitadors que tinguin un perfil prviament definit per lAdministraci, i nicament poden presentar proposicions els empresaris que han estat prviament determinats per lAdministraci. 4. Procediment negociat amb publicitat i sense publicitat El procediment negociat, regulat en els articles 153 i segents LCSP, es caracteritza perqu ladjudicaci del contracte recau en el licitador justificadament elegit per lrgan de contractaci desprs defectuar consultes amb diferents candidats, com a mnim tres candidats sempre que sigui possible, i de negociar amb aquests les condicions del contracte. En els supsits en els que la LCSP obliga a fer publicitat de la convocatria del procediment negociat es poden presentar a la licitaci tots els empresaris interessats. A lexpedient de contractaci sha de deixar constncia de les invitacions cursades, de les ofertes rebudes i de les raons aplicades per lrgan de contractaci per a la seva acceptaci o rebuig. 5. El dileg competitiu s un procediment regulat en els articles 163 i segents LCSP, i sutilitza quan es tracta de contractes que tenen un objecte complex, s a dir, quan lrgan de contractaci no es troba objectivament capacitat per a definir els mitjans tcnics aptes per a satisfer les seves necessitats o objectius o per a determinar la cobertura jurdica o financera del seu projecte. Pel que fa a la seva tramitaci, en essncia s la segent: lrgan de contractaci convoca un procediment de dileg competitiu i dna a conixer quines sn les seves necessitats i requisits. En la convocatria, mitjanant el corresponent anunci, identifica els criteris objectius que utilitzar per adjudicar el contracte. A la vista de les sollicituds dels interessats que hagin manifestat el seu inters per concrrer, lAdministraci convida les empreses que poden participar en la fase de dileg, les quals han de ser com a mnim tres. En la fase de dileg es poden debatre tots els aspectes del contracte per a determinar i definir els mitjans adequats per a satisfer les necessitats pbliques. En aquesta fase sha datorgar el mateix tracte a tots els licitadors. Desprs de comparar les solucions proposades, lrgan de contractaci ha de prosseguir el dileg fins que es trobi en condicions de determinar la soluci o solucions que responen a les seves necessitats. Desprs de declarar tancat el dileg, lrgan de contractaci convida els licitadors a presentar la seva oferta final i seguidament adjudica el contracte. 6. El concurs de projectes Est regulat en els articles 168 i segents LCSP i es tracta duna frmula especial de selecci del contractista per a la prestaci de serveis de carcter intellectual a travs dun jurat neutral i amb la preparaci tcnica adequada. Saplica en els procediments de selecci dels contractes de serveis que tenen per objecte lelaboraci de plnols o projectes (principalment en els camps de larquitectura o lurbanisme). 7. Racionalitzaci tcnica de la contractaci: acord marc, sistemes dinmics de contractaci i les centrals de contractaci a) Acord marc Es tracta de pactar un marc estable de condicions contractuals que poden tenir una durada de fins a 4 anys, de forma que els contractes que se subscriguin durant aquest perode de temps amb les empreses incorporades a lacord sajustin a lesquema preestablert pel que fa als preus dadquisici i els altres termes establerts a lacord marc. Com a principi general, lacord marc, si es concerta amb diversos empresaris, sha de fer amb un mnim de tres (3) empreses (art. 180.2 LCSP), i noms poden ser adjudicataris dels contractes subscrits durant la vigncia de lacord marc els empresaris que originriament shi haguessin incorporat (art. 182.1 LCSP). b) Sistemes dinmics de contractaci Es tracta dun veritable procediment electrnic dadjudicaci (art. 184 i seg. LCSP). El sistema es desenvolupa per les normes generals del procediment obert durant totes les seves fases fins al moment de ladjudicaci, en qu sapliquen unes regles especials. Es caracteritzen, doncs, perqu laccs a la informaci per part dels licitadors i les comunicacions entre aquests i lrgan de contractaci, aix com tot el desenvolupament de la licitaci es realitza exclusivament per mitjans electrnics, informtics i telemtics. Lrgan de contractaci ha de publicar un anunci de la posada en marxa del sistema, i ha dindicar en els plecs la naturalesa dels contractes que es podran formalitzar i la informaci necessria per tal que els empresaris interessats es puguin incorporar al sistema, en especial la relativa a

PART GENERAL

63

lequip electrnic utilitzat i a les especificacions tcniques de la connexi. La durada del sistema dinmic no pot excedir de quatre (4) anys excepte casos excepcionals degudament justificats. Ladjudicaci de cada contracte especfic sha defectuar mitjanant una especfica licitaci entre els empresaris admesos al sistema (art. 186.1 i 186.3 LCSP), i lrgan de contractaci pot obrir una subhasta electrnica per a ladjudicaci (art. 186.3) c) Sistema centralitzat Es caracteritza per la designaci dun rgan (central de contractaci) que centralitza ladjudicaci i gesti de contractes dobres, serveis o subministraments que tenen caracterstiques essencialment homognies i que se celebren de forma massiva o generalitzada. 8. La contractaci menor Els contractes menors es caracteritzen perqu poden adjudicar-se directament a qualsevol empresari amb capacitat dobrar i que tingui lhabilitaci professional necessria per a realitzar la prestaci. Es consideren contractes menors els contractes dimport inferior a 50.000 euros, quan es tracti de contractes dobres, o a 18.000 euros quan es tracti daltres contractes (art. 122. 3 LCSP). La tramitaci de lexpedient noms exigeix laprovaci de la despesa i la incorporaci de la factura corresponent. Si es tracta del contracte menor dobres shi ha dafegir tamb el pressupost de les obres, sens perjudici que hagi dhaver-hi el projecte dobres quan aix ho requereixi la normativa especfica que resulti daplicaci. Quant a la selecci del contractista, la LCSP preveu tres tipus de procediments: lobert, en el qual qualsevol empresari interessat pot presentar proposicions (art. 141 LCSP); el restringit, en el qual tan sols ho podran fer els empresaris seleccionats (art. 146 LCSP); i el negociat, en el qual el contracte sadjudicar a lempresari directament escollit per lAdministraci, amb la consul ta prvia amb diversos empresaris (art. 153 LCSP). A aquests tres procediments safegeix el dileg competitiu, que suposa obrir un dileg que permeti discutir els aspectes del contracte que satisfacin millor les necessitats pbliques entre els candidats seleccionats (art. 163 LCSP). Aix mateix, es preveuen tamb ladjudicaci per acords marc i els sistemes dinmics dadquisici per a contractes dobres, serveis i subministraments ds corrent. Quant a les formes dadjudicaci, la legislaci tradicional establia dos sistemes: la subhasta i el concurs; als quals safegeix el procediment negociat i ladjudicaci directa en el cas dels contractes menors. La subhasta implica ladjudicaci del contracte a la proposici econmica expressada en diners ms avantatjosa, mentre que el concurs suposa que ha dadjudicar -se el contracte a lempresari que faci loferta ms avantatjosa en el seu conjunt (art. 134 LCSP). Ladjudicaci provisional haur de publicar -se al butllet corresponent i notificar -se als licitadors, que podran interposar el corresponent recurs (art. 135 LCSP). Ladjudicaci definitiva perfeccionar el contracte, es notificar a tots els licitadors i es comunicar al Registre de contractes, a ms de publicar -se als butlletins corresponents (arts. 137 i 1 38 LCSP). Un cop perfeccionat el contracte, aquest ha de ser complert per ambdues parts en els termes fixats, sens perjudici de les prerrogatives que tingui lAdministraci (art. 193 LCSP). En cas que el contractista incompleixi el termini final o els ter minis parcials dexecuci, lAdministraci podr imposar -li penalitats o b optar per la resoluci del contracte (art. 196 LCSP). LAdministraci constatar el compliment a travs de lacte de recepci. Aix mateix, lAdministraci est obligada a la dita recepci en el termini fixat, de manera que si es demora el contractista podr sollicitar la indemnitzaci corresponent (art. 205 LCSP). Una altra obligaci de lAdministraci s la de pagar el preu convingut un cop acabada lobra (art. 200 LCSP). Els con tractes administratius sextingeixen pel seu compliment, per la suspensi definitiva del contracte per lAdministraci o per resoluci (art. 204 LCSP).

PART GENERAL

64

15. Les formes dactivitat administrativa. Lactivitat de limitaci, arbitral, de servei pblic i de foment. Principals manifestacions. El servei pblic local Formes de prestaci del serveis pblics, La gesti directa i indirecta. La concessi. Domini pblic i privat de lAdministraci: regim jurdic i naturalesa. Us del domini pblic. Les activitats de lAdministraci pblica. Els principis de lactivitat administrativa. Classificaci material: activitat de limitaci, de foment i de Server pblic. Altres formes dactivitat administrativa: econmica, arbitral, planificadora i inspectora Introducci La classificaci de lactivitat administrativa sol fer-se des duna perspectiva general, en un intent de sistematitzar les diverses modalitats dintervenci de lAdministraci pblica en diversos sectors de la vida social. Daquesta manera es pretn igualment la sistematitzaci dun conjunt ampli de normes reguladores dels sectors esmentats. Aquesta classificaci de les formes dactivitat respon a una concepci material daquestes, tributria de la concepci tripartida de les formes dact ivitat. En el desenvolupament de qualsevol tipus dactivitat, lAdministraci ha de servar el degut respecte als principis de legalitat, igualtat, proporcionalitat i favor libertatis, bona fe i confiana legtima, i el servei a linters pblic. Lactivitat de limitaci (en laccepci doctrinal clssica, de policia) fa referncia ordinriament a la forma dintervenci administrativa que restringeix la llibertat o els drets dels particulars, sense substituir lactivitat daquests. Les tcniques bsiques daquesta activitat sn la reglamentaci, les prohibicions i els mandats, i les autoritzacions. Pel que fa a les darreres, cal destacar la dualitat de concepcions doctrinals, tendents a lafirmaci dun dret preexistent del particular, que lautoritzaci simplement declara, o b a la consideraci de lautoritzaci com a aixecament duna prohibici relativa, establerta preventivament per lordenament. Lactivitat de limitaci pressuposa lexercici duna potestat i lexistncia dun acte administratiu fruit daquesta i generador de la limitaci. Si, en canvi, la limitaci de drets prov duna norma legal, no estarem davant dun supsit dactivitat administrativa, sin dun de limitaci legal. Lactivitat de servei pblic s difcil de definir de manera breu i unvoca, per la crrega ideolgica que comporta i pels sentiments de rebuig i adhesi que genera. En funci de la tradici poltica i administrativa dun determinat estat, existeixen definicions i concepcions diferents del que cal entendre per servei pblic. Segons Santamara Pastor, des duna perspectiva material el servei pblic es pot definir com aquella activitat que t per finalitat prestar una activitat necessria per al desenvolupament social (per al conjunt de la collectivitat o per a alguns membres individualitzables daquesta), per en cap cas s una activitat interna de lAdministraci. Des de la perspectiva formal, lautor considera que lactivitat de servei pblic es genera quan un ens territorial assumeix el deure i la responsabilitat de ga rantir la prestaci regular dun servei, per si mateix o assegurant la seva prestaci per tercers ( publicatio). En consideraci al grau de publificaci, lautor distingeix entre serveis pblics en sentit estricte, en el qual engloba el concepte restringit de servei pblic (prestacions de titularitat pblica gestionades directament per funcionaris pblics, en rgim de monopoli i de carcter nacional) i el concepte ampli (prestacions de titularitat pblica, en rgim de monopoli, oligopoli o lliure concurrncia, gestionades de manera directa, indirecta o mixta en lmbit territorial corresponent), i serveis pblics virtuals o impropis , que engloben les activitats privades intensament reglamentades (ensenyament privat, farmcies, taxis, centrals lleteres...). Els principis que regulen lactivitat prestacional de lAdministraci sn el principi de legalitat, el de continutat dels serveis pblics, el dadaptabilitat o clusula de progrs, el de neutralitat, el digualtat i, finalment, el de gratutat. Lactivitat administrativa de foment, promocional o incentivadora s la que estimula lactivitat dels particulars, a travs de mitjans diversos, per tal que lorientin cap a finalitats dinters general. Segons Jordana de Pozas, s la accin de la Administracin encaminada a proteger o promover aquellas actividades, establecimientos y riquezas debidas a los particulares y que satisfacen necesidades pblicas que se estiman de utilidad general, sin usar de la coaccin ni crear servicios pblicos . Finalment, dins de lactivitat de foment cal emfatitzar la referncia a les subvencions com a incentiu despecial significaci a lhora de dirigir lacci dels particulars vers finalitats dinters general. Les qestions relatives a la competncia i el procediment per a la torgament de les subvencions, aix com el contingut i lalteraci de la relaci subvencional, han de constituir lobjecte del comentari. Els principis que regeixen aquest tipus dactivitats sn el principi de legalitat, el digualtat i el deficincia i ec onomia. En concret i respecte de les subvencions, regeixen els principis de publicitat, transparncia, concurrncia, objectivitat, igualtat i no -discriminaci, eficcia en el compliment dels objectius fixats per lAdministraci atorgant i eficincia en la ssignaci i la utilitzaci dels recursos pblics (art. 17 de la Llei general de subvencions). A ms, cal tenir presents la prohibici i la restricci de subvencions des del dret comunitari europeu, sempre que posin en perill el principi de lliure competnc ia i no estiguin especialment tipificades com a excepci en la mateixa normativa. Fins ara hem analitzat breument les principals caracterstiques de la clssica classificaci tripartida de les formes dactivitat de lAdministraci. Aquesta classificaci ha quedat desfasada per la diversitat i labundncia de les tasques que lAdministraci pblica ha acabat assumint a la prctica. Per tant, a aquests tres tipus dactivitat shi han anat sumant altres formes dactivitat administrativa, com leconmica, larbitral, la planificadora i la inspectora, cadascuna amb particularitats i rgims jurdics propis. En primer lloc i quant a lactivitat arbitral, han dabordar -se les seves manifestacions principals, disperses en lordenament jurdic, sempre que es refereixin a actuacions de lAdministraci que resolen conflictes entre els particulars sobre drets privats o administratius. Lactivitat arbitral es desenvolupa quan la llei atribueix a lAdministraci la potestat de resoldre conflictes entre

PART GENERAL

65

tercers sobre drets privats o administratius, sota el control de la jurisdicci contenciosa administrativa. En segon lloc i respecte de lactivitat econmica, podem apuntar que constitueix lltima etapa del creixement de lactivitat prestacional. Aquest tipus dactivitat va comenar a desenvolupar-se desprs de la Primera Guerra Mundial i implica que les administracions assumeixen la propietat i la gesti directa de les empreses mercantils i les activitats de producci i distribuci de bns i serveis. Per la seva banda i en t ercer lloc, lactivitat de planificaci administrativa implica la utilitzaci de criteris racionals per a la fixaci duns objectius o resultats que shan dobtenir en un perode determinat de temps, i la de les conductes i els mitjans necessaris per a aconseguir-los. La planificaci pot ser general o sectorial, en funci de si inclou la realitat en la seva globalitat o b es projecta solament sobre un mbit o sector daquesta. Per acabar, ens hem de referir a lactivitat administrativa dinspecci, que des envolupa activitats de constncia i comprovaci. Dins daquestes hem dintegrar les inspeccions tcniques, com ara lacreditaci, la normalitzaci i lhomologaci, que verifiquen lexistncia en determinats bns, productes i serveis, dels requisits neces saris per al seu bon funcionament, duna banda, i per evitar el risc o dany a les persones i les coses, per laltra. Lactivitat inspectora t per objecte verificar el compliment de les especificacions i regles de carcter tcnic. Esquema I. Les formes de lactivitat administrativa 1.1. Idees generals 1.2. Tipologia de les formes dactivitat: abast i superaci de la classificaci tripartida de les formes dactivitat II. Lactivitat de limitaci 2.1. Activitat de limitaci: concepte, perspectiva constitucional i modalitats dintervenci 2.2. Tcniques dintervenci administrativa a) Reglamentaci b) Autoritzaci administrativa: concepte, naturalesa, classes i procediment c) Ordres, mandats i prohibicions III. Lactivitat arbitral 3.1. Activitat multilateral de lAdministraci 3.2. Definici de lactivitat arbitral, classes dactivitat arbitral i principis que regeixen aquesta forma dactivitat 3.3. Lacte administratiu arbitral: definici i caracterstiques 3.4. Sectors sotmesos a lactivitat arbitral d e lAdministraci pblica IV. Lactivitat de servei pblic 4.1. Orgens i evoluci del concepte de servei pblic 4.2. Activitat de servei pblic: caracterstiques i sectors 4.3. Principis de lactivitat de servei pblic 4.4. Formes de gesti dels serveis pblics 4.5. Impacte del procs dintegraci comunitria 4.6. Elements subjectius de la relaci: Administraci, usuari i operador 4.7. La concessi administrativa: concepte, naturalesa i rgim jurdic 4.8. El pas de lestat prestador a lestat garantidor de serveis. El concepte de Server universal V. Lactivitat de foment 5.1. Concepte i principis que regeixen lactivitat de foment 5.2. Modalitats i control de lacci de foment 5.3. La subvenci administrativa: concepte, rgim jurdic i procediment 5.4. Activitat de foment i dret comunitari 5.5. Activitat de foment i autonomia territorial VI. Altres formes dactivitat administrativa 6.1. Activitat econmica: concepte, principis i evoluci histrica 6.2. Activitat arbitral: concepte, principis i tipus 6.3. Activitat planificadora: concepte i principals manifestacions 6.4. Activitat inspectora: concepte i modalitats 6.5. Lactivitat informativa de lAdministraci El servei pblic: concepte i evoluci. Formes de gesti dels serveis pblics. La gesti directa. La gesti indirecta. La concessi. El domini pblic i privat de lAdministraci: rgim jurdic i naturalesa. s del domini pblic Esquema I. El servei pblic: concepte i evoluci II. Formes de gesti dels serveis pblics 1. La gesti directa. Sense rgan especfic. Amb rgan especfic. Mitjanant organisme pblic. Mitjanant una entitat de dret privat 2. La gesti indirecta. Concessi. Concert. Gesti interessada. Societat deconomia mixta III. El domini pblic i privat de lAdministraci 1. Concepte 1.1. Els bns de domini pblic o demanials

PART GENERAL

66

1.2. Els bns de domini privat o patrimonials 1.3. Els bns comunals 1.4. El patrimoni nacional 2. El marc normatiu del domini pblic i privat de lAdministraci IV. s del domini pblic 1. Ls com 2. Ls privatiu 3. Ls especial I. El servei pblic: concepte i evoluci Lactivitat prestacional o de servei pblic s lactivitat mitjanant la qual lAdministraci dispensa determinades prestacions materials als ciutadans (per exemple, el servei daiges, el transport urb, la sanitat, lensenyament, etc.). Abans de tot, sha de tenir en compte lespecificitat de cada servei pblic. Podem parlar dun rgim especfic de cada servei pblic concret que sacostuma a concretar en una llei singular. Per, a banda daquest rgim jurdic especfic, existeix tamb una doctrina general del servei pblic com a instituci global, que ser aquella a la qual ens referirem. Aix mateix, no es pot obviar que lactivitat de servei pblic posseeix un carcter dinmic i evolutiu. Que una activitat sigui un servei pblic o deixi de ser-ho depn, entre altres factors, de les preferncies o les necessitats socials de cada moment histric. No hi ha serveis pblics per naturalesa. Aquesta dada ens condueix a destacar la importncia de levoluci histrica daquesta forma dacci de lAdministraci. El servei pblic sorgeix al segle XIX. Abans (durant lAntic Rgim), s cert que els estats duien a terme activitats de servei pblic com ara la defensa o la justcia, per aquests serveis es prestaven amb un esperit ms limitador i coactiu que servicial; a ms, es tractava de serveis uti universi, destinats no a persones concretes, sin ms aviat a necessitats abstractes de la comunitat poltica. Amb el rgim liberal del segle XIX apareixen els serveis pblics uti singuli, dirigits ja a persones concretes i determinades, que tingu lloc en tres etapes, segons narra Santamara Pastor. En un primer moment, lEstat assumeix serveis assistencials com la beneficncia, la sanitat i leducaci. Posteriorment, passa a la construcci de grans infraestructures (canals, embassaments, ponts, ferrocarrils, ms tard el telgraf, el servei telefnic o la distribuci delectricitat, entre daltres), que serviran de base per prestar nous serveis pblics. Finalment, lAdministraci desenvolupa activitats empresarials i assumeix daquesta manera la gesti directa dempreses mercantils i activitats de producci i distribuci de bns i serveis (casos com el subministrament dhidrocarburs, lelectricitat, els serveis postals o les telecomunicacions, etc.). Actualment, no obstant aix, el servei pblic ha entrat en crisi, per la qual cosa es parla de la crisi del servei pblic. Es tracta duna crisi que est molt vinculada amb la crisi de lestat social. Si desprs de la Segona Guerra Mundial es produeix un auge de lestat social identificat amb un estat-providncia molt preocupat per les prestacions pbliques, a finals de la dcada dels setanta aquest plantejament es comena a qestionar. Aleshores t lloc un replegament de lEstat en la prestaci de serveis pblics. Entre els mltiples factors que expliquen aquest replegament se solen citar els segents: a) el grau dintromissi de lEstat en la prestaci de serveis, que constitua un obstacle per a un major desenvolupament i creixement; b) la inviabilitat econmica i financera en el manteniment de determinats serveis deficitaris; c) la crtica a lescassa eficincia de lEstat com a prestador de serveis pblics; d) les tendncies europees sobre la lliure competncia; i e) la globalitzaci, que, en la seva vessant econmica, t com a pilar el lliure comer. Aquest replegament de lEstat en la prestaci de serveis pblics es manifesta a travs de dues tendncies: a) La liberalitzaci de determinats serveis pblics: comporta la supressi dels monopolis pblics i lobertura de sectors dactivitat econmica, reservats anteriorment al sector pblic, a la lliure iniciativa econmica. b) La privatitzaci o la venda dempreses pbliques. Com a conseqncia daquest procs de replegament, una part de la doctrina cientfica considera que el concepte de servei pblic ha desaparegut. No obstant aix, avui dia s opini majoritria que la noci de servei pblic continua sent vlida. En primer lloc, perqu hi ha serveis pblics que encara ara no shan liberalitzat, i, en segon lloc, perqu fins i tot entre els liberalitzats continua present lempremta del servei pblic. Tanmateix, val a dir que aqu ha sofert una mutaci; una mutaci que consisteix en el fet que lAdministraci deixa de ser la titular exclusiva de lactivitat i passa a convertir-se en un agent extern regulador daquesta activitat, la qual s prestada per la iniciativa econmica privada. Dun estat prestador en exclusiva del servei es passa, ara, a un estat regulador del servei prestat pels particulars. Com es concreta aquest nou paper de lEstat? Fonamentalment, en una tasca de policia (id est: de supervisi i control) de la prestaci del servei (succeeix aix amb serveis com la telefonia o les telecomunicacions en general). Ara la preocupaci fonamental de lAdministraci se situa, doncs, a garantir la prestaci present i futura daquests serveis liberalitzats i a establir uns nivells adequats en la relaci qualitat-preu. Per aix mateix, a aquests serveis liberalitzats sels denomina tamb activitats regulades. II. Formes de gesti dels serveis pblics Quan una administraci ha dafrontar la gesti dun servei pblic, un dels aspectes ms importants consisteix a determinar quina forma de gesti utilitzar, perqu els serveis pblics es poden prestar de diferents maneres. Encara que les classificacions assajades sn moltes, s habitual prendre com a referent lordenaci que detallem tot seguit.

