1

Nota: Aquests apunts i els enllaos a la normativa els trobareu al lloc WEB:
http://www.camafamily.com/obralocal.htm




EL TCNIC MUNICIPAL I L'OBRA PBLICA LOCAL


1.- INTRODUCCI.

1.1.- Serveis municipals. Competncies i Serveis mnims.
1.2.- Lobra pblica local. Legislaci aplicable.

2.- CONTRACTACI DE LOBRA PBLICA LOCAL

2.1.- Tramitaci prvia
2.2.- Procs de contractaci
2.3.- Obres executades per la prpia Administraci
2.4.- Comentaris a la selecci del sistema de contractaci i de valoraci de les
ofertes
2.5.- Garanties

3. ELS DOCUMENTS TCNICS. EL PROJECTE

3.1.- El projecte
- Memria
- Plnols
- Plec de condicions
- Pressupost
- Programa dobres
- Estudi de seguritat i salut
3.2.- LAvantprojecte
3.3.- La Memria Valorada

4. CONTROL I SEGUIMENT DE LOBRA PBLICA LOCAL

4.1.- Comprovaci del replanteig.
4.2.- Certificacions dobres.
4.3.- Modificacions durant lexecuci del projecte.
4.4.- Recepci de lobra.
4.5.- Termini de garantia i liquidaci.
4.6.- Vicis ocults.

5.- COORDINACI EN LEXECUCI DUNA OBRA MUNICIPAL.

5.1.- La planificaci mitjanant el projecte.
5.2.- La coordinaci amb les companyies subministradores.
5.3.- Interferncies entre diversos serveis.
5.4.- Molsties al trnsit i al venat durant lexecuci de lobra.
5.5.- La coordinaci entre la Corporaci i el tcnic director de lobra.

6.- NORMATIVA DEL PUOSC I DEL PAM

6.- CASOS PRCTICS.

2
1.- INTRODUCCI.

1.1. Serveis municipals. Competncies i Serveis mnims

El municipi, per a la gesti dels seus interessos i en lmbit de les seves competncies, pot prestar tota
mena de serveis pblics que contribueixin a satisfer les necessitats i la convivncia del seus ciutadans.

Com a mnim, han de prestar els serveis que estableix larticle 67 de D.L. 2/2003, de 28 dabril (Text
refs de la llei municipal i de rgim local de Catalunya)

Aquest serveis sn:

a) En tots els municipis

Enllumenat pblic
Recollida de residus
Neteja viria
Abastament domiciliari daigua potable
Xarxa de clavegueres
Accessos a tots els nuclis de poblaci
Pavimentaci i conservaci de les vies pbliques
Cementiri

b) En municipis amb una poblaci superior a 5.000 habitants, a ms

Parc pblic
Tractament de residus
Biblioteca pblica
Mercat

c) En municipis amb una poblaci superior a 20.000 habitants

Protecci civil
Prestaci de serveis socials
Prevenci i extinci dincendis
Installacions esportives dus pblic

d) En municipis amb una poblaci superior a 50.000 habitants

Transport collectiu urb de viatgers
Protecci del medi

La dispensa de lobligaci de prestaci dels serveis a qu es refereix larticle 64 est regulada a la
mateixa llei i en aquest cas correspon, en primer lloc, a la comarca la seva prestaci.



1.2. Obra pblica local. Legislaci aplicable

- D.L. 2/2003, de 28 dabril (Text refs de la llei municipal i de rgim local de Catalunya)
http://noticias.juridicas.com/base_datos/CCAA/ca-l8-1987.html
(Notcies jurdiques. Base de dades de legislaci)

- Ley de contratos del Sector Pblico 30/2007, de 30 dOctubre
http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_71882718_1.pdf
(BOE n. 261 de 31 octubre de 2007)

- El ROAS: Reglament dobres i serveis municipals. Decret 179/1995 de 13 de juny
https://www.paeria.es/arxius/ordenances/Document_cat_105.pdf
(Ajuntament de Lleida)

3

- Disposicions mnimes de seguretat i salut a les obres de construcci. Real Decret 1627
/1997, de 24 doctubre
http://www.gencat.net/treball/doc/doc_28403929_1.doc
(Generalitat de Catalunya. Departament de Treball)

- Codi tcnic de la edificaci (CTE). Real Decret 314/2006, de 17 de mar
http://www.codigotecnico.org/index.php?id=33
(Direccin General de Arquitectura y Poltica de Vivienda del Ministerio de Vivienda)

- Avaluaci de limpacte ambiental. Decret 114/1988, de 7 dabril
http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/prevencio/decret
_114_1996.jsp
(Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient)

- Llei 3/2007, de 4 de juliol, de lObra Pblica (LOP)
(No aplicable a obres de construcci i edificaci i obres durbanitzaci)
http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_51280684_1.pdf
(Generalitat de Catalunya. Departament de Economia)

- Ordre de 28 de juny, de Classificaci de Contractistes
http://www.boe.es/boe/dias/1991/07/24/pdfs/A24550-24552.pdf
(BOE n. 176 de 24/7/1991)

4

2.- CONTRACTACI DE LOBRA PBLICA LOCAL

NOTA PRVIA: Tots els imports dels pressupostos indicats en aquest i
posteriors apartats sn sense IVA, excepte que sindiqui el contrari (Art. 76.1 de
la llei 30/2007, de contractes del sector pblic : Valor estimat del contracte)


2.1. Tramitaci prvia

En la tramitaci de qualsevol expedient de contractaci dobres -entre daltres- shaur daprovar
prviament (Art. 93):

1. El plec de clusules administratives particulars i el de prescripcions tcniques.
2. La despesa, amb certificat dexistncia de crdit i fiscalitzaci de la intervenci.
3. El projecte tcnic a qu sha dajustar la realitzaci de lobra.


2.1.1 Els plecs de clusules administratives generals (Art. 98 llei 30/2007))

Els ens locals poden aprovar plecs de clusules administratives generals per tal dadjudicar
contractes dobres.

Aquests plecs han de referir-se necessriament als aspectes segents (Art. 269 de la llei 8/87):

1. Lexecuci del contracte i les incidncies daquest
2. Els drets i les obligacions de les parts i el rgim econmic
3. Les modificacions del contracte, amb indicaci de supsits i lmits
4. Les causes de resoluci del contracte
5. La conclusi del contracte, les recepcions, el termini de garantia i la liquidaci.


2.1.1 Els plecs de clusules administratives particulars (Art. 99 llei 30/2007)

Els plec de clusules particulars sha daprovar obligatriament per a lobra en concret.

No pot modificar aspectes inclosos al plec de clusules generals, per si afegir noves clusules.

En tot cas, els plecs de clusules administratives no tenen res a veure amb els plecs de clusules
tcniques que shan dincorporar al projecte tcnic.

Val la pena fer esment a diversos punts, la correcta inclusi dels quals en els plecs de clusules
administratives ajudaran a facilitar el trmit dadjudicaci i la prpia execuci de lobra.

