TEMA 11. L’organització territorial de l’Estat: municipi, província i comunitat autònoma.

Els
estatuts d’autonomia. Referència a l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

L’organització territorial de l’Estat

L’Estat espanyol s’estructura en comunitats autònomes, municipis, províncies i comarques.

1. Els models d’organització territorial

En funció de quina sigui la forma de distribuir el poder en un estat a través del seu territori, podem trobar dos
“models” d’estat: l’unitari i el federal.

1.1. L’estat unitari i l’estat federal

L’estat unitari neix a França amb la caiguda de l’antic règim. Aquest model es basa fonamentalment en l’existència
d’un únic centre de decisió política (el govern) i un únic centre per dictar normes amb rang de llei (el parlament) per
a tot el territori de l’estat. D’aquest centre depenen tots els òrgans de l’Administració, que hi estan subjectes
jeràrquicament i tenen la funció d’executar, de manera uniforme a tot el territori de l’estat, les decisions i les
normes adoptades pel parlament i el govern de la nació.

Es caracteritza per ser un estat amb una única constitució, una única direcció política i un únic òrgan per dictar lleis
per a tot el territori, que es divideix únicament en unes circumscripcions merament administratives (els
departaments i els municipis) al capdavant de les quals hi ha una única autoritat administrativa (el prefecte i
l’alcalde), designada pel Govern, del qual depèn jeràrquicament.

Els principis en què es basa són, doncs, la unitat (un sol estat), la uniformitat (la mateixa llei per a tot el territori) i la
centralització (direcció política i direcció administrativa efectuada des del centre).

L’estat federal sorgeix amb la Constitució dels Estats Units d’Amèrica de 1787, com la fórmula d’unió política més
perfecta entre les antigues colònies britàniques, convertides ja aleshores en estats independents. El seu origen es
troba en el pacte entre aquests diversos estats sobirans, que decideixen la creació, a partir de l’aprovació d’una
constitució, d’una nova entitat, la federació, en la qual s’integren tots i a la qual deleguen
algunes funcions de forma expressa, i ells en retenen la resta.

L’estat federal és, doncs, un “estat d’estats”, on el poder polític s’exerceix des de dues instàncies, la central (que és
la federació), que disposa d’uns òrgans propis (parlament, president i tribunals) i que exerceix les seves funcions
sobre tot el territori federal d’acord amb el que preveu la constitució federal, i les diferents instàncies territorials
(els estats membres), que disposen cadascuna d’elles d’una constitució pròpia, d’una organització política pròpia i
d’uns poders propis que exerceixen només sobre el seu territori. Així, doncs, en l’estat federal no hi ha només el
que se’n diu una divisió horitzontal de poders (executiu, legislatiu i judicial), sinó també una divisió vertical, que
provoca que aquell poder ja dividit es trobi també repartit territorialment.
L’estat federal, a diferència de l’unitari, es caracteritza per tenir una pluralitat de centres de poder, una diversitat de
normes i orientacions polítiques i una descentralització o distribució territorial de la capacitat de decisió. Així
mateix, l’element unitat no desapareix de la definició d’estat federal en tant que només és un únic poder de cara a
l’exterior (en les relacions internacionals amb altres estats), manté unes estructures unitàries a l’interior (exèrcit,
moneda, sistema econòmic, duanes, comunicacions i símbols) i disposa d’uns òrgans que, en determinades
matèries, poden exercir les seves funcions sobre tot el territori de l’estat federal. El model federal nascut als Estat
Units.

Els municipis Llei 7/1985 LLEI DE BASES DE RÈGIM LOCAL LRBRL

TÍTOL II

Article 11. El municipi

1. El municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial de l'Estat. Té personalitat jurídica i plena capacitat
per al compliment dels seus fins.
2. Són elements del Municipi el territori, la població i l'organització.

CAPÍTOL I

Article 12.Territori

1. El terme municipal és el territori en què l'ajuntament exerceix les seves competències.

2. Cada municipi pertanyerà a una sola província

Article 15. Població

Tota persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure en el Padró del municipi en el qual resideixi
habitualment. Qui visqui en diversos municipis haurà d'inscriure únicament en el que habiti durant més temps a
l'any.
El conjunt de persones inscrites en el padró municipal constitueix la població del municipi. Els inscrits en el Padró
municipal són els veïns del municipi. La condició de veí s'adquireix en el mateix moment de la seva inscripció en el
Padró.