PART GENERAL

67

Es distingeix, dentrada, la gesti directa de la indirecta. La gesti directa s aquella que du a terme la mateixa Administraci, s a dir, la prestaci material de la qual assumeix de manera directa lAdministraci responsable del servei. En la indirecta, en canvi, la gesti es trasllada a un particular a travs dun contracte administratiu la qual cosa connecta amb el tema 11, que tracta sobre la contractaci administrativa: vegeu all lexplicaci sobre el contracte de gesti de servei pblic, mentre que lAdministraci conserva la titularitat del servei i el control sobre lexecuci del contracte. Dins cadascuna daquestes dues formes de gesti samaguen, a la vegada, diferents subespcies. Gesti directa: a) Sense rgan especfic. b) Amb rgan especfic. c) Mitjanant un organisme pblic. d) Mitjanant una entitat de dret privat. Gesti indirecta: a) Concessi. b) Concert. c) Gesti interessada. d) Societat deconomia mixta. 1. La gesti directa En el cas de la gesti directa (que du a terme la mateixa Administraci), s possible, en primer lloc, que sopti per prestar el servei sense crear, dins la mateixa Administraci, cap rgan especfic per a aix, s a dir, atribuint la prestaci a un rgan dels ja existents. En segon lloc, hi ha la possibilitat que lAdministraci consideri ms oport crear un rgan especfic encarregat de la prestaci del servei en qesti. Aquesta decisi la pot prendre en exercici de la potestat dautoorganitzaci, que s una potestat bsica de les administracions, especialment les de carcter territorial. Llavors es parla de gesti directa amb rgan especfic. En tercer lloc, es pot donar el cas que lAdministraci titular del servei decideixi crear una persona jurdica. Sha dadvertir que no s el mateix crear un rgan que una persona jurdica: hi ha grans diferncies tant en termes dogmtics com en termes prctics. Si es crea un rgan, la responsabilitat pels actes de lrgan citat simputa a lAdministraci en la qual sinsereix; en canvi, si es crea una persona jurdica, la responsabilitat de les seves actuacions recau en primera instncia sobre ella mateixa i no sobre lAdministraci que lha creat. Doncs b, en decidir que la prestaci del servei es faci per mitj duna persona jurdica es presenten dues opcions diferents: que es tracti duna persona jurdica de dret pblic (organisme autnom, entitat pblica empresarial, etc.) o b que es tracti duna persona jurdica de dret privat (societat mercantil, fundaci, etc.). Lopci entre luna i laltra depn de la naturalesa del servei en qesti i de la voluntat de sotmetre lactuaci daquesta nova persona jurdica al dret pblic o al dret privat aspecte que enllaa amb el problema de la fugida del dret administratiu. 2. La gesti indirecta Pel que fa a la gesti indirecta, s possible remetres en lnies generals a tot all explicat al tema 11. De tota manera, cal recordar que en el contracte de gesti de servei pblic es produeix un desdoblament entre la titularitat del servei que conserva lAdministraci i la gesti daquest que s tasca del particular contractat. Aix mateix, s important destacar que aquest contracte posseeix quatre modalitats. a) La concessi. s la modalitat ordinria i la ms important. En aquesta modalitat, el que contracta assumeix el risc i la ventura de la prestaci del servei, sens perjudici de laplicaci de les tcniques de compensaci pel desequilibri financer que es pugui produir en determinades circumstncies (fet del prncep, risc imprevisible, etc.). b) La gesti interessada. LAdministraci i lempresari participen en els resultats de lexplotaci del servei en la proporci que estableixi el contracte. La clau rau en linters mutu en el resultat de lexplotaci. Es poden donar, en general, dues hiptesis: que lAdministraci interessi lempresa en els resultats de lexplotaci retribuint-los-hi amb un percentatge dels beneficis, o b que sigui el particular gestor del servei el que garanteixi a lAdministraci uns beneficis o ingressos mnims derivats del desenvolupament de lactivitat. c) El concert. Es contracta el servei amb una persona natural o jurdica que prviament ja hagi efectuat prestacions anlogues a les que constitueixen el servei pblic de qu es tracti. Aquesta modalitat noms es pot aplicar als serveis pblics assumits per lAdministraci en rgim de concurrncia amb els particulars. d) La societat deconomia mixta. Consisteix en una associaci de lAdministraci i el particular per gestionar un servei que doni lloc a la formaci duna persona jurdica diferent dambdues. El capital no pot pertnyer exclusivament a lAdministraci: en aquest cas, no cal que se subscrigui cap contracte perqu la voluntat de lempresa es fon amb la voluntat de lAdministraci. III. El domini pblic i privat de lAdministraci 1. Concepte Es consideren bns pblics tots aquells que sn titularitat de lAdministraci. Dins aquests bns pblics, en coexisteixen quatre categories ben diferents. 1.1. Els bns de domini pblic o demanials

PART GENERAL

68

Els bns de domini pblic o bns demanials sn aquells que es destinen a un s general, per part de tots els ciutadans (una carretera, una platja, un parc, etc.), i tamb aquells que es destinen a un servei pblic (edificis doficines, hospitals, escoles, vehicles de la policia, etc.). Sha discutit durant molt de temps quina s la naturalesa daquests bns de domini pblic. En particular, sha debatut en quina posici se situa lAdministraci davant aquests bns. I s que, mentre que per a alguns lAdministraci s propietria del domini pblic, per a uns altres, en canvi, simplement nostenta la titularitat, per en rigor no s un propietari autntic en el sentit que aquesta noci adquireix en el mn privat. s difcil donar una soluci general a aquesta pregunta, ja que dins el domini pblic trobem, en realitat, dos tipus de bns ben diferenciats: duna banda, el domini pblic natural (platges, aiges, costes, etc.), respecte al qual s difcil qualificar lAdministraci com a propietria; i, daltra banda, el domini pblic artificial (edificis, carreteres, vehicles, etc.), en qu s que encaixa ms b el concepte de propietat. Sigui com sigui, el tret ms destacat dels bns de domini pblic resideix, sense cap mena de dubte, en el seu rgim exorbitant; un rgim de privilegis que es justifica amb el vincle que existeix entre aquests bns i ls general o els serveis pblics, s a dir, amb la connexi tan estreta entre el b i linters pblic. Per ra daquesta connexi els bns de domini pblic se sotmeten a un rgim especial dutilitzaci i protecci caracteritzat per la inalienabilitat, la imprescriptibilitat i la inembargabilitat. Els bns demanials sn inalienables, la qual cosa vol dir que es troben fora del trfic jurdic privat (sn res extra commercium). Sn imprescriptibles, s a dir, que no poden ser objecte dusucapi. I sn inembargables, i, per tant, no poden ser objecte de trava (embargament) amb la finalitat de satisfer els deutes de lAdministraci. A banda daquestes tres qualitats, lAdministraci gaudeix duna srie de potestats destinades a protegir aquests bns: potestat dinvestigaci, de destriament i de recuperaci de la possessi, principalment. 1.2. Els bns de domini privat o patrimonials Els bns de domini privat o bns patrimonials sn aquells que no estan afectes a un s general o a un servei pblic. Es defineixen, doncs, de forma negativa: aquells que no sn bns de domini pblic. En contraposici als bns demanials, els bns patrimonials no posseeixen les qualitats dinalienables i imprescriptibles. Poden ser alienats per mitj dels negocis privats encara que amb algunes cauteles o salvaguardes i poden ser objecte de prescripci adquisitiva o usucapi per tercers. Ha resultat problemtic, no obstant aix, el debat sobre la seva inembargabilitat, aspecte crucial des del punt de vista de les possibilitats de cobrament dels deutes de lAdministraci. Si ens atenem a la Constituci espanyola, s clar que larticle 132 nicament atribueix aquesta condici als bns de domini pblic. Tanmateix, s habitual que el legislador, amb la finalitat de protegir el patrimoni de lAdministraci, estengui la prohibici dembargament als bns patrimonials. Sobre aquesta qesti s necessari destacar la fita que supos la Sentncia del Tribunal Constitucional 166/1998, de 15 de juliol, en la qual, per tal de protegir el dret dels ciutadans a la tutela judicial efectiva que inclou el dret a lexecuci dall jutjat pels tribunals, obr una esquerda en el sentit de considerar que es podien embargar els bns patrimonials de lAdministraci que no estiguessin adscrits a cap finalitat pblica. Aquest criteri del Tribunal Constitucional sha consolidat en la legislaci posterior, encara que en termes prctics ha donat menys fruits dels esperats i el problema del cobrament dels deutes de lAdministraci continua sent espins. 1.3. Els bns comunals Els bns comunals constitueixen una categoria singular de bns aplicable solament als ajuntaments i a les entitats locals menors (pedanies, parrquies, etc.), i el seu tret ms caracterstic s latribuci de laprofitament o lexplotaci als vens. Titularitat, als ajuntaments, i aprofitament, als vens: aquesta s lessncia dels bns comunals. Quant al rgim jurdic, els bns comunals sequiparen als bns de domini pblic, encara que la legislaci de rgim local fixa algunes regles especfiques relacionades amb el rgim daprofitament, com tamb amb les condicions que han de permetre a lAjuntament la seva desafectaci (terme que expressa la conversi dun b de domini pblic a un b patrimonial) i venda posterior. 1.4. El patrimoni nacional El patrimoni nacional s un conjunt patrimonial independent integrat pels bns de titularitat de lEstat afectes a ls i el servei del rei i dels membres de la famlia reial per a lexercici de lalta representaci que la Constituci i les lleis els atribueixen. Es regeixen per la Llei 23/1982, de 16 de juny, del patrimoni nacional. Respecte a aquesta classificaci, s fonamental retenir que els bns pblics no shan didentificar amb els bns de domini pblic, perqu aquests ltims sn noms una de les quatre categories que sinclouen en el primers. Aix mateix, s important destacar que tret del demani natural (els bns que integren el domini pblic per les seves condicions naturals: costes, aiges, platges, etc.), els bns restants poden transitar de la categoria dels bns demanials als patrimonials i viceversa. Aquest trnsit rep el nom dafectaci si el b patrimonial passa a ser demanial, i sanomena desafectaci si s el b demanial el que canvia a patrimonial. Ambdues operacions no shan de confondre amb la denominada mutaci demanial, que consisteix en el canvi que experimenta un b demanial en algun dels seus elements (per exemple, en relaci amb la finalitat a qu es destina), per sense que per aix perdi la seva condici de b demanial. 2. El marc normatiu del domini pblic i privat de lAdministraci La regulaci jurdica dels bns pblics parteix de la mateixa Constituci espanyola, concretament de larticle 132, en qu sestableix que la llei regula el rgim jurdic dels bns de domini pblic inspirant-se en els principis dinalienabilitat, imprescriptibilitat i inembargabilitat. Aix mateix, sestableix que es consideren bns de domini

PART GENERAL

69

pblic estatal aquells que determini la llei i, en tot cas, la zona martima-terrestre, les platges, la mar territorial i els recursos naturals de la zona econmica i la plataforma continental. Fora daquesta previsi, la Constituci no preveu cap ttol especfic on poder ancorar el repartiment competencial entre lEstat i les comunitats autnomes quant a la regulaci dels bns pblics. No obstant aix, lEstat aprov lany 2003 la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions pbliques (LPAP), larticulat de la qual, en bona part, t carcter bsic i s tamb aplicable, per tant, a les comunitats autnomes. En relaci amb els aspectes no bsics, la regulaci dels bns pblics de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya es troba al Decret legislatiu 1/2002, de 24 de desembre, pel qual saprova el Text refs de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Per als bns de les entitats locals sha de tenir en compte, a ms, el que preveu la legislaci sobre rgim local. s important destacar, per acabar, que certs bns pblics tenen una regulaci especfica que se suma a la regulaci general que acabem desmentar. s el cas, entre daltres, de les aiges (Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol), les costes (Llei 22/1988, de 28 de juliol) o les carreteres (Llei 25/1988, de 29 de juliol). IV. s del domini pblic El domini pblic pot ser utilitzat per lAdministraci, per tamb s possible que sigui utilitzat per tercers. Aquest s per part de tercers es divideix en tres categories: ls com, ls privatiu i s especial. 1. Ls com Ls com s ls que els ciutadans donen a un b de domini pblic, de tal manera que ls que en fa un ciutad s perfectament compatible amb ls dels altres; s a dir, que ls dun ciutad no exclou ls dels restants. Segons larticle 85.1 de la LPAP: Es considera s com dels bns de domini pblic el que correspon igualment i de forma indistinta a tots els ciutadans, de manera que ls duns no impedeix el dels altres interessats. En podria ser un exemple passejar per una platja o circular per una carretera. 2. Ls privatiu Ls privatiu s locupaci duna porci del domini pblic de forma que es limita ls per als altres ciutadans. Per tant, exclou ls general o ls com. De conformitat amb larticle 85.3 de la LPAP: s s privatiu el que determina locupaci duna porci del domini pblic, de manera que es limita o sexclou la utilitzaci daquest per altres interessats. Un exemple clar ds privatiu seria la installaci duna terrassa destiu en un carrer pblic. 3. Ls especial Ls especial s un nivell intermedi entre ls com i ls privatiu. Dacord amb larticle 85.2 de la LPAP: s s que implica un aprofitament especial del domini pblic el que, sense impedir ls com, suposa la concurrncia de circumstncies com la seva perillositat o intensitat, la preferncia en casos descassetat, lobtenci duna rendibilitat singular o altres de similars, que determinen un excs dutilitzaci sobre ls que correspon a tots o un menyscapte daquest. Aix doncs, ls especial es caracteritza perqu si b no exclou ls per part dels altres, s que comporta una intensitat particular en ls, un excs dutilitzaci. En podem trobar un exemple en el transport de mercaderies perilloses per carretera. La importncia daquesta classificaci rau en el fet que ls com no requereix cap ttol habilitador per poder-lo practicar. En canvi, tant en ls especial com en ls privatiu es necessita un ttol habilitador, que pot ser de dos tipus: una autoritzaci o b una concessi. Tot el que signifiqui excedir un s general necessitar un ttol habilitador, tal com dicta clarament larticle 84 de la LPAP en indicar que ning no pot, sense ttol que ho autoritzi atorgat per lautoritat competent, ocupar bns de domini pblic o utilitzar-los en forma que excedeixi el dret ds que, si sescau, correspon a tots. Els criteris per determinar si el ttol habilitador ha de ser una autoritzaci o una concessi sn dos: duna banda, cal tenir en compte si ls va acompanyat dinstallacions desmuntables o si, per contra, requereix installacions fixes; daltra banda, depn de si la durada de ls es perllonga per un perode de temps inferior o superior a quatre anys. A partir daquests dos criteris sextreu que la concessi ser necessria quan ls requereixi installacions fixes o quan es perllongui per un temps superior a quatre anys. Per als casos que resten (installacions desmuntables per un temps inferior a quatre anys), nhi haur prou amb una autoritzaci. Quant a la diferncia de rgim entre la concessi per cert, conv no confondre aquesta concessi demanial amb la de servei pblic de qu sha parlat supra i lautoritzaci, s important subratllar que la tramitaci en ambds casos s distinta. Tanmateix, el que les separa per damunt de tot s un aspecte fonamental: mentre que la revocaci de lautoritzaci per part de lAdministraci no genera, en principi, dret a la indemnitzaci pels danys que aquesta revocaci provoqui a linteressat (es considera que la seva situaci s la dun precarista), en el cas de la concessi s que s clar que el rescat daquesta obliga lAdministraci a sufragar a linteressat els danys i els perjudicis derivats de tal decisi.

PART GENERAL

70

16. La potestat sancionadora administrativa i el procediment sancionador. 1. Caracterstiques generals La potestat sancionadora s lhabilitaci que reconeix lordenament jurdic a lAdministraci pblica per imposar als ciutadans o administrats sancions administratives, que sn actes administratius el contingut dels quals s una crrega o un gravamen com a conseqncia duna actuaci dels ciutadans o administrats contrria a lordenament jurdic (infracci administrativa). Aquest concepte t les caracterstiques generals segents: a) Consisteix en la imposici duna mesura de carcter aflictiu per al particular el contingut de la qual depn de cada cas: pot ser una obligaci de pagament duna quantitat de diners (multa, que s la sanci ordinria i habitual), la privaci dun b del particular (expropiaci sanci), la privaci dun dret atorgat prviament per lAdministraci, la inhabilitaci per exercir drets determinats, etc. Totes les sancions administratives coincideixen en el fet que no poden consistir en la privaci de llibertat, ja que la Constituci prohibeix expressament aquesta possibilitat. En sentit estricte, resta fora de la potestat sancionadora la imposici de sancions en lexercici de la potestat disciplinria de lAdministraci pblica als particulars adscrits a una relaci de subjecci especial, bsicament els funcionaris i els treballadors de les administracions pbliques. b) s pressupsit de tota sanci administrativa que hi hagi una activitat del particular antijurdica (illcit administratiu), s a dir, una conducta contrria al dret administratiu que hagi definit expressament una llei o un reglament com a infracci administrativa. Per tant, no totes les conductes contrries al dret administratiu esdevenen infraccions administratives susceptibles de sanci, sin noms les que lordenament jurdic fixa de manera expressa. c) La sanci administrativa la pot imposar una administraci pblica quan tingui la potestad sancionadora reconeguda de manera expressa per una norma amb rang de llei. Lexercici concret de la potestat sancionadora correspon a lrgan administratiu que la tingui atribuda expressament mitjanant una norma de rang legal o reglamentari. d) La imposici de la sanci administrativa exigeix la tramitaci prvia dun procediment administratiu anomenat procediment sancionador. e) La potestat sancionadora administrativa s, en definitiva, una manifestaci del poder punitiu de lEstat. A banda daquesta potestat, la Constituci tamb reconeix una altra manifestaci daquest poder punitiu, com s el poder dimposar sancions regulades pel dret penal. Les diferncies entre les sancions administratives i les penals, un cop analitzades a grans trets les primeres, sn bsicament tres: La sanci administrativa s conseqncia duna infracci administrativa, mentre que la sanci penal s conseqncia dun delicte (en general, encara que tamb pot sorgir de la comissi de faltes). La sanci administrativa la imposa una administraci pblica a travs dun procediment administratiu, mentre que la penal s imposada pels jutges i els tribunals, amb la tramitaci prvia dun procs judicial. El contingut de les sancions administratives s mltiple i divers, per mai no poden comportar la privaci de llibertat, que, en canvi, s el contingut fonamental de les sancions penals. A diferncia de les sancions, en matria dinfraccions no s possible trobar un criteri de distinci substancial entre el dret administratiu sancionador i el dret penal, unes pautes per saber quines conductes shan de qualificar sense discussi possible com a infracci administrativa o infracci penal. Lnic criteri que hi ha a la prctica s el que imposa el principi dintervenci penal mnima, segons el qual noms han de ser castigades per la via penal les conductes que posin en perill els bns jurdics fonamentals de la comunitat (que poden ser identificades com els atemptats ms directes als drets personals i patrimonials de les persones). Les altres conductes que comportin una violaci de lordre social i collectiu per no afectin aquests bns jurdics fonamentals han de ser objecte dinfracci administrativa. 2. Principis generals del dret administratiu sancionador Entre el dret administratiu sancionador i el dret penal no tot sn diferncies, sin que molts dels principis reconeguts a la Constituci per a lordre penal que s la manifestaci genuna del poder punitiu de lEstat tamb es poden aplicar, amb certs matisos, al dret administratiu sancionador. Aquests principis assimilables esdevenen els principis generals del dret administratiu sancionador, que detallem tot seguit: a) El principi de tipicitat o exigncia que la conducta sancionada sigui definida com a infracci administrativa per la normativa vigent i que no es pugui aplicar a conductes diferents per que puguin ser recondudes mitjanant criteris interpretatius als que descriu la norma com a infracci (prohibici de laplicaci analgica de les normes definidores dinfraccions i sancions). En lmbit administratiu sadmet, a diferncia del penal, un s de la tipicitat en un sentit obert i flexible, ja que la jurisprudncia del Tribunal Constitucional considera compatible amb la Constituci la definici de conductes punibles mitjanant expressions vagues i incertes com manca de diligncia o negligncia en lexercici dels deures, per exemple. La tipicitat tamb sexigeix en relaci amb la sanci concreta, ja que, tot i existir un marge de llibertat, sempre hi ha dhaver uns lmits mnims i mxims concretats per la norma a lhora de determinar la quantia de la sanci administrativa. b) El principi de legalitat o de reserva de llei, que exigeix que una llei o un reglament prevegin la infracci de qu es tracti. Aix no obstant, els reglaments noms poden ser de desplegament de les lleis que preveuen les infraccions i les sancions, s a dir, que shan de circumscriure a introduir especificacions o graduacions en el

PART GENERAL

71

quadre dinfraccions i sancions fixades legalment, sense arribar a constituir noves infraccions i sancions ni alterar la naturalesa o els lmits de les que la llei estableix, de tal manera que contribueixin a identificar millor les conductes o a determinar de manera ms precisa les sancions corresponents. c) El principi de culpabilitat en la imposici de sancions administratives, que significa que la responsabilitat davant lAdministraci sha de fonamentar en la culpabilitat de linfractor, de manera que sempre cal que el particular hagi actuat amb dol (intencionalitat) o culpa (imprudencia o negligncia). d) El principi de personalitat de la infracci, que significa que la responsabilitat s personal del subjecte infractor i no abasta en cap cas altres subjectes. Lordenament jurdic introdueix dos aspectes diferenciadors respecte al dret penal: duna banda, la sanci pot recaure sobre persones jurdiques, i no noms fsiques; de laltra, hi ha la possibilitat que lAdministraci sancioni indistintament qualsevol de les persones subjectes a una obligaci conjunta per la infracci que hagi coms qualsevol daquestes persones. e) El principi dirretroactivitat de les disposicions sancionadores. Shan daplicar les normes sancionadores vigents en el moment de dur a terme les conductes previstes com a infraccions administratives, llevat que la norma posterior a la comissi de la infracci sigui ms favorable per a linfractor; en aquest cas, la norma sha daplicar de manera retroactiva. f) El principi non bis in idem, dacord amb el qual quan el subjecte implicat, el fet esdevingut i el fonament de la infracci siguin els mateixos en ms dun cas, noms hi pot haver una sanci administrativa o una sanci penal, per mai totes dues alhora. A ms, la sanci administrativa, si sescau, noms pot ser nica en aquests casos didentitat de subjecte, fet i fonament, llevat que lordenament jurdic fixi laplicaci acumulativa de dues sancions diferents per una mateixa infracci. g) El principi de prescripci, que significa que hi ha un termini de temps durant el qual lAdministraci pot exigir responsabilitat per la comissi duna infracci determinada o per imposar la sanci corresponent. Aquest termini s el que fixen les normatives concretes de cada matria; si no hi diuen res, el termini s de tres anys, dos anys i sis mesos des de la realitzaci del fet pel que fa a les infraccions molt greus, greus i lleus, respectivament, i de tres anys, dos anys i un any des que la resoluci del procediment sancionador s ferma pel que fa a les sancions per infraccions molt greus, greus i lleus, respectivament. h) El principi de proporcionalitat, segons el qual tant en la previsi normativa com en la imposici prctica per part de lAdministraci cal assegurar una adequaci entre la gravetat del fet constitutiu de la infracci i la sanci aplicada. Concretament, la sanci ha danar precedida duna tasca de valoraci o graduaci per lAdministraci segons la intencionalitat o la reiteraci de linfractor, la naturalesa dels perjudicis causats o la reincidncia. 3. El procediment sancionador El procediment sancionador aplicable a totes les administracions pbliques s, com en el cas del procediment administratiu com i el procediment administratiu per exigir responsabilitat patrimonial, el que preveu la Llei 30/1992. I, tal com passa amb aquests procediments bsics, la Llei 30/1992 no regula prpiament un procediment administratiu sancionador, sin que simplement fixa unes pautes mnimes i imprescindibles i trasllada a les normatives concretes reguladores de cada matria especfica la concreci de les respectives peculiaritats procedimentals. Aquestes pautes mnimes i irrenunciables sn: a) Garantia de separaci entre les fases dinstrucci i dacabament del procediment (imposici de la sanci mitjanant la resoluci corresponent), que shan dencomanar a rgans administratius diferents. b) Garantia dels drets de la persona implicada a ser informada de lacusaci, a la defensa i a la presumpci dinnocncia. c) La resoluci del procediment que imposa la sanci no t eficcia de manera immediata un cop dictada i notificada la resoluci, com passa en el procediment administratiu com, sin noms quan posa fi a la via administrativa o exhaureix aquesta via.

