BLOC 1: Economia,

Empresa i Entorn
Mòdul 0: L’economia i
l’empresa
Presentació
 Mòdul 0: Introducció al món de l’Economia i
l’Empresa
 Què és Economia
 Conceptes bàsics:
 necessitat, bé, utilitat, valor
 principi de racionalitat econòmica. Demanda i oferta.
 Mòdul 1: Concepte d’empresa. Diferents
tipologies de classificació
 Definició d’empresa
 Finalitats (benefici, racionalitat, equilibri financer,
qualitat)
 Diferents “departaments” (funcions)
 Taxonomies
 Mòdul 2: L’entorn empresarial i els recursos de
l’empresa
BAE1 / BINFO2 Sergi RÍOS
Mòdul 0: introducció
Mòdul 0: Introducció al món de l’Economia i l’Empresa
Què és Economia
Conceptes bàsics:
 necessitat, bé, utilitat, valor
 principi de racionalitat econòmica. Demanda i oferta.

BAE1 / BINFO2 Sergi RÍOS

 Què és l’economia ?
La paraula economia té un origen grec: oikonomia.

Formada per les paraules oikos [casa o patrimoni] – nomos [administració o legislació].

Etimològicament: L’economia és la disciplina

encarregada de l’administració del patrimoni.

BAE1 / BINFO2 Sergi RÍOS

 Què és l’economia ?
Però “economia” ha hagut sempre !!!!

En les primeres civilitzacions (Mesopotamia o Egipte), existeixen nombrosos vestigis

relacionats amb l’Economia (transaccions comercials, acords, preus, inventaris, registres...).

És quelcom que ha preocupat (i ocupat) a la HUMANITAT des del

principi dels temps... (públic i privat)

BAE1 / BINFO2 Sergi RÍOS

Què és l’economia ?
De manera moderna l’economia neix amb el francès François de Quesnay (1694-1774)
i l’escocès Adam Smith (1723-1790).

François de Quesnay (1694-1774) va ser el creador de l’escola

fisiocràtica, que sostenia que l’agricultura (la terra) era l’únic mitjà per
generar riquesa en un país, en contraposició als mercantilistes.

En 1758 va publicar el Tableau économique,

possiblement el primer treball que intenta
descriure el funcionament de l’economia de
forma analítica i es pot considerar la primera
contribució important al pensament econòmic.

Segle de les “llums”, la Il·lustració

BAE1 / BINFO2 Sergi RÍOS
Què és l’economia ?
Adam Smith es considera el pare de l’economia política. La principal obra de
Smith La riquesa de les nacions (1776) es considera el llibre “fundacional” de
l’economia moderna.

La clau del benestar social està en el creixement econòmic, que es

potencia a través de la divisió del treball i la lliure competència.

• La divisió del treball condueix a l’especialització i a l’aparició de nous

mercats que afavoreixen l’intercanvi.

• L’intercanvi es motivat per l’interès propi, és a dir, les ganes de

millorar la condició pròpia. La lliure competència en els mercats
comportaria processos d’eficiència i equitat a través de mecanismes
autoreguladors (la ma invisible del sistema).

• Va criticar les posicions mercantilistes (protecció dels mercats) i els

fisiòcrates (començava la Revolució Industrial).
BAE1 / BINFO2 Sergi RÍOS
Principals definicions
Definició objectiva marxista.

F. Engels (1820-1895): “L’economia política és la ciència que estudia les lleis que
regeixen la producció, distribució, circulació i consum de bens materials que satisfan
necessitats humanes”

Definició marginalista

L. Robbins (1898-1984): “L’economia és la ciència social que estudia la satisfacció

d’unes necessitats humanes il·limitades mitjançant recursos escassos amb usos
alternatius entre els quals cal optar”

BAE1 / BINFO2 Sergi RÍOS

Necessitats vs. Recursos
Si NECESSITATS > RECURSOS ESCASSETAT

escollir / establir prioritats

cost
d’oportunitat
BAE1 / BINFO2 Sergi RÍOS
Cost d’oportunitat
Concepte introduït per Friedrich von Wieser en Theorie der gesellschaftlichen Wirtschaft
(Teoria de l’economia social, 1914).

El cost d’oportunitat es pot definir com:

• La retribució d’un factor en el seu millor ús alternatiu.

• El cost de la inversió dels recursos disponibles en una oportunitat econòmica a costa
de la millor opció alternativa possible.
• El sacrifici que fa un agent econòmic al prendre una decisió.
• El cost d’allò a que es renuncia per tal de fer una cosa.

Em vaig de festa a un bar / em poso a treballar en un bar ?

Més sou o més temps lliure ?

BAE1 / BINFO2 Sergi RÍOS

Cost d’oportunitat
Per minimitzar el “cost d’oportunitat”, l’economia i concretament des de l’òptica de
les empreses, ens preguntem:

a) Què produir ?
b) Com produir-ho ?
c) Quant produir ?
d) Quan produir ?
e) Per a qui produir ?

BAE1 / BINFO2 Sergi RÍOS

Conceptes bàsics d’economia
Necessitat: sensació de carència d’alguna cosa i desig d’eliminar-la. Les
necessitats són subjectives, psicològiques i il·limitades.

Bé: tot allò apte per satisfer necessitats. Els béns es poden classificar de moltes
maneres. Les diferents categories de béns no són excloents entre elles sinó més
aviat complementàries.