CAPÍTOL II

Article 19.Organització

1. El Govern i l'administració municipal, excepte en aquells municipis que legalment funcionin en règim de consell
obert, correspon a l'ajuntament, integrat per l'alcalde i els regidors.
2. Els regidors són elegits per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, i l'alcalde és elegit pels regidors
o pels veïns; tot això en els termes que estableixi la legislació electoral general.
3. El règim d'organització dels municipis assenyalats en el títol X d'aquesta llei es d'ajustar al que disposa el mateix.
En el no previst per aquest títol, és aplicable el règim comú regulat en els articles següents.

Municpis

CAPÍTOL III

Article 25. Competències

1. El municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l'àmbit de les seves competències, pot promoure
activitats i prestar els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat
veïnal en els termes que preveu aquest article.
2. El Municipi exercirà en tot cas com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l'Estat i de les
Comunitats Autònomes, en les següents matèries:
a) Urbanisme: planejament, gestió, execució i disciplina urbanística. Protecció i gestió del Patrimoni històric.
Promoció i gestió de l'habitatge de protecció pública amb criteris de sostenibilitat financera. Conservació i
rehabilitació de l'edificació.
b) Medi ambient urbà: en particular, parcs i jardins públics, gestió dels residus sòlids urbans i protecció contra
la contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica a les zones urbanes.
c) Abastament d'aigua potable a domicili i evacuació i tractament d'aigües residuals.
d) Infraestructura viària i altres equipaments de la seva titularitat.
e) Avaluació i informació de situacions de necessitat social i l'atenció immediata a persones en situació o risc
d'exclusió social.
f) Policia local, protecció civil, prevenció i extinció d'incendis.
g) Trànsit, estacionament de vehicles i mobilitat. Transport col·lectiu urbà.
h) Informació i promoció de l'activitat turística d'interès i àmbit local.
i) Fires, proveïments, mercats, llotges i comerç ambulant.
j) Protecció de la salubritat pública.
k) Cementiris i activitats funeràries.
l) Promoció de l'esport i instal·lacions esportives i d'ocupació d'el temps lliure.
m) Promoció de la cultura i equipaments culturals.
n) Participar en la vigilància de l'acompliment de l'escolaritat obligatòria i cooperar amb les administracions
educatives corresponents en l'obtenció dels solars necessaris per a la construcció de nous centres docents. La
conservació, manteniment i vigilància dels edificis de titularitat local destinats a centres públics d'educació
infantil, d'educació primària o d'educació especial.
o) Promoció en el seu terme municipal de la participació dels ciutadans en l'ús eficient i sostenible de les
tecnologies de la informació i les comunicacions.
o) Actuacions a la promoció de la igualtat entre homes i dones així com contra la violència de gènere.
3. Les competències municipals en les matèries enunciades en aquest article s'han de determinar per llei ha
de avaluar la conveniència de la implantació de serveis locals d'acord amb els principis de descentralització,
eficiència, estabilitat i sostenibilitat financera.
4. La Llei a què es refereix l'apartat anterior ha d'anar acompanyada d'una memòria econòmica que
reflecteixi l'impacte sobre els recursos financers de les administracions públiques afectades i el compliment
dels principis d'estabilitat, sostenibilitat financera i eficiència de el servei o l'activitat. La Llei ha de preveure la
dotació dels recursos necessaris per assegurar la suficiència financera de les entitats locals sense que això
pugui comportar, en cap cas, una major despesa de les administracions públiques. Els projectes de lleis
estatals s'acompanyen d'un informe del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques en el qual s'acreditin
els criteris abans assenyalats.
5. La Llei determina la competencia municipal propia de què es tracti, garantint que no es produeix una
atribució simultània de la mateixa competència a una altra administració pública.

