Grau de Treball Social

Curs 2022-2023

Prof. Isabel Escuder

@: mariaisabel.escuder@udl.cat

TEMA 4

Els serveis socials a l’estat de les

autonomies
Sumari del tema
4.1 Els serveis socials a la Constitució Espanyola.
4.2 Els serveis socials de la Seguretat Social.
4.3 El model de serveis socials autonòmics.
4.4 Els serveis socials i els Estatuts d’Autonomia de
Catalunya.
4.5 La segona i tercera generació de lleis de serveis
socials.
 Referència bibliogràfica i
lectura d’ampliació

4.1
AGUILAR, M. (2011) “Els serveis socials a
l’Estat”. A: Pelegrí, X. (coord.) et al. Els serveis
socials a Catalunya. Aportacions per al seu estudi.
Ed. Universitat de Lleida.

ALEMAN, C. i FERNANDEZ, T. (2004)

Els serveis socials a la “Introducción a los Servicios Sociales”. Madrid:

Universidad Nacional de Educación a Distancia.

constitució espanyola VILÀ, A. (2011) “Sorgiment dels serveis socials a

l’Estat espanyol”. A: Pelegrí, X. (coord.) et al. Els
serveis socials a Catalunya. Aportacions per al seu
estudi. Ed. Universitat de Lleida.
4.1 Els serveis socials a la Constitució Espanyola

El context: la transició democràtica

Va suposar la plena transformació de les
institucions públiques i el marc jurídic
espanyol.
4.1 Els serveis socials a la Constitució Espanyola

Com eren els serveis socials en aquell moment?

 Predominava el caràcter i orientació benèfica.
 Escassa o nul·la participació dels ciutadans en la resolució dels seus problemes. Absència d'orientació preventiva i de
suport a l'autonomia personal.
 Es sustentaven sota la idea de l’ajut individual i una forta tendència cap a la especialització,
 Estaven desvinculats de la vida comunitària del territori.
 Es basaven més en la bona voluntat que en la consideració tècnica dels serveis socials.
 Heterogeneïtat de tipologies i capacitats de centres, amb una gamma varia de titularitat jurídiques i formes de gestió.
Predomini dels serveis privats.
 Oferta desequilibrada i gran precarietat informativa.
 Poca coordinació i planificació conjunta. degut a la pluralitat de centres i la inoperant distribució de competències.
Inexistència de coordinació amb el sector privat i voluntari.
 Múltiples subvencions i manca d’acció concertada.
 Finançament marginal: les prestacions no són considerades com un dret; percepció general del sistema com residual.
4.1 Els serveis socials a la Constitució Espanyola

L’inici de les reformes en la Transició democràtica

 L’assistència social i la beneficència seran transformades amb la implantació

d’una nova concepció associada als serveis socials. S’inicien accions
destinades a reformar (i suprimir) l’existent.
 Reformes:
 Polítiques: Desaparició de les institucions del règim franquista (Movimiento Nacional i el
Sindicat Vertical).
 Administratives:Unificació de en la DG de Asistencia social y Servicios Sociales, adscrita
al Ministerio de Trabajo.
 Passos per a la descentralització: pre-autonomies.
 Encaminades a assolir uns serveis socials públics (publificació): Transferència de bona
part dels serveis socials de la Seguretat Social (menys vellesa i minusvalidesa) a l’Estat.
4.1 Els serveis socials a la Constitució Espanyola

La Constitució Espanyola (CE)

 “Una Constitució és la llei fonamental d'un Estat, amb rang superior a la resta
de les lleis, que defineix el règim dels drets i llibertats dels ciutadans i
delimita els poders i institucions de l'organització política.” RAE
 Elaborada per la Comissió d’Afers Constitucionals del Congrés, a partir d’una
ponència confeccionada per set persones expertes.

