1.

LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

La Constitució Espanyola de 1978 és la llei fonamental que regeix l'organització

política i territorial de l'Estat espanyol. Està composta per un preàmbul, 10
títols, 169 articles i 4 disposicions addicionals, 9 transitòries i una derogatòria.

A continuació, es detallen els principals aspectes de la Constitució Espanyola:

Títol I: De les drets i deures fonamentals

Aquest títol establir els drets i les llibertats fonamentals dels ciutadans
espanyols, com ara la llibertat d'expressió, la llibertat religiosa, el dret a la vida,
a la llibertat, a la seguretat i a la propietat, entre altres. També es reconeixen
els drets de les minories nacionals i culturals, així com els drets laborals i
socials.

Títol II: De la Corona

Aquest títol establir la institució de la Corona com a forma de govern, amb el rei
com a cap d'estat i símbol de la unitat i permanència de l'Estat. S'estableixen
les funcions del rei, així com els seus drets i deures.

Títol III: De les Corts Generals

Aquest títol estableix l'estructura i el funcionament de les Corts Generals, que

són el parlament espanyol. Les Corts Generals es divideixen en el Congrés
dels Diputats i el Senat. Es detallen les seves atribucions i el procés legislatiu.

Títol IV: Del Govern i de l'Administració

Aquest títol estableix l'estructura i les funcions del govern espanyol. Es detalla
el procés de formació del govern, així com les seves atribucions i
responsabilitats. També es defineixen els principis d'organització i
funcionament de l'administració pública.

Títol V: De les relacions entre el govern i les Corts Generals

Aquest títol estableix les relacions entre el govern i les Corts Generals. Es
detallen els procediments de control parlamentari, així com les responsabilitats
polítiques del govern.

Títol VI: Del poder judicial

Aquest títol estableix l'estructura del poder judicial espanyol i el seu

funcionament. Es defineixen els principis bàsics de la justícia, així com els
òrgans judicials i les seves competències.

Títol VII: De l'economia i de la hisenda

Aquest títol estableix les bases de l'economia i de la hisenda pública
espanyola. Es detallen les competències de l'Estat i de les comunitats
autònomes en matèria fiscal i pressupostària.

Títol VIII: De l'organització territorial de l'Estat

Aquest títol estableix l'organització territorial de l'Estat espanyol. Es reconeix la

diversitat lingüística i cultural de les diferents regions d'Espanya i es detalla el
funcionament dels òrgans institucionals de les comunitats autònomes. També
es defineixen les relacions entre l'Estat i les comunitats autònomes.

Títol IX: De la reforma constitucional

Aquest títol estableix el procediment per a la reforma de la Constitució

Espanyola. Es detallen els requisits per a la seva aprovació, així com les
limitacions a la seva reforma.

Títol X: De la Constitució i de la llei

Aquest títol estableix la supremacia de la Constitució Espanyola com a llei

fonamental de l'Estat. També es reconeixen altres fonts del dret, com ara la llei,
els reglaments i les normes jurídiques en general.

En resum, la Constitució Espanyola de 1978 estableix els principis bàsics per a

l'organització política i territorial de l'Estat espanyol. Això inclou els drets i
llibertats fonamentals dels ciutadans, l'estructura de les institucions
governamentals, les relacions entre elles i la seva funció en l'economia i la
hisenda pública. També reconeix la diversitat lingüística i cultural de les
diferents regions d'Espanya i estableix un marc legal per a la seva protecció.

Principis generals:

La Constitució Espanyola de 1978 es basa en diversos principis fonamentals

que han de regir la seva aplicació. Entre ells es troben la soberania nacional, la
monarquia parlamentària, la separació de poders, la legalitat, la igualtat davant
la llei, la participació ciutadana en les decisions públiques i la defensa de la pau
i la justícia en les relacions internacionals.

La soberania nacional implica que tot el poder resideix en el poble espanyol i

que aquest s'expressa a través dels seus representants elegits en eleccions
lliures. La monarquia parlamentària estableix la figura del rei com a símbol de la
unitat i la permanència de l'Estat, però sense cap poder polític efectiu. La
separació de poders implica que les funcions legislativa, executiva i judicial són
independents i que cada una té la seva pròpia àrea de competència. La
legalitat implica que tothom està subjecte a la llei i que els poders públics han
de garantir la seva aplicació efectiva. La igualtat davant la llei significa que totes
les persones són iguals davant la llei i que ningú no pot ser discriminat per
raons de raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra circumstància personal. La
participació ciutadana en les decisions públiques implica que els ciutadans
tenen dret a expressar les seves opinions i a ser escoltats pels seus
representants. Finalment, la defensa de la pau i la justícia en les relacions
internacionals implica que l'Estat espanyol ha de respectar els drets humans i
les normes del dret internacional.

Les llibertats i els drets dels ciutadans:

La Constitució Espanyola reconeix una sèrie de llibertats i drets fonamentals

que han de ser garantits per les institucions públiques. Aquests drets inclouen
la vida, la llibertat, la seguretat, la igualtat davant la llei, la llibertat d'expressió,
la llibertat de pensament, la llibertat religiosa, la llibertat de reunió, la llibertat
d'associació, la llibertat sindical, el dret a la propietat privada, el dret a la tutela
judicial efectiva, el dret a la lliure circulació, el dret a la protecció de dades
personals, el dret a la salut i el dret a l'educació.

A més a més, la Constitució reconeix els drets dels treballadors i de les dones, i
prohibeix la tortura i els tractes inhumans o degradants. També estableix el
principi de no-discriminació i estableix que tots els ciutadans tenen dret a la
seva pròpia llengua i cultura.

L’organització política i territorial de l’Estat:

La Constitució Espanyola estableix l'organització política i territorial de l'Estat

espanyol en diversos títols, capítols i articles. En primer lloc, s'estableix el
principi de l'estatut d'autonomia, que reconeix el dret de les nacionalitats i
regions que integren l'Estat espanyol a l'autogovern. En conseqüència,
s'estableixen les competències exclusives de l'Estat, les competències
compartides amb les comunitats autònomes i les competències exclusives de
les comunitats autònomes.

Així mateix, la Constitució estableix que l'Estat espanyol és una nació de

nacionalitats i regions, reconeixent la diversitat cultural, lingüística i territorial de
l'Estat. En aquest sentit, s'estableix la cooficialitat de les llengües cooficials de
les comunitats autònomes, així com la protecció del patrimoni cultural, històric i
artístic de les diferents regions.

En relació amb l'organització política, la Constitució estableix que l'Estat

espanyol és una monarquia parlamentària, amb un rei com a cap de l'Estat,
que representa la unitat de la nació i exerceix funcions simbòliques. El poder
legislatiu correspon a les Corts Generals, que estan compostes pel Congrés
dels Diputats i el Senat. El poder executiu recau en el govern, que és
responsable davant el Congrés dels Diputats, i el poder judicial és independent
dels altres poders i està exercit per jutges i magistrats.

Finalment, la Constitució Espanyola estableix l'obligació de les diferents

institucions públiques de cooperar entre elles per al bé comú i per al
desenvolupament dels drets i llibertats reconeguts en la mateixa.