TEMA 19.

LA DISTRIBUCIÓ DE
COMPETÈNCIES ENTRE
L’ESTAT I LES COMUNITATS
AUTÒNOMES
LES LLISTES DELS ARTS. 148 I 149 DE LA CONSTITUCIÓ
COMPETÈNCIES PLENES I COMPETENCIS COMPARTIDES
EXCLUSSIVITAT I CONCURRÈNCIA DE COMPETÈNCIES
MODIFICACIÓ EXTRAESTATUTÀRIA DE LES COMPETÈNCIES
LA UNIÓ EUROPEA I LA DISTRIBUCIÓ DE COMPETÈNCIES

LA LLISTA DELS
ARTICLES 148 I 149 CE
Art. 148. 2. Havent transcorregut cinc anys, i
mitjançant la reforma dels seus Estatuts, les
Comunitats Autònomes podran ampliar
successivament les seves competències dins el
marc establert per l’article 149.
Art. 149.3 3. Les matèries no atribuïdes
expressament a l’Estat per aquesta Constitució
podran correspondre a les Comunitats
Autònomes en virtut dels Estatuts respectius.
La competència sobre les matèries que no
hagin estat assumides pels Estatuts
d’Autonomia correspondrà a l’Estat, les
normes del qual prevaldran, en cas de
conflicte, sobre les de les Comunitats
Autònomes en tot allò que no hagi estat
atribuït a la competència exclusiva d’aquestes
darreres. En qualsevol cas, el Dret estatal serà
supletori del Dret de les Comunitats
Autònomes.
 Element fonamental dels Estats composts: distribució de poders entre els
dos nivells institucionals. Des d’un punt de vista polític la distribució de
competències significa atribució de poder
 Qüestió molt complexa: no és fàcil concretar en una llista de matèries totes
les possibles activitats que poden realitzar l’Estat central o les entitats
territorials: imprecisió en els títols competencials i sistema obert. El paper
fonamental del Tribunal Constitucional per dirimir els conflictes
competencials
 El repartiment de competències es formula a partir de la Constitució
espanyola (a través de les dues llistes contingudes als arts. 148 i 149) i
Estatuts d’autonomia (art. 147.2 d), en base al principi dispositiu
 Art. 148 CE: determina les competències de les comunitats que accediren a
l’autonomia per la via ordinària (art. 143 CE)
◦ Norma de caràcter transitori: fins al transcurs de cinc anys les comunitats
de via ordinària no podien ampliar les competències dins el marc
establert en l’article 149 (art. 143.2 CE)
 Art. 149 CE: competències de l’Estat. El precepte determina, per exclusió,
les competències que poden ser assumides per les comunitats autònomes
◦ Competències exclusives: relacions internacionals, defensa, Forces
Armades, sistema monetari, nacionalitat, Administració de justícia
◦ Competències legislatives plenes sobre determinades matèries (legislació
bàsica de l’Estat)
◦ Eix que vertebra el repartiment competencial (per les comunitats de via
ràpida, que poden assumir les competències des del primer moment, i les
de via lenta, que les podran assumir progressivament)
 La Constitució marca un màxim i un mínim que es concreta en cada cas a
l’estatut d’autonomia. Aquest esquema es completa amb la clàusula de
tancament de l’article 149.3 CE i les lleis de l’article 150 CE
 Clàusula de tancament. Art. 149.3 CE (doble clàusula residual):
 Les comunitats autònomes podran assumir a través dels Estatuts les
matèries no atribuïdes expressament a l’Estat (per exemple, publicitat)
 l’Estat assumirà la competència sobre les matèries que no hagin sigut
assumides per les CCAA en els Estatuts d’autonomia
 Idees prèvies. Concepte de competència
•Competència: poder que l’Estat o la comunitat autònoma
té sobre una matèria determinada
• Matèria: activitats humanes d’un determinat
sector susceptibles de ser regulades
jurídicament. No sempre és fàcil determinar una
matèria (sanitat vegetal, reserves marines)
• Potestat: funcions públiques (legislativa i
executiva, no la judicial) sobre una matèria
•Diferent nivell de competències no sempre fàcil de
COMPETÈNCIES distingir degut a la imprecisió en el llenguatge i a la
concurrència de criteris funcionals i materials a l’hora de
PLENES I fer el repartiment competencial
Competències plenes (“absolutes”, “integrals”,
COMPARTIDES “excloents”)
•L’Estat o les comunitats autònomes tenen poder sobre
tota una matèria i totes les funcions que incideixen en la
seva ordenació i execució
•Competències plenes de l'Estat: les mencionades en
l’article 149.1 de la CE sense cap limitació de les seves
facultats legislatives o executives
•Competències plenes de les comunitats autònomes:
• Totes les de l’art. 148 CE
• Algunes de l’article 149, en els que no es
reserva cap facultat a l’Estat (per exemple,
a149.1.8ª-dret foral-; o 149.1.21ª -ferrocarril
dins la CA-)
 Competències compartides. Te dues manifestacions
◦L’Estat i les comunitats autònomes tenen distintes funcions
sobre la mateixa matèria: l’Estat legisla i les comunitats
autònomes executen una matèria (per exemple, propietat
intel·lectual, relacions laborals, arxius estatals); segons el TC quan
la Constitució confereix la "legislació” a l’Estat també comporta
la potestat reglamentària de desenvolupament i la coordinació
de les competències executives autonòmiques. Les comunitats
només podran assumir competències executives (d’aplicació de la
normativa estatal)
◦L’Estat i les comunitats autònomes exerceixen la mateixa funció
COMPETÈNCIES (legislativa) sobre la mateixa matèria:
bàsica/legislació de desenvolupament (per exemple, sanitat,
legislació