• La CE va ser aprovada el dia 31 de 1978,

pel Congrés dels Diputats i posteriorment
pel Senat. Va ser sotmesa a referèndum
popular el dia 6 de desembre de 1978, i
aprovada amb el 88% dels vots.
4.1 Els serveis socials a la Constitució Espanyola

Els drets socials a la CE

a. Definició de l’estat de dret, social
 Art 1.1 CE “Espanya es constitueix com un Estat social i democràtic de
Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic, la
llibertat, la igualtat i el pluralisme polític”
 Art 10.1 CE, defineix un principi de dignitat.
 Art 9.2 CE, exigeix mesures als poder públics.
 L’estat social suposa una assumpció de responsabilitat col·lectiva. Els
drets socials donen lloc a l’estat social.
 Art. 14 CE, reforça encara més el compromís d’acció positiva de l’estat.
4.1 Els serveis socials a la Constitució Espanyola

Els drets socials a la CE

b. Definició dels drets i llibertats fonamentals
La CE divideix el conjunt de drets i llibertats fonamentals en
tres grups, jerarquitzats i amb diferents nivells de protecció i
garantia:

1.Drets fonamentals i les llibertats públiques.

2.Drets i deures dels ciutadans.
3.Principis rectors de la política social i econòmica.
4.1 Els serveis socials a la Constitució Espanyola

Els drets socials a la CE

b. Definició dels drets i llibertats fonamentals
1. Drets fonamentals i les llibertats públiques:
 Són els drets més protegits, ja que vinculen tots els poders públics i són immediatament i
directament exigibles.
 La seva revisió suposa una reforma essencial de la Constitució. Reserva de llei orgànica (vot
favorable de la majoria absoluta del Congrès dels Diputats).
 Inclouen els drets civils i polítics, amb alguns de socials:
Igualtat davant la llei (art. 14); dret a la vida (art. 15); dret de llibertat i seguretat (art. 17); dret a la
intimitat (art. 18); dret de residència i circulació (art. 19); llibertat d’expressió (art. 20); dret de reunió
(art. 21); dret d’associació (art. 22); dret de participació (art. 23); protecció judicial dels drets (art. 24);
principi de legalitat penal (art. 25); llibertat d’ensenyament i dret a l’educació (art. 27);
llibertat de sindicació i dret de vaga (art. 28); ...
4.1 Els serveis socials a la Constitució Espanyola

Els drets socials a la CE

b. Definició dels drets i llibertats fonamentals
2. Drets i deures dels ciutadans:
 Vincula a tots els poders públics, però no gaudeixen de la tutela judicial dels
anteriors.
 Reserva de llei ordinària.
 Inclouen els següents drets:
Servei militar i objecció de consciència (art. 30); sistema tributari (art. 31); matrimoni (art. 32); dret de
propietat (art. 33); dret de fundació (art. 34); deure i dret al treball (art. 35); col·legis professionals
(art.36); convenis i conflictes laborals (art. 37); llibertat d’empresa i economia de mercat (art. 38).
4.1 Els serveis socials a la Constitució Espanyola

Els drets socials a la CE

b. Definició dels drets i llibertats fonamentals
3. Principis rectors de la política social i econòmica:
 No vinculen la pràctica judicial (legislació positiva) i l’actuació dels poders
públics.
 No són directament ni immediatament exigibles, sinó que la seva eficàcia
depèn de les lleis que es desenvolupin.
 En aquest grup es troba el gruix dels anomenats drets socials.

Grups d’especial protecció Sectors o sistemes de protecció social

• Protecció de la família i la infància (art. 39)
• Protecció dels drets dels emigrants (art. 42)
• Protecció de la joventut (art. 48)
• Atenció als discapacitats (art. 49)
• Protecció de la tercera edat (art. 50)
• Redistribució de la renda i ocupació (art. 40)
• Règim de Seguretat Social per a tothom (art. 41)
• Dret a la protecció de la salut (art. 43)
• Dret a un habitatge digne i adequat (art. 47)
4.1 Els serveis socials a la Constitució Espanyola

Els drets socials a la CE

c. Establiment de l’Estat de les autonomies
 La CE estableix una nova organització territorial, basada en
municipis, províncies i comunitats autònomes (art. 137CE).
 S’estableixen criteris per a la distribució competencial entre
l’Estat i les CCAA. Assenyala uns principis d’actuació en aquest
sentit: dret a l’autonomia, a la solidaritat, la impossibilitat de
privilegis econòmics i socials, la igualtat de drets i obligacions a
tots els espanyols, llibertat de circulació i d’establiment, etc.
4.1 Els serveis socials a la Constitució Espanyola