PART GENERAL

72

17. Les hisendes locals. Classificaci dels ingressos. Els pressupostos locals. Modificacions pressupostaries: crdits extraordinaris i suplements de crdits Transferncies. Altres modificacions pressupostaries TEXT REFS DE LA LLEI REGULADORA DE LES HISENDES LOCALS (Aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de mar) TTULO I Recursos de las haciendas locales Article 2. Enumeraci dels recursos de les entitats locals. 1. La hisenda de les entitats locals est constituda pels recursos segents: a) Els ingressos procedents del seu patrimoni i altres de dret privat. b) Els tributs propis classificats en taxes, contribucions especials i impostos i els recrrecs exigibles sobre els impostos de les comunitats autnomes o altres entitats locals. c) Les participacions en els tributs de lEstat i de les comunitats autnomes. d) Les subvencions. e) Els percebuts en concepte de preus pblics. f) El producte de les operacions de crdit. g) El producte de les multes i sancions en lmbit de les seves competncies. h) Les altres prestacions de dret pblic. 2. Per a la cobrana dels tributs i de les quantitats que com a ingressos de dret pblic, com ara prestacions patrimonials de carcter pblic no tributries, preus pblics, i multes i sancions pecuniries, ha de percebre la hisenda de les entitats locals dacord amb el que preveu lapartat anterior, aquesta hisenda t les prerrogatives establertes legalment per a la hisenda de lEstat, i, si sescau, ha dactuar conforme als procediments administratius corresponents. TTOL VI Pressupost i despesa pblica CAPTOL I Dels pressupostos Article 162. Definici. Els pressupostos generals de les entitats locals constitueixen lexpressi xifrada, conjunta i sistemtica de les obligacions que, com a mxim, poden reconixer lentitat, i els seus organismes autnoms, i dels drets que prevegin liquidar durant lexercici corresponent, aix com de les previsions dingressos i despeses de les societats mercantils el capital social de les quals pertanyi ntegrament a lentitat local corresponent. Article 163. mbit temporal. Lexercici pressupostari coincideix amb lany natural i se li imputen: a) Els drets liquidats en lexercici, sigui quin sigui el perode de qu derivin; i b) Les obligacions reconegudes durant lexercici. Article 164. Contingut del pressupost general. 1. Les entitats locals elaboren i aproven anualment un pressupost general en el qual sintegren: a) El pressupost de la mateixa entitat. b) Els dels organismes autnoms que en depenen. c) Els estats de previsi de despeses i ingressos de les societats mercantils el capital social de les quals pertanyi ntegrament a lentitat local. 2. Els organismes autnoms de les entitats locals, a lefecte del seu rgim pressupostari i comptable, es classifiquen de la manera segent: a) Organismes autnoms de carcter administratiu. b) Organismes autnoms de carcter comercial, industrial, financer o anleg. Les normes de creaci de cada organisme autnom nhan dindicar expressament el carcter. Article 165. Contingut dels pressupostos integrants del pressupost general. 1. El pressupost general atn al compliment del principi destabilitat en els termes que preveu la Llei 18/2001, general destabilitat pressupostria, i cont per a cada un dels pressupostos que shi integrin: a) Els estats de despeses, en qu sinclouen, amb la deguda especificaci, els crdits necessaris per atendre el compliment de les obligacions. b) Els estats dingressos, en qu figuren les estimacions dels diferents recursos econmics per liquidar durant lexercici. Aix mateix, inclou les bases dexecuci, que contenen ladaptaci de les disposicions generals en matria pressupostria a lorganitzaci i les circumstncies de la mateixa entitat, aix com les altres necessries per a la seva encertada gesti, i estableix totes les prevencions que es considerin oportunes o convenients per a una millor realitzaci de les despeses i recaptaci dels recursos, sense que puguin modificar el que hagi legislat ladministraci econmica ni comprendre preceptes dordre administratiu que requereixin legalment procediment i solemnitats especfiques diferents del que shagi previst per al pressupost. 2. Els recursos de lentitat local i de cadascun dels seus organismes autnoms i societats mercantils es destinen a satisfer el conjunt de les seves obligacions respectives, llevat del cas dingressos especfics afectats a fins determinats. 3. Els drets liquidats i les obligacions reconegudes sapliquen als pressupostos pel seu import ntegre, i queda prohibit atendre obligacions mitjanant minoraci dels drets per liquidar o ja ingressats, llevat que la Llei ho autoritzi de manera expressa.

PART GENERAL

73

Se nexceptuen les devolucions dingressos que es declarin indeguts per un tribunal o autoritat compe-tents. 4. Cadascun dels pressupostos que sintegren al pressupost general sha daprovar sense dficit inicial. Article 166. Annexos al pressupost general. 1. Al pressupost general suneixen com a annexos: a) Els plans i programes dinversi i finanament que, per a un termini de quatre anys, poden formular els municipis i altres entitats locals dmbit supramunicipal. b) Els programes anuals dactuaci, inversions i finanament de les societats mercantils del capital social de les quals sigui titular nic o partcip majoritari lentitat local. c) Lestat de consolidaci del pressupost de la mateixa entitat amb el de tots els pressupostos i estats de previsi dels seus organismes autnoms i societats mercantils. d) Lestat de previsi de moviments i situaci del deute que inclogui el detall doperacions de crdit o dendeutament pendents de reembossament al principi de lexercici, les noves operacions previstes per dur a terme al llarg de lexercici i el volum dendeutament al tancament de lexercici econmic, amb distinci doperacions a curt termini, operacions a llarg termini, de recurrncia al mercat de capitals i de dutes a terme en divises o similars, aix com les amortitzacions que es preveuen dur a terme durant el mateix exercici. 2. El pla dinversions que sha de coordinar, si sescau, amb el programa dactuaci i plans detapes de planejament urbanstic, es completa amb el programa financer, que ha de contenir: a) La inversi prevista per dur a terme en cadascun dels quatre exercicis. b) Els ingressos per subvencions, contribucions especials, crregues durbanitzaci, recursos patrimo-nials i altres ingressos de capital que es prevegin obtenir en els exercicis esmentats, aix com una projecci de la resta dels ingressos previstos a lesmentat perode. SECCI 2a DELS CRDITS I LES SEVES MODIFICACIONS Article 172. Especialitat i limitaci dels crdits. 1. Els crdits per a despeses es destinen exclusivament a la finalitat especfica per a la qual hagin estat autoritzats en el pressupost general de lentitat local o per les seves modificacions degudament aprovades. 2. Els crdits autoritzats tenen carcter limitatiu i vinculant. Els nivells de vinculaci sn els que estableix en cada moment la legislaci pressupostria de lEstat, llevat que es disposi una altra cosa per reglament. Article 173. Exigibilitat de les obligacions, prerrogatives i limitaci dels compromisos de despesa. 1. Les obligacions de pagament noms sn exigibles de la hisenda local quan resultin de lexecuci dels seus pressupostos respectius, amb els lmits que assenyala larticle anterior, o de sentncia judicial ferma. 2. Els tribunals, els jutges i les autoritats administratives no poden despatxar manaments dexecuci ni dictar provisions dembargament contra els drets, fons, valors i bns de la hisenda local ni exigir fiances, dipsits i caucions a les entitats locals, excepte quan es tracti de bns patrimonials no afectats a un s o servei pblic. 3. El compliment de les resolucions judicials que determinin obligacions a crrec de les entitats locals o dels seus organismes autnoms els correspon exclusivament, sense perjudici de les facultats de suspensi o inexecuci de sentncies que preveuen les lleis. 4. Lautoritat administrativa encarregada de lexecuci acorda el pagament de la manera i amb els lmits del pressupost respectiu. Si per al pagament s necessari un crdit extraordinari o un suplement de crdit, sha de sollicitar del ple un o laltre dins els tres mesos segents al dia de notificaci de la resoluci judicial. 5. No poden adquirir compromisos de despeses per una quantia superior a limport dels crdits autoritzats als estats de despeses, i sn nuls de ple dret els acords, les resolucions i els actes administratius que infringeixin la dita norma, sense perjudici de les responsabilitats que corresponguin. 6. No obstant el que preveu lapartat anterior, la disponibilitat dels crdits pressupostaris queda condicio-nada, en tot cas, a: a) Lexistncia de documents fefaents que acreditin compromisos ferms daportaci, en cas dajudes, subvencions, donacions o altres formes de cessi de recursos per tercers tinguts en compte a les previsions inicials del pressupost a lefecte danivellar-lo i fins a limport que preveuen els estats dingressos amb vista a lafectaci daquests recursos de la manera que preveu la Llei o, si sescau, a les finalitats especfiques de les aportacions que shan de dur a terme. b) La concessi de les autoritzacions que preveu larticle 53, dacord amb les regles incloses al captol VII del ttol I daquesta Llei, en el cas que hi hagi previsions inicials dins el captol IX de lestat dingressos. Article 174. Compromisos de despesa de carcter plurianual. 1. Lautoritzaci o realitzaci de les despeses de carcter plurianual se subordina al crdit que per a cada exercici autoritzin els pressupostos respectius. 2. Es poden adquirir compromisos per despeses que shagin destendre a exercicis posteriors a aquell en qu sautoritzin, sempre que la seva execuci sinici en lexercici mateix i que, a ms, estiguin en algun dels casos segents: a) Inversions i transferncies de capital. b) Els altres contractes i els de subministrament, de consultoria, dassistncia tcnica i cientfica, de prestaci de serveis, dexecuci dobres de manteniment i darrendament dequips no habituals de les entitats locals, sotmesos a les normes del Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual saprova el text refs de la Llei de contractes de les administracions pbliques, que no puguin ser estipulats o siguin antieconmics per un any. c) Arrendaments de bns immobles.

PART GENERAL

74

d) Crregues financeres dels deutes de lentitat local i dels seus organismes autnoms. e) Transferncies corrents que derivin de convenis subscrits per les corporacions locals amb altres entitats pbliques o privades sense nim de lucre. 3. El nombre dexercicis a qu es poden aplicar les despeses esmentades als pargrafs a), b) i e) de lapartat anterior no pot ser de ms de quatre. Aix mateix, en els casos inclosos als pargrafs a) i e), la despesa que simputi a cadascun dels exercicis futurs autoritzats no pot excedir la quantitat que resulti daplicar al crdit corresponent de lany en qu loperaci es va comprometre els percentatges segents: en lexercici immediatament segent, el 70 per cent; en el segon exercici, el 60 per cent, i en el tercer i quart, el 50 per cent. 4. Amb independncia del que estableixen els apartats anteriors, per als programes i projectes dinversi que taxativament sespecifiquin a les bases dexecuci del pressupost, es poden adquirir compromisos de despeses que shagin destendre a exercicis futurs fins a limport que es determini per a cada una de les anualitats. A aquests efectes, quan als crdits pressupostaris estiguin inclosos projectes de les caracterstiques assenyalades anteriorment, els percentatges a qu es refereix lapartat 3 daquest article shan daplicar sobre els crdits esmentats una vegada deduda lanualitat corresponent a aquests projectes. 5. En casos excepcionals, el ple de la corporaci pot ampliar el nombre danualitats aix com elevar els percentatges a qu es refereix lapartat 3 daquest article. 6. Els compromisos a qu es refereix lapartat 2 daquest article han de ser objecte duna comptabilitzaci adequada i independent. Article 175. Baixes per anullaci de crdits. Els crdits per a despeses que lltim dia de lexercici pressupostari no estiguin afectats al compliment dobligacions ja reconegudes queden anullats de ple dret, sense ms excepcions que les que assenyala larticle 182 daquesta Llei. Article 176. Temporalitat dels crdits. 1. Amb crrec als crdits de lestat de despeses de cada pressupost noms es poden contraure obligacions derivades dadquisicions, obres, serveis i altres prestacions o despeses en general que es facin a lany natural del mateix exercici pressupostari. 2. No obstant el que disposa lapartat anterior, shan daplicar als crdits del pressupost vigent, en el moment del seu reconeixement, les obligacions segents: a) Les que resultin de liquidar endarreriments a favor del personal que percebi les seves retribucions amb crrec als pressupostos generals de lentitat local. b) Les derivades de compromisos de despeses degudament adquirits en exercicis anteriors, amb la incorporaci prvia dels crdits en el cas que estableix larticle 182.3. Article 177. Crdits extraordinaris i suplements de crdit. 1. Quan shagi de realitzar alguna despesa que no es pugui demorar fins a lexercici segent, i al pressupost de la corporaci no hi hagi crdit o el consignat sigui insuficient o no ampliable, el president de la corporaci ha dordenar la incoaci de lexpedient de concessi de crdit extraordinari, en el primer cas, o de suplement de crdit, en el segon. 2. Lexpedient, sobre el qual la intervenci hi ha demetre prviament informe, sha de sotmetre a laprovaci del ple de la corporaci, amb subjecci als mateixos trmits i requisits que els pressupostos. Tamb hi sn aplicables les normes sobre informaci, reclamaci i publicitat dels pressupostos a qu es refereix larticle 169 daquesta Llei. 3. Si es produeix la inexistncia o insuficincia de crdit en el pressupost dun organisme autnom, lexpedient de crdit extraordinari o de suplement de crdit proposat inicialment per lrgan competent de lorganisme autnom a qu aquell correspongui sha de trametre a lentitat local perqu el tramiti de conformitat amb el que disposa lapartat anterior. 4. Lexpedient ha despecificar la partida pressupostria concreta que sha dincrementar i el mitj o recurs que ha de finanar laugment que es proposa. Aquest augment es finana amb crrec al romanent lquid de tresoreria, amb ingressos nous o ingressos ms grans recaptats sobre els totals previstos al pressupost corrent, i mitjanant anullacions o baixes de crdits de despeses daltres partides del pressupost vigent no compromesos, les dotacions de les quals es considerin reductibles sense pertorbaci del servei respectiu. A lexpedient sha dacreditar que els ingressos que preveu el pressupost sestiguin efectuant amb normalitat, llevat que tinguin carcter finalista. 5. Excepcionalment, i per acords adoptats amb el qurum que estableix larticle 47.3 de la Llei 7/1985, de 2 dabril, es consideren recursos efectivament disponibles per finanar despeses noves o despeses ms grans, per operacions corrents, que expressament es declarin necessries i urgents, els procedents doperacions de crdit en qu es donin conjuntament les condicions segents: Que el seu import total anual no superi el cinc per cent dels recursos per operacions corrents del pressupost de lentitat. Que la crrega financera total de lentitat, inclosa la derivada de les operacions projectades, no superi el 25 per cent dels recursos esmentats. Que les operacions quedin cancellades abans que es renovi la corporaci que les concerti. 6. Els acords de les entitats locals que tinguin per objecte habilitar o suplementar crdits en casos de calamitats pbliques o de naturalesa anloga dinters general excepcional sn immediatament executius, sense perjudici

PART GENERAL

75

de les reclamacions que shi promoguin en contra, les quals shan de substanciar dins els vuit dies segents a la presentaci, i es consideren desestimades si no sen notifica la resoluci al recurrent dins el termini esmentat. Article 178. Crdits ampliables. No obstant el que disposa lapartat 2 de larticle 172 daquesta Llei, tenen la condici dampliables els cr-dits que figurin a les bases dexecuci del pressupost de manera taxativa i degudament explicitats, i, en virtut daix, sen pot incrementar la quantia, amb el compliment previ dels requisits exigits per via reglamentria, en funci de lefectivitat dels recursos afectats. Article 179. Transferncies de crdit: lmits formals i competncia. 1. Les entitats locals han de regular a les bases dexecuci del pressupost el rgim de transferncies i, en cada cas, establir lrgan competent per autoritzar-les. 2. En tot cas, laprovaci de les transferncies de crdit entre diferents grups de funci correspon al ple de la corporaci llevat de quan les baixes i les altes afectin crdits de personal. 3. Els organismes autnoms poden dur a terme operacions de transferncies de crdit amb subjecci al que disposen els apartats anteriors. 4. Les modificacions pressupostries a qu es refereix aquest article, quan siguin aprovades pel ple, han de seguir les normes sobre informaci, reclamacions, recursos i publicitat a qu es refereixen els articles 169, 170 i 171 de la Llei. Article 180. Transferncies de crdit: lmits objectius. 1. Les transferncies de crdits de qualsevol classe estan subjectes a les limitacions segents: a) No han dafectar els crdits ampliables ni els extraordinaris concedits durant lexercici. b) No es poden minorar els crdits que shagin incrementat amb suplements o transferncies, llevat de quan afectin crdits de personal, ni els crdits incorporats com a conseqncia de romanents no compromesos procedents de pressupostos tancats. c) No han dincrementar crdits que hagin estat objecte de minoraci com a conseqncia daltres transferncies, llevat de quan afectin crdits de personal. 2. Les anteriors limitacions no afecten les transferncies de crdit que es refereixin als programes dimprevistos i funcions no classificades, ni sn aplicables quan es tracti de crdits modificats com a conseqncia de reorganitzacions administratives aprovades pel ple. Article 181. Generacions de crdit. Poden generar crdit en els estats de despeses dels pressupostos, de la manera que sestableixi per reglament, els ingressos de naturalesa no tributria derivats de les operacions segents: a) Aportacions o compromisos ferms daportaci de persones fsiques o jurdiques per finanar, juntament amb lentitat local o amb algun dels seus organismes autnoms, despeses que per la seva naturalesa estan compreses a les seves finalitats o objectius. b) Alienacions de bns de lentitat local o dels seus organismes autnoms. c) Prestaci de serveis. d) Reembossament de prstecs. e) Reintegraments de pagaments indeguts amb crrec al pressupost corrent, quant a reposici del crdit en la quantia corresponent. Article 182. Incorporacions de crdit. 1. No obstant el que disposa larticle 175 daquesta Llei, es poden incorporar als crdits corresponents dels pressupostos de despeses de lexercici immediatament segent, sempre que per a aix hi hagi els recursos financers suficients: a) Els crdits extraordinaris i els suplements de crdits, aix com les transferncies de crdit, que shagin concedit o autoritzat, respectivament, a lltim trimestre de lexercici. b) Els crdits que emparin els compromisos de despesa a qu fa referncia lapartat 2.b) de larticle 176 daquesta Llei. c) Els crdits per operacions de capital. d) Els crdits autoritzats en funci de la recaptaci efectiva de drets afectats. 2. Els romanents incorporats segons el que preveu lapartat anterior noms es poden aplicar dins lexercici pressupostari en qu se nacordi la incorporaci i, en el cas del pargraf a) del dit apartat, per a les mateixes despeses que, en cada cas, en van motivar la concessi i autoritzaci. 3. Els crdits que emparin projectes finanats amb ingressos afectats shan dincorporar obligatriament, llevat que es desisteixi totalment o parcialment diniciar o continuar lexecuci de la despesa. Esquema I. Carcter dels crdits pressupostaris 1. El principi pressupostari despecialitat quantitativa, qualitativa i temporal II. Les modificacions pressupostries: concepte, marc legal, procediment general i tipus 1. Definicions dalguns conceptes bsics 2. Concepte i marc legal de les modificacions pressupostries 3. Procediment general 4. Tipus de modificacions pressupostries

