TEMA 2 : DRET DE LA COMPETÈNCIA

Les activitats econòmiques que desenvolupen els empresaris es produeixen en un context determinat.
Competència : Cerca evitar els perjudicis.

DRET DE LA DEFENSA DE LA COMPETÈNCIA

art 38 constitució
Llei 15/2007à S’aplica a tota aquella persona amb independència de que sigui empresari o no, que desenvolupi qualsevol
tipus de conducta que pugui inferir /tenir efectes en un mercat espanyol.
A nivell dels mercats estrictament catalans : ACCO organismes administratius que vetllen
A nivell espanyol : CNMC perque la llei es compleixi

La llei de l’any 2007, focalitza la seva atenció en 3 àmbits :

1. PROHIBEIX UN SEGUIT DE CONDUCTES LIMITADORES DE LA COMPETÈNCIA QUE LA CONSIDERA IL·LEGALS (+ important)
Estudi de les conductes prohibides, són 3 conductes :
Conductes col·lusòries (acord): Estan definides a l'art 1 de la llei. Poden ser definides com conductes fetes en comú per 2
o més operadors econòmics amb l’objecte o efecte real o potencial de restringir /eliminar la competència en un
determinat mercat. Acords decisions, recomanacions pràctiques concertades o conscientment paral·leles. Poden ser
verticals o horitzontals. Si és en mateix nivell de producció, comercialització = horitzontal. L’objecte es restringir la
competència.
Abús de posició dominant: Consisteix en que de manera dominant o col·lectiva un o diversos operadors ostenten una
posició dominant en un determinat mercat, concedeixen en explotar abusivament aquesta posició.
La posició dominant pot ser definida com aquell poder econòmic que permet a un operador comportar-se amb relativa i
dependència respecte competidors, clients o consumidors.
La llei diu que la posició dominant no pot ser explotada abusivament (llei 2.2 ). Imposar preus no equitatius, limitar la
producció, la llei considera que es nul, però la llei no ho estableix de manera expressa, no tenen efectes, s’han de declarar
invàlids. En moltes ocasions l’abús de posició dominant exigeix per determinar-lo un mercat de referència.
Conseqüències : Declarar- lo nul, prohibir-lo i determinar els fets.
Conductes deslleials de rellevància antitrust: Falsejament de lliure competència per actes deslleials. Un acte deslleial
prohibit per l’altre branca del dret de la competència.
(dret controla competència deslleial ), a part de ser deslleial provoca una afectació greu en la competència d’un
determinat mercat.

Excepcions o exempcions que existeixen a les conductes col·lusòries . abús de posició dominant i conductes deslleial de
rellevància antitrust
Art 5 : Conductes de menar importància o regla de mínims : Les prohibicions fetes a l’art 1a 3 de la llei no s’aplicaran a
aquelles conductes que producte de la seva poca importància no afecten significativament la competència d’un mercat.
Quan la quota de mercat no sobrepassa el 10%, hi ha indicis de que sigui de menor importància.

Tres altres exempcions :

- Exempció legal : Conductes col·lusòries (art 1.3 ), estableix que tot i que haver detectat una conducta col·lusòria no
quedarà prohibida quan contribueixi a millorar a millorar la producció, comercialització i distribució de productes o
serveis o a promoure el progrés tècnic o econòmic sempre i qual els consumidors puguin participar en aquests
avantatges, les conductes col·lusòries estudiades no comporten més restriccions més enllà de la indispensable, i no
serveixen aquestes conductes per eliminar la competència en un mercat de productes o serveis.
És la UE, la que s’encarrega d’establir els criteris d’interpretació.
- Exempció per categories ( art 1.4 ) estableix que determinades conductes col·lusòries no quedaran prohibides quan
un reglament comunitari les autoritzi d’acord amb la seva categoria.
- Exempció per llei ( art 4 ), si una llei empara o excusen d’una determinada conducta col·lusòria aquesta no quedarà
prohibida perquè té empara legal.
2. LA DEFENSA DE LA COMPETÈNCIA TAMBÉ ES FOCALITZA EN EL CONTROL DE LES CONCENTRACIONS ECONÒMIQUES.
Control de les concentracions econòmiques (art 7 i següents)
Concentració econòmica : És tota operació que comporta un canvi estable en el control de totes o de la totalitat o una
part d’una o varies empreses com a conseqüència de la fusió entre 2 o més empreses, de la compra per una empresa
d’altres o com a conseqüència de la creació d’una nova empresa. Aquesta operació comporta una concentració que pot
afectar al mercat i especialment la competència en aquest mercat, això justifica que la llei dediqui un seguiment d’articles
a estudiar o controlar o quins criteris cal que existeixin per controlar.