Els serveis socials a la CE

 La CE no conté un tractament directe dels serveis socials. Apareixen
solament a l’art.50 CE, en referència a la tercera edat.
 No apareix el terme beneficència.
 El terme Assistència Social, apareix en l’art. 148.1.20a CE, que diu que les
CCAA podran assolir competències en aquesta matèria.
 Tot i la gran indefinició semàntica i inconcreció, existeix a la CE un
reconeixement implícit al dret als serveis socials.
 Parla de determinats col·lectius que requereixen especial atenció.
 Compromisos en matèria de política social.
 Mandat genèric de l’acció positiva de l’Estat (art. 9.2 i 14 CE).
 Referència bibliogràfica i
lectura d’ampliació

ALEMAN, C. i FERNANDEZ, T. (2004)

“Introducción a los Servicios Sociales”. Madrid:
Universidad Nacional de Educación a Distancia.

VILÀ, A. (2011) “Sorgiment dels serveis socials a

l’Estat espanyol”. A: Pelegrí, X. (coord.) et al. Els

4.2
serveis socials a Catalunya. Aportacions per al seu
estudi. Ed. Universitat de Lleida.

Web:

Els serveis socials de la Seguridad Social

http://www.seg-social.es
Seguretat Social Imserso (Instituto dfe Mayores y Servicios Sociales)
http://www.imserso.es
4.2 Els serveis socials de la Seguretat Social

Què és la Seguretat Social?

“La Seguretat Social d'Espanya és el principal sistema de

protecció social de l'Estat. La seva finalitat és garantir unes
prestacions socials concretes i individualitzades, per fer front
a determinades contingències que poden situar la persona (i
als que depenguin d'ella) en situació de necessitat.”
(Art. 2.2 TRLGSS).
4.2 Els serveis socials de la Seguretat Social

Instauració de la Seguretat Social a Espanya

↓En són antecedents, la Comisión de Reformas Sociales (1883), la Ley de Accidentes
de Trabajo (1900), el Instituto Nacional de Previsión (1908) i les assegurances socials.
↓Aprovació de la Ley de Bases de la Seguridad Social (1963) i el text articulat (1966).
Incipient Estat de Benestar. Sistema dual d’atenció social: Seguretat Social i
beneficència pública.
↓L'Assistència Social com a segon nivell de protecció. Ley de Seguridad Social (1974).
Integració del sistema dual (no desenvolupat) Seguretat Social-Assistència Social a la
CE.
↓Les Pensions No Contributives (Art. 41 CE i la Llei 26/1990).
↓El Pacte de Toledo (1995): full de ruta per assegurar l'estabilitat financera i les
prestacions futures de la Seguretat Social.
4.2 Els serveis socials de la Seguretat Social

Carácterístiques del sistema de la Seguretat Social

 Es basa en el principi de solidaritat entre generacions.

 Existeixen a efectes de les prestacions, dos nivells
 Contributiu: inclou als espanyols i les persones legalment residents que realitzen una activitat
professional, i als seus beneficiaris.
 No contributiu: inclou a les persones que no han cotitzat i no tenen recursos econòmics.
 Esta integrat per dos tipus de règims de cotització:
 Règim General: treballadors/es per compte aliena, no inclosos en cap règim especial.
 Règims Especials: treballadors/es autònoms/es (per compte. propi), treballadors/es del mar, de la
mineria del carbó, funcionaris públics (MUFACE), etc.
 L'afiliació és obligatòria i única per a la vida de la persona i per a tot el sistema. Les
altes i baixes, reflectiran la vida laboral de la persona i les seves cotitzacions al sistema.
4.2 Els serveis socials de la Seguretat Social