Utilitat: capacitat d’un bé per satisfer necessitats. La utilitat és subjectiva.

Valor: qualitat de tot allò mereixedor d’estima. Depèn de la utilitat i de la

quantitat. A major escassetat, major valor.

BAE1 / BINFO2 Sergi RÍOS

Classificació “béns”
Els béns poden ser lliures o econòmics:

1.- Béns lliures. Són abundants i ningú està disposat a pagar per ells (p. ex., l’aire
que respirem). Els béns lliures no són objecte de l’estudi econòmic.

2.- Béns econòmics. Són escassos i hi ha gent disposada a pagar per ells (tenen
un mercat).

Els béns econòmics poden ser classificat com:

a) Béns de consum: desapareixen en l’acte de consum (una poma)

b) Béns de producció: serveixen per produir béns de consum o de producció
c) Béns de capital: maquinària, diners,...
d) Béns físics: són tangibles
e) Béns immaterials: són intangibles (ex. software, serveis, reputació)
BAE1 / BINFO2 Sergi RÍOS
Classificació “béns”
Alhora, també es poden classificar com a normals, inferiors o “giffen”:

a) Normals. La seva demanda augmenta quan augmenta la renda.

b) Inferior. La seva demanda disminueix quan augmenta la renda.

c) “Giffen”. Són poc habituals ja que no es comporten de manera intuïtiva.

Són aquells béns en que quan augmenten de preu, la seva demanda
augmenta.
• Quan més diners tenim, més viatgem. Com més diners tenim, més gran volem la
casa o el cotxe.

• Si deixem d’anar en transport públic perquè tenim més diners per comprar-nos un
cotxe, el transport públic esdevindrà un bé inferior per a nosaltres.

• Productes en moment de guerra o un desastre (mascaretes)

BAE1 / BINFO2 Sergi RÍOS

Classificació “béns”
Els béns també es poden considerar com a substitutius o complementaris:

a) Substitutius. Aquell bé que satisfà la mateixa necessitat que un altre bé. Hi

ha béns que seran substitutius perfectes d’altres, quan satisfacin exactament
la mateixa necessitat, i béns substitutius imperfectes quan la satisfacció de la
mateixa necessitat no sigui exacta.

b) Complementaris. Aquell bé que satisfà una necessitat només si es

complementa amb un altre
• La patata pot ser un bé substitutiu de la mongeta en la satisfacció de la necessitat
de menjar.

• Un tren pot substituir una avió en la satisfacció de transport, però com que el tren
no és tan ràpid, no satisfà la necessitat de transport en el mínim temps.

• Un clau per ell mateix no pot satisfer la necessitat de penjar un quadre. És necessari
també un martell. En aquest cas, el martell seria un bé complementari al clau.
BAE1 / BINFO2 Sergi RÍOS
Classificació “béns”
Els béns també es poden considerar com a béns públics o béns privats:

a) Privat. És divisible i excloent; és a dir, es pot fraccionar i limitar a les persones

del seu gaudiment. Per aprofitar un cotxe, un smartphone o un sopar a un
restaurant, cal pagar el cost d’aquest bé.

b) Públics. Aquell bé que està disponible per a tothom i quin ús per una persona
no exclou de l’ús a d’altres. Per definició són compartits per la qual cosa el cost
de la seva producció i distribució no pot ser cobert pels particulars degut a a les
implicacions que tindria per a una persona cobrir tots els costos de producció i
manteniment d’aquest bé. És no-divisible, no-rival i no-excloent (carretera, el
riu de la Vall de Ransol, la plaça major o la tecnologia 5G).

BAE1 / BINFO2 Sergi RÍOS

Demanda i oferta
 Principi de racionalitat econòmica: consisteix en obtenir la màxima utilitat
amb els mínims recursos possibles (eficiència).

 Demanda: és la quantitat de béns i serveis que els consumidors estan disposats

a adquirir per satisfer les seves necessitats o desitjos. Aquests consumidors
generen una demanda quan tenen capacitat de comprar per realitzar la
transacció a un preu determinat. La demanda es representa a través d’una
funció matemàtica que relaciona de manera inversa la quantitat de producte i el
preu del producte. La quantitat és funció del preu.

 Oferta: és la quantitat de béns i serveis que els productors volen i poden vendre
al mercat a un preu i en un període de temps determinar per satisfer
necessitats i desitjos dels consumidors. L’oferta es representa a través d’una
funció matemàtica que relaciona de manera directa la quantitat de producte i el
preu del producte. La quantitat és funció del preu.

BAE1 / BINFO2 Sergi RÍOS

Equilibri del mercat

L’encreuament de l’0ferta i la demanda determina l’equilibri del mercat.

Fixa la quantitat d’equilibri (Qe) adquirida pels consumidors al preu d’equilibri (Pe)

BAE1 / BINFO2 Sergi RÍOS

AVANCEM CAP AL MÒDUL 1 !!!

© Andorra Turisme

© Andorra Turisme © Andorra Turisme

Mòdul 1: Empresa (concepte i taxonomia)

 Definició d’empresa
 Finalitats (benefici, racionalitat, equilibri
financer, qualitat)
 Diferents “departaments” (funcions)
 Taxonomies

BAE1 / BINFO2 Sergi RÍOS

Moltes gràcies!