PLENES I educació, funció pública, procediment administratiu). Doctrina del

TC sobre la legislació bàsica de l’Estat

COMPARTIDES  Legislació bàsica, bases, normes bàsiques són conceptes

sinònims
 Finalitat: assegurar un comú denominador normatiu per
a totes les comunitat autònomes
 No poden conduir a una regulació detallada de la
matèria, que buidi de contingut la competència legislativa
autonòmica
 Requisits formals de la bases (com a garantia de
seguretat jurídica)
 Establiment per part de les Corts a través de llei
(excepcionalment per decret del Govern es poden
establir aspectes bàsics d’una matèria)
 La pròpia lleis de bases s’ha de definir total o
parcialment com a bàsica
 Competències exclusives
◦Utilització del concepte de forma imprecisa per part
EXCLUSSIVITAT I de la Constitució i els Estatuts d’autonomia.
Diferents manifestacions
CONCURRÈNCIA DE ◦ L’Estat o les CCAA tenen totes les facultats sobre
una matèria (competència plena)
COMPETÈNCIES ◦ L’Estat o de les CCAA tenen atribucions plenes
sobre part d’una matèria (aigües exteriors i
interiors; sanitat exterior i interior)
◦ L’Estat o les comunitats tenen totes les funcions
d’una naturalesa (legislació o l’execució) sobre
una matèria (arxius)
Competències concurrents
◦Tant els poders centrals com autonòmics poden
actuar sobre el mateix espai físic, sobre un mateix
objecte i unes mateixes persones, però atenent a
problemes diferents (ports d’interès general
correspon a l’Estat i l’urbanisme correspon a les
comunitats autònomes)
◦Principal problema: la interferència entre
ambdues competències; en darrer extrem, la
competència de l’Estat té caràcter prevalent (STC
46/2007, llei d’ordenació del territori Illes Balears,
declara en part inconstitucional)