Selecci adequada del sistema de contractaci
Claredat del pressupost de licitaci en relaci al projecte (IVA incls)
Termini per a lexecuci de lobra adequat en relaci al projecte
Classificaci del contractista adequada
Criteris de valoraci clars i fcilment puntuables (Un -el preu-; o varis)
Definici dels components de la mesa de contractaci
Claredat en terminis i publicacions
Determinades despeses exigibles al contractista
Despeses de control de qualitat
Despeses derivats de lestudi de seguretat i salut
Publicitat de lobra (Publicacions, cartells anunciadors...)
Forma dabonament al contractista (Art. 200 i 215 llei 30/2007)
Termini de pagament
Periodicitat de les certificacions dobra
Revisions de preus (Art. 77 a 82 de la llei 30/2007)

5
Frmula de revisi
Sense revisi de preus
Termini de garantia

Els contractes, quan aix ho permeti la seva naturalesa i objecte, poden incloure (Art. 75.4 llei 39/2007):
- Clusules de variaci de preus en funci de lacompliment de determinats objectius de termini o
rendiment
- Penalitzacions per lincompliment de clusules contractuals


2.1.2 El plec de prescripcions tcniques (Art. 100 llei 30/2007)

Les prescripcions tcniques shan daprovar obligatriament per a lobra en concret.

Larticle 101 de la llei 30/2007 estableix regles per al seu establiment.

En tot cas, els plecs de clusules administratives no sn els plecs de clusules tcniques que shan
dincorporar al projecte tcnic, i que veurem ms endavant.


2.1.3 El projecte dobres (Art. 105 llei 30/2007)

Ladjudicaci dun contracte dobres requerir la prvia elaboraci, supervisi, aprovaci y replanteig
del corresponent projecte tcnic que definir amb precisi lobjecte del contracte.

En el punt 3 daquests apunts aprofundirem en el contingut dels diferents document tcnics.


2.1.4 La supervisi del projecte (Art. 109 llei 30/2007)

Abans de la seva aprovaci, per a projectes de pressupost igual o superior a 350.000 i inferiors que
afectin lestabilitat, seguretat o estanqueitat de lobra, lrgan contractant haur de demanar un informe
a la corresponent oficina o unitat de supervisi de projectes.

En els projectes de quantia inferior, la supervisi tindr carcter potestatiu.

Mirem el que diu lArticle 36 del ROAS, que s daplicaci pel carcter no bsic de larticle 109:
1. Quan els projectes dobres no hagin estat elaborats per tcnics del mateix ens local o duna altra
administraci, aquells els han dexaminar i emetre informe sobre el compliment de la normativa i
prescripcions que regulin la matria.
2. Quan els ens locals no disposin de serveis tcnics propis, correspon emetre lesmentat informe al
consell comarcal, a la diputaci o a lAdministraci de la Generalitat.
3. En qualsevol cas, linforme ha de ser previ a la tramitaci del projecte


2.1.4 El replanteig del projecte (Art. 110 llei 30/2007)

Aprovat el projecte i abans de la tramitaci de lexpedient de contractaci, sefectuar el replanteig del
projecte tcnic, que consistir en comprovar

1. La realitat del terreny

Existncia del terreny
Alineacions i rasants adequades al projecte redactat

2. La disponibilitat dels terrenys precisos per a la seva normal execuci.

Propietat de terrenys (compres, permutes, expropiacions...)
Classificaci urbanstica adequada.
Afectacions (carreteres, ferrocarrils, lleres fluvials...)

6
Serveis afectats (xarxes elctriques, xarxes de gas...)

El replanteig s una actuaci a fer pels serveis de la prpia administraci, que no t res a veure amb
lacta de comprovaci del replanteig que una vegada adjudicada lobra fa el director de lobra amb el
contractista adjudicatari.

s una actuaci anterior a la tramitaci de lexpedient de contractaci, amb la obligatorietat
dincorporar-lo a lexpedient.

Una vegada fet el replanteig, sincorporar el projecte a lexpedient de contractaci



2.2. El procs de contractaci

La nova legislaci de contractaci de les administracions pbliques preveu diferents classes
dexpedients i procediments dadjudicaci.

2.2.1 Classificaci dels contractes administratius (Art 5 a 12 llei 30/2007)

Obres (Indicats a l Annex I)
Concessi dobra pblica
Gesti de serveis pblics
Subministraments
Serveis (Inclou serveis darquitectura, enginyeria, etc.., Anex II, Categoria 12)
De collaboraci entre sector pblic i privat
Mixtos


2.2.2 Classificaci dels contractes segons el rgim regulador (Art 13 llei 30/2007)

- Subjectes a regulaci harmonitzada
Obres i concessi dobra pblica. Pressupost igual o superior a 5.150.000
Serveis. Pressupost igual o superior a 206.000

- No subjectes a regulaci harmonitzada

Regulaci harmonitzada: Normativa igual per a tots els contractes daquesta que es tramitin a
lmbit de la Uni Europea. (Publicitat al Diari de la Uni Europea)

2.2.3. Contractes menors (Art 122.3 i 95 llei 30/2007)

- Obres. Pressupost inferior a 50.000
- Serveis. Pressupost inferior a 18.000

Podran adjudicar-se directament a qualsevol empresari amb habilitaci professional i, pel que fa a
obres, a lexpedient hi constar el pressupost, amb independncia que hi hagi dexistir el
corresponent projecte quan les normes especfiques ho requereixin.


2.2.4. Classes dexpedients (Art. 71 llei 13/95)

Ordinaris

De tramitaci urgent (Art. 96 llei 30/2007)

Aquells contractes que tinguin una necessitat inajornable, o quan sigui necessari accelerar
ladjudicaci per raons dinters pblic. Sha de motivar a lexpedient.

Els terminis per a la licitaci i adjudicaci del contracte es reduiran a la meitat, entre daltres
mesures.

7

De tramitaci demergncia (Art. 97 llei 30/2007)

Esdeveniments catastrfics, situacions que suposin un perill greu.

Es podr ordenar lexecuci immediata, per tal de solucionar la situaci produda.


2.2.5. Procediments dadjudicaci

Obert (Art. 141 a 145 llei 30/2007)

Tot empresari interessat podr presentar una proposici i queda exclosa tota negociaci amb els
licitadors.

Restringit (Art. 146 a 152 llei 30/2007)

Noms podran presentar proposicions aquells empresaris escollits expressament per
lAdministraci en atenci a la seva solvncia, prvia sollicitud dels mateixos.

Procediment negociat (Art. 153 a 159 llei 30/2007)

El contracte ser adjudicat a lempresari justificadament escollit per lAdministraci, prvia consulta
amb diversos candidats i negociades les condicions del contracte amb un o varis dells.

Per a obres de fins a 200.00 no ser necessria la publicaci del procediment. Caldr demanar
ofertes a un mnim de tres empreses capacitades. (Art. 153.2 i 162.1)

Per a obres per sobre de 200.000 i per sota de 1.000.000 shaur de fer publicitat del
procediment, que podr fer-se mitjanant la publicaci al perfil del contractant (Art. 153.2) (veure
punt 2.2.9 daquests apunts)

Els plecs de clusules particulars determinaran els aspectes econmics i tcnics que , en el seu
cas, siguin objecte de negociaci (Art. 160)

nicament es podr acordar en aquells casos que preveu la llei (Art. 154 a 155 llei 30/2007):

a) Quan el contracte no arribi a adjudicar-se en procediment obert, restringit o de dileg competitiu
per proposicions irregulars o inacceptables.

b) En casos excepcionals, quan no es pugui determinar el preu global.

c) Quan el contracte no arribi a adjudicar-se en procediment obert, restringit per no presentar-se
ofertes o siguin inadequades, sempre que no es modifiquin substancialment les condicions
inicials del contracte.

d) Quan a causa de la seva especificitat tcnica, artstica o per protecci de drets, nicament es
pugui encomanar a un nic empresari.

e) Quan una imperiosa urgncia resultant de fets imprevisibles demani una rapida execuci que
no es pugui aconseguir amb la tramitaci urgent prevista a lArt. 96.