Article 26. 1. Els municipis hauran de prestar, en tot cas, els serveis següents:
a) En tots els municipis: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastament
domiciliari d'aigua potable, clavegueram, accés als nuclis de població i pavimentació de les vies públiques.
b) En els municipis amb població superior a 5.000 habitants, a més: parc públic, biblioteca pública i
tractament de residus.
c) En els municipis amb població superior a 20.000 habitants, a més: protecció civil, avaluació i informació de
situacions de necessitat social i l'atenció immediata a persones en situació o risc d'exclusió social, prevenció i
extinció d'incendis i instal·lacions esportives d'ús públic .
d) En els municipis amb població superior a 50.000 habitants, a més: transport col·lectiu urbà de viatgers i
medi ambient urbà.
2. En els municipis amb població inferior a 20.000 habitants serà la Diputació provincial o entitat equivalent la
que coordinarà la prestació dels següents serveis:
a) Recollida i tractament de residus.
b) Abastament d'aigua potable a domicili i evacuació i tractament d'aigües residuals.
c) Neteja viària.
d'Accés als nuclis de població.
e) Pavimentació de vies urbanes.
f) Enllumenat públic. Per coordinar l'esmentada prestació de serveis la Diputació de proposar, amb la
conformitat dels municipis afectats, al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques la forma de prestació,
consistent en la prestació directa per la Diputació o la implantació de fórmules de gestió compartida a través
de consorcis, mancomunitats o altres fórmules. Per reduir els costos efectius dels serveis l'esmentat Ministeri
de decidir sobre la proposta formulada que haurà de comptar amb l'informe preceptiu de la comunitat
autònoma si és l'Administració que exerceix la tutela financera.
Quan el municipi justifiqui davant la Diputació que pot prestar aquests serveis amb un cost efectiu menor
que el derivat de la forma de gestió proposada per la Diputació provincial o entitat equivalent, el municipi
podrà assumir la prestació i coordinació d'aquests serveis si la Diputació ho considera acreditat. Quan la
Diputació o entitat equivalent assumeixi la prestació d'aquests serveis repercutirà als municipis el cost efectiu
del servei en funció del seu ús. Si aquests serveis estiguessin finançats per taxes i assumeix la seva prestació
la Diputació o entitat equivalent, serà a aquesta a qui vagi destinada la taxa per al finançament dels serveis.
3. L'assistència de les Diputacions o entitats equivalents als Municipis, prevista en l'article 36, es dirigirà
preferentment a l'establiment i adequada prestació dels serveis mínims.

La Província
 L’article 141 de la Constitució, estableix que la província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia,
determinada per l’agrupació de municipis limítrofes, que constitueix una divisió territorial per al compliment de les
activitats de l’Estat.

El govern i l’administració de la província s’encomanen a les diputacions o altres corporacions de caràcter

representatiu, als quals els correspon la coordinació i assistència supramunicipal a les corporacions municipals del
seu àmbit territorial. La Llei de Bases de Règim Local (LBRL) preveu com atribucions essencials de les diputacions: la
coordinació de serveis municipals, l’assistència jurídica, econòmica i tècnica als municipis del seu territori, la
prestació de serveis intermunicipals, el foment dels interessos de la província i l’adopció del pla anual de cooperació
a les obres i serveis municipals.
D’aquest reconeixement constitucional es desprèn que la província té un caràcter bifront, és a dir, per una banda,
gaudeix de la doble condició de divisió administrativa per al compliment de les finalitats de l’Estat, i per l’altra, és
una circumscripció electoral determinant per a l’elecció dels representants de cadascuna de les cambres de les
Corts Generals (Congrés i Senat).

La província Llei 7/1985 LLEI DE BASES DE RÈGIM LOCAL LRBRL

TÍTOL III

Article 31. La provincia

1. Estableix que la província és una entitat local determinada per l’agrupació de municipis amb personalitat jurídica
pròpia, i plena capacitat per al compliment dels seus fins.