MODIFICACIÓ
EXTRAESTATUTÀRIA DE LES
COMPETÈNCIES DE LES
COMUNITATS AUTÒNOMES
Article 150
1. Les Corts Generals, en matèries de competència estatal, podran
atribuir a totes o a algunes de les Comunitats Autònomes la facultat
de dictar, per a elles mateixes, normes legislatives dins del marc
dels principis, bases i directrius fixats per una llei estatal. Sens
perjudici de la competència dels Tribunals, dins cada llei marc
s’establirà la modalitat del control de les Corts Generals sobre
aquestes normes legislatives de les Comunitats Autònomes.
2. L’Estat podrà transferir o delegar a les Comunitats Autònomes,
mitjançant una llei orgànica, facultats corresponents a una matèria
de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de
transferència o de delegació. La llei preveurà en cada cas la
transferència corresponent de mitjans financers i també les formes
de control que l’Estat es reservi.
3. L’Estat podrà dictar lleis que estableixin els principis necessaris
per a harmonitzar les disposicions normatives de les Comunitats
Autònomes, fins i tot en el cas de matèries atribuïdes a la seva
competència, sempre que ho demani l’interès general. Correspon a
les Corts Generals d’apreciar l’existència d’aquesta necessitat, per
majoria absoluta de cada Cambra
• Llei marc de delegació de competències legislatives (art. 150.1)
• Llei ordinària que ha de fixar expressament els principis, bases i
directrius que hauran de seguir les comunitats autònomes
• Sobre matèries de competències estatals
• Delegació a favor de les assemblees legislatives de les comunitats
autònomes
• Mecanismes de control per part de les Corts Generals sobre els
parlaments autonòmics (153.a), que es fixa en cada llei marc
• La llei orgànica de transferència (art. 150.2)
• Transferència de facultats legislatives i executives
• Transferència de facultats de forma plena, sense fixació de
principis, bases o directrius (tot i que la llei de transferència pot
preveure formules de control per part de l’Estat, art. 153.b)
• Té forma de Llei orgànica
• Es transfereixen facultats corresponent a matèries de titularitat
estatal susceptibles de ser transferides o delegades (tràfic i
circulació de vehicles a motor)
• Transferència de mitjans financers
• Llei d’harmonització (art. 150.3)
• Són lleis de principis, que no esgoten la regulació general d’una
matèria
• Incideixen sobre matèries de competència de les CCAA
• Poden dictar-se per motius d’interès general, apreciat per les
cambres per majoria absoluta (en una fase prèvia)
• Des d’un punt de vista formal són lleis ordinàries
• Caràcter rigorosament excepcional (STC 76/1983 sobre la
LOAPA), quan el legislador no disposi d’altres vies per a l’exercici
de la potestat legislativa o aquesta sigui insuficient per garantir
l’harmonia que exigeix l’interès general
 Atribució de competències a la Unió Europea i la
incidència en el repartiment competencial intern
◦Art. 93 CE: l’Estat i les comunitats autònomes poden
deixar de decidir competències sobre las matèries que es
transfereixen a una organització supra-nacional
LA UNIÓ EUROPEA I ◦L’Estat i les comunitats autònomes estan en una posició
de igualtat davant l’assumpció competencial per part de la
LA DISTRIBUCIÓ Unió Europea
◦Els principals problemes sorgeixen en les competències
INTERNA DE compartides (a qui correspon el compliment de
determinades competències)
COMPETÈNCIES El compliment intern de les obligacions comunitàries.
Autonomia institucional
◦Les normes comunitàries no poden predeterminar les
regles de compliment de les obligacions comunitàries
Article 93 ◦Cada ordenament nacional determinarà de quina manera
es compliran els deures derivats de la pertinença a la Unió
Mitjançant una llei orgànica es podrà Europea, a través de les regles internes de distribució de
autoritzar la celebració de tractats pels competències (STC 252/1988)
quals s’atribueixi a una organització o a ◦ L’Estat és l’únic responsable del compliment
una institució internacional l’exercici de d’aquestes obligacions. Correspon als poders
competències derivades de la centrals garantir les obligacions que es
Constitució. La garantia del compliment contreuen. Es poden establir instruments de
col·laboració i vigilància que assegurin el seu
d’aquests tractats i de les resolucions compliment
emanades dels organismes internacionals ◦ Col·laboració entre l’Estat i les comunitats
o supranacionals titulars de la cessió autònomes per assegurar l’acció conjunta en el
correspon, segons els casos, a les Corts compliment de les exigències imposades per la
Generals o al Govern. Unió Europea