f) Contractes declarats secrets o reservats

g) Contractes de lmbit de lart. 296 del Tractat Constitutiu de la CE

Per a contractes dobres:

a) Obres en fins dinvestigaci, experimentaci o perfeccionament


8
b) Obres complementries, fins un 50%, als mateixos preus del contracte principal, que per
circumstncies imprevistes passin a ser necessries.

c) Repetici dobres similars amb anunci previ.

e) Obres de pressupost inferior a 1.000.000 (100.000 per a contractes de serveis)

El procediment negociat pot ser:
- Sense publicitat
- Amb publicitat (Al perfil del contractant o DOGC/BOP)



2.2.6. Llindars dels contractes administratius (IVA NO INCLS Art. 76.1 llei 30/2007)


Contracte menor
Art. 122.3
Negociat
(3 ofertes)
Art. 162.1
Negociat
Publicaci Internet (*)
o DOGC
Art. 161.2 i 126.4
Contracte no
harmonitzat
(Publicat DOGC)
Obres Fins a 49.999,99 Fins a 200.000
De 200.000,01
a 999.999,99
De 1.000.000 a
5.149.999,99
Serveis Fins a 17.999,99 Fins a 60.000
De 60.000.01
a 99.999,99
De 100.000 a
205.999,99

(*) Cal disposar de pgina WEB amb perfil del contractant (Veure el punt 2.2.10 dels apunts)


2.2.7. Llindars dels contractes administratius (IVA INCLS)


Contracte menor
Art. 122.3
Negociat
(3 ofertes)
Art. 162.1
Negociat
Publicaci Internet (*)
o DOGC
Art. 161.2 i 126.4
Contracte no
harmonitzat
(Publicat DOGC)
Obres Fins a 57.999,99 Fins a 232.000
De 232.000,01
a 1.159.999,99
De 1.160.000 a
5.973.999,99
Serveis Fins a 20.879,99 Fins a 69.600
De 69.600.01
a 115.999,99
De 116.000 a
238.999,99

(*) Cal disposar de pgina WEB amb perfil del contractant (Veure el punt 2.2.10 dels apunts)


2.2.8. Criteris de valoraci de les ofertes (Art. 134)

Shan dincloure als plecs de clusules administratives particulars

-Un sol criteri: el preu ms baix (Abans subhasta)
-Varis criteris: precisats amb ponderaci relativa a cada un dells (Abans concurs)

La valoraci en ms dun criteri ser procedent en ladjudicaci dels contractes que indica lArt. 134.3.

Lrgan de contractaci podr sollicitar els informes tcnics que estimi pertinents.

No podr declarar deserta una licitaci quan hi hagi, al menys, una proposici que compleixi amb els
criteris del plec.


2.2.9. Ofertes amb valors anormals o desproporcionats. (Art. 136) Baixa temerria


9
Quan lnic criteri per valorar sigui el del preu, el carcter desproporcionat o anormal de les ofertes
vindr determinat reglamentriament. (Veure Article 85 de lanterior llei de Contractes)

Quan hi hagi ms dun criteri per valorar, sindicaran en els plecs els parmetres objectius per apreciar
valors anormals o desproporcionats.

Si es troba una proposici que pot ser considerada anormal o desproporcionada, shaur de donar
audincia al licitador per tal que la justifiqui.

Shaur de sollicitat assessorament tcnic al servei corresponent.

Si, en base als informes tcnics, lrgan de contractaci considera que la oferta no pot ser complida,
acordar ladjudicaci provisional al segent licitador amb la oferta ms avantatjosa.


2.2.10. Publicaci al perfil del contractant (Art. 42 llei 30/2007)

Amb aquest nom es vol indicar el lloc WEB de lAdministraci contractant on far pblics les ofertes i
altres dades relatives de les seves contractacions pbliques.

Hi podr publicar, per exemple, els anuncis previs (Art. 125), on donar a conixer la relaci de
contractes previstos pels dotze mesos segents.

Hi podr publicar, en substituci del DOGC o BOP, les licitacions per procediment negociat dobres
de pressupost comprs entre 200.000,01 i 999.999,99 .; i serveis entre 60.000,01 i 99.999,99 .

Hi publicar les adjudicacions definitives dels contractes de quantitat superior a la prevista pels
contractes menors: a partir de 50.000 per a obres; 18.000 per a serveis (Art. 138)


2.2.11. Mesa de contractaci

En els procediments oberts, restringits i negociats amb publicitat els rgans de contractaci estaran
assitits per la Mesa de Contractaci , que ser lrgan competent per a la valoraci de les ofertes.

En procediments negociats sense publicitat, la seva constituci ser potestativa.

Els membres de la mesa els nomenar lrgan de contractaci: president, vocals i secretari.


2.3. Obres executades per la prpia Administraci (Art. 24/1 llei 30/2007)

Lexecuci duna obra per la prpia Administraci nicament es podr acordar en aquells casos que
preveu la prpia llei, sempre que el pressupost sigui inferior a 5.150.000 :

a) Quan lAdministraci tingui muntades fbriques, arsenals, serveis tcnics o industrials suficients
per a la realitzaci de lobra.

b) Quan lAdministraci tingui elements auxiliars, la utilitzaci dels quals suposin un estalvi dun 5%
del pressupost o una major rapidesa en lexecuci.

c) Quan no hi hagi hagut ofertes en licitacions prvies

d) Per obres demergncia

e) Obres amb impossibilitat de fixar un preu cert

f) Per relleu del contractista al no arribar a un acord en preus contradictoris

g) Obres de conservaci i manteniment que no necessitin projecte

h) Excepcionalment, obres definides per un avantprojecte, quan no sapliqui larticle 134.3.a

10

i) Per resoluci del contracte al no haver-lo formalitzat a termini. (Art. 206.d)



2.4. Comentaris a la selecci del sistema de contractaci i de valoraci de les ofertes.

Per determinar el sistema de contractaci i valoraci de les ofertes per una determinada obra shan de
tenir en compte els segents factors i pel segent ordre:

- Normativa aplicable
- Interessos de la corporaci
-Tipus dobra en relaci al municipi

s evident, com hem vist, que la normativa imposa condicions i limita els sistemes a emprar.

En procediments oberts o restringits, la normativa dona molt marge pel que fa als sistemes de
valoraci a utilitzar.

Els sistema de valoraci que abans anomenvem subhasta, correspon a aquell que noms t un
criteri de valoraci, que obligatriament ha de ser el del preu.

Els sistema de valoraci que abans anomenvem concurs, correspon a aquell que t ms dun criteri
de valoraci, criteris que han de ser clars i precisos per a poder fer equitativa puntuaci posterior.

Si la corporaci opta per buscar el mnim cost de lobra i aquesta s de caracterstiques normals quant
a la seva execuci, pot ser recomanable lelecci dun nic criteri.

Si lexecuci de lobra comporta una certa especialitzaci i el cost no s el factor ms important, s
recomanable lelecci de diversos criteris. En aquest cas, s bsica lelaboraci duns criteris de
valoraci adequats.

Pel que fa al procediment negociat (sense publicitat fins a 200.000 i amb publicitat fins a 1.000.000
), noms s utilitzable en aquells casos que ja hem apuntat abans.

La declaraci de imperiosa urgncia, resultant de fet imprevisibles per acollir-se al procediment
negociat s de difcil justificaci i no sha de confondre amb la declaraci durgncia a efectes de la
tramitaci durgncia de lexpedient.

Pel que fa a lexecuci de lobra per la prpia Administraci, s un sistema nicament recomanat per
aquells municipis preparats tcnica i humanament per a fer un determinat tipus dobra. Difcilment ser
possible acollir-shi en municipis petits o de poca estructura pel que fa a serveis tcnics.

