Tema 6. La base humana de l’activitat econòmica.

El concepte de necessitats i el context social. Els

béns econòmics.

Economia
necessitats
organitza els
humanes Recursos limitats
recursos
(il·limitades)
disponibles

Consum i
Distribució de
satisfacció de
béns en la societat
necessitat

Preguntes a les que intenta donar resposta l’economia de diverses maneres?

Que produir? Tipus de béns i serveis
Com produir? Ús intensiu d’uns recursos o un altres. L molt important ja que és
iniciador, medi de consecució i finalitat de la producció. Cobb-Douglas,
Mankiw, 2014.
Per a qui produir? Destí dels béns i serveis produïts. Satisfacció de necessitats.
Relacionat amb el poder adquisitiu i el valor dels béns (sistemes de valoració).

Incidència de la ma invisible d’Adam Smith pel que fa a l’assignació de recursos en les

economies capitalistes. Els agents produeixen allò que demanda el mercat per obtenir
beneficis i mitjans de vida per alhora consumir -> el benefici propi fa que tota la
comunitat surti beneficiada. Implica que du a terme l’activitat econòmica per satisfer
les necessitats que percep que són requerides.

Les necessitats: Estan classificades segons el seu objecte de satisfacció.

Tenir en compte que aquestes són il·limitades i que hi ha un “principi de conservació i
millora de nivell de vida inherent a la satisfacció de les necessitats” aquestes sempre
creixen. D. Ricardo.
Degut en això, no es pot garantir la satisfacció de tota la població. Un primer
plantejament dràstic de Malthus anuncia la fi dels recursos a causa de la diferencia
entre la velocitat a la creix la població i els recursos. Mentre que els primers creixen en
progressió geomètrica els segons hi fan en progressió aritmètica. Malthus no va tenir
en compte un factor clau que era la implicació del desenvolupament tècnic en quant a
la optimització de recursos i les possibilitats que aquest brinda. Aquest vaticini i les
mesures que va proposar van ser precipitades però hi ha un “leitmotiv” de fons que és
la sobre explotació del recursos a causa de dur a termes l’activitat econòmica per
satisfer tot tipus de necessitats”

Però que són les necessitats, són totes iguals?

A continuació es mostren diverses classificacions de les necessitats:
Segons l’origen: Individuals o col·lectives.
Segons naturalesa: Primàries o secundaries
Segons objecte de satisfacció: Immaterials o materials
Segons periodicitat: Ocasional o recurrent
Concepció de les necessitats en base al seus diversos enfocs:
Biològic: necessitats físiques del cos
Psicològic: sentiments i desitjos.
Sociològic: sentiments i desitjos motivats per la cultura o el grup de pertinença.
Moral o ètic: percepció de la necessitat en base a la concepció del que és útil i
nociu en base als coneixements, creences i percepcions.
Econòmic: Satisfacció a partir del consum de béns o serveis econòmics.
L’encomia només analitza la satisfacció de les necessitats que impliquen el consum o el
desig d’adquisició de béns i serveis econòmics. Aquells que són útils, limitats i tenen un
valor econòmic.
Un exemple del que no estaria comprès des de la perspectiva d’economia: El consum
d’aire, tot i que és molt útil i és la base fisiològica per la supervivència humana molt
útil, no és subjecte de valoració directa ja que és il·limitat i per tant es considera un bé
lliure.
En relació al vincle entre les necessitats, el valor i la satisfacció de les mateixes i,
responent a la pregunta per a qui produir; s’ha de comentar que depenent del sistema
econòmic on es trobin els individus i la seva posició social perdran satisfer més o
menys necessitats econòmiques.
Segons la teoria subjectiva del valor plantejada i matematitzada per l’escola
marginalista, els béns i serveis tenen un valor en funció de:
- L’àrea geogràfica o el moment en el que s’ofereixi. 1. Utilitat dedicada (cost de
- El valor que l’individu li atorgui. producció): Ricardo i Smith
2. Utilitat d’usos: versatilitat i
Aquesta escola defineix que les necessitats que valora
capassitat de satisfder necessitast
l’individu es classifiquen en dues: les de 1r ordre i les de
3. Utilitat (raresa): bé apreciat per la
2n ordre. Aquestes tenen un ordre de consecució i les seva exclusivitat al marge de la
segones existeixen quan les primeres no són suficients. utilitat real.
Maslow, l’autor de la piràmide que posta el seu nom i un gran investigador de les
necessitats, va establir l’existència de:
Necessitats fisiològiques
Necessitats de seguretat
Necessitats d’estima
Necessitats de pertinença
Necessitats d’autorealització

