Madalina Marin Mihaela

02/03/2023

1r Treball Social

TEMA 2 Les necessitats socials i les formes de resposta

1. Concepte de necessitat
És allò de què no es pot prescindir, sense veure’s greument perjudicat com a ésser humà,
segons el nivell de vida d’on vius → humana i digna a la societat.
Poden ser:
 • Individuals i col·lectives

• Humanes i socials (d’interès general)

• Relatives i universals

• Materials i immaterials

2. Característiques de la necessitat
• No és arbitrària, sinó que ens sobrevé
• Ningú en pot escapar, van amb la vida
• No es poden satisfer definitivament, són recurrents, i segueixen presents tot i
satisfetes.
• Canvien segons les etapes de la vida.
• Les necessitats afecten a la persona globalment i així s’han de tractar.

3. Conceptes afins
“conceptes que no s’han de confondre amb el de necessitat”
➔ Carència → manifestació externa de la privació continuada d’una necessitat no
coberta.
➔ Desig → manifestació subjectiva i de sentiment proactiu de quelcom necessitat no
essencial.
➔ Aspiració → expectativa legítima que es té per un progrés o benefici → manifestació
de les expectatives del progrés personal.
➔ Problema social → circumstància que pertorba o dificulta l’estil de vida i convivència.

4. Problemes socials
Dificultats o obstacles que s'interposen a la satisfacció natural de les necessitats
personals o socials.
• Els que es creen a partir de situacions negatives, objectivables (consens): estem
tots d’acord, es poden demostrar (necessitats insatisfetes o acumulades en grups
de població o que afecten multitud).
• Els que es creen a rel de la percepció subjectiva de varis grups (conflicte): no
estem tots d’acord, no es pot demostrar perquè és la meva percepció, és com jo ho
vec → conductes vinculades a valors i concepció de la realitat; expressen lluites de
poder.
 5. Necessitat

Autorealització → desenvolupament de les pròpies habilitats i capacitats.

De reconeixement → reconeixement social (a la societat)
D’afecte i pertinença → sentir-se estimat, que pertanys a un grup... → amistad, afecte,
intimitat...
De seguretat → protecció social en general → seguretat física, de recursos, familiar, de
salut...
Fisiològiques → respirar, menjar, descansar...

Criteris de coneixement i abordatge de la necessitat real (molt útil en els Serveis Socials).
Normativa → ve definida per l’Estat. És la que l’expert o el professional percep com una
necessitat una situació determinada i que ve determinada per una norma (EAIA).
Experimentada → visió subjectiva que té la persona d’aquella necessitat. És la
perceptiva per les mateixes persones, aquella determinada subjectivament per cada
individu i pot estar condicionada per factors sociopsicològics.
Expressada → la que s’expressa a partir de la demanda que fa la persona, no té perquè
coincidir amb l’experimentada → exposo la demanda.
Comparativa → quan es compara dos situacions diferents que poden ser individuals,
grupals..., es pot veure les diferències i com a observador extern es pot definir aquesta
necessitat comparativa.

Ex:

6. Diagnosis necessitats del Pla Estratègic de Serveis Socials 2021-2024

• L'envelliment de la població
• L’impacte de la crisi en el benestar i l’augment de les desigualtats
• La feminització de la pobresa: un fenomen invisibilitzat
• La precarietat laboral i l’augment de les necessitats materials
• La formació: una eina per a la inserció sociolaboral
• Els determinants socials i l’impacte en la salut
• Les violències: una realitat que cal abordar amb urgència

7. Els satisfactors
Aquesta altra tipologia de necessitat està orientada cap a la satisfacció d’una
determinades necessitats que ell les anomenava fonamentals, com per exemple les de
subsistència, protecció, afecte... i les vinculava amb una sèrie de satisfactors; el ser, el
tenir, el fer i l’estar.
• Es tradueixen amb bens (productes o serveis, materials o inmaterials).
• Són producte de l'activitat humana (per tant, són culturals i evolucionen).
 8. Satisfactors i classificació (Max-Neef (1998)
• Destructors: al satisfer una necessitat impossibiliten la satisfacció adequada
d'altres.
• Pseudosatisfactors: estimulen una falsa satisfacció d'una necessitat.
• Inhibidors: en satisfer una necessitat, dificulten la satisfacció d'altres.
• Singulars: satisfan una única necessitat.
• Sinèrgics: satisfan varies necessitats.