Queden subjectes a control les concentracions econòmiques :

1. Representin l'adquisició o increment de la quota de mercat fins un mínim d’un 30%.
2. Protagonitzades per empreses de forma conjunta superin els 240 milions d € en un volum de negoci sempre i
quan almenys dues de les empreses implicades tinguin un volum de negoci mínim de 60 milions d€.

Només supervisen aquelles que el volum de negoci superin aquest determinants llindars numèrics .
La UE es reserva la possibilitat de identificar tot un seguit de concentracions que producte d’afectar diferents estats i
mercat …
Una vegada s’ha identificat una concentració econòmica que mereix ser supervisada.
S’activa un procediment de control, el qual pot acabar de 3 maneres :
1. Amb l’autorització de la concentració
2. Amb l’autorització condicionada de la concentració
3. Amb la prohibició de la concentració
De manera addicional el procediment es pot cancel·lar sense haver de concloure’l
En el cas del procediment 2 i 3, el ministre d’economia té la facultat de portar al consell de ministres l'estudi de la
concentració per tal de permetre que el consell de ministres pugui anul·lar la prohibició si considera que hi ha interessos
més importants a protegir que al referit a l’existència suficient …

3. S’OCUPA DEL CONTROL DELS AJUTS PÚBLICS

Control dels ajuts públics (subvencions art 11)
Els ajuts públics són totes aquelles aportacions de recursos a càrrec de fons públics, però també es qualsevol altre
avantatge que concedeixin els poders públics i que comporti una
reducció de les càrregues a les que havien de fer front operadors públics o privats sense cap contraprestació en condicions
de mercat …

Organismes de l’estat espanyol que vetllen per la defensa de la competència : Comissió

nacional dels mercats i de la competència, aquesta comissió vetlla per la defensa de la competència i ho fa supervisant
els mercats, exercint les funcions referides a les prohibicions de les conductes limitadores de la competència, control de
concentracions econòmiques del control d’ajuts públiques.

A nivell català l’autoritat catalana de la competència (ACCO)

Els dos son organismes administratius finançats amb fons públiques que vetllen per la defensa de la competència.

La llei de la defensa de la competència reconeix el dret de totes aquelles persones que es sentin perjudicades per una
conducta limitadora de defensa de competència podran presentar una demanda indemnitzatòria davant del jutjat
mercantil per danys i perjudicis

A nivell de la UE i a mesura que existeix un mercat únic europeu també existeix un interès per part de les nomes i
institucions europees per defensar la competència en aquests mercats des de la perspectiva normativa, la norma de
referència són els art 101 al 109 del TFUE : S’ocupen d’articular la defensa de la competència en els mercats europeus i
ho fan des d’una perspectiva idèntica (...)