2. Són fins propis i específics de la Província garantir els principis de solidaritat i equilibri Inter municipals, en el marc
de la política econòmica i social, i, en particular:
a) Assegurar la prestació integral i adequada en la totalitat del territori provincial dels serveis de competència
municipal.
b) Participar en la coordinació de l'Administració local amb la de la Comunitat Autònoma i la de l'Estat.
3. El govern i l'administració autònoma de la Província corresponen a la Diputació o altres corporacions de
caràcter representatiu.
CAPÍTOL I
Article 32.Organització
L'organització provincial respon a les regles següents:
1. El president, els vicepresidents, la Junta de Govern i el Ple existeixen en totes les Diputacions.
2. Així mateix, en totes les Diputacions òrgans que tinguin per objecte l'estudi, informe o consulta dels
assumptes que han de ser sotmesos a la decisió de Ple, així com el seguiment de la gestió de l'President, la
Junta de Govern i els Diputats que ostentin delegacions, sempre que la respectiva legislació autonòmica no
prevegi una forma organitzativa diferent en aquest àmbit i sense perjudici de les competències de control
que corresponen a Ple. Tots els grups polítics integrants de la corporació tindran dret a participar en aquests
òrgans, mitjançant la presència de diputats pertanyents als mateixos, en proporció a el nombre de diputats
que tinguin en el Ple. 3. La resta dels òrgans complementaris dels anteriors s'estableix i regula per les
mateixes Diputacions. No obstant això les lleis de les comunitats autònomes sobre règim local podran
establir una organització provincial complementària de la prevista en aquest text legal.
Article 32 bis. Personal directiu de Diputacions, Cabildos i Consells Insulars.
El nomenament de personal directiu que, si escau, hagués a les Diputacions, Cabildos i Consells Insulars s'ha
de fer d'acord amb criteris de competència professional i experiència, entre funcionaris de carrera de l'Estat,
de les comunitats autònomes, de les entitats locals o amb habilitació de caràcter nacional que pertanyin a
cossos o escales classificats en el subgrup A1, llevat que el corresponent Reglament Orgànic permeti que, en
atenció a les característiques específiques de les funcions d'aquests òrgans directius, el seu titular no
compleixi aquesta condició de funcionari.

Article 33.
1. El Ple de la Diputació està constituït pel president i els diputats.
2. Correspon en tot cas a Ple:
a) L'organització de la Diputació.
b) L'aprovació de les ordenances.
c) L'aprovació i modificació dels Pressupostos, la disposició de despeses dins dels límits de la seva
competència i l'aprovació provisional dels comptes; tot això d'acord amb el que disposa la Llei Reguladora de
les Hisendes Locals. d) L'aprovació dels plans de caràcter provincial.
e) El control i la fiscalització dels òrgans de govern.
f) L'aprovació de la plantilla de personal, la relació de llocs de treball, la fixació de la quantia de les
retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris, i el nombre i règim de personal eventual.
g) L'alteració de la qualificació jurídica dels béns de domini públic.
h) El plantejament de conflictes de competències a altres entitats locals i altres administracions públiques.
i) L'exercici d'accions judicials i administratives i la defensa de la Corporació en matèries de competència
plenària.
j) La declaració de lesivitat dels actes de la Diputació.
k) La concertació de les operacions de crèdit la quantia acumulada en l'exercici econòmic excedeixi de el 10
per 100 dels recursos ordinaris, llevat de les de tresoreria, que li correspondran quan l'import acumulat de les
operacions vives en cada moment superi el 15 per 100 dels ingressos corrents liquidats en l'exercici anterior,
tot això de conformitat amb el que disposa la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.
l) (Derogada)
m) L'aprovació dels projectes d'obra i de serveis quan sigui competent per la seva contractació o concessió i
quan encara no estiguin previstos en els pressupostos.
n) (Derogada)
ñ) Aquelles atribucions que hagin de correspondre al ple perquè la seva aprovació una majoria especial.
o) Les altres que expressament l'atribueixin les lleis.
3. Correspon, igualment, a el Ple la votació sobre la moció de censura al President i sobre la qüestió de
confiança plantejada per aquest, que seran públiques i es realitzaran mitjançant crida nominal en tot cas, i es
regeixen pel que disposa la legislació electoral general.
4. El Ple pot delegar l'exercici de les seves atribucions en el president i en la Comissió de Govern, llevat de les
enunciades en el número 2, lletres a), b), c), d), e), f), h) i ñ), i número 3 d'aquest article.

Article 34.
1. Correspon en tot cas a el President de la Diputació:
a) Dirigir el govern i l'administració de la província.
b) Representar la Diputació.
c) Convocar i presidir les sessions de Ple, excepte els supòsits previstos en la present Llei i en la legislació
electoral general, de la Junta de Govern i qualsevol altre òrgan de la Diputació, i decidir els empats amb vot
de qualitat.
d) Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i obres la titularitat o exercici correspon a la Diputació Provincial.
e) Assegurar la gestió dels serveis propis de la Comunitat Autònoma la gestió ordinària estigui encomanada a
la Diputació.
f) El desenvolupament de la gestió econòmica d'acord amb el Pressupost aprovat, disposar despeses dins dels
límits de la seva competència, concertar operacions de crèdit, amb exclusió de les que preveu l'article 158.5
de la Llei 39/1988, de 28 de desembre , Reguladora de les Hisendes Locals, sempre que aquelles estiguin
previstes en el Pressupost i el seu import acumulat dins de cada exercici econòmic no superi el 10 per 100
dels seus recursos ordinaris, llevat de les de tresoreria que li correspondran quan l'import acumulat de les
operacions vives en cada moment no superi el 15 per 100 dels ingressos corrents liquidats en l'exercici
anterior, ordenar pagaments i retre comptes; tot això de conformitat amb el que disposa la Llei Reguladora
de les Hisendes Locals.
g) Aprovar l'oferta d'ocupació pública d'acord amb el Pressupost i la plantilla aprovats pel Ple, aprovar les
bases de les proves per a la selecció de personal i per als concursos de provisió de llocs de treball i distribuir
les retribucions complementàries que no siguin fixes i periòdiques.
h) Exercir la direcció superior de tot el personal, i acordar el seu nomenament i sancions, inclosa la separació
de servei dels funcionaris de la Corporació i l'acomiadament de l' personal laboral, donant compte a Ple en la
primera sessió que celebri. Aquesta atribució s'entén sense perjudici del que preveu l'article 99.1 i 3
d'aquesta Llei.
I) L'exercici de les accions judicials i administratives i la defensa de la Diputació en les matèries de la seva
competència, fins i tot quan les hagués delegat en un altre òrgan , i, en cas d'urgència, en matèries de la
competència de Ple, en aquest últim supòsit donant compte a aquest en la primera sessió que celebri per a la
seva ratificació.
j) La iniciativa per proposar a Ple la declaració de lesivitat en matèria de la competència del President.
k) (Derogada)
l) L'aprovació dels projectes d'obres i de serveis quan sigui competent per la seva contractació o concessió i
estiguin previstos en el pressupost.
m) (Derogada)
n) Ordenar la publicació i execució i fer complir els acords de la Diputació.
o) Les altres que expressament els atribueixin les lleis. o) L'exercici d'aquelles altres atribucions que la
legislació de l'Estat o de les comunitats autònomes assigni a la Diputació i no estiguin expressament
atribuïdes a altres òrgans.
2. El president pot delegar l'exercici de les seves atribucions, excepte la de convocar i presidir les sessions de
Ple i de la Junta de Govern, decidir els empats amb el vot de qualitat, concertar operacions de crèdit, la
direcció superior de tot el personal , la separació del servei de funcionaris i l'acomiadament de personal
laboral, i les enunciades en els paràgrafs a), i) ij) de l'apartat anterior.
3. Correspon, així mateix, al President el nomenament dels Vicepresidents.

Article 35.
1. La Junta de Govern s'integra pel President i un nombre de diputats no superior al terç del nombre legal
dels mateixos, nomenats i separats lliurement per aquell, donant compte al Ple.
2. Correspon a la Junta de Govern:
a) L'assistència a President en l'exercici de les seves atribucions.
b) Les atribucions que el president li delegui o li atribueixin les lleis.
3. El president pot delegar l'exercici de determinades atribucions en els membres de la Junta de Govern,
sense perjudici de les delegacions especials que per a comeses específiques pugui realitzar a favor de
qualssevol Diputats, encara que no pertanyés a la Junta de Govern.
4. Els vicepresidents substitueixen, per l'ordre del seu nomenament i en els casos de vacant, absència o
malaltia, a el president, són lliurement designats per aquest entre els membres de la Junta de Govern.
CAPÍTOL II
Article 36. Competències
1. Són competències pròpies de la Diputació o entitat equivalent les que li atribueixin en aquest concepte les
lleis de l'Estat i de les comunitats autònomes en els diferents sectors de l'acció pública i, en tot cas, les
següents:
a) la coordinació dels serveis municipals entre si per a la garantia de la prestació integral i adequada a què es
refereix l'apartat a) de el número 2 de l'article 31.
b) l'assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis, especialment els de menor capacitat
econòmica i de gestió. En tot cas ha de garantir als municipis de menys de 1.000 habitants la prestació dels
serveis de secretaria i intervenció.
c) La prestació de serveis públics de caràcter supramunicipal i, si s'escau, supracomarcal i el foment o, si
escau, coordinació de la prestació unificada de serveis dels municipis del seu àmbit territorial. En particular,
assumirà la prestació dels serveis de tractament de residus en els municipis de menys de 5.000 habitants, i de
prevenció i extinció d'incendis en els de menys de 20.000 habitants, quan aquests no procedeixin a la seva
prestació.
d) La cooperació en el foment de el desenvolupament econòmic i social i en la planificació en el territori
provincial, d'acord amb les competències de les altres administracions públiques en aquest àmbit.
e) L'exercici de funcions de coordinació en els casos que preveu l'article 116 bis.
f) Assistència en la prestació dels serveis de gestió de la recaptació tributària, en període voluntari i executiu,
i de serveis de suport a la gestió financera dels municipis amb població inferior a 20.000 habitants.
g) La prestació dels serveis d'administració electrònica i la contractació centralitzada en els municipis amb
població inferior a 20.000 habitants.
h) El seguiment dels costos efectius dels serveis prestats pels municipis de la seva província. Quan la
Diputació detecti que aquests costos són superiors als dels serveis coordinats o prestats per ella, oferirà als
municipis la seva col·laboració per a una gestió coordinada més eficient dels serveis que permeti reduir
aquests costos.
i) La coordinació mitjançant conveni, amb la comunitat autònoma respectiva, de la prestació de servei de
manteniment i neteja dels consultoris mèdics en els municipis amb població inferior a 5000 habitants.
2. A l'efecte del que disposen les lletres a), b) ic) de l'apartat anterior, la Diputació o entitat equivalent:
a) Aprova anualment un pla provincial de cooperació a les obres i serveis de competència municipal, en
l'elaboració han de participar els Municipis de la Província. El pla, que ha de contenir una memòria
justificativa dels seus objectius i dels criteris de distribució dels fons, criteris que en tot cas han de ser
objectius i equitatius i entre els quals estarà l'anàlisi dels costos efectius dels serveis dels municipis , es pot
finançar amb mitjans propis de la Diputació o entitat equivalent, les aportacions municipals i les subvencions
que acordin la Comunitat Autònoma i l'Estat amb càrrec als seus respectius pressupostos. Sense perjudici de
les competències reconegudes en els Estatuts d'Autonomia i de les anteriorment assumides i ratificades per
aquests, la Comunitat Autònoma assegura, al seu territori, la coordinació dels diversos plans provincials,
d'acord amb el que preveu l'article 59 d'aquesta Llei . Quan la Diputació detecti que els costos efectius dels
serveis prestats pels municipis són superiors als dels serveis coordinats o prestats per ella, s'inclourà en el pla
provincial fórmules de prestació unificada o supramunicipal per reduir els seus costos efectius. L'Estat i la
Comunitat Autònoma, si s'escau, poden subjectar les seves subvencions a determinats criteris i condicions en
la seva utilització o ocupació i tindran en compte l'anàlisi dels costos efectius dels serveis dels municipis.
b) Assegura l'accés de la població de la Província a el conjunt dels serveis mínims de competència municipal i
la major eficàcia i economia en la prestació d'aquests mitjançant qualsevol fórmules d'assistència i
cooperació municipal. Amb aquesta finalitat, les diputacions o entitats equivalents podran atorgar
subvencions i ajudes amb càrrec als seus recursos propis per a la realització i el manteniment d'obres i serveis
municipals, que s'instrumenten a través de plans especials o altres instruments específics.
c) Garanteix l'exercici de les funcions públiques necessàries en els Ajuntaments i els presta suport en la
selecció i formació del seu personal sense perjudici de l'activitat desenvolupada en aquestes matèries per
l'Administració de l'Estat i la de les comunitats autònomes.
d) Dóna suport als Ajuntaments per a la tramitació de procediments administratius i realització d'activitats
materials i de gestió, assumint-quan aquells es les encomanin.

Article 37. Les comunitats autònomes

1. Les comunitats autònomes poden delegar competències en les Diputacions, així com encomanar a
aquestes la gestió ordinària de serveis propis en els termes previstos en els Estatuts corresponents. En aquest
últim supòsit les Diputacions actuaran amb subjecció plena a les instruccions generals i particulars de les
comunitats.
2. L'Estat podrà, així mateix, prèvia consulta i informe de la Comunitat Autònoma interessada, delegar en les
Diputacions competències de mera execució quan l'àmbit provincial sigui el més idoni per a la prestació dels
corresponents serveis. 3. L'exercici per les Diputacions de les facultats delegades s'acomiadarà al que disposa
l'article 27.