PART GENERAL

76

4.1. Modificacions pressupostries que aprova el Parlament 4.1.1. Crdits extraordinaris i suplements de crdit 4.2. Altres modificacions pressupostries 4.2.1. Generacions de crdit 4.2.2. Ampliacions de crdit 4.2.3. Incorporacions de crdit 4.2.4. Transferncies de crdit I. Carcter dels crdits pressupostaris Pel que fa als ingressos, els crdits pressupostaris sn una previsi dels recursos que sestima obtenir i, per tant, no estan subjectes al rgim de modificacions pressupostries. Pel que fa a les despeses, en canvi, sentn per crdit pressupostari una assignaci de recursos definida a partir de tres elements: lrgan que gasta, el programa o finalitat per a la qual es gasta i el concepte econmic en qu es gasta. De manera que, amb carcter general, qualsevol modificaci daquests elements suposaria la necessitat dinstrumentar una modificaci pressupostria. Un exemple de crdit pressupostari serien els recursos que el Servei Catal de la Salut (rgan que gasta) destina al finanament dinversions (naturalesa econmica en qu es gasta) en el programa datenci primria de salut. No obstant aix, per flexibilitzar la gesti del pressupost, les lleis de pressupostos anuals defineixen diferents nivells de vinculaci dels crdits. Sentn per vinculaci dels crdits (o per bosses de vinculaci) aquell conjunt de crdits que es poden utilitzar indistintament per fer front a diferents despeses sense necessitat dinstrumentar una modificaci de crdit. Aix, si per exemple es defineix que per al captol 6 (inversions reals) la vinculaci s a nivell dentitat o de servei pressupostari, programa de despesa i captol del pressupost, aix vol dir que si lInstitut Catal de la Salut va preveure gastar 500.000 euros en obres de millora i manteniment dels hospitals i 80.000 en la compra de programari informtic per als hospitals (en ambds casos dintre del programa Atenci especialitzada de salut), si finalment les necessitats de gesti fan que noms shagin de gastar 50.000 euros en aplicacions informtiques i 530.000 euros en el manteniment dels hospitals, aix es pugui fer sense necessitat dinstrumentar una modificaci de crdit ja que totes dues despeses sn despeses del mateix servei pressupostari (lInstitut Catal de la Salut), del mateix programa de despesa (Atenci especialitzada de salut) i del mateix captol del pressupost (captol 6). 1. El principi pressupostari despecialitat quantitativa, qualitativa i temporal El Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual saprova el Text refs de la Llei de finances pbliques de Catalunya estableix, en els articles 35 i 38, que els crdits de despeses consignats al pressupost es destinaran a la finalitat exclusiva per a la qual van ser previstos, que aquests tenen un abast limitatiu i que noms es podran gastar durant lany natural de lexercici pressupostari. Aquestes limitacions constitueixen el principi pressupostari despecialitat en les seves tres possibles accepcions: qualitativa, quantitativa i temporal, respectivament. Principi despecialitat qualitativa Segons aquest principi, els crdits pressupostaris noms es poden utilitzar per a aquelles finalitats que han estat autoritzades pel Parlament a travs del pressupost. Principi despecialitat cuantitativa Segons aquest principi, els crdits pressupostaris tenen carcter limitatiu, s a dir que no es poden autoritzar despeses en una quantia superior a aquella autoritzada pel Parlament a travs del pressupost. Principi despecialitat temporal Segons aquest principi, noms es poden imputar les despeses realitzades durant lany de lexercici pressupostari. Les modificacions pressupostries constitueixen lexcepci a les accepcions qualitativa i quantitativa del principi despecialitat. II. Les modificacions pressupostries: concepte, marc legal, procediment general i tipus 1. Definicions dalguns conceptes bsics Pressupostos de la Generalitat de Catalunya Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya aprovats pel Parlament inclouen un conjunt de pressupostos. Duna banda, hi ha el pressupost de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, el qual el formen els departaments de lAdministraci, els rgans superiors i altres rgans (per exemple, el Parlament de Catalunya, la Sindicatura de Comptes o lAgncia Catalana de Protecci de Dades) i els fons pressupostaris no departamentals (sn els fons que concentren aquella despesa que t carcter transversal a tota lAdministraci de la Generalitat; per exemple, el Deute o el Fons de Contingncia). Daltra banda, sinclouen tamb els pressupostos del conjunt dentitats de diferent naturalesa jurdica (entitats autnomes administratives, societats mercantils, etc.) que formen part del sector pblic de la Generalitat de Catalunya. Seccions pressupostries El pressupost de lAdministraci de la Generalitat est format per seccions pressupostries, les quals es poden desagregar al seu torn en serveis pressupostaris. Sn seccions pressupostries en el pressupost de lAdministraci de la Generalitat cadascun del departaments del Govern, els rgans superiors i altres rgans i els anomenats fons no departamentals. Entitats del sector pblic de la Generalitat

PART GENERAL

77

La Generalitat desenvolupa les seves competncies mitjanant els seus departaments, per tamb mitjanant un conjunt dentitats, de diferent naturalesa jurdica, que formen part del sector pblic de la Generalitat i que sinclouen dins lmbit institucional dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya (s a dir que els seus pressupostos sintegren en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya). La tipologia dentitats s la segent: entitats autnomes administratives, entitats gestores de la Seguretat Social, entitats autnomes comercials i financeres, entitats de dret pblic sotmeses a lordenament jurdic privat, societats mercantils, consorcis i fundacions. Agrupacions i subsectors Per facilitar lanlisi de la informaci continguda als pressupostos de la Generalitat de Catalunya aquesta sagrega en subsectors (tenint en compte la naturalesa jurdica de les entitats incloses en els pressupostos) i en agrupacions (tenint en compte ladscripci departamental de les entitats). Atesa la naturalesa jurdica de les entitats, aquestes sagrupen en vuit subsectors: (1) Generalitat, (2) Servei Catal de la Salut, Institut Catal de la Salut i Institut Catal dAssistncia i Serveis Socials1, (3) entitats autnomes administratives, (4) entitats autnomes comercials i financeres, (5) entitats de dret pblic sotmeses a lordenament jurdic privat, (6) societats mercantils, (7) consorcis i (8) fundacions. Atesa ladscripci departamental de les entitats, aquestes es presenten reunides en agrupacions, formades cadascuna delles per un departament i per totes les entitats que aquest tingui adscrites. Les agrupacions permeten tenir una visi completa de totes les despeses que es gestionen sota la responsabilitat dun departament del Govern. Addicionalment tamb es defineixen dues agrupacions especfiques formades, respectivament, pel conjunt drgans superiors i altres rgans i pel conjunt de fons no departamentals. 2. Concepte i marc legal de les modificacions pressupostries El concepte de modificacions pressupostries es pot definir com aquelles variacions quantitatives i qualitatives dels crdits pressupostaris de despeses del pressupost aprovat pel Parlament. En lmbit de la Generalitat de Catalunya les modificacions pressupostries estan regulades mitjanant el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual saprova el Text refs de la Llei de finances pbliques de Catalunya, i mitjanant les successives lleis anuals de pressupostos. 3. Procediment general Tot i que no es pot parlar dun procediment nic (cada tipus de modificaci es tramita dacord amb un procediment especfic establert a la normativa), s que es poden identificar una srie de trmits comuns resumits en les sis fases segents, les quals sn consecutives en el temps: 1 Fase diniciaci de lexpedient 2 Fase delaboraci dinformes i danlisi 3 Proposta daprovaci de lexpedient de modificaci 4 Fase daprovaci de lexpedient 5 Fase de comunicaci als interessats 6 Fase de comptabilitzaci Els expedients sinicien des dels centres directius mitjanant una proposta formulada pel titular del centre directiu, a la qual sadjunta una memria justificativa de la modificaci que es proposa. La competncia per resoldre els expedients de modificaci pressupostria dependr del tipus de modificaci tal com sexplica ms endavant. Aix mateix, la normativa estableix que les modificacions de crdit excepte aquelles que aprova el Parlament han dincloure, preceptivament, linforme de lrgan competent de la Intervenci General. 4. Tipus de modificacions pressupostries Hi ha diversos tipus de modificacions pressupostries, les quals es poden classificar dacord amb la seva naturalesa o b dacord amb lrgan competent per aprovar-les. Tenint en compte la seva naturalesa es poden distingir dos grans tipus de modificacions: les que impliquen un augment de la despesa global del pressupost (i, per tant, trenquen amb el principi despecialitat quantitativa) i les que no comporten un increment global de despesa (i, per tant, noms trenquen lespecialitat qualitativa). Entre el primer grup (s a dir, les que trenquen amb el principi despecialitat quantitativa) es troben les modificacions segents: 1 Crdits extraordinaris 2 Suplements de crdit 3 Generacions de crdit 4 Ampliacions de crdit 5 Incorporacions de crdit I en el segon grup (s a dir, les que trenquen amb lespecialitat qualitativa) estan les transferncies de crdit. Ats lrgan competent per aprovar-les, es poden distingir dos grans grups: les que aprova el Parlament i la resta de modificacions pressupostries (les quals sn aprovades pel Govern, pel conseller o la consellera dEconomia i Coneixement o pel titular del centre gestor). 4.1. Modificacions pressupostries que aprova el Parlament 4.1.1. Crdits extraordinaris i suplements de crdit

PART GENERAL

78

Larticle 39 del Decret legislatiu 3/2002, pel qual saprova el Text refs de la Llei de finances pbliques de Catalunya, estableix que quan sha defectuar a crrec del pressupost alguna despesa que no es pot ajornar fins a lexercici segent i per a la qual no hi ha crdit o b el consignat no s suficient i no t la naturalesa dampliable, el conseller o la consellera dEconomia i Coneixement sotmetr al Govern lacord de trametre al Parlament el corresponent projecte de llei de concessi dun crdit extraordinari, en el primer cas, o dun suplement de crdit, en el segon. Aquest projectede llei ha dincloure necessriament la proposta dels recursos concrets que els ha de finanar. Aix doncs, la diferncia entre un crdit extraordinari i un suplement de crdit s que, mentre que en el cas del suplement, la despesa o el crdit existeix per s insuficient, en el cas del crdit extraordinari la despesa no estava prevista en absolut al pressupost inicial. Algunes de les situacions ms habituals que provoquen la necessitat daprovar una llei de concessi dun crdit extraordinari sn les produdes com a conseqncia de catstrofes naturals (incendis, pluges, inundacions, etc.) per a les quals s impossible preveure el corresponent crdit pressupostari en el moment de lelaboraci del pressupost. Pel que fa al cas del suplement de crdit, un exemple que podria provocar la necessitat daprovar aquest tipus de modificaci pressupostria seria laugment inesperat de la incidncia duna determinada malaltia per a la qual existeix una campanya de vacunaci per que, atesa la gravetat de la situaci, el crdit pressupostat per a les vacunes es manifesta clarament insuficient per fer front a les noves necessitats i aquest no es pot suplementar mitjanant una transferncia que minori altres crdits. En aquest cas, el conseller o la consellera dEconomia i Coneixement podria sotmetre al Govern lacord de trametre al Parlament el corresponent projecte de llei de concessi dun suplement de crdit, proposant tamb la font de finanament. 4.2 Altres modificacions pressupostries 4.2.1. Generacions de crdit Les generacions de crdit sn modificacions pressupostries que incrementen els crdits pressupostaris com a conseqncia de lobtenci dingressos no previstos o superiors als consignats en el pressupost inicial. La normativa vigent en matria de modificacions pressupostries estableix quins sn els ingressos que poden generar crdit. Per exemple, poden generar crdit els ingressos procedents daportacions de persones fsiques o jurdiques, de la venda de bns, de prestaci de serveis, del reemborsament de prstecs, de crdits de lexterior per a inversions pbliques o els ingressos procedents de nous traspassos o ampliacions de traspassos de serveis daltres administracions, entre daltres. Un exemple de generaci de crdit es produiria en el cas que la Generalitat vengus a mitjans dany un determinat immoble, la venda del qual no estava prevista en el pressupost aprovat pel Parlament. En aquest cas, es podria generar crdit amb els ingressos procedents de la venda i amb aquests recursos es podria comprar, si es considers oport, un altre immoble. Un altre exemple de generaci de crdit es donaria si, per exemple, lAdministraci de lEstat transfers una nova competncia a la Generalitat, com ara la gesti de les beques als estudiants universitaris. En aquest cas, el trasps de la nova competncia aniria acompanyat dels corresponents recursos necessaris per dur-la a terme, amb els quals es podria generar crdit i amb aquest crdit fer els pagaments corresponents a les beques. Pel que fa a la gesti de la despesa finanada mitjanant generacions de crdit, el Text refs de la Llei de finances pbliques estableix que no es poden ordenar pagaments fins que shagi produt efectivament lingrs. No obstant aix, la normativa preveu algunes excepcions, com per exemple quan els crdits sn necessaris per atendre les despeses del personal traspassat o quan els crdits corresponen a programes que es financen mitjanant reemborsament, s a dir, si cal justificar les despeses efectuades per tal de rebre el corresponent finanament, entre daltres. 4.2.2. Ampliacions de crdit Les ampliacions de crdit sn modificacions pressupostries que incrementen determinats crdits definits per la llei de pressupostos anual com a ampliables. Els crdits poden ser ampliables amb carcter especfic o amb carcter general. Crdits ampliables amb carcter especfic Els crdits ampliables amb carcter especfic shan de tramitar com a transferncies de crdit, en el sentit que shan de finanar preferentment a crrec de baixes daltres crdits del pressupost de la mateixa secci o del mateix organisme o entitat o, si aix no s possible, daltres seccions o del Fons de Contingncia (aquest fons est dotat amb recursos amb els quals fer front a necessitats inajornables de carcter no discrecional que no shagin pogut preveure en el pressupost aprovat inicialment i que puguin sorgir al llarg de lexercici pressupostari). Alguns exemples de crdits ampliables amb carcter especfic sn els segents: 1 Les despeses electorals. 2 Subvencions a partits poltics en els processos electorals. 3 Farmcia (despeses en receptes farmacutiques). Crdits ampliables amb carcter general Pel que fa als crdits ampliables amb carcter general, la llei estableix quins sn aquests crdits que shan dampliar forosament si les previsions pressupostries sn insuficients. No obstant aix, cal tenir en compte

PART GENERAL

79

que aquestes ampliacions amb carcter general no poden suposar un incompliment dels objectius destabilitat pressupostria establerts per la normativa vigent, segons la qual lelaboraci, aprovaci i execuci dels pressupostos del sector administracions pbliques de les comunitats autnomes no es pot fer, amb carcter general, amb dficit pressupostari. La llei anual de pressupostos estableix quins sn els crdits ampliables amb carcter general. Entre daltres, sen poden esmentar els exemples segents: 1 Les quotes a la Seguretat Social. 2 Els triennis dels funcionaris. 3 Les despeses del deute (interessos, amortitzacions). 4.2.3. Incorporacions de romanents de crdit El Text refs de la Llei de finances pbliques estableix a larticle 37.1 que tots aquells crdits de despeses que en lltim dia de lexercici pressupostari no estiguin vinculats al compliment dobligacions ja reconegudes quedaran anullats. No obstant aix, el mateix article, a lapartat 2, estableix un conjunt dexcepcions a aquest principi general. En aquests casos previstos excepcionalment es permet incorporar els romanents de crdit a lexercici immediat segent. Aix, les incorporacions de romanents de crdit sn modificacions pressupostries consistents a incrementar el pressupost vigent amb romanents dexercicis anteriors. Sentn per romanents de crdit aquells crdits que no han arribat a estar vinculats a obligacions reconegudes, s a dir que no han arribat a la fase O abans de lltim dia de lexercici pressupostari. Alguns casos en els quals es poden incorporar els romanents sn els segents: 1 Els crdits extraordinaris i els suplements de crdit. 2 Les transferncies de crdit autoritzades durant el darrer trimestre de lexercici. 3 Els crdits que garanteixin compromisos de despesa contrets abans del darrer mes de lexercici i que per motius justificats no shan pogut realitzar durant lexercici. 4 Els crdits per a operacions de capital. 5 Els crdits que sn conseqncia de generacions de crdit autoritzades sobre la base dingressos procedents daportacions de persones fsiques o jurdiques, de venda de bns, de prestaci de serveis, de reemborsament de prstecs i de crdits de lexterior per a inversions pbliques. Els romanents incorporats noms es poden aplicar dins de lexercici pressupostari en el qual sacordi la seva incorporaci i, en el cas de tractar-se dels tres primers supsits enumerats, aquests noms podran aplicar-se a les mateixes despeses que inicialment van motivar la concessi de crdit extraordinari o del suplement de crdit, lautoritzaci de la transferncia o el comproms de despesa, respectivament. Un exemple dincorporaci de romanents seria el cas dun departament que durant el darrer trimestre de lany genera crdit a partir duns recursos que rep de lEstat amb carcter finalista (s a dir, per destinar a una finalitat concreta com, per exemple, fer convenis amb els ens locals per atendre larribada de la poblaci immigrant) i que, per manca de temps, no pot arribar a executar aquesta despesa en la fase O. Per no perdre aquests recursos, el Departament podria tramitar un expedient dincorporaci de romanents a fi dincorporar-los a lexercici immediatament segent per destinar-los a la mateixa finalitat que va motivar lingrs, s a dir, per fer convenis amb els ens locals per atendre larribada de la poblaci immigrant. 4.2.4. Transferncies de crdit Les transferncies de crdit no comporten un augment de limport global dels crdits pressupostaris, sin que simplement suposen una redistribuci daquests encaminada a donar cobertura a les insuficincies que es poden produir en els imports de determinats crdits, mitjanant la reassignaci dels excedents que pel mateix import global es produeixin en altres crdits. Per exemple, es pot minorar en un import X el crdit destinat al pagament destudis i dictmens i augmentar en el mateix import X el destinat a material doficina si les necessitats derivades de la gesti dun determinat programa per part dun servei pressupostari concret aix ho requereixen. No obstant aix, el Text refs de la Llei de finances pbliques estableix certes limitacions a lhora dautoritzar les transferncies. Algunes daquestes limitacions sn que no es poden autoritzar transferncies de crdit que suposin minorar crdits extraordinaris ni suplements de crdit. Aix mateix, tampoc no es poden autoritzar transferncies que impliquin minorar crdits corresponents a transferncies o aportacions de capital nominatives. Sentn per nominativa aquella transferncia o aportaci de capital en la qual sespecifica el nom de lentitat destinatria dels recursos, per exemple, Transferncia al Conselh Generau dera Val dAran, a diferncia de Transferncia als ens locals. No obstant aix, hi ha una excepci a aquesta limitaci quan lentitat beneficiria pertany al sector pblic de la Generalitat. En aquests casos s que es poden autoritzar transferncies de crdit mitjanant la minoraci de les transferncies destinades a aquestes entitats pertanyents al sector pblic (si b caldr, si escau, modificar tots aquells documents referents a les relacions entre lentitat i el departament al qual est vinculada, com per exemple el contracte programa o el pla econmic i financer corresponent). Lexpedient de transferncia de crdit ha despecificar la secci pressupostria, el servei pressupostari o lentitat, els programes pressupostaris i les partides o aplicacions pressupostries afectades i tamb limpacte que la transferncia pugui tenir en els objectius establerts per al/als programa/es afectat/s.

PART GENERAL

80

18. El dret tributari a lAdministraci local: concepte i contingut. Els tributs: concepte, naturalesa. El fet imposable i lacreditaci. Els impostos: concepte i principis. Els impostos indirectes. Taxes i contribucions especials. Els preus pblics. 1. El sistema tributari local a la Constituci Els municipis i les provncies sn entitats locals bsiques que gaudeixen dautonomia per a la gesti dels interessos propis (arts. 137, 140 i 141 CE). Juntament amb aquests ens pblics, el nostre text fonamental preveu lexistncia daltres corporacions de carcter local que no tenen un carcter necessari, com sn les agrupacions de municipis diferents de la provncia (rees metropolitanes, comarques, entitats supramunicipals, etc.) o les illes, als arxiplags canari i balear, dacord amb els articles 141.3 i 141.4 de la CE. La institucionalitzaci poltica de les corporacions locals a la Constituci, com a tercer nivell en lorganitzaci territorial de lEstat, sacompanya dalguns preceptes que es refereixen al sistema tributari daquestes corporacions. La Constituci, en els seus articles 142 i 133.2, manifesta que les hisendes locals (totes, sense distinci) shan de nodrir fonamentalment de tributs propis i de participaci en els tributs de lEstat i de les comunitats autnomes, i que les corporacions locals poden establir i exigir tributs dacord amb la Constituci i les lleis. Ara b, la naturalesa reglamentria de les disposicions normatives locals i la consagraci dun principi constitucional bsic de reserva de llei en matria tributria sn elements que condicionen i limiten el poder tributari dels ens locals. Aquests ens, per tant, no poden crear tributs ex novo, perqu requereixen, segons els articles 31.3, 133.2 i nmeros 14 i 18 de larticle 149 de la CE, lhabilitaci prvia duna llei, estatal o autonmica, segons la distribuci de competncies que hi hagi en matria de rgim local, que prevegi lestabliment dels tributs locals i que contingui la disciplina bsica del seu rgim. 2. Estructura del sistema tributari local El rgim del sistema tributari local s el contingut al Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de mar, que aprova el text refs de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL). En aquesta llei sinclouen diferents tributs municipals, provincials, daltres entitats supramunicipals i dmbit territorial inferior al municipi, i apareixen unes regles que regulen els elements essencials daquests tributs. Est prevista una certa reforma del sistema de finanament local, mitjanant negociacions entre el Govern estatal i la Federaci Estatal de Municipis i Provncies, que (conforme a la disposici addicional 66 de la llei de pressupostos general per lany 2009) el Govern ha de desenvolupar junt amb les corresponents al finanament autonmic i ha de permetre acomplir el principi de suficincia financera de les entitats locals. La normativa reglamentria local noms es limita a decidir lestabliment o laplicaci de les diferents figures tributries (llevat dels supsits en qu els impostos municipals sn obligatoris), a concretar alguns elements de quantificaci del deute dins els lmits legals, com ara el tipus de gravamen o beneficis fiscals, i a exercir competncies rellevants en la gesti daquests tributs, per a complir els principis dautonomia i suficincia. El sistema tributari local est format per tributs municipals, tributs provincials i tributs daltres ens locals supramunicipals o dmbit inferior al municipi: 1) El municipi t com a recursos un conjunt dimpostos, taxes i contribucions especials. Pel que fa als impostos municipals, el TRLRHL distingeix els segents: a) Els impostos obligatoris, que hi ha dhaver en tots els municipis: limpost sobre els bns immobles (IBI), limpost sobre les activitats econmiques (IAE) i limpost sobre els vehicles de tracci mecnica (IVTM). b) Els impostos destabliment potestatiu, que noms es poden aplicar si sha estipulat de manera expressa a lordenana fiscal corresponent: limpost sobre les construccions, installacions i obres (ICIO), limpost sobre lincrement de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), limpost sobre despeses sumpturies, en la modalitat de vedes de caa i pesca. 2) Les provncies i tamb els consells insulars balears i els cabildos insulars canaris, poden establir taxes, contribucions especials i un recrrec sobre lIAE, dacord amb els articles 132 a 134, 157 i 158 del TRLRHL. 3) Les entitats supramunicipals tenen, entre els recursos tributaris, la possibilitat daplicar taxes, contribucions especials i, en el cas de les rees metropolitanes, un recrrec sobre lIBI. 4) Finalment, les entitats dmbit territorial inferior al municipi no poden tenir impostos propis, i s la llei de la comunitat autnoma la que determina els recursos tributaris dels ens entre els recursos tributaris que preveu el TRLRHL per als municipis. El TRLRHL tamb preveu la possibilitat que les lleis de les comunitats autnomes puguin crear, a favor de qualsevol ens local (municipi, provncia, corporacions supramunicipals o dmbit territorial inferior al municipi), recrrecs sobre els impostos propis de la respectiva comunitat autnoma i daltres entitats locals. 3. Impostos municipals El sistema tributari municipal est format per impostos, taxes i contribucions especials. Els municipis sn els nics ens locals que poden establir i exigir impostos, ja sigui de manera obligatria (IBI, IAE, IVTM), o b amb carcter potestatiu (ICIO, IIVTNU i impost sobre despeses sumpturies, en la modalitat de vedes de caa i pesca).