Pel que fa al contractes menors, caldria fer un aclariment als documents tcnics necessaris per a la
seva execuci.

La norma diu que, a part de la factura, a lexpedient nicament hi ha de constar el pressupost de les
obres, sens prejudici que hi hagi dhaver el projecte quan les normes especfiques aix ho requereixin.

Posem alguns exemples en qu tots sabem que no nhi ha prou amb un simple pressupost:

- Enllumenat pblic: Tots els enllumenats pblics i les seves modificacions precisen de projecte
tcnic per a la seva legalitzaci.
- Mur de contenci: Com un contractista podria executar una obra sense haver definit sobre un
plnol la posici i caracterstiques del ferro i de la sabata utilitzada?
- Obra amb subvenci dalguna Administraci superior: Com una Administraci superior por
atorgar subvencions a obres sense disposar duna informaci concreta, com s lemplaament
i les caracterstiques grfiques i tcniques de lobra?

Ms endavant parlarem del document tcnic que hem vingut en anomenar Memria Valorada


11

2.5. Garanties (Art. 83 a 91 llei 30/2007)

Els adjudicataris provisionals hauran de constituir una garantia del 5% de limport dadjudicaci (sense
IVA).

En casos especials, el plec de clusules podr establir una garantia complementria del 5%. Es podr,
per tant, arribar a una garantia total del 10% del preu del contracte.

La garantia provisional s potestativa

Segons les circumstncies, es podran exigir garanties provisionals per respondre al manteniment de les
ofertes fins a ladjudicaci provisional del contracte.

Els plecs de clusules determinaran el seu import, que no ser superior al 3%.

Ser retornada als contractistes immediatament desprs de ladjudicaci definitiva.

Ladjudicatari podr aplicar limport de la garantia provisional a la definitiva.



12

3. ELS DOCUMENTS TCNICS. EL PROJECTE

Tota obra necessita, abans de la seva contractaci, la intervenci de professionals que estudin i
elaborin els documents necessaris per dur a terme la seva execuci.

En carcter previ, per, cal:

Fixar els objectius a assolir conjuntament amb la corporaci
Estudiar la viabilitat de lactuaci
Estudiar les diferents alternatives
Determinar les limitacions de cadascuna

La correcta realitzaci del document tcnic que ha de servir de base per a lexecuci de lobra s
fonamental per facilitar lexecuci de la mateixa sense distorsions dobra importants, modificacions
pressupostries o allargaments del termini dexecuci.

El document ha de ser tcnicament correcte i preparat per interpretar qualsevol element de lobra tant
en la seva execuci com en el seu cost.

Ha de ser fet de tal manera que lexecuci de lobra pugui ser dirigida per un tcnic diferent del redactor
del projecte.

Daltra banda, el document ha de ser completament assumit per lentitat que lencarrega i, en definitiva,
laprova.

El tcnic que redacta el projecte ha de conixer la realitat de lobra que es pretn executar i s, per
aix, important que la titulaci i experincia del projectista sigui ladequada.

s diversa la normativa que parla dels diferents documents tcnics per a realitzaci dobres: estudi
previ, avantprojecte, projecte bsic, projecte executiu, projecte modificat, projecte reformat, ...

La normativa de contractaci administrativa estableix que, llevat supsits demergncia, a ladjudicaci
dun contracte dobres precedir lelaboraci, la supervisi, laprovaci y el replanteig del projecte
corresponent.

Concentrarem, doncs, latenci en lelaboraci dels projectes -element fonamental i, des de tots els
punts de vista, imprescindible en lexecuci dobres- si b tamb farem algunes referncies als
avantprojectes i algunes observacions en relaci amb un tipus de document prcticament inexistent
en la normativa per fora arrelat en el funcionament quotidi dels municipis, com sn les memries
valorades.



3.1 El projecte tcnic

Dacord amb la normativa vigent (Art. 107 de la llei 30/2007), els projectes dexecuci dobres han de
contenir, al menys, els segents documents:

- Memria
- Plnols
- Plec de prescripcions tcniques
- Pressupost
- Programa dobres
- Referncies per al seu replanteig
- Estudi de seguretat i salut (Real Decret 1627/1997)
- Altres documents previstos en normatives daplicaci:

Especial atenci als documents i prescripcions del nou Codi Tcnic de la Edificaci
(Real Decret 314/2006, de 17 de mar)


13
No obstant, per projectes dobres de pressupost inferior a 350.000 , es podran simplificar, refondre o
suprimir, algun o alguns daquest documents de forma que reglamentriament es determini, sempre
que la documentaci resultant sigui suficient per definir, valorar i executar les obres.

Per tant, mentre no es determini reglamentriament, aquesta observaci no s ni legal ni, per altre
banda, aconsellable.

A ms dels documents assenyalats, el projecte dobres ha dincloure un estudi geotcnic dels terrenys
sobre els quals sexecutar lobra, excepte el casos dincompatibilitat amb la naturalesa de lobra.

El Real Decret 1627/1997, de 24 doctubre, obliga a la inclusi dun estudi de seguretat i salut per
determinats projectes i , en tot cas, a un estudi bsic de seguretat i salut.

Entre daltres determinacions, estableix:
- La designaci dun coordinador de seguretat i salut
- L Estudi de seguretat i salut (Contingut i obligaci)
Que el pressupost dexecuci per contracte incls en el projecte sigui igual o superior a 75 milions de
pessetes.
Que la durada estimada sigui superior a 30 dies laborables, utilitzant en algun moment a ms de 20
treballadors a la vegada.
Que el volum de m de obra estimada, entesa por tal la suma dels dies de treball del total de los
treballadors en la obra, sigui superior a 500.
Las obres de tnels, galeries, conduccions soterrades y preses.
- LEstudi bsic de seguretat i salut (Contingut i obligaci)
En tots els altres casos.
- El Pla de seguretat i salut

NOTA: El pressupost de lestudi o de l estudi bsic sha dincloure en el pressupost del projecte com a
un captol ms.

Tamb, el Decret 114/1988, de 7 dabril -complementat per lArt. 17 de les normes del PEIN- obliga a la
inclusi dun estudi per lavaluaci de limpacte ambiental, per determinats projectes.

El Codi Tcnic de la Edificaci (CTE), Real Decret 314/2006, indica el contingut dun projecte
dedificaci a les seves Disposicions Generals. Annex I

Al final daquests apunts hi trobareu lAnnex I de les Disposicions Generals del CTE

El CTE estableix normativa daplicaci dacord amb els segents apartats:

1. Seguretat estructural: Bases de clcul i accions en la Edificaci
2. Seguretat estructural: Cimentacions
3. Seguretat estructural: Acer
4. Seguretat estructural: Fbrica
5. Seguretat estructural: Fusta
6. Seguretat en cas dincendis
7. Seguretat dutilitzaci
8. Salubritat
9. Estalvi denergia


Evidentment, deixem danomenar diversa normativa sectorial daplicaci en cada projecte concret que
pot determinat la incorporaci daltres documents, clculs o especificacions en el projecte.


Tot seguit, exposem un conjunt de recomanacions sobre el contingut i les caracterstiques exigibles a
cadascun dels documents bsics que compren el projecte.


Document 1. Memria


14
Aquest document recollir, en forma resumida i tan entenedora com sigui possible, lexposici de la
totalitat del projecte i dels criteris bsics utilitzats en la seva elaboraci, de forma que de la seva lectura
sen desprengui un coneixement del projecte complet i suficient.

