Principis i institucions constitucionals

Curs 2019-2020 (M-1 i M-6)

ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET A LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

A) L’ESTAT DE DRET

a) Preàmbul: proclama la voluntat de la nació espanyola de “consolidar un Estat de dret

que asseguri l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular.”
L’imperi o primacia de la llei s’ha d’entendre subordinat al principi de
constitucionalitat (art. 9.1).
Connexió especial de la llei amb el principi democràtic, com a font que emana
de la sobirania popular representada en el Parlament (art. 1.1 i 66).

b) Principi de legalitat (art. 9.3): l’actuació dels òrgans de l’Estat es realitza amb
submissió a la llei.
- el Govern exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb
la Constitució i les lleis (art. 97).
- l’Administració pública actua amb submissió plena a la llei i al dret (art.
103.1)
Interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics, i especialment de
l’Administració (art. 9.3)
Els tribunals controlen la potestat reglamentària, la legalitat de l’actuació
administrativa i la submissió d’aquesta als fins que la justifiquen (art. 106)
- el jutges i magistrats es troben sotmesos a l’imperi de la llei (art. 117)

c) altres principis de l’ordenament jurídic (art. 9.3)

- jerarquia normativa
- publicitat de les normes
- irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de
drets individuals
- responsabilitat dels poders públics
- seguretat jurídica

d) l’organització dels poders de l’Estat: distribució horitzontal del poder entre els
òrgans constitucionals que dóna lloc a la forma de govern denominada “monarquia
parlamentària” (art. 1.3)
- la Corona assumeix una funció simbòlica i representativa de l’Estat en les
relacions exteriors i una funció moderadora amb en relació amb la resta d’òrgans (Títol
II)
- les Corts Generals exerceixen amb caràcter ordinari la potestat legislativa, a
banda de funcions pressupostària i de control del Govern (art. 66).
- el Govern participa en la funció legislativa (art. 82-86), dirigeix la política
interior i exterior, l’Administració civil i militar i la defensa i exerceix la funció
executiva i la potestat reglamentària (art. 97).
- el poder judicial és integrat per jutges i magistrats independents que
exerceixen la funció jurisdiccional. L’òrgan especialitzat de govern del poder judicial és
el Consell General del Poder Judicial (títol VI)
 - el Tribunal Constitucional actua en la resolució dels conflictes que es
produeixen entre el Congrés dels Diputats, el Senat, el Govern i el Consell General del
Poder Judicial (art. 161.1.d)

e) el reconeixement dels drets fonamentals i les seves garanties (Títol I)

- reconeguts com a drets públics subjectius que limiten l’actuació dels poders
públics(art. 53.1) i amb efectes vinculants per als ciutadans (art. 9.1).
- reconeixement dels drets de defensa o llibertat provinents de l’Estat liberal de
dret (arts. 16, 20, 21, 24, 33...)
- el Títol I ordena els drets en diferents capítols i seccions en funció del tipus de
garanties que els protegeixen:
- garanties normatives: procediment agreujat de reforma constitucional
(art. 168.1), reserva de llei per a la regulació de l’exercici del dret (art. 53.1),
preservació del contingut essencial enfront del legislador (art. 53.1) i
desenvolupament per llei (art. 81.1).
- garanties jurisdiccionals: tutela judicial ordinària (art. 24),
procediment preferent i sumari davant dels tribunals ordinaris i recurs
d’emparament davant del Tribunal Constitucional (art. 53.2)
- garantia institucional: defensor del poble (art. 54)