DRET CONTRA LA COMPETÈNCIA DESLLEIAL (llei 1991 llei de competència deslleial 3/1991
Competència deslleial : Fa referència a una norma de falsejar la competència en el mercat. Hi ha moltes lleis que fan
referència a la llei de la competència deslleial en molts àmbits del dret.
Aquesta llei s’aplica a tota aquella persona física o jurídica que realitza un comportament en el mercat (espanyol ) amb
finalitats concurrents, competitives. Ens es indiferent si aquest comportament acaba tenint o no efectes, lú’nic que ens
interessa es que s’hagi realitzat en un mercat espanyol o tingui una finalitat competitiva.
Deslleialtat : La llei utilitza 3 vies per definir-l a.
1. art 4 es procedeix a establir el que es denomina una clàusula general de deslleialtat competitiva : D’acord amb
aquest article, es considera deslleial tot comportament que resulti objectivament contrari a les exigències de la bona
fe. Estem analitzant sempre conductes objectives / reals, ens és indiferent elements subjectius (S’hi ha dol o culpa ),
el jutjarem pels seus actes, aquesta clàusula gira al voltant de la bona fe, es deslleial aquella conducta que vagi en
contra de la bona fe.
La bona fe en aquest context és un concepte jurídic molt genèric, indeterminat, el contingut del qual no és fàcil de
determinar, tenint molt a veure el conjunt de principis generals que regulen l'organització del sistema econòmic,
seria contrari de la bona fe abusar de la llibertat d’empresa. Per tal de facilitar la gestió de la clàusula general. el que
fa el legislador als art 5, enumeren 3 conductes anomenades actes deslleials.

2. Art 4 a 18 actes deslleials :

A. ACTES DESLLEIALS DAVANT ELS CONSUMIDORS: Tots aquests actes coincideixen en un fet que es perjudicar
l'autonomia / llibertat de decisió dels consumidors, alhora de prendre una decisió en el mercat.
- Actes d’engany (art 15) : Són qualsevol conducta que contingui informació falsa o que essent veraç per la manera
de ser presentada al consumidor pot induir-o a error sobre alguna de les característiques fonamentals d’un bé
o servei.
- Actes de confusió (art 16) : Parlant d’actes idonis per produir en el consumidor error sobre alguna de les
característiques del producte o servei que s’oferta.
- Omissions enganyoses (art 17) : Consisteix en amagar al consumidor una determinada informació necessària
perque aquest consumidor prengui una decisió racional de consum. Informació poc clara ambigu, no donar-a
per escrit.
- Pràctiques agressives ( art 8 ) : Condicionar la capacitat del consumidor de decidir minvant la seva llibertat per
fer-ho, a través de coacció, assetjament, a través de qualsevol característica. Es tracta de controlar les influències
inadequades.
- Actes de comparació : Són deslleials quan no s’ajusten a determinades condicions de proporcionalitat en la
comparació previstes a la llei. Publicitat comparativa, és agressiva / hostil, la publicitat comparativa està tolerada
no es considera deslleial, però no en qualsevol cas, cal complir unes determinades regles o criteris en la
comparació duta a terme.
Només es poden comparar productes que tenen particularitats similars. La comparació s’ha de basar en dades
subjectives i verificables. No pot consistir en un acte d’insult, denigració, no ha de ser una comparació a insultar
a l’altre, ha de ser una comparació objectiva, basada en productes reals.

B. ACTES DESLLEIALS ENVERS DAVANT DELS COMPETIDORS : Es caracteritzen per menystenir, per seguir un perjudici
envers la resta o alguns competidors. Deslleialtats davant els competidors :
- Actes de denigració : Actes que persegueixen perjudicar la imatge, el crèdit, en el mercat d’un competidor,
realitzant manifestacions sobre ells o les característiques dels productes o serveis que ofereix.
Exceptio veritatis : Excepció que té la companyia que fa la manifestació de demostrar que es veritat.
Intentar minvar el prestigi d’un competidor.
 - Actes d’imitació : Consisteixen en reproduir / plagiar prestacions/ iniciatives dels productes o serveis aliens que
presta un competidor.
La imitació només es deslleial quan fa referència a qüestions /aspectes protegits per dret d’exclusiva (marques,
patents…)
La imitació d’actes de drets de propietat intel·lectual és il·lícita.
- Actes d’explotació de la reputació aliena: Parlant de casos consistents d’aprofitar-se d’avantatges dels que es
titular un competidor o més a partir de la reputació adquirida en el mercat.
- Actes d’inducció a la infracció contractual: Són totes aquelles conductes que un determinat empresari duu a
terme destinades a inferir en les relacions jurídiques /contractuals d’alguns dels seus competidors. Induir a que
els contractes acabin de manera anticipada..
Tot allò que impliqui interferir il·lícitament en les relacions contractuals d’un altre.
- Actes de violació de secrets empresarials: També es il·lícit tractar de fer-se per diferents mitjans els secrets
empresarials dels consumidors. Informació que una empresa té. Llei 1/2019 protegeix els secrets empresarials
que regula la violació d’aquests sectors.