Sevitar linclusiu de clculs i dades que, per la seva complexitat, puguin o hagin de figurar en annexos
independents.

Es recomana que la memria consti dels apartats que es detallen a continuaci, amb independncia
dels que lautor del projecte consideri convenient afegir.

D1.1 Antecedents i objecte del projecte

D1.2 Ordre de redacci del projecte i dades de lautor

Pel tcnic redactor pot ser important que ho contingui ats que laprovaci del projecte per
part de lens local donar fora a lencrrec del projecte.

D1.3 Resum dels estudis tcnics precedents que serveixen de base del projecte

D1.4 Poblaci i necessitats

D1.5 Solucions alternatives i justificaci de la soluci adoptada

D1.6 Descripci de les obres del projecte, les obres preexistents i la seva interconnexi

D1.7 Justificaci del dimensionat i la disposici del conjunt de les obres

D1.8 Termini dexecuci
En relaci amb la tipologia de lobra i els temps parcials de les unitats de les obres
projectades

D1.9 Resum dels pressupostos
Dexecuci material, dexecuci per contracte , per al coneixement de lAdministraci.

La llei 50/2007 parla del valor estimat del contracte com el seu import total, sense
incloure lIVA (Art. 76 llei 30/2007)

D1.10 Proposta de classificaci del contractista (Ordre 28 de juny 1991. BOE 176)
Imprescindible per a obres amb pressupost igual o superior a 350.000
(Art. 54 de la llei 30/2007)

Igual o superior a 120.000 . per a contracte de serveis.
Nota: Caldr classificaci de contractista per a treballs darquitectura, enginyeria, etc.
(Annex II Categoria 12) de pressupost superiors a 120.000

El Grup: Lletra majscula segons la tipologia de lobra
(Mou. Terres, ponts, installacions elctriques, etc.)
El Subgrup: Nmero segons la tipologia de lobra
(Mou. terres: Desmunts, explanacions, pous, tnels, etc.)
La Categoria: Lletra minscula segons el pressupost de lobra i el termini dexecuci
Es parla danualitats mitjanes, excepte que el contracte tingui una durada igual o inferior a
un any, que es tindr en compte el valor seu ntegre (Art. 56 llei 30/2007)

D1.11 Revisi de preus. Frmula daplicaci
No s aconsellable la revisi de preus per a obres amb termini dexecuci inferior a un
any. Es aconsellable indicar-ho el projecte.

El plec de clusules administratives particulars o el contracte hauran de detallar, en el seu
cas, la frmula o sistema de revisi (Veure art. 77 a 82 de la llei 30/2007)

D1.12 ndex del projecte




15
Document 2. Plnols

En aquest document sinclouran les representacions grfiques que permetin situar, replantejar i
construir les obres.
Sinclouran tots els plnols que permetin definir completament lobra i tots els seus elements, per aix
a) Sacotaran totes les dimensions que permetin definir geomtricament les obres, els seus
elements i la seva posici
b) Shi inclouran totes les notes i observacions necessries per a la determinaci dels tipus de
materials dels elements que integren lobra.

Els diferents tipus de plnols seran:

D2.1 Plnols dinformaci
- Situaci i emplaament
- Estat actual
D2.2 Plnols generals
D2.3 Plnols constructius i de replanteig
D2.4 Plnols de treball


Document 3. Plec de prescripcions tcniques i facultatives

s el compendi de prescripcions que ha dexigir la direcci facultativa de lobra i el conjunt
despecificacions que ha de complir el contractista.

Constitueix el document contractual per excellncia del projecte i fonamental de les relacions entre
lAdministraci i el contractista.

Un redactat clar, amb el mxim detall de totes les seves parts, evitar incidncies entre la direcci de
lobra i el contractista, susceptibles de presentar-se durant lexecuci de lobra.

Aquestes prescripcions particulars i facultatives constaran com a mnim, dels captols segents:

D3.1 Definici de les obres
D3.2 Disposicions tcniques a tenir en comptes
D3.3 Materials, dispositius i installacions i les seves caracterstiques
D3.4 Execuci i control de les obres
D3.5 Mesura, valoraci i abonament de les obres
D3.6 Perode de garantia i recepci de les obres


Document 4. Pressupost

s el document que ha de permetre determinar el preu del projecte i, a ms, qualsevol part dobra o
element dobra del mateix.

Aquest document ha dincorporar els segents apartats:

D4.1 Estat damidaments
Amidament de les obres projectades, partida per partida, separant explcitament els diferents
blocs, parts, sectors

D4.2 Quadre de preus simples
M dobra, materials i maquinria

D4.3 Quadre de preus auxiliars
Preus dunitats dobra que han de formar part dun preu descompost i que alhora sn resultat
de diferents components

D4.4 Quadre de preus descompostos
Preus unitaris de les diferents unitats dobra previstes en el projecte


16
D4.5 Pressupostos parcials o per captols
Que resulten de laplicaci dels preus descompostos sobre lestat damidaments

D4.6 Pressupost dexecuci material (PEM)
Que resulta de la suma de tots els pressupostos parcials


Valor estimat del contracte:
Resulta de sumar:
1. Pressupost dexecuci material
2. Despeses generals (13% sobre 1)
3. Benefici industrial (6% sobre 1)


D4.7 Pressupost dexecuci per contracta (PEC)
s el preu de licitaci de lobra.
Resulta de sumar:
1. Pressupost dexecuci material
2. Despeses generals (13% sobre 1)
3. Benefici industrial (6% sobre 1).
4. IVA (16% sobre 1+2+3)

D4.8 Pressupost per coneixement de lAdministraci
En realitat, a part del PEC, lexecuci duna obra porta associats uns costos addicionals que
lAdministraci haur de tenir en compte.
Lavaluaci daquest cost total que comporta la inversi realitzada est format per:

1. Pressupost dexecuci per contracte
2. Honoraris professionals per a la redacci del projecte
3. Altres despeses corresponents a lestudi i elaboraci dels projecte (Topografia, Geotcnia,
Estudi de seguretat i salut, etc.)
4. Cost de les expropiacions, si sescau
5. Cost de la reposici o el desviament dels serveis afectats, si sescau i si no shan incls al
projecte
6. Honoraris professionals previstos per a la direcci de lobra
7. Cost del control de qualitat
8. Altres

El Pressupost per coneixement de lAdministraci ser, doncs, la suma de (1+2+3+4+5+6+7+8)


Document 5. Programa dobres

Molt sovint, el programa dobres sinclou dins la mateixa memria del projecte, conjuntament amb el
termini dexecuci de lobra.

s un resum del procs constructiu i de les seqncies dels treballs que el projectista considera ms
adients per a lexecuci de les obres.



3.2. Lavantprojecte

s un document en el qual sestudien i savaluen les diverses solucions tcniques a un problema, i on
es concreta la soluci ptima.

Consta dels mateixos documents que el projecte dexecuci, llevat del plec de prescripcions tcniques i
tenen uns continguts similars, si b a lavantprojecte tan sols sarriben a definir les obres en els seus
aspectes essencials.

Shi determinen els amidaments suficients per a la confecci dels pressupost, que ser de carcter
estimatiu per suficient per servir de base a una posterior proposta de despesa.


17
A lAdministraci local lavantprojecte s poc usual, tot i la seva utilitat per tal de planificar
pressupostriament amb costos dhonoraris inicialment menors.



3.3 La memria valorada

Com hem vist, la normativa vigent estableix que per a la contractaci dobres s un requisit previ
disposar dun projecte aprovat definitivament.

