42 PERSONES ÚNIQUES AMB

DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL
Marta Vilà i Alsina
23 de febrer de 2010
Usuari de la UHEDI / Til·lers

Discapacitat intel·lectual

Trastorn de conducta
 1. Discapacitat intel·lectual
Caracterizada per limitacions significatives
en:

• funcionament intel·lectual

• conducta adaptativa (expressada en

habilitats adaptatives conceptuals, socials i
pràctiques)

• comença abans dels 18 anys

 Funcionament intel·lectual

• Es mesura mitjançant escales

d’intel·ligència

• Es considera significativament inferior a

la mitjana un coeficient intel·lectual inferior
a 70.
• Gravetat de la discapacitat:

lleugera (CI entre 50-55 i 70)

moderada (CI entre 35-40 i 50-55)
greu (entre 20-25 i 35-40)
profunda (inferior a 20).
Conducta adaptativa

conjunt d’habilitats que les persones

aprenen per a funcionar en la seva vida
diària.

•conceptuals: llenguatge, lectoescriptura,

maneig dels diners i autodirecció de la
pròpia conducta.
•socials: relacions personales,
responsabilitat, autoestima, seguiment de
regles, obediència de lleis, evitació del
tracte discriminatori.

•pràctiques: activitats de la vida diària,

treball, lleure, manteniment de la
seguretat.
 2. Trastorns de conducta
• “conducta de tal intensitat, freqüència o
durada que provoca que la seguretat física
de la persona o dels altres es trobi
probablemente en perill
o
• conducta que probablement limiti o retardi
seriament l’accés i la utilització dels
recursos comunitaris ordinaris”.
Principals tipus de problemes de
conducta en la discapacitat
intel·lectual (ICAP):

 comportaments autolesius

 Heteroagressivitat

 destrucció d’objectes

 hàbits atípics i repetitius (estereotípies)

conducta social ofensiva

Retraïment

Conducta disruptiva (crits, rebequeries)

Falta d’atenció

Conductas no col·laboradores
Possibles causes de las alteracions
conductals en persones amb
discapacitat intel·lectual:

• malaltia orgànica (dolor, epilèpsia,

infeccions, hipotiroïdisme, anèmia).

• Trastorn psiquiàtric (diagnòstic dual:

esquizofrènia, mania, demència, etc).
• Efectes adversos de la medicació.

• Fenotips conductuals.

• Conducta apresa/operant (és funcional i

adaptativa i es manté per les
conseqüències ambientals que genera).
• Autoestimulació.

• Intimament relacionats amb les limitacions

en el funcionament intel·lectual i conducta
adaptativa.

• Multifactorial.

• Etc.
3. Alguns conceptes a tenir en
compte en les relacions
interpersonals

• Individualitat.

• Transferència i contratransferència.

• Empatia.
 4. Individualitat

Qualitat per la qual una persona es

distingeix de les altres.
Principi de la individualitat (Educació
antiautoritària, Rousseau)

• Se suposa que cada individu és diferent i,

per tant, únic.

• L’educació hauria de consistir en permetre

a cada individu que arribi a ser qui és,
educant a cadascú segons les seves
aptituds i capacitats, edat, etc.
 Principi de la individualitat (Entrenament
esportiu)

• Cada individu té unes característiques

morfofisiològiques, unes capacitats, un
desenvolupament físic, una edat, etc.
• Si s’aplica un mateix estímul a diversos
individus s’observarà:

-Cadascú té una capacitat d’esforç

diferent.

-Cadadascú té una capacitat d’adaptació i

de recuperació diferent.
• D’aquí sorgeix la necessitat d’adaptar els
exercicis i entrenaments a les condicions
de desenvolupament i entrenament de
l’individu.
• Validesa del principi d’individualitat
en el tracte amb persones amb
discapacitat intel·lectual i trastorns de
conducta ingressades en una Unitat
Hospitalària o que conviuen en un
dispositiu residencial.
 5. Transferència i
contratransferència

Transferència

• Fenòmen universal que es produeix

diàriament en la vida quotidiana amb
qualsevol persona amb qui ens
relacionem.
• La transferència consistiria en el
desplaçament d’emocions i conductes que
originalment s’experimenten en relació a
persones significatives de la infantesa
sobre persones amb qui ens relacionem
en el moment actual.
• Transferencia positiva: surgeix quan
l’usuari percep certes gratificacions per
part de la persona que l’atén i es
predisposa cap a ella amb una actitud
“d’amor”.
• Transferencia negativa: es produeix
quan l’usuari reviu, en la transferència,
conflictes que va viure en la seva
infantesa en la figura de la persona que
l’atén i activa les seves defenses,
responent amb hostilitat.
Contratransferència

• Resposta emocional conscient o

inconscient de la persona que atén vers
l’usuari; està determinada per les
necessitats internes de la persona que
atén, més que per les necessitats de
l’usuari.
• Contratransferència positiva: la persona
que atén és capaç d’identificar-se i
empatitzar amb l’usuari.

• Contratransferència negativa: interfereix

en la motivació i “objectivitat” de la
persona que atén i seria resultat de
l’experimentació d’afectes negatius vers
l’usuari.
“No es realista creer que todo terapeuta es
un super-hombre o una super-mujer que
puede manejar con total facilidad la
transferencia negativa del paciente y ser
capaz de brindarle amor y mantener una
contratransferencia positiva, cuando el
paciente lo agrede continuamente”
(Tranferencia y contratransferencia,
Rosa Gayó i Claudio Bustos).
 6. Empatia
• Capacitat d’entendre els pensaments i
emocions dels altres, de posar-se al seu
lloc i compartir els seus sentiments.

• Capacitat de captar els missatges verbals i

no verbals que una altra persona vol
transmetre’ns i fer que se senti compresa
d’una manera únicai especial.
• Actituds que desenvolupen i potencien
l’empatia:

Escoltar sense prejudicis;

donar atenció i mostrar interés pel que

se’ns explica, ja que no n’hi ha prou amb
saber què sent l’altra persona sinó que
hem de demostrar-li;
no interrompre mentre l’altre parla i evitar
convertir-nos en un expert que es dedica a
donar consells en comptes d’intentar
sentir el que sent l’altra persona.
Habilitat de descobrir, reconèixer i
recompensar les qualitats i èxits dels
altres.

Fomentarem les seves capacitats i

descobriran la nostre preocupació i interés
per a ells.
8. 42 famílies úniques
9. Nosaltres