C. ACTES DESLLEIALS DAVANT DEL MERCAT : Tipus de deslleialtat que amenaça al bon funcionament de mercat falsejant
des d’alguna perspectiva concreta la competència que ha de regir aquest funcionament correcte . 3 actes :
- Actes d’infracció o violació de normes (art 15) : Son aquells actes deslleials que consisteix en obtenir un
avantatge competitiu, significatiu a partir de la infracció d’una norma. La infracció d’una norma té conseqüències
(delictives o penals … ), poden multar-se .. Però poden haver-hi conseqüències en terme de competència, si la
infracció de la norma t’ha servit per gaudir un avantatge competitiu de manera deslleial, tindràs que també
respondré, no només des del punt de vista administratiu, penal… sinó que també des del punt de vista de les
conseqüències de deslleialtat.
- Actes de discriminació i explotació de la situació de dependència econòmica (art16) : Situacions d’abús de poder
en el mercat. Un operador que té una posició dominant en un determinat mercat, es val d’aquest poder per una
banda tractar discriminatòriament a un determinat consumidor, és a dir, no aplicar les mateixes condicions
comercials sense cap justificació objectiva i per l’altre banda també hi ha abús de poder quan aquest operador
explota de manera il·lícita la situació de dependència econòmica que un consumidor o un altre empresa, puguin
tenir en relació a ell.
L’art 16 engloba tot un seguit de figures en les quals la deslleialtat deriva de que es discrimina a algú o de que
s’exerceix un abús sobre algú, basat en explotar la dependència econòmica que té en relació a l’abusador, i que
permet que l’abusada el domini / controli en termes econòmics /empresarials.
- La venda o pèrdua (art 17) : Es regeix la llibertat de l’empresari per fixar preus. Quan aquests preus es realitzen
per sota del preu cost d'adquisició del producte comercialitzat (jo venc pendent), la llibertat de l’empresari
queda restringida en 3 casos en els quals es considera la venda o pèrdua com a deslleial :
1. Quan amb la venda o pèrdua perseguim donar una imatge falsa del nivell de preus del nostre establiment.
2. Quan es pretengui desacreditar la imatge d’un producte o d’un establiment aliè
3. Venda o pèrdua depredadora que persegueix eliminar la competència.

D. PUBLICITAT IL·LÍCITA (art 18) : L’article estableix que aquella publicitat que infringeixi la llei general de publicitat
alternativament la publicitat que aquesta llei qualifica com a il·lícita serà considerada com a deslleial.
La llei general de publicitat està promulgada des de 1988 i on el seu art 3 enumera els casos de publicitat il·lícita :
1. Es il·lícita aquella publicitat que atempti contra la dignitat de la persona i els valors o drets reconeguts a la
constitució espanyola ( publi racista, sexista…)
2. Publicitat adreçada a menor en els quals se'ls incita a comprar un bé
aprofitant -se de la seva inexperiència o en la qual apareixen menors demanant a pares, mares que comprin
aquest bé.
3. Publicitat en la qual els menors apareixen en situacions perilloses.
4. Publicitat en la qual es dóna una imatge distorsionada /errònia dels productes que es comercialitzen.
 5. Publicitat subliminal, aquella publicitat que estimula, produeix estímuls en l’inconscient de es persones . (intenta
incitar-te a comparar un producte sense que tu te n’adonis. )
6. Publicitat que infringeixi la normativa en matèria de publicitat de determinats productes o serveis (ex//
medicaments )
7. Publicitat que s’utilitza per dur a terme actes deslleials (publicitat enganyosa, agressiva…)