No obstant aix, sha de tenir en compte el que ja sha indicat en relaci als projectes simplificats per
a obres de pressupost inferior a 350.000

Daltra banda, la nova legislaci de contractaci preveu lexistncia de contractes menors, per a
pressupostos inferiors a 50.000 .

En aquest cas la tramitaci de lexpedient solament exigeix laprovaci de la despesa, la incorporaci al
mateix de la factura corresponent que reuneixi els requisits reglamentaris establerts i el pressupost de
les obres, sens perjudici de lexistncia de projecte quan les normes especfiques ho requereixin.

s clar que la memria valorada com a tal, no existeix a la normativa.

No obstant aix, les corporacions locals, basant-se en les memries valorades, solliciten als diferents
programes de cooperaci econmica les subvencions que els permetin finanar les obres.

En tot cas, les memries valorades, tal i com normalment sestan realitzant, nicament podrien
assimilar-se al document previst en la tramitaci de contractes menors.

Es normal, doncs, que les administracions superiors en els seus programes de cooperaci econmica
local (POUSC, PAM, ...) acceptin Memries Valorades o Memries amb pressupost per a obres que
tinguin un pressupost susceptible de ser contractades mitjanant contracte menor. Es a dir, amb
pressupost inferior a 50.000 (58.000 IVA incls).

En aquest casos la memria valorada s, doncs, un document que se situaria entre un simple
pressupost i lavant-projecte. I hauria de tenir un grau de descripci tcnica i grfica tal que fes
possible la seva determinaci del qu i on es fa i, a ms, hauria de poder ser totalment interpretada pel
futur contractista de lobra.

No seria de acceptable, per exemple

- El pressupost per urbanitzar una zona calculat a base daplicat un preu/m2 per rea urbanitzada.
- El pressupost duna construcci a base daplicar un preu/m2 per rea construda.
- Un memria sense plnol de situaci.
- Un memria sense plnol de secci dun mur de contenci de formig armat




18

4.- CONTROL I SEGUIMENT DE LOBRA PBLICA LOCAL

Les obres shan dexecutar amb estricte subjecci al projecte, al plec de clusules administratives
particulars i a les instruccions del director facultatiu de les obres.

La corporaci haur de nomenar, per tant, el tcnic director de lobra.

El tcnic director ha de vetllar perqu lobra sexecuti:

1. Dacord amb les dades i prescripcions tcniques del projecte
2. Segons els preus estipulats, basats amb els del projecte
3. En els terminis previstos en el programa dobra del projecte

Aix mateix, haur de resoldre i donar solucions a les incidncies que sorgeixen durant lexecuci de
lobra.


4.1 Acta de comprovaci del replanteig ( Art. 212 llei 30/2007)

Lexecuci de lobra comena amb lacta de comprovaci del replanteig (no confondre amb el
replanteig del projecte, abans explicat).

Sefectuar dintre del termini que marqui el contracte, que no ser superior a un mes, tret de casos
justificats.

Es redactar una acta que ser signada pel representant dels serveis de lAdministraci (en lgica, el
tcnic director de les obres) i el contractista.

Se nenviar una cpia a lrgan que va celebrar el contracte.


4.2 Certificacions dobra (Art. 215 llei 30/2007)

Al efectes de pagament, lAdministraci expedir certificacions dobra feta.

Si el plec de clusules administratives no indica res en contra, es faran mensualment.

Seran signades pel director facultatiu de les obres i conformades per contractista.

Servir de document que, previ informe dintervenci, aprovar lAjuntament pel seu pagament a
compte de lobra.

Les certificacions tenen el concepte de pagament a compte, subjectes a rectificacions i variacions,
sense suposar en cap cas aprovaci i recepci de les obres que comprenen.

Existeixen models normalitzats per diferents Administracions de certificacions dobra fcilment
utilitzables per les corporacions locals. (Pla nic dobres i Serveis, Diputacions Provincials, etc..)

Al final daquests apunts hi trobareu la certificaci tipus normalitzada pel PUOSC

Per a una millor facilitat del control de lexecuci de lobra totes les certificacions es faran a origen, s a
dir, arrossegant totes les parts dobra ja realitzades.

A les certificacions dobra saplicar la baixa resultant de ladjudicaci.

Tot i que poden fer-se certificacions per provements de materials, s recomanable evitar-ho en la
mesura que sigui possible. (Utilitzar el plec de clusules tcniques)

Lexpedici de les certificacions de les certificacions dobra correspon al tcnic director. (Art. 53 del
ROAS)

19


4.3 Modificacions durant lexecuci del projecte (Art. 202 i 217 llei 13/95)

Una vegada perfeccionat el contracte, lrgan de contractaci nicament podr introduir modificacions
per ra de linters pblic sempre que siguin degudes a causes imprevistes, justificant la seva
necessitat a lexpedient. (Art. 202 de la llei 30/2007)

A diferncia de la llei anterior, se suprimeix la referncia a necessitats noves
Es restringeixen els supsits en qu es poden introduir modificacions i es defineix la diferncia entre
modificacions i obres complementries, que shan de tramitar amb procediment negociat.

Quan es tracti dobres complementries que no figuren al projecte que degut a una circumstncia
imprevista passin a ser necessries per executar lobra tal com estava prevista al projecte (amb preus
de projecte o contradictoris), es pot adjudicar per procediment negociat al contractista de lobra
principal sempre que no es superi el 50% del pressupost primitiu. En altre cas, shaur de fer una
contractaci independent. (Art. 155 llei 2007).

Exemples:
Obra complementria: En executar la claveguera dun carrer es detecta lensulsida dun tram de
claveguera vella, aiges avall de la zona del projecte.
Obra no complementaria: El regidor durbanisme -ja que hi ha les mquines all- demana que sasfalti
un carrer no previst al projecte.


4.3.1 Unitats dobra incloses al projecte (Art. 217.1 llei 30/2007)

s obligatori pel contractista acceptar augments o reduccions dunitats dobra o canvis dunes
unitats dobra per altres dins del mateix projecte, sense dret a indemnitzaci, fins a un 20% de
limport del pressupost.


4.3.2 Noves unitats dobra (Art. 217.2 llei 30/2007)

Quan les modificacions suposin introducci dunitats dobra no incloses al projecte, els preus
seran fixats per lAdministraci, prvia audincia al contractista per un termini mnim de tres
dies.

Si ladjudicatari no els accepte, lrgan de contractaci pot contractar-les a un altre empresari o
executar-les directament per aquest mateixos preus. La contractaci a un altre empresari podr
fer-se per procediment negociat sense publicitat si limport no supera el 20% del preu primitiu.

Lacta de fixaci de preus, la venim anomenant de acta de preus contradictoris.

Daqu, una de les grans avantatges que t un correcte desglossat de pressupost en preus
simples, auxiliars i descompostos, els quals podrem utilitzar per formalitzar nous preus per a
noves unitats dobra.


4.3.3 Modificaci del projecte (Art. 217.3 llei 30/2007)

Quan el tcnic director de lobra consideri necessari una modificaci del projecte, prvia
autoritzaci de lrgan de contractaci, es faran les segents actuacions:

a) Redacci i aprovaci de projecte (Abans: projecte reformat)
b) Audincia contractista per un termini mnim de 3 dies
c) Aprovaci de lexpedient i de les despeses complementries

No obstant, podran introduir-se modificacions sense prvia aprovaci en increments dunitats
dobra previstes al projecte fins a un 10% del preu primitiu.