PART GENERAL

81

3.1. Impost sobre Bns Immobles LIBI s un impost municipal directe, real, objectiu, peridic i obligatori, que grava el valor dels bns immobles. La gesti daquest impost la comparteixen el municipi i lAdministraci tributria de lEstat. El fet imposable de lIBI, dacord amb larticle 61 del TRLRHL, s la propietat dels bns immobles rstics, urbans o de caracterstiques especials ubicats en el terme municipal, o la titularitat dun dret real dusdefruit o de superfcie, o duna concessi administrativa sobre aquests bns o sobre els serveis pblics als quals estiguin afectes. Dacord amb el principi de territorialitat, lexacci daquest impost correspon a lajuntament en el territori del qual estiguin situats els bns immobles que sn objecte de gravamen. El perode impositiu de lIBI, dacord amb larticle 75 del TRLRHL, coincideix amb lany natural i aquest impost es merita el primer dia del perode. Aix implica que les variacions dordre fsic, econmic o jurdic, com tamb els canvis de naturalesa o daprofitament urbanstic que es produeixin en els bns gravats, determinin lobligaci dels subjectes passius de formalitzar les declaracions corresponents per incloure la variaci en el Cadastre Immobiliari i no tinguin efectivitat fins que es produeixi la meritaci de lIBI immediatament posterior al moment en qu produeixin efectes cadastrals. Sn subjectes passius de lIBI, a ttol de contribuents, les persones naturals o jurdiques i les entitats de larticle 35.4 LGT que siguin titulars del dret que, en cada cas, sigui constitutiu del fet imposable, dacord amb lordre establert en larticle 61.2 del TRLRHL. En els supsits de canvi en la titularitat del dret que constitueix el fet imposable, els bns immobles quedaran afectes al pagament de la totalitat de la quota. La base imposable de lIBI s constituda pel valor cadastral dels bns immobles, que es determinar, notificar i ser susceptible dimpugnaci dacord amb la normativa reguladora del Cadastre Immobiliari: Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de mar, i el Reial decret 417/2006, de 7 dabril. El valor cadastral s un valor fixat objectivament per a cada b immoble per un rgan del Ministeri dHisenda, la Direcci General del Cadastre, a partir de les dades del Cadastre Immobiliari, i estar integrat pel valor cadastral del sl i el valor cadastral de les construccions, sense que en cap cas pugui superar el valor de mercat. La determinaci daquest valor cadastral es fa per mitj dun procediment administratiu de valoraci collectiva (general, parcial o simplificada) o de manera individualitzada. Aquest procediment es basa en lelaboraci, laprovaci i la publicaci de les anomenades ponncies de valors, que es defineixen com els documents administratius que recullen els valors del sl i de les construccions, aix com els coeficients correctors que cal aplicar en lmbit territorial al qual es refereixen. La base liquidable de limpost s el resultat daplicar a la base imposable les reduccions que sestableixin legalment. Les reduccions a la base imposable sapliquen als segents bns immobles urbans i rstics (art. 67 TRLRHL): a) Immobles amb un valor cadastral que sincrementi. b) Immobles situats en municipis per als quals shagi aprovat una ponncia de valors que hagi donat lloc a laplicaci de la reducci pel motiu del punt a) anterior. Aquesta reducci saplica dofici durant un perode de nou anys des de lentrada en vigor dels nous valors cadastrals, i ser el resultat daplicar un coeficient reductor nic per a tots els immobles afectats dun municipi (de 0,9 el primer any, es redueix una dcima cada any, fins a arribar a 0,1 lltim any), a un component individual (definit com la diferncia positiva entre el nou valor cadastral en el primer exercici de la seva vigncia) i el seu valor base (la base liquidable de lexercici immediatament anterior a lentrada en vigor del nou valor cadastral). Finalment, la quota ntegra de lIBI s el resultat daplicar sobre la base liquidable els tipus impositius, essent la quota lquida la quantitat resultant desprs daplicar sobre la quota ntegra les bonificacions previstes legalment. Al TRLRHL es preveu un tipus mnim del 0,4% per als bns urbans, del 0,3% per als rstics i del 0,6% per als de caracterstiques especials, i un tipus mxim de l1,10% per als bns urbans i del 0,90% per als rstics. La gesti de lIBI, segons larticle 77 del TRLRHL, s de carcter compartit entre lAdministraci tributria de lEstat i lajuntament. Corresponen a lEstat les tasques de gesti cadastral per mitj de la Direcci General del Cadastre, encarregat de lelaboraci dels cadastres immobiliaris, de les ponncies de valors i de la formaci del padr de limpost. Els actes derivats de la gesti estatal de lIBI es poden recrrer per la via econmica administrativa, sense que la interposici de la reclamaci en suspengui lexecuci. En una segona fase, sobre la base del padr sapliquen les competncies de gesti tributria que corresponen a lajuntament. Entre les funcions de gesti municipals conv destacar la concessi o la denegaci dexempcions i bonificacions, la liquidaci, lemissi dels documents de recaptaci, la resoluci dels expedients de devoluci dingressos indeguts, la revisi dels actes dictats en via de gesti tributria (recurs de reposici) i les actuacions per a lassistncia i informaci al contribuent. 3.2. Impost sobre Activitats Econmiques LIAE s un impost municipal, directe, real, objectiu, peridic i obligatori. La gesti de limpost s compartida entre el municipi i lAdministraci tributria de lEstat. El fet imposable de lIAE, segons larticle 78.1 del TRLRHL, el constitueix lexercici dins el territori nacional dactivitats empresarials, professionals o artstiques, tant si sexerceixen en un local determinat o no, i estiguin o no especificades en les tarifes de limpost.

PART GENERAL

82

Dacord amb el principi de territorialitat, limpost s aplicat per lajuntament en el qual estigui ubicat el local on sexerceixen les activitats empresarials i professionals; o, si el subjecte passiu exerceix activitats artstiques o professionals sense un local determinat, laplica lajuntament on el subjecte passiu tingui el domicili fiscal. La reforma ms important en matria dexempcions subjectives s donada, a partir del 2003, per lexempci de totes les persones fsiques que siguin subjectes passius, sense excepcions, i tamb daquelles persones jurdiques sotmeses a lIS, entitats de larticle 35.4 de lLGT i contribuents per lIRNR que operin a Espanta mitjanant establiment permanent que tinguin un import net de la xifra de negocis inferior a 1.000.000 deuros. Aquesta exempci ha fet que, a partir de lany 2003, el nombre de subjectes passius per IAE que hagin dingressar shagi redut considerablement i que, en conseqncia, aquest impost hagi deixat de tenir la gran potencialitat recaptadora per als municipis que havia tingut des de la seva creaci. El perode impositiu de lIAE coincideix amb lany natural, excepte quan es tracti de declaracions dalta, cas en qu comprn des del dia dinici de lactivitat fins al final de lany natural. Daltra banda, la meritaci daquest impost es produeix el primer dia del perode impositiu, ra per la qual les variacions que tinguin lloc al llarg del perode impositiu no tenen efecte fins al perode impositiu segent. Sn subjectes passius de lIAE les persones fsiques o jurdiques i les entitats a qu es refereix larticle 35.4 de lLGT, sempre que portin a terme qualsevol de les activitats que originen el fet imposable dins el territori estatal. La quota tributria s la resultant daplicar les tarifes de limpost i els coeficients i les bonificacions previstes per la llei i, si escau, acordats per cada ajuntament i regulats en les ordenances fiscals respectives. Per a quantificar limpost, dins les tarifes de limpost aprovades pel RDLeg. 1175/1990, de 28 de setembre, sassigna a cada activitat una quota de llicncia, en lepgraf corresponent de la classificaci nacional dactivitats econmiques, a la qual se suma el valor que satribueix, si escau, a la superfcie dels locals en els quals sexerceix lactivitat (quota de radicaci), i que dna com a resultat la denominada quota de tarifa o quota mnima. Sobre aquesta ltima quota de tarifa o quota mnima saplica el coeficient de ponderaci previst en larticle 86 TRLRHL, determinat depenent de limport net de la xifra de negocis del subjecte passiu. Aquesta quota modificada pot ser alterada, si escau, per lajuntament amb lestabliment duna escala de coeficients (mnim de 0,4 i mxim de 3,8) que ponderi la situaci fsica del local dins de cada terme municipal, tenint en compte la categoria del carrer en el qual resideixi. La gesti de lIAE s compartida entre lAdministraci tributria de lEstat i lajuntament. Excepte en el cas que es deleguin a favor de lajuntament, les competncies de gesti censal corresponen a lEstat. Ladministraci tributria de lEstat s lencarregada de la formaci de la matrcula de limpost, la qualificaci de les activitats econmiques i la determinaci de les quotes (quota de llicncia, quota de radicaci, quota de tarifa o quota mnima), com tamb de portar a terme les funcions dinspecci de limpost. En una segona fase, sobre la base de la matrcula sapliquen les competncies de gesti tributria que corresponen a lajuntament. Entre les funcions de gesti municipals val a destacar les segents: a) la concessi o denegaci dexempcions, b) la liquidaci, c) lemissi dels documents de cobrament i recaptaci, d) la resoluci dels expedients de devoluci dingressos indeguts, e) la revisi dels actes dictats en via de gesti tributria (recurs de reposici), f) les actuacions per a lassistncia i la informaci als contribuents. 3.3. Impost sobre Vehicles de Tracci Mecnica LIVTM s un impost municipal directe, real, objectiu, peridic i obligatori. La gesti daquest impost s ntegrament municipal. En relaci amb el fet imposable, cal assenyalar que lIVTM grava, segons larticle 92 del TRLRHL, la titularitat dels vehicles de tracci mecnica que sn aptes per a circular per les vies pbliques, de qualsevol classe i categoria. Dacord amb el principi de territorialitat, lIVTM lexigeix lajuntament del domicili del subjecte passiu que consti al perms de circulaci del vehicle. El perode impositiu de lIVTM coincideix amb lany natural, excepte en el cas de la primera adquisici del vehicle, en qu el perode comena el dia en qu sha produt ladquisici. Limpost es merita el primer dia del perode impositiu. Sn subjectes passius de lIVTM les persones fsiques o jurdiques i les entitats a qu es refereix larticle 35.4 de lLGT a nom de les quals consti el vehicle al perms de circulaci. El TRLRHL inclou un quadre de tarifes que concreta les quotes de les diferents categories de vehicles (turismes, autobusos, camions, tractors, remolcs, semiremolcs, ciclomotors i motocicletes), dacord amb parmetres com ara la potncia fiscal, el nombre de places, la crrega til del vehicle. Els ajuntaments poden incrementar les quotes que preveu aquest quadre aplicant un coeficient que no pot ser superior a 2 i bonificar el 50 per cent del impost en atenci al motor, consum i incidncia ambiental i del 100 per cent pels vehicles histrics. Finalment, la quota de lIVTM es prorrateja per trimestres naturals en els casos de primera adquisici, de baixa definitiva del vehicle i de baixa temporal per furt o robatori del vehicle. Per ltim, sha de tenir present que la gesti de lIVTM, dacord amb els articles 97 a 99 del TRLRHL, s de competncia exclusiva dels ajuntaments amb la collaboraci de les prefectures provincials de Trnsit, que han de comunicar als ajuntaments les matriculacions que han portat a terme i daltres variacions que shagin produt (reformes dels vehicles, transferncies, canvis de domicili, baixes, etc.).

PART GENERAL

83

3.4. Impost sobre Construccions, Installacions i Obres LICIO s un impost municipal indirecte, real, objectiu, instantani i potestatiu. La gesti daquest impost s ntegrament municipal. El fet imposable daquest impost, segons larticle 100.1 del TRLRHL, el constitueix la realitzaci, dins el terme municipal, de qualsevol construcci, installaci o obra per a la qual sexigeixi lobtenci de la llicncia dobres o urbanstica corresponent, shagi obtingut aquesta o no, sempre que lexpedici daquesta llicncia correspongui a lajuntament que fa la imposici. Per laplicaci del principi de territorialitat, lICIO lha dexigir lajuntament en el terme municipal del qual es porti a terme la construcci, la installaci o lobra. LICIO s un impost instantani que es merita en el moment en qu sinicia la construcci, la installaci o lobra, encara que no se nhagi obtingut la llicncia corresponent. Sn subjectes passius daquest impost, a ttol de contribuent, les persones fsiques o jurdiques i les entitats a qu es refereix larticle 35.4 de lLGT que siguin els propietaris de les obres (qui suporti les despeses o el cost que comporta la seva realitzaci), siguin o no propietaris de limmoble sobre el qual es fan aquelles, i, com a substituts, aquells que sollicitin les llicncies corresponents o que portin a terme les construccions, les installacions o les obres, si no sn els contribuents mateixos. La base imposable de lICIO la constitueix el cost real i efectiu de la construcci, la installaci o lobra (el cost dexecuci material daquesta). Daquest import no formen part lIVA ni les taxes, els preus pblics o altres prestacions patrimonials de carcter pblic local relacionades amb aquestes construccions, installacions o obres. La quota s el resultat daplicar sobre aquesta base imposable el tipus de gravamen fixat per lajuntament, sense que pugui excedir del 4%. La gesti de lICIO s de competncia exclusiva dels ajuntaments. Aquests poden optar per seguir el procediment de liquidaci previst al TRLRHL, el qual distingeix una liquidaci provisional duna liquidaci definitiva, o b per exigir aquest impost en rgim dautoliquidaci. La liquidaci provisional es practica dacord amb el pressupost que presenten els interessats per a lobtenci de la llicncia urbanstica, sempre que aquest pressupost estigui visat pel collegi oficial que sigui procedent o, si aix ho preveu lordenana fiscal, dacord amb els ndexs o mduls que aquesta ordenana estableixi a lefecte. La liquidaci definitiva sefectua posteriorment, quan ja sha acabat lobra, tenint en compte el cost real i efectiu daquesta comprovat per lAdministraci, exigint-la al subjecte passiu o tornant-li, si escau, la quantitat que li correspongui. Lgicament, si el subjecte passiu no ha arribat a fer les obres t dret a la devoluci de les quantitats abonades en concepte de liquidaci provisional. 3.5. Impost sobre lIncrement de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana LIIVTNU s un impost municipal directe, real, objectiu, instantani i potestatiu. La gesti daquest impost s ntegrament municipal. El fet imposable de lIIVTNU el constitueix lincrement de valor que experimenten els terrenys, que han de tenir la consideraci durbans als efectes de lIBI. Aquest increment es posa de manifest per la transmissi de la propietat dels terrenys per qualsevol ttol, o per la constituci o la transmissi de qualsevol dret real dusdefruit, limitatiu del domini, sobre aquests terrenys Dacord amb el principi de territorialitat, limpost lha dexigir lajuntament en el terme municipal del qual es trobi el terreny urb. LIIVTNU es merita en el moment de la perfecci dels contractes o dels negocis jurdics: en la data en qu es transmeti la propietat del terreny o en la data en qu tingui lloc la constituci o la transmissi de lusdefruit. A ms, quan es declari o es reconegui per resoluci ferma, judicial o administrativa, la nullitat, la rescissi o la resoluci de lacte o contracte, el subjecte passiu t dret a la devoluci de la quota satisfeta; i en els actes o contractes en qu hi intervingui alguna condici la data es determina dacord amb els preceptes del Codi civil. El subjecte passiu a ttol de contribuent en lIIVTNU s ladquirent o la persona a favor de la qual es constitueix el dret real, si el negoci jurdic s lucratiu; o el transmetent o la persona que constitueix el dret real, en el cas que el contracte sigui oners. La base imposable de lIIVTNU es defineix com lincrement real del valor dels terrenys de naturalesa urbana que es posa de manifest en el moment de la meritaci i produt al llarg dun perode mxim de vint anys. Tanmateix, el TRLRHL recull un mtode objectiu per a calcular lincrement, que consisteix a aplicar, en el moment de la meritaci, un percentatge fix sobre el valor del terreny, que s definit en el TRLRHL dacord amb el negoci jurdic per mitj del qual es manifesta lincrement. La quota de lIIVTNU s el resultat daplicar a la base imposable els tipus de gravamen fixats per lajuntament, sense que pugui excedir del 30%. Sobre aquesta quota les ordenances fiscals poden ordenar i regular una bonificaci de fins al 95%, aplicable en les transmissions de terrenys i en les constitucions o transmissions de drets reals efectuades a ttol lucratiu per causa de mort a favor dels descendents i adoptats, els cnjuges i els ascendents o adoptants. Per ltim, quant a la gesti de limpost, encara que es preveu que lIIVTNU pugui ser exigit en rgim dautoliquidaci si aix ho estableix una ordenana fiscal del municipi, el TRLRHL cont unes normes que regulen el mecanisme de liquidaci per part de ladministraci municipal. Amb aquesta finalitat, els subjectes

PART GENERAL

84

passius estan obligats a presentar la declaraci de limpost a lajuntament, que gaudeix de la competencia exclusiva en matria de gesti per a la liquidaci posterior de limpost. 3.6. Impost sobre despeses sumpturies (modalitat de vedes de caa i pesca) El TRLRHL mant en vigor la modalitat que grava laprofitament de vedes de caa i pesca de limpost sobre despeses sumpturies, ja extingit. Aquest impost s destabliment potestatiu per part de lajuntament. El fet imposable daquest impost es defineix per laprofitament de les vedes privades de caa o pesca. Els contribuents sn els titulars daquestes vedes, i actuen com a substituts els propietaris dels bns vedats. La base imposable la constitueix laprofitament cinegtic o pisccola, determinat per mitj duna ordre ministerial. La quota s el resultat daplicar sobre la base imposable el tipus de gravamen fixat per lajuntament, dins un lmit mxim del 20%. 4. Taxes Les corporacions locals en general (no nicament els municipis) obtenen una font important dingressos mitjanant laplicaci de taxes, ja que s en lmbit local on aquesta figura tributria ha aconseguit un desenvolupament superior. Dacord amb larticle 20.1 del TRLRHL, les corporacions locals poden establir els tipus de taxes segents: a) Per la utilitzaci privativa o per laprofitament especial del domini pblic local. b) Per la prestaci de serveis pblics o per la realitzaci dactivitats administratives en rgim de dret pblic de competncia local que es refereixin al subjecte passiu o b lafectin o el beneficin de manera particular, sempre que el servei o lactivitat no siguin de sollicitud o de recepci voluntria per als administrats i que no els presti o els porti a terme el sector privat. El TRLRHL, en els articles 20.3 i 4 i 21, introdueix una relaci extensa que exemplifica aquells aprofitaments, serveis o activitats que poden donar lloc al naixement duna taxa per part dels ens locals, alhora que enumera una srie de serveis essencials pels quals no es poden exigir taxes: a) Provement daiges en fonts pbliques. b) Enllumenat de vies pbliques. c) Vigilncia pblica en general. d) Protecci civil. e) Neteja de la via pblica. f) Ensenyament en els nivells de leducaci obligatria. Pel que fa als subjectes passius de les taxes locals, sn contribuents les persones fsiques i jurdiques i els ens de larticle 35.4 de lLGT que gaudeixin del domini pblic local en benefici particular, o aquells que sollicitin els serveis o les activitats locals o que en resultin beneficiats. El TRLRHL regula tamb diversos supsits de substituci (propietaris dimmobles, constructors i contractistes dobres, entitats o societats asseguradores, propietaris de finques i locals). Finalment, el TRLRHL disposa que limport de les taxes no pot superar, en conjunt, el cost real o previsible del servei o de lactivitat de qu es tracti, i que cal tenir en compte criteris genrics de capacitat econmica dels subjectes que estan obligats a satisfer-les. 5. Contribucions especials Els ens locals poden establir contribucions especials per lobtenci, pel subjecte passiu, dun benefici o dun augment de valor dels seus bns com a conseqncia de la realitzaci dobres pbliques o de lestabliment o lampliaci de serveis pblics de carcter local. Els subjectes passius de les contribucions especials sn les persones fsiques i jurdiques i els ens de larticle 35.4 de lLGT que es beneficien especialment per la realitzaci de les obres o per lestabliment o lampliaci dels serveis locals, com, per exemple, els propietaris de bns immobles, les persones o entitats titulars dexplotacions empresarials, les companyies dassegurances o les empreses subministradores que fan servir galeries subterrnies. Finalment, la base imposable que cal repartir entre els subjectes passius, fixada lliurement per la corporaci local, no pot superar el 90% del cost de la realitzaci de les obres o de lestabliment o lampliaci dels serveis. Aquesta base imposable sha de distribuir entre els subjectes passius tenint en compte la classe i la naturalesa de les obres i serveis, i amb subjecci a un conjunt de normes contingudes al TRLRHL. Aix, una vegada lens local ha pres lacord dordenar una contribuci especial i ha determinat les quotes que han de satisfer els subjectes passius, aquestes shan de notificar individualment a cadascun dells. El TRLRHL tamb preveu que els propietaris o els titulars afectats per les obres puguin constituir-se en associaci administrativa de contribuents i promoure la realitzaci dobres o lestabliment o ampliaci de serveis per lentitat local. 6. Tributs provincials Les diputacions provincials, segons els articles 132 a 134 del TRLRHL, poden establir i exigir taxes i contribucions especials dacord amb les normes que sacaben dindicar, i tamb un recrrec sobre lIAE el tipus del qual no pot ser superior al 40% sobre les quotes mnimes daquest impost municipal. En aquest darrer supsit, el recrrec ser gestionat per lajuntament conjuntament amb lIAE i la recaptaci es lliurar posteriorment a les diputacions provincials respectives. 7. Tributs de les entitats supramunicipals i dmbit territorial inferior al municipi