3. Pràctiques comercials deslleials :

Tercer instrument que utilitza la llei de competència deslleial per delimitar la deslleialtat competitiva.
Estan definides i enumerades en els articles 19 a 31, i es caracteritzen per ser conductes molt concretes, definides de
manera més precisa que l’acte deslleial estudiat anteriorment, caracteritzades sempre per anar dirigides contra els
consumidors i usuaris. Pràctiques concretes d’engany, confusió, promoció… (descrites en cadascun d’aquests articles. )
S’intenta protegir als consumidors i usuaris, delimitant / definint e manera molt clara aquests tipus d’accions o de
pràctiques deslleials concretes.

SISTEMA INSTITUCIONAL, DE REPRESSIÓ, DE LA COMPETÈNCIA DESLLEIAL

El sistema institucional d’aplicació a la defensa de la competència era un organisme públic.
Poder judicial : S’ocupa de l’aplicació de la llei de la competència deslleial (jutges mercantils ).
Aquelles persones que participen en el mercat, producte d’una conducta deslleial, podran interposar una demanda
judicial. per tal de trobar protecció en els tribunals corresponents. Els articles 32 i següents, s’ocupen d’analitzar les
diferents demandes que es poden interposar en funció de l’objectiu que perseguim amb aquesta interposició.
6 tipus de demandes :
1- Acció declarativa de deslleialtat.
2- Acció de cessació (persegueix que un jutge obliga a aturar una determinat acte deslleial ).
3- Acció de remoció (persegueix que el jutge obligui a l’autor de l’acte a suprimir els efectes que aquest acte q s'ha
produït).
4- Acció de rectificació (demanes que el jutge obligui a l’autor a rectificar.
5- Acció de rescabalament, indemnització dels danys i perjudicis causats.
6- Acció d’enriquiment injust (persegueix que el jutge obligui a l’autor d’un acte deslleial a retornar els beneficis que
injustament ha obtingut amb aquest acte.

Totes aquestes accions les pot interposar el legitimat actiu, que es la persona que es sent perjudicada per un determinat
acte deslleial que ha patit en el mercat, i el destinatari de la mateixa, és a dir, el legitimat passiu per patir la denúncia
corresponent és l’autor d’aquesta acció discreta o indiscreta que ha pres la decisió de realitzar-la així com el corresponent
col·laborador, cooperador que ha participat en aquesta realització.