20
La decisi de fer actes de preus contradictoris i/o modificaci del projecte la te, doncs, el
director de les obres. Veiem, per algun cas en qu no sentendria el fet de no es redacts un
modificat de projecte:
- Obres en qu shagi de modificar una estructura resistent, un mur de contenci, etc..
- Obres en que shagi de variar el traat dun vial, una conducci, etc..
- Noves obres que afectin a nous vens
- Obres que modifiquin lexpedient de contribucions especials


4.3.4 Observacions a les modificacions de projecte i complements dobra

Cal recordar que s el tcnic director qui proposa les modificacions i complements dobra. Si
les causes imprevisibles no estan degudament justificades, les responsabilitats posteriors
poden recaure sobre ell.

Les certificacions dobra, les actes de preus contradictoris i els projectes modificats els signa el
tcnic director de les obres. Lrgan contractant actua a instncies del tcnic.

Quan un alcalde/regidor proposa modificacions al projecte, qui assumeix tota la responsabilitat
daquesta modificaci es el tcnic (Fer atenci a les repercussions tcniques, de seguretat,
econmiques...)

Daltra banda, cal fer especial atenci a les modificacions/complements dobra que suposin un
increment del preu del contracte. Ja hem dit que el tcnic ha de tenir autoritzaci prvia de
lrgan de contractaci abans de la seva execuci (amb lexcepci del 10% dunitats dobra
incloses en el projecte).

Reflexionem sobre aquest cas:
Sha adjudicat un projecte dasfaltat dun cam dacord amb un projecte que nicament cont un
preu unitari corresponent al del preu/m2 dasfaltat (inclou rebaix, base i asfaltat)
Abans de comenar lobra, ladjudicatari proposa modificar el sistema dasfaltat pel de
formigonat, mantenint el mateix preu.



4.4 Llibre dordres

En la realitzaci dobres locals ordinries que executin un projecte s obligatori portar un llibre dordres,
en el qual el director ha de ressenyar les assistncies, les ordres i les incidncies que es produeixin
durant lexecuci de les obres. (Art. 54 del ROAS)



4.4 Recepci de lobra (Art. 205.2 i 218 llei 30/95)

A la finalitzaci de lobra sefectuar lacta de recepci de lobra. (Dintre del mes segent de la seva
realitzaci, o el que determini el plec de clusules)

Hi participen:

- El responsable del contracte, si sha nombrat. (Veure Art. 41 llei 30/2007)
- El facultatiu director de les obres
- El facultatiu designat per lAdministraci (Pot coincidir amb el primer)
- El contractista assistit, si ho estima oport, del seu facultatiu.

Es podran recepcionar parts dobra susceptibles de ser executades per fases i que puguin ser lliurades
al seu s pblic, segons el que sestableixi al contracte.

Si les obres no es troben en estat de ser rebudes, es far constar a lacta i el director de les mateixes
assenyalar els defectes i donar instruccions i termini per remeiar-les.


21
Si transcorregut el termini, el contractista no ho hagus fet, es podr concedir un nou termini
improrrogable, o declarar resolt el contracte.

Dintre del termini de tres mesos comptats a partir de la recepci, lrgan de contractaci haur dhaver
aprovat la certificaci final de les obres, que ser abonada al contractista com a compte a liquidaci del
contracte.


4.5 Termini de garantia (Art. 218 llei 30/2007)

A partir del dia en qu es fa lacta de recepci, comena a transcrrer el termini de garantia que shaur
incls al plec de clusules administratives particulars.

Dependr de la complexitat de lobra i no ser inferior a un any, excepte casos especials.

Dins dun termini de 15 dies anteriors a aquest termini, dofici o a instncies del contractista, el director
facultatiu de lobra redactar un informe de lestat de les obres.

En cas dinforme favorable, el contractista queda rellevat de tota responsabilitat -excepte el de vicis
ocults- i es procedir a la devoluci de la garantia, a la liquidaci del contracte i, en el seu cas, al
pagament de las obligacions pendents.

En cas dinforme desfavorable per deficincies en lexecuci de lobra, el director facultatiu procedir a
dictar les instruccions oportunes al contractista, donant un termini per a la seva reparaci, sense dret a
percebre cap altra quantitat.


4.6 Vicis ocults (Art. 149 llei 13/95)

Si lobra sarruna per vicis ocults de la construcci, degut a lincompliment del contracte per part del
contractista, aquest respondr dels danys i perjudicis durant el termini de 15 anys.

Transcorregut aquest termini sense que shagi manifestat cap dany o perjudici, el contractista quedar
totalment extingit de responsabilitat.

22


3. COORDINACI EN LEXECUCI DUNA OBRA MUNICIPAL


La intervenci a la via pblica per tal de executar obres dinfrastructura planteja diversos conflictes de
coordinaci, alguns dels quals passem a apuntar.


5.1. La planificaci mitjanant el projecte

Lestudi inicial del projecte sha de fer de tal manera que la seva execuci eviti intervencions
successives sobre una mateixa zona.

Per aix, s recomanable lexecuci de projectes durbanitzaci integrals en qu sincorporin la totalitat
dels serveis previstos per aquella zona.

En tot cas, les fases dactuaci haur de tenir una lgica progressiva:

Soterrar serveis abans de pavimentar
Posar vorals abans de les installacions elctriques, denllumenat, de gas, etc.
Deixar passos soterrats de carrers per futurs serveis


5.2. La coordinaci amb les companyies subministradores

Lestudi del projecte coordinadorament amb les companyies subministradores s de molta importncia:

Evitarem intervencions posteriors de les mateixes per tal de fer-nos adaptar a la seva prpia
normativa i/o interessos.
Podrem preveure els costos que poden suposar ladequaci dels serveis afectats.
Coneixerem la situaci de les installacions perilloses durant lexecuci de lobra.
Podrem aprofitar per soterrar installacions aries i millorar limpacte visual.


5.3. Interferncies entre diversos serveis

Tant en la redacci del projecte com durant lexecuci de lobra sha de tenir en compte la necessitat de
poder installar diferents serveis sense incomplir normativa sobre distncies i creuaments

Projectarem seccions transversals adequades
Les amplades de les voreres hauran de ser suficients


5.4 Molsties al trnsit i al venat durant lexecuci de lobra

s important que durant lexecuci de lobra pensem en les molsties que podem ocasionar a les
persones.

Una correcta informaci al vens s sempre ms agrada
Sha de pensar amb la senyalitzaci i la facilitaci els accessos a habitatges i garatges, sempre que
sigui possible
Lexecuci de les obres en perodes de menys aglomeraci de persones sempre les facilita


5.5. La coordinaci entre la Corporaci i el tcnic director de lobra


La corporaci ha dintervenir durant la redacci del projecte planificant i indicant al projectista els
objectius que pretn amb lobra a executar.

23

Laprovaci del projecte ha de sorgir duna visi conjunta i estudiada entre el projectista i la corporaci.

Durant lexecuci de lobra:

El responsable tcnic de lobra s el facultatiu designat per la corporaci
s a ell a qui correspon donar les ordres al contractista
La confiana de la corporaci vers el seu tcnic s fonamental per evitar interferncies durant
lexecuci de lobra
La visita dobres peridica i les ordres escrites per part del tcnic s imprescindible per una bona
execuci de lobra



24
6. NORMATIVA DEL PUOSC I DEL PAM (PROVISIONAL!!!!!!)