Acció protectora de la Seguretat Social

Nivell contributiu Nivell no contributiu
 Pensions (Incapacitat permanent / • Pensions (Invalidesa i jubilació).
invalidesa, jubilació, viudetat, orfandat, ...). • Prestacions d’assistència sanitària no
 Incapacitat Temporal i Incapacitat derivades de AT i EP (accidents de
Permanent treball i malaltia professional)
 Maternitat i paternitat • Altres (Complements a mínims,
 Risc durant l’embaràs i la lactància bonificacions, ...)
 Cura de menors afectats per malaltia greu
 Prestacions per desocupació
 Serveis socials complementaris (gent
gran i dispacitat)
 Altres…
4.2 Els serveis socials de la Seguretat Social

Els serveis socials de la Seguretat Social

Eminentment, sota la competència de l’IMSERSO (i les CCAA):
 Centres de dia i residencials:
 de recuperació
 persones amb discapacitat
 gent gran
 centres referents a nivell estatal
 Turisme i termalisme social
 Assistència domiciliaria
 Ajudes tècniques per a persones amb discapacitat (adaptacions de vivenda, de mitjà de transport, ...)
 Accions d’ocupació per a persones amb disminució , a través del SEPE - Servicio Público de Empleo Estatal
(bonificacions, serveis d’ocupació i orientació, ...)
 ...
4.2 Els serveis socials de la Seguretat Social

Amenaces a l’estabilitat del sistema

• La demografia: baixa natalitat i major esperança de vida.
• L’atur i la precarietat del mercat de treball.
• L’oportunitat de negoci dels sistemes de previsió privats.
• Les noves tendències econòmiques.
• Està preparat per a donar cobertura als nous tipus de
famílies?
 Referència bibliogràfica i
lectura d’ampliació

AGUILAR, M. (2011) “Els serveis socials a

l’Estat”. A: Pelegrí, X. (coord.) et al. Els serveis
socials a Catalunya. Aportacions per al seu estudi.
Ed. Universitat de Lleida.

4.3
Els model de
serveis socials autonòmic
4.3 El model de serveis socials autonòmics

La competència en serveis socials

El terme “competència” designa el conjunt de funcions que l’ordenament jurídic atribueix a un
subjecte polític, en una matèria determinada.

Subjecte polític/titular: l'òrgan o institució públiques a qui se li atribueix

determinat poder.
Matèria: bloc més o menys homogeni de la realitat que pot ser objecte de
l’exercici d’una determinada potestat públic. És l’objecte de la competència.
Funcions: la potestat jurídica concreta d’actuació que s’atribueix a un ens
determinat (legislativa, reglamentària, executiva).

Competències exclusives i competències compartides

4.3 El model de serveis socials autonòmics

La competència en serveis socials

 La distribució de competències es regula en els art. del 147-150 CE.
 L’art. 148.1.20a CE diu que les CCAA podran assolir les competències en
Assistència Social.
 La CE no assigna la competència dels serveis socials a l’Estat, pel que
poden correspondre a les CCAA en virtut de l’art. 148 si així ho recullen el
seu Estatut d’Autonomia.
 L’Estat es reserva:
 “La regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols
en l’exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals.” Art. 191.1 CE
 “La legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social.” Art. 149.1.17a CE
 4.3 El model de serveis socials autonòmics

Desenvolupament de les primeres lleis de serveis socials

Aprovació dels
Estatuts d’Autonomia.
Les CCAA comencen Aprovació de les
Adopció de la
Ratificació de la a desenvolupar primeres Lleis de
Creació de les CCAA competència exclusiva
Constitució Espanyola polítiques de serveis serveis socials (1982-
en serveis socials
socials 1992)
(diferents
denominacions)
4.3 El model de serveis socials autonòmics

Les primeres lleis de serveis socials

 No hi ha un sol sistema espanyol de serveis socials; n’hi ha 17 amb
similituds però també diferències substancials en la seva
organització, polítiques i tipus i quantitat de recursos.
 Les primeres lleis creen un sistema a partir un grup de serveis
heterogenis i descoordinats, transferits per l’Estat i la Seguretat
Social. Dificultats en la delimitació del objecte dels serveis socials.
 Aquests sistemes es van consolidant tècnica i pressupostàriament.
Importància de l’aprovació de les lleis autonòmiques de la Renda
Mínima Inserció i l’establiment de les Pensions No Contributives.
 Novetat 2023: primera llei estatal de serveis socials (por ahora anteproyecto de ley)
27
 Referència bibliogràfica i
lectura d’ampliació

PELEGRÍ, X. (2011) “Sorgiment i evolució dels

serveis socials a Catalunya”. A: Pelegrí, X.
(coord.) et al. Els serveis socials a Catalunya.