PART GENERAL

85

Les entitats supramunicipals (rees metropolitanes, entitats municipals associatives, comarques, etc.) poden establir i exigir taxes i contribucions, dacord amb les normes ja explicades. Les rees metropolitanes tenen tamb la possibilitat de crear un recrrec sobre la base imposable de lIBI, sense que el tipus superi el 0,2%. Finalment, les lleis de les comunitats autnomes que creen entitats locals dmbit territorial inferior al municipi determinaran els recursos tributaris de les seves hisendes, dentre els previstos per als municipis, llevat dels impostos. 8. Els preus pblics Els preus pblics sn contraprestacions dinerries que se satisfan a les administracions pbliques per la prestaci de serveis, sollicitats voluntriament pels ciutadans, o per la realitzaci d'activitats en igualtat de condicions amb el sector privat. Per tant, les administracions no tenen l'exclusivitat en la prestaci dels serveis o en la realitzaci d'activitats afectats pels preus pblics. TEXT REFS DE LA LLEI REGULADORA DE LES HISENDES LOCALS (Aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de mar) Article 41. Concepte. Les entitats locals poden establir preus pblics per la prestaci de serveis o la realitzaci dactivitats de la competncia de lentitat local, sempre que no es doni cap de les circumstncies que especifica larticle 20.1.B) daquesta Llei. Article 42. Serveis i activitats excloses. No es poden exigir preus pblics pels serveis i les activitats enumerats a larticle 21 daquesta Llei. Article 43. Obligats al pagament. Estan obligats pagar els preus pblics els qui es beneficin dels serveis o les activitats pels quals shagin de satisfer. Article 44. Quantia. 1. Limport dels preus pblics ha de cobrir com a mnim el cost del servei prestat o de lactivitat realitzada. 2. Quan hi hagi raons socials, benfiques, culturals o dinters pblic que aix ho aconsellin, lentitat pot fixar preus pblics per sota del lmit que preveu lapartat anterior. En aquests casos shan de consignar als pressupostos de lentitat les dotacions oportunes per cobrir la diferncia resultant si nhi ha. Article 45. Gesti. Les entitats locals poden exigir els preus pblics en rgim dautoliquidaci. Article 46. Cobrament. 1. Lobligaci de pagar el preu pblic neix des que sinici la prestaci del servei o la realitzaci de lactivitat, si b les entitats poden exigir el dipsit previ del seu import total o parcial. 2. Quan per causes no imputables a lobligat al pagament del preu, el servei o lactivitat no es presti o es dugui a terme, s procedent la devoluci de limport corresponent. 3. Els deutes per preus pblics es poden exigir pel procediment administratiu de constrenyiment. Article 47. Fixaci. 1. Lestabliment o la modificaci dels preus pblics correspon al ple de la corporaci, sense perjudici de les seves facultats de delegaci a la comissi de govern, de conformitat amb larticle 23.2.b) de la Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases de rgim local. 2. Les entitats locals poden atribuir als seus organismes autnoms la fixaci dels preus pblics, establerts per aquelles, corresponents als serveis a crrec daquests organismes, excepte quan els preus no en cobreixin el cost. Aquesta atribuci es pot fer, aix mateix i en els mateixos termes, respecte dels consorcis, llevat que sen digui una altra cosa als seus estatuts. En els dos casos, els organismes autnoms i els consorcis han de trametre a lens local de qu depenguin una cpia de la proposta i de lestat econmic del qual es desprengui que els preus pblics cobreixen el cost del servei.

PART GENERAL

86

19. El regim jurdic de la funci publica catalana. La funci publica local: selecci i provisi de llocs; adquisici i prdua de la condici de funcionari. a) Normativa estatal bsica : - La Ley 7/ 2007, de 12 de abril, del Estatuto Bsico del Empleado Pblico. - La Ley 30/1984, de 2 de agosto, de Medidas para la Reforma de la Funcin Pblica. - La Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las bases del rgimen local (Ttulo VII Personal al servicio de las entidades locales arts. 89 a 104 y 127.h). - El Real Decreto Legislativo 781/1986, de 18 de abril, por el que se aprueba el texto refundido de las disposiciones legales vigentes en materia de rgimen local (Ttulo VIIPersonal al servicio de las entidades locales arts. 126 A 177 Y Disp. Final Sptima bsicos : 151.a, 167 y 169). - El Real Decreto 896/1991, de 7 de junio, por el que se establecen las reglas bsicas y los programas mnimos a que debe ajustarse el procedimiento de seleccin de los funcionarios de la Administracin local. (en los preceptos que tienen el carcter de bases) b) Normativa de la Generalitat de Catalunya de dessenvolupament de la normativa bsica: - El Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refs de la Llei municipal i de rgim local de Catalunya ( Ttulo XX Del Personal al servei dels ens locals arts. 282 a 306 y Disp. Ad. Primera). - El Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al Servei de les entitats locals (slo determinados preceptos). - El Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text nic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci pblica (en los trminos de remisin del Decret Legislatiu 2/2003, pues en los restantes aspectos tiene carcter supletorio) c) Normativa de la propia entidad local - Els reglaments i acords propis de cada entitat local. d) Normativa autonmica de carcter supletori - El Decret 28/1986 por el se aprueba el Reglament de selecci de personal de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya. - El Decret 123/1997 por el que se aprueba el Reglament General de provisi de llocs de treball i promoci profesional dels funcionaris de lAdminisraci de la Generalitat de Catalunya e) Normativa estatal de carcter supletori - El Real Decreto 364/1995, de 10 de marzo, por el que se aprueba el reglamento general de ingreso del personal al servicio de la Administracin general del Estado y de provisin de puestos de trabajo y promocin profesional de los funcionarios civiles del Estado - El Real Decreto 365/1995 por el que se aprueba el Reglamento de situaciones administrativas de los funcionarios civiles de la Administracin General del Estado. DECRET 214/1990, de 30 de juliol, pel qual saprova el reglament del personal al servei de les entitats locals Article 2 2.1 L'estatut de la funci pblica local de Catalunya es regeix: a) Per la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del rgim local. b) Per la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la funci pblica, modificada per la Llei 23/1988, de 28 de juliol, en els preceptes de carcter bsic, dictats a l'empara de l'article 149.1.18 de la Constituci, i per la legislaci que amb carcter bsic elabori l'Estat. c) Pel Reial Decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, que cont el text refs de les disposicions legals vigents en matria de rgim local, en all que es consideri de carcter bsic. d) Per la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de rgim local de Catalunya. e) Per les normes que despleguin la legislaci sobre rgim local de Catalunya. f) Per les ordenances i la normativa de cada entitat, dins l'mbit de les seves competncies, i tamb pels convenis collectius i els pactes i/o acords sobre condicions de treball que subscriguin les entitats locals amb les representacions dels treballadors. 2.2 La Llei 17/1985, de 23 de juliol, de la funci pblica de l'Administraci de la Generalitat, i la normativa que la desplega, sn aplicables en els termes que estableix la legislaci sobre funci pblica local promulgada per la Generalitat. 2.3 La normativa prpia de la Generalitat i de l'Estat, per aquest ordre, tindran carcter supletori. 2.4 La selecci i provisi de llocs de treball del personal laboral es regeix pel sistema normatiu que s'esmenta en els punts anteriors. El rgim de les relacions d'aquest personal ser en la seva integritat el que estableixen les normes de dret laboral. Classes de personal Segons la diferent naturalesa de la relaci jurdica que mant amb l'Administraci, el personal de les administracions locals es classifica en:

PART GENERAL

87

1) Funcionari de carrera. Sobt mitjanant la superaci de les proves de selecci i de formaci que es realitzin a aquest efecte. 2) Personal inter. s personal inter el format pels qui, en virtut de nomenament de l'alcalde o president de l'entitat local, presten serveis amb carcter transitori i ocupen llocs de treball reservats a funcionaris de carrera, b perqu es troben vacants aquests llocs de treball o perqu estan provets per personal en alguna situaci administrativa amb dret a la reserva de lloc. El personal inter cessa en la seva relaci amb l'entitat local: a) En prendre possessi com a funcionaris de carrera els aspirants aprovats en la convocatria en qu es van incloure les places ocupades pels interins. b) En incorporar-se al lloc de treball els funcionaris de carrera que estiguin en situaci administrativa amb dret a la reserva dels llocs de treball. c) Per raons de carcter organitzatiu que impliquin modificaci i/o suspensi de les tasques inicialment assignades, o modificaci de la plantilla. d) Per transcurs del perode per al qual va ser nomenat.6 e) Per renncia de l'interessat. f) Per l'aplicaci de la sanci de suspensi de funcions per ms de tres mesos o per la separaci del servei, acreditades mitjanant la instrucci d'expedient disciplinari conforme al procediment que cont aquest Reglament. Article 8 El personal inter t les mateixes obligacions i els mateixos drets que els funcionaris de carrera, llevat del dret a la carrera i permanncia, sens perjudici de les disposicions especfiques que en matria de retribucions i de previsi social contingui la normativa d'aplicaci general. A aquest personal se li aplica per analogia el mateix rgim estatutari dels funcionaris de carrera, d'acord amb la seva condici, excepte pel que fa al gaudi de les llicncies per estudis relacionats amb el lloc de treball i per assumptes propis. 3) Personal eventual. en virtut de lliure nomenament i en rgim no permanent, ocupa un lloc de treball no reservat a funcionaris 4) Personal laboral. en virtut de contracte de naturalesa laboral, que haur de formalitzar-se per escrit, ocupa llocs de treball classificats de tals en les entitats locals. El personal laboral que ha de cobrir els llocs de treball a qu es refereix l'article anterior pot ser de carcter permanent o fix i de carcter no permanent. Plantilles i relaci de llocs de treball La plantilla de personal de les entitats locals ha d'estar integrada per la relaci detallada per cossos, escales, subescales, classes i categories de les places en qu s'integren els funcionaris, el personal laboral i l'eventual agrupades, indicant la denominaci d'aquests, el nombre de places que les constitueixen, el nombre de les que es trobin vacants i el grup a qu pertanyin, d'acord amb la titulaci exigida per al seu ingrs i de la forma segent: Grup A: ttol de doctor, llicenciat, enginyer, arquitecte o equivalent. Grup B: ttol d'enginyer tcnic, diplomat universitari, arquitecte tcnic, formaci professional de tercer grau o equivalent. Grup C: ttol de batxiller, formaci professional de segon grau o equivalent. Grup D: ttol de graduat escolar, formaci professional de primer grau o equivalent. Grup E: certificat d'escolaritat. Estructura i organitzaci (Art 36) 36.1 El personal amb habilitaci de carcter nacional s'integra en l'escala, subescales i categories que estableix l'article 20 del Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre, pel qual es regula el rgim jurdic dels funcionaris de l'Administraci local amb habilitaci de carcter nacional. 36.2 El personal funcionari de carrera propi que no tingui habilitaci de carcter nacional s'integra en cada entitat local en cossos, escales, subescales, classes i categories, agrupades segons estableix l'article 25 d'aquest Reglament i de conformitat amb les normes que determina aquest captol. 36.3 Correspon al ple de la corporaci o a l'rgan corporatiu superior de l'entitat local determinar per mitj de la plantilla, i d'acord amb aquest Reglament, les diferents escales, classes i categories que es cren, amb indicaci del nombre d'integrants de cada una i en funci del nombre i les caracterstiques dels llocs de treball existents en l'entitat local. rgans i atribucions en matria de personal (Art.54) 54.1 Correspon al ple de la corporaci i, si s'escau, a l'rgan corporatiu mxim de l'entitat local: a) Aprovar anualment per mitj del pressupost la plantilla del personal. b) Determinar en el pressupost la quantitat global destinada a l'assignaci del complement de productivitat i de les gratificacions. c) Aprovar la relaci de tots els llocs de treball i el catleg existent en la seva organitzaci, i determinar els llocs de treball als quals els correspon complement especfic.

PART GENERAL

88

d) Aprovar l'oferta pblica d'ocupaci. e) Aprovar les bases de les proves de selecci de personal i dels concursos per a la provisi dels llocs de treball. f) Fixar el nombre i el rgim del personal eventual. g) Nomenar i separar el personal directiu. h) Fixar l'aplicaci i la quantia de les retribucions del personal laboral i del personal eventual. i) Acordar la superaci dels lmits retributius que estableix l'article 328 d'aquest Reglament. j) Encarregar mitjanant conveni la selecci i formaci del personal propi de l'Escola d'Administraci Pblica de Catalunya. k) Acordar la separaci del servei dels funcionaris de les entitats, llevat que es tracti de funcionaris amb habilitaci de carcter nacional. l) Imposar sancions als funcionaris amb habilitaci de carcter nacional que no comportin la destituci del crrec o la separaci definitiva del servei. m) Acordar que no s'executi la sanci o b la seva suspensi. n) Rehabilitar els funcionaris de la corporaci. o) Autoritzar l'exercici d'activitats de recerca de carcter no permanent o d'assessorament per a supsits concrets. p) Ratificar l'acomiadament del personal laboral. q) Aprovar les bases que han de regir en els concursos que es convoquin per a la provisi de llocs de treball reservats a funcionaris amb habilitaci de carcter nacional, incloent els mrits especfics i el seu barem. r) Nomenar el tribunal que ha d'avaluar els candidats sollicitants dels llocs de treball reservats a funcionaris amb habilitaci de carcter nacional i formular la corresponent a l'Administraci de l'Estat. s) Declarar les incompatibilitats del personal i autoritzar o denegar les sollicituds sobre compatibilitat. t) Adoptar acords en relaci amb les transferncies de funcionaris a qu fa referncia l'article 308 de la Llei municipal i de rgim local de Catalunya. u) Decidir els supsits en qu els funcionaris poden adquirir un grau personal superior mitjanant la superaci de cursos de formaci concertats amb l'Escola d'Administraci Pblica de Catalunya o amb altres institucions. v) Determinar els llocs de treball de comandament o d'especial responsabilitat per accedir als quals sigui condici indispensable la superaci de cursos de formaci concertats amb l'Escola d'Administraci Pblica de Catalunya o amb altres institucions. w) Exercir les altres atribucions que estableix aquest Reglament. 54.2 Les competncies previstes a l'apartat 1 d'aquest article sn delegables, llevat de les que s'esmenten a les lletres a), c), e), h), f), g), k) i p).k) Acordar la separaci Article 57 57.1 El ple o l'rgan corporatiu mxim de l'entitat local, dins del primer trimestre de cada any natural, ha d'aprovar l'oferta pblica d'ocupaci un cop aprovat el pressupost de l'exercici de qu es tracti. 57.2 L'oferta pblica d'ocupaci, un cop aprovada, s'ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici de la comunicaci als rgans de l'Administraci de l'Estat que correspongui, a l'efecte de publicaci coordinada amb la resta de les ofertes pbliques d'ocupaci de la resta de les administracions pbliques, i se n'ha de trametre cpia a la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat de Catalunya. Article 58 58.1 L'aprovaci de l'oferta pblica d'ocupaci i la seva publicaci posterior obliguen l'entitat local a la convocatria de les proves selectives d'accs per a la provisi de les vacants compreses en aquella, i aquestes convocatries s'han de realitzar amb la previsi necessria perqu el procs de selecci i, si s'escau, l'inici del curs selectiu de formaci, estigui ultimat dins l'any. 58.2 No es pot efectuar cap convocatria de proves selectives d'accs sense l'aprovaci i publicaci prvies de l'oferta pblica d'ocupaci, com tampoc realitzar convocatries de proves selectives per a places o llocs de carcter fix no inclosos en l'oferta, sens perjudici de la seva cobertura provisional. Article 59 59.1 No es pot nomenar personal inter per a llocs de treball reservats a funcionaris si les corresponents places no figuren incloses en l'oferta pblica d'ocupaci o si es donen els supsits previstos en l'article 97 d'aquest Reglament. 59.2 Tampoc no es poden atorgar contractes laborals de carcter temporal per a llocs de treball reservats a personal de carcter permanent o fix si els llocs de treball no figuren inclosos en l'oferta pblica d'ocupaci si es donen els supsits a qu fa referncia el punt anterior. 59.3 No obstant el que disposen els dos apartats anteriors, es pot efectuar nomenament inter o formalitzar-se contracte laboral temporal per efectuar substitucions de personal amb dret a la reserva de plaa o lloc de treball, o en el supsit de vacants sobrevingudes. 59.4 Totes les places objecte de convocatria s'han de mantenir disponibles en plantilla fins que la convocatria hagi estat resolta. Article 60

PART GENERAL

89

60.1 L'oferta pblica d'ocupaci aprovada per a un exercici econmic pot ser modificada durant la vigncia d'aquest per a l'exclusi o la inclusi de vacants. 60.2 La modificaci de l'oferta pblica d'ocupaci consistent en l'exclusi de vacants nicament es pot produir per circumstncies d'organitzaci extraordinries i sobrevingudes i sempre que no hagin estat convocades les proves de selecci oportunes. 60.3 Quan la modificaci de l'oferta pblica d'ocupaci consistent en la inclusi respongui a les circumstncies de modificaci de plantilla que preveu l'article 27 d'aquest Reglament, s'haur d'acreditar la corresponent dotaci pressupostria per a les vacants incloses. 60.4 La modificaci de l'oferta pblica d'ocupaci requereix els mateixos trmits d'aprovaci, publicaci i comunicaci que l'oferta principal. No es considera modificaci de l'oferta l'augment de les places objecte de convocatria en un 10%, en els termes que es preveuen a l'article 69 d'aquest Reglament, si aquest accs est previst genricament i especficament a la mateixa oferta. 60.5 Produda la modificaci per inclusi, es poden atorgar nomenaments interins si es tracta de personal funcionari, o contractats laborals temporals si es tracta de llocs de treball subjectes a la legislaci laboral. Article 61 Sn aplicables a l'oferta pblica d'ocupaci i a les convocatries de proves selectives per a personal funcionari i laboral derivades de l'oferta pblica d'ocupaci les previsions de la legislaci d'integraci social dels disminuts i la legislaci concordant de la Generalitat de Catalunya pel que fa a la reserva prevista. Sistemes de selecci del personal al servei de les entitats locals Secci 1 Personal funcionari Article 63 63.1 Les modalitats d'accs a les escales i subescales en qu s'integra el personal funcionari de carrera de cada entitat local sn: a) Per a l'accs a la condici de funcionari de carrera, mitjanant el procs selectiu pblic, d'acord amb l'oferta pblica d'ocupaci i pels sistemes de concurs, concurs-oposici o oposici lliures, en els quals s'ha de garantir el compliment dels principis constitucionals d'igualtat, mrit, capacitat i publicitat. b) Per promoci interna, consistent en l'ascens dels funcionaris de la mateixa entitat local des de l'escala, subescala, classes i categories del grup inferior en qu estigui integrat el funcionari a la immediata del grup superior, mitjanant la superaci de les proves selectives que es convoquin i produint la seva baixa en l'escala o subescala d'origen. c) Per la mobilitat resultant de les convocatries que les entitats locals efectun per a la provisi de llocs de treball reservats a personal funcionari i en les quals els designats accedeixen a la funci pblica de l'entitat local concreta i s'integren en l'escala, subescala, classe i categoria de qu es tracti, i queden en la situaci administrativa que correspongui en l'administraci pblica de procedncia. d) Per la transferncia acordada per decret del Govern de la Generalitat, de conformitat amb l'article 308 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de rgim local de Catalunya, i amb els articles 4.2 i 6 de la Llei 5/1987, de 4 d'abril, del rgim provisional de les competncies de les diputacions provincials. 63.2 Els requisits per a l'accs a qu es refereix el punt anterior i el procediment sn els que cont aquest Reglament Article 91 El sistema normal de selecci s el concurs, en el qual s'han de tenir en compte les condicions personals i professionals que requereixi la naturalesa dels llocs de treball a ocupar. Quan entre els mrits exigits en el barem del concurs figurin condicions d'aptitud, coneixements o experincies, podran efectuar-se les proves necessries per contrastar-los i valorar-los. El sistema de concurs-oposici es pot utilitzar quan sigui necessria la realitzaci de proves de coneixement especfiques per determinar la capacitat o l'aptitud dels aspirants. Aquestes proves s'han d'adequar necessriament als llocs de treball que hagin de ser coberts, i han de predominar les que tinguin carcter prctic. L'oposici lliure pot ser convocada segons les especials condicions que concorrin en els corresponents llocs de treball o quan l'elevat nombre de places existents aix ho aconsellin. Adquisici de la condici de funcionari Per adquirir la condici de funcionari a l'estat espanyol, sn necessaris 4 passos imprescindibles i obligatoris: 1 Superar el procs de selecci 2 Nomenament per l'autoritat competent 3 Jurament o promesa del crrec 4 Presa de possessi (Que s quan realment s'adquireix la condici de funcionari). 1Procs de selecci El procs de selecci de la funci pblica consta de dos moments clau: la publicaci de l'oferta d'ocupaci pblica i la publicaci de la convocatria L'oferta d'ocupaci pblica necessita de publicaci oficial al DOGC, on a travs d'un acord de govern es publiciten les places vacants en consonncia amb la llei de pressupostos de l'any en curs ja aprovada.