6.1. Normativa PUOSC

Convocatria del PUOSC 2008-12
Bases d'execuci del PUOSC 2008-12
Model de Certificaci d'obra
Models tcnic-administratius per a les obres del PUOSC 2008-12
Cartell anunciador; codi cromtic i tipogrfic
Sinopsi de tramitaci obra PUOSC

Aquesta documentaci la podeu trobar a la WEB: http://camafamily.com/obralocal.htm


6.2 Normativa PAM

Bases d'execuci del PAM 2008-11
Model de Certificaci d'obra

Aquesta documentaci la podeu trobar a la WEB: http://camafamily.com/obralocal.htm


6.2. EL PUOSC, preguntes que necessiten resposta

1. Els PUOSC crea normativa de contractaci nova?

NO. nicament estableix models normalitzats.

2. Quins sn aquests models?

Certificat d'acceptaci de les ajudes, normativa PUOSC i designacin de tcnic, Certificaci daprovaci
del projecte, existncia consignaci pressupostria i replanteig. Model 1-2
Certificat d'adjudicaci de l'obra. Model-9
(*) Certificaci mensual d'obra ejecutada Model-CMO
Comunicaci de lacta de recepci
(*) Acta de recepci d'una obra. Model-ARO
(*) Certificat final de la direcci facultativa de l'obra. Model-CFO
Certificat de distribucin del finanament i liquidacin Model -10
Comunicaci de lacte institucional dinauguraci o posta en servei

(*) Amb la signatura del tcnic

3. Ledicte per a la contractaci duna obra, sha de publicar al DOGC ?

S, per nicament per aquells procediments que la llei de contractes exigeix la publicitat als diaris
oficials. (Recordem : A partir de negociats amb pressupost igual o superior a 1.000.000 , o tamb,
negociats amb pressupost igual o superior a 200.000 , quan no es publiquin al perfil del contractant)

3. Qui s el responsable la collocaci el cartell anunciador a lobra i quan ha destar collocat?

Els adjudicataris lhauran de collocar a crrec seu. (Shaur dindicar al plec de clusules)
Ha de restar collocat des de linici de les obres fins a la seva recepci (Es recomana no treurel fins
que no shagi tramitat el pagament de la primera certificaci, encara que shagi acabat lobra)

4. Com es justifica que sha collocat el cartell anunciador?

Nhi ha prou en enviar, junt amb la primera certificaci, dues fotografies on es pugui veure la seva
collocaci a lobra o en un lloc preponderant al poble (No nhi ha prou amb un primer pla del cartell)
(Es pot enviat per correu electrnic)

25


5. Qui es s el responsable dexigir el visat dels projectes?

Lentitat responsable dels procs de contractaci de lobra.

6. Es poden enviar projectes en suport informtic?

De les dues cpies necessries, una pot ser en suport informtic

7. Es poden presentar certificacions amb la cartula/anagrama del contractista?

NO. s al tcnic director de les obres a qui correspon lexpedici de les certificacions. (Art. 53 del
ROAS)

8. Les certificacions han de coincidir amb el projecte?

NO. Les certificacions sempre han de reflectir el realment executat.

9. Sha de fe una certificaci mensual?

SI. Excepte que el plecs de condicions diguin el contrari.

10. Es pot fer una nica certificaci?

Si, si lobra dura un mes o menys. (Veure punt anterior)

11. ENVIEU LES VOSTRES QUESTIONS !!!! (acama@gencat.cat)

26
7. CASOS PRCTICS

7.1 Cas prctic N. 1

El Consell Comarcal vol encarregar la redacci definitiva dun projecte dabocador controlat per residus
no especials a una enginyeria exterior.

Lobra consisteix en el moviment de terres per a la configuraci del vas i lexecuci daltres obres de
sanejament.

El C. Comarcal disposa dun estudi previ (memria valorada de lany 2007) en qu lobra es valora en
uns 280.000 , IVA incls.

El preu a pagar als redactors del projecte sestima en un 3,5% daquest import.

Una vegada redactat el projecte resulta un pressupost dexecuci per contracte de 295.000 (200.000
de moviments de terres i 95.000 per lexecuci dobres hidruliques de sanejament).

El projecte preveu un termini dexecuci de 6 mesos i ha de servir per ubicar els residus slids urbans
de 5 municipis de la comarca i sha de situar en el terme municipal dun daquests municipis.

Part del cam daccs discorrer en espai incls al PEIN.




Analitzarem:

Tipus de contracte i procediment dadjudicaci per a la redacci del projecte.
Documents que shan incloure al projecte tcnic.
Classificaci del contractista.
Valor estimat del contracte de les obres
Intervenci dels tcnics del Consell Comarcal abans de laprovaci del projecte
Tipus de contracte i procediment dadjudicaci per a la construcci de labocador.
Publicitat del procediment dadjudicaci
Intervenci dels tcnics municipals del municipi on es projecte labocador



27
7.2 Cas prctic n. 2


Un Ajuntament disposa duna subvenci del Programa de descontaminaci lumnica per a executar una
actuaci de renovaci de lenllumenat pblic de 48.000 , subvenci que no pot ser superior al 90% del
pressupost dexecuci per contracte de lobra a realitzar.

Lactuaci consistir en la incorporaci de 5 punts de llum nous, ladequaci del quadre i la renovaci
dels globus obsolets del nmero ms alt de punts de llum possible sense variar la potncia de les
lmpades.

LAjuntament demana al tcnic municipal que faci el document tcnic necessari per a poder contractar
lobra amb el procediment ms senzill i rpid possible i amb la mnima aportaci econmica per part de
lAjuntament.

El pressupost s fcilment ajustable per part del tcnic municipal mitjanant la incorporaci de ms o
menys punts de llum a renovar.




Analitzarem:

Pressupost dexecuci per contracte ms adequat del document tcnic a realitzar i tipus de
contractaci que podr utilitzar lAjuntament.
Elecci del tcnic per haur de fer el document
Tipus de document tcnic
Quina condici imprescindible (solvncia tcnica o professional) haur de tenir lempresari
contractat?
Durant lexecuci de lobra, el regidor durbanisme vol aprofitar per pintar totes les columnes que
suporten els punt de llum, actuaci que el tcnic valora en 12.000 .
Analitzem si es tracte duna modificaci en lexecuci de projecte, d una obra complementria i, en
tot cas, si el contractista t la obligaci dexecutar-la.




28
7.2 Cas prctic n. 3


LAjuntament est en fase dexecuci de la segent obra:

Ttol: Pavimentaci del carrer A, B i C
Pressupost dexecuci per contracte: 117.290,27
Pressupost dadjudicaci : 105.561,24
Baixa dadjudicaci: 10%
Contractista: Construcciones Prez S.A.

El procs dadjudicaci es va iniciar a primers de maig de 2008. Lobra es va adjudicar a finals de maig
i ha estat realitzada durant els mesos de juliol, agost i setembre daquest any 2008.
El tcnic, sense cap altre trmit, presenta la certificaci a lAjuntament per a la seva aprovaci.

Sadjunta:

El resum del pressupost per captols i els preus descompostos corresponents al projecte de lobra.

La certificaci nica feta pel tcnic director de les obres.





Analitzarem:


Quin procediment dadjudicaci es podria haver utilitzar segons la llei de contractes del sector
pblic?
Falta algun captol al pressupost del projecte?
Hi ha alguna partida al pressupost del projecte poc justificada?
Dacord amb el projecte, quin s el Valor estimat del contracte
El tcnic, ha descuidat algun trmit previ a la presentaci de la certificaci?
Hi veieu la necessitat de fer un modificat de projecte?
Fer un anlisi partida per partida de les certificacions respecte el projecte.
Penseu que aquesta certificaci s de les normalitzades pel PUOSC?
En tot cas, lAjuntament per tal de rebre la subvenci del PUOSC, quins documents signats pel
tcnic hauria dadjuntar a la certificaci, tenint en compte que s la primera i lnica?