DRET DE LA PROPIETAT INDUSTRIAL

Parlem d’una branca de l’ordenament jurídic que s’ocupa/està dedicada a regular tot un seguit d’actius de natura
immaterial especialment valuosos per qualsevol empresari. Aquests actius immaterials s’organitzen en 2 blocs normatius
ben diferenciats, per una banda podem parlar del dret de les invencions i innovacions, i per altre banda el dret dels signes
distintius.
El dret de les invencions i innovacionsà s’ocupa de regular i protegir aquelles creacions humanes amb forma d’invenció
i innovació generades directa o indirectament per l’empresari amb la finalitat de garantir-li un dret d’exclusivitat sobre
les mateixes, en la mesura que ell les ha creat.
El dret de signes distintiusà s’ocupa de regular i protegir aquells signes que l’empresari utilitza en el mercat per
identificar-se a si mateix o als seus productes.
Com exemples pràctics de les principals figures sobre les que estem parlant en l’àmbit del dret de les invencions i les
innovacions estudiarem figures com la patent, el secret empresarial, el disseny industrial, el model d’utilitat... I per altre
banda referits a l’àmbit del dret dels signes distintius les figures principals que analitzarem són les marques, és a dir, el
regim jurídic de les marques que fan servir els empresaris per identificar els seus productes, els noms comercials, les
denominacions d’origen, les indicacions geogràfiques protegides, com protegir una denominació d’origen, com es regula
i es protegeix una marca perque algú no te la pirategi, com s’identifica no només el producte sinó el mateix empresari en
el mercat.
En termes de regulació normativa legal cadascú d’aquests blocs disposa d’un repertori diferent de normes de referència.
Llei de patents 24/2015à dret d’invencions i innovacions.
Llei de marques 17/2001à dret de signes distintius.
La propietat intel·lectual (llei 1/1996) s’ocupa de la protecció d’obres, de creacions artístiques, literàries i científiques,
això no són invents, són creacions intel·lectuals. En àmbit espanyol s’està parlant només de la regulació de la protecció
de les creacions artístiques, literàries i científiques des de una perspectiva que no és estrictament empresarial, seria més
civil.
DRET DE LES INVENCIONS
Es evident que en determinats sectors de l’economia es important estar constantment innovant, generant nous
productes, tecnològicament nous (medicaments, termomix...). És important que hi hagi un marc regulatòri que identifiqui
bé les diferents categories de invenció i innovació que es van produint. Les diferents formes/intensitats que a la pràctica
pot adoptar la invenció i les innovacions generen diferents categories jurídiques de protecció d’aquestes fórmules,
justifiquen l’existència de diferents tipologies de protecció jurídica d’aquests invents o innovacions.
Aquestes tipologies reben el nom de títols de propietat industrial, que anirien des del més robust (patent), passant al
model d’utilitat, disseny industrial, el secret empresarial, microxips, obtencions vegetals o circuits integrats, queden
regulades totes en diferents lleis.
La funció d’aquestes tipologies, sempre persegueix protegir-les perque no siguin violades/piratejades. Si jo com a
empresari inverteixo temps /recursos en inventar/innovar la recompensa que el sistema m’ofereix es un dret d’exclusiva
sobre el resultat d’aquesta invenció, vindria a ser un dret de monopoli, es a dir, un dret a explotar comercialment en
règim d’exclusivitat les meves innovacions/invents que he obtingut i que he patentat/registrat.

LES PATENTS
Poden ser considerades el paradigma de la invenció, estan regulades a la llei 24/2015, aquesta llei regula les patents i en
menor mesura els CCP (certificats complementaris de protecció de medicaments i productes fitosanitari (plaguicides)),
protecció extra que se li donen a determinades invencions en l’àmbit biosanitari.
La llei de patents espanyola té una perspectiva limitada, la territorialitat en la protecció de les patents no és la millor
forma de protegir-les perque si jo invento una vacuna contra el càncer de pulmó i la protegeixo a nivell espanyol però
me la poden piratejar a França, EEUU.. no té pràcticament sentit una protecció exclusivament en clau territorial. En
aquest context i en el marc d’una economia i un món molt globalitzats hi ha cada vegada una tendència que ve des de
finals del segle XIX a buscar mecanismes de harmonització, coordinació a nivell multinacional per facilitar que un invent
patentat en un determinat estat pugui també ser patentat/protegit en altres estats de manera relativament simple. Hi
ha convenis internacionals, a nivell mundial, a nivell europeu que persegueixen simplificar els processos de protecció
jurídica, protegint un determinat invent, protegit en un determinat estat, donant-li un dret de prioritat a qui l’inventa per
protegir aquest invent seu en altres estats. (ex: conveni de paris de 1883).