4.4
Aportacions per al seu estudi. Ed. Universitat de
Lleida.

VILÀ, A. (2011) “El marc actual dels serveis

socials a Catalunya”. A: Pelegrí, X. (coord.) et al.
Els serveis socials a Catalunya. Aportacions per al
Els serveis socials i seu estudi. Ed. Universitat de Lleida.

els Estatuts d’Autonomia de Catalunya

4.4 Els serveis socials i els Estatuts d’Autonomia de Catalunya

L’Estatut de 1979
 Estableix com a competència exclusiva l’Assistència Social. No es
reflecteix el terme beneficència, però tampoc els serveis socials.
 Estructuració territorial de Catalunya en municipis i comarques.

• S’obra la possibilitat de que la Generalitat

assumeixi de les diputacions provincials, serveis
que requereixin un plantejament coordinat.
• Es produeixen els primers traspassos de
competències.
4.4 Els serveis socials i els Estatuts d’Autonomia de Catalunya

L’Estatut de 2006
 Utilitza el terme “serveis socials”.
 S’introdueixen:
 Drets en l’àmbit dels serveis socials (Art. 24).
 Accés en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, a ésser
informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti
personalment, en els termes que estableixen les lleis.
 Les persones amb necessitats especials, per a mantenir l’autonomia personal en les activitats de la vida diària,
tenen dret a rebre l’atenció adequada a llur situació, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen.
 Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de
ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen.
 Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la
col·laboració socials.
 Principis en la protecció de les persones i les famílies (Art. 40).
 Principis de cohesió i benestar socials (Art. 42).
 Referència bibliogràfica i
lectura d’ampliació

ViLÀ, A. (2011) “Els serveis socials a les

comunitats autònomes”. A: Pelegrí, X. (coord.) et
al. Els serveis socials a Catalunya. Aportacions per

4.5
al seu estudi. Ed. Universitat de Lleida.

La segona i tercera generació

de lleis de serveis socials
4.5 La segona generació de lleis de serveis socials

Lleis de 2a generació i 3a generació

 A partir del consens sobre la necessitat de reformar les lleis per a
introduir elements de millora, sobretot en el reconeixement i garantia de
drets i la millora de l’eficiència del sistema.
 Aporten noves tendències des dels serveis socials i des d’altres normes
estatals i autonòmiques: LAPAD (Llei de la promoció de l’autonomia
personal i atenció de persones en situació de dependència), igualtat,
violència de gènere, immigració, infància, ...
 Lleis de 2ª generació, aprovades fins l’any 2005. De 3ª generació a partir
d’aquell moment.
4.5 La segona generació de lleis de serveis socials

Lleis de 2a i 3a generació
2ª generació, aspectes més rellevants:

Drets i deures de
Dret d’accés als Èmfasi en la
les persones Principis Sistema de serveis
serveis socials qualitat
usuàries

Establiment de Iniciativa privada Consolidació d’un

Increment de la
carteres i/o catàlegs en la prestació de model de
participació cívica
de serveis serveis socials finançament públic

3ª generació, reconeixement del dret subjectiu als serveis socials, declarant-los serveis
públics essencials i d'interès general.
4.5 La segona i tercera generació de lleis de serveis socials

Prestacions de dret subjectiu vs dret de concurrència

Prestacions de dret de concurrència

Prestacions de dret subjectiu

 Consisteix en un dret. Jurídicament • Consisteix en una subvenció / ajut.

reclamable. • Es crea a través d’un Decret (Govern).
 Es crea a través d’una Llei • Es prioritza segons les condicions
(Parlament). establertes, fins a esgotar el pressupost.
 S’ha de prestar a qui compleixi les • Es pot sol·licitar ens els terminis que indica
condicions establertes, sense límit la convocatòria.
pressupostari.
 Es pot sol·licitar en qualsevol
moment.
Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic