RESUM REPÀS JURÍDICA TEMA 2: EL MODEL TERRITORIAL DE L’ESTAT ESPANYOL

1.MODELS TERRITORIALS:
- ESTATS CENTRALISTES: Tot el poder el concentra el Govern (l’Estat controla tot) Ex:
Principat de Mònaco, Estt de la Ciutat del Vaticà.
- ESTATS REGIONALISTES: tot i ser centralistes, dónen autonomia als diferents territoris,
municipis pels que estàn compostos. (Menys sobirania). Ex: Itàlia, el Regne Unit,
França.
- ESTATS FEDERALS: El poder està repartit entre els diferents estats que el componen,
tits es superditen per una cosntitució federal estatal. Cada estat té les seves
competències pròpies. Ex: Alemanya, Estats Units d’Amèrica.
- ESTATS CONFEDERATS: format per diferents estats/ents territorials. “Fusió de
diferents països”. Major sobirania de les entitats que el formen. Ex: Suïsa.
MODEL ESPANYOL I PRINCIPIS:
Segons l’Article 2 de la CE: idissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible
de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonmomia de les nacionalitats i regions
que la intefren i la solidaritat entre totes elles. El títol VIII de la CE tracta directament
l’orgnització territorial.
Espanya no està ubicada en cap model tradicional, és una mescla de les tres primeres:
centralista, federal i refional. EL tribunal Constitucional la defineix com “estat de les
autonomies”
PRINCIPIS DE L’ESTAT DE LES AUTONOMIES:
- PRINCIPI DE CONSTITUCIONALITAT: ens referim a què cap norma de cap CA pot anar
en contra de la CE No anticonstitucionalitat. Tota actuació, presa de decisions,... dels
ens territorials no podrà ser contrària a la CE.
- PRINCIPI D’AUTONOMIA: a la constitució s’estableix una sèrie d’entitats territorials a
les quals se’ls pot donar certa autonomia. Autonomía pròpia per decidir i gestionar.
S’estableixen una sèrie d’ens territorials els quals se’ls dotga d’autonomia en
determinats aspectes i matèries, amb independència del que pogés proposar en el seu
moment el Govern central.
- PRINCIPI D’UNITAT: la nació esoanyola està per damunt de tot (art2 CE). Res pot anar
en contra de la idea d’unitt de la nació espanyola.
- PRINCIPI DE SOLIDARITAT: les CA han de ser solidàries entre elles, han de cooperar.
Balances fiscals: recapten diners de cada CA i després es reparteixen. Hi ha CA més
riques que d’altres. Algunes aporten més del que reben, distribució de les riqueses
segons necessitats.
- PRINCIPI DE COOPERACIÓ: complementa el principi de solidaritat, les CA han de
cooperar entre elles: ex: temes lingüistics,...
- PRINCIPI DE NO FEDERABILITAT: la CE impideix que s’arribi a un Estat Federal (Article
145 CE  no vol dir que no hi hagi matissos.
- PRINCIPI DE LLIBERTAT: la possibilitat d’autonomia i gestió dels seus interessos i
també a la lliure circulació. Art. 139 CE. Llibertat a la ciutadania per poder circular i
establir-se en qualsevol indret del territori espanyol.
- PRINCIPI D’IGUALTAT: l’autonomia territorialk no pot anar en contra dels drets dels
ciutadans. Llibertat a la ciutadania per poder circular i establir-se en qualsevol indret
del territori espanyol.
- PRINCIPI DE DIVEERSITAT: reconèixer els territòris històrics amb diferents cultures.
ART. 143. Protecció i la realitat insular.
CONCEPTE/PRINCIPI D’AUTONOMIA: art 137 CE. Capacitat de gestió dels seus propis
interessos. Diferent significat depenent del nivell què parlem.
- Potestat que dins d’un estat tenen municipis, províncies, regions o altres entitats, per
regir-se mitjançant normes i òrgans de gorvern propis.
- AUTONOMIA POLÍTICA: el fet d’asumir i executar decissions pròpies i diferents a les
de l’Etat
- AUTONOMIA NORMATIVA: Capacitat d’autolegislar. . Totes les CA tenen aqeusta
autonomia, poden legislar de manera diferent, mentra no vagin en contra.
RESUM REPÀS JURÍDICA TEMA 2: EL MODEL TERRITORIAL DE L’ESTAT ESPANYOL

- AUTONOMIA FINANCERA: capacitat per poder gestionar els seus ingressos i gastos.
- AUTONOMIA ADMINISTRATIVA: capacitat de gestionar i resoldre sobre assuntos
pròpis.
- L’Estat és el que s’ha de preocupar de que es compleixin aquests assumpotes  pot
arribar a ferse amb el Govern de la CA si ho requereix art 155.

2.LES COMUNITATS AUTÒNOMES:

DEF CA: És una entitat territorial, formada per una província o més, que té capacitat
d’autogovern que està limitada per les seves competències i regulada per la CE
- Abans de la CE no existien les CA, exitien només les provincies i municipis, a part de ser
un Estat centralista, quasi en la seva totalitat (Dictarua franquista).
- Les CA es van crear a partir de la CE, estatuts d’autonomia = entrada en rigor de les CA.
- A la CE del 1931 ja es menciona l’autonomia dels terrtoris. Possibilitat de constitució
comn a CA, idees primerenques.
- El mapa actual és va crear en base dels criteris històrics però també spbretot per
interessos i voluntat política.
- Una CA comença a ser com a tal a l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia.
L’ESTATUT D’AUTONOMIA: és la norma institucional bàsica de cada CA i està reconegut i
protegit per l¡Estat, ja que forma part de l’ordenament jurídic d’aquest, pel fet d’javer de ser
a`rpvat per les Corts Generals mitjançant llei orgànica.
- Norma constituent d’una CA i ha de ser aprovat per les Corts Generals per una llei
orgànica.
- L’Estatut és una norma constituent però no una llei orgànica, sinó que aquesta és el
rang de la norma que l’aprova.
- Els Ed’A han de conviure amb dues realitats: la de ser la norma constituent de la CA i la
de formar part d’un ordenament jurídic en què el màxim exponent és la CE, contra la
qual no es pot articular.
- Contingut mínim dels Ed’A:
1. Denominació de la CA que correspongui millor a la seva identitat històrica.
2. Delimitació del seu territori (format per,..).
3. Denominació, l’organització i la seu de les institucions autònomes pròpies.
4. Les competències assumides dins del marc establert en la CE i les bases
per al traspàs dels serveis corresponents a aquestes. No es poden fer seves
competències Estatals, si no és que així ho acordin previament mitjançant
negociacions, també poden negar-se a acceptar les que són seves pròpies
segons la CA i aquestes pasen a ser part de l’estat.
LES COMPETÈNCIES:
Hem de distingir la matèria o assumpte sobre el qual tracta, i la competència o capacitat que
es té sobre aquesta matèria.
La CE tracta les competències de les CA en diferents articles del títol VIII:
· Llista de matèries sobre les quals CA i Estat tenen competències.
· Indicant el grau de disponibilitat d’aquesta competència (exclusiva o no).
· Si és plena o només afecta a funcions legislatives o executive.
Classificació de les competències:
- EXCLUSIVES DE LES CA: art. 148. competències bàsiques de les CA. Són d’acceptació
voluntària. No són d’obligat compliment.
- EXCLUSIVES DE L’ESTAT: art. 149. Competències exclusives de l’Estat, hi ha la
possibilitat que algunes d¡aquestes es puguin compartir amb les CA. Ex: legislació civil,
mitjançant negociaicí, l’Estat podria arribar a permetre compartir part d’aquestes
competències.
- NO EXCLUSIVES DE L’ESTAT: art. 149.3. no atribuides explicitament a l’Estat. Podrien
fer-les seves les CA, acceptant-les mitjançant l’Estatut d’Autonomia. Fer-les eves.
- TRANSFERIDES: art 150. L’Estat pot transferir mitjançant llei orgànica a una CA.
Objectiu: optiimtzar recursos econìmics i millorar la gestió d’aquesta.
RESUM REPÀS JURÍDICA TEMA 2: EL MODEL TERRITORIAL DE L’ESTAT ESPANYOL

Resolució de conflictes d’interpretació i dubtes:

1. Clàusula residual: les competències sobre matèries no assumides per les CA les
assumirà l’Estat.
2. Prevalença o supremacia: davant conflictes de concurrència entre normes estatals i
autonòmiques, prevaldran les normes estatals.
3. Supletorietat del dret: davant la fgalta d’una norma autonòmica sobre una matèria
concreta, s’aplicarà el dret estatal. Això no implica atribució de les competències.
Limits a la llibertat d’actuació i capacitats atribuïdes:
- PRINCIPI D’UNITAT I INTERÈS GENERAL: les CA han de ser conscients que forment part
d0un ens superior, l’Estat. No només han de pensar en l’interès de l’autonomia, sinó
també oensant en l’interès general de l’Estat.
- SOLIDARITAT I LLEIALTAT: Capacitat econòmica de les CA és dispar. Cadascuna ha de
buscar els seus recursos per finanar les seves activitats, però alhora han de ser
solidàries amb les comunitats que no tenen tanta capacitat econòmica i lleials a l’Estat
per poder finançar igualment activitats d’aquest.
- IGUALTAT DE DRETS I OBLIGACIONS DELS ESPANYOLS I ESPANYOLES: diferències
entre estatuts no haurien d’estar associades a l’existència de privilegis econòmics i
socials. S’ha de garantir que qualsevol espanyol tingui els mateixos drets i obligacoins
independentment de la seva localització territorial.
- TERRITORI: l’àmbit de l’aitonomia i la validesa de les resolucions de les CA se
circumsctiuen al seu territori geogràfic definit en l’Ed’A.
ÒRGANS DE GOVERN: art 152  compost per: Assamblea legislativa, Consell de Govern,
Tribunal Superior de Justícia.
- ASSAMBLEA LEGISLATIVA: a tota CA hi ha un parlament, unicameral. Per determinar
les persones que poden ser escollides per anar al parlament autonòmic, les
circumscripcions electorals (a Balears són les illes: Menorca 13, Eivissa 12, Formenteria
1, Mallorca33; TOTAL PARLAMENT IB: 59).
Funció: legislar, debatre, capacitat per controlar l’acció del govern,...
- Consell de govern: competència executiva i administrativa. És l’òrgan de la CA que
execyta les lleis i aprova els presupostos. Màxima representació, figura de la CA, tant el
presi com l’òrgan. La seva acció és controlada pel parlament. Els consellers poden se4r
i no diputats. El presi de cada CA ha de ser diputat elcte, és un requisit. El president de
l’Estat també ho ha de ser.
- Tribunal superior de Justícia: màxim òrgan judicial que hi ha a la CA.
FINANÇAMENT: (autonomia finançera), CE: art 156, 157, 158. I la llei LOFCA (llei orgànica de
finançament de les CAart. 4 = determina els recusos pròpis de les CA.
S’esmenten dos principis que ha de regir l’autonomia financera:
- COORDINACIÓ AMB LA HISENDA ESTATAL: l’Estat té uns gastos que s’han de finançar.
Hi ha d’haver una coordinació entre les hisendes autonòmiques i Estatal. Cada CA té
unes despeses de les que s’han de fer càrreg, però pot ser que l’Estat també hagi
d’invertir en la CA mateixa. L’estat és el que decideix com es reparteix tinguent en
compte les necessitats i gastos de cada CA. EQUITATIVAMENT.
- SOLIDARITAT: no tots els territoris tenen la mateixa capacitat econòmica. L’estat
recapta tots els ingresos de les CA i després ho reparteix entre les de més de manera
equitativa.
Coexisteixen dos models de financiació:
- RÈGIM COMÚ: totes les demés CA aporten tots els diners a l’Estat i ja és l’Estat el que
els hi torna el que troba.
- RÈGIM FORAL O DE CONCERT ECONÒMIC: Navarra i el País Basc: recpaten els diners i
ells mateixos són els que determinen què aporten a l’Estat.
Recursos de les CA (determinat a la LOFCA  d’on poden obtenir ingressos):
1. Procedents del seu patrimoni o del dret privat: per vendre o llogar part del seu
patrimoni. És possible que part del patrimoni privat passi a ser públic, que la CA
percebi d’un particular per donació, herència,...
RESUM REPÀS JURÍDICA TEMA 2: EL MODEL TERRITORIAL DE L’ESTAT ESPANYOL

2. Els seus propis impostos, taxes i contribucions especials:

a. IMPOSTOS: Classe de tributs que paguen les persones sense obtenir cap
contraprestació directa. Ex: ecotasa.
b. TAXES: es paga per l’ús privatiu d’un bé o servei de domini públic. Ex: terrases,
renovació del DNI, vados.
c. CONTRIBUCIÓ ESPECIAL: consisteix per part de l’obligat tributari en obtenir un
benefici per l’augment del valor dels seus béns patrimonials. Ex: si asfalten o
“embellecen” el carrer on vius, et faràn pagar una cotribució especial (Es paga
només en fets puntuals).
3. Tributs cedits, totalment o parcialment, per l’Estat: són tributas originalment d
el’Estat però aquest els cedeix d’una forma total o parcial a la CA. Ex: IVA, IRPF.
4. Participació en el Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals: (art 158.1 CE En
els pressupostos generals de l’estat) en determinades situacions l’Estat designa
cantitats econòmiques a les CA per el volumen de serveis que ofereix. Ex: una CA amb
molts d’habitants precisarà de més Guardia Civils, sous dels Funcionaris Estataks. Més
inversió major nº de població = més necessitat de personal= més gasto.
5. Recàrrecs que poguessim establir-se sobre els tributs de l’Estat: augment sobre la
cuantia d’aquest tribut, carga adicional. Ex: IBI: bien inmueble, recargo extra si está
deshabitado. Se puede aplicar un recargo si no cumple unos requisitos.
6. Participacions en els ingressos de l’Estat a través del fons i mecanismes que
estableixin les lleis: es pot a través de lleis, pactar amb l’Estat el participar més o
menys en alguns ingressos. Ex: Navarra o el país Basc.
7. El producte de les operacions de crèdit: cada CA té in pressupost, amb aquest si així
ho decideix, part dels diners es pot prestar. Pot invertir part dels seus beneficis per
obtenir una rentabilitat.
8. Multes i sancions en l’àmbit de la seva competència: més ciutadans que no
cumpleixin les normes= més diners a les arques municipals.
9. Preus públics: no són ni un tribut ni impost, són voluntaris. És una contraprestació de
diners que reben les CA per prestar un servei. Ex: visita a un museu, pago per l’ús de la
piscina pública, ús d’un domini públic,...
CONTROL (MOLT IMPORTANT 1’5 PUNTS DE L’EXAMEN).
Hi ha una sèrie de sistemes de control per comprovar que les actuacions de les autonomies
respecten les lleis i la CE: Sistemes per comprovar les autonomies. Mecanismes que permeten
a l’Estat controlar les cA.
RESUM REPÀS JURÍDICA TEMA 2: EL MODEL TERRITORIAL DE L’ESTAT ESPANYOL

3.LES PROVINCIES:
DEF: entitat territorial amb personalitat jurídica pròpia, composta per l’unió/agrupació de
municipis i amb capacitat per al compliment de les seves finalitats. Hi ha CA que són
uniprovincials com Balears, on cada illa té el seu pròpi Consell (no parlem de provincies, sinmó
de consells insulars /Canàries = cabildos).
Aquestes finalitats són:
- Garantir els principis de solidaritat i equilibri intermunicipals, en el marc de la política
econòmica i social.
- Assegurar la prestació integral i adequada en la totalitat del territori provincial dels
serveis de competència municipal.
- Participar en la coordinació i l’Administració local amb la comunitat autònoma i l’Estat.
Organització:
Els òrgans que componen les diputacions del règim ordinari són els següents:
1. PLÈ: Constituït pel president i els diputats. Les funcions del plè són les d’organització
de la diputació, l’aprovació d’ordenances i pressupostos, i el control dels òrgans del
govern. Li correspon igualment el control del president mitjançant moció de censura o
qüestió de confiança.
2. PRESIDENT: Elegit entre els diputats, s’encarregarà bàsicament de dirigir el govern i
l’administració de la diputació. És el màxim representant de la diputació. S’encarregarà
al seu torn de l’elecció dels vicepresidents, que faran les funcions de president davant
l’absència d’aquest.
3. JUNTA DE GOVERN: Integrada pel president i un nombre de diputats no superior al
terç d’aquests. Assisteixen el president en l’exercici de les seves funcions i escometen
totes les activitats que el president delegui.
RESUM REPÀS JURÍDICA TEMA 2: EL MODEL TERRITORIAL DE L’ESTAT ESPANYOL

Especials:

Competències:
- PROPIES: enumerades a l’article 36 de l’LRBRL (Llei de Regulació de Bases de Règim
Local). Actuar de coordinador dels serveis dels municipis pertanyents a la provincia,
així com assistir i col·laborar amb els que, a causa de la seva dimensió, tinguin
dificultats per proporcionar determinats serveis a la ciutadania, prestació de serveis de
caràcter supramunicipal,...
- DELEGADES: per part de l’Estat o de les CA a què pertànyen. L’objectiu de la delegació
serà buscar l’eficiènciaa dels serveis que es presten a la ciutadania sempre d’acord
amb les competències de la resta dels ens locals per evitar duplicitats i millorar la
gestiño dels seveis, semore sota l’existència de mecanismes de control de la seva
execució.
Finançament:
Art. 2.1 de la llei reguladora de les hisendes locals.
1. Ingressos procedents del seu patrimoni i altres ingressos de dret privat.
2. Els tributs pròpis classificats en taxes, contribucions especials i impostos i els recàrrecs
exigibles sobre els impostos de les CA o d’altres entitats locals.
3. Participacions en els tributs de l’Estat i de les CA.
4. Subvencions.
5. Percebuts en concepte de preus públics.
6. Producte de les operacions de crèdit.
7. Producte de les multes i sancions en l’àmbit de les seves competències.

4.MUNICIPIS:
És l’entitat territorial bàsica, amb personalitat jurídica i capacitat per al compliment de les eves
finalitats. Com a tal disposa d’una organització i d’unes competències per assolir els seus
objectius. L’article 26 de la LRBRL determina les competències de cada municipi. Serveis
mínims obligats segons poblecions.
A vegades dins d’un mateix municipi podem trobar diferens zones urbanes. Format per
diferents zones.
Organització:
En els municipis de menys de 100 habitants no és obligat que hi hagi un plè Consell obert.
(art.29 LRBRL) Es junten els veïns i són ells mateixos els que elegeixen.
RESUM REPÀS JURÍDICA TEMA 2: EL MODEL TERRITORIAL DE L’ESTAT ESPANYOL

Els tinents d’alcalde han de ser regidors.

Finançament:

També poden tenir les opcionals: ompostos sobre construccions, instslacions i obres.
Impostos sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana. (Plusvalia).