Concepte de patent i requisits de patentabilitat

La patent pot ser definida com un títol de propietat industrial que té com a forma a l’estat espanyol, d’acord amb la llei
espanyola, d’un certificat expedit per la oficina espanyola de patents i marques (OEPM) que concedeix al seu titular el
dret a explotar en règim d’exclusiva l’invent, objecte de la patent durant 20 anys improrrogables. La llei considera
patentables patentables les invencions noves que impliquin una activitat inventiva i que siguin susceptibles d’aplicació
industrial. Aquesta invenció pot tenir forma d’objecte i també de procediment, es a dir, es poden patentar objectes i
procediments. Requisits de patentabilitat:

- Novetat de l’invent: és considera que un invent és nou quan no esta comprès en l’estat de la tècnica. L’estat de
la tècnica és tot allò que abans de la presentació de patent s’ha divulgat per escrit o oralment a Espanya o a
l’estranger en relació a la invenció que es pretén registrar. La novetat ha de ser mundial.
 - Activitat inventiva subjacent a aquest invent: l’invent que es pretén registrar com a patent no ha de resultar de
l’estat de la tècnica de manera evident a ulls d’un especialista en la matèria. Ha de representar un salt qualitatiu.
No es pot deduir l’objecte que es vol registrar de manera evident, per tant és un expert qui ha de decidir si
aquest salt qualitatiu existeix o no. Finalment cal que l’invent sigui susceptible d’aplicació/explotació industrial,
això vol dir que el que pretenem patentar ha de ser susceptible/produït/fabricat industrialment.
La llei per facilitar identificar que es o no patentable estableix l’art 4.4 amb un seguit de punts que diu que pot ser i que
no pot ser patentable (descobriments, mètodes matemàtics...). Conceptes que no poden ser patentables perque no són
invencions, i l’art 5 enumera invencions que tot i ser-ho no poden ser patentables. No es pot patentar invencions que
siguin contraries a l’ordre públic o els bons costums. Exemples que l’article 5 enumera:
1- Procediment de clonació d’éssers humans à no patentable
2- Procediment de modificació de genètica d’éssers humansà no patentable
3- Procediment o ús d’embrions humans amb finalitats industrials o comercialsà no patentable
4- Procediment de clonació genètica d’animals, que els hi causi sofrimentà no patentable
OBJECTE I TITULARITAT DE LA PATENT
En termes generals el dret de patent pertany a l’inventor o als seus hereus o el que denomina la llei causahavents.
Quan la patent/invent s’assoleix en el marc d’una relació laboral, s’ha de veure a qui pertany si a l’inventor o a la
fàbrica/empresa.
En qualsevol cas el subjecte inventor (el que crea la patent), sempre té el dret a ser mencionat/reconegut com a tal. És
presumeix a la llei que aquell que sol·licita un registre de patent està legitimat per fer-ho, és a dir, té dret a fer-ho. Si algú
creu que no estàs legitimat es pot oposar a aquesta sol·licitud plantejada.
CONTINGUT DEL DRET DE PATENT
El dret de patent consisteix en un dret d’exclusiva que té el titular de la patent en relació a la seva explotació, un dret
d’exclusiva que te una durabilitat de 20 anys comptats des del moment que sol·licita la patent. A la practica, aquest dret
d’exclusiva es posa de manifest amb un ius prohibendi.
Ius prohibendià significa que el titular del dret de patent, te la facultat de prohibir a qualsevol persona no legitimada a
que realitzi qualsevol tipus d’explotació en termes fonamentalment comercials de l’objecte de la patent. Estem referint-
nos a fabricar l’objecte patentat sense el permís del titular de la patent, comercialitzar-lo, importar-lo, vendre’l, és a dir,
qualsevol activitat que tingui a veure en fer una explotació en termes comercials de la patent està prohibida, i aquest
dret de prohibició el pot exercir quan cregui el titular legítim del dret de patent.
En aquest sentit l’article 71 de la llei de patents recull tot un seguit d’accions judicials, demandes, que poden ser
presentades per part del titular legítim d’una patent per evitar infraccions/vulneracions del seu dret. Són accions que