En relació a les necessitats que estableixen els marginalistes, aquestes també es van
plantejar en un sentit però al final, Maslow, en un exercici d’autocrítica i de
comprovació de que l’ordre general establert no es complia sempre es retracta
d’aquest punt.
El desenvolupament tecnològic ha facilitat la generació d’excedents allí on s’ha donat i
l’intercanvi arran del planeta, la globalització. Aquest fet ha fet molt evident la
diferència entre el que anomenem països desenvolupats i subdesenvolupats. Mentre
que els primers tenen un desenvolupament tecnològic molt alt i les necessitats més
bàsiques cobertes així com d’altres secundàries i, fins i tot, algunes que definiríem com
supèrflues. Els països poc desenvolupats no tenen cobertes ni les necessitats
fisiològiques bàsiques. Entre mig, els països en vies de desenvolupament.
Segons Hans Rosling, aquestes desigualtat tenen lloc per falta de solidaritat dels països
més desenvolupats, a un sistema de satisfacció de necessitats basat sobretot en el
consum i en el principi de no renunciar al benestar adquirit i a més voler-lo
incrementar.
Aquests països que no tenen accés al poder adquisitiu no tenen bons sistemes
educatius o l’educació no és un prioritat davant de necessitats primàries més
importants. Segons Dambisa Moyo, economista originaria de Zimbaue, els govern
corruptes no fan un abona distribució dels recursos i es deixen comprar per les grans
multinacionals que venen a extreure la riquesa del país.
Per tant, el paper de l’estat també és molt important en tant en quant ajuda a
maximitzar la utilitat global, tal com diu Stuart Mill al plantejar una economia social
basada en principis morals i la distribució de la riquesa amb la finalitat de maximitzar
la utilitat total.
La concepció econòmica de les necessitats implica l’adquisició de béns o serveis que
tenen un valor econòmic.
Aquest béns són el que anomenem béns econòmics i deixem de banda el béns lliures.
Dins dels béns econòmics també s’estableixen classificacions segons les
característiques dels béns i són molt útils per delimitar el concepte en les definicions
econòmiques, les teories i models:
1. Segons el seu ús: de consum i de capital
2. Segons la seva funció: Entremitjos i finals
3. Segons la seva natura: Béns i serveis
4. Segons la seva moralitat en el consum: béns preferents o de mèrit (+) o
indesitjables (-)
5. Segons la seva distància del consumidor últim: 1r ordre (béns finals), 2n ordre
(béns en procés), i 3r odre (recursos no transformats i no aptes pel consum). Per
exemple petroli.
6. Segons la seva duració: duradors o no duradors (fungibles o peribles)
7. Segons la seva freqüència en l’ús: freqüents o esporàdics
8. Segons el procés de presa de decisió en el moment i la planificació de la compra:
o De conveniència: us comú, compra impulsiva, d’emergència.
o De compra esporàdica
o De especialitat
o No buscats
9. Segons qui els utilitza: béns privats, públics, socials o mixtos.
10. Segons les relacions que s’estableixen entre ells: béns substitutius, complementaris
i independents.
11. Segons el poder adquisitiu de consumidor o la seva variació:
o Béns de luxe
o Béns inferiors:
 Giffen (economies pobres on l’augment d’un producte bàsic
d’alimentació implica a renunciar a altres béns per mantenir-se
alimentat: pe, +p. patates, no es pot renunciar a la Q de patates ja
que és una Q bàsica, no hi ha bé substitutiu tan barat. Han de
renunciar a una mica de Q de carn i menjar més patates)
o Béns normals
o Béns de baix preu i consum satisfactoris. No modifiquen la renta i son
necessaris en una quantitat fixa (sal, paper de bany)

Conclusió:
- L’ésser humà és l’iniciador i l’objectiu de l’activitat econòmica
- Les necessitats es poden classificar i ordenar i depenen de la capacitat econòmica
que es tingui es tindran més o menys necessitats econòmiques resoltes.
- El principi de mantenir el nivells de satisfacció de necessitats i incrementant-lo
porta a l’activitat econòmica a sobre explotar recursos. És un problema de
concepció de la satisfacció de necessitats sense límit a partir de consum de béns i la
falta de solidaritat genera desigualtats (diferencies de mesura en com les persones
poden cobrir les necessitats).
- Els béns i serveis que són objecte d’estudi de l’economia són aquells que
econòmics i la seva classificació és important per poder elaborar descripcions
econòmiques precises.