Article 38.
Les previsions establertes per la Diputació en aquest capítol i en els restants de la present Llei són aplicables
a aquelles altres Corporacions de caràcter representatiu a les quals correspongui el govern i l'administració
autònoma de la Província.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Llei orgànica 6/2006, 19 de juliol)

Article 9. El territori El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la
Generalitat en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut.
Article 10. La capital La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del
Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el Govern es
puguin reunir en altres llocs de Catalunya, d’acord amb el que estableixen, respectivament, el Reglament del
Parlament i la llei.

Organització territorial local (EAC)

Article 83. Organització del govern local de Catalunya

1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries.
2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament.
3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació
dels municipis.

Article 84. Competències locals

1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d’ésser exercides per aquestes
entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat.

2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes
que determinin les lleis:
a) L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina urbanística i la conservació i el manteniment dels
béns de domini públic local. b) La planificació, la programació i la gestió d’habitatge públic i la participació en la
planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial.
c) L’ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat.
d) La regulació i la gestió dels equipaments municipals.
e) La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de
concurrència pública. La coordinació mitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al
municipi.
f) La protecció civil i la prevenció d’incendis.
g) La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els
centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l’aprofitament, fora de l’horari escolar, dels
centres públics i el calendari escolar.
h) La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport de viatgers municipal.
i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de tot tipus d’activitats econòmiques, especialment les
de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l’ocupació.
j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible.
k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció d’activitats.
l) La regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions.
m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i
foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants.
n) La regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs
i a la muntanya.

3. La distribució de les responsabilitats administratives en les matèries a què fa referència l’apartat 2 entre les
diverses administracions locals ha de tenir en compte llur capacitat de gestió i es regeix per les lleis aprovades pel
Parlament, pel principi de subsidiarietat, d’acord amb el que estableix la Carta europea de l’autonomia local, pel
principi de diferenciació, d’acord amb les característiques que presenta la realitat municipal, i pel principi de
suficiència financera.
4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al finançament dels nous serveis derivats de
l’ampliació de l’espai competencial dels governs locals.

Article 85. El Consell de Governs Locals

El Consell de Governs Locals és l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la

Generalitat.

TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS

D’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les
administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic. Una llei del Parlament
regula la composició, l’organització i les funcions del Consell de Governs Locals.

El municipi Article 86.

El municipi i l’autonomia municipal

1. El municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la
comunitat local en els afers públics.

2. El govern i l’administració municipals corresponen a l’ajuntament, format per l’alcalde o alcaldessa i els regidors.
S’han d’establir per llei els requisits que s’han de complir per a l’aplicació del règim de consell obert.

3. Aquest Estatut garanteix al municipi l’autonomia per a l’exercici de les competències que té encomanades i la
defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa.

4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte de control d’oportunitat per cap altra
administració.
5. Correspon a la Generalitat el control de l’adequació a l’ordenament jurídic dels actes i els acords adoptats pels
municipis i, si escau, la impugnació corresponent davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de
les accions que l’Estat pugui emprendre en defensa de les seves competències.

6. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret.

7. Les concentracions de població que dins d’un municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats
municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a
terme les activitats i prestar els serveis de llur competència.

Article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat normativa

1. Els municipis disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes
per llei en matèria d’organització i funcionament municipal.

2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar entre ells i amb altres ens públics per a exercir llurs
competències, i també per a complir tasques d’interès comú. A aquests efectes, tenen capacitat per a establir
convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d’actuació
conjunta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir l’autonomia dels altres ens que la tenen
reconeguda.

3. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del principi democràtic en què es fonamenten, en
l’àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia. Article 88. Principi de
diferenciació Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de
tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques, funcionals,
organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que tenen.