s’assemblen molt a les del àmbit de la competència deslleial. Són accions que es diferencien entre elles per la funció que
persegueixen.
Aquest dret d’exclusiva té alguna excepció per exemple quan la patent s’utilitza en termes privats i sense finalitat
comercial o amb una finalitat investigadora, és pot considerar que no s’està infringint el dret de patent, es podria tolerar
aquest tipus d’explotació. A la vegada, el titular del dret de patent una vegada introdueix comercialment l’objecte
patentat o procediment patentat en l’àmbit territorial (espai econòmic europeu) perd el dret aquest titular a controlar
les activitats comercials del procés de comercialització que pugui existir sobre aquest objecte en l’àmbit genèric de l’espai
econòmic europeu.
Aquest límit al que ha de fer front el titular d’una patent es diu esgotament del dret de patent, és a dir, la impossibilitat
del titular d’una patent de controlar els processos de comercialització en l’àmbit de l’espai econòmic europeu.
LA PATENT COM A OBJECTE DE DRETS O NEGOCIS JURÍDICS
El dret de patent i la seva sol·licitud de patent, és pot transmetre, és pot utilitzar en termes econòmics (la puc vendre,
garantia...).
El negoci jurídic més habitual quan parlem de patents, és la llicència de la patent.
En la compravenda de la patent tu trasllades la propietat de la patent, et desfàs del dret de la patent. I la llicència de la
patent, és un contracte on autoritzes a un tercer l’explotació de la patent en unes determinades condicions, sense que
això comporti perdre el dret de la titularitat (lloguer de la patent). El llicenciant autoritza al llicencietàri. La llei espanyola
reconeix 3 modalitats de llicència de la patent:
 1- Llicència voluntària (un acord entre llicenciant i llicencietàri mitjançant un contracte).
2- Llicència obligatòria (llicència en contra de la voluntat del titular, se li obliga (l’estat) a concedir per causes
justificades (insuficiència d’explotació de la invenció patentada, necessitats d’explotació...)).
3- Llicència de ple dret (consisteix en el fet de que el titular de la patent quan la registra fa una anotació en el
registre oferint públicament a qui estigui interessat la possibilitat de ser llicencietàri de la patent registrada.
Seria una modalitat de llicència contractual que consisteix en que qui registra la patent, ja des del moment del
seu registre està oferint-se a llicenciar, perque no pot assumir els costos d’explotació. Des de l’inici tot inventor
que no tingui prou recursos per explotar industrialment la patent de la que es titular esta interessat en trobar
un llicencietàri/soci que participi/financi aquest procés d’explotació comercial.
L’estat es reserva la facultat, article 81 de la llei, a expropiar les patents. Sempre que hi hagi una causa d’utilitat pública
o d’interès social i una justa indemnització, l’estat es podria plantejar expropiar una determinada patent.
MODEL D’UTILITAT
El model d’utilitat està regulat als articles 137 i següents de la llei de patents (2015).
És una invenció més modesta que la patent, moltes vegades amb menors costos de recerca associats, pot ser definit com
aquell títol de propietat industrial expedit per l’oficina espanyola de patents i marques que concedeix la explotació
exclusiva durant un període improrrogable de 10 anys d’una invenció basada en donar a un objecte o producte una
configuració/forma/composició nova de la qual es derivi un avantatge pràctic apreciable (molt a veure amb la mecànica).
Es tracta de donar una funció millorada/novedosa a un determinat objecte com a conseqüència de innovar-lo en termes
de composició/forma/estructura/configuració.
Els requisits per registrar un model d’utilitat com a tal, són pràcticament semblants a les de la patent:
- Novetat: és computa a partir de l’estat de la tècnica internacionalment considerat, no es una novetat en clau
espanyola, sinó es una novetat en clau internacional.
- Activitat inventiva: es una activitat menor que l’exigida en l’àmbit de la patent.
- Aplicació industrial
CERTIFICATS COMPLEMENTÀRIS DE PROTECCIÓ