B) L’ESTAT DEMOCRÀTIC

a) La definició de l’Estat com a democràtic connecta amb el valor superior del

pluralisme polític (art. 1.1).
En l’àmbit estrictament polític l’expressen els partits polítics (art. 6).
Altres manifestacions del pluralisme són:
- pluralisme religiós (art. 16.3)
- pluralisme lingüístic (art. 3.3 i 20.3 CE)
- pluralisme en la vida social i econòmica: reconeixement de sindicats i
organitzacions empresarials (art. 7); col·legis i organitzacions professionals (art.
36 i 52); obligació dels poders públics de fomentar les organitzacions de
consumidors i usuaris (art. 51.2)
- reconeixement del dret d’associació, com a via d’expressió del pluralisme de la
societat (art. 22)

b) Proclamació de la sobirania popular (art. 1.2). El titular de la sobirania és el “poble

espanyol”, afirmació compatible amb el reconeixement de la pluralitat de
“nacionalitats” i “regions” que integren Espanya (art. 2).

c) Estructura democràtica dels poders de l’Estat, que emanen del poble (art. 1.2):
- les Corts Generals són l’òrgan o el poder de l’Estat que representa el titular de
la sobirania (art. 66).
- la justícia emana del poble (art. 117.1)
- les forces armades tenen encomanada la missió de garantir la sobirania
d’Espanya enfront ingerències de l’exterior i de protegir la democràcia en el marc de
l’ordenament constitucional (art. 8).
 - d’altres organitzacions que operen en l’esfera pública han de tenir una
estructura interna i un funcionament democràtics (partits polítics, art. 6; sindicats, art. 7;
col·legis professionals, art. 36)

d) La participació és assegurada en diversos àmbits:

- Participació política:
- dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics, directament o per
mitjà de representants (art.23.1)
- dret d’accedir en condicions d’igualtat als càrrecs públics (art. 23.2)

- Altres modalitats participatives:

- participació dels professors, pares i alumnes en la gestió i control dels centres
educatius sostinguts amb fons públics (art. 27.7)
- participació de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic i
cultural (art. 48)
- organitzacions de consumidors i usuaris (art. 51)
- audiència dels ciutadans en l’elaboració de les disposicions administratives
(art. 105.a)
- participació en la funció jurisdiccional mitjançant el jurat (art. 125)
- participació dels interessats en la Seguretat Social i en els organismes públics
la funció dels quals afecti directament la qualitat de vida i el benestar social (art.
129.1)
- participació dels treballadors dins l’empresa (art. 129.2)

- Regulació constitucional de dos instruments de participació:

- els partits polítics
- els sindicats i organitzacions empresarials

C) L’ESTAT SOCIAL

a) Vinculació amb el valor superior de la justícia (art. 1.1), com a mesura axiològica en
la vida econòmica i social.
Connexió especial amb el valor de la igualtat (art. 1.1), entesa no solament com
a igualtat formal (art. 14), sinó també com a igualtat material (art. 9.2)

b) Clàusula de transformació social (art. 9.2)

c) Principis rectors de la política social i econòmica (capítol III del títol I): sota
aquest enunciat s’inclouen la majoria dels drets socials:
- dret a l’assistència i a les prestacions socials suficients per fer front a situacions
de necessitat (art. 41)
- dret a la salut (art. 43)
- dret d’accés a la cultura (art. 44)
- dret a disposar d’un medi ambient adequat per al desenvolupament de la
persona i deure de protegir-lo (art. 45)
- dret a un habitatge digne i adequat (art. 47)
- dret a una atenció especial a les persones amb deficiències físiques i psíquiques
(art. 49)
 - dret de la gent gran a rebre pensions adequades i periòdicament actualitzades
(art. 50)
Pel que fa a les seves garanties, la protecció d’aquests drets és més dèbil que la
dels drets fonamentals (art. 53.3)

d) Principis d’economia i hisenda: es connecten amb el principi social en la mesura

que consagren el dret dels poders públics d’intervenir en la vida econòmica, d’acord
amb l’orientació imposada per la Constitució:
- reconeixement del dret a la propietat privada delimitat per la seva funció social
(art. 33.2)
- primacia de l’interès general en la gestió de la riquesa del país (art. 128.1)
- reconeixement de la iniciativa pública en l’activitat econòmica (art. 128.2)
- recurs a la planificació estatal per a orientar l’activitat econòmica (art.131.1)
- creació d’un Consell que articuli la participació dels agents econòmics i socials
(art. 131.2)