Estatut

d'Autonomia de
Catalunya (2006)
Por: Sarah Alexandra Álvarez Álvarez
Index

- Sentencia del Tribunal Constitucional

- Llei Orgànica

- Evolució de l’Estatut Polític

- Article de Josep Maria Vallès

 Sentència del Tribunal Constitucional
sobre l'Estatut

El Tribunal Constitucional estableix que tota llengua és oficial, per tant

també a Catalunya on es comparteix aquesta qualitat amb una altra llengua
espanyola. Llengua d'ús normal per i davant del poder públic també. En
conseqüència, ho és el castellà davant les administracions públiques
catalanes que no poden tenir preferència. (Fonament jurídic 14).

El Tribunal Constitucional sentencia que el català ha de ser, per tant, la

llengua vehicular i d'aprenentatge a l'ensenyament, però no l'única que
gaudeixi de tal condició, tenint en compte que el castellà posseeix el
mateix títol de llengua oficial (Fonament 14 i 24).
Sentencia el deure de disponibilitat lingüística de les entitats privades,
empreses o establiments oberts al públic no pot significar la imposició a
aquestes, al titular o al personal d'obligacions individuals d'ús de qualsevol
de les dues llengües oficials (fonament juridic 22).

L'Estatut no pot contraure la competència d'aquest Tribunal al coneixement

d'un recurs jurisdiccional determinat, ni definir, al marge de qualsevol
recurs, les competències jurisdiccionals del Tribunal Suprem. Aquest és
l'òrgan judicial superior en tots els ordres (fonament juridic 44).
 Llei Orgànica (2006)
Al llarg dels segles, la població de Catalunya ha demostrat un interès
constant per l'autogovern, manifestat a través d'institucions pròpies
com la Generalitat, establerta el 1359 durant les Corts de Cervera.
Aquest desig d'autonomia es reflecteix en un marc legal específic
present a les "Constitucions i altres drets de Catalunya", entre
d'altres compilacions normatives.

Des del 1714, s'han dut a terme diversos intents per recuperar les
institucions d'autogovern. En aquest recorregut històric, destaquen
esdeveniments significatius com la Mancomunitat del 1914, la
reinstauració de la Generalitat mitjançant l'Estatut del 1932, el seu
restabliment el 1977, així com l'Estatut del 1979, sorgit amb l'arribada
de la democràcia, la Constitució del 1978 i el desenvolupament de
l'Estat de les autonomies.
 Evolució de l'Estatut Polític (2006)

L'Estatut català es va començar a aplicar el 9 d'agost del 2006, després de

rebre l'aprovació dels ciutadans de Catalunya el 18 de juny del mateix any.
Un 73,9% dels votants van donar suport a la mesura en un referèndum, on
la participació va estar a només sis dècimes d'assolir el 50%.

Noviembre de 2003. El Pacto del Tinell

Després de les eleccions autonòmiques que van treure CiU de la Generalitat,

es va establir el Pacte del Tinell. Aquest acord implicava la creació d'un govern
tripartit compost pel PSC, ERC i ICV-EUiA, juntament amb el compromís de
dur a terme una reforma a l'estatut.
9 de febrer de 2004: El Parlament català constitueix la ponència que elaborarà
el projecte del nou estatut.

30 de setembre de 2005: Després de 19 mesos de discussions parlamentàries,

el Parlament català aprova el projecte del nou estatut amb els vots dels partits
esmentats anteriorment.

2 de novembre de 2005: Comença la tramitació al Congrés.

21 de gener de 2006: El mandatari del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero,

sosté una reunió confidencial amb Artur Mas, líder de CiU. Durant la trobada,
arriben a un acord "integral" que contempla la incorporació del terme "nació" al
preàmbul, en lloc d'ubicar-lo al primer article, com s'especifica al text del
Parlament català.
31 de gener del 2006: Campanya de signatures del PP

30 de març de 2006: El Congrés ho aprova

25 d'abril del 2006: El PP demana un referèndum. El Partit Popular presenta al Congrés

dels Diputats la petició de referèndum, acompanyat de quatre milions de firmes.

18 de juny de 2006: Referèndum a Catalunya. Catalunya acudeix a les urnes per votar el
nou Estatut. El text és aprovat amb el suport del 72,9% dels vots. Un de cada dos
catalans amb dret a vot es va quedar a casa. L'abstenció va assolir el 50,58%.

9 d'agost del 2006: Entra en vigor el nou Estatut després de la seva publicació el 20 de
juliol al BOE i al DOGC (LO 6/2006, de 19 de juliol).

28 de juny del 2010: El Tribunal Constitucional avala la major part de l'Estatut.

09 de juliol del 2010: El Tribunal Constitucional notifica la sentència de l'Estatut.

 L'estatut català del 2006 i la
sentència del 2010 - Josep M. Vallés
L'autor esmenta que l'aplicació del model
constitucional del 1978 a Espanya ha tingut
conseqüències mixtes. Tot i que ha generat un
dinamisme territorial significatiu, especialment en
termes socials, econòmics i culturals, no ha
aconseguit satisfer completament les expectatives a
Catalunya i al País Basc. S'assenyala que la gestió de
la descentralització política ha generat desacords i
tensions, especialment pel que fa a la interpretació
de la Constitució i els estatuts autonòmics.
Josep Maria Vallès suggereix que la sentència no resol de manera
definitiva la qüestió política subjacent i planteja preguntes sobre si
tancarà el debat sobre el model d'estat i contribuirà a una
convivència millor entre Catalunya i Espanya.

En darrer terme, es conclou que la relació entre el dret i la política en

qüestions d'autogovern escapa a la precisió jurídica, i que només
mitjançant el reconeixement de la naturalesa política d'aquestes
qüestions es pot buscar una solució. La resistència a aquest
reconeixement, segons l'autor, podria conduir a temps políticament
incerts.
GRÀCIES PER LA VOSTRA
ATENCIÓ