9. La demanda
"Manifestació explícita d'una necessitat o d'un problema (sigui en termes d'estat o de
satisfactor)"

• Només es formula demanda si es supera prou el llindar de tolerància del

malestar→ la persona ha d’estar en un nivell de malestar perque li faci donar el pas
a solicitar qualsevol tipus d’ajuda.
• Factors que fan renunciar a la demanda:
-El desconeixement de l'existència de satisfactors→ hi ha molta gent que no sap que
són els Serveis Socials o creuen que és només per a certa gent i per a certes situacions.
-Que no es contempli el malestar com a necessitat→ persones amb alguna
problemàtica de salut mental al final acaben normalitzant la seva situació i no sol·liciten la
demanda perquè ja han normalitzat aquesta necessitat i no veuen que sigui necessari o
tampoc detecten que sigui una necessitat com a tal.
-El cost desproporcionat per obtenir resposta

• La no formulació de demanda no implica que no hagi necessitat (i a l'inrevés)

10. Nivells de lectura de la demanda

• Nivell literal: identifica la necessitat expresada per per aplicar-hi el recurs idoni.
 • Nivell de continguts explícits: tot allò que l’usuari explica a més de la demanda
literal→ les persones van amb una demanda molt concreta exposant que tenen una
necessitat específica i arrel de l’entrevista es veu que hi han d’altres necessitats
que s’han de cobrir.
• Nivell de continguts relacionals: com es mostra vers el/la professional (indefens,
agressiu, desresponsabilitzador…)

11. Tipologies de demandes

• Directa: el subjecte de necessitat és qui realitza la demanda.
• Indirecta: el representant legal, altres afectats, autoritats...
• Expressa: formulada com a tal
• Latent: no expressada com a tal→ la demanda amaga un altre tipus de necessitat.

• Institucionalment 3 tipus:
-Tècnica (individual per un servei ofert) → necessito un servei a domicili per al meu pare.
-Social (grups per aspiracions no ofertes) → un grup de pares que a l’escola o a l’institut
sol·liciten un curs sobre prevenció d’embaràs per als seus fills.
-Política (institucions i per problemes pendents) → el col·lectiu de persones amb
problemas de salut mental en primera persona indica constantment accions polítiques per
a que millorin l’atenció que se’ls hi presta.

12. Drets socials

➔ Consideració que determinades necessitats han d’estar cobertes.

➔ Els drets són dinàmics i relatius a la societat tot i la Declaració Universal dels Drets
Humans.
➔ Quan es reconeixen drets a algú altre se li adjudiquen deures → a les administracions.
➔ Als Serveis Socials els drets són prestacionals: es parla de dret subjectiu → aquelles
facultats i potestats que tenen tots els habitants, que van vinculats amb les prestacions de
serveis, econòmiques...

13. Relació entre els tres conceptes

Relació que no flueix entre aquests tres conceptes perquè
falta un d’ells.
→ Quan hi ha necessitat i satisfactor però no es dóna aquesta relació, doncs hi ha una
relació de desconeixement perquè hi ha el satisfactor per satisfer aquesta necessitat però
no se sap quina és.
→ Quan hi ha necessitat i demanda però aquesta relació també flueix, és que hi ha una
insatisfacció perquè no hi ha satisfactors.
→ Entre satisfactor i demanda quan no hi ha necessitat, s’està malgastant els recursos
perquè realment no s’està cobrint necessitats.

14. Necessitat - demanda -capacitat

15. Vies d'atenció a les necessitats/proveidors de satisfactors

1. El sector informal (en crisi) → aquells mitjans que les persones tenen informals per
superar aquella necessitat com per exemple; la família, els amics, els grup de feina...
2. El sector de mercat (empreses): basat en el pagament del servei prestat.
3. El sector públic→ és el sector principal, fa que de manera pública tota la població tingui
les necessitats socials bàsiques cobertes. L’administració pública, la municipal,
l’econòmica, l’Estatal... Aquest presta serveis socials municipals.
4. El tercer sector→ té la funció de representació de determinats col·lectius, de
reivindicació, ajuda mútua... Aquest no només té voluntaris, també està format per
professionals, presta serveis tant com els bàsics com els especialitzats. SENSE ÀNIM DE
LUCRE.

16. Què es pot fer amb les necessitats?