PART GENERAL

90

La convocatria s la que realment obre el procs de selecci. Necessita de publicaci oficial al DOGC, i dna pas a la "sollicitud" que esdevindr 20 dies naturals a partir del dia segent de la seva publicaci al DOGC. Requisits Segons l'EBEP, els requisits segents s'han de complir el dia que s'esgota el termini per presentar la instncia de sollicitud, si es vol accedir a la funci pblica espanyola: -Nacionalitat Poden accedir a qualsevol administraci pblica de l'estat espanyol tots els espanyols o ciutadans amb nacionalitat de la Uni Europea. Poden accedir a qualsevol administraci pblica de l'estat espanyol els ciutadans de pasos de fora de la Uni europea amb els quals hi hagi un tractat entre la UE i el pas extracomunitari, i que aquest hagi estat ratificat per l'estat espanyol i, per tant, se'ls aplica la lliure circulaci de treballadors. Poden accedir a qualsevol administraci pblica de l'estat espanyol, independentment de la nacionalitat, els cnjuges de ciutadans de tots els estats incloses en les dues opcions anteriors, sempre que no estiguin separats de dret. Poden accedir a qualsevol administraci pblica de l'estat espanyol, independentment de la nacionalitat, els descendents de ciutadans, o dels seus cnjuges, de tots els estats inclosos en les dues primeres opcions, sempre que siguin menors de 21 anys, o en el cas que en siguin majors, puguin acreditar viure a crrec dels pares. -Edat L'edat mnima per a ser funcionari, segons l'EBEP, s de 16 anys. L'edat mxima s la de la jubilaci forosa. -Titulaci requerida. -Tenir la Capacitat fsica i psquica per a desenvolupar les tasques Habilitaci No haver estat mai separat del servei per sanci administrativa. No estar inhabilitat per a l'exercici de les funcions pbliques per sentncia judicial. Finalment, hi ha el requisit de la llengua, amb el qual l'EBEP[3] obliga a acreditar el domini del Castell (del qual tan sols queden exempts els espanyols). En el cas d'administracions pbliques on hi ha cooficialitat de llenges, aquest fet queda en mans de la normativa autonmica. En el cas de Catalunya, el decret legislatiu 1/1997 especifica en el seu article 42 que en el procs de selecci s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l'expressi oral com en l'escrita.[ Convocatria La convocatria s la que realment marca i regula el procs de selecci. Hi ha tres mecanismes pels quals es poden realitzar processos de selecci, que vnen regulats per l'EBEP i el decret legislatiu 1/1997: -Oposici: Es tracta de la realitzaci de les proves que es determinin sense tenir en compte, en cap cas, els mrits. -Concurs: Es tenen en compte els mrits i no el concurs. La prpia legislaci ja especifica que s un tipus de selecci de carcter excepcional i noms per als grups A1 i A2, i sempre que s'especifiqui en la Relaci de llocs de treball. -Concurs-oposici: Es tracta de la realitzaci d'unes proves sumades als mrits. En aquest cas, hi ha una diferncia entre l'EBEP i la normativa catalana, ja que l'EBEP permet que els mrits puguin arribar a valdre fins a un 50% de la puntuaci total del concurs-oposici; la normativa catalana, preveu, com a mxim un 33%. El tipus de procs de selecci escollit ve reflectit a la convocatria. Segons les instruccions de la Generalitat, s preferible l's del sistema de concurs-oposici, mentre que l'EBEP no n'especifica cap, per, per contra, s que especifica que aquest sistema sols es podr usar en virtut de llei. De la mateixa manera, la convocatria pot especificar la necessitat que hi hagi un perode de proves, que no t carcter selectiu, sin que ha de servir perqu el nou funcionari s'habitu a la feina. Tamb pot especificar, sempre que no parlem d'un procs de selecci per concurs, la necessitat de superar un curs de formaci selectiu el qual, si no se supera, no permet l'adquisici de la condici de funcionari, tan sols per als grups A1 i A2. Prdua de la condici de funcionari Segons l'EBEP, tot i que falten encara alguns desenvolupaments formals en aquesta matria, hi ha 5 possibilitats en les quals es pot perdre la condici d'empleat de la funci pblica. -Renncia: Ha de ser per escrit i acceptada via un acte administratiu exprs per l'administraci pblica. A ms a ms, aquesta mai no pot acceptar-la durant la tramitaci d'un procediment disciplinari, sigui per la via administrativa o la judicial. La seva acceptaci, no inhabilita per a un nou accs, tot i que la persona que ha renunciat ha de tornar a comenar tot el procs. -Prdua de nacionalitat: Noms aplicable a aquelles persones que pels motius que sigui perden la nacionalitat per la qual van ingressar. Si es torna a obtenir, la persona s rehabilitada en el seu crrec. No s

PART GENERAL

91

aplicable als espanyols d'origen, ja que d'acord amb el que diu l'article 11 de la Constituci Espanyola, cap espanyol pot ser privat de la seva nacionalitat. -Jubilaci forosa: L'EBEP permet allargar la vida laboral fins als 70 anys d'edat, el nombre d'anys que vulgui el membre de la funci pblica. De tota manera, l'administraci ha d'acceptar-ho en un acte exprs. -Separaci del servei: Quan per resoluci sancionadora administrativa ferma es perd la condici funcionari, aquesta prdua s de carcter vitalici i l'interessat ja no pot tornar a ingressar a la funci pblica, en cap de les seves modalitats territorials. s l'nica sanci dins del dret espanyol que t carcter vitalici. -Inhabilitaci: Quan per sentncia judicial ferma, la persona s inhabilitada per a exercir funcions dins la funci pblica. La rehabilitaci s possible, per de carcter excepcional, i sempre a petici de l'interessat, qui ha d'obrir un procediment administratiu amb una sollicitud a l'administraci demanant-ho. En cas de produir-se silenci administratiu, aquest sempre s negatiu. CAPTOL 6 Adquisici i prdua de la condici de funcionari i jubilaci Secci 1 Adquisici Article 229 La condici de funcionari de les entitats locals s'adquireix mitjanant el compliment successiu dels requisits segents: a) Superar el sistema de selecci i, si s'escau, el curs de formaci. b) Ser nomenat per l'autoritat competent. c) Jurar o prometre complir les lleis vigents en el compliment de les funcions que li siguin atribudes. d) Prendre possessi del lloc de treball en el termini reglamentari. Secci 2 Prdua Article 230 220.1 La condici de funcionari de l'Administraci local es perd: a) Per renncia escrita de l'interessat. b) Com a conseqncia de la sanci disciplinria que impliqui la separaci del servei. c) Per pena principal o accessria d'inhabilitaci absoluta o especial per al crrec pblic. d) Per prdua de la ciutadania espanyola. e) Per jubilaci forosa, ja sigui per edat o per incapacitat, o voluntria. f) Per defunci. g) Per manca de reingrs al servei actiu dintre del termini legal dels funcionaris en situaci d'excedncia voluntria per inters particular. 220.2 La renncia a la condici de funcionari no inhabilita per a un nou ingrs en la funci pblica de l'entitat local de qu es tracti. 220.3 La renncia a la condici de funcionari s'haur de formular individualment i per escrit davant l'rgan que resulti competent per al nomenament, i no ser efectiva fins que no sigui admesa. L'admissi pot ajornar-se temporalment noms per necessitats del servei. 220.4 La prdua de la condici de funcionari per separaci del servei t carcter definitiu, sens perjudici dels supsits de rehabilitaci. 220.5 En el cas de recuperaci de la nacionalitat espanyola, es pot sollicitar tamb la recuperaci de la qualitat de funcionari de l'Administraci local. 220.6 La comunicaci de la renncia a la condici de funcionari i la sollicitud de recuperaci d'aquesta condici per la correlativa recuperaci de la nacionalitat espanyola, les ha de resoldre el president de l'entitat en el termini de deu dies. Si en aquest termini no es dicta resoluci expressa, la comunicaci de la renncia s'ha d'entendre acceptada i la sollicitud de recuperaci de la condici de funcionari s'ha de considerar desestimada. Article 231 L'extinci de la relaci funcionarial implica la prdua de tots els drets, excepte els de carcter passiu que corresponen al funcionari o a la seva famlia, que s'han d'acreditar a partir de la data de jubilaci o defunci, respectivament

PART GENERAL

92

20. Drets i deures del personal al servei de lAdministraci publica. El sistema retributiu. Situacions administratives. Regim dincompatibilitats del personal al servei de lAdministraci publica. TTOL 5 Rgim estatutari CAPTOL 1 Drets i deures Secci 1 Drets Article 135 Els funcionaris gaudeixen del lliure exercici dels drets i llibertats sindicals, d'acord amb la legislaci en aquesta matria, i en particular respecte de: -La consulta i la negociaci de les condicions de treball. -L'exercici del dret de vaga. -La participaci en els rgans de representaci collectiva. -L'elecci dels seus representants mitjanant sufragi universal directe, igual i secret. Article 136 Les entitats locals han de protegir el seu personal en l'exercici de les seves funcions, i li han d'atorgar la consideraci social deguda a la seva condici i a la dignitat del servei pblic. Article 137 Els funcionaris tenen el dret de ser assistits i protegits per l'entitat local envers qualsevol amenaa, ultratge, calumnia, injria, difamaci i, en general, envers qualsevol atemptat contra la seva persona o els seus bns, per ra de l'exercici de les seves funcions. Article 138 138.1 Els funcionaris tenen el dret de romandre en el lloc de treball sempre que les necessitats ho permetin. Si haguessin de prestar serveis en una altra localitat, tindran dret a les indemnitzacions reglamentries. 138.2 Cap funcionari no pot ser privat de la seva ocupaci en propietat, si no s per les causes i amb les garanties legals i reglamentries exigides. 138.3 El dret al crrec s'assegura al funcionari, sens perjudici de la seva adscripci a uns o altres llocs de treball, efectuada dintre de les seves competncies respectives pels diferents rgans competents en matria de funcionaris pblics locals. Els funcionaris estan assistits del dret a la inamovibilitat en la residncia en la mesura que el servei ho permeti. Article 139 Els funcionaris de l'Administraci local tenen dret a gaudir de les possibilitats de carrera administrativa i de promoci interna previstes a la normativa vigent. Article 140 Els funcionaris de l'Administraci local tenen el dret d'assistir a cursos de formaci i perfeccionament amb la periodicitat i les caracterstiques i condicions d'accs que s'estableixin. Article 141 Els funcionaris tenen dret a participar en la millora de l'administraci de l'entitat local mitjanant un sistema d'iniciatives i suggeriments. Article 142 142.1 Els funcionaris de l'Administraci local tenen dret a ser retributs d'acord amb el lloc de treball que ocupen i el grau personal que els correspon i tenen dret a ser protegits pel sistema de previsi social que correspongui. 142.2 Els drets passius dels funcionaris de l'Administraci local es regeixen per la seva legislaci especfica, que ha de ser homologada a la normativa general dels funcionaris civils de l'Estat. Article 143 Els funcionaris de l'Administraci local tenen dret a gaudir de les vacances, els permisos i les llicncies previstos. Secci 2 Deures i responsabilitats Article 152 El personal al servei de les entitats locals t els deures segents: a) Respectar i complir la Constituci, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i les altres disposicions que afecten l'exercici de les seves funcions. b) Complir estrictament, imparcialment i eficament les obligacions prpies del seu lloc de treball, complir les ordres rebudes que es refereixen al servei i formular, si escau, els suggeriments que cregui oportuns. Si les ordres sn, segons el seu criteri, contrries a la legalitat, pot sollicitar-ne la confirmaci per escrit i, un cop rebuda, pot comunicar immediatament per escrit la discrepncia al cap superior, el qual decidir. En cap cas no es compliran les ordres que impliquin comissi de delicte. c) Guardar reserva total respecte als assumptes que coneix per ra de les seves funcions, excepte quan es cometin irregularitats i el suport jerrquic un cop advertit no les esmeni. d) Comportar-se en les relacions amb els administrats amb la mxima correcci i procurar en tot moment de prestar el mxim d'ajut i d'informaci al pblic. e) Esforar-se per facilitar i exigir als subordinats el compliment de les seves obligacions, mitjanant les instruccions i les ajudes que calgui, i mantenir en tot moment la cordialitat amb ells i amb els seus companys.

PART GENERAL

93

f) Procurar al mxim el propi perfeccionament professional utilitzant els mitjans que amb aquesta finalitat posa l'entitat local a disposici del seu personal. g) Complir estrictament la jornada i l'horari de treball, en funci de la millor atenci dels administrats, dels objectius assenyalats en els serveis i del bon funcionament d'aquests. Article 153 El personal al servei de les entitats locals no pot ser obligat a residir a la localitat on treballa, llevat dels casos en qu per ra del servei el deure de residncia sigui convenient. Aix no pot ser obstacle per a l'estricte compliment de la jornada i l'horari de treball. Article 154 El personal al servei de les entitats locals t el deure de no intervenir en procediments administratius quan hi hagi motius d'abstenci establerts legalment. Article 155 Els deures previstos en aquesta secci que impliquin garantia de tercers sn exigibles tamb al personal de les administracions locals. Article 156 El personal al servei de les entitats locals s responsable de la bona gesti dels serveis encomanats i ha de procurar resoldre per iniciativa prpia les dificultats que trobi en el compliment de la seva funci. Aquesta responsabilitat no exclou la que pugui correspondre als seus superiors jerrquics. Article 157 Sens perjudici de la seva responsabilitat pel funcionament dels serveis pblics regulada a l'article 106.2 de la Constituci i del deure de rescabalar els danys causats, les entitats locals poden dirigir-se contra el funcionari que en sigui la causa, en l'mbit de la legislaci vigent, per culpa greu o per ignorncia inexcusable, mitjanant la instrucci de l'expedient corresponent, amb audincia a l'interessat. Igualment es pot procedir si, per falta greu o per ignorncia inexcusable, es produeixen danys o perjudicis als bns o als drets de les entitats locals. Article 158 Els particulars poden exigir al personal a qu es refereix aquest Reglament, mitjanant el procs declaratiu corresponent, el rescabalament dels danys causats a les seves persones o bns, si s'han produt per culpa greu o per ignorncia inexcusable. Article 159 El que disposen els articles 157 i 158 d'aquest Reglament s'entn que s sens perjudici de posar els fets en coneixement de la jurisdicci competent per si poguessin ser constitutius d'infracci penal. Introducci El sistema retributiu de lAdministraci de la Generalitat es basa en una srie de principis entre els quals destaquen lajustament, sempre que sigui possible, a lentorn socioeconmic de Catalunya i el principi que els llocs de treball que requereixin el mateix nivell de titulaci, tinguin el mateix grau de dificultat i responsabilitat, unes condicions de treball semblants i, quan nhi hagi, el mateix complement especfic. Lesretribucions dels funcionaris es classifiquen en bsiques i complementries, i tenen carcter fix i peridic. Les retribucions bsiques sn les que retribueixen el personal funcionari segons ladscripci del seu cos o escala a un determinat subgrup o grup de classificaci professional (en el supsit que aquest no tingui subgrup) i la seva antiguitat en aquest. Dacord amb lEBEP, les retribucions complementries sn les que retribueixen les caracterstiques del lloc de treball, la carrera professional i el desenvolupament, el rendiment i els resultats a qu ha arribat el funcionari. Les retribucions del personal laboral sestableixen en el conveni collectiu daplicaci, que, per al personal de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, s el VI Conveni collectiu nic dmbit de Catalunya del personal laboral de la Generalitat de Catalunya, amb el lmit sempre de lincrement de la massa salarial que es fixa en la llei de pressupostos per a cada exercici pressupostari. Els conceptes retributius del personal funcionari i inter estan regulats per la Llei 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut bsic de lempleat pblic, i pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 doctubre, i es divide ixen en retribucions bsiques i retribucions complementries. Pel que fa a lestructura i les normes de confecci de les nmines, cal atenir -se a les instruccions que dicti el Departament dEconomia i Finances de la Generalitat de Catalunya i a les disposions a aquest efecte de la llei de pressupostos de la Generalitat de cada exercici. Dacord amb el TULFP, els funcionaris tenen dret a gaudir durant cada any complet de servei actiu dunes vacances retribudes dun mes o dels dies que en proporci els corresponguin si el temps realment treballat s menor. LEBEP assegura, amb carcter de norma bsica, el dret a gaudir, com a mnim, dunes vacances retribudes de vint idos dies hbils durant cada any natural, o dels dies que corresponguin si el temps de servei durant lany s menor. Dacord amb el Decret legislatiu 1/1997, de 31 doctubre, es poden concedir els permisos i les llicncies segents: un dia de perms per traslladar -se de domicili sense canvi de residncia; un dia de perms per a exmens final s en centres oficials i, per a altres proves definitives davaluaci i alliberadores en els centres esmentats, el temps indispensable per fer-les; el perms per a deures inexcusables de carcter pblic o personal, que durar el temps indispensable per complir els deures esmentats; nou dies lany, com a mxim, de perms per a assumptes personals sense justificaci (lEBEP disposa que, a ms dels dies de lliure disposici

PART GENERAL

94

que estableixi cada administraci pblica, els funcionaris tenen dret a gaudir de dos di es addicionals en complir el sis I. Retribucions i nmines 1.1. Principis i marc normatiu 1.2. Conceptes retributius 1.2.1. Del personal funcionari 1.2.2. Del personal laboral 1.3. Nmines 1.3.1. Acreditaci de les retribucions 1.3.2. Liquidaci per dies 1.3.3. Supsits de reducci de jornada 1.3.4. Acreditaci de les pagues extraordinries 1.3.5. Supsits de canvi de lloc de treball II. Vacances, llicncies i permisos 2.1. Vacances 2.2. Llicncies i permisos, regulats en el text nic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci pblica, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 doctubre 2.3. Llicncies i permisos que regula lEstatut bsic de lempleat pblic III. Mesures de conciliaci de la vida personal, laboral i familiar, regulades a la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administra cions pbliques de Catalunya 3.1. Supsits dexcedncia voluntria 3.2. Permisos 3.3. Reducci de jornada IV. Prevenci de riscos laborals a les administracions pbliques V. Mesures digualtat doportunitat per ra de gnere VI. Situacions administratives, incompatibilitats, responsabilitat i rgim disciplinari 6.1. Situacions administratives 6.1.1. Servei actiu 6.1.2. Modalitats dexcedncia voluntria 6.1.3. Serveis en altres administracions 6.1.4. Serveis especials 6.1.5. Suspensi docupaci 6.1.6. Expectativa de destinaci 6.1.7. Excedncia forosa 6.1.8. Excedncia per violncia de gnere I. El sistema retributiu 1. Conceptes retributius del personal funcionari Els conceptes retributius del personal funcionari i inter estan regulats per la Llei 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut bsic de lempleat pblic, i pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 doctubre. Els conceptes retributius es divideixen en retribucions bsiques i retribucions complementries: 1.1. Retribucions bsiques El sou s una quantitat corresponent a cada grup de titulaci en qu es classifiquen els cossos, les escales i les categories de funcionaris. Es fixa atenent lndex de proporcionalitat assignat a cada un dels grups en qu sorganitzen els cossos de la Generalitat. El sou dels funcionaris del grup superior de classificaci no pot excedir ms de tres vegades el sou dels funcionaris del grup inferior. Els triennis. Es tracta duna quantitat que s igual per a cada subgrup o grup de classificaci professional, en el supsit que aquest no tingui subgrup, i es percep per cada tres anys de serveis. Per al cmput dels triennis que sha de percebre, li sn reconeguts la totalitat de serveis prestats en qualsevol Administraci pblica, encara que la prestaci la dugus a terme sense tenir la condici de funcionari o funcionria de carrera, sin deventual, inter, personal laboral o funcionari en prctiques. Pagues extraordinries. Sn dues pagues a lany, que es perceben els mesos de juny i desembre. Limport de cadascuna s duna mensualitat de les re tribucions bsiques i del complement de destinaci. 1.2. Retribucions complementries Segons lEstatut bsic de lempleat pblic, la quantia i estructura de les retribucions complementries shan destablir en les corresponents lleis de cada Administraci pblica atenent, entre daltres, els factors segents: a) la progressi a qu arriba el funcionari o funcionria dintre del sistema de carrera administrativa; b) lespecial dificultat tcnica, responsabilitat, dedicaci, incompatibilitat exigible per al desenvolupament de determinats llocs de treball o les condicions en qu es desenvolupa el treball;

PART GENERAL

95

c) el grau dinters, iniciativa o esfor amb que el funcionari o funcionria desenvolupa el seu treball i el rendiment o resultats obtinguts; d) els serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball. El Decret legislatiu 1/1997, de 31 doctubre, estableix com a retribucions complementries les segents: El complement de destinaci correspon al nivell del lloc de treball que socupa. Aquest complement ha de figurar en les relacions de llocs de treball i s igual per a tots els llocs compresos en un mateix nivell. El complement especfic est destinat a retribuir les condicions particulars dalguns llocs de treball en atenci a les especials di ficultats tcniques, el grau de dedicaci, responsabilitat, incompatibilitat, perillositat i penositat. Es tracta dun complement que ha de figurar a les relacions de llocs de treball; satribueix un nic complement a cada lloc de treball, que varia en funci dels factors concurrents. Des de lany 2007 el complement especfic es va incrementant anualment amb lobjectiu que a 31 de desembre de 2009 es percebi en 14 pagues lany, dotze de les quals seran ordinries i dues addicionals en els mesos de juny i de sembre. El complement de productivitat t com a finalitat retribuir lespecial rendiment, lactivitat extraordinria i linters o iniciativa amb qu el funcionari o funcionria desenvolupi la seva activitat. Es tracta dun complement de caire subjectiu o individual. El responsable de la gesti de cada programa de despesa, dins les dotacions pressupostries corresponents, determina dacord amb la normativa establerta a la Llei de pressupostos la quantitat individual que correspongui a cada funcionari/ria. Gratificacions per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, que en cap cas no poden ser de quantia fixa ni peridiques en el dret a percebre -les. Les hores extraordinries no poden superar, habitualment, el lmit fixat reglamentriament. Indemnitzacions per ra de serveis: de conformitat amb la seva regulaci especfica, donen origen a indemnitzaci les comissions de servei amb dret a indemnitzaci, els desplaaments dins el terme municipal per ra de servei, els trasllats de re sidncia i l'assistncia a sessions de consells, comissions i altres rgans collegiats similars, aix com participaci en tribunals doposicions i concursos. 2. Conceptes retributius del personal laboral 2.1. Salari base. s la part de la retribuci mensual del treballador fixada en funci del grup i la categoria professional a qu pertany. 2.2. Complement de grup. Aquest complement sabona per la preparaci i capacitaci professional de cadascun dels grups professionals. 2.3. Complement de conveni. s un complement ad personam que retribueix les diferncies salarials existents entre el sou base ms el complement de grup i el salari real que els treballadors estaven percebent abans de lentrada en vigor del I Conveni nic del personal laboral. 2.4. Complement dantiguitat s un complement que sabona per cada 3 anys de serveis complets. Sabona a partir del primer dia del mes segent al de la data en qu es compleix el venciment del trienni corresponent. A diferncia del personal funcionari, el personal laboral percep la totalitat dels seus triennis amb limport corresponent al grup dadscripci que t en cada moment amb independncia del grup que tingus quan va perfeccionar el trienni. 2.5. Pagues extraordinries Es perceben dues pagues a lany, una al mes de juny i laltra al mes de desembre, i inclouen el sou base i el complement dantiguitat. 2.6. Altres complements: Plus de diumenges i festius Plus de nocturnitat Plus de rotaci de torns Complement de penositat, toxicitat i perillositat Complement de comandament Complement de lloc de treball Complement de productivitat Hores extraordinries 3. Nmines Dins la regulaci en matria delaboraci de nmines sn destacables els aspectes segents: Acreditaci de les retribucions: La quantia de les remuneracions dels funcionaris es basa en la normativa pressupostria que sigui aplicable cada any. Les retribucions bsiques i complementries que es meritin amb carcter fix i periodicitat mensual shan de fer efectives per mensualitats completes, i dacord am b la situaci del personal funcionari referent al primer dia hbil del mes que correspongui. Quan la liquidaci daquestes retribucions correspongui de fer -les per dies, es consideraran els dies realment treballats sobre la base de la retribuci anual. El clcul de les retribucions que shan de liquidar normativament per dies sha defectuar tenint en compte el nombre de dies naturals del mes o perode corresponent. Noms es liquidar per dies en els casos segents: En el mes de presa de possessi de la primera destinaci en un cos o escala, en el dereingrs al servei actiu i en el dincorporaci per finalitzaci de llicncies sense dret a retribuci.