Els estatuts d’autonomia. Referència a l’Estatut d’autonomia de Catalunya. (EAC)

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Llei orgànica 6/2006, 19 de juliol) . Defineix les institucions polítiques de la
nacionalitat catalana, les seves competències i les relacions amb l’Estat. Aquestes institucions integren la
Generalitat de Catalunya.
Catalunya, a partir de la normativa bàsica estatal -la Constitució i les lleis orgàniques- ha de fer el seu propi
desplegament legal que li permeti gestionar les competències que té en matèria d’atenció a la infància i que
configurin també el sistema educatiu al seu territori.
Per això hem de conèixer les lleis, decrets i resolucions del govern de Catalunya. A la normativa catalana també hi
trobem, un cop aprovada la Constitució, i, amb posterioritat, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1979), la
introducció de la protecció jurídica de la infància. A partir de 1981 la Generalitat de Catalunya va assumir els serveis
de protecció a la infància que fins aquells moments havien estat coberts per l’Estat.
L’any 2006 s’aprovà l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC), el segon de l’època postfranquista, que en el seu
article 4.3. diu que els valors que han de promoure els poders públics són la llibertat, la democràcia, la igualtat, el
pluralisme, la pau, la justícia, la
solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible.
La Generalitat disposa de més capacitat de decisió sobre el nostre sistema educatiu i universitari, amb unes
competències ampliades que, per exemple, permeten definir els criteris de distribució de les beques o els
continguts educatius del cicle de 0 a 3 anys

Les competències en matèria d’educació

● L’Estatut d'Autonomia de Catalunya va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el 30/9/2005
● Aprovat amb modificacions per les Cortes Generales el 30/3/2006
● Ratificat en referèndum pel poble de Catalunya el 18/6/2006
● Modificat pel Tribunal Constitucional el 28/6/2010
● Defineix l'educació com a competència exclusiva de la Generalitat en alguns aspectes i compartida amb l'Estat en
d'altres.
● Trobem les competències en matèria d’Educació al Títol IV. De les competències, Capítol II. Matèries de les
competències i concretament a l’Article 131. Educació
Article 131. Educació

Competència exclusiva:

a) La regulació dels òrgans de participació en la programació de l'ensenyament

b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l'educació infantil i la regulació dels centres
c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics.
d) La inspecció, l'avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i l'experimentació educatives i
també el garantiment de la qualitat del sistema educatiu.
e) El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts amb fons propis.
f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent
g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries
h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial

Competència compartida:

a) La programació de l'ensenyament i l'avaluació general del sistema educatiu.

b) L'ordenació del sector de l'ensenyament i de l'activitat docent i educativa.
c) L'establiment dels plans d'estudi corresponents, incloent-hi l'ordenació curricular.
d) El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts estatals.
e) L'accés a l'educació i l'establiment i la regulació dels criteris d'admissió i escolarització de l'alumnat als centres
docents.
f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i
dels centres que els imparteixen.
g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius.
h) L'organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics.
i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió
j) L'adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l'administració educativa, el
desenvolupament dels seus drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de l'administració
educativa.

Competència executiva:

Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, la competència

executiva sobre l'expedició i l'homologació dels títols acadèmics i professionals estatals.
Drets en l’àmbit de l’educació

Els articles de referència obligada per als professionals de l'educació que són els següents:
Art. 16. Drets en l’àmbit de les famílies. Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per la
llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per atendre les càrregues familiars.
Art. 17. Drets dels menors. Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de
llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social.

Art. 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació:

Dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat estableix el moldel educatiu
que els garanteix.
L’ensenyament és laic. Segons l’article 37.4, el dret de les famílies a triar la formació religiosa i moral que vagi
d’acord amb llurs conviccions.
Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics, per tal de garantir els drets d’accés en
condicions d’igualtat i a la qualitat
L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells.
Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent
Dret als ajuts públics educatius per accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors.
Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al
sistema educatiu.
Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris
També s’inclouen, dins el capítol dels drets i deures en l’àmbit civil i social, entre d’altres, el dret als serveis socials,
els drets en l’àmbit de la salut, o en el de la cultura.

Entre els els principis rectors de les polítiques públiques, l’Estatut recull:

Art. 40 La protecció de les persones i de les famílies

Art. 42 La cohesió i el benestar socials, a través del sistema de serveis socials.
Art. 41 La perspectiva de gènere per promoure la igualtat entre homes i dones.
Art. 43 El foment de la participació social.
Art. 44 L’educació, la recerca i la cultura.