PART GENERAL

96

 En el mes dinici de llicncies sense dret a retribuci. En el mes en qu es produeixi un canvi de lloc de treball que comporti una adscripci a una administraci pblica diferent de lAdministraci de la Generalitat, encara que no impliqui cap canvi de situaci administrativa. En el mes de cessament en el servei actiu, incloent -hi el derivat dun canvi de cos o descala. No obstant aix, si el motiu del cessament s la mort, la jubilaci o el retir del funcionari o funcionria incls en el rgim de classes passives de lEstat o en qualsevol altre rgim de pensions pbliques que sacrediten per mensualitats c ompletes des del primer dia del mes segent del naixement del dret, la liquidaci de les retribucions no sha defectuar per dies de servei actiu, sin comptant el mes complet en el qual sha produt el fet causant del cessament. Quan en supsits com ara l anterior sigui necessari efectuar la liquidaci per dies, se seguir el criteri de clcul segent de les remuneracions: es dividir la remuneraci mensual total pels dies daquell mes. Un cop es tingui la relaci sou/dia, es faran les deduccions oportunes basant-se en els dies en qu no shagin prestat serveis. Les pagues extraordinries shan dacreditar els mesos de juny i desembre i, dacord amb la situaci i els drets del funcionari o funcionria, els dies 1 de juny i 1 de desembre, llevat dels casos segents: Quan el temps de serveis prestats fins al dia en qu es meriti la paga extraordinria no comprengui la totalitat dels sis mesos immediats anteriors als mesos de juny o desembre, limport de la paga extraordinria es reduir proporcionalment, segon s el temps transcorregut sense prestaci de serveis. Si sha fet jornada de treball reduda durant els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny o desembre, limport de la paga extraordinria ha de tenir la reducci corresponent. Els funcionaris en servei actiu que es trobin, en el moment de fer efectiva la paga, en situaci de llicncia sense dret a retribuci, meritaran la corresponent paga extraordinria, per la quantia es veur reduda proporcionalment al temps que hagin treballat en el perode corresponent a cadascuna de les pagues. Si es produeix un canvi de lloc de treball que comporta una adscripci a una administraci pblica diferent de lAdministraci de la Generalitat, encara que no impliqui un canvi de situaci administrativa, la paga extraordinria sha dacreditar el mes en qu es fa el canvi. Si es produeixi el cessament en el servei actiu, lltima paga extraordinria es meritar el dia del cessament amb referncia a la situaci i els drets del funcionari o funcionria en aquella data, per amb una quantia proporcional al temps de serveis efectivament prestat. No obstant aix, si el cessament es produeix per jubilaci, mort o retir i el funcionari o funcionria es troba incls en el rgim de classes passives de lEstat o qualsevol altre rgim de pensions pbliques, pel que fa a la paga extraordinria no shan de comptar els dies de servei actiu, sin el mes complet. El perode corresponent a cadascuna de les pagues extraordinries comprn els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny i desembre. Si el temps de serveis prestats s inferior a sis mesos, els perodes, a lefecte de liquidaci, resten establerts de la manera segent: a) paga extraordinria de juny: perode des de l1 de desembre fins al 31 de maig immediatament anterior; b) paga extraordinria de desembre: perode des de l 1 de juny fins al 30 de novembre immediatament anterior. Pel que fa a les aportacions en matria de previsi social, cal diferenciar segons que el funcionari o funcionria estigui enquadrat din s el rgim general de la Seguretat Social o b en el sistema de classes passives i mutualisme administratiu. En tots dos casos shan de descomptar les quantitats especfiques previstes reglamentriament. VI. Situacions administratives, incompatibilitats i responsabilitat i rgim disciplinari 1. Situacions administratives 1.1. Servei actiu Es troba en situaci de servei actiu el funcionari o funcionria que ocupa una plaa dotada pressupostriament i desenvolupa un lloc de treball, o que es t roba en situaci de disponibilitat, de comissi de serveis, de llicncia o de permisos, els quals comporten la reserva del lloc de treball. El supsit de disponibilitat es dna quan un funcionari o funcionria cessa en un lloc de treball i encara no ha obtingut la destinaci en un altre lloc. 1.2. Excedncia voluntria Lexcedncia voluntria significa el cessament temporal de la relaci de treball, sense dret a percebre cap tipus de retribuci. Es pot concedir a petici del funcionari o funcionria i ca l la concurrncia dun seguit de requisits. El temps durant el qual sest en excedncia voluntria no computa a lefecte de triennis, grau i drets passius, ni suposa la reserva de plaa i de destinaci, excepte en el casos dexcedncia per tenir cura dun /a fill/a o per tenir cura de familiars. Lexcedncia voluntria pot ser: a) Per inters particular: es concedeix a petici del funcionari o funcionria i s necessari haver prestat serveis efectius en qualsevol de les administracions pbliques durant els c inc anys immediatament anteriors. No es pot estar en aquest tipus dexcedncia menys de dos anys seguits. b) Per tenir cura dun/a fill/a: es pot sollicitar en qualsevol moment a partir del naixement o de la sentncia o la resoluci judicial de constituci de ladopci o lacolliment. T una durada mxima de tres anys, a comptar de la data del naixement o de la sentncia o la resoluci judicial en el cas dacolliment o adopci. El perode dexcedncia computa als efectes de reconeixement de triennis, de cons olidaci del grau personal i del sistema de previsi o drets passius. Aix mateix, durant tot el perode dexcedncia la persona afectada t dret a la reserva del lloc de treball amb destinaci definitiva.

PART GENERAL

97

c) Per tenir cura de familiars: es pot sollicitar p er tenir cura dun familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat incls, amb la condici que no es pugui valer i que no pugui exercir cap activitat retribuda. Pot sser atorgada per un perode mnim de tres mesos i mxim de tres anys. El perode concret dexcedncia s determinat segons lacreditaci del grau de dependncia i la durada estimada daquesta. Els efectes daquesta situaci en relaci amb els triennis, la consolidaci del grau personal i el sistema de previsi o drets passius i la reserva de lloc de treball sn els mateixos que els establerts per a lexcedncia per tenir cura dun fill. d) Per incompatibilitats: es concedeix si els funcionaris pblics es troben en situaci de Server actiu en un altre cos o una altra escala de qualsevol de les administracions pbliques o passen a prestar serveis en organismes o entitats del sector pblic, sempre que no els correspongui de quedar en una altra situaci i llevat que hagin obtingut lautoritzaci pertinent de compatibilitat, dacord amb la le gislaci dincompatibilitats. e) Per al manteniment de la convivncia: es pot sollicitar, per una durada mnima de dos anys i mxima de quinze anys, si el cnjuge o la cnjuge o el convivent o la convivent ha de residir en un altre municipi perqu hi ha obt ingut un lloc de treball estable. El perode dexcedncia no computa als efectes de triennis, de grau personal i de drets passius, ni comporta la reserva de la destinaci. f) Incentivada: el Govern pot aprovar mesures especfiques per incentivar lexcedncia voluntria, les quals en determinen lmbit daplicaci, els incentius i les condicions i requisits que han de donar -se per poder sollicitarla. Impedeix ocupar llocs de treball en el sector pblic, amb cap tipus de relaci funcionarial o contractual, ja sigui de naturalesa laboral o administrativa. 1.3. Serveis en altres administracions Els funcionaris en actiu, propis o integrats en cossos, escales o places singulars de lAdministraci de la Generalitat o de les entitats locals que, mitjanant els sist emes de provisi de llocs de treball o per transferncia de serveis, passin a ocupar amb carcter permanent llocs de treball adequats als llocs propis del cos o de lescala en altres administracions, queden en situaci de serveis en altres administracions pbliques, respecte a la Generalitat o respecte a lentitat local corresponent. Sels aplica el rgim estatutari vigent de lAdministraci pblica on presten serveis. No dna dret a reserva de plaa ni destinaci. Els funcionaris procedents daltres admin istracions pbliques que han accedit a la Generalitat i no estan integrats en cossos, escales o places singulars daquesta Administraci, cessen totalment en la seva vinculaci amb la Generalitat si passen a prestar serveis amb carcter permanent en una altra Administraci pblica. 1.4. Serveis especials Entre daltres, donen lloc a la declaraci de serveis especials: Ladquisici de la condici de funcionaris al servei dorganitzacions internacionals o supranacionals. Lautoritzaci a prestar serveis o collaborar amb organitzacions no governamentals (ONG) que desenvolupin programes de cooperaci, o a complir missions per perodes superiors a sis mesos en organismes internacionals, governs o entitats pbliques estrangeres o en programes de cooperaci nacionals o internacionals. El nomenament per ocupar crrecs poltics a la Generalitat de Catalunya, al Govern de lEstat o en altres comunitats autnomes. La designaci per les Corts Generals per formar part dels rgans constitucionals o daltres rgans lelecci dels quals correspon a les cambres. Laccs a la condici de diputats o senadors de les Corts Generals o de membres del Parlament de Catalunya, llevat del cas que, respectant les normes dincompatibilitat, desitgin continuar en actiu. Locupaci de crrecs electius retributs i de dedicaci exclusiva en les corporacions locals o en llocs classificats com a personal eventual i no optin per continuar en actiu. El nomenament per a qualsevol crrec de carcter poltic que sigui incompatible amb lexercici de la funci pblica. El compliment del servei militar o una prestaci substitutiva equivalent. Ladscripci als serveis del Tribunal Constitucional o del Defensor del Poble. Ladquisici de la condici de personal al servei del Parlament i del Sndic de Greuges. Lelecci com a membres del Parlament Europeu. Als funcionaris en situaci de serveis especials, sels computa el temps que romanguin en aquesta situaci, a lefecte de consolidaci del grau personal, dels triennis i dels drets passius, i tenen dret a la reserva de plaa o de destinaci, quan saccedeixi a aquesta situaci des del servei actiu. 1.5. Suspensi docupaci La suspensi docupaci dun funcionari o funcionria, que pot ser provisional o ferma, es declara dofici si ho determina l autoritat o lrgan competent, com a conseqncia dun procediment judicial o disciplinari que si li hagi instrut. Comporta la privaci temporal de les funcions. El temps de suspensi per sanci disciplinria no pot excedir el mxim assenyalat per a aquest tipus de sanci (sis anys per falta molt greu). Durant aquest perode, el funcionari o funcionria no t dret a cap retribuci i queda privat dels drets inherents a la seva condici. Mentre dura la situaci de suspensi, el funcionari percep provisional ment les retribucions bsiques. 1.6. Expectativa de destinaci Els funcionaris als quals sha suprimit el lloc de treball com a conseqncia duna redistribuci defectius o daltres mesures de racionalitzaci de lorganitzaci administrativa i de personal que no hagin obtingut

PART GENERAL

98

destinaci, poden ser declarats en situaci dexpectativa de destinaci. En aquesta situaci, els funcionaris perceben les retribucions bsiques, el complement de destinaci del grau personal i el 50% del complement especfic del lloc de treball que desenvolupaven abans de passar a aquesta situaci. Per a la resta defectes, el temps que es roman en aquesta situaci dexpectativa de destinaci sequipara a la situaci de servei actiu. 1.7. Excedncia forosa Es declara lexcedncia forosa en els casos segents: Si, dacord amb els procediments legalment vigents, es produeix una reducci de llocs de treball i no s possible de mantenir els funcionaris afectats en servei actiu per manca de llocs vacants amb dotaci pressupostria . Si un/a funcionari/ria que ha estat declarat en situaci de suspensi ferma sollicita el reingrs, pel fet dhaver complert la sanci imposada, i aquest no s possible per manca de vacant amb dotaci pressupostria. Quan, estant en expectativa de desti naci, sincompleixen les obligacions descrites. Els funcionaris que es trobin en situaci dexcedncia forosa tenen dret a percebre les retribucions bsiques. A ms, el temps durant el qual sest en excedncia forosa s computable a lefecte de drets passius, triennis i grau personal. 1.8. Excedncia per violncia de gnere Satorga a les dones vctimes de la violncia de gnere pel temps que sollicitin. El perode dexcedncia computa als efectes de reconeixement de triennis, de consolidaci del g rau personal i del sistema de previsi o drets passius i comporta la reserva del mateix lloc de treball durant sis mesos, sens perjudici que es pugui ampliar aquest termini, dacord amb el que desposa la normativa sobre violncia de gnere. Dacord amb lE BEP article 89.5, la reserva del mateix lloc de treball es pot prorrogar per tres mesos ms fins a un mxim de divuit mesos i durant els dos primers mesos daquesta excedncia la funcionria tindr dret a percebre les seves retribucions ntegres i, si es cau, les prestacions familiars per fill/a al seu crrec. 2. Incompatibilitats En el marc de la legislaci bsica de lEstat, i dacord amb les competncies prpies de la Generalitat, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 21/1987, de 26 de novembr e, dincompatibilitats del personal de lAdministraci de la Generalitat. 2.1. Activitats compatibles Dacord amb la Llei 21/1987, de 26 de novembre, es consideren compatibles, cosa que implica que no estan subjectes a incompatibilitats i no cal sollici tar-ne la compatibilitat per exercir -les, les activitats segents: a) Les derivades de ladministraci del patrimoni personal o familiar, llevat que versi sobre activitats directament relacionades amb les que es desenvolupen al departament, organisme, entitat o empresa pblica de destinaci; que formi part de consells dadministraci dempreses lactivitat de les quals estigui directament relacionada amb la que es desenvolupa al departament de destinaci; que tingui qualsevol crrec en empreses concessionries o contractistes o b participaci superior al 10% del seu capital; que suposi lexercici dactivitats en assumptes en qu intervingui, hagi intervingut en els ltims anys o hagi dintervenir-hi per ra del servei. b) La participaci en seminaris, cursos o conferncies en centres oficials destinats a la formaci de funcionaris, si no tenen carcter permanent o habitual i no superen les setanta - cinc hores anuals. c) La participaci en tribunals o rgans de selecci per a lingrs en les administracions pbliquestribunals qualificadors de proves selectives. d) La participaci en exmens, proves o avaluacions efectuades pel personal docent, si sn diferents de les que li corresponen habitualment. e) Lexercici del crrec de president, vocal o membre de les juntes rec tores de mutualitats o patronals de funcionaris, sempre que no sigui retribut. f) La producci o creaci literries, artstiques, cientfiques o tcniques o la collaboraci en publicacions, sempre que no soriginin com a conseqncia duna relaci de treba ll o prestaci de serveis. g) La participaci ocasional en colloquis i programes en qualsevol mitj de comunicaci, i la collaboraci i assistncia a congressos, seminaris, conferncies, sempre que no soriginin com a conseqncia duna relaci de treball o prestaci de serveis. h) La realitzaci de treballs cientfics, tcnics o artstics i el desenvolupament de cursos despecialitzaci. 2.2. Compatibilitat amb activitats pbliques La llei parteix del principi general de la dedicaci del personal a un sol lloc de treball i, per tant, noms pot tenir un segon lloc de treball o activitat en el sector pblic si ho exigeix linters del mateix servei pblic. Desprs denunciar el principi general, la llei preveu un seguit dexcepcions en qu s posible desenvolupar un segon lloc de treball o activitat en el sector pblic, i sen pot autoritzar la compatibilitat: a) En lmbit docent: professorat universitari associat en rgim de dedicaci a temps parcial i amb una durada determinada; catedrtics, professorat universitari i catedrtics descoles universitries i professorat titular descoles universitries dinfermeria, per ocupar un segon lloc en el sector pblic sanitari o de carcter exclusivament dinvestigaci en centres pblics de recerca en la seva especialitat i a temps parcial; com a principi general es considera que existeix inters pblic si es tracta dun segon lloc de treball directament relacionat amb les tasques docents del treball principal o b si lactivitat docent est directament relacionada amb el lloc de treball principal.

PART GENERAL

99

b) Crrecs electius. Es pot compatibilitzar lexercici duna activitat o funci pblica amb lexercici del crrec de membre de les assemblees legislatives de les comunitats autnomes, en els termes que estableix la llei, i el de membre de les corporacions locals, excepte els crrecs retributs i de dedicaci exclusiva. Noms es pot rebre la retribuci corresponent a una de les activitats, sens perjudici de les dietes, indemnitzacions o assistncies que corresponguin a l altra activitat. c) En els casos excepcionals dexercici dactivitats dinvestigaci o dassessorament, de carcter no permanent, que no corresponguin a les funcions de personal adscrit a les respectives administracions pbliques. d) En els supsits que, per ra dinters pblic, ho determini expressament el Govern es podr autoritzar la compatibilitat per desenvolupar un segon lloc de treball o activitat en el sector pblic. e) La pertinena a un o dos consells dadministraci o rgans de govern dent itats o empreses pbliques o privades en representaci del sector pblic llevat que la pertinena ho sigui en virtut del crrec o aix ho determini el Govern. En aquests casos noms es poden percebre dietes i indemnitzacions per assistncia en quantia anu al no superior al 30% de les retribucions brutes de la persona afectada. f) La percepci de pensi de jubilaci s incompatible amb el desenvolupament dun lloc de treball en el sector pblic. No obstant aix, en lmbit laboral s que ser compatible la pensi de jubilaci parcial amb un lloc de treball a temps parcial. La Llei 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut bsic de lempleat pblic en endavant, EBEP , possibilita la jubilaci parcial del personal funcionari en els termes previstos en el sistema d e Seguretat Social corresponent, per tant, s de preveure la modificaci de la prohibici legal esmentada. 2.3. Efectes i limitacions retributives Aquells persones que per qualsevol ttol accedeixen a un nou lloc de treball del sector pblic que sigui incompatible amb el que ocupen, han doptar per un daquests abans de la presa de possessi. Si no ho fan en el termini esmentat, sentn que opten pel lloc nou. Autoritzades les dues activitats pbliques, cal tenir en compte que hi ha limitacions en les retribucions econmiques que el funcionari o funcionria pot percebre. Les remuneracions totals que hom pot percebre no poden superar: a) Les remuneracions mximes establertes als pressupostos generals de lEstat per al crrec de director/a general, o la remuneraci que determini el pressupost de la Generalitat. b) La retribuci corresponent al lloc principal, estimada en rgim de jornada ordinria, incrementada el 30, 35, 40, 45 o 50% segons si els funcionaris pertanyen als grups A, B, C, D, E sha de tenir en compte la nova classificaci de grups establerta a lEBEP. La superaci daquests lmits retributius, en cmput anual, requereix un acord exprs del Govern o del ple de les corporacions locals, i solament es pot concedir sobre la base de raons despecial inters per al servei. 2.4. Compatibilitat amb activitats privades No es pot autoritzar la compatibilitat per lexercici de les activitats privades segents: a) Activitats professionals que shan de prestar a persones a qu sest obligat a atendre en el desenvolupament del crrec pblic. b) Pertinena a consells dadministraci o a rgans rectors dempreses privades, si lactivitat est directament relacionada amb la que es desenvolupa al departament, organisme, entitat o empresa pblica de destinaci. c) Desenvolupament dactivitats privades, incloses les professionals, en assumptes en qu intervingui o hagi intervingut en els dos darrers anys o en aquells que hagi dintervenir per ra del lloc pblic. d) Desenvolupament de crrecs de qualsevol ordre en empres es concessionries, contractistes dobres, serveis o subministraments, arrendatries o administradores de monopolis. e) Participaci superior al 10% del capital de les empreses o societats concessionries, contractistes dobres, serveis o subministraments, a rrendatries o administradores de monopolis. No es pot autoritzar ni reconixer la compatibilitat al personal que ocupi llocs de treball que comporten la percepci dun complement especfic pel factor dincompatibilitat o per un concepte equiparable. Es pot reconixer la compatibilitat per al desenvolupament dactivitats privades en els casos segents: a) Si socupa un sol lloc de treball al sector pblic en rgim de jornada ordinria i no se supera el lmit establert. b) Si el crrec ocupat al sector pblic exigeix la presncia efectiva de la persona interessada a lAdministraci pblica corresponent durant un horari igual o superior a la meitat de la jornada ordinria, noms quan aquest crrec t la consideraci de prestaci a temps parcial. c) Si es t autoritzada la compatibilitat dun segon lloc o activitat pblics i no se supera la jornada mxima de lAdministraci. d) En cap cas la suma de jornades de lactivitat pblica principal i lactivitat privada no pot superar la jornada ordinria de lAdministraci incrementada el 50%. -Qui accedeix a un nou lloc de treball del sector pblic que s incompatible, en funci del que dicta la llei 21/1987 26 de novembre, d'incompatibilitats del personal al servei de lAdministraci de la Generalitat, amb els que ocupa en aquell moment ha doptar per un dells abans de la presa de possessi. Si no l'exerceix en el termini assenyalat, sentn que opta pel nou lloc i resta en laltre en la situaci administrativa corresponent. Si el nou lloc pot sser declarat compatible, al cap de deu dies a comptar des del comenament del termini de presa de possessi, l'interessat nha de sollicitar lautoritzaci. Aquest termini sentn prorrogat fins que es resolgui la sollicitud de compatibilitat.

PART GENERAL

100

PART ESPECIFIC

101